Just Deploy It!

Etiqueta: SEM

  • La plantilla del 061 començarà una vaga indefinida a partir del 18 d’octubre

    Després d’un procés on ha participat una gran part de la plantilla mitjançant votació telemàtica i assemblees, la CGT, la UGT i la USOC han comunicat la convocatòria de vaga indefinida al servei d’atenció telefònica i gestió del 061 validada per una gran majoria.

    Donat que el 061 és un servei continuat d’atenció a la població donant un servei essencial, la plantilla, formada aproximadament per 700 persones, demana que sigui directament el Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM) i no una empresa externa com Ferrovial qui els contracti. Els treballadors ara es troben encabides en el conveni de telemàrqueting i canviant al SEM, opinen elles mateixes, tindrien millors condicions laborals i més possibilitat de conciliació familiar.

    Els treballadors que estan en eventualitat, fet que afecta aproximadament unes 400 persones), tenen un contracte que se’ls hi renova mensualment. Des dels sindicats opinen que «l’empresa intenta evitar d’aquesta manera una contractació indefinida i estable amb personal format i qualificat». Un altre element que denuncia la CGT per exemple és que «com a «recompensa» del sobreesforç sostingut durant la pandèmia, la plantilla ha vist reduït el seu salari». També afegeixen que els contractes no compleixen amb cap tipus de conciliació familiar, a causa del sistema que es fa servir d’un calendari mensual, entre molts d’altres abusos.

    Des de la CGT, el primer sindicat en comunicar aquesta convocatòria de vaga als mitjans, diuen tenir molt clar que «la subcontractació és l’esclavitud del nostre segle i no hauria d’existir» i ho exemplifiquen explicant que tothom té molt present l’exemple que significa externalitzar serveis essencials com les elèctriques, que s’ha traduït en preus abusius i una atenció al usuari molt deficient.

    «No volem imaginar que succeiria si s’externalitzés més la sanitat. Exigim poder treballar en unes condicions dignes i aquestes només poden passar per la internalització d’aquest servei essencial per al dia a dia i la seguretat de la població», diuen.

    Per la seva banda, la USOC també ha afegit que «l’única fòrmula per poder arribar a negociar amb l’empresa sempre és a través de la denúncia ja que ni l’empresa, ni el Departament de Salut ni tan sols el SEM accedeixen a cap tipus de reunió per intentar solventar aquests conflictes laborals i poder posar fi a la mala gestió externa que empreses com Ferrovial fan d’un servei públic i essencial per a la ciutadania».

    Així, amb totes les vies esgotades, a l’entendre dels sindicats, diuen veure’s abocats a aquesta convocatòria. Caldrà estar pendents de com evolucionen i si hi ha negociacions i ser conscients que a partir del 18 d’octubre, quan s’apropa el fred i la grip, un servei necessari es trobarà en vaga.

  • La pandèmia, el paper del SEM i les responsabilitats

    Durant la crisi de la COVID-19 els tècnics i els governants han hagut de prendre decisions de forma precipitada basant-se en l’escàs coneixement del virus i del seu comportament, informacions incertes i dades incompletes. S’han comès errors en la gestió epidemiològica atribuïbles a les característiques de la situació, a la manca d’experiència en gestió d’epidèmies i a la dificultat per obtenir materials. Són errors explicables i en certa manera inevitables. Ara bé, la gestió assistencial de l’epidèmia, desoint les recomanacions d’organismes internacionals que demanen reforçar l’atenció primària (AP) i els sistemes de salut pública (SP), no té disculpa possible. S’han pres decisions equivocades que han afectat la capacitat de resposta del sistema sanitari amb conseqüències molt greus. Una d’elles ha estat atorgar un paper central al Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM) en aquesta crisi, ampliant les seves funcions. Això no és un error per desconeixement o precipitació, sinó una política estratègica i meditada del Departament de Salut i el Servei Català de la Salut (CatSalut).

    Però què és el SEM? Per què se li dóna tant poder?

    El SEM és una organització del sector públic del CatSalut adscrita al Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya. Es va crear l’any 1985 per millorar la resposta a les emergències que ocorrien a la via pública o fora dels centres sanitaris, i el 1993 es convertí en una empresa pública amb el 100% de capital del Servei Català de la Salut (actual CatSalut). La seva naturalesa jurídica és d’empesa pública en forma de societat anònima i té com a únic accionista el CatSalut. A l’actualitat compta amb una complexa estructura organitzativa, el gerent és l’Antoni Encinas, nomenat el 2018. L’empresa té una plantilla de 700 professionals de la medicina, la infermeria, l’administració, tècnics, i directius. Segons l’última memòria publicada, del 2017, la despesa produïda va ser de 296 milions d’euros, dels quals 45 milions es van destinar a despeses de personal i 236 milions a pagar prestacions de serveis a proveïdors privats.

    Una trajectòria conflictiva

    El SEM ha estat protagonista en les notícies per freqüents «irregularitats» en la gestió de les contractacions amb empreses privades.

    Al 2016, el conseller Boi Ruiz va implantar un nou servei de contractació de transport sanitari que va ser molt polèmic i motiu de denúncies i investigacions de la fiscalia per presumpta corrupció. El tema va portar a la destitució del director del SEM pel conseller entrant, Toni Comín, al maig del mateix any.

    Al juny del 2017, el seu director va haver de reconèixer un frau de llei en la contractació del personal del 061 per part de Ferrovial. Al gener del 2018, la Sindicatura de Comptes detecta greus incompliments en el contracte del transport sanitari no urgent. També hem vist als mitjans de comunicació denúncies constants de la precària situació del personal d’ambulàncies i de les condicions laborals del personal.

    El paper del 061/Salut Respon

    L’any 2001 es crea el telèfon “Sanitat Respon” amb l’objectiu d’apropar el sistema sanitari català a la ciutadania, i al 2012 es fusiona amb el 061, convertint-se en el 061-CatSalut Respon, el “telèfon de salut de Catalunya”. El 061/Salut Respon (que és la denominació actual) està externalitzat a Ferrovial des de 2015, mentre que el número d’emergències generals 112, ho està al Grupo Norte. Ferrovial ha rebut 45 milions d’euros des del 2015 per la contractació del 061.

    Segons el seu web les funcions són: “El 061/Salut Respon el forma un equip de més de 200 professionals entre metges, infermers i tècnics, que ofereixen atenció sanitària no presencial i proporcionen consell i informació de salut. Al 061/Salut Respon hi podeu realitzar tràmits administratius i resoldre problemes i dubtes de salut. Si és necessari, us adreçarà al centre de salut més adient o bé activarà un metge a domicili, una ambulància o un helicòpter medicalitzat del SEM per atendre-us».

    Amb el pas del temps, el 061/Salut Respon ha passat de ser un sistema de resposta a urgències i emergències extrahospitalàries a ser una porta d’entrada al sistema, organitzador de fluxos de pacients i a oferir una àmplia gamma de serveis d’informació i consells de salut. S’han dut a terme successives campanyes publicitàries promovent el seu coneixement i la seva utilització per part de la ciutadania. Al febrer de 2017 es va endegar la campanya: “Creus que has d’anar a urgències? Truca al 061”), al web expliquen que “la millor manera que té el ciutadà de conèixer quin és el centre més adequat on adreçar-se en funció de la seva dolença o del seu malestar és trucar al 061/Salut Respon”. El FoCAP va fer un post sobre el tema assenyalant les conseqüències de  la promoció del 061 com a porta d’entrada al sistema.

    La funció de porta d’entrada del sistema i d’organitzar el recorregut del pacient en el sistema sanitari és una atribució de l’AP. Actualment, en haver-hi tantes i diferents maneres d’accedir als serveis sanitaris (urgències hospitalàries, el SEM, urgències d’AP…) el sistema perd eficiència i el pacient hi dóna més voltes sense rebre un valor afegit. Per altra banda, les estratègies que no estan implantades en la comunitat tenen risc de no proveir les millors indicacions a la ciutadania doncs no tenen coneixement del pacient, de la comunitat on viuen, dels recursos sanitaris o no sanitaris amb què compta, i del seu funcionament. Cal dir que el Departament de Salut mai no ha fet una campanya per donar a conèixer i promoure l’ús de l’AP, com tantes vegades hem reclamat, tret de la breu i qüestionada Cap al CAP.

    El SEM, 061 i la COVID-19

    A l’inici de la crisi de la COVID es dóna un paper central al 061 dirigint-hi la població que presenti símptomes compatibles. Ferrovial va reforçar el servei contractant massivament operadors (passa de 180 a 400), metgesses i infermeres per donar resposta a les trucades de la població. Alguns mitjans atribueixen un cost a l’ampliació de més de 5 milions d’euros. Malgrat tot, el telèfon es va saturar aviat i era molt difícil establir-hi comunicació, sembla ser que degut a la insuficiència de la xarxa perquè alguns dels operadors contractats han explicat que alguns dies van treballar de manera efectiva menys del 10% de la jornada laboral. Moltes de les persones que van aconseguir contactar-hi no van rebre el seguiment telefònic previst, que havia de servir per detectar empitjoraments i per ajudar a decidir quan era necessari acudir a un centre sanitari.  En no haver-hi cap coordinació amb l’AP, tampoc es va poder proveir l’atenció des d’aquest dispositiu a no ser que el pacient hi consultés expressament en no rebre resposta del 061.  Davant aquest col·lapse es va recomanar contactar amb els centres d’atenció primària. Cal afegir que, a diferència d’altres comunitats autònomes, les trucades al 061 han estat de pagament fins a mitjans de març, quan es va anunciar que passava a ser gratuït.

    Les primeres setmanes de l’epidèmia el SEM va ser l’encarregat de recollir mostres per a la realització de PCR a persones amb clínica, pel que acudia als domicilis en ambulància, fet que va deixar sense  servei de transport persones amb altres patologies.

    Aprofitant l’estat d’alarma, el mes d’abril el gerent del SEM fa diverses diverses compres de vehicles (uns 30) sense licitació; compres que van anar a parar quasi en la seva totalitat a la mateixa empresa. Les suposades irregularitats van ser motiu de preguntes parlamentàries i de malestar en la cúpula directiva del mateix SEM i en els seus treballadors. Una altra compra milionària que va aixecar crítiques és la de «25 hospitals de campanya» per valor de 20.000 euros cadascun, i dos més per 30.000 euros la unitat. Al mateix temps s’ordenava desmuntar els que havia aixecat l’exèrcit (Sabadell i Sant Andreu de la Barca). Novament la compra la signava Antoni Encinas i anava a càrrec del SEM, que s’ha transformat en una central de compres de la Generalitat.

    En la línia d’ampliació del camp d’actuació del SEM, el mes d’abril Salut crea una aplicació per ajudar a la ciutadania en la gestió i la millora de la seva salut emocional que serà atesa per un equip de més de 100 professionals de la psicologia integrats en el SEM. Atenció emocional que es portarà a terme desvinculada de l’entorn, sense vincle, i sense continuïtat. Desconeixem el cost d’aquest servei i com s’ha dut a terme la contractació dels professionals.

    El fet que la detecció i seguiment telefònic de casos lleus i moderats per part del SEM fos un fracàs i ho acabés fent l’atenció primària no ha suposat cap fre pel Departament de Salut per seguir fent encàrrecs de gran importància estratègica al SEM. I és així com a finals de maig se’ls fa responsables del rastreig i seguiment de contactes de pacients amb COVID-19. Per dur-ho a terme signa un contracte amb Ferroser Servicios Auxiliares, filial de Ferrovial, per valor de més de 17 milions d’euros, novament pel procediment d’urgència. Sectors polítics i professionals van protagonitzar un nou allau de crítiques. Aleshores el FoCAP i sis entitats professionals més van fer públic un posicionament en contra l’externalització d’aquest servei públic i van reclamar que el pressupost assignat per al seguiment dels contactes de casos de COVID-19 es destinés a reforçar els equips d’AP i SP. Pocs dies abans, la Consellera anunciava la voluntat de destinar 4,5 milions d’euros i la contractació de 436 professionals especialistes en medicina familiar i comunitària i d’infermeria. El contrast d’inversions és, com a mínim, sorprenent. El 18 de juny el Parlament insta al Govern a rescindir el contracte amb Ferroser, cosa que la Consellera havia considerat possible però al final no ha fet.

    Dotar el SEM de recursos per orquestrar l’estratègia de rastreig de contactes denota una falta de lideratge amb visió poblacional i de sistema sanitari, fragmenta i ocasiona problemes de coordinació encara més greus que els ja existents entre AP i SP. Les persones contractades per Ferroser han rebut escassa formació, i la seva funció es limita a trucar als contactes que proporciona l’AP per informar de les mesures d’aïllament que han de seguir. Aquesta funció d’informador no aporta el valor necessari per frenar els brots en temps de pandèmia, en què cal investigar entorns més amplis on la persona infectada hagi pogut ser font de contagi.

    Amb l’arribada del brot de Lleida el mes de juliol, el sistema d’identificació de casos, rastreig de contactes i control de la propagació del virus en el qual els «scouts» de Ferroser juguen un paper important demostra les seves carències i la COVID s’estén de manera incontrolada especialment en el col·lectiu de treballadors temporers de la fruita. Des del sector sanitari es denuncia el fracàs dels plans del Departament de Salut. S’ha perdut una oportunitat de fer el que calia: reforçar l’AP i la SP, ambdues infradotades de forma crònica, i crear un mecanisme sòlid de comunicació entre elles.

    En resum: el SEM és una empresa pública que es caracteritza per la compra de serveis a empreses privades en operacions econòmiques sobre les quals sovint plana l’ombra de la corrupció o el frau. El Departament de Salut i el CatSalut destinen recursos al SEM per dur a terme tasques que pertoquen a l’AP i a SP, resultant un fracàs estratègic estrepitós. Per què no s’han destinat aquests recursos i s’han donat les funcions a l’AP i no al SEM? Per què no s’han potenciat els serveis públics? Potser perquè desconeixen els mecanismes pels quals els sistemes sanitaris són més efectius? Potser perquè no hi ha directrius clares des de Salut Pública (sense direcció durant un mes)? Potser perquè domina el criteri de contractació privada abans que el desenvolupament dels serveis públics? Potser perquè el CatSalut és un organisme de compra de serveis privats més que de planificació i gestió dels serveis públics? Potser per conflicte d’interessos?

    Són preguntes que hauran de respondre els responsables polítics i els gestors implicats. La seva actuació denota desconeixement, incompetència i mala gestió, cosa que repercuteix en l’evolució de la pandèmia i agreuja els problemes sistèmics que s’arrosseguen els últims anys.

    Davant tot això, des del FoCAP demanem:

    • Planificació del sistema sanitari i de la resposta a la pandèmia basada en AP i SP, prenent les decisions en gestió seguint les recomanacions de les institucions expertes, amb criteri científic i d’eficiència.
    • Fer del SEM un veritable servei d’emergències, i retornar la resta de competències a l’AP.
    • Reorientar el 061 com a telèfon d’emergències sanitàries i traspàs de les funcions d’informació i consell als equips d’atenció primària (EAP), amb els recursos corresponents (línies i centrals telefòniques, personal…).
    • Compliment de la resolució parlamentària de rescissió del contracte amb Ferroser.
    • Coordinació i supervisió per l’AP i SP de les funcions dels rastrejadors amb assignació del cost del contracte amb Ferroser.
    • Retirada del programa de suport psicològic i dotar els EAP de mitjans per fer-ho.
    • Planificar que els serveis que ara té contractats el SEM amb empreses privades passin a ser realitzats per empreses públiques a curt-mitjà termini.
    • Màxima transparència i control parlamentari sobre totes les despeses i contractes que ha fet el CatSalut a través del SEM.

    I per últim: Catalunya necessita bons gestors i bones orientacions sanitàries; per això demanem la destitució dels directors del SEM i del CatSalut com a responsables directes del desgavell i la desviació de diners públics cap a empreses privades.

  • El SEM, Bombers de la Generalitat i Vall d’Hebron salven la vida a una dona amb hipotèrmia severa que va estar en aturada cardíaca més de 6 hores

    L’esforç conjunt de professionals del Sistema d’Emergències Mèdiques, el SEM, Bombers de la Generalitat i l’Hospital Universitari Vall d’Hebron ha aconseguit salvar la vida a una dona amb hipotèrmia severa que va estar en aturada cardíaca més de 6 hores.

    L’Audrey i el seu marit, el Rohan, -ella del Regne Unit i ell de Sud-Àfrica però residents a Barcelona-, van sortir d’excursió el passat 3 de novembre per realitzar un recorregut des de Coma de Vaca a Núria. Les condicions meteorològiques van anar empitjorant al llarg del matí a causa del fred i la neu.

    L’Audrey no recorda res d’aquell dia, però el Rohan explica que cap a les 13.00 hores va veure que la seva dona parlava de forma estranya i inconnexa. Poc després, l’Audrey va deixar de moure’s i va quedar inconscient. El Rohan estava en contacte telefònic amb uns amics que es trobaven a la Vall de Núria. Aquests amics van avisar als Bombers de la Generalitat, a les 13.36 hores. El Rohan no estava segur d’on estaven, així que va enviar als seus amics fotografies de la zona. Gràcies a l’experiència i el coneixement de la zona dels Bombers de la Generalitat, aquests van deduir que la parella estava en un indret més elevat que el que havien referenciat.

    Pere Serral, membre de la Unitat GRAE (Grup d’Actuacions Especials) dels Bombers de la Generalitat, que va participar en el rescat, explica que “immediatament, des de la Sala de Control de la Regió d’Emergències de Girona es van activar el GRAE d’Olot, dues dotacions del parc de Ripoll i bombers voluntaris del parc de Ribes de Freser per iniciar la recerca a la zona del camí dels Enginyers”. Telefònicament, els Bombers van donar indicacions de seguretat al Rohan i li van dir que fes fregues a l’Audrey perquè entrés en calor. En una segona valoració de la ubicació, tot i no aconseguir la geolocalització, els Bombers de la Generalitat van valorar que la parella podia estar a la zona de les Pedrisses, per sobre del camí dels Enginyers.

    Paral·lelament, des de la Sala Central dels Bombers de la Generalitat, el coordinador de guàrdia dels GRAE va demanar activar un helicòpter de rescat i, malgrat que en un primer moment semblava inviable pel mal temps, ja que hi havia unes ràfegues de vent fort i torb, van aconseguir enlairar-lo amb membres de la unitat especialitzada GRAE de la Seu d’Urgell, equipats amb material de rescat, mèdic i d’hipotèrmia. La tripulació de l’helicòpter va analitzar les variables i, malgrat la complicació orogràfica, va optar per fer el rescat. Els Bombers van aconseguir identificar l’alberg del Pic de l’Àliga, informació que fou transmesa a la tripulació de l’helicòpter. Van decidir centrar els esforços en la nova ubicació, després d’haver fet una recerca exhaustiva per tot el camí dels Enginyers.

    Pels volts de les 15.30 h van visualitzar la parella des de l’aire. El mal temps dificultava les maniobres de l’aparell, així que l’helicòpter va realitzar un estacionari, és a dir, helicòpter aturat a l’aire, i el personal del GRAE va saltar des de l’aparell a dos metres de terra. “La primera valoració de l’Audrey indicava que la situació era greu. No li van trobar cap signe vital i li van practicar maniobres sanitàries prehospitalàries”, assenyala Pere Serral. Tot i la complicada situació per l’estat de la víctima i les condicions meteorològiques, l’equip de rescat dels Bombers de la Generalitat va carregar-la a l’helicòpter. Quan van aterrar a l’helisuperfície de Campdevànol, van començar les maniobres de reanimació cardiopulmonar bàsiques de forma ininterrompuda juntament amb l’equip del SEM. Els Bombers de la Generalitat també van procedir a rescatar el Rohan, sense signes de gravetat en el diagnòstic.

    El SEM entra en acció

    A les 16:15 h el SEM atenia l’Audrey. La infermera i el tècnic en emergències sanitàries van iniciar les maniobres de reanimació cardiopulmonar avançada, constatant que la pacient presentava una hipotèrmia severa, 18ºC. El SEM va activar un total de 6 unitats. Com explica el cap territorial del SEM a Catalunya Central, Chus Cabañas, “el SEM ja tenia a la zona una unitat de Suport Vital Avançat i l’helicòpter medicalitzat. Al llarg d’aquesta intervenció, es va mantenir la reanimació de forma perllongada i es va començar el procés de reescalfament del cos”. La Central de Coordinació Sanitària del SEM va activar al cap territorial de Catalunya Central, qui va indicar que la pacient era candidata a ECMO i que l’hospital de destí havia de ser Vall d’Hebron, que compta amb l’ECMO Team, un equip de professionals de referència en aquesta tècnica tan complexa. Es va alertar a Vall d’Hebron per tal que els professionals es preparessin per a la seva recepció.

    A més, donada l’hora propera a l’ocàs, el SEM va decidir que calia activar l’helicòpter medicalitzat nocturn perquè en fes la derivació hospitalària. “Per tal d’escurçar els temps, ambdós helicòpters del SEM es van trobar en un punt intermedi, l’helisuperfície de Vic, on es va realitzar el trànsfer de la pacient (17:07 h) i fou l’helicòpter de vol nocturn del SEM qui la va traslladar fins a Vall d’Hebron, sortint a les 17:24 h i arribant-hi a les 17:44 h”, afegeix Cabañas. Allà, una unitat terrestre del SEM va fer el trànsfer hospitalari, on l’estava esperant l’ECMO Team de Vall Hebron.

    ECMO immediata a Vall d’Hebron

    Quan l’Audrey va arribar a Vall d’Hebron, el Dr. Eduard Argudo, del Servei de Medicina Intensiva i membre de l’ECMO Team, coordinat pel Dr. Jordi Riera, ja havia disposat l’operatiu per realitzar ECMO (oxigenació amb membrana extracorpòria). Després d’examinar a la pacient al mateix túnel d’Urgències, va decidir que calia aplicar ECMO immediatament. “El cor no tenia activitat elèctrica, no hi havia signes vitals, tenia la pell freda i livideses. Semblava que estava morta, però sabíem que, en el context d’una hipotèrmia, l’Audrey tenia possibilitats de sobreviure”, explica el Dr. Eduard Argudo. D’aquesta manera, va ser traslladada directament al quiròfan on els professionals del Servei de Cirurgia Cardíaca van col·locar les cànules de la màquina ECMO per fer circular la sang fora de l’organisme, mentre professionals dels serveis d’Anestesiologia i Medicina Intensiva seguien amb les maniobres de ressuscitació. Després, l’Audrey va ser traslladada a la Unitat de Cures Intensives en ECMO, encara amb el cor aturat, per a seguir amb el tractament i estabilització.

    L’ECMO és una tècnica que es fa servir en pacients crítics que pateixen malalties molt greus respiratòries o cardiològiques en les quals no n’hi ha prou amb el suport vital convencional. La màquina substitueix temporalment la funció del pulmó o del cor. La màquina extreu la sang a través d’una cànula gruixuda localitzada en una vena de calibre gran, la mou mitjançant una bomba centrífuga perquè travessi l’oxigenador, on s’hi incorpora oxigen i es retira diòxid de carboni. Posteriorment, la sang es reintrodueix en l’organisme per una vena o una artèria, com es va fer en el cas de l’Audrey. Com explica el Dr. Eduard Argudo, “amb l’Audrey, que estava amb hipotèrmia severa a 20 graus de temperatura, l’objectiu de realitzar ECMO era oxigenar la sang i perfondre els seus teixits però també reescalfar-la per, a poc a poc, augmentar la temperatura corporal. Per tant, l’ECMO va permetre portar oxigen als teixits i reescalfar el seu organisme”. La hipotèrmia és la disminució de la temperatura corporal central. És severa quan és inferior a 30 ºC. Als 18 ºC el cervell pot tolerar períodes d’aturada cardíaca un temps deu vegades superior que a 37 ºC.

    L’objectiu de realitzar ECMO en una pacient que portava en aturada cardíaca més de dues hores abans de l’arribada a Vall d’Hebron, afirma el Dr. Eduard Argudo, “era guanyar temps perquè el cervell rebés oxigen mentre tractàvem la causa de l’aturada cardíaca i corregíem les alteracions que presentava”. I emfatitza que “la hipotèrmia va estar a punt de causar la mort a l’Audrey però alhora, també la va salvar, ja que el seu organisme, i sobretot el seu cervell, no es va deteriorar. Si hagués estat en aturada cardíaca tant de temps amb una temperatura corporal normal, hauríem certificat la seva mort. Però sabíem que, amb una hipotèrmia tan severa, tenia una oportunitat de sobreviure gràcies a l’ECMO”. L’Audrey va estar a l’UCI en aturada cardíaca mentre es seguia reescalfant. A les 21.46 h, el seu organisme ja havia arribat als 30 graus. “Vam decidir realitzar una descàrrega elèctrica per intentar despertar el seu cor. I així va succeir: el seu cor va tornar a bategar de forma autònoma”.

    Des que es va aturar el cor fins que va tornar a bategar autònomament, havien passat més de sis hores. Un cop recuperada, l’Audrey va presentar una situació de disfunció multiorgànica que va requerir tractament a l’UCI. Finalment l’Audrey va estar a l’UCI durant sis dies, “ja que volíem monitorar-la contínuament per valorar la seva recuperació física i neurològica. Ens preocupaven especialment les possibles seqüeles neurològiques, ja que pràcticament no hi ha casos de persones que hagin estat amb el cor aturat tant de temps i hagin pogut ser reanimats”, explica el Dr. Eduard Argudo. Posteriorment, l’Audrey va ser traslladada a una habitació a la planta d’hospitalització del Servei de Medicina Interna, on va finalitzar la seva estada hospitalària sis dies després.

    Actualment, l’Audrey fa pràcticament vida normal i està recuperada. Tornarà a la feina en els propers dies. Queda que recuperi tota la sensibilitat i moviment a les mans, que van quedar afectades pel fred.

  • El Sistema d’Emergències Mèdiques ha atès 593 persones la darrera setmana durant les mobilitzacions a partir de la sentència

    La darrera setmana, el SEM ha fet un total de 593 assistències sanitàries arreu de Catalunya, amb motiu de les concentracions, manifestacions i aldarulls que s’han produït. El tipus de lesions que s’han atès han estat principalment traumatismes. El 95% de les lesions han estat de causa traumàtica, com contusions a les extremitats, lesions oculars, ferides obertes i incises i politraumatismes en general.

    Del total de persones ateses, 172 han requerit trasllat sanitari del SEM per a la realització de proves diagnòstiques, com ara una radiografia o TAC, i la posterior valoració per un especialista, que en ocasions ha suposat l’ingrés hospitalari del pacient. El SEM ha atès a 4 persones en estat greu i 51 en estat menys greu.

    Per tal de fer front tant a les assistències sanitàries resultants de les marxes, manifestacions i aldarulls que s’han produït, així com als serveis ordinaris que es continuaven produint arreu del país, el SEM s’ha reforçat amb 122 unitats i 268 professionals més la darrera setmana, des del 14 fins el 20 d’octubre, ambdós inclosos. El dia que hi va haver més reforç d’efectius va ser el divendres, jornada de vaga general, amb 34 ambulàncies i 1 helicòpter medicalitzat que es va sumar als 4 ja existents, i amb un total de 79 professionals addicionals.

    La planificació d’aquests recursos extraordinaris ha fet possible que el SEM hagi pogut estar present simultàniament fins en 14 focus diferents arreu del país.

    Així, el SEM ha fet front a una situació d’Incident de Múltiples Víctimes (IMV) sostinguda en el temps i amb simultaneïtat d’escenaris arreu de Catalunya, fet que no s’havia produït fins al moment, el que suposa un esforç extraordinari i un repte organitzatiu, logístic i operatiu de primer nivell, segons declaren en un comunicat.

    A banda del reforç de les unitats del SEM a peu de carrer, s’ha reforçat de manera important la Unitat de Coordinació Operativa (UCO), l’equip que coordina les ambulàncies que estan fent les assistències sanitàries in situ. La UCO sap en tot moment la geoposició de les unitats, quines són les zones d’alt risc i està en contacte permanent amb el Centre de Coordinació Operativa de Catalunya (CECAT) així com amb la resta d’unitats SEM, per poder donar resposta a qualsevol emergència.

    En el mateix comunicat, expliquen que gràcies al treball en equip el SEM s’ha adaptat a les diferents situacions donant la millor resposta i amb la seguretat que requereix el desenvolupament de la seva tasca. A més, demostren estar «orgullosos de tots els professionals que han dut a terme la seva tasca amb un nivell de qualitat altíssim, tant tècnic com humà, i una vocació de servei digna dels millors exemples».

    Salut parla sobre la presència de cossos policials a centres sanitaris

    Per la seva banda, el Departament de Salut ha emès un comunicat arran d’algunes informacions sobre la presència de cossos policials als serveis d’urgències dels centres de la xarxa sanitària pública. En l’escrit, el Departament de Salut ha informat sobre la legalitat que hi ha darrera això:

    • Tothom que necessiti una atenció mèdica té dret a ser atès en un servei d’urgències, ja sigui hospitalari o d’atenció primària. En aquests serveis i dispositius se li garantirà una atenció de qualitat i segura.
    • La protecció del dret a la intimitat de les persones ateses és un dels pilars del nostre sistema sanitari i, com a sistema, el defensarem davant de totes les instàncies. El dret a la intimitat és un dret fonamental recollit a la legislació.
    • De manera general, els cossos i forces de seguretat no poden realitzar cap actuació en un centre sanitari que pugui vulnerar el dret a la intimitat i confidencialitat de les persones que s’hi atenen. Això inclou, fins i tot, la seva simple presència si no tenen una resolució judicial.
    • L’accés dels cossos i forces de seguretat als dispositius sanitaris no pot vulnerar injustificadament el dret a la intimitat dels pacients ni suposar un obstacle pel normal desenvolupament de l’activitat sanitària. Si això es dona no és admissible la presència de cossos i forces de seguretat en un centre sanitari.
    • Els cossos i forces de seguretat només poden accedir a dades de tipus clínic-assistencial quan actuïn com a policia judicial i estiguin en disposició de la pertinent resolució judicial.

    Pel que fa a aquests darrers dies, el Departament de Salut ha afirmat tenir constància oficial d’un sol cas en què la policia ha accedit a un servei d’Urgències. Va ser el passat 15 d’octubre a l’Hospital de Santa Tecla de Tarragona, en el context d’una càrrega policial. Expliquen a més que aquest va ser un motiu pel qual el gerent de la regió sanitària del Camp de Tarragona ja ha fet arribar una carta a la subdelegació del Govern de l’Estat a Tarragona, demanant explicacions i expressant el seu malestar. D’altra banda, Salut no té constància que s’hagi produït cap detenció de persones mentre estaven sent ateses en un dispositiu de la xarxa d’hospitals públics o just després.

    Les atencions dia a dia: traumatismes cranioencefàlics i lesions oculars entre els més greus

    El SEM ha facilitat en un comunicat un Resum de les atencions sanitàries arrel de les concentracions en protesta per la sentència del procés. Us les traslladem dia a dia de la mateixa manera que ho han fet des del servei:

    Dilluns, 14 d’octubre 2019

    Al llarg del dia, el SEM va realitzar un total de 131 assistències sanitàries (26 Mossos d’Esquadra i 11 Policia Nacional, tots ells alta in situ).

    D’aquestes,

    115 a la Terminal 1 de l’aeroport d’El Prat (91 altes in situ i 24 trasllats a centres sanitaris, un d’ells lesionat ocular traslladat a l’hospital de Bellvitge)
    8 a Barcelona (7 altes in situ i 1 trasllat sanitari)
    4 a Maçanet de la Selva (altes in situ)
    3 a Lleida (1 alta in situ i 2 trasllats sanitaris)
    1 a Reus (alta in situ).

    Dimarts, 15 d’octubre 2019

    Al llarg del dia, el SEM va atendre 125 persones (52 Mossos i 13 Policia Nacional). D’aquestes,

    14 assistències a Gurb (13 altes in situ i 1 trasllat)
    7 assistències a Girona (5 altes in situ i 2 trasllats)
    74 assistències a Barcelona ciutat (66 altes in situ, 8 trasllats)
    11 assistències a Tarragona (6 altes in situ i 5 trasllats)
    2 assistències a Sabadell (1 alta in situ i 1 trasllat)
    15 assistències a Lleida (14 altes in situ i 1 trasllat)
    2 assistències a Mollet (2 altes in situ)

    Cap d’elles revesteix gravetat

    Dimecres, 16 d’octubre 2019

    Al llarg del dia, el SEM va atendre 96 persones (20 Mossos i 10 Policia Nacional) . D’aquestes,

    1 assistència a Sils (trasllat greu)
    9 assistències a Girona (8 altes in situ i 1 trasllat)
    57 assistències a Barcelona ciutat (41 altes in situ i 16 trasllats)
    1 assistència a Sallent (trasllat)
    14 assistències a Manresa (12 altes in situ I 2 trasllats)
    12 assistències a Lleida (8 altes in situ i 4 trasllats)
    2 assistències a Tarragona (2 trasllats, un d’ells per traumatisme cranioencefàlic en estat menys greu a Joan XXIII)

    A banda, els Bombers de Barcelona van atendre una contusió facial que van traslladar a l’Hospital de Sant Pau.

    Dijous, 17 d’octubre 2019

    Al llarg del dia, el SEM va atendre 42 persones (5 Mossos i 1 Policia Nacional). D’aquestes,

    36 assistències a Barcelona – Eixample (16 altes in situ i 20 trasllats)
    5 assistències a Girona (3 altes in situ i 2 trasllat)
    1 assistència a Tarragona (1 trasllat)

    Divendres, 18 d’octubre 2019

    Al llarg del dia, el SEM va atendre 182 persones (8 Mossos i 72 Policia Nacional). D’aquestes,

    1 assistència a Molins de Rei (1 trasllat)
    1 assistència a Montcada i Reixac (1 trasllat)
    1 assistència a Alella (1 trasllat)
    1 assistència a Terrassa (1 trasllat)
    1 assistència a Barcelona C-58 (1 trasllat)
    6 assistències a Lleida (3 altes in situ, 3 trasllats)
    12 assistències a Girona (9 altes in situ, 3 trasllats)
    7 assistències a Tarragona (5 altes in situ, 2 trasllat)
    152 assistències a Barcelona (102 altes in situ, 50 trasllats)

    Dissabte, 19 d’octubre 2019

    Al llarg del dia, el SEM va atendre 14 persones (4 Mossos i 3 Policia Nacional). D’aquestes,

    11 assistències a Barcelona (9 altes in situ i 2 trasllats)
    3 assistències a Girona (3 altes in situ)

    Diumenge, 20 d’octubre 2019

    Al llarg del dia, el SEM va atendre 3 persones (1 Mosso). D’aquestes,

    1 a Argentona (C-60), alta hospitalària.
    2 a Gurb C-25, (2 trasllats)

  • La Llei Aragonès amenaça el món sanitari amb noves externalitzacions

    El projecte de Llei de contractes de serveis a les persones, més coneguda com a Llei Aragonès, és cada cop més a prop de tramitar-se. Encara no hi ha data pel debat final i votació al Parlament, ja que es preveia a finals d’octubre però les respostes a la sentència del procés probablement l’endarrerirà. Com a conseqüència, sindicats i organitzacions han ajornat la mobilització prevista contra la llei del 19 d’octubre al diumenge 17 de novembre.

    La norma té com a objectiu la regulació dels contractes que les administracions públiques -no només la Generalitat, sinó també les de nivell local- liciten a empreses externes per prestar serveis relacionats amb l’atenció de persones. Això engloba un ampli espectre d’assistències, que van des de la restauració de les escoles i instituts públics fins a la sanitat passant pel transport escolar o les colònies.

    El redactat es justifica en la necessitat de disposar d’una “regulació específica, diferent del règim general de contractació pública” per aquest grup de serveis tan arrelat a la societat, així com en el codi de bones pràctiques aprovat el 2015 per la Generalitat i alguns sindicats.

    Dues visions oposades

    Segons els seus defensors, especialment ERC en tant que la conselleria d’economia l’encapçala Pere Aragonès, la nova normativa tracta d’actualitzar i millorar els criteris pels quals uns determinats serveis s’atorguen a una empresa o altra. «La promoció de la qualitat, la professionalitat, l’especialitat de les entitats prestadores d’aquests serveis i la seva adaptació a les necessitats dels usuaris, són les que inspiren aquesta Llei”, s’assegura a l’avantprojecte.

    Aquests propòsits no convencen el gruix de partits d’esquerres i de sindicats sectorials, que entenen que la llei afavorirà la subcontractació de serveis i posarà en risc la titularitat pública dels serveis en qüestió: “Obre la porta, de bat a bat, a una possible externalització massiva de prestacions que avui encara estan en mans de la gestió pública i, en conseqüència, a un desmembrament de la xarxa sanitària publico-concertada”, asseguren fonts del Sindicat de Metges. “La llei Aragonès eixampla la via per transferir recursos públics al sector privat, en benefici de l’ànim de lucre”, afegeixen.

    En la mateixa línia apunta el Fòrum Català d’Atenció Primària (FoCAP), que considera que una hipotètica aprovació de la normativa «facilitaria encara més la possibilitat de buidatge de serveis que estan en mans d’entitats públiques». El FoCAP recorda que un quart del pressupost de la Generalitat en matèria de sanitat va a parar a mans d’empreses privades, un tant per cent molt superior al d’altres comunitats autònomes.

    La postura de sindicats i associacions del món de la sanitat envers les privatitzacions és d’oposició. Mentre el FoCAP recorda que «no hi ha cap evidència que la gestió privada sigui millor ni menys costosa que la pública” i assegura que “genera problemes per manca de transparència en la gestió dels recursos”, el col·lectiu Marea Blanca parla d’”allunyament de les persones usuàries, opacitat, ineficiència i encariment”.

    El Sindicat de Metges, per la seva part, insisteix que no hi ha cap estudi rigorós i objectiu que permeti concloure que la gestió privada és més eficient que la pública. Veuen amb escepticisime reduir les despeses i alhora reservar-ne una part pels beneficis empresarials: «L’única manera és aprimant les plantilles, reduint els salaris i retallant els serveis oferts a l’usuari», asseguren. També recorden casos on la gestió privada ha fet fallida i ha esdevingut un sobrecost assumit per l’erari públic, com l’Hospital d’Alzira (València).

    L’espectre de serveis sanitaris que menciona la llei per regular-ne les externalitzacions és ampli i inclou, entre d’altres, serveis d’urgències, centres de dies, consultes externes, atenció a la drogodependència, transport sanitari i adaptat o salut sexual i reproductiva.

    Transport sanitari, el paradigma de la subcontractació

    Segons l’últim recompte del CatSalut, fet al juliol, hi ha un total de 268 proveïdors privats que presten els serveis dins el sistema públic de salut. Quant a nombre les més rellevants són les empreses que s’encarreguen dels serveis sociosanitaris (71 entitats privades) i de salut mental (50).

    Tanmateix, l’externalització del transport sanitari esdevé el patró que temen els sindicats: el recent canvi de model en aquesta línia de serveis ha comportat una degradació del servei, amb retards en les ambulàncies que superen l’hora o l’hora i mitja, comportant que els usuaris perdin les visites programades.

    El 2015 la Generalitat va convocar concursos públics dividits per regions per explotar els transports en períodes de 6 anys prorrogables als 10 i en què algunes UTE (unions temporals d’empreses) en van sortir més beneficiades i es van repartir una inversió que els darrers pressupostos, del 2017, valoraven en 286 milions d’euros/any.

    Un altre canvi va ser que el Servei d’Emergències Mèdiques (SEM, empresa pública) passà a concentrar tot el transport sanitari (l’urgent i el no urgent). Malgrat això, 8 de cada 10 vehicles pertanyen a les empreses subcontractades i, en conseqüència, la majoria de la plantilla és externalitzada. Fa un any aquest personal demanava una equiparació del seu sou amb qui està contractat pel SEM i un conveni col·lectiu que encara no ha arribat. Així ho denuncia Tete Oscar, tècnic en transport sanitari i exportaveu de Tècnics en Lluita: “Com que no existeix conveni, les empreses se n’aprofiten amb contractes brossa pels nous treballadors”. “Les empreses privades el que busquen és guanyar més diners. No veuen persones que necessiten ajuda, veuen números”, critica.

  • Les actuacions policials durant les mobilitzacions contra la sentència deixen 131 atencions sanitàries

    Segons informacions del SEM, ahir es van realitzar 131 atencions sanitàries a tota Catalunya. A la ciutat de Barcelona hi va haver 7 altes i un trasllat a l’hospital. A Maçanet va haver-hi quatre atencions in situ amb alta, a Lleida 1 alta i 2 trasllats, a Reus una alta. A l’ocupació de l’Aeroport del Prat, hi va haver 91 atencions in situ i 24 trasllats a hospitals, entre els quals es troba la persona que va rebre un impacte d’una pilota de foam a l’ull. Segons l’Hospital de Bellvitge, ha perdut l’ull.

    Pel que fa al grup de voluntaris de Sanitaris per la República, afirmen que van atendre 81 persones a l’Aeroport del Prat, algunes de les quals van ser derivades al SEM. Així mateix, també destaca la lessió d’un jove de 30 anys al vestíbul de la T1, atès per un traumatisme testicular que li ha produït la pèrdua del 40% de massa testicular.

    Per altra banda, també s’han registrat diverses agressions a periodistes, degudament identificats, de diferents mitjans per cops de porra i bales de goma i salves que han estat denunciades tant pel Sindicat de Periodistes com pel Col·legi.

    Pel que fa als detinguts, segons el grup Alerta Solidària, se’n van quantificar tres: una a Mataró, que va acabar amb llibertat amb càrrecs al vespre. Una a Lleida, d’una persona menor d’edat, que va quedar en llibertat i que ha de declarar avui a la Fiscalia de menors. I una darrera a Barcelona, que es troba encara detinguda a la comissaria del Prat.

    Si voleu seguir l’actualitat que la sentència del procés ha dut als carrers, podeu seguir el minut a minut que estem realitzant des del Catalunya Plural.

    La Policia Nacional fent cordó després d’una càrrega que va fer desplaçar els manifestants de la planta de sortides de l’aeroport del Prat / Carla Benito

  • “Les empreses privades fan negoci de diners públics», de com la subcontractació de les ambulàncies malmet a treballadors i pacients

    Els treballadors del Servei d’Emergències Mèdiques (SEM) surten d’una vaga de dos dies. La convocatòria responia a l’exigència d’obtenir els increments salarials pactats en l’anterior conveni. Si bé es va decidir que no hi hauria increments salarials per tal de mantenir els llocs de treball, als treballadors del SEM sí que se’ls hi aplicarien els increments que afectessin el sector públic català.

    L’any passates va augmentar el salari dels treballadors del servei d’emergències un 2,25% igual que a tots els treballadors del sector públic de Catalunya dependent de la Generalitat. Però aquest any no se’ls hi ha aplicat la pujada que, segons Àngels Balliu, delegada de CCOO al SEM, hauria de ser també del 2,25% més un 0,25% pactat.

    Durant els dos dies de vaga, amb uns serveis mínims aplicats del 85%, les ambulàncies, han circulat amb cartells on s’anunciava que eren serveis mínims i s’han repartit octavetes amb les demandes dels treballadors. Del 15% que sí que podia fer vaga, l’ha seguida un 60%, segons explica Roger Espí, portaveu de l’Agrupació de Metges i Infermeres de Catalunya (AMIC). Dimecres, l’últim dels dos dies de vaga, el sector havia convocat a les portes de la seva seu a l’Hospitalet de Llobregat un dinar gratuït sota el nom Foodtruck & Burger Party per donar suport a la vaga.

    Per la seva banda, la valoració que ha fet la direcció del Servei Català de la Salut després d’haver-se reunit amb els sindicats que convocaven, va ser de plena confiança cap a la gestió de l’actual direcció del SEM. Tot i això, transmetien que «a l’equip del CatSalut li preocupa, a l’igual que als representants de les treballadores i treballadors, la dificultat en cobrir algunes posicions de metge tant a les ambulàncies d’arreu del país com a l’atenció no presencial de la Central de Coordinació Sanitària (CECOS) del SEM».

    Una de les ambulàncies del SEM durant la vaga del 7 i 8 de maig lluint els cartells de Serveis Mínims / Tw: @OctaviRodriguez

    Tot el transport sanitari hauria de ser de gestió, provisió i titularitat pública

    El món de les ambulàncies no només viu problemes en el sector titularitat completa de la Generalitat de Catalunya. Els tècnics de transport sanitari de Catalunya d’empreses subcontractades ja duen mesos manifestant-se i realitzant mobilitzacions diverses des del col·lectiu Tècnics en Lluita per demanar la millora de les seves condicions laborals i un reconeixement. A grans trets, reclamen equiparar les condicions dels treballadors subcontractats, que representen ben bé un 90%, amb els del Servei d’Emergècnies Mèdiques (SEM). Com ens feia notar l’Oscar, un dels portaveus de Tècnics en Lluita: «demanem l’equiparació salarial amb el SEM perquè es normal que si fem el mateix treball, rebem el mateix sou». Entenen que potser el conveni entre patronal i sindicats, que no estan tan sols ni negociant, està aturat perquè també ho està el conveni estatal i «el paper de la patronal ara és esperar a veure què passa».

    Altres demandes implicarien un conveni digne però en un estadi superior la desprivatització de la sanitat. «Les empreses privades estan fent negoci de diners públics i, a banda de nosaltres, qui es veu afectat és l’usuari quan pateix retards de sis hores i no arriba a la visita que tenia programada perquè l’ambulància no ha arribat a temps», relaten des de Tècnics en lluita que indiquen que «la mala planificació que veuen en el transport col·lectiu provoca massificació i esperes».

    L’exigència d’un transport sanitari de gestió, provisió i titularitat pública ve de l’aprovació al Parlament de Catalunya l’any 2016 amb la Moció 17/XI del Parlament de Catalunya, sobre el transport sanitari i l’atenció de les urgències i emergències mèdiques, i a la Resolució 285/XI del Parlament de Catalunya, sobre les actuacions per a un nou model de gestió del Sistema d’Emergències Mèdiques.

    A més, a les condicions de pressió sota les que treballen es suma l’entorn poc adient per desenvolupar la seva feina. Descriuen les ambulàncies com vehicles vells, en mal estat i sense aire condicionat en molts dels casos. També, a nivell retributiu, fora de patir les retallades i no pas els increments que reben els funcionaris, denuncien que tampoc se’ls remunera la formació ni se’ls hi respecten els descansos reglats. Un altre dels aspectes que assenyalen són les contractacions precàries. Indiquen que es fa un «ús fraudulent del contracte en pràctiques, on personal de nova contractació, és obligat a fer la mateixa funció que el personal indefinit amb contractes en pràctiques cobrant fins a un 40% menys del sou i allargant aquesta situació fins a 2 anys».

    Des de Tècnics en lluita estan denunciant aquesta situació per la via política presentant mocions però també la judicial. Ara mateix es troba en mans de la fiscalia una denúncia per concurs fraudulent i ha estat personada per la Candidatura d’Unitat Popular (CUP). Les ambulàncies de titularitat privada que fan tasques per a la sanitat pública pertanyen a empreses que prèviament han entrat en subhasta i han obtingut una sèrie de punts que els hi ha permès guanyar el concurs. Un concurs que el passat any 2016, s’adjudicà amb un pressupost de 1.286.312.283,66 euros, i un valor estimat de 2.556.485.716,75 euros, tant pel servei Urgent, com pel No Urgent. Des de Tècnics en Lluita demanaven que aquesta adjudicació fos investigada, «ja que no fou prou clara en alguns lots, la qualitat i eficàcia del servei que rep l’usuari, ha patit una forta davallada, així com també la situació laboral del personal».

    La denúncia que la CUP va interposar davant la Fiscalia a l’abril de 2016 explicava què els portava a pensar que podia existir «una certa causalitat» entre una donació i l’acte de l’adjudicació del contracte de transport sanitari a Catalunya. Els fets que exposaven a mans de la fiscalia perquè procedís a la seva investigació es remuntaven a l’any 2012 quan el fons de capital risc Investindustrial, propietat de la família Bonomi, va adquirir la totalitat de Port Aventura. Va ser així fins el març de 2016, quan va vendre el 49,9% de Port Aventura al fons d’inversió KKR.

    L’explicació segueix assenyalant que la Fundació Port Aventura va signar el juliol de 2015 amb l’Hospital Sant Joan de Déu, centre de titularitat privada però amb vocació i finançament públic i proveïdor del Cat Salut, un conveni de col·laboració que suposa una donació de 3 milions d’euros.

    Una altra idea que afegien a l’escrit era que l’1 d’abril del 2015 es va procedir a l’adjudicació definitiva del contracte de transport sanitari a Catalunya per un període de 10 anys i una quantitat de 2256 milions d’euros, sent aquest el concurs de més quantia de la desena legislatura autonòmica. Dels 13 lots que sortien a concurs, 7 d’ells van ser concedits a l’empresa Transport Sanitari de Catalunya SL, que pertany a la família Bonomi a través d’International Emergency Services SARL, un fons d’inversió radicat a Luxemburg que és 100% propietat d’Investindustrial.

    En el text presentat a Fiscalia, la CUP exposava que en «conseqüència no hi ha cap dubte que els donants de 3 milions d’euros al Servei Català de la Salut el juliol del 2015 via Hospital de Sant Joan de Déu i els receptors de l’adjudicació multimilionària per part del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya la mateixa primavera del 2015 són la família Bonomi mitjançant el fons d’inversió Investindustrial, la qual cosa, al nostre entendre i vistes les irregularitats denunciades pel sector podria ser indiciàriament constitutiu de diversos delictes contra l’administració pública».

  • Els treballadors del SEM faran vaga perquè no els apugen l’increment acordat per als empleats públics però si les retallades

    Els comitès d’empresa del Servei d’Emergències Mèdiques (SEM) manté la vaga convocada pel 7 i 8 de maig davant la falta de propostes de la Generalitat respecte a la seva principal reclamació: obtenir els increments salarials pactats en l’anterior conveni, segons explica Àngels Balliu, delegada de CCOO al SSEM.

    En el conveni anterior es va decidir que les treballadores i treballadors del SEM no tindrien increments salarials. La negociació es va desenvolupar en el període més dur de la crisi i la prioritat era mantenir els llocs de treball. En l’acord s’indicava que, en tot cas, s’aplicarien als treballadors del SEM tots els increments que afectessin el sector públic català. Això va passar l’any passat quan es va augmentar el salari dels treballadors del servei d’emergències un 2,25% igual que a tots els treballadors del sector públic de Catalunya dependent de la Generalitat. Però, la sorpresa dels sindicalistes ha estat quan aquest any han vist que no se’ls aplicava la pujada, que en aquest cas hauria de ser també del 2,25% més un 0,25% pactat, explica Balliu. “El que més ens ha indignat és que aquest increment s’aplica als treballadors del sector públic i fins i tot al sector concertat i a nosaltres no”.

    La representació dels treballadors l’ostenten CCOO, UGT i Amic (Agrupació de Metges i Infermeres de Catalunya) ha realitzat els dies previs a la vaga diversos contactes amb representants polítics per explicar la situació que afecta el col·lectiu de treballadors del SEM.

    Una de les coses que provoca més malestar entre els operaris del SEM és que des del departament de Sanitat es vulgui iniciar una negociació que implicaria una reducció dels drets laborals consolidats, a canvi del qual s’acceptaria aplicar el pagament de l’increment. Balliu posa exemples del que Sanitat ha posat sobre de la taula per accedir a pagar l’increment. Un dels aspectes més significatius seria la renúncia a 1 dia addicional de vacances, que està contemplat en el conveni vigent, o acceptar que els treballadors i treballadores del servei puguin ser enviats a treballar fins a quilòmetres fora del seu lloc actual, sense cap compensació a canvi.

    Vaga amb serveis mínims màxims

    El SEM és una empresa privada que té com a únic accionista la Generalitat de Catalunya. Té  714 treballadores i treballadors. Per tant, és una empresa privada de gestió pública, ja que els fons per al seu funcionament els aporta l’Institut Català de la Salut (ICS). Des de sempre als operaris d’aquest sector, que són els que s’encarreguen d’una part del transport d’urgències i de malalts al sistema sanitari català, els han estat aplicades les retallades salarials del sector públic de Catalunya. També fins ara els aplicaven les pujades d’aquest àmbit. Però ara denuncien que els volen canviar l’estatus per reduir els drets socials procedents d’anteriors convenis.

    Els treballadors del SEM expliquen que han assumit increments de feina quan les coses han anat mal dades: ”hem assumit la manca de professionals, el que ha suposat un augment tant de la responsabilitat com de l’activitat assistencial, amb la consegüent repercussió en la salut laboral dels treballadors, mentre veiem que el que sí que s’ha incrementat és el nombre de càrrecs directius i el salari de la nova gerència, en un 15%”.

    Curiosament, el fet que formin part d’un àmbit, el de les emergències, que és d’utilitat pública, fa que a la pràctica no puguin fer vaga. L’aturada l’han convocat pels dies 7 i 8 de maig, però els serveis mínims són del 100%, per la qual cosa l’únic que podrien fer aquests treballadors és manifestar el que consideren una discriminació, sense poder exercir el seu dret, afirmen.

  • «Les cures s’havien de donar en les millors condicions sense pensar què significava tot allò»

    El 9 de novembre del 2017 es donava l’alta mèdica a l’última persona ferida que quedava hospitalitzada per l’atemptat a la Rambla del passat 17 d’agost. Un atemptat que ara just fa un any va deixar 16 morts i un total de 130 ferits de més de 30 nacionalitats diferents. Els ferits, que des d’un inici es van catalogar segons els nivells de crítics, greus i menys greus, van ser atesos en més de 20 centres sanitaris catalans.

    Un d’ells va ser l’Hospital del Mar de Barcelona que per la seva proximitat a la zona va rebre una gran quantitat de ferits. La Doctora Isabel Cirera, cap del Servei d’Urgències, valora ara amb perspectiva que tot va funcionar molt bé: “de forma espontània la zona d’emergències es va omplir de professionals que tornaven a la feina o d’altres parts de l’hospital on no es dediquen a les urgències”.

    L’alerta de l’atemptat va arribar a través del SEM que va trucar al cap de guàrdia per avisar que arribarien ferits per atropellament múltiple i aquest va activar tot el personal. Es va procedir a realitzar una preparació de màxims donat que no es sabia la quantitat de persones que arribarien. Les tres primeres hores van ser les més dures, ens explica la dra. Cirera, ja que ben bé fins a les 20 h no van poder tenir a tots els ferits identificats i alhora l’alerta seguia activada i no sabien si els hi arribarien més pacients. A les 23 h va ser quan finalment es va desactivar el dispositiu i va ser en aquell moment que van poder asseure’s i adonar-se’n de què estava passant. “En aquell moment les cures s’havien de donar en les millors condicions sense pensar què significava tot allò encara que fóssim conscients que es tractava d’una agressió”, explica Cirera que descriu el personal de l’Hospital durant aquell dia com “gent amb molta professionalitat però també amb molta emoció continguda”.

    A finals de 2015 es va realitzar el protocol d’actuació per emergències amb múltiples víctimes. A Barcelona, els hospitals van ser citats pel Consorci que els hi va traslladar la necessitat que l’elaboressin a nivell de Barcelona tenint en compte atemptats com ara els de París a la Sala Bataclan. “Es va fer patent que era molt necessari, ja que Barcelona era un objectiu que podia estar en la mira de qualsevol grup no necessàriament jihadista”, indica Cirera. Explica també que, en el cas de l’Hospital del Mar, aquest pla estava adaptat a les urgències antigues i s’havien posat com a data el mes de setembre per adaptar-lo: “vam aplicar el que ja sabíem però sense haver-ho practicat, el nostre simulacre va ser l’atemptat”.

    “Tot marca i ens seguim emocionant un any més tard”

    La Doctora Cirera com la resta de l’equip recorda un any després la sensació d’emoció que van viure aquella tarda-nit i com va funcionar de bé el treball conjunt. “Tothom feia el que havia de fer i molt més, tot allò que calgués: doctors fent de lliterers i personal de la neteja anant al magatzem a buscar material per a infermeria”, diu amb orgull la cap d’urgències. De fet, recorda els oncòlegs baixant des del seu servei preguntant en què podien ajudar. Donat que la majoria de ferits requerien experts en altres disciplines, aquests especialistes van dedicar-se a mantenir les cures dels pacients corrents que es trobaven a urgències per altres motius abans d’activar l’emergència.

    Traumatòlegs, cirurgians, neurocirurgians, internistes… En activar l’alerta va ser fàcil decidir quins eren els metges que calia activar primer donat els tipus de lesions que podrien presentar els ferits. També per la tipologia van poder actuar de manera més eficient. La Dra. Cirera concreta que l’atemptat va provocar un tipus de lesió a les que els serveis d’emergències estan molt acostumats, i per la que hi ha un codi d’activació per aquest tipus de pacients, el que seria un pacient politraumàtic. Per Cirera, “la diferència és el mecanisme ocasional, un accident fortuït o un atemptat, però la lesió final és una lesió que tots els serveis coneixem molt bé com tractar”. Així, també valora que el tipus de lesió hagués pogut ser molt més greu “si haguessin col·locat les furgonetes amb les bombones com plantejaven, ja que les lesions per metralla comporten moltes ferides obertes, hemorràgies massives internes i externes…”.

    La pressió de les primeres hores d’assistència, totes les visites institucionals que es van donar l’endemà i la part institucional suma també com a vivència: “tot marca i ens seguim emocionant un any més tard”. Per l’impacte que hagués pogut patir el personal sanitari, l’Hospital des del seu servei laboral i des del servei psiquiàtric va posar a disposició dels treballadors recursos i eines de suport psicològic.

    A banda d’això, Cirera recorda que quan tot va passar el grup que va treballar aquell dia es va asseure a comentar la vivència internament: “vam ser una cuirassa mentre vam haver de treballar però després ens calia parlar entre nosaltres, abraçar-nos i mantenir el contacte físic. Una cosa és que siguis professional, l’altre és que no siguis humà”.

    Els professionals sanitaris van rebre plaques de reconeixement per la seva tasca

    Les paraules de gratitud cap als professionals sanitaris que arriben encara avui en dia es van materialitzar també a finals de setembre mitjançant l’entrega per part del Departament de Salut de 24 plaques de reconeixement a representants del Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM) i dels centres sanitaris on van ser ateses les persones afectades. A l’acte, celebrat a l’Hospital Universitari Vall d’Hebron, van participar l’aleshores conseller de Salut, Antoni Comín, i les alcaldesses de Barcelona i de Cambrils, Ada Colau i Camí Mendoza respectivament.

    Entre els elogis de l’exconseller va haver-hi orgull pels professionals del sistema de salut català i per la seva “vocació, solidaritat i professionalitat”. Tot el reconeixement va anar dirigit al valor del treball en xarxa, la col·laboració i la implicació de tots els treballadors dels centres assistencials. Aquesta col·laboració i coordinació va existir per les mesures establertes al voltant del protocol per a Incidents amb Múltiples Víctimes (IMV) del Consorci Sanitari de Barcelona (CSB). Un protocol que recull “les mesures de preparació, l’aproximació a la capacitat de resposta, el comandament integrat de l’actuació, la coordinació territorial i la continuïtat després de l’incident”.

    Article publicat originalment per l’especial del 17A al Catalunya Plural

  • «Tothom ha de treballar amb la màxima seguretat possible, per ells i pels malalts»

    Elisabeth Vives, després d’haver realitzat diverses tasques assistencials i de gestió dins el SEM, va ser nomenada Directora d’Infermeria del Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM). Elisabeth Vives ha estat a la Central de Coordinació Sanitària, com a infermera coordinadora de trasllat interhospitalari de malalt crític, com a infermera assistencial en diferents bases SEM i liderant el projecte Sanitat Respon des de l’inici, el 2001.

    Ara, al capdavant de la Direcció d’Infermeria, lidera els 261 infermers i infermeres que conformen el 36% de la plantilla total que han rebut de bon grat aquest nomenament doncs feia 14 anys que no existia aquesta figura de direcció.

    Parlem amb Elisabeth Vives per saber de primera mà quines tasques haurà d’assumir i quins reptes es troba la Infermeria d’Emergències Mèdiques.

    Per què ha costat 14 anys restaurar la figura de Directora d’Infermeria?

    No ho sé. Suposo que les diferents direccions tenien uns projectes diferents i anomenant Direccions Assistencials Globals era suficient. No només va passar al SEM. Va haver-hi Hospitals on les direccions d’infermeria també van caure. Suposo que va a modes de gestió i en aquell moment algú va decidir que al SEM no feia falta.

    S’ha reclamat al llarg d’aquests anys?

    Els professionals han reclamat a les diferents direccions que hi ha hagut al SEM que restauressin la Direcció d’Infermeria. Han hagut de passar 14 anys fins que finalment algú ha entès que s’havia de posar de nou aquesta funció.

    Com vas acabar accedint al càrrec?

    Jo he estat realitzant tasques de gestió i direcció dins de l’empresa durant aquests últims anys i ja havia dirigit un servei portat per infermeria que era Sanitat Respon. En el moment que van plantejar tornar a instaurar la figura jo estava dirigint un altre servei i em van proposar si a més a més volia portar la Direcció de la Infermeria i la veritat és que no vaig dir que no. És un orgull.

    Ara ja fa un parell de mesos, la teva rutina i les funcions que duus a terme quines són?

    El meu temps s’ha de fragmentar molt que com ja he dit no només porto això. Durant aquest temps el que estic fent i no he acabat és copsar el que la infermeria del SEM vol ser en el futur. Jo tinc les meves idees i les meves línies però si aquestes no coincideixen amb el què la gent vol doncs les haurem d’ajustar. A part també d’intentar reorganitzar els processos interns de la infermeria també vaig pels territoris a escoltar el que la gent em diu per veure què podem fer i entre tots muntar un projecte comú per tota la infermeria del SEM.

    Com a SEM teniu aquesta seu central però teniu gent a peu de carrer per totes les comarques i províncies, com t’hi relaciones?

    Vaig a parlar amb ells per tot el territori. Anem el Cap Territorial que és metge i amb el Sotscap que és infermer i que són els responsables directes dels professionals al carrer i muntem les reunions on m’expliquen com ho veuen tot i jo contesto i explico el que puc i em deixen i amb això farem el projecte.

    De moment pots dir que està sent positiva l’experiència?

    Sí. Jo crec que és bo. Per ells i per mi i pel SEM en general.

    Quines àrees més has de controlar a part de la infermeria al carrer?

    També tenim infermeria a coordinació i fent consultoria telefònica. Aquesta és una de les tasques més complicades, ja que aquest personal dóna recomanacions sense veure el pacient i ha de fer un triatge acurat per derivar a un lloc o altre la demanda. També hi ha infermeria que coordina recursos assistencials, és a dir, decideixen com gestionar les ambulàncies i quan cal enviar-ne una i de quin tipus segons les trucades.

    A banda, dins el SEM també comptem amb la Unitat de Serveis Especials que compta amb 23 professionals. Aquesta és una unitat molt preparada en medicina tàctica: treballen amb el servei de Mossos d’Esquadra i amb els Bombers davant d’incidents crítics com ara atemptats o catàstrofes. És un equip especial perquè s’ha hagut d’entrenar i formar junts als cossos de seguretat.

    I com està sent la relació amb les altres figures de direcció?

    Bo. Pel que fa a la filosofia professional cadascú parlarà amb la seva gent seguint una línia concreta però pel que fa a la manera de treballar no tindria sentit que donéssim directrius diferents des d’Infermeria i des de Medicina. L’assistència en si és tot un procés i no el podem dividir.

    Estàs descobrint moltes mancances per aquests 14 anys sense cap persona desenvolupant aquest càrrec?

    No perquè poc o molt la gent sempre ha anat expressant el què volia i poc o molt, com que no hi havia una direcció, cada territori, amb els caps i sotscaps i l’antiga direcció d’operacions on jo també hi era, ja fèiem coses dirigides a la infermeria. El que passa és que no hi havia la visibilitat que hi ha ara. Abans ho feies però qui ho organitzava era la Direcció d’Operacions en general i el cap visible era un metge. Jo era la seva segona i a nivell d’infermeria ho treballàvem amb els sotscaps que són infermers. Què passa? Que això al carrer no es veu ni es viu així perquè quan parlen de la direcció veuen un metge. No vol dir que no pugui dirigir a la infermeria com que una infermera no pugui dirigir a un metge perquè dirigir és dirigir. No és fer de metge ni d’infermera, és gestionar. I això ho pot fer qui tingui capacitat de fer-ho amb independència del seu status professional. Al final, si tu ets infermera i estàs dirigint un col·lectiu ampli on poden haver infermers, metges, tècnics, administratius, el que has de fer és marcar línies de direcció i per cada tema en concret envoltar-te dels que en saben.

    Fins ara el conseller de Salut era un politòleg i de sanitat sabia el que sabia. S’envoltava de gent què sabia el que s’havia de fer i els hi preguntava als experts. Això és el que ha de fer un gestor. Un gestor no ha de saber de tot, ha de saber gestionar i a partir d’aquí dirigir, liderar equips, cohesionar. Jo sé de moltes coses però no en sé de tot. Pels projectes importants buscaré a qui en sàpiga.

    Comptant amb tots els elements com ara la distribució territorial?

    Sí i amb transversalitat.  No cal comptar sempre amb la gent que està més a prop que ara la tecnologia ens dóna moltes oportunitats per treballar en projectes a distància. Treballes en xarxa i fas projectes on participa tothom perquè els territoris són molt diversos i el que pot funcionar a Sabadell, Terrassa o Barcelona, no encaixa a l’Alt Pirineu. Hem de respectar les característiques de cada territori perquè enlloc hi ha el mateix tipus de pacient, ni de recurs, ni de suport sanitari. A Barcelona i a l’Àrea Metropolitana hi ha molts Hospitals que estan molt especialitzats però a Berga no. Aleshores la infermeria i els metges d’allà tenen unes peculiaritats i es troben amb una sèrie de coses i de casos que a Barcelona poden gestionar amb uns recursos que allà no tenen. Hem d’intentar que tothom pugui treballar amb la màxima seguretat possible per ells i pels malalts. I amb el màxim suport i recursos que els puguem oferir. Per aquí anem.

    Quins reptes es troba el personal d’infermeria del SEM que no es troba el d’un hospital?

    La diferència bàsica és que el personal d’infermeria d’emergències treballa al carrer, en un territori totalment hostil. Quan dic al carrer no vull dir només al carrer. També a un domicili o a un poliesportiu. És a dir, fora d’un lloc tancat com és un Hospital. Un dels problemes que això té és que la gent sent i veu tot el que fas. Has de mesurar aleshores com et comuniques amb els teus companys. En un hospital li dius al familiar que s’esperi un moment fora, al carrer això no ho pots fer.

    Han de tenir una actitud i una manera de fer especial aleshores?

    Sí. Però per accedir a aquesta feina el què es demana és una formació molt específica que es basa en màsters o postgraus en emergències. És important tenir coneixement però aquí l’experiència és clau.