Just Deploy It!

Etiqueta: SEM

  • La prevenció dels factors de risc i un estil de vida saludable evitarien un 90% de casos d’ictus

    El 29 d’octubre es celebra el Dia Mundial de l’Ictus. En paraules de la Dra. María Alonso de Leciñana, Coordinadora del Grup d’Estudi de Malalties Cerebrovasculars de la Societat Espanyola de Neurologia (SEN), un ictus és «un trastorn brusc en la circulació sanguínia del cervell que pot ser produït per oclusió arterial (el 85% dels casos) o per hemorràgia (el 15%)».

    Ara per ara, l’ictus és la segona causa de mort a l’estat espanyol, la primera causa de discapacitat adquirida en l’adult i la segona de demència. Segons dades de la Societat Espanyola de Neurologia (SEN), cada any 110.000-120.000 persones pateixen un ictus a l’estat, dels quals a un 50% els hi queden seqüeles discapacitants o moren. A més, 330.000 espanyols presenten alguna limitació en la seva capacitat funcional per haver patit un ictus.

    En els últims 20 anys, la mortalitat i discapacitat per ictus ha disminuït però l’Organització Mundial de la Salut (OMS) estima en què els propers 25 anys la seva incidència s’incrementarà un 27%. És a dir, l’ictus ha disminuït per «la millora en la detecció precoç dels símptomes, en el control dels principals factors de risc i en la introducció de noves mesures terapèutiques, com les Unitats de Ictus, la trombólisis o la trombectomía mecànica» però la seva incidència segueix augmentant. Hi ha estudis que afirmen que el 90% dels casos d’ictus es podrien evitar amb una adequada prevenció dels factors de risc i un estil de vida saludable.

    Un dels factors de risc importants és l’edat, ja que la incidència de l’ictus augmenta considerablement a partir dels 60-65 anys: un 5% dels majors de 65 anys de l’estat espanyol han patit un ictus. En menor mesura però els ictus poden aparèixer a qualsevol edat: un 0,5% de tots els ictus es donen en menors de 20 anys. A més, en els últims 20 anys ha augmentat un 25% el nombre de casos de ictus entre les persones de 20 a 64 anys.

    Quins símptomes dóna un ictus?

    Els símptomes d’un ictus depenen de l’àrea del cervell que es vegi afectada però en general es produeixen de forma brusca i inesperada. Els trets més comuns que es donen podrien ser els següents:

    • Alteració brusca en el llenguatge, amb dificultats per parlar o entendre.
    • Pèrdua brusca de força o sensibilitat en una part del cos. Generalment afecta a una meitat del cos i es manifesta sobretot a la cara o a les extremitats.
    • Alteració brusca de la visió, com pèrdua de visió d’un ull, visió doble o incapacitat per apreciar objectes en algun costat del nostre camp visual.
    • Pèrdua brusca de coordinació o equilibri.
    • Mal de cap molt intens i diferent a altres maldecaps habituals.

    La Dra. María Alonso de Leciñana creu que “una de les claus per a l’èxit en l’atenció de l’ictus és la rapidesa amb la que es detecten els seus símptomes inicials i es contacta amb el sistema d’emergències. L’altra, sens dubte, és la prevenció”. Així, i com ja s’ha dit, el 90% dels casos d’ictus es podrien evitar amb una prevenció correcta. “Generar l’hàbit de control de la tensió arterial, el pes, de la cintura abdominal i dur a terme un estil de vida sa, que passa per deixar el tabac i el consum moderat d’alcohol, reduir pes, fer exercici i reduir la sal en els menjars, serien els principals consells”, aporta Alonso.

    Per rapidesa cal tenir present dues variants: l’avís i el trasllat. A Catalunya, el mecanisme és el següent: quan el SEM rep l’avís d’una persona que ha patit un ictus, l’ambulància la trasllada a un centre proper. Aquest sistema organitza l’atenció a partir del SEM i d’una xarxa de 26 hospitals amb capacitat de diagnosticar els pacients amb sospita d’ictus. A l’hospital, el diagnòstic determinarà si l’ictus l’ha causat una hemorràgia (ictus hemorràgic o vessament cerebral) o bé el taponament d’un vas sanguini del cervell (ictus isquèmic o infart cerebral).

    Dany cerebral més enllà de l’ictus

    Durant aquests dies la (Societat Espanyola de Neurologia) també ha parlat dels tumors cerebrals. Els tumors cerebrals són, després de l’ictus i dels traumatismes cranioencefàlics, la principal causa de dany cerebral adquirit i aglutinen més de 120 tipus de tumors. A Espanya es detecten a l’any al voltant de 3.000 nous casos de tumors cerebrals, segons dades de la mateixa SEN.

  • «Es va multiplicar el personal sanitari habitual per 2 o 3 de forma espontània»

    Setze persones van ser assassinades en un atemptat terrorista a Barcelona el 17 d’agost, quan una furgoneta es va abalançar sobre la zona de vianants de la Rambla per atropellar el màxim de vianants possible. A partir d’aquest moment, un ampli dispositiu de professionals de la salut s’activa. Parlem amb Julio Pascual, Director de l’Àrea Assistencial i Mèdica de l’Hospital del Mar de Barcelona. Aquest hospital, per la seva proximitat al lloc de l’atemptat, va ser el que va rebre el nombre més gran de pacients.

    Com arriba el primer avís?

    A les 17:10 h de la tarda, el doctor Luis Molina, el cap de secció de cardiologia, que estava de cap de guàrdia aquell dia, rep una trucada del Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM). És quan els equips del SEM arriben a la Rambla. Ens anunciaven que hi havia hagut un atemptat a la zona i que en breus començarien a enviar gent a l’hospital. A partir d’aquest moment, els responsables mèdics i d’infermeria van a Urgències i avisen a tot el personal de l’hospital perquè es concentrin allà. Per sort aquesta àrea s’havia inaugurat abans de l’estiu amb el doble d’extensió, això ens ha facilitat les coses. Amb les antigues hauria estat molt més dur.

    A les 17:40 h arriba el primer pacient a l’Hospital del Mar. Hi ha tot un dispositiu esperant-ho. Com que no sabíem quin volum de pacients arribarien, tot el personal estava multiplicat. Se suspenen dos quiròfans programats amb qüestions que podien esperar. En total es preparen cinc quiròfans. En una guàrdia convencional d’agost tenim un quiròfan actiu, dos en una punta de patologia.

    Vau haver de trucar al personal de l’hospital perquè vingués de reforç?

    Pràcticament no va ser necessari perquè van començar a venir metges i infermeres que viuen a Barcelona que aquest dia no treballaven perquè estaven de vacances o perquè havien acabat el torn. Van venir cirurgians, traumatòlegs, intensivistes… Es va multiplicar la dotació habitual per dos o tres de manera espontània. Avisem a un neurocirurgià de reforç perquè vam haver d’operar a dos pacients de neurocirurgia amb traumatisme cranial greu. A més de quatre de traumatologia per múltiples fractures i patologies molt greus. Fins i tot vam operar a doble equip en un mateix quiròfan. Va arribar un moment donat en el qual vam haver d’enviar a casa a molts professionals perquè s’acumulaven i hi havia més metges que pacients.

    Com es decideix a quin hospital van els ferits?

    El SEM és qui decideix. Coneixen perfectament els dispositius de cada centre de Barcelona, perquè treballen cada dia en col·laboració amb els equips dels hospitals. Al centre coordinador es decideix a quin hospital es porta al pacient, en funció de la proximitat, la rapidesa, la capacitació del centre, etc. Per a la immensa majoria de patologies, els quatre grans centres, Vall Hebron, Clínic, Sant Pau i Mar estan capacitats per a gairebé tot indistintament. Si fossin tots al mateix lloc, per criteri de proximitat, hi hauria un problema de logística. Com que es reparteixen, pots treballar de manera molt més organitzada. Cal destacar també el treball que va fer el CUAP Perecamps, que va assumir molts pacients i va tenir un treball de primera línia de foc molt intensa.

    Ha passat una setmana i molt pacients han baixat de la categoria de crítics a greus.

    Hem arribat a tenir entre tots els centres a 15 pacients molt crítics. Aquesta xifra ha anat baixant de crítics a greus. El passat dimarts quedaven 2 persones crítiques. S’ha fet una bona feina. De les 16 persones que han mort, la majoria ho van fer a la mateixa Rambla o al cap de poques hores de l’atemptat. Només una dona va morir una setmana més tard dels atemptats de Barcelona. Durant la primera setmana hem pogut treure de la situació a diversos pacients greus. Ens podem felicitar pel treball de tothom i d’un dispositiu que ha funcionat.

    Quan arribeu a la Rambla aquí hi ha ferits físics però també moltes persones impactades pel que han viscut.

    Des del primer dia ens estan gotejant pacients que acudeixen a urgències amb quadres d’ansietat, d’angoixa i de depressió. Hi ha un dispositiu de psicòlegs, metges de família, infermeria, serveis socials, però també un dispositiu concret que ha posat en marxa el Departament de Salut que està atenent aquest tipus de patologies. De fet, no paren de venir, a poc a poc, pacients que pensaven que estaven bé i de sobte senten molta angoixa.

    «Alguns professionals tindran una certa síndrome post traumàtica», explica el doctor Pascual / ROBERT BONET

    I per als professionals, quin impacte suposa?

    El nostre treball està cada dia enmig de la patologia, el sofriment, la malaltia, etc. En moments com el de l’atemptat, has de tenir el cap fred i assumir un rol de cura de la població. Això després passa factura i has de pair les emocions. Les situacions que vius, les famílies trencades que coneixes, tanta angoixa i dolor innecessari i immerescut és dur de metabolitzar. Intentes descansar, relaxar-te… Intentem no perdre l’ànim, trobar-li el punt de satisfacció pel deure complert, d’esperança, per veure tanta potència humana i professional a l’hospital. Però, òbviament, alguns professionals tindran una certa síndrome post traumàtica. Però després se’ns passa i estem preparats per al següent que pugui venir. És com els bombers pels incendis, nosaltres pels ferits.

    Estàveu preparats per a alguna cosa així?

    Hi ha un protocol d’incidents de múltiples víctimes. És un protocol senzill que es basa fonamentalment a concentrar la potència de l’hospital i dels dispositius de la zona on acudiran els pacients, oblidar-nos del que estava programat fins a les següents hores o dies, i posar tots els recursos necessaris. Això funciona. En el fons mai estàs preparat per a alguna cosa així, però en el moment que passa un fet d’aquestes característiques et poses mans a l’obra. Els professionals que tenen molts anys d’experiència lideren el treball dels més nous, altres et miren i et pregunten què fer. L’important és que surt la millor versió de cada un. La gent no mira horaris ni torns. La nostra vocació és de servei.

    Un servei que es va veure agraït dissabte, a la manifestació de Barcelona. La primera fila estava reservada per a professionals d’emergències, com ara personal sanitari i policial.

    Això és bonic i s’agraeix, ens sembla perfecte. A més van anar uniformats amb la bata. Qualsevol agraïment o reconeixement ho agraeix tot el món. Bona part del nostre sou és aquest.

  • Claus per entendre la polèmica al voltant del nou model de transport sanitari

    Ara fa prop d’un any, pocs mesos abans de què acabés la legislatura d’Artur Mas, es va celebrar el concurs públic per adjudicar la concessió del transport sanitari a Catalunya, una de les que més diners mou: 214 milions d’euros anuals per un període de 6 anys prorrogable fins a un màxim de 10 anys. El concurs suposava també la implementació d’un nou model de gestió del transport sanitari, que es va començar a desplegar el 3 de novembre a Lleida i va continuar fent-ho de manera esglaonada a les diferents regions catalanes. Repassem les claus al voltant d’un model que ha aixecat polèmica des de la mateixa adjudicació a les empreses contractades fins a la seva implantació i que ha portat -arran d’una denúncia de la CUP- a la Fiscalia a investigar l’adjudicació de part del servei a l’empresa Transport Sanitari de Catalunya (TSC).

    Un concurs qüestionat

    La primera polèmica arriba amb la celebració del mateix concurs. En els darrers mesos amb Boi Ruiz al capdavant de la Conselleria de Salut es convoca el concurs per adjudicar el servei de transport sanitari urgent i el no urgent. El resultat: Transport Sanitari de Catalunya (TSC) s’emporta directament o indirectament -a través d’una Unió Temporal d’Empreses (UTE)- set dels tretze lots totals. Li corresponen les regions de l’Alt Pirineu, Girona, la Catalunya Central, Barcelonès nord i Maresme o Barcelona ciutat, entre altres. També s’emporten bona part del pastís la UTE Egara-La Fuente, a qui s’adjudica les regions de Lleida, Tarragona i Terres de l’Ebre, i Falck, amb les regions de Baix Llobregat i l’Hospitalet de Llobregat i el Vallès.

    Després de conèixer el resultat de l’adjudicació, diversos licitadors presenten a l’abril recursos especials en matèria de contractació i el Tribunal Català de contractes del sector públic (TCCSP) els estudia. Al juliol, aquest òrgan desestima totes les al·legacions presentades i el Servei Català de la Salut (CatSalut), que és l’òrgan contractant, reprèn el procés d’adjudicació del concurs de transport sanitari per formalitzar els contractes amb les empreses adjudicatàries.

    Concentració del transport urgent i no urgent

    El nou model, a diferència de l’anterior, suposa concentrar la gestió del transport sanitari en mans del SEM (Sistema d’Emergències Mèdiques). Fins llavors el SEM, empresa pública, s’encarregava només del transport urgent -desplaçament en cas d’emergència- i la resta, el no urgent, estava en mans del CatSalut. És a dir, que amb el nou model, el trasllat programat entre el domicili de l’usuari i un centre sanitari, o a la inversa, o entre dos centres sanitaris, per a la realització de proves diagnosticoterapèutiques o tractaments especialitzats, també passa a ser gestionat pel SEM.

    Amb l’adjudicació del darrer concurs públic del transport sanitari català i la formalització dels contractes a l’estiu, entra en vigor aquest nou model de gestió. Segons diu llavors Salut, les bases del concurs inclouen la subrogació del personal tal i com estableix el conveni laboral del transport sanitari i es mantenen les hores i el nombre de vehicles. Treballadors de diverses regions però comencen a denunciar els retards en el transport no urgent. Gent que va tard a fer-se una ressonància o simplement que ha d’esperar hores després de la diàlisi fins que el vehicle ve a recollir-lo, són algunes de les situacions que descriu el tècnic sanitari Artur Giménez a aquest diari.

    Canvis en els vehicles

    La introducció de nous vehicles, els anomenats Vehicles d’Intervenció Ràpida (VIR), són una de les novetats del model, pensats per prioritzar l’assistència dels pacients in situ sobre el trasllat dels mateixos, ja que al ser un turisme àgil no té capacitat per a un trasllat. Aquest diari recollia fa uns mesos les queixes de diversos treballadors respecte aquests nous vehicles. A Palamós, per exemple, hi ha dos equips, un Vehicle d’intervenció ràpida (VIR), amb un metge i un tècnic i una Unitat de Suport Vital Avançat (USVAi) que compta amb un tècnic i una infermera. “Sense una infermera al costat costa molt fer segons quin tipus d’intervencions”, assenyalava David Gràcia, metge assistencial del SEM (Sistema d’Emergències Mèdiques de Catalunya) de l’Hospital de Palamós.

    “Una altra incongruència és que en alguns casos els Vehicles d’Intervenció Ràpida (VIR), introduïts segons el SEM per prioritzar l’assistència qualificada sobre el trasllat de pacients, està arribant més tard que altres vehicles, fet que pot suposar un problema ja que hi ha un tipus de vehicle, els de Suport Vital Bàsic, que només compten amb dos tècnics i no compten amb cap metge. És el cas de Lleida, on el VIR està situat a Alcarràs”, es queixava a aquest mitjà el secretari del sector Transport Sanitari UGT de Catalunya Ramon Vilella fa uns mesos. El conseller de Salut, Toni Comín, ha reconegut en el Ple del Parlament aquest dijous que “si bé es confirmen de forma parcial els avantatges dels VIR, aquests no ho fan de manera suficient”.

    També sobre els vehicles, Artur Giménez, denuncia a aquest mitjà que per exemple a les Terres de l’Ebre s’han retallat unitats de Suport Vital Bàsic, que són “les primeres a arribar”, segons explica. A més, diverses unitats que abans feien 24 hores ara només en fan 12. “A la nit tenim 13 ambulàncies de SVB per totes les comarques de les Terres de l’Ebre, és insuficient”, afegeix aquest treballador.

    Desplegament desigual al territori

    Altres queixes reconegudes aquest dijous pel conseller de Salut és que alguns dels problemes que presenta el nou model és que els temps de resposta no són homogenis a tot el territori. Així ho ha anunciat aquest dijous Comín al Parlament, on ha avançat alguns dels resultats dels informes de l’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya (AQuAS) i del Servei Català de la Salut (CatSalut) sobre el nou model de transport sanitari, a qui va encarregar avaluar els resultats del model els darrers mesos. En aquest sentit, Comín ha admès «problemes d’implantació».

    La diputada de la CUP, Eulàlia Reguant, explica a aquest mitjà que “el problema és com està plantejat el model en si mateix ja que no té en compte el territori”. Segons ella, el model pot funcionar a Barcelona ciutat però no en territoris heterogenis.

    Conseqüències de la implantació

    Més enllà de les denúncies de plataformes com ‘Salvem les ambulàncies de les Terres de l’Ebre’, que consideren que el nou model menysté la qualitat assistencial, les conseqüències de l’adjudicació del transport sanitari i la implantació de l’anomenat sistema de transport integral han arribat més lluny. Entre algunes de les conseqüències hi ha la investigació per part de la Fiscalia de l’adjudicació del servei d’ambulàncies arran de la denúncia de la CUP sobre l’oferta “manifestament incompleta” de l’empresa TSC, que va adquirir set dels tretze lots que van sortir a concurs l’any passat. En la denúncia la formació anticapitalista també apunta la donació de tres milions d’euros que havia fet aquesta empresa a l’Hospital Sant Joan de Déu.

    D’altra banda, el departament de Salut va encarregar a l’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya (AQuAS) i al Servei Català de la Salut (CatSalut) avaluar la implantació del transport sanitari. Segons Salut, els informes sobre el nou model es troben en la fase de finalització i s’entregaran a la presidenta a la Comissió de Salut en els propers dies. Tot i que és a partir de llavors quan segons Comín podran prendre decisions «de manera rigorosa», el conseller ja ha avançat aquest dijous que destituirà la cúpula directiva del SEM i obrirà un concurs públic per renovar-la.

  • Comín destitueix la cúpula del SEM i admet problemes en el nou model de transport sanitari

    El Conseller de Salut, Toni Comín, ha dit aquest dijous al matí, que destituirà la cúpula directiva del Servei d’Emergències Mèdiques (SEM) i obrirà un concurs públic per renovar-la. El conseller ha fet aquest anunci durant una compareixença al Parlament de  Catalunya en la que ha avançat els resultats de dos informes encarregats per la conselleria amb l’objectiu d’analitzar el desplegament del nou model de transport sanitari.

    L’anunci també arriba després de què la fiscalia hagi anunciat que investigarà l’adjudicació del servei d’ambulàncies a l’empresa Transport  Sanitari de Catalunya SL, després de la denúncia interposada per la CUP, tot i que el conseller ha dit que no hi tenia res a veure.

    La implementació del nou model de transport sanitari es va començar a fer a finals de 2015, després del concurs públic d’adjudicació del servei. La posada en marxa d’aquest nou model, caracteritzat pel desplegament dels nous vehicles d’intervenció ràpida (VIR), ha sigut polèmic des d’un començament.

    Segons ha revelat el conseller, els resultats preliminars mostren que l’objectiu d’optimitzar recursos que es perseguia no ha estat del tot satisfactori. Els vehicles VIR, preparats per atendre al pacient “in situ” sense necessitat de traslladar-lo no han tingut l’efecte esperat. En un 30% dels desplaçaments s’ha hagut d’hospitalitzar el pacient de totes formes. A més, en molts casos ha sigut necessari desplaçar dos vehicles, això demostra que “no s’està complint l’objectiu d’estalviar recursos”, ha comentat el conseller.

    Per això Comín ha assegurat que vol iniciar una “nova etapa” i que per fer-ho s’hauran de fer “ajustos” al model implantat.

  • 17.000 signatures per recuperar les ambulàncies a les Terres de l’Ebre

    La inquietud i el malestar que va començar a haver-hi a les Terres de l’Ebre a la tardor, arran de la implantació del nou model de transport sanitari català a la regió, s’ha traslladat aquest divendres en forma de més de 17.000 signatures al Síndic de Greuges.

    Artur Jiménez, tècnic en emergències sanitàries, ha vingut aquest divendres des de l’Ebre fins a Barcelona juntament amb altres membres de la plataforma Salvem les Ambulàncies de les Terres de l’Ebre. «Hem vingut a demanar que ens retornin les ambulàncies que es van retallar tant l’any 2012 com ara a l’entrar el nou concurs de transport sanitari el 2015», ha explicat després que la plataforma hagi lliurat les signatures.

    «A causa de les retallades d’ambulàncies que hi ha hagut el problema que ens trobem és que les ambulàncies tarden molt en arribar als accidents. Tenim poblacions on l’ambulància triga més de 20 minuts en arribar, és per això que reclamem que en les emergències -on els minuts compten- no triguin més de deu minuts en arribar». Segons explica Jiménez, per exemple, en el cas d’una parada cardiorespiratòria, a partir del cinquè minut les possibilitats de supervivència comencen a decaure i a partir del minut deu pràcticament ja no serveix res. És per això que demanen que tota la població tingui una ambulància a uns deu minuts.  «Entenem que per les característiques del nostre territori això és molt difícil però té el mateix dret a un servei ràpid un habitant de Benifallet com una persona que viu en una gran població com Barcelona», assegura.

    L’inici del conflicte

    El passat 17 de novembre, i dins del desplegament gradual del concurs de Transport Sanitari Integrat (TSI) a tot el territori català, es van posar en marxa les noves unitats a les Terres de l’Ebre. Segons informació del Departament de Salut van començar a donar servei 25 noves unitats: 21 de Suport Vital Bàsic (SVB) integrades per dos Tècnics d’Emergències Sanitàries (TES), 3 de Suport Vital Avançat (SVA) integrades per un TES, un infermer i/o un metge, i 1 Vehicle d’Intervenció Ràpida (VIR) integrat per un metge i un TES, que donen servei a més de 200.000 ciutadans.

    Des del darrer concurs per la contractació del transport sanitari, és el Sistema d’Emergències Mèdiques qui s’encarrega de centralitzar la gestió de tot el transport sanitari públic de Catalunya, tant l’urgent com el no urgent. En el cas de les Terres de l’Ebre l’empresa adjudicatària del servei, i per tant, la que opera ara a la regió, és la UTE Egara Lafuente.

    A mesura que el model s’ha anat implantant pel territori català ha despertat diverses queixes i inquietuds entre treballadors del SEM i també usuaris. El passat 2 de març el model de transport sanitari va ser objecte de debat al Parlament. «Sap que Ara hi ha cues d’ambulàncies a les portes de les urgències dels hospitals? La setmana passada per exemple a Tortosa 7 ambulàncies amb pacient a dins esperant fins a tres hores davant l’Hospital Verge de la Cinta», va plantejar la diputada de Catalunya Sí que Es Pot Marta Ribas al conseller de Salut. Comín, que s’ha mostrat prudent fins ara amb les queixes arreu del territori per la implantació del nou model va respondre-li que primer calia veure si els problemes «són d’implantació o de model». Des de la plataforma reivindiquen recuperar la qualitat assistencial de l’any 2012.

    Implantació desigual a Catalunya

    Fa un parell de mesos, després que s’acabés el desplegament gradual del nou model, UGT denunciava que el model de Transport Sanitari Integral de Catalunya provoca «incongruències, acomiadaments i pitjor servei als usuaris». Entre les incogruències que va denunciar el sindicat a aquest diari hi ha la formació als treballadors sobre els nous vehicles -en algunes regions s’han fet onze hores de formació mentre que en altres una sessió informativa de 30 minuts-. També reivindiquen una reducció de les demores i una major eficiència en el transport no urgent.

    D’altra banda, el model actual inclou, com a novetat, la incorporació de nous Vehicles d’Intervenció Ràpida (VIR), pensats per prioritzar l’assistència dels pacients in situ sobre el trasllat dels mateixos, ja que al ser un turisme àgil no té capacitat per a un trasllat. Segons treballadors u na altra incongruència és que en alguns casos els Vehicles d’Intervenció Ràpida (VIR), introduïts segons el SEM per «prioritzar l’assistència qualificada sobre el trasllat de pacients», està arribant més tard que altres vehicles. 

    El malestar, però, no s’ha originat únicament a les Terres de l’Ebre. Fa uns mesos aquest diari recollia la preocupació en la mateixa línia dels treballadors del SEM al Baix Empordà, que denunciaven que el nou model suposava perdre qualitat assistencial.