Just Deploy It!

Etiqueta: Sida

  • Compromís per trencar els estigmes del VIH

    El virus de la immunodeficiència humana (VIH) continua essent un dels problemes més grans de la salut mundial. Fa més de quaranta anys que es van diagnosticar els primers casos d’aquesta pandèmia que ha provocat fins ara la infecció de 84 milions de persones arreu del món, i la seva transmissió encara continua a tots els països. A Catalunya, actualment hi ha al voltant d’unes 33.000 persones que viuen amb el VIH i, segons l’informe del Dia Mundial de la Sida 2023 d’ONUSIDA, ja han mort més de 40 milions de persones a causa de malalties relacionades amb la sida a nivell mundial.

    La síndrome d’immunodeficiència adquirida (Sida) és una malaltia que destrueix el sistema immunitari –les defenses del cos– produïda pel virus de la immunodeficiència humana (VIH). Tenir el VIH no és el mateix que tenir la sida. Hi ha persones que poden tenir el virus i estar molts anys sense tenir símptomes de la malaltia i gaudir d’un bon estat de salut. Aquestes persones són seropositives i no tenen la sida, però poden transmetre el virus a d’altres persones. La transmissió es pot produir per tenir relacions sexuals amb una persona infectada que incloguin la penetració sense utilitzar mètodes barrera (com ara el preservatiu); i per compartir: xeringues, agulles i altres objectes contaminats si s’usen drogues injectades, agulles de tatuatge, fulles d’afaitar o tisores. També si estàs infectada pel VIH i et quedes embarassada, pots transmetre’l al teu fill o filla durant l’embaràs, el part o l’alletament. Actualment no hi ha cura per a la infecció pel VIH, però el avenços científics, l’accés a la prevenció, el diagnòstic i el tractament i atenció eficaces del VIH ha fet que la infecció pel VIH s’hagi convertit en un problema de salut crònic tractable que permet que les persones que hagin contret el virus puguin viure força anys amb bona salut.

    Amb el manifest “Reforcem el compromís”, més de 130 entitats catalanes públiques i privades s’han compromès aquest any a treballar per fomentar i mantenir el respecte i la no discriminació de les persones que viuen amb el VIH/sida i per vetllar pels seus drets, trencar estigmes i fomentar la conscienciació de la societat. Tanmateix, la campanya mundial posa aquest any en el centre el lideratge de les comunitats, la reflexió sobre els avenços assolits i els objectius comuns. En aquest sentit, la comunitat internacional ha assumit el compromís de posar fi a l’epidèmia del VIH com a amenaça per a la salut pública l’any 2030. Catalunya està alineada plenament amb aquest objectiu, que forma part de l’Agenda 2030 per al desenvolupament sostenible, aprovada per l’Assemblea de les Nacions Unides, i treballa per aconseguir-ho després d’haver assolit i superat els objectius 90-90-90 fixats per ONUSIDA per a l’any 2020.

    Situació del VIH i la SIDA a Barcelona

    Per la seva banda, l’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB) recull de manera sistemàtica i activa les dades de noves infeccions de VIH i de casos de SIDA a la ciutat que han tingut una tendència continuada a la baixa en la darrera dècada. En concret, l’any 2022 es van diagnosticar 224 nous casos de VIH. La taxa d’incidència per 100.000 habitants va passar de 10,2 el 2021 a 13,5 el 2022. Això suposa un repunt del 32%. La infecció continua sent més freqüent entre els homes (84%) i la via sexual és la forma de transmissió més freqüent. Quant a la SIDA, segons l’informe, l’any 2022 es va diagnosticar a 18 persones residents a la ciutat.  Això representa un lleuger descens respecte del 2021.

    Així doncs, tot i el repunt de les infeccions per VIH, en ambdós casos els nous diagnòstics anuals a la ciutat són molts menys que els registrats fa una dècada. Els avenços científics i socials han millorat la qualitat i l’esperança de vida de les persones amb VIH i la implementació de noves estratègies, que inclouen l’ús del tractament antiretroviral i la profilaxi preexposició (PrEP) han contribuït a la prevenció.

  • ONUSida: “El món no podrà derrotar la sida mentre es reforci el patriarcat”

    «El món no podrà derrotar la sida mentre es reforci el patriarcat. Hem d’abordar les desigualtats creuades a les quals s’enfronten les dones. En les zones amb una alta càrrega de VIH, les dones sotmeses a la violència de parella s’enfronten a una probabilitat fins a un 50% més gran d’adquirir el VIH”, adverteix la directora executiva d’ONUSida, Winnie Byanyima, amb motiu del Dia Mundial de la Lluita contra la Sida, l’1 de desembre.

    “A 33 països, entre 2015 i 2021, només el 41% de les dones casades d’entre 15 i 25 anys podien prendre les seves pròpies decisions sobre salut sexual. L’únic full de ruta eficaç per acabar amb la sida, arribar als objectius de desenvolupament sostenible i garantir la salut, els drets i la prosperitat compartida, és un full de ruta feminista. Les organitzacions i moviments pels drets de les dones ja estan en la primera línia realitzant aquesta audaç tasca. Els líders han de donar suport i aprendre d’ells”, sentencia.

    Un total de 38,4 milions de persones a tot el món tenien VIH/sida l’any 2021, un 1,5% més que l’any anterior, en què es van comptabilitzar 37,8 milions, segons les últimes dades d’ONUSida. El 75% de les persones afectades rebien teràpia antiretroviral.

    L’any passat, es van comptabilitzar més de 650.000 morts i un milió de nous casos a tot el planeta. Des que es van registrar els primers casos de VIH el 1981, la pandèmia ha afectat més de 80 milions de persones arreu del món i les morts atribuïdes a la malaltia superen els 40 milions.

    Dones subsaharianes

    Les dones de l’Àfrica subsahariana són les que tenen més risc de contreure el virus, ja que representen el 63% de les noves infeccions per VIH el 2021. Les joves d’entre 15 a 24 anys d’aquesta zona tenen el triple de probabilitats de patir el VIH que els nois d’aquesta mateixa franja d’edat.

    Les xifres de mortalitat infantil són igualment esfereïdores: un 15% de les morts corresponen a menors de 14 anys.

    Tot i les dades alarmants, des del pic del 1997, les noves infeccions per VIH s’han reduït en un 52%; i al tancament de l’any 2021, 28,2 milions de persones tenien accés a la teràpia antiretroviral, una xifra bastant superior als 7,8 milions del 2010.

    VIH i Covid

    Les persones que pateixen el VIH tenen quadres més greus de Covid-19 i el doble de possibilitats de morir, però a mitjans del 2021 la majoria de les persones amb VIH no tenien accés a les vacunes de la Covid-19, comp passa a l’Àfrica subsahariana.

    “Els confinaments i altres restriccions arran de la Covid-19 van interrompre proves de VIH i en molts països van haver fortes caigudes en els diagnòstics i les derivacions per al tractament contra el VIH”, explica ONUSida en un comunicat.

    Una dona rep la vacuna de Pfizer contra la Covid-19 | Pol Rius

    La directora executiva assevera que per acabar amb totes aquestes desigualtats cal “garantir que totes les nostres nenes estiguin a l’escola, segures i fortes; abordar la violència de gènere; donar suport a les organitzacions de dones; promoure les masculinitats sanes per substituir els comportaments nocius que agreugen els riscos per a tots, i garantir que els serveis per als infants que viuen amb el VIH arribin a ells i satisfacin les seves necessitats”, assevera la directora executiva.

    Biyanyima ha posat èmfasi en “despenalitzar les persones que mantenen relacions homosexuals, les professionals del sexe i les consumidores de drogues, i invertir en serveis dirigits per la comunitat que permetin la seva inclusió”.

    L’estigma

    L’estratègia mundial contra la sida 2021-2026 vol desfer el marc de desigualtats i reduir el nombre de contagis i morts, però també treballa contra l’estigma i la discriminació que pateixen les persones amb VIH.

    En aquest sentit, des de l’entitat Stop Sida remarquen que l’aparició del Tractament Antiretroviral de Gran Activitat (TARGA) va evitar la propagació del virus i va millorar la qualitat de vida de les persones infectades. “Aquesta nova generació de tractaments ha aconseguit que el VIH/sida es converteixi en una malaltia crònica, tret al que concerneix els aspectes psicosocials, la discriminació i l’estigma”, segons assenyala en un comunicat preparat per al dia mundial de la malaltia.

    Hi ha diferents investigacions en les vacunes contra la sida, però tal com remarca Stop Sida, “en els últims anys, la rapidesa en la consecució de les vacunes per a la pandèmia de la Covid-19 ha tornat a posar en el debat social la inexistència de vacunes per al VIH/sida i els pocs avenços existents”.

    Amb l’objectiu de lluitar contra l’estigma que pateixen les persones amb el VIH, el ministeri de Sanitat ha posat en marxa la campanya #ViveEnPositivo amb la qual pretén promoure entre la població general actituds de respecte i sensibilització, així com informar del dret a la igualtat d’oportunitats.

    El ministeri remarca que, si bé els avanços mèdics i l’atenció sanitària han millorat l’esperança i qualitat de vida de les persones amb VIH, encara reben un «tracte discriminatori en àmbits com el sanitari, el laboral i en l’accés a prestacions i assegurances».

     

  • Envelliment i sida: èxit i repte per a la ciència

    Poder parlar de la vellesa de persones infectades amb el VIH és una victòria de la ciència. Un èxit que comporta, però, nous reptes per als investigadors. La millora de la qualitat de vida dels pacients amb el virus, amb tractaments cada cop més eficaços que es toleren molt bé, ha de començar, però, a preveure, sortejar i contenir les comorbiditats i deteriorament propis de l’envelliment de la persona. El control clínic d’aquestes possibles complicacions de l’edat que fan més vulnerables els malalts de SIDA és un dels objectius d’investigació.

    “Una part de l’assistència i recerca clínica és millorar el control de tot allò que, amb l’envelliment, es complica, com els sistemes cardiovascular, renal, ossi, la fragilitat pròpia de l’edat i el deteriorament cognitiu”, explica el doctor Arkaitz Imaz, membre del grup de VIH del servei de Malalties Infeccioses de l’Hospital Universitari de Bellvitge.

    “El diagnòstic precoç de les neoplàsies (multiplicació o desenvolupament anormal de les cèl·lules al teixit orgànic) i el clivatge del càncer anal associat al papil·loma, així com el tractament de les lesions precursores del càncer a nivell anal”, segons el Dr. Imaz, també formen part de la recerca i l’assistència clínica a persones amb VIH que té molt present la vulnerabilitat que els afegeix la senectut. “Ara tenim tractaments molt bons, però també, en paral·lel, línies de recerca per aconseguir la menor toxicitat possible dels fàrmacs i per reduir al màxim”, afegeix. Els tractaments injectables de llarga durada –amb efecte durant dos mesos-, que ja són en camí d’aplicar-se, són un exemple de com la investigació va consolidant una millor vida per als supervivents amb el VIH.

    Congrés mundial de SIDA

    Com envellir bé convivint amb el virus ha estat un dels temes exposats en la Conferència Mundial AIDS 2022, que va tenir lloc del 29 de juliol al 2 d’agost, a la ciutat de Montreal. Allà, investigadors de l’Hospital Clínic-IDIBAPS van presentar un cas excepcional de curació funcional de la SIDA. S’ha produït a Barcelona, on una pacient que va ser diagnosticada en l’estadi d’infecció aguda pel VIH, ha aconseguit el control del virus de manera innata. Ha estat “gràcies a l’activitat de dos tipus de cèl·lules, les natural killer, que formen part del sistema immune innat i constitueixen la primera línia de defensa enfront diferents patògens, i també per acció dels limfòcits anomenats T CD8+”, tal com expliquen els investigadors del Clínic.

    La pacient va anar al metge dins dels primers 60 dies després d’haver-se infectat, i va entrar en un assaig clínic amb tractament antiretroviral durant 9 mesos i diverses intervencions amb un immunosupressor. 15 anys després, el seu cos mostra un control absolut de la replicació del VIH, amb càrrega viral indetectable i sense haver pres cap més medicació contra el virus, tret del tractament inicial. “El virus no s’ha eradicat, el té a dintre, però el manté adormit gràcies al seu propi sistema immunitari”, precisa el doctor Josep Maria Miró, consultor sènior de malalties infeccioses de l’Hospital Clínic, catedràtic de Medicina de la Universitat de Barcelona, i investigador de l’IDIBAPS (investigació biomèdica) i del Ciberinfec (recerca de malalties infeccioses).

    “La gran novetat del treball és que hem caracteritzat les cèl·lules que aconsegueixen el control del virus”, assenyala Núria Climent, investigadora del grup Sida i infecció per VIH de l’IDIBAPS, encapçalat per Josep Mallolas. “Ha estat com trobar dues agulles en un paller. Ara necessitem fons per continuar fent la recerca per mirar de trobar aquestes cèl·lules en altres persones, tractades o no amb immunomoduladors, i també com les podríem generar i mantenir”, puntualitza el Dr. Miró.

    El cas únic de Barcelona obre també la porta a l’estudi de l’evolució dels pacients amb VIH a mesura que envelleixen. La pacient les cèl·lules de la qual han aconseguit mantenir a ratlla el virus de la SIDA, “ja era adulta gran quan es va contagiar, i ara té 15 anys més. Això significa una gran font d’informació sobre la senescència del sistema immune. Podem estudiar si falla la immunodeficiència, amb l’envelliment i, en els casos en què es pugui generar un càncer, persisteixen o com es comporten les cèl·lules que fan front al virus”, explica Josep Maria Miró. El que ja saben és que el reservori d’infecció es va fent més petit amb el pas dels anys i sembla més probable que el patogen vagi perdent el control. En el cas de la pacient de Barcelona, segons el Dr. Miró, “el reservori viral ha anat minvant”.

    Accés mundial a la profilaxi

    La Síndrome d’Immunodeficiència Adquirida (SIDA) és la forma més greu de la infecció provocada pel virus de la immunodeficiència humana (VIH). Amb els tractaments actuals s’ha aconseguit cronificar la malaltia i millorar la qualitat de vida de les persones infectades. Gràcies als antiretrovirals es redueix la càrrega viral a la sang i s’evita la secreció genital, i això ha fet que la taxa de mortalitat deguda al contagi del virus s’hagi reduït molt.

    Es calcula que dels prop de 40 milions de persones infectades al món, més del 30 (95%) prenen antiretrovirals. Segons dades de Metges sense Fronteres, l’any 2021 es varen infectar al món amb el VIH al voltant d’un milió i mig de persones. Els objectius mundials acordats per l’Assemblea Mundial de la Salut, aquest any 2022, pretenen reduir les noves infeccions, per sota de les 370.000 i a menys de 335.000 al 2030. Per assolir aquests objectius, MSF considera “essencial ampliar l’accés als medicaments de prevenció del VIH coneguts com a profilaxi prèvia a l’exposició (PrEP)”.

    Precisament en la conferència mundial sobre SIDA d’aquests dies a Montreal, l’Organització Mundial de la Salut (OMS) i l’empresa farmacèutica britànica ViiV Heathcare han anunciat un acord per permetre la producció i el subministrament a 90 països d’una profilaxi que s’administra en forma d’injecció cada dos mesos (CAB-LA), considerada la forma més eficaç de prevenció per a les persones amb alt risc d’infecció per VIH. Metges sense Fronteres ha demanat a la farmacèutica que redueixi el preu del fàrmac i en faciliti l’accés, ja que l’empresa n’ha limitat la producció i subministrament a un màxim de tres empreses de genèrics a tot el món. Per a evitar la transmissió del virus, MSF ha fet una crida als governs dels països de rendes baixes i mitjanes perquè incloguin urgentment el medicament en les directrius nacionals sobre VIH i n’accelerin la implantació.

    A Catalunya, l’any passat es va publicar el primer estudi de cost-benefici de l’administració de la PrEP, que demostra que el sistema públic arribaria a estalviar 93 milions d’euros en 40 anys. El cost anual del tractament pel VIH és de 8.500 € aproximadament, mentre que el de la PrEP és de 1.433 €. Un total de 2.400 persones reben aquest tractament antiretroviral preventiu contra la infecció pel VIH a Catalunya, des que l’any 2019 el Sistema Nacional de Salut va decidir finançar-ne l’ús. L’estudi de l’estalvi potencial va estar liderat per la Fundació Lluita contra la Sida i les Malalties Infeccioses, en col·laboració amb l’Institut de Recerca de la Sida IrsiCaixa –centre impulsat conjuntament per la Fundació «la Caixa» i el Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya–, l’Hospital Germans Trias i Pujol, el Centre de Recerca en Economia i Salut (CRES) de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) i el projecte dels NOMS-Hispanosida de BCN Checkpoint.

    Pioners en recerca en VIH

    L’Hospital Clínic de Barcelona compta, des de l’any 1997, amb un biobanc amb mostres de pacients amb infecció aguda del VIH. El seu laboratori de recerca és pioner a Catalunya, i el seu cap, Josep Maria Gatell, és un referent a nivell mundial. Gatell va iniciar la seva tasca investigadora en el camp de les malalties infeccioses el 1982, quan es va crear el Servei de Malalties Infeccioses de l’Hospital Clínic de Barcelona, del que actualment és cap i on ha desenvolupat la seva carrera mèdica i científica. El Dr. Gatell és director de la línia d’infeccions i SIDA de l’IDIBAPS, centre d’investigació biomèdica del qual forma part l’Hospital Clínic, i Catedràtic de la Universitat de Barcelona. Compta amb un grup multidisciplinari d’investigadors format per més de 40 persones.

    El doctor Josep Maria Gatell va presidir la XIV Conferència Internacional de la SIDA a Barcelona (juliol 2002) i la Conferència Europea de la SIDA que va tenir lloc a Dublín el 2005. És coordinador de la Xarxa d’Investigació de la SIDA (RIS) finançada per l’Institut de Salut Carlos III i codirector del consorci publicoprivat HIVACAT per al desenvolupament de vacunes contra aquesta malaltia.

    Els vasos comunicants de la investigació medico-científica fan possible que les troballes en certes malalties, i l’experiència en l’aplicació dels tractaments aportin informació beneficiosa per als avenços en altres patologies. Un exemple el trobem actualment a l’Hospital de Bellvitge, on estudien en assaig clínic l’eficàcia d’Efavirenz, un antiretroviral contra el VIH per al tractament de Niemann Pick tipus C, una malaltia minoritària d’origen genètic sense cura. El descobriment dels bons resultats del fàrmac en ratolins obre l’esperança que l’Efavirenz pugui pal·liar el deteriorament cognitiu i problemes d’aprenentatge i comportament. És un assaig finançat per la Fundació Niemann Pick Espanya, amb seu a Lleida, i ja hi ha interès a replicar el disseny de la metodologia de l’estudi en l’àmbit internacional.

  • 40 anys de la sida, una malaltia que pateixen 40 milions de persones arreu del món

    L’octubre de 1981, fa 40 anys, l’Hospital Universitari Vall d’Hebron va diagnosticar el primer cas de sida de l’Estat espanyol. Es tractava d’un jove de 35 anys que va ingressar amb una història curta de mal de cap persistent, lesions de color púrpura i Sarcoma de Kaposi, un tipus de càncer de pell provocat per un herpes virus (el VHH-8). És una malaltia que apareix quan el sistema immunitari està deprimit i que aviat es va associar al VIH.

    El pacient s’havia aprimat molt durant els darrers sis mesos i, un cop hospitalitzat, els mals de cap van anar en augment i una part del cos se li va paralitzar. L’equip mèdic va identificar un tumor de tres centímetres al cervell que es va interpretar com una metàstasi. El van operar d’urgència, però quatre dies després de la intervenció va morir.

    La Dra. Carmen Navarro, ara jubilada, i que aleshores era cap de Secció de Neuropatologia de Vall d’Hebron, es va encarregar d’analitzar el tumor i realitzar l’autòpsia neurològica. “L’examen microscòpic va confirmar que el pacient tenia toxoplasmosi granulomatosa. Era una troballa sorprenent, perquè es tractava d’una infecció que només es trobava en nounats”, destaca la Dra. Carmen Navarro.

    Aquest va ser el primer cop que s’associava la infecció al cervell per toxoplasma a la sida. ”A l’article que l’equip de Vall d’Hebron va publicar a la revista The Lancet, on descrivíem el cas, vam relacionar el sarcoma de Kaposi i altres infeccions oportunistes observades entre la població homosexual recentment als Estats Units, amb el nostre cas. Aquest detall va ser determinant per diagnosticar la sida a futurs pacients”, assenyala la Dra. Carmen Navarro. Aleshores, encara no s’havia batejat la malaltia com a Síndrome d’Immunodeficiència Adquirida (Sida). Encara passarien dos anys perquè el 1983, el viròleg francès Luc Montagnier, de l’Institut Pasteur de París i Premi Nobel de Medicina 2008, aïllés i identifiqués el virus.

    La síndrome d’immunodeficiència adquirida (Sida) és una malaltia que afecta el sistema immunològic dels éssers humans, fent que augmenti el risc d’altres infeccions oportunistes i càncers que normalment no afecten persones amb sistemes immunitaris no afectats per la malaltia. Es propaga principalment per relacions sexuals sense protecció, transfusions de sang contaminada, compartir agulles hipodèrmiques i de mare a fill durant l’embaràs, part o la lactància.

    “Els primers casos es van detectar en homes que tenen sexe amb homes, però la malaltia no va trigar a aparèixer en pacients amb hemofília o addiccions a les drogues i no només homes, també dones i infants”, recorda la Dra. Magda Campins, cap del grup de recerca en Epidemiologia i Salut Pública del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR). “Cada vegada que es diagnosticava un cas, fèiem els estudis dels contactes. Eren temps en què el VIH era una malaltia estigmatitzada i comunicar-ho als contactes i a la família era molt dur. L’associació de la malaltia els primers anys al col·lectiu homosexual i l’homofòbia va estigmatitzar els pacients, i la desinformació i falta de resposta científica no va ajudar a frenar el rebuig social”, reflexiona Campins.

    “A partir del primer cas, el degoteig de casos que combinaven infeccions oportunistes va ser constant. Se’ns morien sense poder fer-hi gaire. Vam tenir consciència ràpidament de l’arribada d’una nova malaltia que va començar afectant la població homosexual, però amb el temps esdevindria pandèmia”, descriu la Dra. Carmen Navarro.

    A l’Estat espanyol es calcula que hi ha 3.000 noves infeccions cada any i 150.000 malalts de sida. De moment, no existeix encara una cura o vacuna aprovada per la sida, però el tractament amb antiretrovirals alenteix l’evolució de la malaltia i porta a una esperança de vida pràcticament normal. “El que fan els antiretrovirals és bloquejar el virus; aturar la ruta del virus dins la cèl·lula, de manera que no permet que el virus infecti a altres cèl·lules i aconseguim el que s’anomena la càrrega viral indetectable. El tractament antiretroviral evita que es produeixin malalties derivades de la sida. El virus segueix allà, però les defenses es mantenen al llarg del temps”, explicava la doctora Marta Navarro, directora del Servei de Malalties Infeccioses del Consorci Corporació Sanitària Parc Taulí, en una entrevista al Diari de la Sanitat. Al principi, s’havien de prendre moltes pastilles que tenien una toxicitat alta, però cada vegada han anat apareixent antiretrovirals més eficaços i menys tòxics.

    Actualment, gràcies a aquests tractaments, la sida és una malaltia crònica, però encara moren 690.000 persones cada any a països de renda mitjana i baixa. Aproximadament, 40 milions de persones viuen amb sida en tot el món i només uns 26 milions de persones tenen accés a la teràpia antiretroviral. Tot i que s’investiga des de fa quatre dècades, segueix sense haver-hi cura. “No s’ha trobat una vacuna perquè el virus de la sida quan es replica a les cèl·lules té una gran habilitat per crear mutacions. Per fer-se una idea, fins a 6.000 cops més que un virus de la grip, i això posa bastons a les rodes per trobar una vacuna eficaç”, explica la Dra. María José Buzón, responsable de la línia de Recerca Translacional del VIH al grup de recerca en Malalties Infeccioses del VHIR.

    Un altre dels reptes actuals la prevenció. Hi ha fàrmacs preventius (La PrEP o teràpia preexposició) que eviten el contagi, per mitjà de l’administració de molècules antiretrovirals a persones amb probabilitats d’infectar-se, però aquestes teràpies no són accessibles en països en vies de desenvolupament.

  • 40 anys de SIDA: els reptes pendents

    El passat 5 de juny de 2021 es van complir 40 anys de la primera descripció clínica de casos del que, posteriorment, es va denominar síndrome d’immunodeficiència adquirida (sida). Els casos van aparèixer publicats al Butlletí Epidemiològic Nord-americana Morbidity Mortality Weekly Report (MMWR) el 1981. Es tractava de cinc homes prèviament sans que presentaven infeccions oportunistes en el context d’una gravíssima immunodepressió cel·lular.

    Tan sols dos anys després, el 1983, els Laboratoris de l’Institut Pasteur a París aïllaven l’agent infecciós responsable d’aquesta nova malaltia, el Virus de la Immunodeficiència Humana (VIH).

    Al llarg d’aquestes quatre dècades es calcula que prop de 40 milions de persones han mort de SIDA a tot el món. A més, conviuen amb el VIH uns 38 milions, encara s’infecten prop d’un milió de persones anualment i moren unes 700.000 per any. A Espanya el nombre de malalts de VIH ascendeix a 150.000, i sorgeixen al voltant de 3.000 noves infeccions a l’any.

    La pandèmia devastadora

    La primera dècada de la pandèmia de VIH va ser terrible des de tots els punts de vista, amb una morbimortalitat elevadíssima. Tant que a aquest període se’l coneix també com la «Edat Mitjana» del VIH.

    Hi havia desconcert general, i la desesperació en pacients i personal sanitari era enorme. Això va contribuir que, encara que el VIH havia estat identificat el 1983, fins a 1986 a Espanya no eren obligatòries les proves de cribratge de VIH a tot producte hemoderivat (transfusions, etc.). D’altra banda, durant els primers anys no estava clar si atribuir la causa de la SIDA a un agent biològic o a un agent químic. A sobre, tots els intents per aconseguir tractaments enfront de VIH tenien un èxit molt discret i molt limitat en el temps.

    En aquella primera dècada, la infecció per VIH va arribar a ser la primera causa de mort en el nostre entorn en persones d’entre 20 i 40 anys. El canvi radical va arribar en la segona dècada, després del Congrés Internacional de la SIDA de 1996 a Vancouver (Canadà). Va ser llavors quan van aparèixer estratègies antiretrovirals molt potents, capaces d’inhibir la replicació del VIH gairebé al 100%, que van fer que la mortalitat disminuís de forma importantíssima.

    No obstant això, els efectes adversos de la medicació i les múltiples pastilles diàries que havien de ingerir els pacients eren un obstacle molt gran per a un tractament crònic.

    D’altra banda, múltiples estratègies de tractament incloïen teràpies de tres molècules que, si bé tenien una eficàcia molt alta, s’acompanyaven d’importants efectes adversos, com la lipodistròfia, que limitaven la qualitat de vida dels pacients, incrementant l’estigma de la malaltia.

    Una pastilla al dia… o a la setmana

    A la tercera dècada de la pandèmia van aparèixer finalment opcions més potents que les anteriors amb un perfil de seguretat excel·lent (pràcticament sense efectes adversos), de múltiples famílies de fàrmacs i reunides en una sola pastilla al dia.

    Des de llavors, els avenços han anat orientats a trobar noves molècules amb un perfil d’eficàcia, tolerància i conveniència excel·lents, que fins i tot permeten l’administració parenteral (intramuscular o subcutània). Això obre la possibilitat a tractaments antiretrovirals administrables cada diverses setmanes o mesos.

    A més, s’han establert les bases per al control efectiu de la pandèmia mitjançant mesures profilàctiques. Això inclou la detecció i tractament precoç dels infectats (test and treat, «diagnosticar i tractar»). Però també la profilaxi pre-exposició (PrEP), que consisteix a administrar molècules antiretrovirals en persones amb alta probabilitat d’infectar-se per, efectivament, evitar aquesta infecció. A més, s’insisteix en investigar veritables vacunes profilàctiques que puguin evitar la infecció pel VIH.

    Curació completa i vacunes

    En el moment actual, la investigació sobre el VIH s’enfronta a dos grans reptes:

    • Assolir la seva curació mitjançant noves estratègies de tractament que permetin eliminar el virus en el pacient infectat.
    • Aconseguir una vacuna preventiva enfront el VIH.

    El mateix Hospital Clínic desenvolupa en el moment actual un prototip de vacuna preventiva basat en l’embolicada trímera de virus d’infecció aguda que, després dels resultats obtinguts en laboratori i models animals, iniciarà el seu desenvolupament clínic al llarg d’aquest any.

    Així mateix, existeixen actualment almenys dos projectes de vacunes preventives en diferents fases d’investigació clínica: Scripps-IAVI (projecte de vacuna que es troba en fase I) i Janssen (vacuna mosaic enfront de VIH que es troba en fase III).

    En aquest context, és important destacar la campanya d’ONUSIDA per controlar l’epidèmia de VIH. El seu objectiu no és altre que diagnosticar per al 2030 almenys el 95% de persones infectades per VIH, que el 95% d’elles rebin teràpia continuada, i que el 95% de les tractades assoleixin una càrrega viral plasmàtica de VIH indetectable. És el que es coneix com el Programa 95-95-95.

    No queda aquí la cosa. La campanya s’ha proposat també que la societat en el seu conjunt elimini totalment l’estigma que ha comportat la infecció per VIH.

    Només l’esforç conjunt de les persones infectades, les organitzacions comunitàries, els investigadors, el personal sanitari i les institucions permetrà que en qüestió de pocs anys puguem controlar de manera efectiva el que ha estat i és la pitjor crisi social i sanitària de la segona meitat del segle XX: la infecció pel virus de la SIDA.

    Jose Mallolas Masferrer és Cap de la Unitat VIH-SIDA de Hospital Clínic-Barcelona. Institut d’Investigacions Biomèdiques August Pi Sunyer – Hospital Clínic Barcelona / IDIBAPS
    The Conversation

    Aquest és un article traduït de The Conversation

  • Una vacuna terapèutica contra el VIH aconsegueix una resposta immunitària que millora el control del virus

    Els resultats de l’assaig clínic de la vacuna terapèutica HTI contra el VIH d’AELIX Therapeutics demostren una resposta immunitària que millora el control del virus quan al pacient se li retira temporalment el tractament antiretroviral. L’estudi mostra, doncs, que la vacuna és segura i que la resposta immunitària que han desenvolupat els participants es relaciona directament amb el temps que han aconseguit mantenir-se sense tractament antiretroviral.

    En concret, dels participants de l’assaig que no tenien cap factor genètic que els predisposés a controlar espontàniament el VIH, un 40% dels que han rebut la vacuna han aconseguit estar 6 mesos sense tractament, a diferència del grup que ha rebut placebo, en el qual tots excepte un dels participants van haver de reiniciar el tractament abans de les 12 setmanes.

    Aquesta vacuna, dissenyada a l’Institut d’Investigació de la Sida IrsiCaixa i en el marc del consorci HIVACAT, tots dos impulsats per la Fundació «la Caixa» i el Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya, obre les portes a noves estratègies de curació en combinació amb altres vacunes, immunoteràpies o fàrmacs. Segons informa IrsiCaixa en un comunicat, els resultats de l’estudi posicionen HTI com una de les vacunes terapèutiques en recerca més prometedores, ja que podria ajudar a contenir el virus sense necessitat de rebre un tractament antiretroviral crònic com l’actual.

    Hi ha un percentatge molt petit de persones amb VIH, d’entre un 1 i un 2% dels pacients, que espontàniament generen una resposta immunitària molt potent contra el virus i que tenen un millor control de la infecció. «Vam estudiar quines parts de virus atacava el sistema immunitari d’aquestes persones per poder simular la mateixa resposta de manera artificial. A partir d’aquí, vam identificar parts vulnerables de virus i vam dissenyar la vacuna HTI, que expressa aquestes regions de virus», explica Beatriz Mothe, investigadora associada d’IrsiCaixa i co-inventora de la vacuna HTI, juntament amb Christian Brander i Anuska Llano.

    «Els resultats de l’estudi sostenen la idea que la vacuna està ben dissenyada i que podem modificar la resposta immunitària al virus, un fet que, fins ara, no s’havia pogut demostrar. Evidentment no és un control òptim, ja que els pacients no poden parar el tractament antiretroviral, però hem pogut modificar la resposta immunitària perquè es controli millor el virus», remarca Mothe. Així doncs, la vacuna no permet eliminar el virus, però, segons explica la investigadora d’IrsiCaixa, aquest vaccí podria ser la «columna vertebral» d’una estratègia de cura del VIH que combini fàrmacs o immunoteràpies.

    Educar el sistema immunitari per controlar el virus

    L’assaig clínic, anomenat AELIX-002, ha inclòs únicament persones a les quals se’ls havia detectat la infecció pel VIH de forma precoç i que havien començat a rebre el tractament molt ràpidament. Aquest criteri d’inclusió ha estat clau, ja que aquestes persones compten amb un sistema immunitari que no ha estat massa debilitat pel virus i un reservori viral més petit que el de les persones que reben un diagnòstic tardà.

    Els participants van rebre dues tandes de vacunació i després se’ls va interrompre temporalment el tractament antiretroviral. Durant el procés d’interrupció se’ls va avaluar setmanalment per determinar la quantitat de virus que tenien a la sang i, si aquesta augmentava molt, es reprenia el tractament immediatament. Dels 45 participants que van iniciar l’estudi, 41 van arribar a la fase d’interrupció i, d’aquests, 26 van rebre la vacuna i 15 placebo, una informació que no han tingut ni els pacients ni els metges fins que ha acabat l’estudi

    L’estudi clínic s’ha dut a terme a l’Hospital Germans Trias i Pujol per la Fundació Lluita contra la Sida i les Malalties Infeccioses (FLS) i IrsiCaixa i ha comptat amb la col·laboració de BCN Checkpoint per a la inclusió dels participants en l’estudi i el seu seguiment mèdic. Els resultats es van presentar la setmana passada en la Conference on Retroviruses and Opportunistic Infections 2021 (CROI), una de les conferències més importants del món en el camp del VIH.

    Després d’aquests primers resultats, els següents passos són entendre com augmentar la resposta immunitària i aconseguir que un major nombre de participants es mantingui amb càrregues virals més baixes durant més temps sense necessitat de tractament. En aquest sentit, l’any passat, els mateixos investigadors van engegar un altre estudi, que es va haver d’aturar a causa de la pandèmia de la Covid-19 i que ara s’ha reactivat, que combina la vacuna HTI amb altres fàrmacs que pretenen activar les cèl·lules del sistema immunitari perquè l’efecte del vaccí sigui més potent. «Necessitem un component addicional que ajudi a millorar aquesta alteració immunològica», explica Mothe.

    L’impacte de la Covid

    L’assaig clínic va començar el juliol del 2017 i ha finalitzat durant la crisi sanitària generada per la Covid-19, un fet que ha suposat un gran repte per l’equip d’investigadors i els participants, que s’han hagut d’adaptar a les noves circumstàncies derivades de l’emergència sanitària. «Vam augmentar molt la seguretat. Vam implementar visites telefòniques i domiciliàries, amb un equip d’infermeria que anava a fer les extraccions a les cases dels pacients, avaluant sempre les dades diàries de contagis», explica Mothe.

    També van fer tests PCR als participants de l’estudi per descartar infeccions per SARS-CoV-2 i minimitzar riscos, ja que les persones amb VIH tenen un sistema immunitari molt feble. «Va ser molt complex. Els metges que portem l’estudi som especialistes en malalties infeccioses i, per tant, hem hagut d’atendre pacients de Covid. Per això, vull agrair als participants de l’estudi la confiança que van dipositar en el que estàvem fent i que volguessin seguir participants malgrat les circumstàncies», assenyala la investigadora d’IrsiCaixa.

  • Cada any moren al voltant de 700.000 persones de sida arreu del món

    Des que a principis dels anys 80 es van diagnosticar els primers casos als Estats Units, s’estima que 78 milions de persones han estat infectades pel virus de la immunodeficiència humana (VIH) i 39 milions han mort a causa de la sida o malalties relacionades. Avui dia, malgrat que hi ha hagut molts avenços pel que fa al seu tractament i diagnòstic, el VIH continua sent una realitat per a moltes persones.

    De fet, el 2019 es van comptabilitzar 1,7 milions de noves infeccions causades per aquest virus arreu del món i van morir unes 700.000 persones víctimes de la sida, una xifra estancada des del 2014, segons els darrers informes de l’ONU. Actualment, a Espanya, entre 140.000 i 170.000 persones viuen amb el VIH i a Catalunya, s’estima que les xifres estan al voltant dels 31.000. L’1 de desembre de cada any, el món commemora el Dia Mundial de la Sida, per donar suport a les persones que viuen amb el VIH i estan afectades pel virus, i per recordar a les que han mort.

    La síndrome d’immunodeficiència adquirida (Sida) és una malaltia que afecta el sistema immunològic dels éssers humans, fent que augmenti el risc d’altres infeccions oportunistes i càncers que normalment no afecten persones amb sistemes immunitaris no afectats per la malaltia. Es propaga principalment per relacions sexuals sense protecció, transfusions de sang contaminada, compartir agulles hipodèrmiques, i de mare a fill durant l’embaràs, part o la lactància.

    Avenços en el tractament

    No existeix encara una cura o vacuna aprovada per la sida, però el tractament amb antiretrovirals alenteix l’evolució de la malaltia i porten a una esperança de vida pràcticament normal.

    «El que fan els antiretrovirals és bloquejar el virus; aturar la ruta del virus dins la cèl·lula, de manera que no permet que el virus infecti a altres cèl·lules i aconseguim el que s’anomena la càrrega viral indetectable. El tractament antiretroviral evita que es produeixin malalties derivades de la sida. El virus segueix allà, però les defenses es mantenen al llarg del temps», explica la doctora Marta Navarro, directora del Servei de Malalties Infeccioses del Consorci Corporació Sanitària Parc Taulí.

    Durant els primers anys de la pandèmia del VIH, en què els antiretrovirals disponibles tenien una toxicitat significativa, no s’iniciava el tractament fins que el sistema immunitari començava a mostrar signes que es podia estar debilitant. Els tractaments actuals, però, han demostrat tenir molt poca toxicitat, milloren l’estat de salut de totes les persones que viuen amb el VIH i, alhora, impedeixen la transmissió del virus a altres persones al cap de poques setmanes d’haver-se iniciat el tractament.

    «En els darrers anys hi ha hagut molts avenços. Als anys 90 era habitual que una persona amb VIH hagués de prendre 6, 8 o 10 pastilles. Ara es poden aglutinar tots els medicaments necessaris en una sola pastilla i això ajuda moltíssim a la comoditat dels pacients», assenyala Navarro.

    L’impacte de la Covid-19

    Una nova anàlisi realitzada per ONUSIDA ha revelat que els confinaments i els tancaments de fronteres impostos per aturar la Covid-19 estan afectant tant a la producció de medicaments com a la seva distribució, la qual cosa podria generar augments en els seus costos i problemes de subministrament. Els models estimen que una interrupció completa de sis mesos en el tractament de VIH podria provocar més de 500.000 morts addicionals per malalties relacionades amb la sida.

    La pandèmia de la Covid-19, a més, ha posat de manifest que la salut s’interrelaciona directament amb altres reptes fonamentals, com ara la reducció de la desigualtat, la garantia els drets humans, la igualtat de gènere, la protecció social i el creixement econòmic. Amb tot això en ment, el lema del Dia Mundial de la Sida d’aquest any és «Solidaritat mundial, responsabilitat compartida». Per posar fi a les pandèmies del VIH i de la Covid-19, coincidents en el temps, resulta clau, segons ONUSIDA -el Programa Conjunt de les Nacions Unides sobre el VIH/SIDA-, eliminar l’estigma i la discriminació, posar a les persones en el centre de la pandèmia, basar les nostres respostes en els drets humans i adoptar enfocaments amb perspectiva de gènere.

    Desigualtat en els diagnòstics i tractaments

    Aproximadament, 40 milions de persones viuen amb la sida en tot el món i només uns 26 milions de persones tenen accés a la teràpia antiretroviral, estimant-se en unes 700.000 persones les que moren cada any víctimes de la sida. L’Agenda 2030 i el tercer dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) preveuen l’objectiu de posar fi a la sida per l’any 2030, però els altres ODS també s’hi relacionen, com ara els d’eliminar la pobresa extrema, posar fi a la fam, garantir l’educació, assolir la igualtat de gènere, promoure el creixement econòmic i, en especial, l’ODS relacionat amb una vida saludable i amb una cobertura universal de salut.

    Segons dades del 2018, entre el 30 i el 40% de totes les persones amb VIH que inicien el seu tractament ho fan en fases molt avançades de la malaltia i amb nivells d’immunitat molt baixos. A gran part de l’Àfrica Subsahariana, entre el 25 i el 30% dels pacients moren 48 hores després d’arribar als hospitals, segons assenyala Metges Sense Fronteres. Als països on treballa aquesta ONG sovint falten eines de diagnòstic de la malaltia, com el recompte de limfòcits CD4, que és necessari per a diagnosticar la malaltia avançada de VIH. Les proves anomenades TB Lam i Crag LFA, que faciliten un diagnòstic ràpid de la tuberculosi i la meningitis criptocòccica, tampoc estan disponibles, especialment en els centres d’atenció primària.

    La situació és també preocupant en els països en vies de desenvolupament pel que fa als tractaments dels nens amb VIH. Segons expliquen des de Metges sense Fronteres, les versions pediàtriques dels medicaments antiretrovirals no estan disponibles en els llocs on més es necessiten degut, en part, al retard de les farmacèutiques en el desenvolupament de les fórmules adequades. «El VIH pediàtric continua sent una malaltia desatesa. Mai ha estat una prioritat per a les corporacions farmacèutiques multinacionals ni per als fabricants de genèrics», assenyalen des de l’ONG. El 2019, 320.000 nens i joves de fins a 20 anys van contraure el VIH, 110.000 van morir a causa del virus, i la meitat van poder accedir al tractament, mentre que la cobertura per a mares se situa en un 85% i per al conjunt d’adults és d’un 62%.

    La recerca contra el VIH en l’actualitat

    Des de l’inici de la pandèmia del VIH, la investigació ha canviat molt. S’ha passat de buscar tractaments amb urgència per poder salvar la vida de les persones infectades a aspirar a la cura o a la completa erradicació de la malaltia. Un dels grups partícips d’aquestes investigacions és IrsiCaixa, que ha analitzat més de 110.000 mostres de gairebé 25.000 pacients participants en assaigs clínics, la qual cosa ha permès entendre al detall la infecció per VIH i buscar alternatives terapèutiques per als qui conviuen amb la infecció.

    Tot i que la infecció pel VIH/sida es pot considerar avui dia una malaltia crònica, l’objectiu ara és curar-la, aconseguir que les persones que viuen amb el VIH no necessitin prendre la medicació antiretroviral. «Dissenyar una vacuna terapèutica contra el VIH és un gran repte, ja que, a diferència del SARS-CoV- 2, muta molt i evadeix la resposta del nostre sistema immunitari, que es va esgotant de mica en mica», explica Beatriz Mothe, investigadora i coordinadora d’assajos clínics de vacunes i immunoteràpies d’IrsiCaixa. «Actualment duem a terme dos assajos clínics promoguts per AELIX Therapeutics per poder avaluar l’eficàcia de vacunes terapèutiques, dissenyades a IrsiCaixa», afegeix.

    Per al 2020, ONUSIDA va plantejar l’objectiu 90-90-90: que el 90% de persones que viuen amb la malaltia coneguin el seu estat serològic respecte el VIH, que el 90% de les persones diagnosticades rebin teràpia antiretrovírica, i que el 90% d’aquest últim grup aconsegueixi la supressió viral. Un objectiu que encara està molt lluny d’aconseguir-se.

  • A Espanya el 47,6% dels diagnòstics per VIH són tardans

    Les últimes dades sobre la incidència del VIH a Espanya apunten a un bon control de la malaltia i a un manteniment de la tendència descendent de nous casos iniciada amb la introducció dels tractaments antiretrovirals. No obstant això, crida l’atenció l’elevada taxa de diagnòstics tardans, tal com assenyala la doctora Juliana Reyes Urueña, professora col·laboradora dels Estudis de Ciències de la Salut de la UOC i epidemiòloga del Centre d’Estudis Epidemiològics sobre les ITS i Sida de Catalunya (CEEISCAT): «Segons dades corresponents al 2018, la proporció de diagnòstics tardans va ser del 47,6% (informe nacional), una xifra molt semblant a l’europea, situada al voltant del 49% en l’informe del Centre Europeu per a la Prevenció i el Control de les Malalties (ECDC). A Catalunya, durant el mateix període, la proporció va ser del 44%, una tendència que s’ha mantingut estable en els últims cinc anys en l’informe autonòmic».

    Clínicament, un diagnòstic de VIH es considera tardà quan la persona diagnosticada té un recompte de limfòcits (CD4) per sota de 350 cèl·lules/ml o si presenta un esdeveniment que defineix la sida (malalties o infeccions oportunistes definitòries, com ara tuberculosi, pneumònia per Pneumocystis jirovecii o toxoplasmosi, entre altres), independentment del recompte de cèl·lules CD4.

    «Així mateix, dins del grup de pacients amb diagnòstic tardà es troben les persones amb malaltia avançada per VIH, és a dir, les que en ser diagnosticades tenen un recompte de CD4 per sota de 200 cèl·lules/ml», assenyala Reyes, que és coordinadora científica de l’especialització d’Infeccions de Transmissió Sexual i VIH de la UOC.

    Home, heterosexual i més gran de 55 anys

    Pel que fa al perfil de pacients que presenten aquest diagnòstic tardà, les dades reflecteixen que és més nombrós el d’homes heterosexuals més grans de 55 anys, cosa que concorda amb el perfil europeu. «Les principals causes que hi ha darrere del diagnòstic tardà per VIH són les barreres d’accés a la prova diagnòstica. En el cas concret de Catalunya, el nombre més elevat de nous diagnòstics és en homes que practiquen sexe amb altres homes (HSH), amb una mitjana d’edat de 36 anys i majoritàriament d’origen espanyol (el 54%)», comenta l’experta, per a qui el fet que el diagnòstic tardà sigui més prevalent en homes heterosexuals posa de manifest que els HSH estan més sensibilitzats sobre les conductes de risc, l’accés a la prova i, també, tenen més coneixement sobre el VIH. «Tot i això, hi un subgrup d’HSH que encara té un diagnòstic tardà, com és el cas dels immigrants, els treballadors sexuals i la població trans», afirma Reyes.

    Aquesta situació porta concatenades al seu torn una sèrie de circumstàncies, com comenta Juliana Reyes: «Les persones que es diagnostiquen tardanament pel VIH no accedeixen a la prova, en desconeixen el risc, tenen poca informació sobre la transmissió del virus del VIH i també d’altres infeccions de transmissió sexual (ITS). A això cal afegir-hi que els proveïdors de salut no els consideren com a grups de risc i, per tant, no els ofereixen el cribratge. Per tant, és molt important conèixer l’epidemiologia local per a poder-hi dirigir les estratègies preventives».

    Més risc, pitjor qualitat de vida

    Tot això té serioses conseqüències tant en el desenvolupament de la malaltia com en la qualitat de vida dels pacients, la més important de les quals és l’augment de la mortalitat: «El diagnòstic tardà pot augmentar fins a 24 vegades el risc de mort si es compara amb persones que no es diagnostiquen tard. Per contra, accedir aviat al tractament està associat amb un millor pronòstic i taxes baixes de progressió de la malaltia. La vinculació immediata amb el sistema sanitari i l’inici de la teràpia antiretroviral (TAR) produeixen els màxims beneficis del tractament mèdic contra el VIH per a les persones que viuen amb aquesta malaltia, alhora que disminueixen la taxa de transmissió comunitària de VIH», diu l’experta de la UOC.

    Reduir aquesta alta incidència del diagnòstic tardà és precisament un dels objectius previstos en l’estratègia 90-90-90 de l’ONU per al 2020 —que el 90% dels infectats estigui diagnosticat; que, d’aquests, el 90% estigui en tractament, i aconseguir que el 90% d’aquests últims estigui en supressió viral— i significa també un repte clau en l’abordatge actual de la malaltia per les importants conseqüències que implica per a tothom, com explica Juliana Reyes: «Un diagnòstic tardà és perjudicial tant per a l’individu infectat pel VIH com per a la comunitat, per dues raons: en primer lloc, en absència d’un començament oportú de la teràpia antiretroviral, la majoria dels pacients patirà els efectes nocius de la infecció per VIH a causa de la fallada gradual del sistema immune, que van des de la infecció per malalties oportunistes fins a la mort. I en segon lloc, la propensió a la transmissió de VIH per les persones infectades no diagnosticades (perquè no saben que ho estan), ja que s’ha comprovat que hi ha un canvi respecte a les conductes de risc una vegada que les persones infectades es diagnostiquen, cosa que limita la transmissió de virus a la comunitat».

    Contagis en joves: falta prevenció primària

    El perfil dels nous diagnòstics són persones amb una mitjana d’edat de 36 anys. A la franja d’edat entre 15 i 24 anys, tot i que es registra un percentatge més baix que els anys previs, encara hi ha un 11,9% del total de nous diagnòstics. Crida l’atenció que, malgrat les campanyes i la facilitat d’accés a la informació que caracteritzen les noves generacions, es continuïn produint noves infeccions entre els joves. Juliana Reyes opina sobre aquest aspecte que això es deu no pas al fet que s’hagi «perdut la por» a la malaltia —considerada actualment una patologia crònica gràcies a la introducció dels nous tractaments—, sinó a la manca de prevenció primària existent: «L’educació sexual inclusiva, lliure d’estigma i igual per als joves independentment del seu sexe, gènere o orientació sexual, i també la seva inclusió en un paquet de prevenció combinat, és una assignatura pendent al país. D’altra banda, cal continuar treballant en la millora contínua de l’atenció al VIH, cosa que influirà en la disminució de la transmissibilitat, en la línia dels objectius de l’estratègia 90-90-90».

    Així mateix, l’epidemiòloga destaca el paper que exerceix tant en aquest diagnòstic tardà com en els nous contagis l’estigma que continua envoltant aquesta malaltia. «Sovint, les persones que viuen amb el VIH eviten anar a clíniques per por que es reveli el seu estat serològic o a patir més estigma i discriminació en relació amb el VIH, i això es relaciona amb el diagnòstic tardà. Segons dades d’ONUSIDA, una de cada cinc persones seropositives no va a una clínica o hospital per por de ser estigmatitzada o discriminada a causa del VIH, i d’això es dedueix que l’estigma sí que condiciona i és un factor determinant estructural de la diagnosi, cosa que resulta molt més rellevant en poblacions clau», conclou Juliana Reyes.

    Aquesta és una notícia original de la UOC

  • Leelavathi i Sumithra: dos exemples de coratge davant de la Sida

    “Moltes volen morir quan descobreixen que tenen VIH. Jo les animo a viure, perquè encara que tinguem el VIH podem gaudir també d’un vida llarga i digna” , afirma Leelavathi mentre parla amb Sumithra, la seva amiga i confident a la sortida de l’Hospital de Malalties Infeccioses de la Fundació Vicente Ferrer a Bathalapalli.

    Es van conèixer fa molts anys en una trobada que organitzava la Fundació Vicente Ferrer (FVF) per a dones vídues amb VIH i han estat en contacte des de llavors. Aquestes dues dones tenen més en comú que ser vídues i haver contret el VIH a través dels seus marits. Comparteixen sobretot la forta de convicció que acabar amb la discriminació que encara pateixen les persones amb VIH és possible i necessari.

    Totes dues es van casar molt joves, gairebé adolescents, i es van quedar vídues, tot i ser molt joves. Les mentides van envoltar la mort dels seus respectius marits. Els dos tenien VIH. Els dos ho van ocultar. “A la societat hi ha molts homes amb VIH però no tenen coneixements sobre el que suposa”, assegura Sumithra. La culpa, la solitud i l’estigma han estat els seus companys de vida durant molts anys. Fins que un dia van dir prou, i avui, a través dels sangham per a dones amb VIH de la FVF, s’ajuden entre elles alhora que ajuden a altres dones a trencar amb aquest cercle pervers. Han fet de la seva debilitat la seva fortalesa i de la seva vergonya un motiu de reivindicació i suport mutu.

    Les dones vídues són un dels col·lectius més vulnerables a l’Índia. Són vistes com a portadores de mala sort i objecte de marginació i estigmatització, amb greus conseqüències no només per a elles, sinó també per als seus fills. En el cas de Leelavathi i Sumithra la situació s’agreuja per tenir més VIH. Més del 40% dels pacients de VIH a l’Índia són dones i el 75% d’elles ho contreu durant els primers anys de matrimoni.

    Des 2018 ha entrat en vigor al país asiàtic una llei que prohibeix discriminar, agredir i incitar a l’odi contra persones amb aquesta malaltia. Un document que protegeix, almenys sobre el paper, els drets de les persones contagiades en matèria d’ocupació, sanitat, educació o serveis socials, tant en institucions públiques com privades.

    Aquest 1 de desembre, Dia Mundial del VIH, Leelavathi i Sumithra han superat les seves pors i s’han volgut a explicar la seva història davant la càmera. Han decidit ser la veu de les milers de persones que encara no s’han atrevit a fer el pas.

    Aquest article va ser publicat inicialment per la Fundació Vicente Ferrer

  • Dia mundial de la Sida: un any més…més reptes, més recursos

    En els darrers anys, la incidència del VIH ha disminuït lleugerament a la ciutat de Barcelona. Malgrat això, amb l’increment significatiu de nous diagnòstics de sífilis i gonorrea entre l’any 2015 i 2016 (un 41,7% en sífilis, un 82% en gonorrea), ens trobem davant d’un diagnòstic de complex abordatge que planteja molts reptes futurs, sobretot dins del col·lectiu LGTBI.

    Entre aquests nous desafiaments ens trobem davant d’una possible i controvertida implementació de la PrEP (Profilaxi PreExposició o administració de medicaments de forma continuada amb la finalitat d’evitar el contagi d’una possible infecció, especialment la del VIH), un emergent fenomen de consum de drogues associat a les relacions sexuals (‘chemsex’), que es troba en fase d’estudi al nostre país, i a una ciutat que destaca com a refugi per a persones LGTBI d’arreu del món.

    Tot i que en els darrers dos anys l’Ajuntament de Barcelona ha incrementat  un 42% el finançament destinat a la prevenció del VIH i les ITS (un total de 1.189.720 euros anuals invertits), es fa avui com mai palès que calen més recursos per tal que els organismes oficials i les entitats comunitàries puguin fer front a aquesta situació més enllà del punt de vista biomèdic.

    Per una banda cal seguir confiant en estratègies com l’educació afectivo-sexual entre els joves, aprofundir en l’ús innovador de les Apps de contactes com a unitats de prevenció mòbil o les estratègies de reducció de riscos adaptades a cada individu.

    D’altra banda hem de tenir en compte la complexitat i la diversitat existent a la ciutat tot fomentant-ne la participació i l’empoderament. Per aconseguir aquesta fita cal dotar de recursos les entitats comunitàries que treballen des de fa dècades per combatre les noves infeccions i millorar la qualitat de vida de les persones que conviuen amb el VIH.

    Amb la imminent inauguració d’un centre de recursos LGTBI gestionat conjuntament amb diverses entitats comunitàries, l’Ajuntament de Barcelona sembla apostar clarament per aquesta via. Així mateix, la Taula de l’Estratègia Compartida de Salut Sexual i Reproductiva s’ha perfilat com una altra exemple d’aquesta política municipal on la col·laboració amb les entitats és prioritària

    Només a partir d’aquest treball en equip serem capaços de fer front a aquests nous escenaris sense deixar ningú enrere.