Just Deploy It!

Etiqueta: Toni Comín

  • La síndrome del rei despullat

    Com molts companys he optat per arribar tard a les jornades i congressos. Així m’estalvio el discurs de benvinguda dels polítics de torn. Són actes pesats, protocol·laris i buits de contingut. Els membres de la taula s’ensabonen mútuament amb tanta energia que acaben esquitxant a l’audiència. També s’esforcen a demostrar que han après la lliçó, especialment quan no provenen del sector de la salut.

    He pogut comprovar la vigència de tots aquests tòpics en el tercer congrés de la professió mèdica, que es va celebrar a Girona el passat novembre. Tots els polítics han mencionat les idees clau de moda: envelliment de la població, noves tecnologies, «feminització» de la professió, l’excel·lència i han lloat la inestimable vocació i professionalitat dels metges que seguim treballant amb qualitat durant la crisi. Òbviament sense mencionar directament les retallades retributives i de plantilla. Són uns discursos aptes perquè l’audiència jugui al bingo. Permeten fer un llistat de paraules i anar–les tatxant a mesura que es mencionen.

    La Sra. Dolors Montserrat, que s’estrenava a Catalunya com ministra de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat, s’ha esforçat especialment a demostrar que ja s’havia après la lliçó. Però el que més m’ha sobtat ha estat el discurs del conseller de Salut, el Sr. Comín. Aquesta vegada no s’ha destacat ni per la impuntualitat ni per l’extensió. M’ha cridat l’atenció el seu contingut. Després de repetir el llistat de paraules clau, ha començat a donar voltes a la idea que si existís un informe PISA de salut, el sistema sanitari català seria un dels millors del món. Indiscutiblement volia afalagar l’audiència, però una part dels assistents no podíem deixar de pensar: Qui li escriu els discursos? Com pot estar tan allunyat de la realitat?

    Com és que el conseller desconeix que existeixen milers d’estudis que comparen els sistemes sanitaris? Com és que el redactor no li ha dit que l’OCDE fa informes periòdics sobre els sistemes de salut, com el darrer Health at Glance 2016? No xafardegen el web de l’European Observatory on Health Systems and Policies de l’OMS? No han sentit a parlar dels informes que periòdicament publica la Federación de Asociaciones para la Defensa de la Sanidad Pública? Desconeixen els Atles de variació de la pràctica mèdica? No ho puc creure.

    Més aviat penso que fan masses discursos. Participen en tants actes que acaben més preocupats per la teatralitat de l’actuació que per l’exercici de les funcions pròpies del seu càrrec. L’èmfasi de la posada en escena en un entorn jeràrquic els fa caure en la síndrome del compte del rei despullat. La cort d’afalagadors que els envolta no s’atreveix a mencionar els errors i el polític acaba pensant que és més guapo, llest i graciós del que en realitat el veu la gent.

    Per aquest motiu, penso que seria molt millor per a tothom que abandonéssim el costum mediterrani de celebrar actes inaugurals amb discursos de polítics. Aquesta activitat els distreu de les seves obligacions i avorreix l’audiència. Proposo que siguem més nòrdics, que fem inauguracions més austeres, convidant a persones polítiques o no, que efectivament estiguin implicades en el tema que es tracta. Ponents que a banda de parlar sàpiguen escoltar i, sobretot, que no marxin en acabar el seu discurs, sinó que es comprometin a participar activament en les discussions professionals de la jornada.

  • Salut destinarà 65 milions d’euros a pal·liar desigualtats en salut des de l’atenció primària

    Les desigualtats socioeconòmiques tenen molt a veure amb les desigualtats en salut, tanmateix els criteris que es tenen en compte per decidir els recursos que es destinen a un CAP o un altre són bàsicament demogràfics. Si es tenen en compte indicadors socioeconòmics, prop de la meitat dels CAP de Catalunya estan infrafinançats en relació a les necessitats que han d’atendre. Davant d’aquest fet el Departament de Salut ha actualitzat, com va anunciar al febrer, els criteris a l’hora d’assignar recursos i preveu un pla de finançament per reforçar l’atenció primària a les zones més desfavorides amb 65 milions d’euros en els pròxims cinc anys.

    El nou model d’assignació de recursos per a la primària es basarà a partir del 2017 en l’índex de privacions socioeconòmiques, un nou indicador elaborat per l’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya (AQuAS) que combina factors com ara el percentatge de població amb rendes anuals inferiors a 18.000 euros o amb un nivell d’instrucció baix, a més de demogràfics. Així, guanyen pes els indicadors socioeconòmics, ja que fins ara només tenien un pes del 20% en els criteris d’assignació. La idea de Salut és que afinant més el mapa de necessitats al territori aquest es tradueixi també en una dotació de recursos més justa que serveixi per pal·liar les desigualtats en salut.

    Vint-i-cinc àrees prioritàries

    “Volem finançar la xarxa d’Atenció Primària perquè sigui encara més capaç de combatre les desigualtats un cop s’han produït”, ha explicat aquest dimecres el conseller de Salut, Toni Comín. Salut ha identificat un total de 180 àrees bàsiques de salut (ABS)-unitats territorials en les què s’organitza l’atenció primària a Catalunya- que estan infrafinançades segons els nous criteris.  Seran aquestes les que a partir del 2017 i fins a l’any 2021 rebran un total 65 milions d’euros. El finançament, que serà addicional, es farà de forma progressiva, és a dir, cada any Salut destinarà 13 milions d’euros. La prioritat, de cara l’any vinent, serà per les 25 ABS amb més desigualtats i per tant prioritàries pel seu subfinançament, que rebran 2,5 milions dels 13 previstos pel total d’àrees amb més necessitats.  Aquests 13 milions addicionals, ha explicat Comín, sortirien dels nous pressupostos del 2017 que el Govern preveu que siguin aprovats.

    La zona que aplega més àrees desfavorides -amb més privació- és l’Àrea Metropolitana de Barcelona. Encapçalen la llista els Equips d’Atenció Primària de Badalona Sant Roc;  Sabadell La Serra; Mataró Ronda Gatassa; Barcelona Ciutat Meridiana i Badalona Gran Sol-La Salut. Amb tot també estan entre els 25 primers; l’EAP de Tarragona La Granja-Torreforta o el de Constantí, al Camp de Tarragona.

    Es preveu, així, que amb el reforç de les 180 àrees territorials més desfavorides els seus CAP comptin d’aquí a cinc anys amb els recursos necessaris per respondre a les demandes de la població assignada. En què es traduiran aquests recursos -per exemple, en més personal- encara està per veure. Segons Salut els gestors de cada àrea hauran de decidir-ho una vegada estigui clar el pressupost addicional del què disposin. “El que atenen els equips d’atenció primària no són persones, són persones amb una situació socioeconòmica concreta”, ha assegurat Comín des del CAP Gran Sol del barri de Llefià de Badalona, un dels municipis en què es concentren més àrees amb un índex alt de privació.

  • Els atacs programats contra Toni Comín

    És la segona vegada que em veig embolicat en una batalla ferotge al Twitter amb exaltats de l’independentisme neoliberal. En part, la culpa és meva per no resistir-me a la provocació del diputat al Parlament per Podem Catalunya i amic Albano Dante, amb qui ja fa anys que no parlo. Dante em posa com a destinatari de determinades piulades quan se sent injustament atacat en temes sanitaris. Malgrat el meu independentisme declarat, malgrat haver manifestat públicament les meves diferències amb ell i amb els Comuns, els independentistes defensors de les receptes neoliberals no accepten que digui que el model sanitari català està seriosament qüestionat. És aleshores quan es passa del debat civilitzat als insults.

    Un punt comú, quan no hi ha arguments, és el d’escampar la màxima de “que ningú respongui perquè jo, Ramon Serna, tinc la veritat”. Mai m’he considerat infal·lible, però els anys i les experiències em confirmen unes conviccions que, evidentment, no agraden a tothom. És ben trist que en el darrer ‘debat’, relacionat amb els recents TOP20, la piulada més replicada hagi estat la que se centrava en un error formal. Sembla que l’Albano es va equivocar en la data d’una notícia sobre IASIST, la constructora d’aquests premis, posant 1992 en comptes del 2002. La piulada en qüestió ridiculitzava la informació, no pel seu contingut sinó per la seva antiguitat, com si el caràcter d’aquests premis i els falsos mites que posen en evidència el model sanitari català no estiguessin prou ben definits ja en aquelles dates.

    Una altra eina d’atac que es repeteix són els indicadors i informes suposadament infal·libles que van acompanyats de conclusions aberrants. El darrer rànquing de Bloomberg situa a Espanya en el tercer lloc mundial en eficiència del sistema sanitari. L’agosarada conclusió expressada en un mitjà espanyol davant d’això, explica els enormes beneficis de les retallades sobre la base que l’eficiència és un valor absolut, quan és clarament un factor economicista. És sabut que els números es poden retorçar per tal que diguin el que vol la persona que et vol convèncer que les teves vivències no compten per a res. Aquests malvats no ensenyaran altres enquestes que, entre altres, valorin el temps d’espera per accedir als serveis. És el cas per exemple de la de Health Consumer Powerhouse, que situa a Espanya al lloc 19 entre 37, molt per sota de la classificació del G-20, que deixa el país al lloc número vuit, amb criteris força arbitraris. El que ja fa passar ratlla amb aquestes persones és que et contestin que si t’han abaixat el salari un 20% és perquè no mereixes més i que, en definitiva, el mercat té tota la raó del món. Doncs no, som molta la gent que volem la independència per construir un país on no manin els mercats sinó el poble.

    Parlant d’atacs, Joan Solé anunciava el passat 3 d’octubre en la Revista Mirall, una tardor calenta de les privades contra el conseller de Salut Toni Comín. Llàstima que no encertava del tot els instigadors. Com si hagués estat esperant l’anunci de sortida, Montserrat Candini, històrica diputada convergent, més coneguda com a defensora històrica del també convergent Xavier Crespo, carregava contra Comín dient que l’existència de privatització en el model sanitari català no és real. Vaja, que els diners que van beneficiar Crespo eren imaginaris. Com també ha dit Jaume Padrós, no es pot desprivatitzar el que no ha estat privatitzat. Tan aviat com Comín va anunciar l’oferta de compra de l’Hospital General de Catalunya, un mitjà digital espanyolista dictaminava que Comín mentia perquè la multinacional sanitària Quirónsalud que a Espanya dirigeix Víctor Madera havia dit que “ells no han rebut cap oferta”. Sense cap prova, donant per suposat que les multinacionals no menteixen. En poques paraules, el PDECat i l’espanyolisme ranci es donen la mà quan es tracta de defensar els beneficis privats a costa de l’erari públic. Inútils són els intents del mateix Comín d’exculpar el seu antecessor de nefasta memòria. La realitat és que ha empès un lleuger gir a l’esquerra, un inici de trencament amb la sociovergència que ha dominat la història del model, moviments totalment necessaris si el que es vol és demostrar que la independència serà útil per avançar en els canvis socials i de model que la població reclama.

    El que caldria veure ara és quina de les alternatives que recollia aquest diari el passat divendres seria la més desitjable, considerant que el que ara estem fent són assaigs preparatoris del més llarg procés de desprivatització que ens espera amb la independència, quan el procés constituent s’hagi definit per un model 100% públic. Crec que Comín hauria d’haver plantejat l’oferta de compra com a un clar ultimàtum. O et deixes comprar, o fins i tot expropiar, per tantes vegades com l’hospital ha estat salvat amb diners públics, d’aquí l’exigència de la CUP d’una auditoria, o no rebràs ni un duro més de la pública. Clar, en el moment actual, una OPA hostil d’aquestes característiques no és creïble. No perquè no sigui viable sinó perquè l’actual govern, més enllà del que íntimament pugui pensar Toni Comín, no té la voluntat de construir un model 100% públic. La gent de la Plataforma en Defensa de l’Hospital Ernest Lluch a Cerdanyola ja havia renunciat a les seves aspiracions en constatar que aquest no seria plenament públic. Potser el més raonable seria continuar amb el pla de desprivatització inicial i esperar que Víctor Madera i els seus nous amos alemanys s’adonin que anem de debò.

  • Cinc escenaris que afronta la Generalitat després de l’oferta per comprar l’Hospital General

    Després de l’anunci del conseller de Salut, Toni Comín, sobre l’oferta de comprar l’Hospital General de Catalunya (HGC) a Quirónsalud fa una setmana, s’ha obert un mar d’incògnites sobre què passarà a la comarca del Vallès Occidental. La proposta de Salut -que Quirónsalud nega rotundament haver rebut- passa per comprar l’HGC per prop de 55 milions d’euros com a inversió que permetria oblidar-se de construir els dos hospitals que encara avui estan pendents al territori: l’Hospital Vicente Ferrer (a Rubí) i l’Ernest Lluch (a Cerdanyola). Els dos equipaments són dues reivindicacions històriques i els dos únics hospitals nous que queden per fer a Catalunya dels catorze hospitals que preveia el mapa sanitari d’inversions de l’any 2005. Què passarà amb aquests equipaments? I amb l’Hospital General de Catalunya? Plantegem cinc possibles escenaris:

    Es construeixen els dos hospitals nous

    El 2005 les projeccions demogràfiques al Vallès Occidental indicaven que en els següents deu anys els municipis de Rubí, Sant Cugat, Terrassa, Sabadell, Ripollet, Montcada o Cerdanyola augmentarien la població de forma significativa. Es passaria dels 785.877 habitants a gairebé un milió el 2015 i això incorporava en les previsions del mapa sanitari territorial la construcció de dos hospitals nous a la comarca: l’Hospital de Rubí i el de Cerdanyola.

    D’acord amb les previsions originals, el primer dispositiu, a Cerdanyola, seria l’Ernest Lluch i comptaria amb 180-200 llits per donar assistència a la població de Cerdanyola, Ripollet i Montcada. El segon, que havia de tenir 80-120 llits, seria l’Hospital Vicente Ferrer i seria referent per als municipis de Sant Cugat i Rubí, construint-se en aquest segon municipi. Tots dos centres serien hospitals bàsics, és a dir, que no requereixen grans especialitats.

    Ara bé, el retard en la construcció dels centres -encara no s’ha posat cap pedra- implicaria començar de zero la construcció -amb els corresponents concursos públics-. Segons experts consultats, això voldria dir que seria una realitat a quatre o cinc anys vista com a mínim -o trigaria en el pitjor dels casos deu anys-, i la construcció seguiria la lògica d’aquell mapa sanitari que deia que a cada 30 km hi havia d’haver un hospital. Una lògica, segons aquestes fonts, que no té per què ser la millor necessàriament. Per la seva banda, fonts del departament de Salut asseguren a aquest diari que no hi ha disponibilitat pressupostària per fer les dues inversions -tot i que no donen xifres- i asseguren que aquest escenari seria «molt complicat».

    Només es construeix un dels dos hospitals

    En cas que la compra de l’Hospital General de Catalunya no prosperi i davant la situació pressupostària que reconeix Salut, una possibilitat seria tirar endavant amb només una de les dues infraestructures previstes. Aquesta opció, però, implicaria una posició delicada a l’hora de triar quin hospital s’acaba construint, i per tant, decantar-se per un municipi. A més, segons les previsions del nombre de llits i recursos per fer front a la demanda assistencial a la comarca només un dels dos hospitals podria ser insuficient. Així mateix podria implicar una revisió del projecte en cas que s’hagués de modificar, i això provocaria que s’allargués el procés de construcció.

    La Generalitat compra l’Hospital General de Catalunya

    Els únics detalls públics que es coneixen de moment són els que va donar el conseller de Salut quan va anunciar la proposta de la Generalitat en una entrevista a El Matí de Catalunya Ràdio. Segons va explicar, la Generalitat podria comprar l’hospital, del grup privat Quirónsalud, per prop de 55 milions d’euros -una quantitat que fons consultades estimen com a baixa-. Així, segons Comín, s’estalviarien construir els dos hospitals previstos al Vallès, ja que, a més, va remarcar, l’Hospital General és a Sant Cugat, a mig camí entre Rubí i Cerdanyola. Tècnicament, per nombre de llits i capacitat, podria substituir els dos hospitals però fonts coneixedores remarquen que caldria restaurar el centre.

    D’atra banda, caldria saber si el manteniment del funcionament de l’hospital, un cop fos públic, es faria amb una dotació pressupostària nova o restant recursos que ja es destinen a altres centres. Des del departament de Salut expliquen que la xifra d’inversió de 55 milions és un «preu aproximat», ja que caldria prèviament acordar-ho en una negociació «extensa i complexa amb molts condicionants». «S’haurien de fer auditories, veure l’estat dels quiròfans…», matisen aquestes fonts que remarquen que «la gràcia de comprar l’hospital és la immediatesa» i citen a tall d’exemple que el malalt podria entrar per la porta en un any. Amb tot, però, també apunten que «molt probablement» el cost del manteniment de l’hospital no comptaria amb una dotació pressupostària nova sinó que es reorganitzarien els recursos.

    Ara bé, l’opció de compra és, segons fonts de Quirónsalud, inviable. «Quirónsalud no ven hospitals, els compra». Així de contundents s’han mostrat fonts consultades per aquest diari, que repeteixen que l’hospital no està en venda i tanquen qualsevol possibilitat que ho estigui. Per contra, pel Departament de Salut aquesta opció és ara mateix plausible i la situen com la millor tant per a treballadors com per a pacients com per a les arques públiques. Sobre els treballadors, Salut assegura que el personal de l’Hospital General se subrogaria sempre i quan el grup no els vulgui per altres centres de Quirónsalud. «El procés però no provocaria cap acomiadament», diuen.

    Salut lloga una ala a l’Hospital General

    Aquesta possibilitat no ha estat plantejada oficialment per la Generalitat. Ara bé, l’alcaldessa de Sant Cugat, Mercè Conesa, va posar-la damunt la taula en preguntar al conseller si el Departament s’havia plantejat «llogar una ala de l’hospital», en lloc de tot l’edifici sencer. «Es pot permetre el Departament pagar tants diners per totxos si hi ha dificultats per fer front a les despeses diàries?», va apuntar en roda de premsa Conesa fa uns dies.

    Llogar una ala a l’hospital, però, aniria en contra de la política del departament de desprivatitzar el sistema sanitari, ja que suposaria seguir invertint diners en un grup privat amb ànim de lucre per oferir assistència pública, aprofitant una de les ales del centre per fer-hi activitat. En qualsevol cas, si bé el departament admet que és una alternativa que s’ha parlat informalment en el si de Salut, «no té sentit» i tenen una visió «més integral». «La finestra d’oportunitat és disposar de tot l’edifici, ja que necessitem tot l’hospital i a més des del punt de vista de la gestió hi ha més opcions quan n’ets el propietari», comenten a aquest diari.

    Ni l’Hospital General ni dos hospitals nous

    Una possibilitat que indiquen alguns treballadors consultats és la de reforçar els centres de provisió pública – que formen part de la Xarxa Hospitalària d’Utilització Pública (XHUP)- que ja existeixen al territori dotant-los de més recursos o capacitat: l’Hospital Parc Taulí de Sabadell, la Mútua de Terrassa i l’Hospital de Terrassa. «Amb menys diners [menys de 55 milions] es poden obrir plantes i alleugerir llistes d’espera, si es manté l’HGC amb pressupost públic traient els diners d’altres centres és un error perquè el Vallès ja té hospitals deficitaris», apunten fonts expertes.

    Des del punt de vista de Salut però el que cal quant a planificació assistencial és un altre dispositiu i no «sobredotar» els que ja hi ha. «Podríem fer-ho però no és la solució òptima», admeten i justifiquen amb l’argument que la xarxa pública en aquella zona necessita un hospital bàsic que complementi l’activitat que fan els d’alta complexitat o especialitzats, com el Taulí o els dos de Terrassa. «Cadascú ha de fer la seva funció», conclouen.

    La idea original quan es van dissenyar els dos hospitals a Rubí i a Cerdanyola era la de restar càrrega assistencial a aquests hospitals. Llavors, el 2005, el Taulí havia registrat 41.000 pacients en espera de primera visita, dels que 14.140 estaven pendents de programar, i havia atès 164.000 urgències -més que l’Hospital del Mar de o l’Hospital de Bellvitge-.

    Des del Taulí, un treballador assegura a aquest diari: «Nosaltres ens trobem amb el conseller veient com fa una oferta milionària a un grup privat per comprar-li un hospital i encara no hem cobrat la paga extra del 2014, cosa que ens va prometre a canvi d’entomar els treballadors i treballadores de la Clínica del Vallès».

    Aquesta última opció, la de reforçar els hospitals públics de la zona, seria la millor segons un metge membre de Marea Blanca de Catalunya: «Seria el millor avui, amb la incertesa econòmica i política que vivim, a més de la precarietat laboral i de falta de recursos».

  • Convergència, en peu de guerra contra l’operació de Comín per comprar l’Hospital General

    L’esbroncada entre els socis del Govern català pels plans del conseller de Salut, el republicà Toni Comín, per treure de la xarxa d’atenció pública als centres amb ànim de lucre puja d’intensitat. La intenció anunciada per Salut de comprar l’Hospital General de Catalunya ha trobat l’oposició més gran en els seus socis del PDEcat, que governen a la ciutat on està situat el centre, Sant Cugat.

    L’alcaldessa de la localitat, Mercè Conesa, ha carregat contra el conseller aquest dilluns en una roda de premsa en la qual li ha recriminat «governar a cop de titular». A més, segons la convergent, la decisió de llançar una oferta de compra no té «el consens dels alcaldes, agents socials i sindicats del sector». Amb tot, Conesa ha assegurat: «no qüestionem sinó que demanem que [el conseller Comín] no actuï de manera unilateral sense previ avís als alcaldes del territori».

    Les crítiques entre els suposats socis s’han estès a una dura campanya en xarxes socials, en què el PDEcat suggereix que el conseller d’ERC «sotmet el sistema sanitari a la ideologia», no compleix amb el pla de govern i és poc transparent, entre d’altres.

    Les acusacions llançades per Conesa, alcaldessa a Sant Cugat, presidenta de la Diputació de Barcelona i, com a tal, la veu més important del PDEcat en el món local, se sumen a altres fetes per altres destacats membres del partit, com la portaveu de JxSí en la comissió de salut, Montserrat Candini.

    L’antiga Convergència no perdona que Comín que hagi posat en dubte el model sanitari del seu antecessor, Boi Ruiz, assegurant que el seu pla és de «desprivatizacions». Des del PDEcat entenen que no es pot desprivatitzar el que mai va ser privatitzat, i es queixen obertament del llenguatge emprat.

    Però les desavinences entre els socis del Govern van més enllà d’això. La compra de l’Hospital General suposaria revisar la construcció de dos hospitals projectats des de fa més d’una dècada a Rubí i Cerdanyola, cosa que no és vista amb bons ulls pels ajuntaments de la comarca governats per Convergència o el PSC.

    Cordó sanitari de l’executiu

    Més enllà de les diferències, els dos partits han optat per protegir l’Executiu amb un cordó sanitari pel que fa a les postures de l’exterior. Tal com va fer la setmana passada, aquest dimarts la portaveu del Govern, Neus Munté, ha tornat a mostrar un suport sense esquerdes de l’Executiu a Comín.

    Des del govern, ha explicat, consideren que la proposta del conseller Comín de comprar l’Hospital General de Catalunya «té recorregut». Evitant entrar en disputes, Munté ha respost als periodistes que «l’objectiu del govern és poder donar la millor assistència sanitària al territori». Amb tot, sí que ha matisat que cal fer-ho «buscant el màxim consens».

    Els sindicats demanen tenir tota la informació

    L’oferta de compra anunciada per Comín no compta, encara, amb el consens dels sindicats. Per la seva banda, UGT veu «de bona gana» la proposta si finalment es tradueix en paper. «Hi guanyaríem tots ja que passaríem a tenir un conveni SISCAT, que és millor salarialment i a nivell de condicions», assegura Carles Herrera, delegat sindical d’UGT a l’Hospital General. «Una assistència de qualitat i pública seria alguna cosa pel que valdria la pena començar a treballar», comenta convençut Herrera.

    Més recelós es mostra Jaume Gabarró, secretari general de la Federació de Sanitat de CCOO de Catalunya, tot i que confia trobar solucions que generin consens. «D’entrada l’anunci de la compra ens va generar escepticisme que acabi succeint. Ja m’agradaria que l’Hospital General fos un hospital públic però necessitem tenir tota la informació al respecte», apunta.

    «Cadascú parla del que és seu [diu en al·lusió a la informació facilitada des de les diferents administracions] per això volem proposar que tots els agents implicats seiem en una mateixa taula i que es posi sobre d’aquesta tot el que hi ha», avança Gabarró . Segons ell, la preocupació més gran del sindicat en aquest moment és la incertesa sobre què passarà amb el personal de l’hospital a partir del 31 de desembre, que és quan acaba el contracte del centre amb el Servei Català de la Salut.

  • L’atenció sanitària a les persones trans deixarà d’estar basada en un diagnòstic psiquiàtric

    A partir d’ara la transsexualitat deixarà de tractar-se com una malaltia a Catalunya. Així ho ha anunciat el conseller de Salut, Toni Comín, en la presentació, aquest dilluns, del nou model d’atenció a la salut de les persones trans, que ha presentat després que el passat dia 22 se celebrés el dia mundial per la despatologització trans. La principal novetat del model presentat és que no s’haurà de passar per un diagnòstic clínic ni psicològic per sotmetre’s a una operació de canvi de sexe. S’aconsegueix així, una reivindicació històrica, plasmada recentment a través de la Plataforma ‘TRANSforma la salut’, basada en la despatologització de la transsexualitat. Feia temps que proposaven un canvi de paradigma en l’atenció sanitària a les persones transsexuals basat en la lliure determinació del gènere i que promogués l’acompanyament per part dels professionals sanitaris. “El sistema públic de salut és per a tots i totes i, per ser igualitari, ha de ser sensible a la diversitat des de la perspectiva dels drets a les persones”, ha dit Comín.

    Als anys 90 s’atenia a les persones trans diagnosticant-les d’un trastorn d’identitat de gènere i se’ls sotmetia a correcció psiquiàtrica; als 2000 es considerava una disfòria de gènere i se’ls donava un tractament hormonal i una reassignació quirúrgica. Ara, el nou model es basa en el fet que no hi haurà necessitat de definir ni justificar ni la identitat de gènere ni les preferències sexuals. També es vol donar autonomia per prendre decisions a través del consentiment informat i apostar per una transició opcional marcada per la persona.

    Un CAP de Barcelona serà el centre de referència

    El CAP Manso de Barcelona serà la primera unitat d’atenció primària que atengui aquests pacients, convertint-se en la nova porta d’entrada al sistema, i acollirà la unitat Trànsit, un dels serveis que actualment atén les persones trans a Catalunya juntament amb la Unitat d’Identitat i Gènere (UIG) de l’Hospital Clínic. La idea és que la unitat del CAP Manso esdevingui  un nou centre de referència per a tot el país i un model d’atenció a la salut de les persones trans pioner a tot Europa, segons ha explicat el conseller. El projecte està inclòs en el Pla de Salut 2016-2020 i ha estat reforçat amb 260.000 euros per l’any que ve i més plantilla multidisciplinària. Es vol aconseguir així una millor atenció per part dels professionals per acompanyar els pacients d’una manera més afectiva i sensibilitzada.

    Aquest nou model s’ha consensuat conjuntament amb plataformes i col·lectiu trans i també amb professionals científics i mèdics. Aquests col·lectius es mostren molt a favor del nou pla però han demanat que la Unitat d’Identitat i Gènere de l’Hospital Clínic deixi de funcionar perquè “no ha tractat amb dignitat i respecte a les persones trans”, ha assegurat el portaveu de la plataforma Nac Bremón. La UIG de l’Hospital Clínic havia estat acusada des de TRANSforma la Salut de practicar una atenció «patologitzant i molt deficient» en diversos aspectes.

    Davant d’això, el director de l’Hospital Clínic, Josep Maria Campistol –que es trobava present a la roda de premsa-, ha demanat disculpes pels “errors comesos i per si han pogut maltractar psicològicament algun afectat”. Ha afegit, però, que cal “mirar al futur” i ha ofert col·laboració entre l’hospital i el nou pla. Des del Departament han dit que “volen aprofitar l’expertesa en operacions quirúrgiques acumulada per l’Hospital Clínic en els darrers anys”, tot i les crítiques que han rebut per part del col·lectiu TRANSforma la Salut».

    Cada any unes 93 persones sol·liciten iniciar el procés de canvi de sexe a través de la sanitat pública, i actualment n’hi ha 437 en fase de trànsit. S’espera que amb aquest nou model es generi un efecte crida i que gent que estava fent el tractament per la privada canviï a la pública.

  • El sistema sanitari, la LOSC i les desprivatitzacions

    En els darrers dies han sorgit a la llum pública les discrepàncies entre el conseller de Salut, Toni Comín, i la portaveu a la Comissió de Salut al Parlament i membre de Junts pel Sí, Montserrat Candini. Ella insinua que el conseller actua de forma demagògica en el tema de les “desprivatitzacions” que intenta posar en marxa. En una entrevista amb la revista especialitzada Redacción Médica diu que ho fa per servir determinats interessos polítics (d’esquerres) i que oblida els dels pacients.

    El sistema sanitari català que defineix la Llei d’Ordenació Sanitària de Catalunya (LOSC) de l’any 1990 es fonamenta en una diversificació de la provisió de serveis sanitaris que contempla la incorporació de centres públics i privats, amb i sense ànim de lucre. L’argumentari utilitzat en la presentació al Parlament d’aleshores projecte de llei deixava ben clar que el motiu principal per dissenyar d’aquesta forma el sistema català era incorporar a la xarxa pública (XHUP) tot un seguit d’hospitals de mida mitjana i petita pertanyents als ajuntaments, institucions religioses, cooperatives i mútues patronals.

    Es deia que a Catalunya solament el 34% dels llits eren de titularitat pública mentre que a la resta de l’estat la xifra era del 67%. Tal com es reconeix en l’esmentat discurs de presentació de la llei, es podria haver optat per transformar l’Institut Català de la Salut (ICS) tal com es va fer en altres llocs de l’estat però la decisió final va ser crear un nou ens jurídic: el Servei Català de la Salut (CatSalut). A aquest ens se li atribueix com a primera funció l’“ordenació, planificació, programació i avaluació i inspecció sanitàries, sociosanitàries i de salut pública” així com les de “distribució dels recursos econòmics destinats al finançament dels serveis i prestacions que configuren el sistema sanitari públic i de cobertura pública i l’establiment, gestió i actualització d’acords, convenis i concerts”. En tercer lloc també s’encarrega de la “gestió i administració dels centres i establiments sanitaris integrats en el Servei Català de la Salut, així com l’execució de les actuacions dels serveis i prestacions del sistema sanitari públic de Catalunya». Aquesta decisió política donava, per tant, ple suport legal a l’entrada en el sistema de recursos de titularitat jurídica privada.

    El model va ser compartit en el seu origen per totes les forces polítiques que van votar favorablement la LOSC l’any 1990, incloses ERC i ICV. El nucli conceptual del model sanitari català no ha estat criticat per ningú fins fa molt poc temps, sobretot a partir dels casos de corrupció que han arribat a l’opinió pública. El consens era tan unànime que persones i personatges afiliades a partits d’esquerres col·laboraven activament en la seva difusió internacional, cantant les seves excel·lències. Encara són minoria els que s’atreveixen a publicitar de forma oberta les crítiques dient de forma clara i rotunda que la concepció del sistema propicia la generació d’interessos localistes i la corrupció de baix i mig nivell i, sobretot, a inflaccionar de forma innecessària l’estructura de planificació i gestió i els recursos (bàsicament hospitalaris) del sistema així com a introduir profundament el lucre institucional i personal com un dels seus motors.

    Sembla innecessari insistir en l’obvietat del fet que els sistemes sanitaris s’han d’adaptar el millor possible a les característiques (històriques, culturals, sociològiques i econòmiques) del context, fugint de l’aplicació mimètica de receptes universals. En el cas de Catalunya és clara la necessitat de donar el protagonisme que li pertoca a la societat civil i les seves institucions. Però això no implica l’acceptació incondicional del disseny del sistema català que es va instaurar l’any 1990.

    Per tant, quina o quines són les raons d’aquesta polèmica interna sorgida entre el conseller Comín i la portaveu Candini? Evidentment no es tracta d’un qüestionament del model, compartit per les seves forces polítiques d’origen. Les causes de la discrepància crec que s’han de buscar en dos àmbits principals: per una banda en la barreja política d’esquerres, centre i dretes que integra la coalició de Junts pel Sí i per l’altra en l’indubtable olfacte polític del senyor Comín per apuntar-se a liderar una reivindicació clàssica de l’esquerra sense posar en qüestió en cap moment la naturalesa conceptual del model sanitari català. Crec que ha arribat el moment de posar les cartes sobre la taula i distingir clarament entre la causa i l’efecte: la privatització i el seu contrari (desprivatització) són efectes d’un model causal concret. Per tant, anem al gra: qüestionem el model i no solament algunes de les seves conseqüències.

  • Així és com la Generalitat està desprivatitzant la sanitat pública

    Quan fa un any la CUP i Junts pel Sí eren en plenes negociacions per formar govern, una de les condicions dels anticapitalistes era precisament que la cartera de Salut -la que més pressupost s’endú dels comptes de la Generalitat- caigués en mans d’ERC. El precedent de Boi Ruiz com a conseller de Salut va ser un llast per a Convergència: cinc anys al capdavant d’aquesta conselleria havien sacsejat massa la sanitat catalana. Des del model de consorcis, a l’augment de concerts privats en paral·lel a les retallades públiques fins a l’augment de les llistes d’espera per ser intervingut van ser algunes de les polèmiques amb l’exconseller Ruiz.

    L’actual conseller, Toni Comín, vol fer un gir a les polítiques i perfilar-se com la figura que recuperarà la confiança dels ciutadans en el sistema públic. Amb ell dirigint aquest departament, la Generalitat ja ha rescindit el contracte amb la privada Clínica del Vallès i planteja propostes com la d’aquest divendres de comprar al grup Quirónsalud l’Hospital General de Catalunya (situat a Sant Cugat) per uns 55 milions d’euros. La proposta, que implica que la Generalitat compri a un grup privat amb ànim de lucre un hospital per fer-lo públic, no s’entén fora dels plans del govern d’expulsar els centres privats amb ànim de lucre de la xarxa d’atenció pública.

    Què implica desprivatitzar la xarxa d’atenció pública

    Aquesta desprivatització significava que el Servei Català de la Salut -ens públic que s’encarrega de comprar serveis sanitaris a Catalunya a diferents operadors- no renovaria els concerts a aquells centres privats amb ànim de lucre sempre que l’activitat derivada la pogués assumir un centre públic, com fixa el principi de prioritat de la Llei d’Ordenació Sanitària de Catalunya (LOSC). Això implicava a curt i mitjà termini no renovar els concerts amb tres centres privats amb ànim de lucre del mateix grup, el gegant sanitari Quirónsalud -Clínica del Vallès, Hospital General de Catalunya i Hospital Sagrat Cor-, i es faria a mesura que anessin finalitzant els contractes.

    La Clínica del Vallès: ja sense concert públic

    El primer centre a perdre el concert que tenia amb el CatSalut ha estat la Clínica del Vallès (a Sabadell), ja que el contracte tenia vigència fins a l’agost del 2016. La fi del contracte amb aquest centre privat que absorbia activitat derivada de l’Hospital públic Parc Taulí de Sabadell, implicarà obrir 44 llits addicionals i 23 sessions de quiròfan més a la setmana, segons va anunciar al setembre Comín. Aquest increment de places i activitat es repartirà entre l’hospital de Sabadell i el Consorci Sanitari de Terrassa, tal com ja s’havia anunciat el maig passat quan es va decidir rescindir el contracte amb el centre privat.

    El Taulí derivava 3.700 altes anuals (1.100 mèdiques i 2.600 quirúrgiques) a la clínica privada. Des del passat 15 d’agost -data en què vencia el contracte del CatSalut amb la Clínica del Vallès- el centre privat amb afany de lucre va deixar d’assumir pacients del sistema públic i de percebre els 7,5 milions anuals que rebia per aquesta activitat. Aquests 7,5 milions s’han repartit entre el Taulí, que s’ha quedat amb 5 milions i amb dos terços de l’activitat i l’hospital de Terrassa amb 2,5 milions i un terç del que es derivava.

    Segons avançava fa uns dies El País, l’estalvi econòmic que suposa deixar de derivar-hi pacients ascendeix al milió d’euros. En una entrevista a El Diari de la Sanitat, Comín va assegurar que «no jutjava el passat» en resposta a la pregunta de per què s’havia derivat pacients a una clínica privada si això suposava més despesa pels comptes públics.

    El següent a sortir de la xarxa: l’Hospital General de Catalunya

    Més enllà de la notícia que sorprenia aquest divendres, quan el conseller va anunciar la intenció del departament de comprar l’Hospital General de Catalunya (HGC) per 55 milions d’euros, el calendari passa de moment per modificar el concert actual -en contra de la rescissió que s’havia plantejat inicialment- que venç aquest 31 de desembre. Així el centre mantindrà part de la radioteràpia ja que la resta de centres públics no poden assumir tota la que tenien contractada amb el centre privat.

    El cap de setmana passat el conseller va anunciar en una entrevista amb l’Agència Catalana de Notícies que en aquest cas serien el Consorci Sanitari de Terrassa i la Mútua General de Terrassa qui assumirien l’activitat fins llavors derivada. Quant als treballadors, no es descarta que part dels treballadors del centre privat passin a Terrassa. Per l’activitat que assumia, el CatSalut pagava a l’HGC 17.539.771 euros anuals així que és previsible que en assumir menys activitat l’anualitat sigui força inferior, tot i que des de Salut asseguren que encara es desconeix la xifra final.

    Diferent serà si finalment Salut compra l’hospital privat. En aquest cas, segons va explicar divendres Toni Comín, tots els treballadors passarien de tenir un conveni laboral privat a un de públic i els tres hospitals del Vallès -la Mútua de Terrassa, el Consorci de Terrassa i el Parc Taulí de Sabadell- «podrien especialitzar-se amb la seva funció real d’hospital de referència». En qualsevol cas, el trasllat de bona part de l’activitat contractada fins ara a l’HGC l’assumiran a partir del gener els dos centres de Terrassa independentment de si prospera o no la compra del centre de Quirónsalud.

    El repte més gran: l’Hospital Sagrat Cor

    L’Hospital Sagrat Cor (a Barcelona) és dels tres centres qui assumeix més activitat pública -i per tant rep més diners anualment- ja que bona part dels pacients vénen derivats de l’Hospital Clínic, situat molt a prop. En una entrevista amb El Diari de la Sanitat el conseller de Salut assegurava que així com era «evident» que al Vallès no calia contractar activitat privada, «el Sagrat Cor és un cas a part». «Si hi ha la possibilitat que l’acabi gestionant un proveïdor públic, d’acord amb el principi de la LOSC, es faria», assegurava. L’import contractat l’any 2015 a l’Hospital Sagrat Cor va ser de 58.153.276 euros, segons dades del Departament de Salut facilitades a aquest mitjà.

  • Salut invertirà 48 milions en un nou hospital a Tarragona

    El Camp de Tarragona rebrà una injecció de 60 milions d’euros els pròxims quatre anys per millorar els serveis sanitaris al territori. Així ho ha anunciat el conseller de Salut, Toni Comín, durant la presentació del Pla Estratègic pel Camp de Tarragona 2016-2021, que afecta una població de 593.391persones de les comarques del Tarragonès, el Baix Camp, l’Alt Camp, la Conca de Barberà, el Priorat i el Baix Penedès.

    Una de les principals novetats del pla és la construcció d’un nou hospital, que es construirà al costat de l’actual Hospital Universitari Joan XXIII, situat en un complex a la ciutat de Tarragona. El cost d’aquest projecte, que està previst que es posi en funcionament el 2021, és de 48 milions d’euros. Segons ha anunciat Salut aquest dijous, el concurs d’idees per l’adjudicació del projecte es farà l’any vinent. Amb tot, la construcció del nou centre està vinculada a l’aprovació de nous pressupostos, ha avisat Comín.

    El nou complex hospitalari no limitarà però les inversions en l’actual Joan XXIII. De fet, segons preveu el pla, s’hi posarà en marxa una nova UCI pediàtrica i es durà a terme la segona fase d’ampliació de les urgències així com també es construiran quatre quiròfans de cirurgia major ambulatòria, entre diferents inversions que ascendeixen a 8,2 milions. De moment però es desconeix quin paper jugarà l’actual centre de referència a la ciutat de Tarragona, l’hospital Joan XXIII, quan el nou centre s’inauguri. Fonts del departament de Salut han explicat a aquest mitjà que es redactarà un pla funcional per decidir com serà el nou hospital i què passarà amb l’actual.

    L’estratègia de reordenació de serveis que contempla el pla passa, en bona part, per potenciar la coordinació entre els principals centres de la xarxa. En aquest sentit es vol enfortir el paper del Joan XXIII (Tarragona) com a “hospital de referència en alta complexitat i terciarisme” mentre que l’Hospital Universitari Sant Joan de Reus serà la referència en oncologia. Pel que fa a hospitals secundaris, com el Pius Hospital (Valls) o el del Vendrell, es millorarà la seva penetració en els processos de baixa complexitat en la població de referència. Quant a l’Hospital Sant Pau i Santa Tecla es vol “consolidar el caràcter quirúrgic del centre”.

    El pla també preveu reforçar amb 3,8 milions l’atenció primària al territori amb quatre consultoris nous a Els Pallaresos, La Canonja i La Pobla de Montornès i el nou servei de rehabilitació al CAP Falset. Actualment la regió sanitària del Camp de Tarragona disposa de 32 Centres d’Atenció Primària (CAP) i 100 consultoris locals.

  • Una història d’èxit del gran negoci privat de la sanitat catalana, en una sola imatge

    Trobada entre conseller i exconsellers / Departament de Salut
    Trobada entre conseller i exconsellers / Departament de Salut

    Estem acostumades a veure fotos del flamant nou conseller Sr. Comín somrient, per marcar diferències amb el  que li va precedir,  soci i empresari Sr. Boi Ruiz, d’amarga memòria per les múltiples agressions que va cometre contra els drets a la salut dels ciutadans. La imatge que vol projectar aquest nou conseller és el de cara “amable”, per marcar una diferència enganyosa però més fotogènica i mediàtica amb el seu antecessor.

    Mentre somriu a la càmera, el Sr. Comín, afirma sense cap tipus de pudor que els establiments públics no podrien sobreviure sense la sanitat privada.

    Per això segueix derivant diners i “clients” a les entitats privades i permet fins i tot que clíniques privades treballin i facin la seva promoció i propaganda dins dels centres públics asfixiats per les retallades pressupostàries i les llistes d’espera, mentre utilitzen recursos pagats per tots i mentre contribueix amb entusiasme a establir i perpetuar la desigualtat  en el sistema sanitari.

    Com és habitual en aquest filòsof-conseller, la realitat que ens vol ocultar és exactament la contrària que ens presenta tot somrient a la càmera. La sanitat privada no sobreviuria sense aprofitar-se dels recursos derivats de la pública que tan generosament s’han encarregat de repartir, entre fundacions opaques, i contractes  als amics empresaris aquests pròcers  polítics.

    La desigualtat del sistema sanitari català no ha parat de créixer, posant en evidència el que ens mostra aquest simpàtic conseller en una de les seves últimes ocurrències mediàtiques de foto de família: la gran coalició sociovergent en sanitat que gradualment ens ha portat fins a on estem ara.

    No ha estat Madrid. Als sociovergents els uneixen històries compartides de casos de corrupció lligades a un sistema mercantilitzat i privatitzat, que afecta democràticament tant a càrrecs socialistes com a convergents. Aquí no ens val el  “i tu més”, ni la “culpa és de Madrid” malgrat que és un meme repetit de manera interessada i en tantes ocasions que produeix nàusea mental. Però no per molt repetir una mentida  es converteix en veritat. No necessitem a Madrid per estafar o per esprémer el sistema sanitari públic, els nostres  polítics corruptes catalans s’encarreguen d’això a la perfecció.

    No culpem a Madrid del resultat d’un traspàs de competències en sanitat ineficient i negociat ben malament des de l’any 1981 fins als nostres dies pels propis gestors catalans. Aquesta ineficiència en la negociació i el fet de rescatar reiteradament amb diners públics inviables  entitats sanitàries privades, dóna en canvi veracitat a una altra convergència ideològica, la pepevergència. Al congrés dels diputats, i fa tan sols uns dies aquesta foto conjunta  no s’ha mostrat a les càmeres. Ha estat una foto oculta i vergonyosa.

    Per esprémer la sanitat catalana no necessitem als polítics madrilenys, les nostres pròpies classes polítiques i extractives ja s’encarreguen d’això.
    Catalunya és la comunitat que sosté més concerts privats, la que paga menors salaris als seus professionals, segons la CEOE, mentre Comín es nega a dir-nos quant cobren alguns alts directius que viuen de la sanitat pública.

    Per aquestes raons la UE situa a Catalunya, la  pitjor qualificada de l’Estat espanyol i a l’altura d’alguns dels territoris més corruptes i opacs d’Europa, en el lloc 130 del rànquing de corrupció política i institucional tant per la qualitat de la gestió pública com per la transparència, d’un total de 172 regions europees.

    Aquesta és la foto que ens fan des d’Europa dels nostres polítics sociovergentes, però molt ens temem que aquesta no sortirà en les pàgines del Departament de Salut de la Generalitat.