Just Deploy It!

Etiqueta: vacunes

  • Premi Nobel de Medicina 2023 per a Katalin Karikó i Drew Weissman per les vacunes d’ARN contra la covid

    Premi Nobel de Medicina 2023 per a Katalin Karikó i Drew Weissman per les vacunes d’ARN contra la covid

    Els investigadors Katalin Karikó (1955, Hongria) i Drew Wissman (1959, Estats Units) són considerats els «pares» de les vacunes d’ARN missatger contra la covid. Karikó i Wissman van establir els fonaments de les dues vacunes que han permès controlar les greus conseqüències del coronavirus, sobretot en persones grans i vulnerables. «Les vacunes han salvat milions de vides i han previngut malalties greus en moltes més», ha justificat el portaveu de l’Acadèmia durant l’anunci del premi. «Els descobriments dels dos premis Nobel van ser fonamentals per a desenvolupar vacunes d’ARNm contra la COVID-19 durant la pandèmia que va començar a principis del 2020. A través dels seus descubrimients innovadors, que han canviat fonamentalment la nostra comprensió de com interactúa l’ARNm amb el nostre sistema inmunològic, els galardonats van contribuir a la taxa sense precedents de desenvolupament de vacunes durant una de les amenaces a la salut humana més gran de l’època moderna”, va destacar el jurat.

    La bioquímica hongaresa Katalin Karikó va passar 40 anys treballant i desenvolupant avenços que han estat claus per a les vacunes de Moderna i BioNTech. Per la seva banda, Drew Weissman va treballar amb Karikó i va fer possibles les teràpies a  partir de l’ARN missatger que incorporen les vacunes de Pfizer o Moderna.

    Els dos científics van descobrir que l’ARNm amb base modificada es pot utilitzar per a bloquejar l’activació de reaccions inflamatòries i augmentar la producció de proteïnes quan l’ARNm s’administra a les cèl·lules. Els premiats van publicar els seus resultats en un article l’any 2005 que aleshores va cridar poc l’atenció, però que va assentar les bases per a avenços de crucial importància que han servit a la humanitat durant la pandèmia de coronavirus.

    Ambdós científics van rebre l’any passat el premi Fronteras del Conocimiento de la Fundación BBVA 2022 per aquest mateix motiu. Amb Katalin Karikó, són 13 les dones que han rebut fins ara el Nobel de Medicina.

     

  • Comença la campanya de vacunació conjunta contra la grip i la COVID-19

    Comença la campanya de vacunació conjunta contra la grip i la COVID-19

    L’objectiu d’aquesta campanya de vacunació 2023-2024 és vacunar al 75% de les persones vulnerables, segons va destacar el conseller de Salut, Manel Balcells i Díaz, qui va afegir que es pretén que es vacunin també «el màxim de professionals de tot el sistema de salut i socials, perquè en són els cuidadors”.

    De moment, Salut ha iniciat la vacunació per a la població més vulnerable, com ara les persones que viuen a residències de gent gran, i la setmana vinent començaran a vacunar a les persones que reben atenció sanitària domiciliària. Pel que fa a la resta de col·lectius a qui es destina la vacunació de la grip i de la COVID, està previst que sigui a partir del 16 d’octubre quan es posi en marxa: s’adreçarà a les persones de 60 anys i més, les persones amb condicions de risc (problemes de salut crònics, obesitat etc.), les dones embarassades, les persones amb immunosupressió, o els professionals sanitaris i sociosanitaris i altres serveis essencials i crítics. Aquest any també es recomana la vacunació antigripal per al col·lectiu de persones fumadores i, per primera vegada i com a principal novetat, Salut introdueix la vacunació sistemàtica contra la grip també per a tots els infants d’entre 6 i 59 mesos d’edat.

    Vacuna contra la grip a nadons de 6 mesos

    Tot i que, habitualment, en menors, la mortalitat per grip és mínima, aquesta malaltia produeix un nombre important de visites a centes de salut, hospitalitzacions i ingressos per complicacions, especialment en els infants de menor edat. Es calcula que, a l’Estat espanyol, i en menors de 5 anys, es produeixen cada any 50.000 casos de grip confirmada a l’Atenció Primària, 4.000 hospitalitzacions, 800 casos greus, 250 ingressos a la UCI i 8 defuncions intrahospitalàries. En aquest sentit, els nadons d’entre 6 i 59 mesos no només és un dels grups que més pateix la infecció, sinó que també pot presentar complicacions greus a causa d’ella; la vacuna, amb una única dosi injectable, permetrà protegir precoçment les criatures de contraure la malaltia. L’OMS i el Centre Europeu per a la prevenció i el control de les malalties (ECDC) recomanen aquesta vacunació anual a la població infantil, i dotze països europeus ja l’han introduït.

    La vacuna de la grip que rebran aquests infants a Catalunya també és tetravalent, com la dels adults, i amb la mateixa composició, però adaptada amb indicacions per a l’edat. Sobre les vacunes intranassals, el comitè d’experts en vacunes de Salut ha determinat fer una prova pilot de 3.000 unitats per estudiar-ne l’eficàcia, ja que considera que hi ha dubtes seriosos del cos eficàcia d’aquesta presentació, tal i com ha confirmat el conseller Balcells.

    Vacunació de Covid-19, només per a persones d’alt risc i sanitaris

    Malgrat que actualment tant a Catalunya com a nivell internacional es detecta una tendència ascendent en la incidència d’infeccions i d’hospitalitzacions per COVID-19, probablement relacionada amb l’aparició de noves subvariants d’òmicron amb més transmissibilitat, les recomanacions per a la vacunació 2023-24 de COVID-19 es mantenen de moment per a persones d’alt risc de patir complicacions i grups com els professionals sanitaris i sociosanitaris, que atenen aquestes persones vulnerables; ara per ara, no es justifica la vacunació contra la COVID-19 en persones no incloses en aquests col·lectius.

    Segons la secretària de Salut Pública de Catalunya, Carmen Cabezas Peña, aquesta vacuna s’ha mostrat eficaç contra les diverses subvariants del SARS-CoV-2, les EG.5 i BA.2.86 (conegudes com a Eris i Pirola), i “la vacuna adaptada s’ha fet en relació al tipus d’òmicron que circulava al mes de maig. Els virus que ara circulen només tenen petites variacions i s’ha comprovat en estudis que els anticossos que provoca la vacuna disponible (i que s’administrarà), són efectius per aquests subvariants”. Cabezas va explicar e rod de premsa per als mitjans que s’han adquirit un total de 1.715.000 dosis de vacunes antigripals per a la campanya 2023-24, que constitueixen 110.200 dosis addicionals respecte a la campanya de vacunació de 2022-23 (1.604.800) i 145.000 dosis més que per a la campanya de 2021-22 (1.570.000). Amb aquestes xifres es pretén superar cobertures de vacunació del 75% en persones de 60 anys o més i en el personal sanitari i sociosanitari, i superar el 60% de cobertura en dones embarassades i en persones amb condicions de risc.

    Els CAP, sempre a primera línia

    Els centres d’assitència primària seran l’entorn habitual de les vacunacions, però també s’habilitarà a cada regió sanitària com a mínim un punt de vacunació poblacional (PVP) per facilitar encara més la vacunació fora dels horaris dels CAP. En aquests casos, a l’hora de demanar cita, el pacient podrà triar entre el CAP o el PVP de la seva regió sanitària. Malgrat que el període prioritari de vacunació és durant la tardor i fins a finals de desembre, les vacunes contra la grip i la COVID-19 estaran disponibles fins que finalitzi la temporada estacional a finals de març de 2024.

     

  • El poder de les vacunes per erradicar malalties

    Febre alta, fatiga i mal d’esquena intens i, de vegades, dolor abdominal i vòmits. Aquests eren alguns dels símptomes de la verola, una malaltia contagiosa aguda, causada pel virus variola, que també es va caracteritzar per l’erupció de pústules plenes de líquid i després de pus, repartides primer a la cara i després en el cos dels malalts, que acabaven coberts de crostes.

    Milions de persones van morir a causa d’aquesta patologia, que es creu que va poder haver existit durant 3.000 anys i que es transmetia pel contacte proper entre persones a través de gotetes infeccioses. Només en el segle XX es van produir entre 300 i 500 milions de morts a causa de la verola, letal en el 30% dels casos.

    Per això, l’Organització Mundial de la Salut (OMS) va llançar el 1967 un pla definitiu per erradicar-la a través de la vacuna que el metge britànic Edward Jenner havia aconseguit el 1796 i que portava des de llavors administrant. A mitjan del segle XX, la vacunació va acabar sent global i l’últim cas natural conegut es va produir a Somàlia el 1977.

    «Al principi hi va haver molta reticència a la vacunació, fins i tot es va ridiculitzar a Edward Jenner amb caricatures. Parlem de principis del segle XIX. Portar la vacuna a les colònies i al nou món va suposar un gran repte, però a poc a poc es va anar estenent i vam trigar més d’un segle en acabar erradicant la verola», assenyala a SINC José Antonio López Guerrero, director del grup de Neurovirologia del departament de Biologia Molecular de la Universitat Autònoma de Madrid.

    Va succeir el 9 de desembre de 1979, quan l’OMS va declarar la fi d’aquesta patologia infecciosa humana, que va ser la primera -i fins ara l’única humana- que l’ésser humà ha aconseguit erradicar gràcies a la immunització de tota la població. «La vacunació es va suspendre després de l’erradicació i ara la majoria de les persones menors de 40 anys no han estat vacunades», explica a SINC David Heymann, epidemiòleg nord-americà a la London School of Hygiene and Tropical Medicine.

    Segons l’investigador, la immunitat de la vacuna persisteix quatre dècades després, «però no se sap exactament quant de temps més. S’assumeix que ha proporcionat immunitat de per vida a la majoria de les persones vacunades», concreta Heymann.

    Una coordinació mundial efectiva

    Tot i que s’han produït altres intents d’erradicació d’altres malalties -és a dir, el control i l’eliminació a tot el món sense excepcions-, només han estat eliminades amb èxit a través de la vacunació la verola i la pesta bovina.

    Aquesta última es va convertir en la primera malaltia animal en ser erradicada en la història de la humanitat. La seva fi la van declarar el 2011 l’Organització de les Nacions Unides per a l’Alimentació i l’Agricultura (FAO, per les seves sigles en anglès) i l’Organització Mundial de Sanitat Animal (OIE, també per les seves sigles en anglès) després de 20 anys de campanya mundial per acabar amb aquesta patologia viral que atacava el bestiar.

    «Encara que la pesta bovina no va infectar als humans, sí que va provocar una greu escassetat d’aliments al llarg dels segles», recalca l’epidemiòleg nord-americà. La seva fi no només va suposar un reconeixement a la comunitat científica, que va emprendre programes de vacunació globals i fortes mesures de control de virus, sinó també a la cooperació i coordinació internacionals.

    En el cas de la verola, l’expert, que ha treballat més de 22 anys a l’OMS, on va liderar la resposta global al SARS de 2003, assenyala que la seva erradicació es va produir gràcies «a una vacuna eficaç, al fet que no existís un reservori en la naturalesa, que totes les infeccions s’expressessin clínicament de la mateixa manera i que l’estratègia de recerca i contenció fora altament efectiva i fàcil d’aconseguir».

    Podrà succeir el mateix amb les vacunes contra la Covid-19 o altres malalties? «No totes han demostrat tenir una arma a la vacunació. Hi ha virus com el VIH amb el qual portem en pandèmia des de 1980 intentant elaborar vacunes. No tots els patògens són susceptibles de tenir vacunes contra ells», aclareix el viròleg espanyol.

    La complicació per trobar una vacuna pot radicar en la via d’entrada de virus o en la forma d’infecció, com el virus de la sida, que s’integra en les cèl·lules. «En molts altres casos és perquè són malalties que no han despertat un interès econòmic per a la inversió en la seva erradicació», confessa l’investigador de la UAM.

    Segons ell, perquè una malaltia sigui susceptible de tenir una vacuna, la patologia ha de fer-se global o afectar el primer món, «on la investigació i les empreses farmacèutiques mostren un clar interès».

    En el cas de la malària, aconseguir una vacuna ajudaria a prevenir dos milions de casos i quatre milions de morts addicionals per a 2030, per exemple. «S’està invertint cada vegada més diners en aquesta malaltia i s’estan produint diferents vacunes d’efectivitat limitada, però no s’ha aconseguit res comparable amb el que està passant amb el coronavirus. La coordinació mundial i la inversió econòmica no han tingut precedents en la història de la humanitat», recalca López Guerrero.

    Altres malalties a un pas de l’erradicació

    L’erradicació de la verola i la pesta bovina van demostrar que la vacunació és «una eina poderosa per prevenir malalties infeccioses», declara Heymann. En aquest sentit, l’experiència adquirida amb la vacunació de la verola i els projectes internacionals que es van desenvolupar en aquell temps estan permetent que s’intenti acabar amb altres patologies.

    En l’actualitat, a més de l’hepatitis C, s’està treballant en l’erradicació de la poliomielitis, el virus de la qual es multiplica en l’intestí i afecta el sistema nerviós, arribant a provocar paràlisi, sobretot als nens menors de cinc anys que es contagien per via oral o fecal.

    El 1988, es va llançar la Iniciativa Mundial d’erradicació de la Poliomielitis després de l’adopció de la resolució per l’Assemblea Mundial de la Salut. Encapçalada pels governs nacionals, l’OMS, l’organització Rotary International, els Centres per al Control i la Prevenció de Malalties (CDC) dels EUA, UNICEF, i més tard la Fundació Bill i Melinda Gates i Gavi, l’Aliança de Vacunes, la resposta a la malaltia va donar els seus fruits.

    Els casos de poliovirus infantil van disminuir en més del 99% des de finals dels anys 80, és a dir, que van passar de 350.000 casos en més de 125 països endèmics a 175 casos notificats el 2019, gràcies a les vacunes.

    Però la poliomielitis s’enfronta a altres problemes directament relacionats amb el virus. «Hi ha encara alguna soca de virus, de les tres conegudes, que està sense erradicar. S’espera que amb una mica de sort en els propers anys es pugui aconseguir acabar amb ella», assenyala l’investigador espanyol.

    Es va aconseguir posar fi a la soca salvatge tipus 2 en 1999 i des del 2012 no s’ha notificat cap cas del tipus 3. Les dues soques es consideren erradicades a escala mundial, però en l’actualitat, el poliovirus salvatge tipus 1 segueix afectant al Pakistan i l’Afganistan .

    Segons l’OMS, les estratègies per a l’erradicació de la poliomielitis funcionen quan s’apliquen plenament, com ha quedat demostrat a l’Índia, «el lloc més desafiant des del punt de vista tècnic», el 2011.

    Malgrat tot, la vacunació de la poliomielitis s’ha topat amb greus obstacles. Les dificultats socioculturals en alguns països on es rebutjava la medicació i s’atacava als sanitaris, les complicacions de països empobrits de l’Àfrica subsahariana i la mobilitat de les persones en temps de guerra han provocat la seva reaparició en certes nacions. La desinformació o les pseudociències en aquestes zones han perjudicat el programa de vacunació, com ha passat a Nigèria, explica José Antonio López Guerrero.

    En el cas de l’hepatitis C, la proposta per abordar la seva erradicació no inclou vacuna, sinó medicaments, davant la inexistència de la primera. «És una cosa gairebé més filosòfica que tècnica, perquè només amb fàrmacs és molt difícil acabar amb una malaltia, tret que sigui un abordatge coordinat d’índole mundial», subratlla el viròleg espanyol.

    La fi de la pandèmia de la Covid-19?

    En la lluita contra la Covid-19, a l’igual que per tantes altres malalties, les vacunes seran una eina important, «però pel fet que moltes infeccions són asimptomàtiques o lleument simptomàtiques i no s’identifiquen, el control seguirà sent un desafiament i hi ha la necessitat de teràpies i proves estratègiques sòlides», suggereix a SINC David Heymann.

    El desenvolupament de les vacunes contra la Covid-19 va començar tan aviat com els científics xinesos van publicar la seqüència de la SARS-CoV-2 l’11 de gener de 2020. «La primera prova de fase 1 va començar entre vuit i deu setmanes després. L’OMS ha estat involucrada en esforços de R + D des de gener», indiquen a SINC fonts d’aquesta organització mundial.

    Després d’un any intens d’assajos clínics per aconseguir-la a una velocitat extraordinària, les vacunes de Pzifer-BioNtech i Moderna, a la qual li seguirà la d’AstraZeneca-Oxford, porten des de principis de desembre de 2020 administrant-se, però, per ara, no són suficients per frenar el coronavirus. «Hem de recordar que, tot i que les vacunes ajudaran a posar fi a la pandèmia, no ho resoldran tot», diuen fonts consultades a l’Organització Mundial de la Salut.

    A mesura que continua la crisi de la Covid-19, l’OMS aconsella seguir prenent totes les mesures necessàries per evitar que el virus es propagui i causi més morts. «Necessitem seguir endavant i adoptar un enfocament de ‘fer-ho tot’: mantenir la distància física, quedar-nos a casa si se’ns demana, i seguir totes les mesures que es posen en marxa per mantenir-nos fora de perill», recalquen.

    Els experts coincideixen que les vacunes obtingudes sí que protegeixen contra els casos més greus de la malaltia, i que en el futur «amb sort també ho faran contra les infeccions i el portador nasal», afirma Heymann.

    No obstant això, en tractar-se d’un virus respiratori, no està clar encara si les vacunes permeten de moment la no dispersió de virus. A més, gran part de la comunitat científica considera que la SARS-CoV-2 s’acabarà convertint en endèmic.

    40 anys després de l’erradicació: el cas de la verola

    Un cop erradicada la verola a la fi de 1979, les vacunes van deixar de administrar-se a les persones, de manera que totes aquelles menors de 40 anys no han estat immunitzades contra aquesta patologia.

    En un treball publicat a la revista Vaccine, un grup internacional de científics, que ha analitzat les conseqüències de l’erradicació d’aquesta malaltia del gènere Orthopoxvirus, estima que més del 70% de la població mundial ja no està protegida contra ella.

    No només això. A través de la immunitat creuada, aquestes persones tampoc ho estan contra altres Orthopoxvirus, com sí ho estarien les que al seu moment van ser vacunades contra la verola. Així, la verola símica, que és transmesa de manera esporàdica als humans per animals salvatges com rosegadors i primats i de la qual encara no s’ha identificat un reservori, podria suposar una nova amenaça.

    Tot i que aquesta malaltia encara es considera una infecció zoonòtica, «és preocupant el fet que la transmissió sembla estar augmentant entre els menors de 40 anys en els boscos tropicals d’Àfrica», subratlla a SINC David Heymann, epidemiòleg a la London School of Hygiene and tropical Medicine i coautor de l’estudi.

    Els experts suggereixen que cal comprendre millor l’evolució genòmica i l’epidemiologia canviant d’aquest tipus de virus i millorar les estratègies de control de malalties.

    Aquest és un article publicat originalment per l’Agència SINC

  • Vacunes contra la COVID-19: les deu candidates més avançades

    La pandèmia del coronavirus ha canviat les nostres vides, potser per sempre. Portem ja més de sis-cents mil morts i 15,5 milions de casos a tot el món, segons les dades actualitzades del Centre de Ciència i Enginyeria de Sistemes de Johns Hopkins, amb un nombre de casos i morts que no para de créixer en països com EUA i Brasil.

    El desenvolupament de vacunes sol portar anys d’investigació i proves abans d’arribar a la fase clínica, però aquesta crisi ha accelerat tot el procés. Empreses i centres d’investigació de tot el món estan treballant a un ritme frenètic per tenir el proper any una vacuna segura i eficaç que ens protegeixi contra els efectes de la SARS-CoV-2.

    A aquesta velocitat trepidant ha contribuït també l’Administració de Donald Trump, que el passat mes de maig va llançar la seva controvertida Operation Warp Speed. Aquest programa ha seleccionat, fins al moment, cinc projectes de vacuna que rebran milers de milions de dòlars en fons federals abans que hagi proves que realment funcionen, entre elles, hi ha la de la Universitat d’Oxford i Astra Zeneca i la de la biotecnològica nord-americana Moderna, segons informa The New York Times.

    Mercedes Jiménez, bioquímica de Centre d’Investigacions Biològiques Margarita Salas (CIB-CSIC), prefereix «no comentar» la política nord-americana en la competició per la vacuna i destaca el «gran treball científic que s’està duent a terme per aconseguir-la».

    Segons comenta a SINC, «s’està invertint molt esforç investigador per aconseguir una profilaxi eficaç contra la COVID-19 i crec que donará nombrosos fruits». La investigadora considera que les variades aproximacions que s’estan utilitzant per al desenvolupament de la vacuna «aconseguiran que l’efectivitat sigui diferent». De fet, opina, en aquesta carrera «es necessitarà més d’un cavall guanyador«.

    En aquest punt coincideix també la immunòloga del CIB-CSIC Maria Montoya, que indica a SINC que «la comunitat científica està aportant tot el coneixement possible per aconseguir l’anhelada vacuna. S’estan investigant i provant totes les estratègies: vacunes amb vectors replicatius i no replicatius, d’ARN, ADN, de proteïnes d’subunitat, de virus inactivat i de pseudopartículas virals recombinants», assenyala.

    Montoya creu que «de tots els candidats, tindrem diverses vacunes que generaran immunitat, potser parcial o potser total. Però qualsevol vacuna, tot i que confereixi una protecció parcial, serà millor que no tenir cap».

    Per la seva banda, Jorge Carrillo, investigador en immunobiologia d’IrsiCaixa, recorda que en aquesta competició els grups involucrats es juguen també el seu prestigi i el seu futur. «No crec que cap d’ells hagi de treure un candidat amb una eficàcia inferior al 60%» [el nivell de protecció mínim requerit fins ara per les agències del medicament]. Carrillo assenyala que «no els resultaria rendible perquè seria una vacuna de vida molt curta que podria ser substituïda de seguida per una altra que aconseguís majors nivells de protecció».

    En la competició, Montoya diu que «les que van més avançades, per ser menys complexes, són les que han pres una part de la SARS-CoV-2 o un subunitat, i s’ha inserit en un vector. En aquests prototips de vacuna, «el sistema immunitari ‘només’ veu una part de virus i podria passar que conferissin immunitat parcial». Així i tot, «serien molt útils per a vacunar la població», insisteix. «Les que contenen més parts de virus són més complicades de produir i, per això, arribaran més tard».

    Actualment, hi ha 149 vacunes experimentals contra la COVID-19. D’elles, 19 ja s’estan provant en una o diverses de les tres fases d’assajos amb humans, segons les últimes dades de l’Organització Mundial de la Salut (OMS).

    1. Universitat d’Oxford / AstraZeneca

    Regne Unit, assajos en fase III

    La primera a aquesta classificació és la desenvolupada per la Universitat d’Oxford i Astra Zeneca. Ja ha entrat en fase III de proves d’eficàcia, s’està provant amb 4.000 voluntaris al Regne Unit, en breu s’assajarà al Brasil amb 5.000 persones i a Sud-àfrica amb 2.000. En els assaigs s’inclouen nens de 5 a 12 anys i adults de més de 70 anys.

    El prototip es diu ChAdOx1 nCoV-19 i està fet a partir d’un virus anomenat ChAdOx1, una versió afeblida d’un virus del refredat comú (adenovirus), que causa infeccions en els ximpanzés i que ha estat modificat genèticament de manera que és impossible que es repliqui en humans.

    El candidat ha estat redissenyat per contenir la proteïna S (de l’anglès spike, espícula), present en el coronavirus, que li dóna el seu característic aspecte de punta i corona a la superfície. Els investigadors esperen que la vacuna, a l’presentar aquesta proteïna a les nostres cèl·lules immunitàries, pugui induir la producció d’anticossos específics.

    La farmacèutica AstraZeneca, sòcia de la universitat britànica en aquest projecte, té un acord amb el Govern dels EUA per iniciar un assaig amb 30.000 persones en aquest país i ha rebut finançament de l’Administració nord-americana dins de el programa Operation Warp Speed.

    Sobre aquest projecte, Montoya opina que aquesta vacuna de subunitat «és interessant perquè utilitza un vector que ja ha donat molt bons resultats en vacunacions davant d’altres malalties, com MERS, tuberculosi, el virus de Chikungunya i Zika. Ara, cal saber quin tipus d’immunitat indueix enfront de la COVID-19», aclareix.

    AstraZeneca ja ha signat amb socis al Regne Unit i Estats Units per a la producció en massa de la vacuna, amb la finalitat que es pugui distribuir si finalment s’aconseguissin proves concloents d’eficàcia i seguretat. La firma ha assegurat que la seva capacitat total de fabricació és de 2.000 milions de dosis, segons la web de notícies mèdiques STAT.

    El CEO de la signatura, Pascal Soriot, va declarar fa unes setmanes que «la vacuna podria protegir per un període d’un any, transcorregut el qual caldria tornar a vacunar-se. També va assenyalar que les primeres vacunes d’emergència podrien estar disponibles a l’octubre».

    2. Moderna

    EUA, assajos en fase III

    Un altre dels projectes que van més més avançats és el de la firma nord-americana Moderna. El seu candidat, mRNA-1273, ha entrat en la fase III d’assajos i l’empresa preveu provar-la amb 30.000 voluntaris. No obstant això, fa unes setmanes les accions de la firma van caure un 7%, després que STAT informés d’un retard en aquest gran assaig, a causa de canvis que Moderna vol introduir en el seu pla d’estudi.

    La vacuna d’aquesta biotecnològica, amb seu a Cambridge, Massachusetts, està basada en l’ús de la tecnologia de l’ARN missatger (ARNm). Un cop injectat en el cos, envia a les cèl·lules el missatge que produeixin proteïnes similars a les del virus que s’activen i funcionen com anticossos.

    Mercedes Jiménez opina que «aquesta vacuna basada en material genètic és pionera en la seva utilització en humans, requerirà el desenvolupament de tecnologies segures per al seu transport dins de l’organisme». Per això, «suposa un repte important i serà molt interessant veure el tipus de resposta immunitària que pugui atorgar», subratlla.

    3. Cansino Biologics

    Xina, assajos en milers de militars

    La vacuna experimental Cansino Biologics, desenvolupada en col·laboració amb l’Acadèmia de Ciències Militars de la Xina, va ser notícia fa unes setmanes quan aquesta biotecnològica va anunciar que el seu candidat Ad5-nCoV havia rebut autorització de la Comissió Militar Central per a l’ús del seu candidat entre els membres de les forces armades sense haver completat els assaigs clínics.

    La decisió va ser polèmica perquè la signatura només havia completat la fase I, els resultats van ser publicats a la revista The Lancet i la fase II, per la qual cosa l’anunci implicava que s’havia saltat la III.

    A més, Reuters assenyalava que l’empresa «s’havia negat a revelar si la inoculació del candidat de la vacuna [els militars] era obligatòria o opcional, citant secrets comercials», en un correu electrònic enviat a aquesta agència de notícies.

    Pel que fa a aquesta decisió, Mercedes Jiménez subratlla que «plantejar una vacunació a gran escala abans d’estudiar els efectes en un nombre de voluntaris suficients [milers], que és el que es requereix en la fase III, resulta arriscat».

    Per la seva banda, el president de Cansino Biologics, Yu Xuefeng, va assenyalar en una declaració que els assaigs clínics de fase I i II del candidat a la vacuna havien demostrat un «bon perfil de seguretat i alts nivells de resposta immunitària en els pacients». Però va advertir que «els assajos només mostren que la vacuna té el potencial de prevenir la COVID-19 i que la seva autorització per ser provada en militars no garanteix que hagi de ser aprovada per a un ús comercial més ampli en el futur».

    La Ad5-nCoV, que es basa en un adenovirus del refredat, és una de les vuit vacunes candidates de la Xina aprovades per a assajos en humans al país i en altres, com Canadà, per a la malaltia causada pel coronavirus.

    4. Sinopharm

    Xina, assajos en fase III

    La companyia pública xinesa Sinopharm va anunciar al juny que anava a passar a la fase III dels assajos del seu prototip de vacuna contra la COVID-19, basada en virus inactivat, que ha estat desenvolupada per una de les seves filials: Xina National Biotec Group ( CNBG), en col·laboració amb els Instituts de Productes Biològics i de Virologia de Wuhan.

    Fins ara, més de 2.000 persones han participat en les proves, de les quals Sinopharm assegura que mostren que la vacuna seria «segura i efectiva» i que les reaccions adverses han estat molt menors als d’altres candidats. Els assaigs de fase III es duran a terme en els Emirats Àrabs Units, després d’un acord per començar a provar l’eficàcia d’aquesta vacuna en l’estat de l’Golf.

    El candidat, desenvolupat a Wuhan és una de les dues vacunes inactives en què està treballant el CNBG. Una altra desenvolupada pel seu institut de Pequín va entrar en proves amb humans a finals d’abril. La firma ha construït en temps rècord dues noves instal·lacions de producció de vacunes a Pequín i Wuhan, en què CNBG preveu produir 200 milions de dosis de vacunes COVID-19 inactivades a l’any, segons l’agència de notícies estatal Xinhua.

    5. Sinovac Biotech

    Xina, assajos en fase III

    La companyia privada xinesa Sinovac Biotech ha anunciat que iniciarà la fase III de la seva vacuna de virus inactivat, anomenada CoronaVac. El candidat serà provat en 12 centres de recerca en sis estats brasilers amb uns 9.000 voluntaris. Aquest país llatinoamericà té els pitjors registres de casos i morts per la COVID-19, darrere només d’EUA.

    La firma va dir al juny que en les fases I i II del seu prototip, el 90% dels 743 voluntaris va mostrar una resposta immunitària a virus i no hi va haver efectes adversos remarcables. A més, va informar que està construint una instal·lació per fabricar fins a 100 milions de dosis anuals.

    6. Institut de Biologia Mèdica de la Xina

    Xina, assajos en fase II

    La vacuna contra el coronavirus que desenvolupa l’Institut de Biologia Mèdica de l’Acadèmia Xinesa de Ciències Mèdiques (MBCAMS) ha entrat en fase II d’assajos clínics. No hi ha molta informació sobre aquest prototip de vacuna. En els assajos es determinarà la dosi de la vacuna i es continuarà avaluant si té potencial per desencadenar amb seguretat respostes immunitàries en persones sanes.

    IMBCAMS assenyala que espera utilitzar una planta dedicada a la producció de la vacuna aquest any per preparar-se per als futurs subministraments de vacunes de la Xina.

    7. Imperial College de Londres

    Regne Unit, assajos en fases I i II

    Els investigadors del Imperial College de Londres han desenvolupat una vacuna d’ARN ‘autoamplificado’, que potencia la producció d’una proteïna viral per estimular el sistema immunitari. Els assajos de fases I i II es van iniciar fa unes setmanes amb 300 persones sanes. La institució britànica s’ha associat amb la firma d’inversió Morningside Ventures per fabricar i distribuir la vacuna a través d’una nova companyia anomenada VacEquity Global Health.

    «Hem estat capaços de produir una vacuna des de zero i portar-la a proves amb humans a només uns mesos», segons va assenyalar Robin Shattock, professor d’Infecció i Immunitat a la Facultat de Medicina de la institució, en declaracions a la BBC. «Si el nostre enfocament funciona i la vacuna proporciona una protecció efectiva contra la malaltia, podria revolucionar la forma en què responem als brots de malalties en el futur», va destacar.

    8. BioNTech / Pfizer / Fosun Pharma

    Alemanya, EUA, assajos en fases I i II

    La companyia alemanya BioNTech s’ha aliat amb Pfizer, amb seu a Nova York, i el fabricant de medicaments xinès Fosun Pharma per desenvolupar la seva vacuna basada en tecnologia d’ARN missatger. Fa unes setmanes, els socis van anunciar resultats preliminars prometedors d’un assaig de fases I i II de la seva vacuna d’ARNm amb 45 voluntaris sans, les dades s’han publicat en un estudi en fase d’preprint,

    Les companyies assenyalen que la vacuna va produir anticossos contra la SARS-CoV-2 en els voluntaris, mentre que alguns van experimentar efectes secundaris moderats com alteracions de la son i dolor en els braços. Els socis esperen poder llançar un assaig amb milers de participants al setembre. El projecte d’aquestes companyies compta amb el suport financer de l’Operation Warp Speed.

    9. INOVIO

    EUA, assajos en fase I

    La nord-americana INOVIO va començar la fase I d’assajos clínics del seu candidat de vacuna d’ADN contra la COVID-19, anomenat INO-4800, a l’abril i va assenyalar que esperava entrar a les fases II i III a finals d’aquest estiu. A la fase I es va avaluar el perfil immunològic de INO-4800 administrat per injecció intradèrmica seguida d’electroporació utilitzant el dispositiu CELLECTRA 2000 de la companyia.

    L’empresa va publicar el 30 de juny un informe en què deia que havia aconseguit «resultats positius» preliminars en aquesta fase, però les dades encara no han estat publicats en un estudi revisat per persones expertes. Segons informa STAT, INOVIO, que ha guanyat més de 4.000 milions de dòlars en el seu valor borsari (uns 3.500 milions d’euros) des que va començar la pandèmia, no va proporcionar els detalls necessaris per determinar si la seva vacuna funciona.

    En un comunicat de premsa, l’empresa va dir que la seva vacuna va donar lloc a «taxes de resposta immunològica» en 34 dels 36 pacients del petit assaig, però no va revelar quants van produir anticossos que neutralitzessin el coronavirus, dades clau per determinar si la vacuna podria protegir contra la infecció. El seu projecte és un dels que compten amb el suport financer d’Operation Warp Speed ​​i també té el suport de la Fundació Bill i Melinda Gates.

    10. CureVac

    Alemanya, assajos en fase I

    L’alemanya CureVac va cobrar rellevància mediàtica el passat mes de març quan l’Administració de Donald Trump va intentar que la signatura traslladés les seves investigacions als Estats Units. Per protegir CureVac d’»inversions estrangeres sospitoses i aportar-li seguretat financera sense influir en les decisions empresarials», l’Estat alemany acaba d’adquirir una participació del 23% de l’empresa per un total de 300 milions d’euros, va informar Bloomberg.

    A més, la signatura va obtenir un préstec de 75 milions d’euros del Banc Europeu d’Inversions per impulsar la seva capacitat de fabricació. Al juny, la companyia, que va llançar assajos de fase I de la seva vacuna d’ARNm, va dir que la seva instal·lació alemanya pot produir centenars de milions de dosis de vacunes a l’any.

    D’altra banda, el controvertit CEO de Tesla, Elon Musk, va dir recentment a Twitter que la seva signatura està construint impressores mòbils de molècules per ajudar a fabricar la vacuna CureVac.

    La companyia, amb seu a Tübingen, compta així mateix amb el suport de la Fundació Bill i Melinda Gates. CureVac és pionera en l’enfocament de l’ARN missatger, que també és utilitzat per BioNTech i el seu soci Pfizer, així com per Moderna.

    Aquest és un article original de l’Agència SINC

  • Joan Pons, infermer que ha provat la vacuna d’Oxford: “El sentiment d’odi cap al virus i d’amor cap a la vida guanyava sobre el que em pogués passar”

    El seu usuari a Twitter el defineix a la perfecció. ‘Roaring nurse’, l’infermer que rugeix, és el sobrenom escollit per Joan Pons, facultatiu català que treballa a l’hospital anglès de Sheffield. “Em vaig fer activista sanitari per ressaltar l’impacte negatiu de les retallades i la manca d’inversió en salut”, explica. A través de les xarxes socials també dóna veu a una part del sistema sanitari “que sembla que tingui afonia”. “Som el grup sanitari més gran de qualsevol sistema de salut, però poques vegades tenim la nostra veu representada, diu sobre la infermeria.

    Pons va traslladar el seu activisme al terreny més arriscat quan, a principis de juny, va injectar-se el projecte de vacuna contra el coronavirus que prepara la Universitat d’Oxford. Ja en fase 3, la darrera prèvia a la distribució un cop rebi el vistiplau de l’OMS, és una vacuna ètica, a qui tothom podrà tenir-hi accés perquè es distribuirà a preu de cost i que podria estar disponible abans que acabi l’any, segons l’infermer català.

    Com va saber que la Universitat d’Oxford buscava voluntaris fer la tercera i darrera fase de proves?

    Sóc infermer i actualment treballo a l’UCI de l’Hospital de Sheffield. Fa unes sis setmanes vaig rebre un email del meu hospital en què demanaven voluntaris per la fase 3. Específicament, volien gent que estigués en contacte directe amb el virus, en primera línia.

    Per quina raó?

    Per poder accelerar les dates. Normalment, la fase 3, que és l’última, dura entre dos o tres anys. Ara no tenim aquest temps i la manera d’accelerar el procés és que els voluntaris estiguessin exposats al virus. Per això buscaven personal sanitari.

    Va ser una decisió ràpida o molt meditada?

    M’ho vaig llegir tot, un document que ens van enviar que tenia tota la informació sobre la vacuna, el que passaria, les proves que m’havia de fer… Recordo l’última frase del consentiment que vaig signar: “En casos molt excepcionals, la vacuna pot produir xoc anafilàctic i produir la mort”. M’ho vaig pensar, però vaig decidir que sí, que n’estic molt fart del virus, de l’amenaça que torni cada hivern… No vull això, vull tornar a la vida normal.

    Què és el que més va pesar en aquesta decisió?

    Ho vaig posar a la balança i el que guanyava era el sentiment d’odi cap al virus i d’amor cap a la vida i la humanitat, per sobre del que em pogués passar.

    Ha estat una de les etapes més dures de la meva vida com a infermer. Al pic de la pandèmia la vida dels malalts se m’escapava de les mans, la seva soledat… m’havia de convertir en el seu marit, fill… en l’única persona amb què tenien una mica d’humanitat en els últims moments de vida.

    És una vacuna experimental i té un risc, però tot a la vida en té. Com a infermer, vaig decidir que valia la pena un risc tan petit perquè els beneficis poden ser moltíssims. Imagini que el 2021 ja podem sortir al carrer sense angoixa, sense mirar qui ve i qui no ve a quina distància, poder abraçar els amics i els familiars…

    Vull que el 2021 sigui l’any de les abraçades. Vull tornar a Barcelona i abraçar els meus pares. Vull poder gaudir de la vida perquè només n’hi ha una i el coronavirus ens l’està amargant. Jo vull controlar la meva vida, decidir el que vull fer i el que no, i no pas que el virus decideixi per mi.

    Vostè es va apuntar com a voluntari. Això vol dir que no rep absolutament cap benefici econòmic, oi?

    A la fase 3 els voluntaris no reben cap aportació econòmica. A la primera i segona fase alguns voluntaris sí que són pagats, però la tercera és totalment voluntària.

    La Universitat d’Oxford també està fent proves al Brasil i Sud-àfrica. Aquí hi ha hagut protestes entenent que suposa posar en risc part de la població. A més, el doctor Jean-Paul Mira va afirmar a la televisió francesa que calia fer les proves a Àfrica perquè és una zona sense recursos i va comparar la seva població amb «les prostitutes que no es protegeixen de la SIDA». Què n’opina, com a voluntari des d’Anglaterra?

    Estic en contra d’explotar països de tercer món en utilitzar-los com a conillets d’índies, però això no ha passat. S’ha buscat països on el coronavirus anava a l’alça i tenia un gran impacte, i no població sense recursos, sinó al personal sanitari exposat al virus. Èticament, estic tranquil que la Universitat d’Oxford ho ha fet bé. No sé si es pot dir d’altres vacunes, però jo estic content.

    Vostè sap si té el projecte de vacuna o un placebo?

    No ho sé, és anònim i m’ho diran d’aquí a un any. El 50% dels voluntaris porten la vacuna i l’altre 50% no. Igualment, estic esperançat perquè tinc companys que també han estat voluntaris i ningú hem tingut cap problema. Matemàticament, seria estrany que tothom tinguéssim el placebo.

    Quin procés va seguir abans de rebre la vacuna?

    Quan vaig respondre al correu com a voluntari, em van donar dia i hora per fer una revisió mèdica. Havia de complir alguns criteris com estar sa, no prendre pastilles o no tenir cap malaltia. Era apte en aquest sentit, també en l’examen físic. Em van fer un test d’anticossos per saber si havia superat la malaltia sense saber-ho, però vaig donar negatiu. Per tant, complia tots els requisits i em van posar la vacuna el 5 de juny.

    I després, quin ha estat el protocol?

    Durant un mes he fet un diari electrònic on havia de respondre, amb ‘sí’ o ‘no’ si tenia mal de cap, muscular, febre, pèrdua de l’olfacte… una llista molt llarga que omplia diàriament. També havia d’informar-los de la temperatura: si superava el 37’8 havia de trucar a un telèfon d’emergències, perquè podria dir que el virus m’estava atacant. En el primer mes no he tingut cap problema.

    Setmanalment em fan una prova PCR per si donava positiu o negatiu. De moment, totes han estat negatives. I a més, en complir els trenta dies, em van fer un reconeixement i em van treure sang, suposo que per buscar anticossos i saber com està el meu cos metabòlicament.

    Ara, com que ja fa un mes des que vaig provar la vacuna, no cal que faci el qüestionari diari ni la presa de temperatura. Continuen fent-me una PCR setmanalment i al setembre tinc previst un nou seguiment amb anàlisi de sang.

    Té confiança plena que la vacuna serà segura malgrat els temps rècord?

    És veritat que si surt en menys d’un any serà un rècord mundial. El normal en són cinc o sis, però és que la medicina ha avançat moltíssim i la tecnologia i la metodologia ha canviat. Normalment, les tres fases de prova d’una vacuna es feien de forma separada, però ara, amb protocols estrictes, s’ha permès fer-les en paral·lel.

    Tinc confiança que ho estan fent bé. Sembla que s’està anant molt de pressa, i quan vas ràpidament a vegades t’entrebanques. Però no. Penso que la universitat d’Oxford no arriscaria el seu prestigi per dir que és la primera a trobar la vacuna. Tinc tota la confiança.

    No sé si són tan rigorosos amb les vacunes a altres països on la transparència no és el seu fort. No sé si m’hauria fet voluntari a la Xina o a Rússia, però tinc total confiança amb la vacuna d’Oxford perquè la transparència ha estat total.

    Vostè que l’ha provat en fase de prova, què li diria a la gent que no vol posar-se la vacuna o que en té por?

    L’última paraula la té l’Organització Mundial de la Salut (OMS). Si tot va bé, Oxford tindrà dades suficients per presentar a l’OMS a finals d’agost i ja podria produir-ne al setembre-octubre. Abans, però, l’OMS s’ha de mirar totes les dades i els protocols, i no donaria el vistiplau si hi veu problemes.

    Com es garantirà una distribució de la vacuna a preus justos?

    L’OMS ha donat suport a la vacuna i ha garantit que es vendrà a preu de cost, no costarà més de 2€. Em fa alegria perquè estarà a l’abast de qualsevol govern. Serà per a tothom, no per a la gent que pugui pagar-la.

    A més, s’estan fent acords entre països i la farmacèutica que la produeix [AstraZeneca] perquè es pugui produir més ràpidament la vacuna des de diferents països. El Brasil i Itàlia ja han signat convenis.

    També és optimista en termes de temps, oi?

    La d’Oxford està molt avançada i, si tot va bé, sortirà a l’octubre. Podria estar a les cases per Nadal: començar el 2021 amb la vacuna seria el millor dels regals per a la humanitat.
    Si el projecte va malament i no funciona, tinc l’esperança que algun altre ho farà. La cursa avança ràpidament. Si no és per Nadal, al gener o febrer tindrem alguna altra vacuna. Això és l’important: que la tinguem i puguem oblidar-nos de la Covid-19 com ho hem fet amb el xarampió o la varicel·la, que el segle passat mataven gent i amb una vacuna ara ningú en parla. Vull que el coronavirus sigui del passat i ningú no en parli a partir de l’any vinent.

  • Pot un país com Espanya, llastat per anys de retallades en investigació, produir una vacuna contra la COVID-19?

    Des de l’inici de la pandèmia s’han fet comparacions entre països en la seva lluita contra la COVID-19. Algunes es centraven en dades incompletes, com els casos i morts detectats. D’altres, en la rapidesa de reacció i les mesures adoptades. Unes poques s’allunyaven més en el temps per analitzar quant s’havien preparat en els últims anys per enfrontar-se a una emergència sanitària d’aquest calibre. La despesa nacional en R + D és un indicador més que convida a l’anàlisi.

    La següent gràfica recorda a l’evolució de la pandèmia en molts llocs. En realitat és el pressupost que Corea de Sud ha dedicat a R + D des de 1996. Avui és el país de l’món que inverteix un major percentatge del seu PIB en ciència: 1 4,32% el 2018, segons dades de ‘R & D World’ .

    Amb gairebé 90.000 milions de dòlars gastats en R + D en 2018, el país asiàtic també surt ben parat si mirem la despesa brut. És el cinquè país de l’món que més diners inverteix, després dels EUA, la Xina, el Japó i Alemanya, i per davant de l’Índia. Això tot i que els seus 51 milions d’habitants el converteixen en el menys poblat d’aquesta llista de sis països, responsables de el 70% de l’pressupost mundial.

    La situació d’Espanya és oposada a la sud-coreana. Després d’aconseguir un bec amb un pressupost en ciència equivalent a l’1,40% de l’PIB el 2010, la crisi va fer efecte i va enfonsar la despesa fins al 1,19% el 2016. El 1,24% actual retrocedeix la inversió en R + D a l’any 2006 i representa uns 15.000 milions d’euros.

    Això ha portat a investigadors i associacions a impulsar la protesta virtual #SinCienciaNoHayFuturo. Espanya no somia amb ser Corea del Sud: es conforma amb apropar-se a l’2,2% mitjà de la Unió Europea. Aquesta, per la seva banda, va proposar el 2002 arribar al 3% d’inversió per al 2010 en un intent per competir amb les economies asiàtiques. Més tard va posposar aquest objectiu fins al 2020, de nou sense èxit.

    En general, la pandèmia de COVID-19 va agafar a contrapeu la majoria de països europeus, Espanya inclosa, mentre que Corea de Sud ha estat lloada per la seva actuació. ¿Fins a quin punt estan tots dos fets relacionats?

    «La inversió en R + D té un paper significatiu en la resposta i cal augmentar-la, però altres factors són igual d’importants», explica a eldiario.es l’investigador de la Universitat de Sevilla Thomas Zacharewicz. Posa com a exemples el lideratge polític, la «cultura de proximitat» -la importància que dóna cada país a l’contacte social, més o menys individualista-, l’ús de mascaretes, el grau d’aïllament geogràfic i fins i tot el nivell d’educació.

    Considera que «la causalitat no és tan directa», però sí que creu que la inversió en R + D «té un paper important a llarg termini». És per això que l’investigador defensa aprofitar la crisi de l’coronavirus per dur a terme una «reforma estructural» de la ciència a Europa.

    «Hi ha una incongruència entre els afalacs que ha rebut el sector científic des de l’inici de la crisi i la realitat del finançament en, al menys, l’última dècada», assegura. Zacharewicz no només considera preocupant que la despesa de R + D a Espanya estigui a el nivell de 2006, sinó que la taxa d’execució pressupostària rondi el 50%.

    «Aquestes dades il·lustren tendències estructurals que fan que les declaracions d’intencions de Govern siguin poc creïbles», diu. Es refereix a les paraules de l’Ministre de Ciència i Innovació, Pedro Duque, que a l’abril va assegurar que existia la possibilitat que Espanya descobrís la «primera vacuna útil» contra el coronavirus. Dimarts passat al Consell de Ministres va defensar els 12 projectes espanyols finançats per fons públics, dels quals cinc ja han iniciat els assajos en fase preclínica (en animals).

    Una carrera amb més d’un guanyador

    Existeix de veritat aquesta possibilitat? Investigadors consultats per aquest mitjà lloen la feina de Luis Enjuanes i Isabel Sola, així com el de Mariano Esteban i Juan García-Arriaza. Tots dos grups pertanyen a el Centre Nacional de Biotecnologia (CNB-CSIC), que al març va rebre una empenta de 4,5 milions d’euros per investigar tractaments i vacunes contra la SARS-CoV-2.

    «Tots dos grups compten amb molts anys d’experiència en el desenvolupament de vacunes, fins i tot contra altres coronavirus com és en el cas del grup de Enjuanes», explica la investigadora de la Universitat Autònoma de Madrid Martina Bécares. «Tenen possibilitats de desenvolupar un candidat valuós», diu, i recorda que no són els únics projectes en marxa a Espanya.

    La investigadora aclareix que «estem en un entorn globalitzat»: es tracta d’una carrera mundial, de manera que «possiblement» altres països com la Xina, els EUA o Alemanya puguin avançar-se. «No cal oblidar que el desenvolupament d’una vacuna implica no només el seu desenvolupament, sinó fer costosos assaigs clínics en els quals es queden més de l’99% dels candidats inicials».

    Portar una vacuna a el mercat no només porta molt de temps: també requereix de grans sumes de diners, el que obliga a la col·laboració publicoprivada. «Els grans assaigs clínics solen estar promoguts per les grans companyies farmacèutiques, i si aquestes veuen dades prometedors compraran els drets i continuaran els assajos en humans», comenta Bécares.

    Maria Mercedes Jiménez Sarmiento, investigadora de el Centre d’Investigacions Biològiques Margarita Salas, considera que la carrera per la vacuna contra la COVID-19 necessita «més d’un cavall guanyador», amb diferents graus d’eficàcia per a cada individu i població. «El procés d’obtenció és tan elaborat i conté tantes fases imprescindibles per valorar l’eficàcia i la seguretat que ens donarà temps i serà bo que hi hagi més d’una», explica. «Crec que podrem tenir una vacuna espanyola».

    Un «miracle» després de dècades d’inversió mínima

    Poden els gairebé 30 milions d’euros injectats pel Govern per investigar la COVID-19 compensar anys de retallades? «La ciència és una carrera de fons», adverteix Bécares. «Els grups espanyols [esmentats en aquest article] tenen 30 anys d’experiència sobrevivint amb baixos pressupostos».

    Jiménez lamenta que els experts espanyols en coronavirus hagin hagut de sobreviure amb inversió mínima, ‘acusats’ de fer ciència bàsica sense aplicació pràctica aparent. «La societat espera solucions ràpides que podrien arribar abans si prèviament s’haguessin establert bases d’inversió suficients i consolidades».

    Per tot això, Bécares considera que «qualsevol opció de la ciència espanyola [contra el coronavirus] es pot considerar un miracle». El finançament «urgent» de projectes relacionats amb la COVID-19 «pot suposar un salvavides momentani, però aquestes ajudes s’han de mantenir en el futur», afegeix la investigadora. De manera similar, Jiménez confia que s’aprengui de la crisi per «recuperar i consolidar» la inversió en R + D.

    A més, desenvolupar una vacuna contra la COVID-19 efectiva i segura és només la primera part de la pel·lícula. «Espanya no compta amb un teixit industrial que permeti la producció massiva», explica Bécares. «Hi ha moltes petites empreses amb capacitat, però no a tan gran escala».

    L’alta demanda global també pot ser un repte. «En els últims anys hi ha hagut a Espanya problemes de desproveïment de vacunes contra la tuberculosi, hepatitis A i B, desenvolupades fa temps i sense les condicions de rapidesa que es requereixen avui», assegura Bécares.

    El finançament en R + D no és una assegurança de vida contra pandèmies. Suècia és el país de la UE amb una major despesa en aquest camp (3,32% el 2018); Dinamarca, el quart (3,03%). No obstant això, els seus resultats contra la COVID-19 no podrien ser més diferents. Per molts factors que entren en joc, la inversió en ciència sí està lligada a el desenvolupament d tractaments i vacunes.

    Aquest és un article traduït de eldiario.es

  • Alguns experts adverteixen dels riscos de les actituds antivacunes per a la solució de la pandèmia

    Quan ja s’han registrat tres milions de persones contagiades per la COVID-19 a tot el món, i les persones confinades es compten en milers de milions, la comunitat científica treballa contra rellotge per desenvolupar una vacuna que permeti deixar enrere la pandèmia. «La primera opció per aconseguir interrompre la transmissió de la infecció és sens dubte la vacunació massiva i es fan uns esforços ingents per desenvolupar diferents productes vacunals i avaluar-ne l’eficàcia», explica Xavier Bosch, investigador de l’Institut Català d’Oncologia (ICO) i professor dels Estudis de Ciències de la Salut de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC).

    De fet, segons l’Organització Mundial de la Salut, hi ha 77 laboratoris que desenvolupen una vacuna contra el virus, i uns altres 6 ja estan en fase d’assajos clínics.

    Bosch, que és expert en epidemiologia del càncer causat per infeccions, adverteix del risc que el moviment antivacunes sembri dubtes sobre la futura vacuna de la COVID-19 en aquest article conjunt amb Assumpta Company, metgessa de l’ICO i professora dels Estudis de Ciències de la Salut de la UOC.

    Diferents celebritats ja han començat a difondre missatges que rebutgen la futura vacuna. La rapera britànica M. I. A. i la dissenyadora i influencer espanyola Miranda Makaroff han expressat a les xarxes socials el seu rebuig a les vacunes les darreres setmanes. Al seu torn, el tennista Novak Djokovic va expressar la seva oposició a la vacunació i a la possible imposició de la vacuna de la COVID-19 per poder viatjar i tornar a la competició en una conversa amb altres tennistes serbis que es va fer pública recentment.

    Aquestes opinions no són exclusives d’una minoria de famosos. Una enquesta feta a França el març del 2020 sobre l’actitud davant una hipotètica vacuna per a la COVID-19 va identificar que un 26 % dels enquestats era reticent o s’oposava a acceptar la vacunació. De fet, França és un dels països en què les tesis antivacunació estan més esteses, segons ha confirmat l’estudi Wellcome Global Monitor. Aquesta anàlisi de les actituds envers la vacunació a tot el món va concloure que, globalment, les actituds antivacunació són minoritàries, ja que 8 de cada 10 persones reconeixen que aquests medicaments són segurs.

    Escepticisme vacunal: efectes d’abast global

    No obstant això, com destaca la doctora Company, l’«impacte negatiu d’aquestes actituds anomenades genèricament actituds antivacunes va portar l’Organització Mundial de la Salut (OMS) a declarar l’escepticisme vacunal una de les deu prioritats sanitàries de l’any passat».

    Xavier Bosch, la recerca del qual va contribuir a identificar el virus del papil·loma humà (VPH) com a agent causal de la majoria de càncers de coll d’úter, coneix molt bé l’efecte que poden tenir les tesis antivacunes en la salut de la població a escala mundial. «En contrast amb el virus de la COVID-19, per als VPH sí que tenim ja vacunes excel·lents, i des d’aquest any 2020 disposarem d’una estratègia mundial de prevenció coordinada per l’OMS. Des de l’inici de les campanyes públiques de vacunació el 2006-2007, estimem que uns cent milions de persones han estat vacunades i disposem de resultats d’eficàcia i seguretat excel·lents», explica l’expert, que és consultor sènior del Programa de recerca en epidemiologia del càncer (PREC, i CERP en anglès) de l’ICO. No obstant això «tenim davant posicions contràries a les campanyes de vacunació VPH, foment de l’escepticisme vacunal i actituds clarament antivacunes que han torpedinat temporalment la vacunació en alguns països, com el Japó, Colòmbia o Dinamarca, i han sembrat la confusió en la comunicació entre sanitaris, metges i famílies», afegeix.

    No és un problema que se circumscrigui a una única vacuna: «atacar una vacunació en concret acaba afectant la percepció del benefici de totes les vacunes de manera erràtica i impredictible, i el resultat és la creació de bosses d’individus mal vacunats que són el substrat de casos aïllats i de brots futurs», afirma Bosch, que també es refereix als brots de xarampió que han ressorgit a Europa i els Estats Units com un problema derivat de les actituds antivacunació.

    Les circumstàncies (hipotètiques) de la vacuna de la COVID-19 que podrien explotar els antivacunes

    Tenint en compte que les creences contràries a la lògica i a la disciplina científica han afectat vacunes excel·lents com la del VPH, el xarampió, la grip i l’hepatitis B, Xavier Bosch considera que és plausible que es generi escepticisme vacunal entorn de la futura vacuna de la COVID-19. Així mateix, apunta un seguit de circumstàncies d’aquesta futura vacuna que podria fer servir el moviment antivacunació per sembrar dubtes sobre aquesta possible medicació:

    1. Reducció de la percepció de risc. «És probable que el confinament general o l’arribada de tractaments redueixi la percepció de risc. Les vacunes contra la SARS el 2002 o el MERS el 2012 mai no van arribar a estar disponibles perquè desenvolupar-les va deixar de ser prioritari quan el brot inicial es va controlar amb mesures sanitàries i assistencials», explica Bosch.

    2. Possible eficàcia parcial de la vacuna. De totes les possibles vacunes en estudi de la COVID-19, «podria ser que la vacuna final resultés eficaç parcialment, d’una manera inferior a les expectatives que comunament tenim de les vacunes, cosa que frenaria l’entusiasme per llançar una vacunació universal», explica el doctor Bosch, per a la qual cosa esmenta l’exemple de la vacuna de la grip, d’una eficàcia entorn del 50-60 % i amb unes cobertures vacunals a Europa que se solen estancar entorn del 30 % de la població.

    3. Manca de vacunes per a tota la població, al començament. «Al principi, les indicacions sobre quins grups de població han d’accedir a la vacuna s’hauran d’escalar i els criteris de prioritat seran discutibles. És probable que els països més pobres tinguin més dificultats per tenir accés a la vacuna», explica Bosch. També resulta complexa la coordinació internacional per aconseguir que es produeixin i distribueixin els milions de dosis de vacunes a tot el món si finalment s’adopta la recomanació de la vacunació universal. «Aquestes estratègies internacionals no s’improvisen i sovint fan falta anys per coordinar l’esforç».

    4. Finançament en detriment d’altres polítiques sanitàries. «Serà necessari finançar la producció i la campanya de vacunació per assegurar també la cobertura als països amb precarietat sanitària. Habitualment, quan es fan inversions massives en una patologia, com passa ara amb la COVID-19, es tendeixen a restringir recursos per a altres programes de salut. A diferents països ja s’han interromput programes de vacunació infantil d’altres patologies per redirigir recursos al control de la pandèmia i el confinament. Actualment, les campanyes especials de vacunació contra la pòlio estan restringides a certes àrees africanes per la necessitat d’emprar els recursos i el personal sanitaris en la contenció de la COVID-19.

    5. Possible manca de transparència sobre conflictes d’interès. «Caldrà comunicar acuradament l’estratègia de vacunació i ser estrictes amb la política de transparència i la comunicació de conflictes d’interès potencials dels investigadors, que és el taló d’Aquil·les de la col·laboració imprescindible entre la indústria i l’acadèmia», segons el professor Bosch.

    6. Arguments infundats sobre la inseguretat de la vacuna. «Els criteris d'(in)seguretat de les vacunes o dels seus adjuvants (substàncies incloses en les vacunes que potencien l’estímul antigènic) sempre han estat esgrimits pel moviment antivacunes contra pràcticament totes les vacunes tot i l’experiència acumulada per centenars de milions de dosis tant en estudis controlats com en programes de vacunació generalitzada en tots els contextos internacionals», segons Bosch, per la qual cosa és probable que aquests arguments aflorin també en el cas de la COVID-19, encara que no hi hagi dades objectives ni estudis controlats que ho suggereixin. Els organismes reguladors dels productes vacunals vigilen exhaustivament l’eficàcia i la seguretat vacunal abans d’autoritzar-ne o indicar-ne la utilització pública, recorda Bosch, que també és investigador a Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL).

    7. Politització de la vacunació i notícies falses. «La rivalitat entre partits i la politització de la vacunació tendeix a adoptar posicions emocionals i extremes (tant a favor com en contra) en temps de crisi», explica Bosch. De fet, governs com el de Donald Trump ja han tingut en el passat contactes amb assessors escèptics davant la vacunació com Andrew Wakefield o Robert F. Kennedy, encara que finalment no hagin seguit les seves tesis. «Les fake news i les teories conspiranoiques sobre la COVID-19 ja circulen abundantment als mitjans socials i això representa un brou de cultiu per a qualsevol opinió escèptica o clarament antivacunes», afirma Bosch.

    8. Actituds obstinades tot i que es demostren incorrectes. «Tot i l’evidència científica massiva, les actituds antivacunes poques vegades reconeixen i justifiquen els seus errors», afirma Bosch. «Això forma part d’una estratègia per poder repetir una vegada i una altra arguments erronis, que sovint estan relacionats amb altres interessos, en general amb la venda de medicines alternatives i els plets contra la gran indústria productora de vacunes», segons Bosch.

    Aquest és un article de la UOC

  • Les vacunacions van caure fins a un 30% en el pic de l’epidèmia i els pediatres criden a recuperar-les

    Mentre el món sencer espera l’arribada de la vacuna contra la COVID-19, un virus que ha deixat més de 300.000 morts, als pediatres els preocupa també la immunització dels nens i nenes davant d’altres malalties. Durant les setmanes més dures de l’epidèmia, les cobertures d’algunes vacunacions dels nadons menors de 15 mesos han arribat a caure un 30%, de manera que ara els metges i les autoritats sanitàries criden a recuperar el temps perdut per evitar riscos.

    Conscient que l’epidèmia estava posant cap per avall els centres d’atenció primària, el passat 25 de març el Ministeri de Sanitat va emetre una ordre per donar prioritat a les vacunacions fins als 15 mesos d’edat i en poblacions concretes com les embarassades (davant de la tos ferina) i persones en tractaments específics. Així i tot, els pediatres adverteixen que moltes famílies van tenir por d’acudir als centres de salut. També la pròpia reorganització de l’Atenció Primària per contenir el virus, i les baixes de desenes de professionals, van obligar en alguns casos a demorar aquestes visites.

    «És un tema que ens ha preocupat molt i per això, després de descobrir-ho, estem tractant de revertir-«, explica Eliseu Pastor, cap de la Secció de Coordinació i Promoció de la Salut dins de la conselleria de Sanitat Universal i Salut de la Comunitat Valenciana. A falta de dades públiques, ell va ser un dels primers a recaptar-i presentar-los en un seminari web de l’Associació Nacional d’Infermeria i Vacunes (ANEVAC). En la seva comparativa respecte a 2019, l’hexavalent als dos i quatre mesos de vida -contra la diftèria, tètanus, tos ferina o polio- queia per sota del 7%, però la disminució de vacunacions del pneumococ i la triple vírica als onze i dotze mesos, respectivament, va ser del 30%.

    A l’abril, la reducció per a les dues segons les dades de la Comunitat Valenciana ja va ser inferior -d’un 26 i un 13%, respectivament-, i Pastor afegeix que al maig la triple vírica presenta ja un augment del 5% respecte al mateix mes de 2019.

    En aquest sentit, i malgrat la insistència de la crida, els pediatres consultats confien que la cultura favorable a la vacunació a Espanya faci que les famílies es posin al dia en qüestió de mesos. En els últims anys les cobertures en les vacunes de lactants superen el 95%, una situació que es considera pràcticament ideal i que s’aconsegueix sense que la vacunació sigui obligatòria.

    Evitar brots com el de xarampió

    De totes maneres, Pastor adverteix que «tot el que es vagi deixant en el temps pot generar bosses de baixa cobertura que generin brots importants». El que més preocupa els pediatres el xarampió. «És una malaltia amb un factor de reproducció molt alt i si baixem la seva cobertura podria haver-hi casos, com va passar l’any passat a Itàlia», adverteix Valentí Pineda, president de la Societat Catalana de Pediatria. Precisament la vacuna contra el xarampió és la que s’incloujuntament amb la de la rubèola i la parotiditis dins de l’anomenada triple vírica, de les que més ha caigut.

    A més de la Comunitat Valenciana, recentment han anat apareixent dades d’altres comunitats. En les seves instruccions als centres per recuperar els nivells de vacunació previs a la crisi, la Junta d’Andalusia reconeixia un descens de les dosis administrades d’entre un 25 i un 60%. «Aquesta situació comença a donar com a resultat un augment del risc de malalties infeccioses prevenibles amb vacunes i de potencials brots epidèmics», advertien a la circular.

    A la Regió de Múrcia, segons dades ofertes pel Comitè Assessor de Vacunes de l’Associació Espanyola de Pediatria (AEP), la situació és semblant a la de València. Una reducció de dosi de triple vírica de 26 punts percentuals al març i 41 a l’abril, i de 17 i 20 punts respectivament en el cas de la del meningococ C al cap de quatre mesos. «Si són només dos o tres mesos i després es recupera, no passarà res, però si la cobertura baixa els virus poden reaparèixer, per això cal estimular els professionals a què es posin les piles i les famílies que vinguin», resumeix Francisco Álvarez, pediatre i coordinador del Comitè Assessor de Vacunes.

    Instruccions de les comunitats

    A tot això cal afegir que, en els majors de 15 mesos d’edat, les vacunacions han caigut encara més. Encara que no hi hagi dades concloents sobre això, i la seva importància sigui menor a l’ésser sobretot vacunacions de record, els pediatres calculen que les que es posen a les escoles, com passa en algunes comunitats autònomes, hauran caigut gairebé a zero. Pastor posa com a exemple també la vacuna de record de tètanus i diftèria a majors de 64 anys: «Hem passat de posar 2.000 dosis en un mes a no arribar a deu».

    Per tot això, diverses comunitats estan enviant instruccions als seus centres d’Atenció Primària per fer una captació activa de vacunacions durant la desescalada. Ho van fer partint d’una nota informativa del Ministeri del passat 14 de maig en què es recordava l’»altíssima prioritat» de les vacunes recomanades i plasmades en el calendari.

    A favor dels pediatres juga l’axioma que mai és tard per vacunar-se. Només cal complir alguns intervals mínims de temps entre dosis -per exemple, en el cas de la triple vírica és un mes-. «És a dir, que si t’havies d’haver posat una vacuna fa sis mesos i no ho has fet, te la podem posar ara», resumeix Álvarez. «Quan es faci la revisió als nens es comprovarà si tenen les vacunes posades, i si no en tenen, els trucarem per posar-se-la», conclou.

    Aquest és un article traduït de eldiario.es

  • La immunització accessible per a tots els països desafia a líders mundials

    El món ha posat els ulls sobre el desenvolupament d’una vacuna contra el virus de la COVID-19, una malaltia que s’ha multiplicat epicentres a escala mundial i que, fins a la primera setmana de juny, ja s’ha cobrat la vida de més de 395.000 persones, segons dades de la Universitat John Hopkins. No obstant això, la crisi sanitària global de la COVID-19 ha obligat diversos països a interrompre els seus programes de vacunació contra altres malalties.

    D’acord amb l’Organització Mundial de la Salut, Unicef ​​i GAVI, 80 milions de menors d’un any, de com a mínim 68 països, podrien contagiar-se de malalties que es poden prevenir amb vacunes. Les raons serien múltiples: restricció de mobilitat, falta d’equips de protecció de treballadors de la salut, manca d’informació o por al contagi de la COVID-19.

    El manteniment dels programes de vacunació a nivell mundial i l’accés a una futura vacuna contra la COVID-19 va convocar a líders mundials, organitzacions de salut, fundacions filantròpiques i corporacions de tot el món. El passat 4 de juliol a Londres, es va desenvolupar la Cimera Mundial sobre Vacunes, organitzada per GAVI i el govern del Regne Unit.

    A la cita es va anunciar la recaptació de 8,8 milions de dòlars (al voltant de 8 mil milions d’euros) de governs, fundacions, corporacions i organitzacions per immunitzar a 300 milions de nens i donar suport a la lluita global contra COVID-19. Boris Johnson, primer ministre del Regne Unit, va liderar la cimera que es va desenvolupar de forma telemàtica i va qualificar a la lluita en contra les malalties com «el major esforç compartit de la nostra vida».

    Espanya és un dels 32 governs que finança aquesta iniciativa. El president Pedro Sánchez, va saludar els esforços de GAVI i el govern britànic i va manifestar el compromís de país per generar accessibilitat a les vacunes. Va anunciar la donació de 50 milions d’euros per a aquest esforç global i va demanar, particularment, que s’incrementin esforços a Amèrica Llatina, on, va dir, hi ha els índexs de desigualtat més grans del món i «GAVI pot exercir una tasca crucial».

    Una altra dels plantejaments de la cimera va ser assegurar l’articulació del sector privat amb la iniciativa. En aquest sentit, es va crear el Compromís Avançat de Mercat per a les Vacunes COVID-19 (COVAX AMC), Un mecanisme global que busca assegurar la producció necessària d’una futura vacuna contra la Covid-19. Per a això es va proposar la generació d’un fons de 2 mil milions de dòlars que permeti un accés equitatiu de països de diverses escales econòmiques, per immunitzar grups més vulnerables com a treballadors de la salut, així com a les persones d’alt risc. El fons ja compta amb 567 milions de 12 donants.

    No obstant això, organitzacions com Metges Sense Fronteres, en un comunicat, demanen que la iniciativa vagi més enllà i es contempli la fixació de preus justos amb les empreses farmacèutiques. L’organització argumenta que no hi ha cap garantia que es cobrin preus assequibles.

    «Encara que és encoratjador que molts líders mundials hagin afirmat que les futures vacunes seran béns públics globals, hi ha una preocupació real sobre els interessos nacionalistes de cada un, ja que això podria generar una lluita per veure qui pot comprar-les primer. Els governs i GAVI han adherir-se a un sistema d’assignació global transparent i objectiu que, com a mínim, prioritzi l’accés a les vacunes per als treballadors de la salut que estan en primera línia i per a les persones amb més risc de desenvolupar una malaltia greu en tot el món», sostenen Metges Sense Fronteres.

  • L’Aliança per a la Vacunació Infantil vacuna més de 5 milions d’infants vacunats a l’Àfrica i l’Amèrica Llatina

    La vacunació salva vides, sobretot en països en què l’accés a la sanitat és encara un repte. Ja s’han vacunat més de 5 milions d’infants en zones especialment vulnerables de l’Àfrica i l’Amèrica Llatina des que es va posar en marxa el Programa de Vacunació Infantil que ”la Caixa” desenvolupa en associació amb Gavi, The Vaccine Alliance, amb el suport de la Fundació Bill i Melinda Gates i la col·laboració de l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), des de fa més de deu anys. El director general de la Fundació Bancària ”la Caixa”, Jaume Giró, i el director general de Gavi, The Vaccine Alliance, el Dr. Seth Berkley, han signat, per 12è any consecutiu, la renovació de l’acord per donar continuïtat a l’aliança, centrant els seus esforços en la immunització contra la pneumònia a Moçambic.

    En concret, s’han recaptat més de 31 milions d’euros entre les aportacions de la Fundació Bancària ”la Caixa” i les donacions rebudes d’empreses, clients i treballadors, i microdonatius de ciutadans.

    En total, més de 5 milions d’infants han rebut la vacuna pentavalent i la vacuna pneumocòccica des del 2008, gràcies a una iniciativa de captació de fons pionera a Europa. A través de la fórmula del Matching Fund, totes les donacions rebudes es multipliquen per quatre. Amb la fórmula 1 = 4, per cada euro donat ”la Caixa” n’hi afegeix un altre, i la Fundació Bill i Melinda Gates n’hi afegeix dos més.

    Aquestes aportacions procedeixen dels 211.185 donants de tot Espanya, entre 2.715 empreses i 7.187 clients de CaixaBank que integren l’Aliança per a la Vacunació Infantil liderada per ”la Caixa”. D’altra banda, més de 760 treballadors de l’entitat i més de 267.497 ciutadans solidaris hi han fet contribucions a través de la campanya de microdonacions.

    «La vacunació en edats primerenques és clau per assegurar que els nens i nenes creixin sans i forts, i es puguin desenvolupar amb plenitud i en igualtat d’oportunitats. El que ens mou en aquesta aliança amb GAVI és la ferma creença que no ha de morir cap infant enlloc del món per una malaltia previsible. Ells són la generació que liderarà el nou món on viurem», ha manifestat Jaume Giró, director general de la Fundació Bancària ”la Caixa”.

    «Estem molt agraïts a» la Caixa «pel seu ferm compromís de llarga durada amb la salut infantil», ha afirmat el Dr. Seth Berkley, director general de Gavi, l’Aliança per a la Vacunació. Aquesta aliança única i el nostre treball amb la Fundació «la Caixa» són claus per avançar en la missió de Gavi de salvar vides de nens i nenes i protegir la salut de la població, proporcionant accés a vacunes que salven vides en els països més pobres del món «.

    S’han vacunat més de 5 milions d’infants en zones de l’Àfrica i l’Amèrica Llatina des que es va posar en marxa el Programa de Vacunació Infantil de ”la Caixa”

    Una aliança pionera per a la vacunació

    Gavi, The Vaccine Alliance és una aliança publicoprivada que uneix països en vies de desenvolupament amb els donants, inclosos governs, l’Organització Mundial de la Salut, l’UNICEF, el Banc Mundial, la indústria de la vacunació, agències tècniques, la societat civil, la Fundació Bill i Melinda Gates, i altres socis del sector privat, entre els quals hi ha ”la Caixa” com a fundació líder a Espanya. Des que l’Aliança es va establir l’any 2000, Gavi ha vacunat 700 milions d’infants, de manera que es calcula que ha evitat més de 10 milions de morts prematures.

    El que és particular de l’Aliança per a la Vacunació Infantil de ”la Caixa” és la implicació dels clients de CaixaBank, tant d’empreses com de particulars, en un projecte de responsabilitat social corporativa pioner a Europa. En concret, l’Aliança per a la Vacunació Infantil compta amb el compromís dels equips de CaixaBank Empreses i CaixaBank Banca Privada, així com de tota la seva xarxa d’oficines, la més extensa del sector financer espanyol, que són claus per promoure la difusió d’aquesta iniciativa i la recaptació de fons a favor de la salut de les persones més vulnerables del planeta.

    Amb aquest objectiu, CaixaBank Empreses fa una intensa tasca de sensibilització amb els seus clients, als quals ofereix la possibilitat de contribuir a l’accés i la qualitat de les vacunes als països en desenvolupament, amb una acció de responsabilitat social que els permet retornar a la societat part del que n’han rebut. Per la seva banda, CaixaBank Banca Privada promou el suport a Gavi en el marc del seu Projecte de Valor Social, que dona resposta i incentiva les inquietuds filantròpiques dels seus clients.

    ”La Caixa”, juntament amb Gavi, ha arribat a un total de 10 països de l’Àfrica i l’Amèrica Llatina, entre els quals hi ha Bolívia, Camerun, Etiòpia, Hondures, Mauritània, Nicaragua, República Centreafricana, Sudan i Tanzània. En els últims anys, ”la Caixa” s’ha centrat especialment en Moçambic, amb la vacuna pneumocòccica contra la pneumònia, que actualment és la primera causa de mortalitat infantil en aquest país.

    Més d’una dècada salvant vides

    Cada 60 segons moren tres infants per malalties que es podrien haver evitat amb les vacunes adequades, segons l’Organització Mundial de la Salut. Amb aquest objectiu neix l’Aliança per a la Vacunació Infantil, ja que la immunització és la forma més eficient de contribuir a la salut global i pot garantir la supervivència, el primer dret de la infància. Els nens i nenes necessiten estar sans per anar a l’escola, i només amb l’educació i la formació adequades podran contribuir al desenvolupament de les seves comunitats.

    La vacunació és una eina clau per al desenvolupament de les poblacions i, a més, és una de les intervencions més rendibles per salvar vides: es calcula que per cada euro invertit en inmunització als països on Gavi actúa, s’estalvien 16 euros en despesses vinculandes a sanitat, a pérdues de salaris y de productivitat. La mortalitat infantil s’ha reduït a la meitat des del 1990. La introducció de vacunes noves, com també l’augment de la cobertura amb les existents, ha accelerat la reducció de la mortalitat en menors de 5 anys fins a assolir actualment un ritme de –3,6 % per any.

    Així, l’Aliança de ”la Caixa” amb Gavi contribueix a la consecució dels Objectius de Desenvolupament establerts per les Nacions Unides a l’Agenda 2030, en concret el 3r, assolir els objectius de salut i benestar, i el 17è, constituir aliances per aconseguir objectius.