Just Deploy It!

Etiqueta: tabaquisme

  • Aposta per una societat de joves lliures de fum

    Tot i que el consum de les formes tradicionals de tabac –cigarretes convencionals, cigars o pipes– ha disminuït en els darrers anys o s’ha estabilitzat, altres productes com les cigarretes electròniques, vàpers i bosses de nicotina estan guanyant popularitat entre els més joves. Segons dades de l’Enquesta de Salut de Catalunya (ESCA), un 1,4% de la població de 15 anys o més declara haver utilitzat cigarretes electròniques l’any passat, i un 11,8% les ha utilitzat regularment o les ha provat anteriorment. Tanmateix, l’enquesta ESTUDES del 2023 destaca que més de la meitat dels estudiants d’entre 14 i 18 anys (52,3%) ha provat les cigarretes electròniques almenys una vegada a la seva vida, i un  44,0% ho ha fet en els darrers dotze mesos. Aquestes xifres posen de manifest que es mantenen uns nivells de consum elevats de cigarretes electròniques, més del doble del que s’havia registrat fins el 2016, quan el consum d’alguna vegada a la vida es va situar en un ja elevat 22,6%. En general, a l’estat espanyol, l’edat d’inici del tabaquisme es situa al voltant dels 13-14 anys.

    Davant d’aquestes dades, l’Organització Mundial de la Salut (OMS) ha centrat en els joves la campanya mundial de 2024 per al Dia Mundial sense Tabac; sota el lema Protegir els infants de la interferència de la indústria del tabac, es pretén crear consciència entre els adolescents sobre la influència nociva de la indústria del tabac. Així, l’OMS insta els governs a protegir els joves perquè no comencin a consumir tabac, cigarrets electrònics ni altres productes amb nicotina mitjançant la prohibició o la regulació estricta. I recomana, entre d’altres coses, crear llocs públics tancats 100% lliures de fum, prohibir les cigarretes electròniques aromatitzades, prohibir el màrqueting, la publicitat i la promoció, incrementar els impostos, augmentar la conscienciació pública sobre les tàctiques enganyoses que utilitza la indústria i donar suport a les iniciatives d’educació i de conscienciació dirigides als i pels joves.

    Per tal d’impulsar aquesta protecció al col·lectiu més jove, l’Organización Panamericana de la Salud –conjuntament amb Campaign for Tobacco-Free Kids i Corporate Accountability– ha organitzat un webinar sota el títol Experiencias y estrategias innovadoras para proteger a la niñez y juventud del marketing de las tabacaleras, que tindrà lloc el proper dilluns 3 de juny a les 17.00 de la tarda (Inscripcions: https://paho-org.zoom.us/webinar/register/WN_o1e-uFEMQmaR47AQ_ySJUg#/registration).

    En aquesta mateixa línia, l’Associació Contra el Càncer vol aconseguir que el 2030 la societat tingui la primera generació lliure de tabac, i demana el compromís de diversos àmbits socials amb l’adhesió a un manifest per promoure mesures per “erradicar el tabaquisme”. L’aliança vol “desafiar l’statu quo que ha permès que el tabac i els nous productes arrelin” a la nostra cultura. L’entitat recorda que el consum de tabac és la primera causa de mort prevenible a l’estat espanyol i al món i responsable de més del 30% dels casos de càncer de diferents tipus, a més d’augmentar el risc de patir altres malalties. A Espanya, el consum de tabac causa 63.000 morts anuals, que es tradueix en 1 mort provocada per tabac cada 10 minuts.

    Una setmana Sense Fum

    Amb l’objectiu de sensibilitzar la població de la importància que té per a la salut el fet de no iniciar-se en el tabac, abandonar el seu consum habitual i poder gaudir d’un ambient lliure de fum, la Sociedad Española de Medicina Familiar y Comunitària (semFYC), que coordina el Programa Atenció Primària Sense Fum a Catalunya, en el context de SumaSalut –AIFICC, CAMFiC i ASPCAT– ha organitzat aquesta setmana nombroses activitats i iniciatives emmarcades dins de l’anomenada Setmana Sense Fum.

    Sota el lema “Zero emissions també als teus pulmons” aquest any la Setmana Sense Fum ha volgut destacar i posar en valor la importància de continuar treballant per ajudar les persones amb trastorns mentals a deixar de fumar, donada l’alta prevalença de tabaquisme en aquesta població i per l’alta afectació d’aquest consum en la seva mortalitat i esperança de vida.

    Segons dades del Departament de Salut, la meitat de les morts succeïdes entre membres d’aquest col·lectiu, estan relacionades amb el consum de tabac. Aquesta realitat queda reflectida en el Manifest “La necessitat d’abordar el tabac en l’àmbit de la salut mental. Setmana sense Fum – Salut Mental 2024” que han signat més d’una trentena d’institucions, incloent-hi el Consell de Col·legis d’Infermeres i Infermers de Catalunya (CCIIC), que hi dona suport des de les seves Comissions de Tabaquisme i de Salut Mental, i nombroses societats científiques i hospitals.

  • Esteve Fernández: “La trampa del tabaquisme és que les conseqüències no es veuen d’un dia per l’altre”

    El consum de tabac augmenta dotze vegades el risc de tenir càncer de pulmó. Però fumar també eleva el risc de patir molts altres càncers, tots els que afecten directament teixits i òrgans que es troben al llarg del recorregut de la nicotina, des dels llavis i boca, fins al còlon, recte i anus. Segons dades del Departament de Salut, l’any 2019 morien a Catalunya 26 persones cada dia per culpa del tabac.

    Esteve Fernández és cap del grup d’investigació de la Unitat de Control del Tabac (UCT) de l’Institut Català d’Oncologia (ICO) i Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge, i catedràtic de salut pública de la Universitat de Barcelona. Va començar a estudiar el consum de tabac i les seves conseqüències l’any 1997, i l’any 2000 va formar el Grup de Recerca en Tabaquisme, dins del Programa de Prevenció i Control del Càncer (PPCC) de l’ICO. El Grup desenvolupava línies de recerca sobre tabaquisme, amb projectes liderats des de l’ICO i també en col·laboració amb altres institucions, com les Agències de Salut Pública de Barcelona i de Catalunya,  l’Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques (IMIM), i grups de recerca d’altres països. Els principals objectius de la UCT són conèixer els determinants i la forma de prevenir i controlar el consum de tabac i l’exposició al fum ambiental del tabac, així com de les cigarretes electròniques, en la població. La UCT, on treballa un equip de 19 persones, és centre col·laborador de l’OMS i assessora governs de diferents països europeus.

    -Després de vint-i-sis anys de trajectòria com a investigador del consum de tabac, repassant tota la feina feta, on diries que som ara sobre aquesta qüestió?

    -Hem millorat molt, però estem anys llum de tenir la qüestió controlada. I no és un problema individual d’algú que continua dient ‘fumo perquè vull’. La indústria tabaquera alimenta aquesta addicció. I cal molta més acció en l’àmbit legislatiu, lleis més clares i controlar el preu del tabac. L’OMS ho ha dit per activa i per passiva, que incrementar el preu disminueix el consum. A França, el paquet de tabac costa el doble que el que es cobra a Espanya, i a Londres i Irlanda, el preu supera el de França. Els resultats de les nostres investigacions els hem d’explicar al qui prenen les decisions polítiques sobre directives i regulacions de publicitat i campanyes de sensibilització. I la progressió ha estat molt bona en aquest sentit, però ens hem quedat estancats.

    -Les noves generacions tornen a fumar?

    – Un 20% de la població jove fuma. Tot i que abans dels quinze anys ja experimenten i sí que hi ha alguns fumadors diaris, quan parlem de consum entre joves, les xifres més fiables volten els 24 o 25 anys. Quant a la proporció segons el gènere, les dones fumen una mica menys que els homes. En la població general, ho fan 18% les dones i un 28% homes, amb un 21% de mitjana. Som lluny encara del 10% dels països que ho estan fent millor, com els Estats Units, els països nòrdics, el Regne Unit o Irlanda.

    -Com es pot fumar encara tant quan el consum de tabac es vincula a tantíssims càncers i malalties del cor?

    -La trampa del tabaquisme és que les conseqüències no es veuen d’un dia per l’altre. Hi ha un perfil de fumador que es dona bastant:  jove, esportista, que fins i tot corre maratons i fuma i beu sense donar-li importància. La percepció del risc del tabac entre els joves és molt baixa. El mateix passava amb el casc i el cinturó de seguretat, fins que van començar a posar multes. Complir les lleis ha donat molt bons resultats. Entre les dones de la generació de la democratització del país, coincidint amb la fi del règim franquista, ara, el càncer de pulmó està augmentant un 5% més cada any. I això és fruit del tabac que van començar a consumir sota la falsa premissa d’igualtat venuda per les tabaqueres. El que es fuma avui, mata d’aquí a 15 o 20 anys, per això la percepció del risc és menystinguda. En el cas de les conseqüències cardiovasculars, els efectes són a més curt termini. A l’any de prohibir fumar en bars i restaurants, els índexs d’aquesta afectació ja va baixar. Tant a Espanya com a Anglaterra i a Irlanda, les malalties cardiovasculars van començar a disminuir per la lluita contra el tabaquisme. Els beneficis de les lleis del tabac han estat immensos, sobretot han desnormalitzat fumar en espais interiors públics. Els joves que ara tenen vint anys no han vist mai fumar en un bar.

    -El consum de tabac es va vendre amb molt de glamur. Però avui encara, en molts ambients, i per a moltes persones, per tant, fumar està ben vist. L’Organització Mundial de la Salut (OMS), no obstant parla clarament d’epidèmia de tabaquisme.

    – El tabaquisme és una malaltia en si mateixa, recollida com a tal en els manuals de salut. S’ha de curar per totes les conseqüències negatives que comporta. Per això nosaltres no parlem mai de l’hàbit de fumar, perquè una cosa habitual no s’acostuma a relacionar amb una cosa dolenta. I fumar ho és.  És una addicció a la nicotina.

    -El fumador ‘social’, sobretot, no es deu considerar addicte.

    -A nosaltres, el fumador de baixa intensitat també ens preocupa molt. Perquè hi ha el perill que, en qualsevol moment, fumi molt més. Ho veiem quan tenen problemes amb la parella, perden la feina, o davant de qualsevol adversitat, aleshores el consum es dispara. A la nostra pàgina web, tenim una calculadora de dependència.

    – En un estudi publicat recentment pel Grup de treball de Tabac i Salut Mental de la Xarxa Catalana d’Hospitals sense Fum, s’evidencia que la falta formació sobre tabac i el consum d’aquest entre els mateixos professionals sanitaris també manlleva importància a la necessitat de deixar de fumar entre els pacients, en aquest cas de la salut mental.

    -En els estudis de base, a les carreres de l’àmbit sanitari, el tema del tabac està molt atomitzat. Un pneumòleg o un oncòleg, en tota la carrera poden arribar a sentir a parlar del  tabac dues hores només. Se’n parla molt poc, tot i saber que el tabaquisme és un factor de risc en els cinc grans grups de malalties que més afecten la humanitat:  càncer, diabetis, malalties cardiovasculars, malalties pulmonars i trastorns de salut mental. A la nostra unitat, gràcies al Projecte europeu INSTrUCT liderat per la Dra. Cristina Martínez, cap adjunta de la nostra unitat, hem creat un curs en línia adreçat a estudiants o llicenciats en graus de ciències de la salut. I jo mateix, juntament amb la Dra. Martínez i les infermeres de la UCT, imparteixo una assignatura optativa sobre tabaquisme a Odontologia i a Medicina, i amb continguts també integrats al grau d’Infermeria. A qualsevol persona que tingui interacció amb el servei sanitari se li ha de plantejar la qüestió de si fuma o no, o si ho ha fet algun cop. Un dentista ha de preguntar pel tabac. Li ha d’explicar al pacient, que li pot posar un implant, però també que, si  fuma, té un 25% de risc que no vagi bé l’implant. Mentre que,  si no fuma, és molt rar que no el toleri. Si el pacient és receptiu, el dentista el pot derivar a un centre com el nostre per a fer tractament antitabac. Periodontitis, càries, infeccions de la boca tenen un vincle directe amb el consum de tabac, però a la carrera d’odontologia també hi havia, només, dues hores sobre tabac, per això ara hi fem l’assignatura optativa.

    – El mateix Grup de Treball de tabac i Salut Mental va fer la Guia d’Intervenció Clínica en el  Consum de Tabac en pacients amb trastorn mental. La salut mental i les addiccions en molts casos són inseparables.

    – La proporció de fumadors amb problemes de salut mental és del 80%, 4 vegades més que la proporció de la població en general. Són pacients que tindran EPOC, infarts… Quan nosaltres vam fer el primer estudi de tabac i salut mental, fa quinze anys, no estava regulat el tabaquisme encara a les unitats de psiquiatria i es permetia fumar. Però, en general, el tabac és un tema que la psiquiatria ha tendit a deixar de banda. Més aviat s’ha fet servir com a premi al bon seguiment de les teràpies. Això fa que els pacients de malalties mentals es morin d’infart o de càncer, perquè en aquests pacients fumar es veu com un mal menor, però és un gran mal.

    -Segons dades de l’Organització mundial de la Salut, més de vuit milions de persones moren cada any a causa  del tabac. D’aquestes morts, més de set milions són degudes al consum directe del tabac i al voltant d’1,2 milions són conseqüència de l’exposició de no fumadors al fum aliè. En qualsevol moment, qui no fuma pot trobar-se també exposat al fum, caminant pel carrer, en terrasses, als accessos a edificis, gimnasos, restaurants, hospitals… Com ha canviat el perfil del fumador passiu?

    -Ara la intensitat de l’afectació als fumadors passius és menor. Anys enrere havíem vist moltes dones amb càncer de pulmó que no havien fumat mai, però convivien amb un fumador. Dos estudis diferents fets a principis dels anys vuitanta, a Grècia i als Estats Units, van arribar a la mateixa conclusió: dones no fumadores amb càncer de pulmó convivien amb fumadors.

    -Què li passa al cervell quan es fuma.

    -Al cervell tenim, totes les persones, receptors nicotínics, receptors d’endorfines i opioides que el nostre mateix organisme produeix i que ens fan sentir plaer. Aquests receptors s’activen, és com si es posessin contens, amb l’arribada de nicotina. I, si els hi vas proporcionant nicotina, desenvolupen la capacitat d’augmentar, es reprodueixen, per poder rebre’n més. Per això l’organisme automàticament demana més nicotina, perquè ha creat més receptors que l’esperen. Si deixes de posar nicotina els receptors ‘es queixen’, això és la síndrome d’abstinència. Per exemple, quan un fumador agafa un avió en un vol de llarga durada, li puja la tensió i sembla que s’hagi de morir. Amb la cocaïna, l’heroïna  i el cànnabis, funciona també així. De fet, nosaltres cada vegada veiem més la doble addicció, al cànnabis i al tabac, tot a l’hora. Hi ha molts casos de gent que, després de 4 o 5 anys d’haver consumit cànnabis ho volen deixar pels efectes secundaris, però continuen fumant tabac. Altres entren al tabac a través del cànnabis perquè ho barregen. Per saber el grau d’addicció que té una persona, nosaltres preguntem quantes cigarretes fuma al dia i, sobretot, quant de temps passa entre que es lleva de dormir a la nit, i fa la primera cigarreta. Com més addicció, més curt és aquest temps. Igual que amb l’alcohol, sigui cervesa, vi, conyac o qualsevol altra beguda alcohòlica.

    -Quins altres estudis teniu entre mans a la vostra unitat?

    – Estem fent un assaig molt prometedor, Llars sense fum, del qual encara no tenim resultats. És l’adaptació a la nostra cultura d’un programa dels Estats Units per empoderar les famílies on hi ha algun membre que fuma, perquè deixi de fer-ho, d’entrada, a casa, com a primer pas abans de deixar de fumar. Hi ha gent que admet que només fuma a dins  de casa quan no hi ha els seus fills. Però el  fum queda en l’espai, encara que no hi siguin els nens i hi queden les concentracions de nicotina. De la mateixa manera que pot arribar també als altres membres de la casa, si el fumador ho fa al balcó o a la galeria. El fum que es cola concentra nicotina a l’interior de la llar. Però encara no tenim lleis  que protegeixin els nens dels progenitors fumadors, ni a casa ni al cotxe. Als Estats Units l’eficàcia d’aquest programa ha estat del 40%.  L’estem treballant amb AMPES que ens  fan el contacte amb les famílies. Els fem una primera trucada d’orientació i els donem materials informatius sobre els efectes als fumadors passius del fum i els beneficis de deixar de fumar, també els informem sobre els recursos que poden tenir al seu abast i com gestionar la situació.  D’altra banda, estudiem patrons de consum, l’abstinència en el consum de tabac i cànnabis, la presència de publicitat subliminar del tabac al cinema i a la televisió, i altres accions conjuntes amb els estats membres de la Comissió Europea. Ara comencem un macroprojecte europeu sobre prevenció primària del càncer. El  programa Europe’s Beats Cancer Plan és que, en l’actualitat, canalitza la major part dels ajuts de recerca sobre tabaquisme.

  • El càncer més mortífer

    El càncer de pulmó és el més letal de tots: de les 10 milions de defuncions relacionades amb tumors arreu del món, un 18% corresponen a aquesta malaltia. Li segueixen el càncer colorectal (9%), l’hepàtic (8%), el d’estómac (7%) i el de mama (7%).

    Aquest 17 de novembre se celebra el Dia Mundial del Càncer de Pulmó i, segons l’últim informe de la Societat Espanyola d’Oncologia Mèdica (SEOM), a Espanya moren prop de 22.000 persones per aquest càncer, de les quals més de 16.600 són homes i més de 5.300 són dones.

    Per gènere, el càncer de pulmó és la primera causa de mort per càncer en el cas dels homes i la segona en el cas de les dones, després del càncer de mama, que provoca unes 6.500 defuncions.

    Si bé la mortalitat per càncer a Espanya ha experimentat un descens en les últimes dècades a causa de les activitats preventives, les campanyes de diagnòstic precoç i les millores terapèutiques, el càncer de pulmó continua augmentant. La primera causa relacionada amb aquesta patologia és el tabaquisme (un 85% dels malalts), però els experts relacionen l’increment del càncer de pulmó amb la contaminació.

    Segons la SEOM, els càncers més freqüents seran els de còlon i recte, amb 43.300 nous casos anuals, els de mama (34.700), pulmó (30.900) i pròstata (30.800). Des del 2019, el càncer de pulmó va passar de ser el quart entre la població femenina a ser el tercer, a causa de l’augment de l’hàbit fumador de la dona a partir dels anys 70.

    “Les incidències dels càncers relacionats amb el tabac són encara molt superiors en els homes. Tot i això, és molt probable que la incidència d’aquests càncers en les dones continuï incrementant-se en els pròxims anys”, explica l’informe.

    Avenços científics

    Però no tot són males notícies. Aquesta setmana s’ha donat a conèixer un estudi d’investigadors del Cima Universitat de Navarra, juntament amb la Universitat Colònia i l’Institut d’Oncologia de la Vall d’Hebron, segons el qual han aconseguit que els tumors de pulmó resistents a la immunoteràpia responguin al tractament.

    L’equip mèdic ha descobert que el ‘taló d’Aquil·les’ d’aquest tumor estaria en la inhibició d’un tipus de proteïna involucrada en el desenvolupament del tumor que es diu DSTYK.

    L’investigador principal, Luis Montuega, remarca que “prioritzar aquesta nova diana posaria la base per al desenvolupament de fàrmacs i assajos clínics que pot ampliar el percentatge de pacients que es beneficien dels tractaments basats en immunoteràpia”. L’estudi s’ha publicat a la revista científica ‘Journal of Experimental Medicine’.

    L’equip investigador del Cima format per Andrea Pasquier, Mirari Echepare, Karmele Valencia, Luis Montuenga i Álvaro Teijeira

    Segons la investigadora Karmele Valencia, aquest nou estudi demostra que “la proteïna DSTYK és un regulador central de l’autofàgia”, un mecanisme natural de regeneració a nivell cel·lular. “En inhibir aquesta proteïna, el procés d’autofàgia es col·lapsa aconseguint augmentar la sensibilitat de les cèl·lules tumorals a les teràpies basades en la immunitat. Aquest descobriment dona suport a la rellevància d’aquesta proteïna com a diana terapèutica per avançar en els esforços de medecina personalitzada per al tractament del càncer de pulmó”, afegeix.

    El 80% dels casos es diagnostiquen en fase avançada

    Des de l’Hospital de Sant Pau de Barcelona, alerten que el 40% dels pacients diagnosticats de càncer de pulmó avançat no presenten cap símptoma de sospita, i més del 80% dels casos es diagnostiquen en fase avançada o localment avançada, quan ja no hi ha opcions de tractament radical.

    “Implementar programes de cribratge nacionals en càncer de pulmó és cabdal: aquest tumor és el més mortal, supera els de mama, còlon i pròstata junts, i fins al 85% dels casos es diagnostiquen en fase avançada, quan hi ha poques opcions de curació, perquè és un càncer que no dona símptomes clínics. De fet, es calcula que fins a un 40% dels pacients en estadi IV no té cap símptoma, i això dificulta molt el diagnòstic”, afirma doctor Juan Carlos Trujillo, cap clínic del Servei de Cirurgia Toràcica de Sant Pau.

    Si bé el primer factor de risc continua sent el tabaquisme, un 15% dels pacients amb càncer de pulmó no són fumadors i presenten tumors amb alteracions moleculars. Per a la doctora Margarita Majem, metge adjunta del Servei d’Oncologia Mèdica de Sant Pau i vicepresidenta de l’Associació per a la investigació del càncer de pulmó en dones (ICAPEM), “això és molt important, ja que aquestes persones no s’inclouen en els programes de cribratge i és quelcom a tenir present”.

    En aquest sentit, l’Hospital de Sant Pau té un Comitè Molecular que revisa tots els estudis moleculars i defineix el tipus de teràpia dirigida que cal aplicar en cada càncer de pulmó que presenta aquestes alteracions.

    Diversos estudis europeus i nord-americans ja han demostrat que els programes de cribratge redueixen entre un 20% i un 40% la mortalitat per càncer de pulmó i entre un 7 i un 20% la mortalitat global. El doctor Trujillo coordina, juntament amb el doctor Luis Seijo, pneumòleg de la Clínica Universitària de Navarra, un projecte pilot que es diu CASSANDRA (Cancer Screening, Smoking Cessation AND Respiratory Assessment) i que està liderat per la Societat Espanyola de Pneumologia i Cirurgia Toràcica (SEPAR).

    CASSANDRA, indica Trujillo, “vol anar de la mà de la prevenció primària i fer un cribratge en càncer de pulmó i aquelles malalties associades al tabaquisme amb la participació de més de 10 societats científiques espanyoles, d’associacions de pacients i de diversos centres assistencials -avui, una vintena d’hospitals procedents de fins a 14 comunitats autònomes, ja s’hi han adherit”.

    Aquest projecte pilot està previst que comenci el primer trimestre del 2023. Contempla un cribratge de càncer de pulmó anual d’àmbit nacional amb tomografia computeritzada a baixes dosis (TCBD), que és la prova indicada per detectar aquest tumor, però també un programa de deshabituació tabàquica. Segons dades de la SEPAR, un 34% de la població espanyola fuma, la mateixa xifra de l’any 1997, si bé hi ha tendències diferents: l’hàbit s’ha reduït en els homes de més de 50 anys, però ha augmentat entre el jovent i les dones.

  • Baixa gairebé dos punts el consum de tabac a Catalunya

    El consum de tabac en homes i dones s’ha reduït en un 1,7% a Catalunya respecte el 2018, segons l’Enquesta de salut de Catalunya (ESCA) 2019. L’estudi conclou que un 23,9% de la població adulta fuma enfront del 25,6% de l’any anterior. Concretament, fuma un 29,2% dels homes i un 18,8% de les dones. La mostra també constata un percentatge menor de persones fumadores durant el 2019 respecte l’any anterior, tant en homes com en dones de tots els grups d’edat.

    Aquest lleuger descens del consum de tabac a Catalunya es produeix després del repunt del 2018, en què per primera vegada en set anys de descensos continuus, les dades de l’ESCA van constatar un augment del consum amb una prevalença que va passar del 24,0 % el 2017 al 25,6 % el 2018, la qual cosa va conduir al Departament de Salut a posar en marxa, entre altres mesures, una campanya contra el tabac destinada als joves i protagonitzada pel jugador de la NBA, Ricky Rubio. Sota el lema «Aguanta», la campanya* posava l’accent en el col·lectiu de joves d’entre 14 i 20 anys per evitar que comencessin a fumar o fer que ho deixessin al més aviat possible.

    Perfil del fumador

    L’ESCA 2019 mostra que el perfil de la persona que fuma és diferent en homes i dones. En aquest sentit, assenyala que els homes que fumen tenen entre 15 i 44 anys, són de classe social baixa i tenen estudis secundaris. En menors de 45 anys, només 4,7 de cada 10 recorden haver rebut consell sanitari i/o ajuda per deixar de fumar davant 7,3 de cada 10 en la franja de 45 a 64 anys.

    Les dones que fumen, en canvi, tenen de 45 a 64 anys, són de qualsevol classe social i tenen estudis secundaris. En dones menors de 45 anys, només 5,1 de cada 10 recorden haver rebut consell sanitari i/o ajuda per deixar de fumar davant 6,3 de cada 10 en 45 i 64 anys. A més, un 1,3% dels fumadors homes i un 1,2% de les fumadores dones utilitzen la cigarreta electrònica.

    De l’enquesta es desprèn que el consum de tabac és més elevat en homes de classe social baixa i en persones de nivell d’estudis secundaris.

    També s’han actualitzat les dades de mortalitat atribuïbles al tabac. Les estimacions més actuals mostren que 9.030 morts anuals són atribuïbles al seu consum a Catalunya, és a dir, 1 de cada 6 morts. Així, s’estima que cada dia unes 25 morts són atribuïbles al tabac. Per contra, destaca que 9 de cada 10 persones declaren gaudir d’un entorn sense fum.

    Cal recordar a més que el consum de tabac es relaciona amb un pitjor pronòstic per la COVID-19 i que durant el període de confinament s’ha habilitat una ajuda on-line per deixar de fumar conjuntament amb els programes d’atenció primària i hospitals sense fum.

    Les dades s’han fet públiques coincidint el 31 de maig, amb el Dia Mundial sense tabac 2020, que aquest any se centra a protegir els joves de la manipulació de la indústria i prevenir el consum de tabac i nicotina. També coincideix amb la XXI Setmana sense fum que té per lema “Desconnecta’t de la cigarreta, endolla’t a la vida».

    Tabac i Covid-19

    Precisament una enquesta, impulsada pel Comitè Organitzador de la Setmana Sense Fum, revela que durant el confinament un 7% de les persones fumadores que van participar en l’enquesta ha deixat de fumar; un 17,8% ha fumat menys; un 35,7% ha fumat el mateix i un 39,3% ha fumat més.

    L’enquesta sobre el consum de tabac de la població catalana durant el confinament per la pandèmia de la Covid-19 es va fer online entre el 5 i el 25 de maig. La van respondre 3.445 persones amb una mitjana de 45 anys: un 77% dones i un 23% homes. Un 79% no fumen, un 44% mai ha fumat, un 35% son exfumadors, un 16% fuma a diari i un 5% fuma ocasionalment.

    Preguntats sobre en quin grau fumar augmenta la gravetat de la malaltia per coronavirus, un 4,7% creu que el tabac no augmenta o augmenta molt poc la gravetat de la malaltia per Covid-19. En canvi, un 40,6% creu que fumar augmenta molt la gravetat de la malaltia; un 18,1% que l’augmenta moderadament i un 0,9% creu que augmenta només en majors de 65 anys que fumen. Finalment, un 35,5% va respondre que no sabia en quin grau fumar podia augmentar la gravetat del Covid-19.

    Per altre costat, un 54,7% de les persones enquestades diu que els tractament farmacològics finançats els animen a fer un intent per deixar de fumar.

    Cal dir que el 75% de les persones enquestades diuen que alguna vegada o regularment algun sanitari li ha recomanat que deixi de fumar.

    El 71% de les persones enquestades consideren que la principal mesura contra el tabac és la prevenció en joves; seguida en un 68,4% per campanyes; un 52,5% per ajuda sanitària i finançament, i un 25,5% per sancionar la publicitat encoberta. En aquest sentit, cal destacar que el 77% dels adults i el 91% dels joves, recorden haver vist publicitat encoberta en pel·lícules o sèries en l’últim mes.

    El 73,3% dels adults i el 59,8% dels joves consideren que les altres formes de fumar (cigarretes electròniques, pipes d’aigua, tabac escalfat) són igual o més perjudicials que les cigarretes convencionals.

    De fet, cal dir que un 71% dels joves que fumen (entre 15 i 25 anys) fumen cigarretes fetes a mà, un 25% cigarreta convencional, un 7% cigarreta electrònica, un 5% pipa d’aigua, xixa, catximba i un 20,3% fuma cànnabis.

    Entre els adults majors de 25 anys que fumen , un 70% fuma cigarreta convencional, un 33% cigarreta a mà, un 4% cigarreta electrònica, un 1% fuma tabac escalfat i un 6,1 % fuma cànnabis.

    Aquest és el XXI any que s’organitza la Setmana sense fum a Catalunya. La iniciativa original va ser de SEMFYC a nivell estatal i CAMFIC a Catalunya, per passar a ser liderada durant molts anys pel Programa Atenció Primària sense Fum (de CAMFIC, AIFICC i ASPCAT). En els darrers anys el Comitè organitzador s’ha ampliat molt més i aplega també a la Xarxa d’Hospitals sense Fum, La Xarxa d’Universitats Saludables, Societats científiques, col·legis professionals, entitats municipalistes, entitats del tercer sector i diversos Departaments de la Generalitat de Catalunya.

  • El tabaquisme a Espanya condiciona que morin més homes que dones per COVID-19

    El consum de tabac condiciona les conseqüències del coronavirus. Així ho consideren diferents investigadors, que insisteixen que el tabaquisme és darrere els sistemes cardiovasculars més febles que s’exposen més als efectes negatius de la COVID-19. Les dades apunten que «el tabac és una de les causes per les quals hi ha més víctimes homes que dones pel virus a Espanya», confirmen els investigadors Javier C. Vázquez, del Neurocampus de Bordeus, i Diego Redolar, de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). Més del 30 % de les persones mortes presentaven malalties cardiovasculars, que són la primera causa de defunció a Espanya —un 28 % l’any 2018—, i el 10% d’aquestes malalties tenen l’origen en el tabaquisme.

    La COVID-19 és una malaltia infecciosa provocada pel coronavirus 2 de la síndrome respiratòria aguda greu (SARS-CoV-2). Tal com detallen moltes informacions publicades, el virus es propaga normalment de persona a persona per mitjà de gotetes de la respiració, produïdes, per exemple, en tossir, i els símptomes habituals són febre, tos i dificultats de respiració. Pel que fa al seu impacte en la població, més del 90 % de les morts a Espanya tenien més de seixanta anys i més del 45 % presentaven malalties de consideració prèvies.

    Les diferències de gènere

    Segons confirma l’anàlisi de Redolar, sotsdirector de recerca dels Estudis de Ciències de la Salut i investigador del grup Cognitive NeuroLab de la UOC, i Javier C. Vázquez, investigador del Departament de Neurociència de la Universitat de Bordeus, tot i que els homes i les dones s’infecten per la COVID-19 en percentatges similars a Espanya, la mortalitat —a partir del 5 d’abril— s’ha mostrat més alta en homes —entorn al 8 %— que en dones —més del 4 %. «És una evidència que suggereix que les diferències de gènere tenen a veure amb patrons com la prevalença del tabaquisme», aclareix l’investigador de la UOC. Segons dades de 2017, a Espanya fumen més d’un 25 % d’homes i més d’un 18 % de dones.

    L’efecte biològic del tabac

    Els investigadors, que han publicat dos article científics a les revistes Tobacco Induced Diseases i Tobacco Use Insights sobre aquesta qüestió, afegeixen que cal tenir en compte dades biològiques com que el tabaquisme pot regular l’enzim conversiu de l’angiotensina 2 (ACE2) que, entre altres funcions, influeix en la pressió sanguínia. Aquest enzim funciona com a porta d’entrada a les cèl·lules d’alguns coronavirus. Així, el SARS-CoV-2 s’uneix als receptors de l’ACE2 en les vies respiratòries inferiors dels pacients infectats per entrar als pulmons. «Les dades existents suggereixen que els pacients amb una malaltia pulmonar obstructiva crònica (MPOC) o amb tabaquisme tenen un risc més gran d’infecció greu per la COVID-19, ja que augmenta l’expressió de l’ACE2 en les vies respiratòries més febles, com ara les d’aquest tipus de pacients», confirmen els investigadors. Aquestes conclusions s’han confirmat en models de ratolins de laboratori.

    Més dades i mesures contra el tabaquisme

    Tenint present la relació entre tabac i coronavirus, els investigadors mostren la seva preocupació per la falta de dades que permetin estudiar millor la relació entre el tabaquisme i la pandèmia. «A Espanya no tenim dades sobre l’hàbit de fumar dels pacients amb COVID-19», aclareixen Redolar i Vázquez, els quals suggereixen que es registrin i es comparteixin les dades sobre tabaquisme de tots els casos identificats de COVID-19.

    A més, els investigadors suggereixen que cal impulsar campanyes per reduir el tabaquisme en el context actual i també intervencions efectives basades en evidències que redueixen l’hàbit, com ara l’augment de la càrrega fiscal del tabac, la prohibició de vendre’n durant la pandèmia i millorar els programes que ajuden a deixar de fumar.

    Aquesta és una notícia original de la UOC

  • La venda de fàrmacs per deixar de fumar augmenta un 300% el primer mes que els finança la sanitat pública

    El Ministeri de Sanitat va començar a finançar per primera vegada l’1 de gener dos fàrmacs per deixar de fumar, la vareniclina i el bupropió. Segons dades del sector, la mesura ha tingut efecte: la seva venda ha augmentat en gairebé un 300%. El Grup Cofares, una de les cooperatives líders en distribució farmacèutica d’Espanya, ha registrat que el gener de 2020 s’han venut 18.700 unitats, xifra que gairebé triplica les 4.700 unitats que es van dispensar el gener de 2019.

    Cofares el vincula al fet que, en general, gener és un mes en què augmenten les vendes a causa dels propòsits d’Any Nou. Però en aquest el fenomen «s’ha vist recolzat pel finançament per part del Sistema Nacional de Salut (SNS)» i la demanda, que és amb recepta, «s’ha disparat». «Les xifres reflecteixen que els tractaments antitabac promoguts pel Ministeri de Sanitat constitueixen una opció interessant entre les persones que desitgen abandonar l’hàbit de fumar», afegeixen en una nota.

    L’ordre posada en marxa l’1 de gener té un impacte pressupostari de 7,9 milions d’euros el primer any, va comunicar al desembre la llavors ministra de Sanitat María Luisa Carcedo. El Govern calcula que podrien beneficiar-se’n 83.800 persones a Espanya. Carcedo ha assenyalat que, segons els informes que manejaven, l’èxit en deixar de fumar sense ajuda ronda el 5%, mentre que quan se segueix un tractament farmacològic específic acompanyat de suport psicològic arriba al 40%.

    El tabaquisme suposa la principal causa de malaltia i de mort prematura evitable al nostre país. Cada any es comptabilitzen una mitjana de 51.870 morts per aquest motiu, amb dades de Sanitat. Un informe de l’Associació Espanyola de Lluita Contra el Càncer fet públic aquesta setmana analitzava que el tabac causa el 85% dels càncers de pulmó. Si tothom que fuma deixés de fer-ho, es reduirien en un 30% els casos de càncer a Espanya i, en termes econòmics, s’estalviarien al voltant de 5.700 milions d’euros anuals. A més, un recent estudi indica que els pulmons poden reparar-se a si mateixos del dany genètic causat pel tabac quan es deixa de fumar.

    Com va informar el Ministeri al desembre, el cost del tractament per deixar de fumar per dia és d’aproximadament 3,55 euros per persona en el cas de la vareniclina (de marca comercial Champix) i d’1,03 euros en el cas del bupropion (inclòs l’IVA). Tenint en compte la subvenció estatal, una persona amb una aportació farmacèutica del 40% pagaria 1,42 euros / dia en el cas de la vareniclina i 0,41 euros en el cas del bupropion.

    Els dos tractaments requereixen recepta electrònica que es proporciona a la consulta Atenció Primària per a pacients que estiguin inclosos en algun programa de suport individual o grupal. Els beneficiaris també han de complir una sèrie de criteris: haver demostrat motivació constatable de deixar el tabac amb almenys un intent en l’últim any, fumar deu o més cigars al dia i tenir un alt nivell de dependència.

  • Un de cada dos adolescents ha provat el cigarret electrònic, més del doble que fa tres anys

    Un de cada dos estudiants de 14 i 18 anys ha provat alguna vegada el cigarret electrònic, segons l’última enquesta ESTUDES del Ministerio de Sanidad, que constata l’augment del consum, ja que el 2016 un de cada cinc d’aquests menors assegurava haver usat aquests dispositius.

    Es tracta encara de dades provisionals, ja que l’estudi complet es presentarà previsiblement al novembre. Els ha donat a conèixer aquest dimecres per la delegada del Govern per al Pla Nacional sobre Drogues, Lliri blanc Martí, durant la presentació de la campanya institucional del Ministeri de Sanitat contra el tabac, dirigida especialment als més joves i centrada en les noves formes de consum i que porta per lema ‘El tabac lliga i et mata’.

    La ministra de Sanidad, María Luisa Carcedo, ha insistit que les noves formes de fumar com el tabac d’embolicar, les pipes d’aigua, el cigarret electrònic, el tabac sense combustió o el vapeig creen també addicció i són perjudicials per a la salut. A més, la utilització d’aquests nous productes és la porta d’entrada al consum de tabac tradicional. De fet, l’última enquesta ESTUDES, de 2016, assenyalava que el 78% dels estudiants que usaven cigarret electrònic declarava haver fumat tabac.

    A més, és un factor de risc per al consum d’altres drogues: la mateixa enquesta constatava que el 98% dels xavals que usaven cigarret electrònic havien consumit alguna substància psicoactiva (alcohol, tabac o hipnosedants) i el 66%, alguna droga il·legal. Aquest percentatge descendeix fins al 77% i el 23%, respectivament, entre els qui no han provat mai aquests dispositius.

    «Des del Ministerio no volem que els joves tinguin cap dubte que totes les formes de fumar generen dependència i són perjudicials per a la salut», ha subratllat Carcedo, qui ha agregat que «és la nostra responsabilitat advertir-los d’això». Ha dit Carcedo que vol traslladar als menors un missatge senzill, que plasmi que «fumar no et surt a compte», segons el llenguatge que ells usen. El tabaquisme provoca 50.000 defuncions «prematures» cada any a Espanya, primera causa de mort. També altres 1.000 defuncions per consum passiu, han exposat.

    La ministra ha recordat que se’ns va transmetre que fumar era modern i suggeridor «i vam tardar dècades a esborrar aquesta percepció». Ara, la publicitat se centra en els nous productes fent creure als joves que usar-los és sexy, modern o té estil «per a endinsar-los en una addicció que lliga a les persones per al futur».

    També és «significatiu» el fet que el cigarret electrònic té la percepció de risc més baixa entre totes les drogues i substàncies. Només el 34% dels estudiants pensa que el seu consum pot causar bastants o molts problemes de salut, ha posat en relleu Martí.

    Les noves formes de fumar afegeixen riscos

    Per part seva, la directora general de Salut Pública, Pilar Aparicio, ha advertit que les noves formes de fumar «vénen a afegir altres riscos», encara que es venen «com a formes que tenen menys risc per a la salut». «No deixen de ser dispositius que produeixen la inhalació de determinats productes a uns pulmons fets per a respirar un aire net i sa i són tan variats en funció de la càrrega de nicotina però també d’altres substàncies nocives per a la salut», ha dit.

    Encara que són productes nous, «a curt termini ja s’ha demostrat com després de cinc minuts d’utilització augmenta la resistència de la via aèria i disminueix la facció exhalada d’òxid nítric, similar al que es produeix amb l’acció del fum del tabac». A llarg termini, «és molt possible que els cigarrets electrònics puguin produir canvis permanents en la funció pulmonar com ha ocorregut en el cas del tabac», ha apuntat.

    La ministra s’ha mostrat a favor d’adaptar la legislació actual per a regular l’ús d’aquests nous productes «i que vagin apareixent», tenint en compte no només els danys que causen en els que els utilitzen sinó en qui està al voltant. Aparicio ha precisat que caldrà regular la publicitat, la venda i el consum de les noves formes de fumar i ha assegurat que s’estan estudiant moltes mesures per a fer front al consum de tabac, entre elles, la d’augmentar el preu del d’embolicar.

    Aquest és un article de eldiario.es

  • Riscos en perspectiva

    Un pacient li va preguntar al seu metge quins riscos comportava el tractament setmanal de llarga durada que li proposava, i aquest li va respondre: «El risc més gran és el viatge amb cotxe a l’hospital». No recordo els detalls d’aquesta anècdota, però il·lustra molt bé com es pot oferir al ciutadà i eventual pacient informació sobre un aspecte crucial en medicina: el dels riscos d’emmalaltir o de patir algun perjudici per una intervenció mèdica.

    Tots els medicaments, la cirurgia i les proves diagnòstiques ofereixen algun benefici, però també comporten riscos, encara que d’aquests se sol parlar menys. En canvi, és difícil llegir la premsa, veure la televisió o navegar per internet sense topar-se amb missatges sobre els riscos d’emmalaltir i morir. Però com ens arriben de forma tan desorganitzada, contradictòria i descontextualitzada, resulta molt difícil trobar resposta a dues preguntes clau: Quin risc tinc jo de morir per aquesta malaltia o de patir aquesta complicació? De quina magnitud és aquest risc en relació amb uns altres? Per als metges tampoc és fàcil oferir una informació clara i precisa, entre altres coses perquè no solen tenir aquestes dades a mà.

    Els riscos d’emmalaltir i morir depenen de molts factors, però tres dels principals són l’edat, el sexe i el tabaquisme. Una dona de 50 anys, per exemple, quin risc té de morir en els pròxims 10 anys per algunes de les causes més comunes, com són l’infart, l’ictus, el càncer de pulmó i el de mama? Les estimacions indiquen que, de 1.000 dones no fumadores de 50 anys, al cap d’una dècada moriran 4 d’infart, 1 d’ictus, 1 de càncer de pulmó i 4 de càncer de mama; en canvi, si són fumadores, moriran 13, 5, 14 i 4 per 1.000. Resulta cridaner comprovar fins a quin punt fumar augmenta el risc de mort per infart, ictus i càncer de pulmó, mentre sembla no afectar al càncer de mama. La comprensió millora si coneixem també els riscos de mort per totes les causes per a les dones d’aquesta edat: en el cas de les fumadores és de 69 per 1.000, i en el de les no fumadores de 37 per 1.000.

    Aquests simples nombres són solament un exemple que mostra la importància de posar els riscos en context. Ens diuen que, en el tram d’edat de 50 a 59 anys, gairebé una de cada 10 dones no fumadores mor per càncer de mama, que el tabaquisme triplica el risc de morir d’infart i que 1 de cada 5 dones fumadores mor per càncer de pulmó. Totes aquestes estimacions estan recollides en les taules de riscos per a homes i dones nord-americanes publicades el 2008 en el Journal of the National Cancer Institute (The Risk of Death by Age, Sex, and Smoking Status in the United States: Putting Health Risks in Context). Aquestes dades tenen les seves limitacions, sens dubte, i no poden extrapolar-se sense més a altres poblacions i ser aplicats a persones concretes sense considerar, entre altres coses, els seus antecedents familiars i les seves conductes de risc. Però malgrat les seves manques, les taules d’aquest tipus són realment útils per interpretar millor els riscos.

    Vivim en una cultura profundament medicalitzada i, alhora, devota del càlcul de tota mena de riscos materials i personals. Per això, resulta paradoxal que no tinguem més a mà aquest tipus de taules per conèixer millor els riscos als quals estem exposats i contextualitzar-los amb uns altres. I no es tracta de reduir tota la complexa existència humana a simples nombres, sinó de disposar d’ells per ajudar-nos a prendre decisions sobre la salut.

  • El Dia Mundial contra el Tabac 2018 celebra el descens en el seu consum: el tabaquisme entre les dones cau fins el 18,5%

    El consum de tabac constitueix un dels principals problemes de salut pública a tot el món i és responsable de la mort d’uns 6 milions de persones cada any. Està relacionat amb més de 25 malalties i és el principal responsable del 85% dels casos de càncers de pulmó, del 75% de les bronquitis cròniques i del 25% de les cardiopaties isquèmiques. El tabaquisme passiu també afecta considerablement a la salut: gairebé la meitat de les morts per tabaquisme passiu es donen entre les dones.

    Segons les dades de l’última Enquesta Nacional de Salut a Espanya (ENSE) cada vegada es fuma menys. El 53% de la població major de 15 anys afirma que mai ha fumat; 24% fuma diàriament; el 20% es declara exfumador; el 3% és fumador ocasional. Per sexe, el percentatge de fumadors és del 30% en homes i del 20% en dones. Des de 1993 a 2012, el percentatge de població que consumeix tabac diàriament mostra un continu descens, fonamentalment a costa dels homes, sent el declivi en dones menys acusat. Així, s’estima, en les previsions a mitjà i llarg termini, que les malalties relacionades amb el consum de tabac tindran la mateixa incidència entre homes i dones.

    A Catalunya, el consum de tabac també continua baixant i l’any passat va assolir l’índex mínim dels últims 25 anys, data des de la que es recullen aquestes dades. Durant el 2017 va ser remarcable el descens del consum experimentat en les dones, ja que després d’uns anys en què aquest estava estancat entre el 21% i el 20%, al 2017 va caure fins el 18,5%. Malgrat aquests indicadors, encara fumen més d’un milió i mig de persones a Catalunya.

    Des de divendres passat i fins avui, Dia Mundial contra el Tabac 2018, s’ha celebrat la  XIX Setmana Sense Fum sota el lema ‘Viu a sac, sense tabac’. L’Agència de Salut Pública de Catalunya va fer públiques algunes dades rellevants. Dades com les explicades anteriorment però també dades enfocades a les cardiopaties, tot remarcant que el tabac és una de les principals causes de malaltia cardiovascular.

    El secretari de Salut Pública, Joan Guix, durant la presentació d’aquestes dades va posar en valor l’esforç de la ciutadania i dels professionals sanitaris, especialment de l’atenció primària, per assolir aquest nou descens en el consum de tabac.

    Tot i així, de les 27 persones que, de mitjana, moren cada dia a Catalunya per causa del tabac, 7 són per culpa de malalties cardiovasculars. El tabac fa que les artèries acumulin greix i disminueixin la seva elasticitat, triplicant el risc d’infart de miocardi o angina de pit.

    Al 2015 es van registrar a Catalunya 9.485 morts atribuïbles al consum de tabac, una xifra que va augmentar lleugerament després d’anys anteriors en què davallava.

    Segons dades de l’any passat, un 21,7% dels fumadors a Catalunya ho fan diàriament i un 2,3% de forma ocasional. El consum és més elevat entre persones de 25 a 34 anys i és superior en homes en la majoria de grups d’edat. També és més alt en homes de classe social baixa i en persones de nivell d’estudis primaris i sense estudis. És especialment destacable el fet que el consum diari en escolars de 14 a 18 anys es va reduir a la meitat entre 2004 i 2016, passant d’un prevalença d’aproximadament del 20% a una del 9,2%. De fet, el consum de tabac entre els alumnes de secundària d’entre 14 i 18 anys va arribar als seus valors més baixos al 2016.

    L’any passat va continuar baixant la venda de cigarretes (la xifra més baixa fins ara i equivalent a la meitat que l’any 2015), així com també de cigars i de tabac de cargolar (prop de 100.000 quilograms menys que el màxim venut, l’any 2013).

    Aquestes dades signifiquen que al voltant de 60.000 persones deixen de fumar cada any a Catalunya. En concret, l’any passat, ho van fer 44.210 persones ateses pels equips d’atenció primària (EAP, segons dades de l’ECAP ) i 10.193 van seguir tractament de cessació als centres integrats a la Xarxa Catalana d’Hospitals Sense Fum (XCHSF).

    Tota aquest feina té el suport de diversos organismes. Per exemple, el Consell de Col·legis d’Infermeres i Infermeres de Catalunya, ha creat una línia de treball per a la prevenció i control del tabaquisme. Enguany ha dissenyat un concurs adreçat a les infermeres i estudiants d’infermeria perquè donin visibilitat de la seva contribució en la prevenció i control del tabaquisme des de les seves diferents àrees d’actuació.

    Prohibir és la solució?

    La Setmana Sense Fum aplega els esforços de moltes entitats i l’administració per sensibilitzar la població de la importància que té per a la salut el fet de no iniciar-se, abandonar el consum de tabac i poder gaudir d’un ambient lliure de fum.

    L’enquesta s’ha realitzat a Catalunya en motiu de la Setmana Sense Fum amb la participació de més de 5.000 persones, prop del 70% dones. Dels enquestats, el 62% dels fumadors han fet almenys un intent per deixar de fumar. El 90% dels no fumadors considera que hauria d’estar prohibit fumar en vehicles privats o, almenys si hi van persones vulnerables; aquesta dada és remarcable considerant que en l’enquesta feta l’any passat aquest percentatge no superava el 66%. També un 66% considera que hauria d’estar prohibit fumar en llocs públics a l’aire lliure, com recintes esportius, piscines o centres comercials oberts.

    L’enquesta conclou, a més, que les mesures més valorades per reduir el consum de tabac és la prevenció en joves i incrementar el preu i els impostos del tabac: en concret, apujar-lo fins a 8 euros el paquet, segons el 62,4%% dels enquestats.

    Tria salut, no tabac

    El Dia Mundial Sense Tabac, promogut per l’OMS des de 1988, focalitza l’atenció sobre el problema que representa el consum de tabac per a la salut pública, propicia actuacions concretes que es consoliden i s’integren en el conjunt d’estratègies per a la prevenció i el control del tabaquisme. Aquest esdeveniment anual, que se celebra el 31 de maig, pretén informar la població sobre els perills que suposa el consum de tabac, la principal causa prevenible de defunció al món.

    La jornada també pretén fer difusió de les pràctiques comercials de les empreses tabaqueres i de les iniciatives que coordina l’Organització Mundial de la Salut (OMS) per lluitar contra l’epidèmia del tabaquisme, així com donar a conèixer tot el que les persones poden fer per reivindicar el seu dret a la salut i a una vida sana. Un altre dels objectius d’aquesta celebració és protegir les generacions futures del consum de tabac, que actualment mata quasi sis milions de persones arreu del món, més de sis-centes mil de les quals són fumadores passives.

  • Buidant de fum la nostra vida: necessitem més regulació sobre el tabac

    El problema del tabaquisme al nostre país ha mostrat indicis de millora en els últims anys, quan ha anat disminuint notablement el consum de tabac alhora que les malalties i les morts que causa comencen també un declivi. En bona part això es deu a l’entrada en vigor de polítiques reguladores de la promoció i del consum de tabac, que han aconseguit que els menors creixin més lliures d’estímuls per provar-ho, que tots puguem respirar en general aire sense fum, i que els fumadors tinguin més oportunitats per deixar-ho. A més, el tractament fiscal del tabac s’ha orientat en un sentit més preventiu. Però moltes persones pateixen i moren prematurament per culpa del tabac encara, cal actuar.

    L’any 2014 es va aprovar una nova directiva europea sobre productes de tabac que introduïa alguns canvis en les normes vigents en ampliar els advertiments sanitaris en els paquets de tabac i restringir la publicitat dels cigarrets electrònics. La setmana passada i amb un notable retard respecte als terminis previstos, el govern va aprovar un reial decret llei que incorporava a la legislació espanyola diversos aspectes de la directiva, especialment les restriccions a la publicitat dels cigarrets electrònics (pendent de ratificació per les Corts). El passat estiu altres elements de la directiva s’havien incorporat a la nostra normativa. Just la mateixa setmana, diputats de l’oposició socialista havien reclamat mitjançant una proposició no de llei (PNL) aquesta transposició, així com altres mesures de control del tabaquisme, entre elles la prohibició de l’ús de tabac en espais restringits i en espais oberts amb gran presència de menors, la realització de campanyes de sensibilització social sobre el tabac, instant a millorar el seguiment del tema i la coordinació amb les CCAA en tractaments, i proposant pujar els impostos.

    Encara que la transposició de la directiva europea de 2014 queda finalment resolta (encara que amb gairebé un any i mig de retard respecte a la data límit fixada), aquesta proposició permet obrir una finestra d’oportunitat per seguir millorant les polítiques de control del tabaquisme. Si s’aprovés (el que requereix que els diversos grups parlamentaris es posin d’acord en alguna cosa compartida, com és la salut pública) tal vegada es podria engegar des de la Comissió de Sanitat del Congrés una modificació de la llei vigent per prohibir fumar en alguns espais oberts de gran afluència com els estadis a l’aire lliure (com ja es va fer al País Basc), i per a vehicles amb nens (com han fet molts altres països). També a estendre la prohibició d’ús dels cigarrets electrònics a tots els espais on està prohibit fumar, per coherència. Fins i tot a plantejar l’empaquetat neutre del tabac, evitant que els paquets siguin un element de màrqueting (com va fer fa uns anys Austràlia i ho han adoptat països veïns com França). Fa uns anys, la Comissió de Sanitat va tenir un paper clau en la revisió i millora de la llei de tabaquisme, ampliant l’aire lliure a bars i restaurants. Seria de desitjar ara un treball similar, que requereix lideratge, consens, i donar prioritat a la salut pública sobre altres aspectes, però del que hi ha bons precedents en anteriors legislatures. Segurament els temes de seguiment, tractament i campanyes inclosos en la PNL no són temes pròpiament legislatius, sinó de gestió (i de recursos); però evidentment poden millorar si el clima és propici, com ha passat abans. El tema fiscal hauria de millorar-se, però segurament d’una altra forma.

    Des del moviment de prevenció molts pensem que estaria bé aprofitar el moment per abordar el tema. Celebrem la transposició (encara que sigui amb tant retard) de la directiva, i recaptem suports a aquesta PNL esperant que sigui el preludi d’un esforç per seguir millorant.