Just Deploy It!

Etiqueta: Toni Comín

  • Toni Comín: «Hi ha molts centres públics que no poden renunciar a l’activitat privada»

    El conseller de Salut Toni Comín és llicenciat en ciències polítiques i filosofia i, a diferència dels seus predecessors, no té experiència prèvia en l’àmbit sanitari. Des del primer dia al capdavant del Departament que gestiona la partida pressupostària més gran -suposa el 40% del total-, Comín s’ha proposat recuperar la confiança en el sistema públic, malmesa durant els darrers anys. En aquest sentit en els primers mesos d’aquesta legislatura ha anunciat la no renovació dels contractes amb dos centres privats del grup QuirónSalud, un fet que defineix com «la desprivatització més gran que s’havia fet mai en salut». Prudent, no es mulla a l’hora de qüestionar les decisions de l’anterior govern i prefereix no parlar més de retallades pressupostàries: «estem a 600 milions de diferència dels pressupostos executats més grans», assegura en relació al que gastarà el departament aquest 2016. Parlem amb ell dels diferents reptes que té sobre la taula del seu despatx, on acumula papers amb dades que revisa de tant en tant durant l’entrevista. «Sóc el conseller més d’esquerres que hi ha hagut mai a Salut des dels 80», repeteix en diverses ocasions.

    Fa sis mesos que és al capdavant de la Conselleria de Salut. Un dels trets que el diferencia dels anteriors consellers és el seu perfil professional, la manca d’experiència en temes de sanitat. Com valora els primers mesos de feina?

    Molt positivament. Si es tracta de fer balanç dels primers sis mesos i per fer-ho ens atenim al full de ruta que vaig presentar i mirem quins compromisos s’han complert i quins no el balanç és molt positiu. Fins i tot estem per damunt de les nostres expectatives. Per exemple, vam explicar que el nostre model assistencial havia de tenir nou principis inspiradors. Vam dir: ha de ser universal i la mesura principal era la llei d’universalitat, que ja està feta. Vam dir que havia de ser equitatiu: pla de xoc de llistes d’espera i ampliar a totes les dones el protocol de reproducció humana assistida. També hem posat la lluita contra la desigualtat al centre de totes les polítiques. El tercer principi era reforçar el caràcter públic i calia iniciar el procés de desprivatització en tres hospitals amb un calendari. El quart principi era qualitat, aquí hi ha cinc plans: el Pla de reforma de l’Atenció Primària, el PIAIS, el Pla de Salut Mental, el Pla Director d’Urgències i Atenció continuada i el Pla d’Equipaments tecnològics. El cinquè és recerca i és el primer cop que hi ha un Pla de Recerca amb metodologia i fet per consens, el PERIS. El sisè principi és la diversitat i el setè la transparència. Sobre aquest darrer estem a les primeres passes de l’auditoria que volem fer sobre quines derivacions i externalitzacions s’estan fent i per què.

    Per quan està previst l’informe?

    Això ens ocuparà durant el pròxim any, els resultats els hem de tenir cap a finals del 2016 o principis del 2017 i les conseqüències de l’auditoria les anirem veient. Després també tenim com a principis la participació i la sostenibilitat. Per tant, el balanç és molt bo perquè de les mesures estrella de cada principi, moltes s’han fet i moltes estan ja en procés.

    L’herència de Boi Ruiz va deixar-li diversos temes que arrossegaven polèmica. Un d’ells és el del nou model de transport sanitari, que va començar a implantar-se al territori el 2015 i que ha aixecat queixes des de llavors en diferents punts. Vostè va assegurar que volia iniciar una «nova etapa» i que per fer-ho s’haurien de fer «ajustos» al model implantat. Què s’està fent o es pretén fer en aquest sentit?

    Vam fer uns informes d’avaluació dels tres primers mesos d’implantació del nou model i després vam prendre una decisió molt important, que era rellevar el director del Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM) [El SEM és l’ens públic que gestiona tant el transport urgent com el no urgent]. La idea és: el concurs va tenir alguns problemes i la implementació també. Qui ha de fer la correcció és la direcció del SEM. En aquest sentit es va fer el relleu del director i es va obrir un concurs públic per ocupar aquest càrrec. Ara s’està fent el procés de selecció però els canvis que s’hagin de fer els farà el nou director del SEM, no es faran des de la conselleria. Sí que tenim algunes idees, però, dels canvis que calen: cal redefinir alguns aspectes del nou model…

    Això què vol dir?

    Ja vam dir que hi ha coses del nou model que són inquietants, com ara els canvis en els temps de resolució de les emergències, que són molt aleatoris: hi ha territoris que tenien temps de resolució dolents que han millorat, d’altres bons que han empitjorat…El que ens diu l’auditoria és que el nou model ha tingut efectes molt arbitraris. Es tracta doncs d’homogeneïtzar els resultats. Entenem que hi ha coses del nou model, com els Vehicles d’Itervenció Ràpida (VIR), que s’han d’ajustar territori per territori. Però en qualsevol cas això és feina del nou director del SEM.

    Un altre tema que va caure-li a les mans era el VISC+, el projecte de cessió de dades sanitàries amb finalitats de recerca que ha estat polèmic pels qüestionaments des d’alguns sectors en termes ètics -si anaven a parar a mans de centres de recerca o empreses privades- i de protecció de dades. Vostè ha fulminat el VISC+ i ha iniciat un procés de consens de cara a un futur Big Data sanitari. Sembla que hi ha més consens?

    El VISC+ s’ha acabat sí. Estem molt contents perquè aquest tema s’havia polititzat molt i s’havia bloquejat quan la recerca necessita un Big Data. Tenim un consens absolut que va des de la CUP fins al PP passant per Junts pel Sí. Aquí agraeixo molt la feina que ha fet també Catalunya Sí que Es Pot. Hem fet unes regles del joc amb les quals tothom pogués estar d’acord, que és garantir el caràcter públic del gestor i dels centres de recerca que faran ús d’aquell programa: públics o sense afany de lucre. El que estem fent és fomentar la solidaritat de pacient a pacient: jo cedeixo les meves dades perquè la recerca trobi millors cures, cedeixo la meva història clínica per ajudar als altres.

    També ha hagut d’agafar el repte de resoldre la prescripció infermera a Catalunya. Hi haurà aviat un decret que reguli la prescripció infermera?

    Tenim un preacord molt bo amb els col·legis d’infermeria i era important construint també un consens amb els metges. Estem treballant aquest tema al ritme previst però en qualsevol cas les bases són clares: el treball de prescripció el té el metge però en la mesura que treballa en equips assistencials on hi ha infermeres s’ha d’articular la prescripció des de la lògica que es fa des d’un equip. S’ha de garantir que les infermeres tenen coneixement dels protocols i per això parlem de prescripció col·laborativa en el marc d’uns protocols. Les infermeres han de poder per tant aprofitar aquest marge d’acord amb els protocols.

    El conseller durant l'entrevista al seu despatx. / SANDRA LÁZARO
    El conseller durant l’entrevista al seu despatx. / SANDRA LÁZARO

    Les retallades pressupostàries en més de 1.300 milions d’euros en sanitat en els darrers cinc anys han sacsejat el sistema i ha afegit més pressió als professionals. Quin sistema ens han deixat les retallades dels darrers anys?

    El pressupost important en salut és la despesa executada perquè el de salut, per definició, és un pressupost que té una desviació estructural per naturalesa, és a dir, una previsibilitat inferior. Pots planificar millor, per exemple, la despesa educativa que la despesa en salut. Això fa que el pressupost que figura quan s’aproven els comptes i el pressupost executat [el que s’ha gastat] sigui diferent. Si ens fixem en el pressupost executat, l’any 2010 va ser de 10.380 milions d’euros, la xifra més gran de la història del departament de Salut. El segon més gran de la història és el de l’any 2008 i el 2016. El 2008 és de 9.794 milions i el pressupost d’enguany rondarà els 9.780 milions.

    Però quin sistema ha quedat després de les retallades?

    Només dic que quan parlem de retallades hem de situar les coses en els seus justos termes. El 2016 s’haurà fet una despesa sanitària que serà dels quatre anys que s’ha gastat més diners de la història, això és el que s’ha de dir. El pressupost de Salut és netament insuficient si mirem les necessitats que tenim a Catalunya, una cosa no treu l’altra. Però si ens fixem en la despesa executada no estem en més de 1.300 milions de diferència. Per tant, no parlem més de la retallada de 1.500 milions perquè estem a 600 milions de diferència dels pressupostos més grans. Dit això voldríem que el pressupost creixés molt per fer front a les llistes d’espera, pagar millor als metges i invertir. Aquests diners els generem però el problema és el dèficit fiscal. Catalunya té capacitat per finançar adequadament el seu sistema de salut si el finançament de la Generalitat fos just. Des d’un punt de vista de país, la sanitat pública catalana és perfectament sostenible. El problema és que els recursos no els estem administrant nosaltres.

    Un informe del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona (COMB) alertava fa unes setmanes de l’augment de les males pràctiques contractuals i en especial entre els joves, el col·lectiu en el qual hi ha més temporalitat.

    Nosaltres tenim informació encara més detallada. El que explica l’informe ho coneixem però una part molt important de la precarietat té a veure amb el fet que durant cinc anys el govern central ha prohibit fer ofertes públiques d’ocupació. Això ha generat precarietat laboral a l’Institut Català de la Salut (ICS) de manera molt generalitzada perquè el percentatge d’interinatge a l’ICS ha passat del 10% al 2010 al 30% en aquests moments. Aquest és un dels problemes importants però això ha estat conseqüència del govern central.

    Més enllà de les oposicions però, el tipus de contracte que es fa a l’ICS no ve pas marcat des de Madrid, oi?

    Sí sí, això ve marcat des del govern central. El problema principal és el creixement exponencial de l’interinatge: la gent es jubila i no pots substituir-los perquè no pots convocar places. L’altre problema són els falsos eventuals. En molts casos el que s’ha estat fent els últims anys és un procés d’aplantillament i això s’està fent.

    Precisament sobre l’ICS, aquest diari va poder saber que l’exdirector gerent de l’ICS Pere Soley va reingressar a l’Hospital de Bellvitge en una plaça temporal que no va exercir.

    Aquesta persona es va reincorporar a la seva plaça que és el que toca. Quan una persona deixa de ser gerent de l’ICS es reincorpora a la seva plaça de metge i des de la nova gerència de l’ICS se li va fer un encàrrec especial que ara no recordo quin era. Després a aquesta persona se l’ha nomenat finalment gerent del Consorci Hospitalari de Vic. Per tant, aquí no hi ha cap tipus d’irregularitat.

    Encara que no exercís com a facultatiu?

    Se li va fer un encàrrec específic aprofitant la seva experiència com a gerent. Ha estat complint amb aquest encàrrec i això va finalitzar en el moment que se li va demanar que s’incorporés com a gerent al Consorci Hospitalari de Vic.

    Parlem dels pressupostos. La pròrroga pressupostària significa que no es podrà fer en la seva totalitat el pla de xoc per reduir les llistes d’espera.

    Sí, i es va dir sempre que estava subjecte a l’aprovació de nous pressupostos.

    Què ha de saber la gent que és en llista d’espera?

    Les llistes es mantindran igual, no es podran millorar perquè per fer-ho necessites més activitat, més professionals o més hores dels mateixos professionals i això només es podrà fer quan tinguem nous pressupostos. Ara bé, el pla de millora de les llistes no només buscava reduir els temps d’espera, també buscava més coses que no depenen del pressupost i aquestes es mantenen: una gestió proactiva de les llistes per avisar el Servei Català de la Salut (CatSalut), fer una gestió de les cues on es tingui en compte la gent que hi porta molt temps. Encara que clínicament no siguin prioritaris, ho han de ser. També hi ha una mesura molt important que era empoderar l’Atenció Primària donant als metges de primària la capacitat per gestionar l’agenda de l’especialista. Ara el metge de primària, que és qui coneix amb més detall la situació, serà qui decideix primer quin pacient és més prioritari.

    Això ja s’està fent?

    Està en procés d’implementació. Ho està fent el CatSalut.

    El compromís també és complir amb els terminis de referència i garantia per algunes intervencions quirúrgiques, terminis que no sempre es compleixen.

    Els temps garantits es compleixen tots. Hi ha 27 procediments quirúrgics amb temps garantit, la resta tenen temps de referència. El temps de referència no es compleix de manera sistemàtica però és un temps de referència. Els de garantia són temps per procediments greus i dels 27, en 26 estem complint gairebé en tots en un 99%. Només en el cas de pròtesi de genoll el compliment és del 65%.

    Comín durant l'entrevista. / SANDRA LÁZARO
    Comín durant l’entrevista. / SANDRA LÁZARO

    El Pla de Salut 2016-2020 inclou, entre les diferents accions el desenvolupament del Pla Director d’Urgències. Què implica aquest pla?

    El presentarem a la tardor. S’està discutint ara però el que vol el pla és donar coherència a una sèrie de dispositius assistencials. L’atenció s’ha de pensar de manera sistèmica.

    Comptaran les urgències amb més professionals?

    Això són decisions que no s’han pres. Hi ha un comitè d’experts coordinat pel Xavier Jiménez que està en aquests moments veient els casos de bones pràctiques, perquè a Catalunya tenim casos d’urgències hospitalàries que funcionen molt bé i d’altres que tenen problemes, més estructurals. Can Ruti, Sant Pau, Bellvitge…hi ha molts casos de bones pràctiques. Per tant s’ha de treballar i analitzar el que es fa bé.

    Aquests exemples contrastarien per exemple amb les urgències de l’Hospital Vall d’Hebron?

    Vall d’Hebron està fent millores importants però té limitacions estructurals, el Clínic també. Ara a l’Hospital del Mar per exemple estem construint les noves urgències i seran un canvi espectacular quan s’acabin. També ara s’inicia la construcció de les noves urgències de l’Hospital Josep Trueta però diguem-ho tot: el procés de construcció i substitució dura dos anys i no és fàcil.

    Ara que menciona l’Hospital del Mar, sobre els estatuts del Parc Salut Mar, garantiran que no es farà activitat privada?

    Es regularà l’activitat, que ara mateix està en indeterminació legal. Sobre l’activitat privada en centres públics és evident que genera riscos des del punt de vista de l’ètica i de l’equitat del sistema i la regulació ha de servir precisament per eliminar aquests riscos. No hi pot haver un transvasament del que entra per la porta pública i el que entra per la porta privada. Ni pots enviar una persona que entra per la porta privada a fer-se una prova diagnòstica a la llista pública ni a l’inrevés.

    Barnaclínic, el braç privat que opera a l’Hospital Clínic és l’exemple d’això?

    S’ha de regular bé i sempre amb el focus posat en bons dictàmens. Hi ha un dictamen de la Fundació Grífols i un dictamen del Consell Assessor per a la Sostenibilitat i el Progrés del Sistema Sanitari (CASOST). I allà ho expliquen molt bé: l’activitat privada és un mecanisme de finançament complementari de centres públics que si avui traiem qui patirà en molts centres són els treballadors. Hi ha molts centres que no hi poden renunciar. Després també és veritat que en alguna mesura redueixen el temps de llista d’espera pública. Per tant, hi ha avantatges i hi ha riscos i el que hem de fer és reformular-ho de tal manera que preservem els avantatges pel sistema públic i puguem pagar millors als treballadors i reduir les llistes d’espera i d’altra banda inhibir-nos dels riscos que algú pel fet de pagar sembla que hagi de tenir més drets que el qui no paga. Això tampoc no pot ser de cap manera.

    S’havia parlat de traslladar físicament Barnaclínic. S’acabarà fent?

    Pot ser una conseqüència de la regulació. Si estem parlant de separar les dues llistes el que s’ha de fer és separar físicament perquè estigui més diferenciat. Hi ha avui centres hospitalaris que ho tenen físicament separat. És el cas, per exemple de Manresa, i això facilita que la llista pública i la privada no es contaminin.

    A mitjans d’agost està previst que activitat que fins ara assumia la Clínica del Vallès -privada amb afany de lucre del grup QuirónSalud- derivada de l’Hospital Parc Taulí -públic- retorni al Taulí i també al Consorci Hospitalari de Terrassa. Com es farà el traspàs?

    S’ha estat negociant des de fa molts mesos amb els comitès d’empresa, amb qui ens estem reunint de manera permanent així com amb la direcció de la Clínica del Vallès, la del Parc Taulí i també la del consorci. Ens estem reunint amb les tres parts dels hospitals afectats perquè es pugui fer sense cap acomiadament, i així serà, i sense cap afectació pels pacients. L’activitat ha de continuar encara que es traslladi i es farà estalviant recursos pel pressupost públic. Contra el que s’ha estat repetint, l’activitat que s’ha estat fent a la clínica del vallès sortirà més econòmica al Taulí i a Terrassa. Per tant, no només enfortim el caràcter públic del sistema sense perjudicar els treballadors sinó que també estalviem recursos públics.

    Si suposa un estalvi econòmic, per què s’havia derivat activitat a una clínica privada amb afany de lucre?

    Jo no hi era, per tant, no jutjo el passat. La tarifa d’un hospital és diferent de l’altre però el cost de l’activitat no es determina a la tarifa. La tarifa del Taulí és més cara que la de la Clínica del Vallès però és la tarifa mitja de l’activitat que fa el Parc Taulí, no tens una tarifa per activitat, per dir-ho en llenguatge col·loquial. Per tant, quan algú diu que fer l’activitat al Taulí serà més car que a la Clínica del Vallès s’està confonent molt i vol dir que no entén com funciona el sistema. Per tant, una cosa és el cost de l’activitat i l’altra és la tarifa. Aquí el que hem de comparar és que costa una activitat X al Taulí i què costa aquesta mateixa activitat a la Clínica del Vallès. Ara, a més d’enfortir el caràcter públic del sistema també estalviem diners.

    Comín en un moment de l'entrevista. / SANDRA LÁZARO
    Comín en un moment de l’entrevista. / SANDRA LÁZARO

    Què passa amb els altres centres que també tenen afany de lucre i que tanmateix formen part de la xarxa d’atenció pública, com la Clínica Girona, l’Hospital Universitari Sagrat Cor o la Clínica de Ponent?

    Nosaltres apliquem el principi de preferència de la Llei d’ordenació sanitària de Catalunya (LOSC), que diu que els proveïdors públics tenen preferència davants els privats. La LOSC diu: he d’escoltar-me els proveïdors privats quan els necessiti. Al Vallès els necessito? No, perquè el Taulí tenia capacitat disponible, llits i quiròfans…

    Tancats.

    Sí, per obrir. El mateix amb el Consorci Sanitari de Terrassa. Per tant, no necessito contractar clíniques privades. És el cas de Girona i de Lleida? No, perquè cada regió sanitària té la situació que té. Avui l’Hospital Josep Trueta no podria absorbir l’activitat que fa la Clínica de Girona i l’Hospital Arnau de Vilanova de Lleida no podria assumir l’activitat de la Clínica de Ponent. Si augmentés la capacitat dels hospitals públics ja ho veuríem però la situació en cada regió és la que és. Així com és evident que al Vallès no ens calia contractar activitat privada, no es pot dir el mateix de Girona i Lleida. El Sagrat Cor és un cas a part. És un hospital que seguirà formant part de la xarxa, la pregunta no és si el contracto o no el contracto, és si aquest hospital el gestiona un proveïdor privat o un públic. Si hi ha la possibilitat que l’acabi gestionant un proveïdor públic, d’acord amb el principi de la LOSC, es faria.

    En una entrevista amb aquest mitjà, la comissionada de Salut a l’Ajuntament defensava que totes les entitats amb ànim de lucre surtin de la xarxa sanitària pública, també d’àmbits on és molt present l’ànim de lucre com el sociosanitari o la salut mental. Quina és la seva posició?

    En sociosanitari i salut mental l’oferta és molt insuficient. En cas que tinguéssim capacitat d’inversió per augmentar l’oferta pública, aquesta oferta seria d’increment, no de substitució. S’afegiria a l’oferta privada, no la substituiria per una raó molt senzilla: perquè tant en salut mental com en sociosanitari tenim insuficiència de centres. Ara, estic d’acord amb enfortir l’oferta pública. La pena és que l’Ajuntament de Barcelona tenia una oportunitat d’or per desprivatitzar l’atenció domiciliària i al final un dels lots el va guanyar l’empresa del Florentino Pérez, que és privada amb afany de lucre. Jo estic fent la desprivatització més gran que s’havia fet mai en salut, i m’agradaria que l’Ajuntament desprivatitzés també allò que és de la seva competència, que és assistència social i atenció domiciliària. Entenc que ho han intentat però no se n’han sortit. Mentre jo estic traient QuirónSalud de la xarxa ells s’han hagut de quedar el Florentino Pérez.

  • El nou Pla de Salut del Govern aborda per primera vegada els determinants socials

    El Govern s’ha proposat millorar la salut de la població reduint les desigualtats i actuant sobre els determinants socials que afecten la salut. Així ho ha expressat aquest matí el conseller de Salut, Toni Comín, en la presentació del Pla de Salut 2016-2020 que ha aprovat el Govern català aquest dimarts.

    Durant la roda de premsa posterior al Consell de Govern Comín ha recordat que el Pla de Salut té per objectiu millorar la salut i la qualitat de vida de les persones. Aquest document elaborat per més de 1.000 agents del sector marca 28 objectius ha assolir durant els pròxims 5 anys.

    “Ha estat un procés d’elaboració participatiu. És una obra col·lectiva de professionals i pacients i això permet que el document neixi viu, amb garanties de què serà implementat perquè és el sector qui l’ha fet”, ha destacat Comín.

    Entre les principals línies estratègiques es troba la d’augmentar l’esperança de vida viscuda amb bona salut, disminuir la mortalitat per càncer i per malalties circulatòries, respiratòries i mentals, millorar els indicadors de risc –tabaquisme, sedentarisme, mals hàbits alimentaris i consum excessiu d’alcohol-, reduir l’impacta de malalties prevalent com el VIH, i millorar la qualitat dels serveis i la seguretat.

    El nou pla té per objectiu també reduir les desigualtats en salut. Per reduir aquestes desigualtats, i aquesta és la novetat, el Govern vol prioritzar l’abordatge dels determinants socials de la salut, des de la perspectiva interdepartamental, és a dir, treballant aquells aspectes que afecten a la salut des del departament que pertoqui, i no només a través de la conselleria de Salut. Els determinants socials poden fer referència a les condicions laborals, a la situació econòmica o la contaminació, per posar només uns exemples.

    L’impacte de la crisi econòmica sobre la salut

    Aquesta necessitat de treballar els determinants socials de la salut sorgeix, sobretot, de l’efecte que ha tingut la situació econòmica dels darrers anys sobre la salut de les persones. Així es destaca en el document del Pla de Salut, que assegura que la crisi econòmica ha tingut un impacte sobre les condicions de vida, i ha incrementat les desigualtats en salut. Tan és així que les persones dels grups socioeconòmics més desfavorits i amb nivells d’estudis més baixos tenen una pitjor percepció del seu estat de salut, declaren una pitjor qualitat de vida i tenen una prevalença més elevada de trastorns crònics i discapacitat. Per exemple, i segons recull el document, l’any 2014 el 23,2% de les persones aturades de llarga durada va declarar tenir una mala salut, mentre que només ho feia el 9,2% de les persones ocupades.

    Aquestes desigualtats socioeconòmiques són les que determinen també l’esperança de vida. I és així com es percep també una diferència en l’esperança de vida entre les diferents comarques catalanes. Entre la Vall d’Aran, comarca amb una mitja d’esperança de vida superior, i Ribera d’Ebre, la comarca amb l’índex més baix d’esperança de vida, hi ha gairebé 7 anys de diferència. Mentre a la primera les persones viuen 87 anys de mitjana a la segona en viuen 81,6.

    Un altre aspecte de la salut que està en risc degut a la situació econòmica és la de la salut mental. La població aturada presenta pitjors indicadors en salut mental que la població ocupada. L’any 2013, per exemple, i segon el document del pla de salut, el 23,1% de les persones a aturades durant més d’un any tenien risc de patir problemes de salut mental, mentre que afectava el 9,5% de les persones ocupades.

    El pla preveu dur a terme diverses actuacions de forma preferent sobre la població socialment més vulnerable. Projectes com l’elaboració d’un pla de prevenció de la discapacitat en persones grans fràgils, models de promoció de la salut i prevenció als problemes més prevalents en infants i joves vulnerables o oferir una atenció integrada als pacients cònics complexos de salut mental.

    El nou pla també preveu reforçar l’àmbit de salut pública, un aspecte fonamental molt lligat al dels determinants socials. El Govern pretén actuar sobre la prevenció de les malalties i incrementar les activitats dirigides a la promoció de la salut.

    Aquest és el setè Pla de Salut que aprova el Govern des de l’aprovació de la llei d’ordenació sanitària de Catalunya (LOSC) als anys 90. El nou document contempla 58 projectes, 32 meses que l’últim pla.

  • Comín reconeix que l’Hospital Moisès Broggi té «problemes d’origen»

    L’Hospital de Sant Joan Despí Doctor Moisès Broggi és un dels darrers hospitals de nova construcció del sistema públic, pensat durant els anys de bonança econòmica i enllestit en plena crisi econòmica, igual que l’Hospital Sant Joan de Reus. Tot i ser un dels hospitals de servei públic més nous, el Broggi «té alguns problemes d’origen, de tipus estructural, de disseny arquitectònic i també de drenatge a les urgències», reconeixia aquest dimecres el mateix conseller de Salut Toni Comín arran d’una pregunta parlamentària del PSC sobre el compliment dels compromisos pressupostaris del CatSalut amb el centre.

    El Broggi, destinat a donar servei a una població de 300.000 habitants de la comarca del Baix Llobregat, va ser encarregat el 2003 per la conselleria de Salut amb Marina Geli al capdavant i havia d’estar enllestit el 2007 segons el primer contracte signat amb la societat constructora però no es va inaugurar fins al 2010, per múltiples modificacions en el projecte incial que obligaven a reformular-ho.

    Aquestes modificacions del projecte original van generar múltiples retards i sobrecostos. Si el contracte inicial preveia un pressupost de 42,5 milions d’euros, finalment el cost de l’obra va superar els 90 milions.

    Retards i canvis en la projecció de l’obra

    Un exemple d’aquestes modificacions són els canvis que va fer el despatx d’arquitectes encarregat del projecte al llarg de l’obra que van suposar ajornar i modificar el projecte sobre la marxa. O un altre exemple: un any després que es posi la primera pedra a l’hospital, l’Àrea de Patrimoni i Inversions del Servei Català de la Salut va emetre a l’estiu del 2006 un informe en què es justificava un nou dimensionat de l’hospital que requeriria canvis en diversos aspectes (també pressupostaris), com ara la planificació de llits i boxes d’urgències.

    A més, la Sindicatura de Comptes, que ja ha emès tres informes en relació a les obres de construcció de l’hospital, ha detectat diverses irregularitats durant el procés i en el darrer informe, fet públic el 2015, conclou que existeixen «possibles indicis de responsabilitat comptable» pel que fa a aspectes relacionats amb la contractació de la construcció, com ara els interessos intercalars pagats no previstos en el plec de clàusules administratives o el pagament per part del Consorci Sanitari Integral d’interessos  durant uns mesos tot i que no s’havia efectuat la recepció de l’obra.

    El projecte arquitectònic va sortir a concurs i el va guanyar, entre una desena de propostes, la UTE (Unió Temporal d’Empreses) Brullet Pineda mentre que el concurs per la construcció de l’Hospital el va guanyar l’única que va presentar-s’hi: la proposta conjunta feta per TEYCO, ACSA, EMTE i LaCaixa. Així, la societat encarregada de les obres i instal·lacions de l’hospital; la construcció i explotació d’un pàrquing annex, el finançament de les obres i les instal·lacions i la prestació dels subministraments d’aigua, gas, electricitat, entre d’altres, és  Sanibaix Construcció i Serveis S.A., formada per les empreses guanyadores i representada per Jordi Sumarroca.

    El problema de drenatge a les urgències

    Segons va admetre Comín aquest dimecres, però, l’hospital no només té «problemes d’origen» sinó també de drenatge a les urgències. De fet, Comín va explicar dimecres que el pla de viabilitat del CatSalut preveu ampliar la superfície d’urgències però no podrà fer-se per la situació de pròrroga pressupostària perquè suposaria una nova inversió.

    Treballadors de l’hospital explicaven fa uns mesos a aquest mitjà el col·lapse que es vivia a les urgències i les dificultats per passar els pacients a planta. Passadissos de les urgències amb una vintena de llits, col·locats en indrets que no estan pensats per tenir-hi malalts, al costat de cartells que diuen «Es prega no resteu al passadís ja que obstaculitzeu el pas de les lliteres», ha estat una imatge que s’ha pogut veure a les urgències del Broggi els darrers mesos. Els treballadors lamenten, a part dels riscos laborals que aquest fet suposa i la manca d’intimitat del pacient i la família, el volum de pacients que hi ha en relació als professionals disponibles. Asseguren que en ocasions el ràtio d’infermeres per pacient és insuficient i pot arribar a superar els entre 12 i 20 pacients per infermera. L’any passat, el col·lapse i les llistes d’espera al Broggi van encendre el Baix Llobregat i més de 2.000 persones van sortir al carrer per denunciar la situació. En alguns casos, com durant el mes de febrer, es van registrar pics de fins a 412 pacients a urgències, superant àmpliament els 320 casos de mitjana.

  • Institucionalitzar la desigualtat i els interessos privats en l’atenció sanitària de Catalunya

    La Plataforma d’usuàries i treballadores TANQUEM BARNACLINIC SA vol donar resposta a les declaracions realitzades pel Conseller de Salut Sr. Comín al diari El País que es corresponen amb les últimes mesures que el govern de JxS pretén implantar legalment en el ja castigat i privatitzat sistema sanitari català.

    L’avantprojecte de llei de mesures fiscals que acompanyava als pressupostos de 2016, ara paralitzats, pretenien modificar més de vuitanta articles de lleis preexistents,  amb la finalitat de permetre l’utilització del patrimoni i l’activitat privada als centres sanitaris públics.  El Sr. Comín, amb les seves declaracions als mitjans, ratifica aquesta intencionalitat.

    Per aplicar aquestes polítiques, el govern de JxS ha anat introduint modificacions legals dels estatuts dels diferents Consorcis Sanitaris de Catalunya per facilitar l’entrada d’interessos privats i de realització d’activitat privada als centres sanitaris públics. Fa tan sols uns quants dies un dels últims estatuts que pretenien modificar, el del Consorci Parc Salut Mar, que donava cobertura legal a aquestes mesures privatitzadores, va ser paralitzat per la immediata mobilització de veïns i veïnes, treballadors i treballadores de l’Hospital i per l’Ajuntament de Barcelona, co-responsable de la gestió d’aquest consorci públic.

    Existeixen múltiples evidències que la inequitat social és el factor més determinant en la salut de les persones. A Catalunya la desigualtat entre la població ha crescut en els últims anys per sobre de la mitjana de la Unió Europea. També és la comunitat autònoma que més retallades ha efectuat en l’estat de benestar, tant en sanitat, dependència i  educació i una quarta part de la població està en risc de pobresa i d’exclusió social. Malgrat aquestes evidències i fent ús d’una clara perversió del llenguatge però sobretot del concepte d’ètica del bé comú, el Sr. Comín, alumne de l’escola de negocis d’Esade, pretén dir-nos que és èticament admissible fer un ús privat del patrimoni públic permetent que existeixin dos tipus de beneficiaris a la sanitat, els rics i els pobres. Dos tipus d’activitat dins d’un mateix centre públic, la destinada als “clientes” i  una altra destinada als “usuaris”. Per fer-ho possible, es proposen canviar lleis i les “fórmules jurídiques”. Com diu el mateix conseller, “la mesura que cal prendre és la conversió de la figura jurídica responsable d’aquesta activitat privada, en organitzacions sense afany de lucre”.

    El Sr. Comín en un joc malabar, es treu de la màniga una nova figura “les pseudoempreses sense ànim de lucre” per amagar la seva finalitat que és fer negoci amb la salut de les persones. Com ja està succeint a BarnaclínicSA, una empresa que els hi permet i que promou la corrupció i el benefici privat d’unes poques elits amb els recursos de tots. Aquesta Plataforma ja li va fer entrega el passat dia 3 al Conseller, més de 2.500 signatures recollides entre els veïns i veïnes del barri, que manifestaven la voluntat de tancar aquest negoci privat que s’aprofita dels recursos del mateix Hospital, mentre el centre manté llits i quiròfans tancats. I la campanya a Change continuarà.

    Instaurar dues portes d’entrada als centres públics, l’atenció inequitativa, institucionalitzar la desigualtat d’un dret bàsic i universal, no és ètic Sr. Comin. Per afirmar això, sense vergonya, ens preguntem si era necessari posar a un llicenciat en filosofia a càrrec de la sanitat catalana, ja castigada, retallada i privatitzada per l’anterior conseller i empresari Sr. Boi Ruiz.

    La Plataforma TANQUEM BARNACLINIS,SA es manifesta una vegada més, per una sanitat 100×100 pública, universal, i de qualitat, gestionada públicament, eficient, social i èticament al servei del be comú.

    No feia falta únicament un “polític” en el Departament de Salut, com el propi Sr. Comín s’autodefineix, feia falta un polític honest que defensés els drets socials bàsics de totes i tots, que ens estan robant,  i aquest no és vostè  Sr. Conseller. Únicament representa  la segona part de la primera onada de retallades i  privatitzacions portades a terme per l’empresari Sr. Boi Ruiz.

  • Comín fulmina el projecte de dades sanitàries VISC+ que va impulsar Boi Ruiz

    Toni Comín enterra un dels projectes estrella del seu antecessor a la conselleria de Salut, Boi Ruiz: el projecte VISC+, de reutilització de dades personals per a fins d’investigació, en altres paraules, el Big Data sanitari català. En una interpelació parlamentària, Comín ha afirmat que el VISC+ de la passada legislatura ja «no existeix» i que Salut impulsarà entre finals de juny i principis de juliol una jornada participativa sobre el Big Data que segons el conseller «ha de servir per debatre i reforçar el consens» de cara a impulsar la recerca amb les dades sanitàries dels catalans.

    La retirada del projecte VISC+ era una de les reclamacions de la CUP durant el periode de negociacions per la investidura i de la present legislatura. El VISC+ també tenia opositors des dels seus inicis entre la comunitat científica. L’encàrrec del VISC+ es remunta al 2014, moment en el qual tot i la intenció del Departament de Salut es va aconseguir aturar la seva publicació gràcies a les protestes que va generar en l’oposició i els col·lectius que defensen la sanitat pública.

    La voluntat inicial de Ruiz era adjudicar la gestió de les dades a través d’un concurs públic que rondaria els 20 milions d’euros. Finalment només es van cedir dades anònimes a nou centres de recerca i assistencials públics mitjançant la signatura de convenis de cessió d’informació.

    Comín ha explicat que en les jornades hi participaran centres de recerca, associacions de pacients i usuaris, investigadors, agents socials, societats científiques, experts en bioètica, experts en seguretat de dades, universitats, col·legis professionals, partits polítics i mitjans de comunicació, entre d’altres actors.

    El conseller de Salut ha fet una defensa del gran potencial que suposa el big data per la recerca en salut i ha afirmat que «cap país del món hi vol renunciar». «Estem parlant de la solidaritat de pacient a pacient, de cedir lliure i voluntàriament les dades de la història clínica per tal que en un futur aquestes dades serveixen per curar altres ciutadans», ha afegit.

  • Salut admet que va enviar una setmana més tard el protocol d’actuació per l’enterovirus als CAPs

    El conseller de Salut, Toni Comín, ha comparegut aquest dijous a la Comissió de Salut del Parlament de Catalunya per donar explicacions sobre la resposta assistencial i comunicativa que s’ha donat al brot d’enterovirus. Comín ha admès que el protocol d’actuació es va enviar una setmana més tard als centres d’atenció primària i ha dit que es va fer per no “generar alarma”.

    “Vam pensar molt en quin era el moment exacte per enviar el protocol a atenció primària, perquè no hi havia un risc assistencial. El que hi havia era un risc d’alarma i col·lapse. Va ser una discussió discutible però en qualsevol cas les alternatives no eren massa millors”, ha declarat durant la seva compareixença.

    Segons ha explicat el conseller des del dia 6, dia en què es produeix l’alerta, el protocol es va fer arribar a tots els centres hospitalaris i també al Catsalut Respon, perquè tinguessin les eines necessàries per actuar. Però no va ser fins al dia 13 de maig, segons ha dit Comín, que aquest protocol va arribar a les mans dels pediatres que treballen a l’atenció primària.

    El Conseller ha repetit en diverses ocasions que temes com aquest requereixen respostes científiques i que aquestes no són ràpides. Per altre banda, Comín també ha ressaltat que la decisió de comunicar als mitjans de comunicació sobre el brot dies més tard, el 17 de maig, es va prendre de forma deliberada entre equips assistencials, l’Agència de Salut Pública de Catalunya i l’equip de comunicació de Salut. L’objectiu segons el conseller era també no generar una alarma innecessària.

    Comín ha respòs així als diferents membres del parlament que li han retret que la informació sobre el virus arribes tan tard i de forma poc precisa. La primera vegada que Salut va informar sobre aquest virus als mitjans de comunicació va ser el dia 17 de maig  al vespre amb una nota de premsa que només tenia dos paràgrafs i amb poca precisió informativa. No s’explica des de quan es va detectar el virus ni quin era el protocol difós. En la nota es podien llegir coses com: “Avui en dia s’han detectat una quarantena de casos”, sense saber la xifra exacta ni des de quan s’havien diagnosticat.

    El brot està “estabilitzat”

    Segons ha dit Comín aquest dijous el brot d’enterovirus es troba en aquests moments “estabilitzat”. Ahir a la tarda 17 nens seguien ingressats per aquest virus, 4 d’ells a l’UCI.

    El conseller ha assegurat que de moment “els casos no augmenten” però que no es pot donar el brot per finalitzat. Comín també ha explicat que d’ençà que es va informar la premsa sobre el brot el nombre de visites a les urgències pediàtriques va augmentar. El pic més alt es va registrar a l’hospital Vall d’Hebron entre els dies 21 i 22 de maig, quan va augmentar en un 68% el nombre de visites.

  • Llistes d’espera a la Sanitat Pública, privades a l’alça!

    El dia 4 d’Abril, el govern presentava el Pla Integral de millora de la gestió de les llistes d’espera sanitàries. Aquest pla està pressupostat en uns 96 milions d’euros, amb la intenció de rebaixar el 50% tant el temps d’espera de la primera visita a l’especialista, amb uns 13’6 milions d’euros, com en la realització de proves diagnòstiques amb uns 8’4 milions, i a més contempla la disminució en un 10% de les llistes d’espera de les intervencions quirúrgiques, amb 74 milions d’euros.

    El conseller ha deixat molt clar que aquest Pla està condicionat a l’aprovació dels pressupostos, un clar avís als altres grups parlamentaris, i en concret a la CUP-CC.

    Però el que ha posat de manifest aquest Pla de millora, no és tant que es farà amb aquest pressupost, ja s’ha dit que l’activitat addicional suposaria un increment de 20.000 intervencions quirúrgiques, 30.000  proves diagnòstiques, per tal de rebaixar de 71 dies d’espera de mitjana a 35, i 300.000 visites a consultes externes amb l’especialista rebaixar-les de 163 dies de mitjana a 82.

    Tampoc el com es farà no posa res de manifest, ja que les mesures per gestionar les llargues llistes d’espera semblen de ciència ficció. S’ha parlat de desviar el pressupost destinat a les consultes externes, uns 34 milions, cap a l’atenció primària per tal que s’hi faci programació directa. La meva pregunta és: com des de la desviació, i no des de l’increment de pressupost, es pot augmentar l’activitat sanitària i les hores dels professionals que caldrien per atendre-la. I més surrealista encara, també s’ha parlat d’una gestió proactiva de la llista d’espera, oferint un document al pacient sobre la seva situació d’espera i abans d’acabar el temps de referència oferir-los alternatives, de la mateixa utilitat que incrementar la transparència, publicant les llistes d’espera, que només servirà per saber quant de temps t’has d’esperar.

    El que sí ha posat de manifest aquest Pla Integral de millora, i del que s’ha parlat poc per no dir gens, són les xifres desorbitades que existeixen avui en les llistes d’espera, i és que  656.924 pacients estan esperant per ser visitats per primer cop amb un especialista a consultes externes, amb una mitjana de temps d’espera de 163 dies, això vol dir uns 5 mesos i mig d’espera.

    Donant detalls de la situació hi ha 86.605 pacients esperant ser visitats per Traumatologia, 80.065 per Oftalmologia, 30.565 per Cirurgia General i 17.704 per Cardiologia. Aproximadament el 50% d’aquests pacients superen ja els temps màxim de garantia d’espera.

    És important recordar que quan una persona està a l’espera d’una primera visita per algun especialista, està en la primeríssima fase de resolució del seu problema de salut, en la que encara no sap què té, diagnòstic, ni què li hauran de fer, proves complementàries de diagnòstic. Per tant, dir que de mitjana les persones en llistes d’espera per una primera consulta és de 5 mesos i mig, quan inicia aquest procés sembla simplement una bajanada. Si a això li sumem que hi ha 117.235 pacients en espera d’algun tipus de prova diagnòstica amb una mitjana de 71 dies d’espera, uns 2 mesos i mig més, ens posem que ja en fases prèvies ens estem esperant al voltant de vuit mesos de mitjana. 

    Recordem que hi ha 24.273 malalts esperant una Ressonància Magnètica, 12.219 una Colonoscòpia, 10.555 una Ecocardiografia i 7253 una Endoscòpia. I un 24’4% dels malalts de mitjana ja han sobrepassat el temps d’espera garantit.

    Aquestes situacions de temps d’espera tan llargues suposen una gran angoixa als malalts i familiars, angoixa que pot empènyer a buscar solucions en mans privades, fins i tot arribant a demanar crèdits bancaris, o acceptant derivacions a la privada o centres que no són de referència com la Isabel.

    Podem afirmar doncs que les desinversions en el pressupost destinat a Sanitat han fet estralls a les llistes d’espera sanitàries, encara que l’anterior conseller, el sr. Boi Ruiz afirmés una i una altra vegada que el reajustament pressupostari, d’un 15% menys del pressupost en quatre anys,  únicament havia repercutit negativament sobre les condicions salarials i laborals dels professionals sanitaris.

    A més, aquesta repercussió negativa per la manca de pressupost que ha patit la Sanitat Pública  contrasta amb la millora considerable del pressupost, corresponent a l’increment d’activitat, en el sector sanitari privat.

    Segons les lleis de pressupostos, mentre la xarxa pública ha patit una retallada considerable entre el 2010 i el 2014, la xarxa d’hospitals privats que formen part del SISCAT han vist millorar les seves inversions. Entre les derivacions, les reordenacions sanitàries i les aliances estratègiques els centres públics han vist retallada la seva inversió fins el 72,9%, mentre els centres privats l’han incrementat en un 120%.

    A més , segons les xifres preliminars de la Memòria de les entitats d’assegurança lliure del 2014, el nombre de catalans amb una assegurança mèdica privada tornarà a batre un rècord i superarà els 2 milions de persones.

    Molts col·lectius en defensa de la Sanitat Pública i alguns partits polítics ja havíem alertat el que podríem anomenar privatització implícita o encoberta de la Sanitat, pla que consisteix bàsicament en enfortir econòmicament el sector privat, a través d’un pla de retallades salvatges del sector públic en plena crisi econòmica.

    El nou conseller té el repte de fer polítiques continuistes en matèria de Sanitat, descapitalitzant la pública i enfortint el sector privat, o apostar definitivament pel sector públic dotant-ho dels recursos que necessita la població per cobrir definitivament les seves necessitats de Salut. Amb el seu Pla Integral de millora de la gestió de les llistes d’espera té una oportunitat de demostrar de quina corda va.

  • El Barnaclínic no tancarà però una comissió revisarà el seu model

    “No està damunt de la taula tancar el Barnaclínic, sinó revisar el model”, ha dit aquest dimarts Josep Maria Campistol, director de l’Hospital Clínic de Barcelona, segons recull l’agencia Europa Press.

    Campistol ha anunciat, juntament amb Antoni Castells, el director mèdic del Clínic durant la presentació del Pla Estratègic 2016-2020, que han creat, per encàrrec de la conselleria de Salut, una comissió amb professionals interns i externs per revisar el model de Barnaclínic, l’ala privada de l’hospital. Campistol també ha explicat, segons recull Europa Press, que en aquesta comissió hi participarà la direcció de Barnaclínic i que s’estudiarà també, si traslladar o no el centre.

    El director del Clínic ha assegurat que és bo que existeixi aquesta clínica privada perquè amb els diners que recapten gràcies al lloguer d’espais poden comprar tecnologia i esponsoritzar estades formatives a l’exterior. “És bo i positiu, encara que hi ha algun element que grinyola”, ha dit. Segons Europa Press Barnaclínic factura 14 milions d’euros i un 50% d’aquests retornen al centre públic en concepte de lloguers, quiròfans i proves complementàries.

    El model de Barnaclínic, una societat mercantil controlada per l’Hospital Clínic –que forma part de la xarxa d’atenció pública (SISCAT)– i integrada en part dins el seu espai físic, ha aixecat polèmica des que el 2006 va posar en marxa la seva activitat hospitalària. Fa unes setmanes fonts consultades per aquest diari asseguraven que el Clínic estava estudiant la possibilitat de replantejar la forma jurídica de la clínica privada. L’any passat el Parlament va instar al Servei Català de la Salut a investigar l’activitat de Barnaclínic a proposta d’una resolució presentada per la llavors diputada de Ciutadans Carme Pérez.

    Assumir l’activitat del Sagrat Cor          

    A més d’anunciar la revisió del model de Barnaclínic Campistol ha parlat també aquest matí sobre la possibilitat d’assumir l’activitat que es fa a la Clínica Sagrat Cor. Campistol ha dit que estan “molt apretats” i que per tant és molt difícil, si no impossible, assumir l’activitat que fa ara el Sagrat Cor.

    La Clínica Sagrat Cor és un dels tres centres privats amb afany de lucre que el conseller Toni Comín va prometre que trauria de la xarxa pública. De moment però no ha dit què passarà amb els pacients de la xarxa pública que són derivats a aquest centre.

    Els altres dos centres, l’Hospital General de Catalunya i la Clínica del Vallès, ja han quedat fora de la xarxa pública, tot i que seguiran assumint pacients fins a la finalització dels contractes amb el CatSalut.

  • L’ambiciós (i complicat) pla del Govern en salut

    Aquest dimarts l’executiu català ha presentat el Pla de Govern per aquesta legislatura de només 18 mesos. En matèria de Salut els objectius són quatre: (1) Garantir un sistema de salut universal, públic i equitatiu, (2) Potenciar un sistema transparent, participatiu i sostenible, (3) Reforçar un sistema de qualitat assistencial basat en l’R+D+I i (4) Impulsar les polítiques de prevenció i promoció en salut. Les mesures i normes concretes que acompanyen aquests objectius no són poques i la gran majoria encara estan per fer. Entre les diferents mesures hi ha la Llei de Salut i Social de Catalunya, definir les bases d’una hipotètica Agència Catalana de Medicaments i Productes Sanitaris, el Pla Director d’Urgències o el Decret català que reguli la indicació, ús i autorització de la prescripció infermera -en aquesta última hi ha un preacord-.

    Amb tot, els principals reptes per a Comín al capdavant de la Conselleria seran probablement els d’aplicar i complir amb el Pla integral per a la reducció de les llistes d’espera, d’una banda, i «desprivatitzar» el Sistema sanitari integral d’utilització pública de Catalunya (SISCAT), de l’altra, dos objectius que ja duia el Pla de Xoc final presentat per Junts pel Sí i que són les dues grans espases del govern de Comín.

    Reduir les llistes d’espera

    A principis d’abril Comín va presentar el Pla integral per a millorar la gestió de les llistes d’espera sanitàries. Aquest pla, d’acord amb el que preveia el Pla de Xoc, fixa com a objectius reduir a la meitat el temps mitjà d’espera per a primera visita i proves diagnòstiques, i un 10% el nombre de persones que esperen ser operades. Com? Amb activitat addicional. Concretament 30.000 proves diagnòstiques, 20.000 operacions quirúrgiques i 300.000 visites a consultes externes més que l’any anterior (2015). Amb aquest increment de l’activitat es preveu que el temps mitjà d’espera per a la diagnosi passi de 71 dies a 35 i que en el cas de l’espera per la consulta a l’especialista (consultes externes) el temps mitjà passi de ser 163 dies a ser 82. És a dir, que per exemple segons el pla, es passaria d’haver d’esperar de mitjana cinc mesos i mig a esperar-ne uns dos i una mica més en el cas de la visita a l’especialista. En qualsevol cas els càlculs són sobre el temps mitjà d’espera, fet que significa que hi ha casos en els quals el temps d’espera és més de sis mesos i fet que significa també que encara que es redueixi el temps mitjà pot seguir havent-hi casos de persones que superen els terminis màxims d’espera garantits, com passa actualment.

    Al desembre del 2015 hi havia a Catalunya 153.103 persones esperant per ser operades. Entre les intervencions quirúrgiques amb major llista d’espera, segons dades de Salut, hi ha les operacions de cataràctes, pròtesi de genoll o les d’hèrnies abdominals (21.070, 7.741 i 6.530 persones en llista, respectivament). Destaca que de les 153.103 persones que estaven esperant per una operació, en 119.263 casos es tracta d’intervenció amb termini de referència. D’aquests, 15.921 portava més d’un any en llista d’espera. En molts casos se superen els temps màxims que la xarxa sanitària pública ha de garantir pel que fa a l’accés a les operacions. Per exemple, per una operació de pròtesi de genoll el termini d’accés garantit és igual o inferior a 180 dies i segons dades de Salut a desembre de 2015 hi havia 2.918 pacients que ja feia més de 180 dies que eren en llista d’espera – un 37% dels pacients en llista per aquest tipus d’intervenció-. En el cas de les persones que eren en llista d’espera per fer-se una prova diagnòstica -117.235- 22.178 porten entre tres mesos i un any d’espera i 2.288 fa més d’un any que esperen.

    Tot i que en el pla de govern no consta, Comín va dir en la seva primera intervenció al Parlament que més enllà de reduir les llistes el compromís del govern passava per complir tant els temps de garantia com els de referència. «El percentatge de compliment és molt alt però no és absolut», va admetre llavors respecte de la situació d’espera actual. El pla presentat aquest dimarts tampoc no entra en percentatges i es limita a parlar d’una «millora de la situació de les persones en llista d’espera per a intervenció quirúrgica, prova diagnòstica o visita a l’especialista» però fonts del Departament de Salut asseguren a aquest mitjà que el compromís segueix sent l’inicial i es remeten al que diu el Pla integral per a millorar la gestió de les llistes d’espera sanitàries.

    Ara bé, el gran obstacle per dur a terme aquest pla és que està completament condicionat a l’aprovació de nous pressupostos. El càlcul que fa Salut és que es necessiten 100 milions d’euros per fer-ho i ja en la presentació del pla fa unes setmanes va deixar clar que si no hi havia aquests 100 milions d’euros més el pla de millora no es farà. “Amb una situació de pròrroga pressupostària no disposarem de 100 milions addicionals i per tant tots aquests compromisos no es podran fer efectius. Això no és una decisió política d’aquesta conselleria, sinó que és una dada de la qual no tenim cap possibilitat de maniobra”, va dir llavors Comín. Si finalment hi ha el pressupost necessari el pla es farà en un termini de 12 mesos des de l’aprovació dels nous comptes.

    Treure l’afany de lucre de la xarxa d’atenció pública

    Una altra de les mesures que inclou el pla de govern presentat dimarts és la «garantia que la llista de centres hospitalaris integrats en el SISCAT no inclou centres privats amb ànim de lucre». Actualment, a la llista de centres que ofereixen activitat dins del SISCAT -la xarxa d’atenció pública- hi ha centres de titularitats diverses. Els que tenen afany de lucre són: la Clínica Girona, l’Hospital Universitari Sagrat Cor, la Clínica de Ponent, l’Hospital General de Catalunya i la Clínica del Vallès. En la seva primera intervenció davant la Comissió de Salut al Parlament, Comín va fer referència als convenis amb la Cínica del Vallès i l’Hospital General de Catalunya, del grup QuirónSalud. Pel que fa a la resta de casos, fonts del Departament de Salut asseguren que «s’estan estudiant i analitzant els contractes» i que el cas de l’Hospital Universitari Sagrat Cor «és especial donat que, entre d’altres motius, té població de referència».

    La complicació d’aquesta mesura passa per la complexitat de concretar com els centres públics poden absorbir activitat que ara deriven a centres amb afany de lucre. Segons va anunciar aquest dijous Comín, després d’una interpel·lació parlamentària del PSC sobre la reordenació dels centres del SISCAT, l’activitat que actualment deriva l’Hospital Taulí de Sabadell a la Clínica del Vallès (2.128 pacients el 2015) i a l’HGC (16 pacients el 2015) serà absorbida per centres de la xarxa pública del Vallès. Concretament, segons Comín, es necessiten 68 llits i cinc quiròfans addicionals per assumir l’activitat i «sobren llit» ja que el Consorci Sanitari de Terrassa té 131 llits disponibles, la Mútua de Terrassa 96 i el Taulí 68.

    Està previst que aquests centres assumeixin l’activitat quan acabin els contractes que té actualment el CatSalut amb la Clínica del Vallès (el 15 d’agost) i l’Hospital General de Catalunya (l’1 de gener del 2017). Amb aquest anunci dijous Comín descartava la possibilitat que Salut llogui espais a aquests operadors privats per absorbir l’activitat dels centres exclosos del SISCAT, una informació que el Comitè d’Empresa del Taulí va assegurar que s’estava estudiant des de la direcció. Pel que fa al Sagrat Cor, Salut reconeix necessitar més de temps per decidir com canalitzar la important demanda que ara absorbeix -a més, el contracte amb aquest hospital és fins al 2022-. L’Hospital Sagrat Cor és dels que acull més pacients traslladats d’un altre. Concretament, dels 2.139 pacients que van ser-hi derivats prop de la meitat, 1.011, provenien l’Hospital Vall d’Hebron i 454 de l’Hospital de Bellvitge, tots dos centres de l’Institut Català de la Salut (ICS).

    Sobre algunes propostes, com el de fer un decret català d’infermeria o el de tramitar una llei d’universalització de l’assistència sanitària, ja s’han fet uns primers passos des del govern però encara cal veure el text definitiu i que s’aprovi. També s’han posat en marxa alguns estudis, com per exemple, el que seguint els passos de la iniciativa de l’Ajuntament de Barcelona -que va publicar un mapa de l’estat de la privatització de la sanitat a la ciutat- preveu fer un mapa de «la privatització» a tot Catalunya.

     

  • Salut analitzarà indicadors de desigualtat per reordenar els recursos per a la primària

    L’Índex d’atur o el nivell d’estudis dels ciutadans en àrees territorials són indicadors, entre altres, que determinaran quins són els recursos sanitaris que necessita la població de cadascuna de les 375 àrees de salut -unitats territorials en les que s’organitza l’atenció primària- en les que està organitzat el mapa sanitari català. Aquesta és la idea que hi ha darrere l’estudi que la conselleria de Salut ha encarregat ara a l’AQuAS, un estudi que recollirà informació a partir de diferents indicadors socioeconòmics i que ha de servir per fer un mapa de quines són les necessitats en termes de recursos sanitaris de la població.

    L’objectiu, segons ha explicat aquest dijous el conseller de Salut Toni Comín, és fer una reordenació dels recursos a les àrees bàsiques de salut en funció de les necessitats detectades. «Les necessitats de la població són diferents en funció de la seva situació social i econòmica», ha assegurat Comín durant una visita al CAP La Mina, que està en fase de construcció i que està previst que s’inauguri el 2017.

    Fins ara a l’hora d’assignar la població a les àrees bàsiques de salut es tenien en compte indicadors com la població, l’envelliment, la dispersió i la renda mitjana d’aquella zona. «Ara volem aprofundir en això, volem posar el factor desigualtat a les nostres polítiques», ha dit el conseller. Segons ell fins ara la distribució de recursos no s’ha fet amb indicadors «prou exactes» ni prou «a fons» i per això es tindran en compte indicadors de desigualtat. Entre aquests determinants hi haurà el nivell d’atur de la població, el nivell d’estudis dels usuaris o el nombre de joves que no han acabat l’ensenyament obligatori. Qui ja ha fet informes en la línia que ara vol seguir Salut és l’Agència de Salut Pública de Barcelona, que per exemple va incorporar l’InfoABS, que conté indicadors sòcio-demogràfics, de mortalitat i de morbiditat per a les 66 Àrees Bàsiques de Salut, els 10 sectors sanitaris i tota la ciutat de Barcelona.

    L’informe en el què ha començat a treballar ja l’AQuAS estarà llest abans de l’estiu, segons el calendari previst per Salut. L’encarregat de traduir les necessitats detectades en una ordenació o reordenació dels recursos d’atenció primària -tant en termes de personal com d’equipament- serà el Servei Català de la Salut. «Intentarem combinar dos tipus de solucions: l’increment de recursos i la redistribució de recursos existents, però són decisions que no prendrem fins que tinguem tota la informació sobre la taula», ha explicat Comín, que ha estat prudent i no ha volgut apuntar possibles mesures concretes.

    Amb tot ha posat com a exemple el CAP de la Mina, que té una població assignada de prop de 16.000 persones quan l’assignació mitjana en un CAP estàndard és de 30.000. «Es tracta de què els metges tinguin menys població per atendre quan aquesta població té una càrrega de necessitats més alta», ha apuntat.

    Segons dades de la memòria del CatSalut de 2014 Catalunya va registrar més de 45 milions de visites a Centres d’Atenció Primària -més de la meitat a la Regió Sanitària de Barcelona- i la mitjana és de 8 visites per habitant. Amb tot el 36,8% de les visites el van generar majors de 64 anys.