Just Deploy It!

Etiqueta: vacunes

  • «Molts pediatres han hagut de tornar a aprendre a identificar un xarampió»

    Durant les últimes setmanes, tant l’Organització Mundial de la Salut, com el Centre de Control de Malalties de la Unió Europea han alertat sobre l’augment del nombre de casos de xarampió en tota Europa i, dimarts passat, el Comissari de Salut i Seguretat Alimentària de la UE, Vytenis Andriukaitis, qualificava la situació com a inacceptable, «sobretot tenint en compte que existeix una vacuna eficaç contra la malaltia des dels anys seixanta».

    Encara que els majors brots s’han produït en països que tenen important bosses d’exclusió social i no existeix un accés adequat a les vacunes, en altres països de major poder adquisitiu, com França o Itàlia, la caiguda s’ha associat fonamentalment a una pèrdua de confiança respecte a les vacunes.

    Parlem sobre la importància d’aquest tipus d’intervencions i la desconfiança que s’ha generat entorn d’elles en els últims anys amb Raquel Carnero, coautora -al costat del farmacèutic Luis Marcos i al dibuixant Íñigo Ansola- del llibre Vacunant Dos segles i sumant! (Edicions Universitat de Salamanca, 2019). Carnero treballa per a una consultora de serveis per a la indústria farmacèutica i és col·laboradora de l’ONG de cooperació al desenvolupament Farmacéuticos Mundi (Farmamundi), dedicada a la promoció de la salut i l’ajuda farmacèutica en països menys afavorits.

    Què li sembla la situació que es viu ara a Europa amb el xarampió?

    La propagació d’aquesta malaltia ha estat un efecte de la caiguda de les taxes de vacunació. S’ha perdut l’efecte ramat, amb el que aquelles poblacions que no es poden vacunar, com els nens menors d’un any, que no poden rebre la majoria d’aquestes vacunes, acaben exposats al virus. Al final, molts pediatres han hagut de tornar a aprendre a identificar un xarampió.

    A què creu que es deu el problema?

    Als països industrialitzats, on no hi ha una falta d’accés generalitzada, és per una pèrdua de confiança. D’una banda s’ha reduït la percepció del risc, perquè són malalties que han estat pràcticament erradicades. Ningú es recorda ja de les seqüeles que deixava la pòlio i gairebé ningú ha sofert la desgràcia de veure morir a un bebè per xarampió, amb el que s’ha abaixat la guàrdia. D’altra banda, està el corrent antivacunes, que és una altra part del problema.

    No se li dóna massa importància als antivacunes?

    En països com Espanya els antivacunes són un moviment residual, però hi ha uns altres com Itàlia o França en els quals s’han estès més i la cobertura de la triple vírica, que cobreix xarampió, rubèola i galteres, ha baixat moltíssim. Encara així, hi ha un altre terme que s’utilitza actualment en lloc d’antivacunes, que és el de vaccine hesitancy, que es refereix de forma genèrica als dubtes que poden sorgir a l’hora de vacunar. L’OMS acaba de publicar les 10 amenaces globals de salut i els dubtes o el rebuig a la vacunació és una d’elles.

    Quins factors han influït en la pèrdua de confiança?

    Els dubtes sobre les vacunes s’estenen per molts motius, per exemple, la falta d’unificació dels calendaris vacunals genera desconfiança, perquè la població no té clar per què en uns llocs es recomanen unes vacunes i en uns altres no. Afortunadament, a Espanya, des de gener ja tenim un calendari únic comú, la qual cosa servirà per a tenir una imatge més clara de què és el que es recomana. També estan els dubtes que es plantegen sobre la seva seguretat o eficàcia o els missatges del corrent antiglobalització, que culpen a les grans multinacionals del preu de les vacunes o del desproveïment. Moltes d’elles no han estat ben resoltes, la qual cosa ha acabat generant desconfiança.

    És aquest l’objectiu del llibre, respondre als dubtes de la població?

    El llibre tracta d’abordar la pregunta de per què hi ha tants dubtes si fa dos segles que vacunem. És cert que en els inicis van sorgir molts dubtes, perquè era una societat que no estava preparada per a comprendre aquest tipus d’intervenció sanitària, però que existeixin dubtes avui dia, més de 200 anys després, té molt menys sentit.

    El que volem és llançar un missatge científicament rigorós, però que pugui arribar a tothom de forma senzilla, perquè tothom pugui tenir aquestes respostes. Fins ara pot ser que no hagin tingut fàcil respondre als seus dubtes de forma senzilla i per això molts pares han acabat recorrent a internet i xarxes socials, on pots trobar de tot.

    Per això el projecte també té presència en xarxes socials?

    No es pot lluitar contra els bulos i els mites si no entrem en el lloc on es generen i on es promouen. Hem de buscar diferents vies per a arribar a l’objectiu i no quedar-nos només en el missatge institucional de «vacuna’t».

    Un dels mites més freqüents és el de considerar que és millor que els nens s’immunitzin passant la malaltia què li sembla?

    El problema és que no s’estan tenint en compte les possibles conseqüències. Cal no oblidar que el xarampió també pot provocar sordesa o una meningitis que pugui deixar greus seqüeles neurològiques. Encara que el nen no arribi a morir, se li està exposant a un risc massa alt. No crec que cap mare, amb tota aquesta informació, estigués disposada a assumir aquest risc.

    Creu que els fiascos d’algunes vacunes modernes, com la del dengue, poden justificar els temors de part de la població?

    Les vacunes per a malalties tropicals o malalties oblidades són relativament recents i moltes d’elles són experimentals. No és el mateix parlar d’una vacuna candidata per a l’Ebola, que de les quals s’utilitzen a Europa de forma sistemàtica des de fa més de 30 anys i la seguretat dels quals i eficàcia està fora de tot dubte. Hem de tenir en compte que ara mateix s’administren milions i milions de dosis de la triple vírica, amb la qual cosa tenim informació més que suficient sobre aquesta vacuna. A més, tenim un sistema de farmacovigilància mitjançant el qual es recullen tots els possibles efectes adversos que es puguin produir.

    Creu que s’hauria de canviar la legislació perquè la vacunació sigui obligatòria?

    No crec que sigui la millor manera. En una societat madura com la que tenim a Espanya, el que cal oferir és més informació accessible i clara i no pensar a fer obligatòria la vacunació. A més, a Espanya tenim un programa de vacunació molt complet, que és dels millors del món, i una taxa de vacunació elevada, amb el que introduir l’obligatorietat probablement generaria un rebuig encara major.

    El llibre també dedica un capítol a les dones en la història de les vacunes per què?

    Sí, hem volgut donar visibilitat a les dones que han contribuït al desenvolupament de les vacunes perquè no sempre han rebut el reconeixement que mereixien, perquè han estat a l’ombra d’altres investigadors o perquè han treballat en èpoques on les dones no tenien visibilitat. Moltes de les quals esmentem són americanes, però hi ha una espanyola que ha estat reconeguda per l’OMS com la primera infermera de la història en missió internacional. Isabel Zendal va participar, al costat del metge militar Xavier Balmis, en una expedició que va recórrer Llatinoamèrica per a expandir la vacuna de la verola. La missió es considera una fita a nivell internacional i és una cosa del que ens hauríem de sentir orgullosos.

    Aquesta és una entrevista original d’eldiario.es

  • Les infermeres de Tarragona es troben per parlar sobre vacunació

    Quina és la tasca de les infermeres en les vacunacions? Com interfereix aquí que la prescripció infermera no estigui encara del tot resolta? Què vol dir fer promoció en aquest tema? Com s’ha de fer? Els professionals es vacunen i donen exemple? I els adults? Com s’ha de fer?

    Totes aquestes preguntes són les que han donat pas a la celebració aquest cap de setmana del II Congrés Nacional d’Infermeria i Vacunes. Prevenir, formar i educar: cures per tota la vida organitzat per l’Associació Nacional d’Infermeria i Vacunes (ANENVAC) i amb la col·laboració del Consell de Col·legis d’Infermeres i Infermers de Catalunya i el Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Tarragona (CODITA).

    Com explica Glòria Carol, vicepresidenta de CODITA, «els esdeveniments d’aquest tipus serveixen per estar actualitzats quan apareixen nous productes comercials i noves situacions de salut. Difondre entre els professionals les últimes actualitzacions fa que es pugui revertir en la població». Des del Col·legi han volgut celebrar la importància del Congrés donat que ha estat liderat per infermeres. «Quan es tracta de vacunació, les infermeres són les que lideren tot el procés des de la informació fins a resoldre informacions als pares. Som la clau de l’educació sanitària i també les que posteriorment fem tot el seguiment de reaccions adverses», explica Carol.

    Normalment un cop comencen el procediment sempre el poden acabar però això no sempre és així. Que la problemàtica al voltant de la prescripció infermera estigui encallada suposa que si hi ha alguna reacció, el metge hagi d’acabar intervenint. «Les vacunes les posem seguint protocols, per una evidència. D’aquestes vacunes pot haver-hi unes reaccions adverses i uns efectes secundaris com podria ser una febre. Podríem per exemple recomanar paracetamol però aquesta visita ja no la podem acabar nosaltres perquè la recepta l’ha de signar el metge», narra segons el que viuen dia a dia les infermeres.

    Un altre exemple en el qual infermeria ha de recórrer al metge que és molt il·lustratiu de la necessitat de la prescripció és el cas de les receptes per expedir bolquers. El cribatge d’incontinència el duen a terme les infermeres però no poden receptar. Això fa, segons Carol, que en requerir una visita mèdica per temes menors es col·lapsi el sistema: «no som prou eficients».

    El Congrés va dividir alguns tallers en explicar casos pràctics en vacunació pediàtrica i altres en vacunació en adults. Carol destaca que «a nivell de pediatria estem més conscienciats del calendari vacunal: hi ha vacunes sistemàtiques i altres que no ho són però són aconsellables i les tenim controlades». En canvi, quan es tracta de l’adult o fins i tot el mateix personal sanitari, ja no es tenen tan en compte. De fet, només el 23% del professional sanitari es vacuna de la grip.

    Calen doncs, segons entenen des del Col·legi d’Infermeres de Tarragona, «més campanyes de conscienciació». Afegeixen a més que, amb 150 inscrits, aquest congrés és una campanya en si pels professionals de les vacunes i que el que ells hagin vist durant el congrés revertirà després en els equips on treballen: «actualitzar-se i ser després una taca d’oli».

    Amb una durada de dia i mig, els participants van parlar durant divendres i dissabte d’actualitzacions i aplicacions al voltant de la vacunació pediàtrica i en adults, les vacunacions diverses en dones embarassades o les vacunacions en el viatger o migrant. També, com comunicar i com difondre per una banda de manera externa i a nivell intern es va parlar sobre la prescripció infermera i la legislació al seu voltant pel que fa a la pràctica vacunal.

  • Les vacunes, llibertat individual o responsabilitat social?

    La decisió de vacunar-se sovint és vista com un dret individual, ja que erròniament s’assumeix que les possibles conseqüències només les pateixen aquells involucrats. Malauradament, no és així. Les vacunes, no només protegeixen de la malaltia a aquell que se la posen sinó que, quan una gran part de la població n’és immune, aquesta molt probablement s’erradica. Per això, a les poblacions vacunades es crea una immunitat col·lectiva que impedeix la transmissió dels virus i de la qual se n’aprofiten aquelles persones que mai no s’han arribat a vacunar.

    Segons l’OMS (Organització Mundial de la Salut), les vacunes eviten entre dos i tres milions de morts cada any, i són considerades un dels avanços més importants de la medicina. Molts països del primer món que disposen d’un bon sistema sanitari havien pràcticament erradicat moltes malalties que fa poques dècades podien ser mortals, com la poliomielitis o el xarampió. En els últims anys, aquestes malalties han reaparegut a causa de l’augment de persones que opten per no vacunar-se.

    Considerant els avantatges de les vacunes, com és que encara hi ha gent que opta per no vacunar-se? Doncs, per molts, la decisió de no vacunar-se es fonamenta en la por a possibles efectes adversos que es poden patir i que prediquen un col·lectiu conegut com els antivacunes. Gran part de la informació que dissemina aquest col·lectiu s’ha demostrat científicament que és mentida o bé no hi ha cap evidència per recolzar-ho. Per exemple, el 1998 el metge Andrew Wakefield va publicar un estudi on afirmava que la vacuna de la triple vírica provocava autisme i, com a conseqüència, hi va haver una disminució significativa dels infants vacunats. Pocs anys més tard el periodista Brian Deer va demostrar que era fals i que s’havia fet motivat per interessos econòmics però, encara ara, molta gent desconfia d’aquesta vacuna.

    És cert, però, que hi ha vacunes que poden tenir efectes secundaris sobre algunes persones tot i que, molt excepcionalment, es posen en perill. Les vacunes més agressives poden provocar efectes secundaris lleus, mal de cap o fatiga, que desapareixen poques hores després, aproximadament en un 25% dels casos. Però, la probabilitat que sigui necessària intervenció mèdica, disminueix a menys d’una entre un milió. Una probabilitat molt menor a què ens toqui la grossa de Nadal.

    D’altra banda, hi ha molts factors involucrats en la probabilitat que una persona no vacunada contragui una malaltia, el que la fa molt difícil de determinar. Per començar, per contraure una malaltia, és indispensable estar en contacte amb el virus, la qual cosa esdevé molt difícil en el primer món on gairebé ningú n’és portador, ja que moltes malalties han sigut pràcticament erradicades gràcies a les vacunes. Així, l’opció de no vacunar-se pot semblar menys perillosa, però en realitat continua sent no només un gran risc sinó una gran irresponsabilitat. Per una banda, un gran risc perquè l’augment de trànsit humà i de mercaderies facilita que les malalties travessin fronteres i no ens exposem només a les condicions sanitàries del país on es viu. D’altra banda, una gran irresponsabilitat perquè si tothom confiés a aprofitar-se de la immunitat col·lectiva i es deixés de vacunar, moltes malalties tornarien i es convertirien, altra vegada, en epidèmies.

    L’any 2015, a Olot, va morir un nen de 6 anys de diftèria. A Catalunya feia més de 30 anys que no es diagnosticava cap cas de diftèria, ja que la seva vacuna és gratuïta i recomanada per tots els infants, però els pares d’aquest nen –qui més tard van declarar que els havien enganyat sobre els riscs de les vacunes- van optar per no vacunar el seu fill. En aquell moment hi havia 47 infants a Olot que no n’havien estat vacunats i, per tant, que corrien perill d’agafar la malaltia si entraven en contacte amb el virus. Va ser llavors que els pares de la majoria d’ells van demanar que se’ls hi poses la vacuna. Per sort, per cap altre va ser massa tard, però aquesta decisió ja havia costat una vida humana.

    Es pot considerar que fins i tot en cas d’epidèmies només aquella gent que no s’hagués volgut vacunar en patiria les conseqüències però, una altra vegada, aquest és un raonament erroni. Existeixen col·lectius de gent que no es pot vacunar per raons mèdiques, com els nadons que fins al cap de mesos no se’ls poden posar les vacunes, o gent que pateix al·lèrgies o malalties. Aquests col·lectius necessiten comptar enormement en la immunitat de la societat, i és responsabilitat de tots els que sí que ens podem vacunar no posar-la en perill i protegir la vida d’altres. A més a més, cal puntualitzar que els tractaments per curar una malaltia costen molts més diners a la sanitat pública que les vacunes necessàries per evitar-les.

    El primer pas per acabar amb el moviment antivacunes i els perills que representa és una bona educació científica des de les edats més tendres i accés a la informació necessària per tothom. I, en un món ideal, això seria suficient, però sempre hi haurà gent que preferirà creure en disciplines no científiques i populistes. Per tant, si volem una societat completament vacunada i sana s’han de repensar i endurir les polítiques sanitàries.

    Hi ha diverses mesures que es poden prendre per incentivar a la gent a vacunar-se. Per exemple, a Austràlia es limiten les ajudes socials a les persones o famílies no vacunades i als Estats Units hi ha escoles que demanen la cartilla de vacunació per acceptar un alumne. Sens dubte, però, la mesura més efectiva i que haurien de prendre més països, és fer com a França i convertir les vacunes en obligatòries i evitar així posar en risc la salut dels més indefensos. Pel bon funcionament d’una societat hi ha normes, i igual que no es pot robar o matar, ens hem de vacunar.

  • Les embarassades, l’objectiu de la campanya antigripal 2017-2018

    En un dia de pluja s’ha presentat la campanya de vacunació contra la grip que s’iniciarà el dilluns 23 i ha distribuït al voltant d’1.200.000 dosis de vacunes. La presentació ha estat conduïda pel secretari de Salut Pública, Joan Guix, a l’Agència de Salut Pública de Catalunya. Joan Guix, ha subratllat que «la grip no és una afecció banal, afecta entre el 5% i el 20% de la població» i ha explicat que aquest any «la campanya de vacunació antigripal la volem focalitzar molt en millorar la vacunació en dones embarassades ja que és un col·lectiu amb un risc molt important».

    Un altre dels objectius és evitar les complicacions de la grip en les persones amb problemes de salut crònics, edat avançada o altres condicions que les fan especialment susceptibles als efectes d’aquesta malaltia. Entre aquest darrer grup també trobaríem la indicació de la vacunació antigripal a treballadors de la salut. El motiu és doble: per una banda, «poden actuar com una font d’infecció per a persones de risc, en els malalts que són atesos en els centres sanitaris, i perquè formen part del col·lectiu de serveis essencials per a la comunitat». En aquest sentit, i entre les novetats d’aquest any, Salut ha afirmat que «les més de 3.000 farmàcies de Catalunya s’implicaran amb la campanya impulsant la vacunació dels grups de risc i entre els seus professionals». La secretària del Consell de Col·legis de Farmacèutics de Catalunya, Pilar Gascón, que també ha participat a la roda de premsa, ha explicat que «a la vegada, promouran accions com la promoció del rentat de mans i altres mesures higièniques per disminuir els casos de grip».

    La subdirectora general de Promoció de la Salut, Carmen Cabezas, ha destacat els principals objectius de la campanya de vacunació contra la grip.  La voluntat d’incrementar la xifra d’embarassades que es vacunin respon a la preocupació cap al percentatge actual: només un 3% aproximadament de les gestants es vacuna contra la grip a Catalunya. Els responsables de Salut Pública subratllen la importància per a les dones embarassades de vacunar-se per evitar complicacions en l’embaràs i protegir tant la mare com el nadó. A banda de protegir l’embarassada, afirmen que els anticossos induïts per la vacunació de la dona embarassada, en transferir-se per via placentària, produeixen una protecció passiva del nadó durant els primers mesos de vida.

    A la Guia Tècnica per a la Campanya de Vacunació Antigripal Estacional 2017-2018 creada per l’Agència de Salut Pública de Catalunya, s’explica què és la grup, com afecta, s’analitza la incidència de la malaltia i quins tipus de soques així com qui ha adquirit el concurs de la vacuna. A l’informe afirmen que la morbiditat de la grip estacional pot ser elevada. S’estima que pot afectar entre el 5% i el 20% de la població general; que de les persones internades en institucions fins al 50% emmalalteix de grip cada any, i que aproximadament el 25% dels processos respiratoris febrils podrien ser produïts per la grip.

    La cobertura de la vacunació antigripal en persones grans a Catalunya, segons dades de Salut, està al voltant del 54%, relativament alta a nivell internacional però no arriba a l’objectiu del 75% en majors de 65 anys marcat per l’Organització Mundial de la Salut (OMS). La cobertura en persones joves amb malalties cròniques i en professionals sanitaris és baixa.

    A la roda de premsa on s’ha presentat la campanya, han participat a banda de Joan Guix, la sub-directora General de Promoció de la Salut, la Dra. Carmen Cabezas; la secretària del Consell de Col·legis de Farmacèutics de Catalunya, Pilar Gascón, i la presidenta de l’Associació Catalana de Llevadores, Gemma Falguera.

    Composició antigènica de la vacuna recomanada per a la temporada 2017-2018

    El document complet publicat per l’OMS explica que hi ha una soca que ha canviat respecte a l’anterior, A/Michigan/45/2015 (H1N1)pdm09, que substitueix A/Califòrnia/7/2009 (H1N1)pdm09.

    Segons l’OMS, la vacuna antigripal trivalent recomanada per a la temporada gripal 2017-2018 a l’hemisferi nord ha d’incloure:

    • Una soca anàloga a A/Michigan/45/2015 (H1N1)pdm09
    • Una soca anàloga a A/Hong Kong/4801/2014 (H3N2)
    • Una soca anàloga a B/Brisbane/60/2008 (llinatge Victòria)

    A més, l’OMS recomana que les vacunes quadrivalents, amb dues soques de virus B, portin també
    una soca anàloga a B/Phuket/3073/2013 (llinatge Yamagata).

  • Espanya raciona la vacuna d’hepatitis A davant el brot que afecta Europa i l’escassetat de dosi

    Aquest és un article publicat per eldiario.es

    Espanya i la Unió Europea estan immerses en un brot d’hepatitis A d’àmplia expansió. Els casos s’han multiplicat per vuit des de principi d’any segons l’Institut Carlos III. Mentrestant, la vacuna específica, la principal mesura de prevenció davant d’aquests episodis, escasseja i ha de ser racionada.

    La manca de sèrums fa que, enmig d’aquest repunt de la infecció, els serveis de salut a Espanya no puguin fer front a les necessitats de vacuna contra el virus. No hi ha suficients dosis per a tots els grups als quals s’indica el seu ús. A cada comunitat autònoma han de prioritzar.

    Així, a la Comunitat de Madrid, el Centre de Vacunació Internacional ha denegat la vacuna a viatgers. «Ens han recomanat que anem sistemàticament al metge i que cuidem el que mengem», explica una de les afectades.

    A Galícia, la Xunta ha decidit suprimir la dosi de record dissenyada perquè la immunitat es prolongui durant anys. El Servei Gallec de Salut ha indicat que s’administri la vacuna a «grups de risc prioritaris». La mateixa mesura sobre la segona dosi ha estat adoptada per la Generalitat de Catalunya. L’estiu passat, la demanda de persones que viatjaven a zones amb hepatitis A endèmica també va posar en evidència les fallades de subministrament, però de manera menys aguda.

    El Ministeri de Sanitat ha distribuït unes 100.000 dosis extres entre les comunitats autònomes per racionar-les segons els grups de risc entre els quals destaquen les persones en contacte amb infectats, malalts hepàtics crònics que esperen trasplantament o professionals amb probabilitat d’infectar-se.

    Això pot deixar en segon pla a altres grups diana als quals es recomana vacunar com el dels viatgers que van a zones on el virus està més actiu o el d’homes que té relacions sexuals amb homes.

    La malaltia és considerada com a lleu, fins i tot sense símptomes, en edats primerenques i es complica a mesura que es compleixen anys. Produeix icterícia, nàusees, fatiga, falta de gana… No cronifica i es recupera totalment amb el temps. El seu contagi més habitual és per la ingesta d’aliments contaminats en tractar-se la via fecal-oral la més comuna.

    No obstant això, les dades epidemiològiques mostren que una bona part dels casos registrats són d’homes adults que mantenen relacions sexuals amb altres homes. A la Unió Europea, fins a 15 estats han declarat brots, segons el Centre Europeu de Control de Malalties (ECDC). Molts dels nous infectats són «homes adults», expliquen a l’ECDC.

    A Espanya, l’Institut Carlos III tenia declarats 2.306 casos d’hepatitis A en el recompte de l’11 de juny, segons el seu últim butlletí epidemiològic. Fa un any n’hi havia 283, és a dir, s’ha multiplicat per 8 el nombre de casos. A la Unió Europea, a l’ECDC li consten 2.660 casos fins al 15 de juny però adverteix que a la base de dades encara li falta actualitzar els registres d’Espanya o Portugal «des d’abril».

    El Centre Europeu subratlla la importància de la vacunació per prevenir noves infeccions, especialment entre adults. «La transmissió pot prevenir-se mitjançant la vacunació d’homes que tenen relacions sexuals amb homes», expliquen. Encara que també admeten que l’escassetat de producte representa un problema per a interrompre la cadena de transmissió. A part d’Espanya, Portugal, Àustria i Itàlia també estan afrontant problemes de subministrament.

    «Increment de la demanda»

    Precisament les varietats per a adults són les que estan en pitjor situació. De les vacunes específiques contra aquest virus, la comercialitzada per Glaxonsmithkline (GSK), Havrix 1440, està sota «desproveïment temporal», segons l’Agència Espanyola del Medicament (AEMPS). La produïda per Merck, Vaqta, també està en la llista de «desproveïment» tant en la presentació infantil com adulta, una situació estesa a països com els EUA i el Canadà. L’empresa es limita a explicar que els problemes vénen per «un increment de la demanda» que fa que hi hagi «un nombre limitat d’unitats».

    A més, l’Agència Espanyola avisa que la vacuna Twinrix, vàlida per a l’hepatitis A i B, també pateix desproveïment. Twinrix, com Havrix, són marques de l’empresa britànica GSK que només informa que «la interrupció del subministrament» es deu a «dificultats en la fabricació».

    Més enllà del cas concret d’aquests sèrums, sobre els quals el seu fabricants no donen més detalls, organismes com l’Organització Mundial de la Salut o l’Agència Europea del Medicament expliquen que quan una vacuna concreta pateix problemes de proveïment en un context de demanda creixent, sol traduir-se en una escassetat en cascada que afecta els productes anàlegs als que es recorre per cobrir les necessitats.

    Amb tot, el laboratori Merck ha informat a l’AEMPS que espera solucionar el problema al final d’agost. Glaxosmithkline també per a finals d’estiu, tot i que són declaracions subjectes a revisió. Mentrestant, l’ECDC preveu que la tendència de contagis sigui a l’alça perquè «els estats no han comptabilitzat, fins i tot, tots els seus casos».

  • Les vacunes que Javier Cárdenas desaprova eviten més d’un milió de morts a l’any, segons l’OMS

    Aquest és un article publicat a eldiario.es

    Les vacunes són un producte mèdic. No estan lliures de poder causar complicacions. No obstant això, el que és segur que no fa un sèrum contra el xarampió és provocar autisme, com va difondre el presentador Javier Cárdenas. No ho fa perquè l’estudi que els va relacionar el 1998 va resultar ser un frau. Un muntatge destapat el 2006. El que sí que ha fet la vacuna d’aquesta malaltia és evitar la mort de 20 milions de persones en els últims 15 anys, segons l’Organització Mundial de la Salut.

    Les vacunes en general salven la vida d’entre dos i tres milions de persones l’any calcula l’OMS. Des que es va crear el primer sèrum immunològic contra la verola a la fi del segle XVIII, s’han anat succeint nous preparats contra diverses patologies: xarampió, poliomielitis, grip, meningitis, rubèola, varicel·la… i encara que no tots són el mateix ni igualment eficaços, els càlculs se’n van als 1.500 milions de persones que no han patit aquestes infeccions de manera mortal gràcies a ells.

    Cada vacuna és diferent

    Cada vacuna és un producte diferent en si mateix. Encara que es basin en el mateix principi d’inocular una versió atenuada d’un patogen en l’organisme per desenvolupar una resposta del sistema immunològic, no es tracta d’alguna cosa homogènia.

    Difereixen quant a eficàcia i durada. Per exemple, segons informa el Comitè Assessor de Vacunes de la Societat Espanyola de Pediatria, la vacuna contra el tètanus imprimeix un 100% d’immunitat durant, almenys, deu anys: «Són excepcionals els casos en persones vacunades», asseguren.

    No obstant això, per a la tos ferina s’accepta uns resultats del 85% «per prevenir els casos típics». A més, aquest sèrum ha resultat ser de curt recorregut. La seva longevitat ha estat «menor de l’esperada», diu el comitè. El Centre de Control de Malalties dels EUA calcula que només «3 o 4 persones de cada deu estaran completament protegides quatre anys després de rebre la vacuna». D’aquí el repunt que aquesta patologia està tenint, inclosa Espanya. L’última dosi generalitzada en els calendaris oficials és als quatre o sis anys, ja que la malaltia és especialment perillosa en nens.

    També hi ha sèrums de llarg alè immunològic. Per exemple, 25 anys per a la meningitis. A altres vacunes se’ls atribueix efectes imperibles: «Les vacunes amb virus vius atenuats solen tenir una immunitat duradora i no han d’administrar dosis repetides durant l’edat adulta», diuen els vacunòlegs. Aquí hi ha les del xarampió, rubèola i galteres. Encara que, al mateix temps, s’adverteix que la manca de contacte de la població amb les soques de virus naturals farà en el futur que s’hagin de posar dosi de record «en alguns casos com la varicel·la».

    A més, com a producte sanitari no estan exempts de provocar efectes adversos. Està descrita una encefalitis disseminada postvacunal en sèrums contra la grip o contra el xarampió. La possibilitat d’encefalitis després de la vacuna d’aquesta malaltia observat en les campanyes de vacunació està en 1 de cada 45.000 tot i que la Societat Espanyola de Pediatria assegura que les complicacions greus es donen «en un de cada milió de vacunes posades». Aquesta és la balança.

    La polèmica política

    No obstant això, les vacunes a Espanya no s’han salvat del vaivé polític. Van caure en la lluita partidista, durant els anys 2014 i 2015. La vacuna infantil de la varicel·la va desaparèixer i va tornar a cop de decisió executiva en aquest breu espai de temps. El Ministeri de Sanitat va eliminar la dosi administrada als 15 mesos en algunes comunitats autònomes com Madrid o Navarra i, per tant, el seu finançament públic.

    No es van esgrimir causes econòmiques sinó de salut: «La vacunació sistemàtica dificultaria la circulació del virus salvatge i es postula que aquesta situació conduiria a un major nombre de casos d’herpes zòster», descrivia un document de l’Agència Espanyola del Medicament. La versió adulta i més greu del virus. Així van transcórrer dos cursos (on hi va haver repunt de casos encara que no pogués establir-se de manera inequívoca la relació entre la decisió política i el creixement d’infeccions).

    Però per al 2016 el Govern va donar una batzegada i va reintroduir el sèrum a les vacunacions obligatòries: el 2016 s’immunitzaria als 400.000 nous nascuts. Sanitat va dir que el pla costaria sis milions d’euros.

    Mercat global

    Un dels arguments esgrimits per grups antivacunes és el del negoci farmacèutic de la immunització. El mercat global de les vacunes va suposar un volum de 29.400 milions d’euros el 2014, segons l’últim informe de l’OMS publicat el 2016. Ha crescut un 450% des de l’any 2000.

    Només cinc laboratoris copen el 66% de la producció: Glaxosmithkline, Sanofi, Pfizer, Merck i MSD, que s’emporten el 80% de les vendes. Això ha comportat que es produeixin situacions d’oligopoli i fins i tot monopoli per a algunes vacunes, com ha descrit l’OMS.

    «El nombre limitat de subministradors porta a un delicat equilibri entre l’oferta i la demanda», explica l’organització. Si bé admet que la producció a gran escala «permet abaixar els preus», el fet que la producció estigui en poques mans ha provocat que es produeixin episodis de desproveïment fins i tot en països desenvolupats: a Espanya s’han succeït fallades de subministrament. L’escassetat de sèrum contra la tos ferina per la caiguda de producció de Glaxosmithkline i Sanofi, situació va provocar un avís de «risc per a la salut pública» a la Unió Europea.

    El mateix va passar a l’estiu del 2016 en pujar la demanda de la vacuna contra l’hepatitis A. I semblant situació es va registrar a les farmàcies a finals d’aquest any amb el sèrum per a la meningitis B. El laboratori Glaxosmithkline es va retardar en el servei durant mesos. Només es va restablir al març del 2017.

    Amb tot, el premi Nobel de Medicina Jules Hoffman, guardonat no sense polèmica pels seus estudis sobre la immunitat, va resumir així l’aplicació de sèrums: «El gran risc amb les vacunes és no fer-les servir».

  • Metges Sense Fronteres demana a les farmacèutiques que baixin el preu de vacunes per a nens refugiats

    Aquest és un article publicat a eldario.es 

    L’organització humanitària Metges Sense Fronteres (MSF) ha denunciat aquest dijous el «preu exorbitant» que els governs i les ONG han de pagar a les farmacèutiques per poder vacunar els nens més vulnerables, entre ells als menors refugiats que han arribat a Europa.

    MSF explica en un comunicat que durant sis anys ha tractat de negociar sense èxit amb les farmacèutiques Pfizer i GlaxoSmithKline (GSK) una baixada del preu de la vacuna contra la pneumònia, la malaltia amb major taxa de mortalitat entre els menors de cinc anys.

    «Els governs i les organitzacions humanitàries necessiten les eines per protegir els nens que estan vivint una de les majors crisis del nostre temps. Pfizer i GSK han de abaratir la vacuna contra la pneumònia», ha afirmat el director d’Operacions Mèdiques de MSF a Grècia, Apostolos Veizis.

    Per immunitzar a un menor contra la pneumònia es necessiten tres dosis de vacunes i cadascuna li costa a MSF 60 euros a les farmàcies locals, 20 vegades més que el preu més baix que es pot pagar en el món per ella, 2,80 euros. La vacuna només es pot adquirir a aquest preu reduït en els països més pobres i mitjançant Gavi, una aliança internacional publicoprivada per a les vacunes.

    MSF ha reunit més de 416.000 signatures en 170 països demanant a les dues companyies farmacèutiques que redueixin el preu fins als 5 dòlars (4,5 euros) per les tres dosis per nen en casos de crisis humanitàries i per als països en desenvolupament en general.

    «Amb el col·lapse dels sistemes sanitaris a Síria, l’Iraq i l’Afganistan, la majoria dels nens no han estat immunitzats. Aquests menors viuen en condicions terribles i no haurien de pagar amb la seva salut el preu de fugir per sobreviure. Hem de protegir a qualsevol preu contra la pneumònia i contra altres malalties mortals», ha dit Veizis.

    El passat mes de maig també van dur a terme una campanya de vacunació contra la pneumònia en el campament de refugiats de Idomeni, a la frontera grega amb Macedònia -uns dies abans de la seva desmantelamiento-, per protegir tots els menors, que fins al moment eren uns 5.000 nens, el 40% del total de la població del camp. Era la primera vegada que l’organització vacunava contra aquesta malaltia a Europa.

    Per a això, l’organització també ha de pagar un preu elevat, ja que una vacuna que utilitza per immunitzar contra sis malalties alhora li costa 65 euros per dosi.