Cap a la transformació de l’atenció primària en l’era post Covid
Parlem amb Antoni Sisó, president de la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària (CAMFiC), Alba Brugués, presidenta de l’Associació d’Infermeria Familiar i Comunitària de Catalunya (AIFiCC), i Nani Vall-llossera, membre del Fòrum Català d’Atenció Primària (FoCAP), sobre l’impacte de la pandèmia de la Covid en l’atenció primària i sobre els reptes que estan sobre la taula per tal de reforçar el primer nivell assistencial. Per Èlia Pons
En Xavier va cada dia a la residència a veure la Carmen, la seva dona. Això sí, a excepció d’un dia a la setmana, que se li permet fer una visita de vint minuts, la veu sempre a través de la finestra. S’asseu, parla amb ella i li llença petons. «Jo la vull cuidar fins al final. Si m’hagués tocat a mi, ella hauria fet el mateix», diu.Per Èlia Pons
Un informe del Centre Internacional sobre Migració d’Infermeres (ICNM) avisa que els països més desenvolupats s’encaminen a un futur amb una important falta d’infermeres i infermers. Per Daniel Gallego
Tenir una necessitat assistencial és el nou requisit per aconseguir la Targeta Sanitària
En no tenir padró i ser vulnerable podies acollir-te al conveni de la Creu Roja i el CatSalut per aconseguir l’accés a la sanitat. Ara, un nou requisit ha inquietat els moviments socials, que veuen barreres. Per contra, donat que el motiu és indiferent, la Creu Roja hi veu facilitats en la millora del tràmit. A banda, la llei de 2017 d’universalització de l’assistència sanitària segueix sense un reglament ferm que l’articuli i, davant d’això, el correcte funcionament de convenis com el de la Creu Roja amb el CatSalut que donen cobertura a persones en vulnerabilitat i sense empadronament és essencial. Per Carla Benito
Esperanza Martín: «La meva vida ha canviat completament, ara començo cada dia escoltant el meu cos»
Moltes persones que es van contagiar de coronavirus durant el primer pic de la pandèmia segueixen tenint símptomes persistents de Covid mesos després d’haver emmalaltit. És el cas de l’Esperanza Martín, metgessa de família del CAP Maragall. Parlem amb ella per conèixer la seva experiència i la seva opinió sobre l’atenció que reben els pacients amb símptomes persistents de coronavirus. Per Èlia Pons
L’Hospital de Mataró, en risc de fallida a causa d’un infrafinançament crònic
Malgrat que va ser intervingut per la Generalitat el 2015, el Consorci Sanitari del Maresme ha acumulat més de 61 milions d’euros de pèrdues en els darrers anys. L’Ajuntament de Mataró va aprovar el passat 14 de gener una declaració institucional en la qual s’insta a la Generalitat de Catalunya a resoldre el problema crònic de finançament. Per Èlia Pons
“Cuidem-los i cuidem-nos”: una iniciativa per visibilitzar la cura de fills amb diversitat funcional
La qualitat de vida de les persones cuidadores no professionals és pitjor en els casos en què hi ha una gran dependència i quan la responsabilitat de la cura és exclusiva. Parlem amb un grup de mares que s’ha organitzat per conscienciar sobre la situació dels seus fills i filles amb diversitat funcional. Per Lina Borrell
Humanitzant les cures intensives: una mirada més enllà dels monitors
Sortir de l’UCI per veure el mar, utilitzar la realitat virtual per fer que el pacient senti més a prop els seus éssers estimats, fer teràpies musicals… totes aquestes activitats formen part del programa d’humanització de l’UCI de l’Hospital del Mar, encaminat a millorar el benestar físic i emocional dels pacients d’UCI de llarga estada perquè tinguin una major qualitat de vida un cop superada la patologia aguda. Per Èlia Pons
Revolta ciutadana al Maresme contra la desatenció mèdica: «Volem els nostres CAP!»
Veïns i veïnes de pobles com Dosrius o Cabrils es mobilitzen per recuperar els consultoris mèdics que van tancar amb l’inici de la pandèmia i que encara no han tornat a obrir. Denuncien que el tancament dels centres mèdics vulnera l’accés a la sanitat pública i perjudica especialment la gent gran. Per Èlia Pons
L’estrès per la feina i per les expectatives vitals, la inquietud al contagi i de contagiar l’entorn proper, la incertesa al voltant de la Covid-19, la convivència amb situacions de mort i dol, la soledat i la reducció extrema de les interaccions socials, són alguns dels múltiples aspectes que poden conduir a situacions de malestar emocional entre els adolescents i els joves. L’ansietat, la depressió, els trastorns alimentaris són els exemples més comuns que afecten molts joves a Catalunya. Per Lina Borrell
Deja una respuesta