Etiqueta: tabaquisme

  • La recerca aporta llum sobre les cigarretes electròniques, el tabac i la salut

    A mesura que la cigarreta electrònica s’ha estès als països desenvolupats, s’han anat configurant dues posicions respecte al món sanitari. Alguns l’han vist amb interès com una eina de reducció de danys, i altres, en canvi, amb desconfiança, com a un obstacle a la reducció del tabaquisme. Aquestes posicions es basen en dades, però com que en teníem poques sobre un fenomen nou, també es produïen en funció de valors i creences –i per descomptat, en algun cas en interessos creats.

    Molts tenim el dubte de si les cigarretes electròniques bàsicament seran usades per fumadors que així es fan menys mal, o si, en canvi cada cop les faran servir més persones que altrament no fumarien. Aquesta qüestió és molt rellevant des de la perspectiva de la salut pública. Encara que no es puguin considerar un producte segur, és clar que el seu ús és molt menys perillós que el del tabac. Ara bé, si són la porta d’entrada a l’addicció a la nicotina per a persones que no fumen (o que han deixat de fumar), la cosa és ben diferent.

    Aquest estiu s’han publicat dos treballs molt importants sobre les cigarretes electròniques, que ens ajuden a valorar millor el seu impacte potencial sobre la salut pública i ens han de fer pensar en com millorar-ne la regulació. D’una banda, una revisió sistemàtica de Samir Soneji i altres investigadors de la Facultat de Medicina de Dartmouth publicada a la revista JAMA Pediatrics del mes d’agost conclou, sense cap mena de dubte, que contribueixen al procés de posar-se a fumar pels adolescents i joves. Altres treballs previs suggerien que les cigarretes electròniques eren la porta d’entrada a l’addicció a la nicotina per molts adolescents als EUA, i que podien ser la causa de l’aparent aturada del declivi secular en la proporció de fumadors. Però l’aportació de Soneji, basada en una meta-anàlisi important, és bastant definitiva.

    Això porta a valorar la importància de regular la promoció i venda dels dispositius com les cigarretes electròniques, per reduir els riscos que siguin utilitzades per adolescents. Cal dir que al nostre país hi ha una certa regulació, però és feble i permet la venda a menors de dispositius electrònics amb productes sense nicotina amb sabors atractius als infants. Els hem vist en alguns supermercats, prop de la caixa, a la zona afavoridora de la compra impulsiva.

    El British Medical Journal va publicar a finals de juliol un treball de Shu-Hong Zhu i els seus col·laboradors de la Universitat de Califòrnia a San Diego. Aquest estudi mostra com en les darreres enquestes als EUA els fumadors que usaven cigarretes electròniques intentaven deixar de fumar més que no pas els altres fumadors, i de fet tenien més probabilitats d’aconseguir-ho. A més, les dades de les enquestes mostraven que el ritme amb que els fumadors estaven deixant de fumar era una mica superior al dels anys previs a la introducció de les cigarretes electròniques. Aquestes troballes poden tenir altres explicacions i per tant han de ser contemplades amb precaució. També s’haurien de confirmar amb altres estudis, i en altres societats. Però ens porten a valorar que podria haver-hi una certa contribució de les cigarretes electròniques al progrés cap a una societat sense tabac.

    En tot cas, la ciència aporta coneixement i millora la capacitat de prendre decisions informades per part de la societat. En aquest cas, malgrat que puguem veure les cigarretes electròniques com una eina més que podria ajudar a deixar de fumar a alguns adults fumadors, sembla que convé limitar molt fortament la seva promoció i publicitat, i vetllar per a evitar totalment la seva possible venda a menors.

  • No és fàcil, però val la pena deixar de fumar

    Coincidint amb el Dia Mundial Sense Tabac, la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària (CAMFiC) recorda els principis de com deixar de fumar, basats en l’evidència científica. Aquest és un dels objectius de salut més importants que ens podem plantejar al llarg de la vida i que comporten un canvi amb efectes enormes en el nostre benestar. D’entrada, cal decidir-se, i és bàsic triar un dia “D” amb prou antelació. Convé tenir preparades alternatives per als moments difícils, que lògicament hi seran. A més, es recomana explicar a la família i als amics la decisió presa, buscant ajuda i suport.

    El missatge que podem donar des del món sanitari, des del Programa Atenció Primària Sense Fum i la medicina de família en particular, és ben clar: No et dic que és fàcil, et dic que val la pena i cal afrontar el repte. Per nosaltres i per totes aquelles persones que ens envolten, i que són fumadors involuntaris. Milers de persones ja han deixat de fumar aquest any. Se sap que més de 70.000 persones abandonen l’hàbit tabàquic anualment, i se’n tornarà a parlar amb força durant aquesta Setmana Sense Fum 2017.

    CAMFiC disposa de diferents Fulls per a Pacients, que es distribueixen online i a les consultes dels CAPs, amb pautes senzilles i fàcils de portar a terme i que ajuden a millorar en aspectes de salut com ara deixar el tabac. Els professionals sanitaris d’Atenció Primària sempre insistim que és clau establir el dia a partir del qual es deixarà de fumar, i fer-ho un temps abans d’iniciar el procés. Durant aquest temps la persona cal que es faci una llista amb els motius personals que té per eliminar l’hàbit de la seva vida. Convé pensar com reaccionarem quan vinguin les ganes de fumar (procurar-se alternatives) i convé que ho expliquem a família i amics, ja que això per una banda compromet a qui pren la decisió, però alhora facilita que l’entorn l’ajudi, amb mesures com ara no fumar davant d’aquesta persona i no oferir-li tabac. Des de el PAPSF (Programa Atenció Primària Sense Fum) s’ha elaborat una guia per ajudar a deixar de fumar en 4 passos.

    Alternatives a la cigarreta

    El Full per a Pacients “Com deixar de fumar” dóna consells concrets, de manera que si es tenen moltes ganes de fumar, es pot intentar fer exercicis de relaxació, beure aigua o sucs de fruita i mastegar xiclets sense sucre. Aconsellem rentar-se bé les dents després de cada àpat, i si s’està irritat o arriba el mal humor, fer un passeig, prendre una bona dutxa o escoltar música. És bo buscar noves distraccions (passejades, treballs manuals, teatre, cinema, llegir), i evitar les situacions que provoquen ganes de fumar. També cal recordar-se a un mateix les raons per les quals s’ha decidit deixar-ho, i els beneficis directes que se n’està obtenint.

    Deixar de fumar i guanyar pes?

    Els metges i metgesses de CAMFiC també recordem que deixar de fumar no vol dir que ens engreixem. De fet, es pot deixar de fumar i mantenir el pes si es menja més fruita fresca i verdura, si s’eviten els aliments que engreixen i es fa més exercici físic. Finalment, en el nostre Full per a Pacients es recorda la importància de no recaure, tot i que, si passa, cal pensar que és només un revés momentani i per tant, no es tracta d’un fracàs.

    L’ajuda dels metges i metgesses de família per deixar de fumar és fonamental, i la ciutadania ha de saber que ens té al costat, igual que als equips d’infermeria i altres professionals sanitaris de l’atenció primària, coordinats a través del Programa d’Atenció Primària sense Fum (PAPSF).

    Aquest 31 de maig, Dia Mundial Sense Tabac establert per l’Organització Mundial de la Salut, és una nova gran ocasió per plantejar-se deixar de fumar. Perquè podem decidir per nosaltres mateixos, i evitar encendre la cigarreta o el tabac de caragolar, i prendre també consciència que falses solucions com les cigarretes electròniques no fan més que consolidar l’addicció a la nicotina. Per fer salut entre fumadors i no fumadors, tot és molt més senzill.

  • El tabaquisme costa gairebé un bilió d’euros anuals en cures sanitàries i productivitat

    Aquest és un article publicat a eldiario.es

    La factura del tabac és exorbitant. Cada any, l’impacte en les economies del món ascendeix a gairebé un bilió d’euros, segons un informe conjunt de l’Organització Mundial de la Salut i l’Institut Nacional del Càncer dels EUA.

    Les cures sanitàries provocades pel tabaquisme i la pèrdua de productivitat suposen aquests 0,95 bilions a més de matar més de sis milions de persones, la majoria en països en vies de desenvolupament, segons les dades de l’OMS. L’organització preveu que aquesta quantitat creixi fins als 8 milions el 2030. El càlcul és que, en el món, fumen al voltant de 1,1 bilions de persones.

    Grans magnituds

    Totes les magnituds al voltant dels cigarrets són descomunals: «La indústria del tabac produeix i comercialitza productes que maten a milions de persones prematurament, treu recursos a les famílies que podrien utilitzar-se per menjar i educació i imposa un enorme cost en salut per a aquestes famílies, les comunitats i els països», ha analitzat Oleg Chestnov, director adjunt per a Malalties No Contagioses de l’OMS.

    L’estudi tracta de deixar clar l’íntima relació entre el tabaquisme i el seu impacte econòmic a més de l’eficàcia que diverses mesures d’aquesta índole poden tenir per contenir l’epidèmia de consum de tabac. «Poden generar recursos significatius per als governs», asseguren les dues institucions.

    «Podria incrementar-se la recaptació en un 47% global -139.000 milions d’euros- si els impostos s’elevessin 76 cèntims per paquet. Això portaria a una alça del preu que comportaria una baixada del consum del 9%: 66 milions de fumadors adults menys».

    A més, aquest monogràfic assegura que el control del tabac no implicarà un dany significatiu en les economies locals ja que «el nombre de treballs que depenen del tabac ha estat caient en la majoria dels països». No obstant això, també adverteix del «poder creixent» que han adquirit les tabaqueres ja que, el 2014, «cinc empreses acaparaven el 85% del mercat del tabac».

  • Les cigarretes electròniques i el tabac: novetats recents

    Fa pocs anys que l’ús de la cigarreta electrònica s’ha estès als països desenvolupats. Des del món sanitari, alguns l’han vist amb simpatia, com una eina de reducció de danys. Altres amb malfiança, com un obstacle a la creixent reducció del tabaquisme en el nostre entorn. Per això, països com Austràlia o el Canadà de moment les han prohibit. Al nostre país s’ha adoptat una certa regulació de manera prudencial, que la transposició d’una directiva europea ha de reforçar. Molts tenim el dubte de si les cigarretes electròniques bàsicament seran usades per fumadors que així es fan menys mal, o si cada cop les faran servir més persones que altrament no fumarien. Aquesta qüestió és molt rellevant des de la perspectiva de la salut pública. Encara que no es puguin considerar un producte segur, és clar que el seu ús és molt menys perillós que el del tabac. Ara bé, si són la porta d’entrada a l’addicció a la nicotina per a persones que no fumen (o que han deixat de fumar), la cosa és ben diferent.

    Aquest debat no és acadèmic: és calent i urgent, i interpel·la a la salut pública. Els darrers anys s’ha vist un descens important de la proporció d’adolescents fumadors, una tendència prou positiva. Si les cigarretes electròniques frenen o reverteixen aquest camí, plantegen un problema major. Dos treballs recents fets a Califòrnia i publicats aquest estiu a la revista Pediatrics aporten informació clau per a respondre aquests aspectes. Els dos s’han fet a la Universitat del Sud de Califòrnia i es basen en l’estudi de salut infantil, un projecte de seguiment de cohorts fins al final de l’escola secundària, que es va iniciar el 1995 i del que ara han emergit les dades de seguiment del 2014.

    Les dades del primer estudi (publicades al Pediatrics del mes de juliol) mostren que els adolescents que cap als 17 anys (als cursos 11è i 12è) havien fet servir cigarretes electròniques es posaven a fumar molt més sovint que els que no les havien tastat. La magnitud de la diferència és molt gran: després d’una mitja de 16 mesos de seguiment, el 40% dels que havien fet servir cigarretes electròniques iniciava el consum de tabac, mentre que sols ho feia un 10% dels que no les havien fet servir. Això suggereix que als Estats Units l’experimentació amb les cigarretes electròniques es converteix en una porta d’entrada al tabac, una troballa alarmant.

    El segon estudi (al Pediatrics del mes d’agost) documenta que a Califòrnia, coincidint amb la implantació de la cigarreta electrònica, la davallada sostinguda del tabaquisme en els adolescents gairebé s’ha estroncat. Mentre que del 1995 al 2004 la proporció de fumadors al final del batxillerat va baixar del 19,1 al 9%, el 2014 era del 7,8%, una disminució minúscula. De fet, la proporció combinada de fumadors o usuaris de cigarretes electròniques arribava al 13,7%. Saber gràcies a l’estudi anterior que bona part dels usuaris de cigarretes electròniques que no fumen hauran començat a fer-ho uns mesos després resulta encara més inquietant.

    Aquests resultats porten a valorar la necessitat de regular més fortament les cigarretes electròniques arreu. Al nostre país, les possibles prioritats serien prohibir la seva publicitat i les activitats de promoció i de màrqueting que en fomenten l’ús, i bandejar la seva utilització en tots els espais públics tancats d’on els darrers anys hem foragitat el fum del tabac. Un cop més, la recerca aporta elements per a la política sanitària.

  • La regulació i la salut pública: a propòsit del tabac

    Al febrer de 2014 les institucions europees van aprovar per consens la directiva sobre productes de tabac, que actualitzava l’anterior aprovada una dotzena d’anys abans. El procés d’adopció va ser llarg i tortuós, amb una resistència ferotge per part de la indústria tabaquera. S’ha documentat que aquesta va invertir grans sumes i esforços, amb fins a 160 lobbistes actius, i va usar ardits diversos per frenar-la i descafeinar-la (la relació amb la indústria li va costar el lloc a un comissari Europeu). A pocs dies d’expirar el termini límit per a la seva transposició a la legislació dels estats membres, a Espanya encara no s’ha fet. Això posa en qüestió la prioritat que concedeix el govern d’Espanya a les polítiques de salut pública.

    El tabac té un cost altíssim en morts, malalties i patiment evitables. Els progressos realitzats en la disminució del tabaquisme en diversos països són fruit d’un conjunt de canvis que desnormalizen el seu ús i canvien la percepció social del fumar. La progressiva adopció de regulacions ha ocupat un espai destacat en aquest procés. Aquesta directiva 2014/40, recentment ratificada pel Tribunal Europeu de Justícia que ha desestimat les reclamacions de la indústria, aporta alguns elements positius a la regulació del tabac. Entre els aspectes més destacats, limita la capacitat de la indústria per al màrqueting, a l’ampliar l’espai que han d’ocupar les advertències sanitàries del 50 al 65% de la superfície dels paquets. D’altra banda sentència l’ús d’additius saboritzants que puguin ser atractius per a algunes categories de població, entre ells el mentol (que a més potencia l’absorció de la nicotina), i l’ús de termes de màrqueting equívocs com ‘suau’, ‘natural’ etc. per descriure el producte. Finalment, introdueix un incipient regulació dels cigarrets electrònics, que limita la seva publicitat.

    Al nostre país, la normativa actual procedeix de la directiva europea de 2002, que va suposar un pas endavant important. Va modificar el tipus i mida de les advertències sanitàries, abans gairebé invisibles (convé recordar que fins llavors, la informació al consumidor d’un producte tan perillós com un paquet de cigarrets era gairebé nul·la i poc visible, en contrast amb la detallada informació inclosa a la etiqueta d’una llauna de tomàquet fregit). Alguns països han ampliat de motu propio la regulació dels paquets, fins a arribar a l’empaquetat neutre o genèric sense logos ni marques més enllà de la marca estricta i les advertències sanitàries: aquesta iniciativa que ja porta uns anys vigent a Austràlia s’ha adoptat recentment a Irlanda o a França i es discuteix en altres països de la Unió Europea -encara que no a Espanya. Sí que es va adoptar al nostre país el 2014 una regulació mínima dels cigarrets electrònics que va impedir almenys que se seguissin anunciant invocant una seguretat i beneficis que no havien demostrat. La nova directiva pendent de transposició reforça aquesta regulació en prohibir la seva publicitat i promoció de forma general i de manera anàloga als productes del tabac. Això faria impossible la presència d’anuncis a la televisió que vinculen el seu ús amb valors juvenils i que se superposen a imatges de fumadors, com els que s’han emès recentment.

    Els professionals més vinculats al moviment de prevenció vam tenir accés el passat estiu a un esborrany de Reial Decret de transposició de la directiva redactat en termes de mínims, sense plantejar passos que vagin més enllà en defensa de la salut pública. La seva aprovació per un govern en funcions que ha de complir les seves obligacions amb les institucions europees seria comprensible. Però la veritat és que aquest esborrany no s’ha concretat encara en el Butlletí Oficial de l’Estat, i sembla que es va a produir un incompliment en els terminis de transposició de la directiva. Males perspectives a les portes del Dia Mundial del Tabaquisme d’aquest any. Mentrestant, altres països avancen amb l’adopció de l’empaquetat neutre, un tractament fiscal més exigent, o regulacions més protectores del consum de tabac en espais tancats amb nens, en alguns espais oberts, o sobre els cigarrets electrònics. Fins i tot aquí alguna comunitat autònoma està aprovant normativa pròpia en aquesta direcció, com mostra la nova legislació adoptada al País Basc.

    En fi, que sembla que també en aquest camp s’acumulen les tasques per a un proper govern.