Just Deploy It!

Autor: Redacció

  • Els articles més llegits del 2024

    Els articles més llegits del 2024

    Condicions laborals

    La sobrecàrrega del sistema sanitari deriva en professionals “cremats”

    Des de la Fundació Galatea adverteixen que no es poden obviar els condicionants personals i familiars en l’avaluació del benestar dels professionals de la salut. Per Carme Escales

    Els sanitaris, al límit

    Diferents sindicats del sector es manifesten en contra del denominat “Pla Estiu” i adverteixen que ens trobem davant d’unes noves retallades a la sanitat pública provocades per una mala gestió de la conselleria. Per Estel Huguet 

    El sindicat Infermeres de Catalunya es fa gran

    Neix una nova confederació de sindicats d’infermeres i infermers de tot l’Estat espanyol per reivindicar de manera conjunta aspectes transversals del col·lectiu. Per Estel Huguet

    Professió

    “En una paraula, l’atenció primària és vincle”

    Entrem dins de l’EAP Besòs per descobrir la tasca del personal sanitari d’atenció primària, molt més que la porta d’entrada al sistema català de salut, tot i els recursos limitats. Per Helena Rodriguez i Pol Rius

    Dia Internacional de la Infermera, una professió al capdavant de les cures

    Saber cuidar és una professió amb majúscules. Tothom necessita, en algun moment o altre, que algú en tingui cura, que li doni resposta sobre la seva malaltia, que l’acompanyin o que li donin suport en situacions de patiment i de dificultat… Per Estel Huguet

    Entrevistes

    Jaume Padrós: “Ningú ens prepara psicològicament per a la professió”

    El president del Col·legi de Metges avalua la importància de la cura de qui té cura dels altres. Amb ell repassem el suport pioner des del 2001 de la Fundació Galatea al benestar i salut psicoemocional dels professionals de la salut. Per Carme Escales i Pol Rius

    Tamara Contreras: “Un pacient que arriba de matinada a l’hospital pot ser atès per un metge que porta 20 hores sense dormir, i això comporta problemes de seguretat”

    La metgessa sevillana Tamara Contreras del Pino, amb més de quinze anys d’experiència en medicina intensiva –a l’UCI– a l’hospital públic menorquí Mateu Orfila i quatre en direcció mèdica, lidera una recollida de signatures per eliminar les guàrdies de 24 hores. Sota el lema #nopodemosmás, la iniciativa Tu vida está en nuestras manos y no podemos más: stop guardias médicas 24 horas ha recollit gairebé 70.000 signatures en menys d’una setmana. Per Estel Huguet

    Laia Sancho i Núria Sousa: “Les infermeres hem fet tasques que no ens pertoquen sense que se’ns reconegués laboralment ni econòmicament”

    Entrevista a Laia Sancho i Núria Sousa, dues infermeres del CAP Rambla de Sant Feliu de Llobregat que estan vivint de primera mà la vaga indefinida del sector de l’infermeria que va començar el 12 de desembre arreu de Catalunya. Per Nàstia Mas

    Berta Rodoreda: “A la primària coneixes la vida de les persones, per això som claus per codificar els determinants socials de la salut”

    És infermera al CAP de Santpedor (Bages) i investigadora de la Unitat de Recerca i Innovació de l’ICS Catalunya Central. Per Estel Huguet

    Recerca

    El gran impacte de la infermeria en el sistema sanitari

    Una investigació sobre alertes a partir de les constants vitals posa de manifest la importància cabdal de les infermeres en la millora de les cures als pacients. Per Carme Escales

    Per què emmalaltim?

    4.000 veïns de Deltebre, l’Ametlla de Mar, l’Aldea, l’Ampolla, Camarles, el Perelló i Sant Jaume d’Enveja seran part d’un macroestudi d’àmbit estatal que estudiarà què ens porta a desenvolupar malalties. Hi participaran 200.000 persones a qui es farà seguiment durant vint anys. Per Carme Escales

    Articles d’Opinió

    Les urgències, l’atenció primària i comunitària i la sanitat

    L’accessibilitat permanent als serveis d’urgència, hospitalaris o d’atenció primària i comunitària, juntament amb el seu progressiu deteriorament a les consultes ordinàries, espontànies o programades, exerceixen una poderosa atracció sobre una població que demanda una solució ràpida als seus problemes o malestars. Per Andreu Segura i Amando Martín Zurro

    El misteriós silenci del deslletament

    El moment en què el teu cos i tu decidiu que heu arribat al límit i que és el moment d’escoltar-lo i començar a dir-li que no al nadó és d’una soledat infinita. Per Esperanza Escribano

    La salut de la ciutadania no s’agafa vacances

    En les properes setmanes li espera al Govern un estiu ben calentet: sindicats d’infermeres, col·lectius de pacients i altres professionals ja han convocat protestes davant de l’ICS i s’organitzen per no permetre unes retallades amagades de vacances estiuenques. Per Gemma Tarafa

  • Art i salut: el potencial terapèutic de l’art en pacients adolescents oncològics

    Art i salut: el potencial terapèutic de l’art en pacients adolescents oncològics

    L’art i la creativitat pot ajudar als i les pacients de càncer a compartir un espai on fomentar la seva autoestima i relacionar-se amb nois i noies que han patit o pateixen un procés similar o que tenen les mateixes inquietuds… Aquest és l’objectiu d’Obrint portes, una iniciativa que va néixer de la col·laboració entre el MNAC (Museu Nacional d’Art de Catalunya) i l’Hospital Universitari Vall d’Hebron i que forma part de l’estratègia Arts en Salut de l’Institut Català de la Salut (ICS). 

    El projecte va dirigit a adolescents d’entre 12 i 17 anys que pateixen una malaltia oncològica i que es troben en un moment de tractament de baixa intensitat, de manteniment o que fins i tot han acabat el tractament fa poc temps. Durant tres mesos i nou sessions –entre novembre i gener– els dimarts a la tarda, els adolescents i les seves famílies tenien cita al MNAC on se’ls va proposar crear una peça artística, que en aquest cas va ser una porta. “Volíem que participessin en un procés creatiu de debò”, va explicar Norma Vélez, coordinadora dels Projectes d’Arts en Salut del MNAC. “Vam triar la porta perquè té una càrrega simbòlica que permet reflexionar sobre conceptes molt dispars. Poden ser una metàfora de la vida i tenir moltes connotacions: positives i negatives. Una porta tancada pot ser un espai segur, però també una presó. I una porta oberta pot connectar amb somnis i esperances”, va matisar. Un cop definit el projecte en esbossos, els nois i noies van comptar amb el suport dels equips tècnics del Museu, com el d’infraestructures, el de conservació preventiva i el de fusteria. Van anar transformant unes portes nues fins a convertir-se en obres d’art plenes de significat i vida que, després d’estar exposades uns mesos al MNAC i al vestíbul de la Vall d’Hebron,  actualment es poden veure al vestíbul del Centre Corporatiu de l’ICS.“És una mostra petita, però real, com qualsevol que tenim al museu. Cada porta va acompanyada del seu codi QR a través del qual podem descobrir el procés creatiu i l’artista”, ha destacat Vélez.

    Alguns dels joves participants a la iniciativa

    Portes Obertes també va tenir en compte les famílies, que viuen intensament el procés de la malaltia. Mentre els adolescents treballaven al taller, se’ls va oferir les sessions denominades Tardes d’Art, espai on podien compartir la seva experiència a través de tertúlies d’art dinamitzades per una educadora.

    “Amb aquest projecte estem investigant si les activitats desenvolupades poden afavorir la salut mental i emocional, com ara mitigar l’ansietat, símptomes depressius i trastorn d’estrès posttraumàtic”, ha apuntat Anna Saló, psicooncòloga de Vall d’Hebron i investigadora principal del projecte. I afegeix: “Els pacients adolescents amb càncer tenen més risc de patir malestar emocional i aïllament social per les característiques del tractament, que poden implicar ingressos freqüents i/o limitació d’activitats i condicions que afecta la seva qualitat de vida”. Segons el departament de Salut de la Generalitat de Catalunya es diagnostiquen entre 170 i 200 casos nous anuals de càncer infantil dels 0 als 14 anys a tot el territori català. Es tracta de la primera causa de mortalitat en nens i nenes de 5 a 14 anys i la segona causa dels 15 als 24 anys, després dels accidents del trànsit.

    Tanmateix, Carlota Aguilera, mànager d’assajos clínics i investigadora del Servei d’Oncologia i Hematologia Pediàtriques de Vall d’Hebron, sosté que “si les conclusions són positives, el projecte Arts en Salut es podria ampliar amb la voluntat de seguir creant nous projectes que estudiïn la connexió entre art i salut en altres patologies”.

    Aquesta col·laboració del MNAC i Vall d’Hebron en el programa Arts en Salut, s’ha finançat gràcies a  la subhasta de les botes amb les quals Leo Messi va fer el gol número 644 amb el FC Barcelona. Es van subhastar a l’emblemàtica casa Christie’s per 140.000 euros.

  • Pautes per a quan la memòria falla

    Pautes per a quan la memòria falla

    Cada 22 de juliol se celebra el Dia Mundial del Cervell amb l’objectiu de crear consciència sobre els riscos i les malalties que involucren aquest òrgan imprescindible, així com també per difondre coneixements sobre la importància de la salut cerebral i la prevenció de les malalties neurològiques. Una de les més majoritàries és l’alzheimer, que constitueix la forma més freqüent de demència, sobretot en les persones grans. A Catalunya, el 2% de la població pateix algun tipus de demència. Segons dades de la Federació d’Associacions d’Alzheimer de Catalunya (FAFAC), 85.000 persones amb una mitjana d’edat que s’apropa als 81 anys són pacients afectats per l’Alzheimer; el 64,5% de les quals són dones. I es calcula que, amb l’envelliment de la població, el nombre de casos es duplicarà l’any 2050.

    L’Alzheimer és una malaltia que afecta diferents sistemes del cos i que evoluciona en tres fases molt diferenciades. A la fase inicial o lleu el pacient s’oblida freqüentment dels records més recents, té irritabilitat i pateix un cert grau de depressió. Els afectats també poden tenir dificultats per realitzar tasques complexes, com resoldre algun esdeveniment imprevist o utilitzar diners, així com problemes per mantenir la cura personal i desorientar-se en llocs coneguts. La malaltia avança amb la pèrdua de la memòria i la dificultat per retenir informació. En aquesta fase moderada la persona pot confondre llocs i dates i perd vocabulari, repeteix preguntes o accions i té dificultat per identificar objectes comuns, persones, etc. Sovint pot canviar objectes personals de lloc i es pot donar un increment d’irritabilitat, depressió o agressivitat. La necessitat d’assistència en les tasques quotidianes creix, però és precisament en aquesta fase quan l’entitat Ace Alzheimer Center Barcelona remarca la importància de seguir estratègies que facilitin l’autonomia de la persona afectada, ja que –resalten– “mantenir la seva independència alenteix el procés de deteriorament cognitiu, promou la seva autoestima i millora la seva qualitat de vida el màxim temps possible”.

    En aquesta línia, la doctora Pilar Cañabate, antropòloga i responsable de l’àrea de Treball Social d’Ace Alzheimer Center Barcelona, apunta que «És crucial no suplir a la persona abans d’hora, ja que fer-ho pot accelerar el deteriorament cognitiu. De vegades, per anar més ràpid, suplim a la persona, però això és contraproduent. Cal donar suport de manera adequada i progressiva, adaptant-nos a les necessitats de cada moment per mantenir la seva independència el màxim temps possible».

    Supervisió i acompanyament

    En aquest context, una de les claus és que la persona cuidadora faci una supervisió constant de totes aquelles activitats que inclouen tasques elementals de la vida diària com comprar, cuinar, netejar la llar, utilitzar electrodomèstics o gestionar diners, entre d’altres. Per exemple, a l’hora de fer la compra, és recomanable revisar periòdicament la despensa i la nevera per assegurar que hi hagi prou provisions; planificar els àpats i fer llistes de compra detallades. També es recomana observar quina és l’actitud del malalt a l’hora de fer la compra i proporcionar suport si és necessari. En el cas de cuinar, és important planificar els àpats utilitzant un receptari, i llistar tasques senzilles a la persona amb demència, donant indicacions clares sobre quines accions cal seguir. També és important reforçar la seguretat, per exemple, amb detectors de gas, per prevenir accidents. Tanmateix, cal atendre activitats bàsiques com ara la higiene personal, vestir-se, el control d’esfínters, el descans i la mobilitat funcional.

    Estiu amb alzheimer

    L’arribada de l’estiu, la calor i els canvis de rutina que comporten les vacances poden suposar un daltabaix addicional per a les persones amb la malaltia d’Alzheimer i les persones que les cuiden. Per això, és important que les persones cuidadores i familiars prenguin mesures preventives. Des de la Fundació Pasqual Maragall recomanen, entre d’altres coses:

    • Mantenir les rutines. Procurar mantenir els hàbits i planificar amb antelació les activitats i sortides; respectar els horaris de menjar i descans per evitar situacions estresants i mantenir el nivell de funcionalitat de la persona amb Alzheimer.
    • Evitar les hores de més calor. Planificar les activitats a l’aire lliure durant les primeres hores del matí o al final de la tarda, quan les temperatures són més baixes.
    • Adaptar les activitats. Fomentar que les activitats que es realitzin siguin segures i adequades, evitant aquelles que puguin causar confusió o ansietat.
    • Adaptació de l’entorn humà. Si la logística familiar requereix passar un temps a casa d’un familiar no habitual, és important que els qui acullin comprenguin les rutines i costums de la persona amb Alzheimer. Si s’allotja uns dies en un establiment turístic, és aconsellable informar el personal de l’allotjament sobre la situació per a tractar de minimitzar riscos.

    Ace Alzheimer Center Barcelona afegeix, per a combatre les altes temperaturas i evitar un possible cop de calor:

    • Temperatura adequada. Mantenir sempre un ambient fresc i agradable en els espais on es troben els pacients, evitant així l’exposició a altes temperatures que puguin generar malestar o deshidratació.
    • Hidratació contínua. Estar pendents de la ingesta d’aigua fresca i begudes refrescants durant tot el dia, per mantenir-se hidratats.
    • Supervisió de la vestimenta. Assegurar-se que els pacient vesteix roba adequada al clima càlid: peces lleugeres, transpirables i de colors clars.
    • Alimentació saludable. Seguir una alimentació equilibrada i rica en fruites i verdures fresques, adaptada a l’estació de l’any; menjars lleugers i plats refrescants.

    En aquest sentit, cal recordar que les persones grans, i sobretot aquelles amb malalties cròniques com l’Alzheimer o el Parkinson, són més vulnerables als efectes negatius de la calor. La mobilitat limitada i la ingesta habitual de medicaments que afecten el sistema nerviós central, com tranquil·litzants, antidepressius i diürètics, també poden augmentar el risc de cops de calor.

  • Llum verda a una teràpia pionera desenvolupada pel Clínic-IDIBAPS per a pacients amb mieloma múltiple

    Llum verda a una teràpia pionera desenvolupada pel Clínic-IDIBAPS per a pacients amb mieloma múltiple

    L’Agència Espanyola del Medicament (AEMPS) ha aprovat una teràpia innovadora desenvolupada a l’Hospital Clínic i l’IDIBAPS contra el mieloma múltiple, el segon càncer de la sang més comú. Es tracta d’una teràpia CAR-T de modificació genètica de cèl·lules del sistema immunitari perquè ataquin les cèl·lules del mieloma, i s’aplica a malalts en els quals han fracassat les teràpies convencionals.

    El vistiplau de l’AEMPS suposa que, a partir d’ara, deixarà de ser experimental i ja es podrà aplicar de manera normalitzada a tots els malalts que es consideri que la necessiten.

    La teràpia ha rebut el nom d’ARI-0002h i és la primera CAR-T desenvolupada íntegrament a Europa eficaç per curar pacients amb mieloma múltiple, un tipus de càncer que afecta les cèl·lules plasmàtiques de la medul·la òssia, i que representa un 10% dels càncers de la sang o leucèmies. Tot i que hi ha diversos tractaments disponibles, molts pacients desenvolupen resistència, cosa que porta a recaigudes i a la necessitat urgent de disposar de noves teràpies. 

    Dos estudis previs liderats pel Clínic-IDIBAPS i publicats a les revistes Lancet Oncology i Clinical Cancer Research han mostrat l’eficàcia del CAR-T ARI0002h en pacients amb mieloma múltiple que han recaigut després d’almenys dues línies de tractament i ja han estat exposats als principals fàrmacs utilitzats en aquesta malaltia. Als dos estudis es va validar l’eficàcia del tractament en un total de 60 pacients i els resultats van mostrar que el 95% dels pacients van respondre favorablement i el tractament no els va resultar tòxic o perjudicial.

    Tots aquests pacients tenien mieloma múltiple resistent, i abans havien rebut sense èxit almenys 2 tractaments amb els principals fàrmacs utilitzats habitualment contra aquesta malaltia.

    El conseller de Salut, Manel Balcells, amb membres de l’equip del Clínic-IDIBAPS de teràpies CAR-T, aquest divendres a l’Hospital Clínic de Barcelona | Hospital Clínic

    L’eficàcia del tractament s’avalua no només per la resposta inicial del pacient, sinó també verificant que és una resposta que es manté en el temps, i que això és el que han aconseguit. Pe això, els investigadors també van descriure la forma òptima d’administrar el tractament i han identificat biomarcadors que permetin predir la resposta i la seva resposta després del tractament amb ARI-0002h. L’administració s’ha establert en dues fases: tres dosis inicials, i 100 dies després una dosi de record que permet reduir la gravetat dels efectes adversos sense reduir l’eficàcia del tractament. 

    Projecte ARI

    L’ARI-0002h contra el mieloma múltiple és la segona teràpia CAR-T desenvolupada pel Clínic i l’IDIBAPS: la primera va ser l’ARI-0001 contra la leucèmia limfoblàstica aguda, aprovada per l’AEMPS fa 3 anys i mig.

    Totes dues formen part del Projecte ARI, engegat per Ariana Benedé, una noia que va morir l’any 2016 als 18 anys, 5 anys després de ser diagnosticada precisament de leucèmia limfoblàstica aguda.

    L’Ariana i la seva mare, Àngela Jover, van crear i promoure aquest projecte per recollir fons per investigació, iniciativa que va ser la base que va permetre impulsar la recerca en teràpies CAR-T al Clínic i l’IDIBAPS.

  • El cribratge neonatal mitjançant la prova del taló detecta per primera vegada hiperplàsia suprarenal congènita a un nadó

    El cribratge neonatal mitjançant la prova del taló detecta per primera vegada hiperplàsia suprarenal congènita a un nadó

    La hiperplàsia suprarenal congènita (HSC) és una malaltia minoritària i genètica que es dóna en un cas de cada 10.000-20.000 nounats vius i que fa que el cos no produeixi prou cortisol. Aquesta insuficiència pot causar efectes molt greus en els infants, i en alguns casos fins i tot pot arribar a la mort. Les formes clàssiques d’aquesta patologia, que són les més greus, es poden detectar a través del cribratge neonatal, mitjançant la mesura dels nivells de 17-hidroxi-progesterona. Per això, des de l’1 de juliol tots els nadons nascuts a Catalunya a qui se’ls fa la prova del taló, se’ls analitza també aquest indicador. Se’ls extreu una mostra de sang durant les primeres 24-72 hores de vida i s’analitza si poden presentar alguna de les 26 malalties incloses en el programa de detecció neonatal.

    El primer nadó diagnosticat d’HSC gràcies al cribratge neonatal ha estat atès i tractat a l’Hospital Sant Joan de Déu. Es tracta d’un nen nascut a finals de juny a l’Hospitalet de Llobregat. La cap d’Endocrinologia, Marta Ramon Krauel, assenyala que “gràcies a la bona coordinació i rapidesa amb què han actuat les diferents institucions implicades, hem aconseguit diagnosticar i tractar aquest nen als 7 dies de vida, quan l’objectiu es poder iniciar el tractament abans dels 14 dies de vida per evitar situacions de risc vital”. I afegeix que “en només una setmana, l’hospital on va néixer la criatura li va fer la prova; la va enviar al Clínic; aquest la va analitzar i va confirmar que era positiu; va derivar el cas al nostre centre, vam visitar el pacient, vam confirmar de manera definitiva el diagnòstic i el vam començar a tractar”.

    Actualment el nen rep un tractament amb hidrocortisona, fludrocortisona i sal. Marta Ramon destaca la importància de diagnosticar i tractar de manera precoç aquests infants: “en el cas dels nadons, si no es fa un cribratge, l’equip de pediatria no té manera de diagnosticar la malaltia fins que es manifesten els primers símptomes, cap a les tres setmanes de vida, quan es manifesten amb una crisi adrenal, una situació tan greu que comporta fins i tot un risc vital”.

    El cribratge neonatal és una activitat de prevenció secundària en l’àmbit de la salut pública dirigida a identificar precoçment els nadons afectats per determinades malalties genètiques, metabòliques i/o endocrines que poden posar en perill la seva vida. Aquest cribratge consisteix a extreure una mostra de sang del taló del nadó per analitzar. I és que una actuació sanitària en les primeres hores de vida del nadó pot conduir a l’eliminació o a la reducció significativa de la morbiditat, la mortalitat o les discapacitats associades. A més a més, garanteix precoçment el diagnòstic, el tractament i el seguiment de tots els nadons afectats per qualsevol de les malalties que s’hi inclouen. A Catalunya, gràcies al programa de cribratge es detecten un total de 180 casos a l’any.

  • Passió per la salut i les cures

    Passió per la salut i les cures

    Si s’analitzen els diferents graus –deixant a banda les dobles titulacions, que acostumen a requerir una nota d’accés superior a la dels graus convencionals–, el de Medicina és un dels que exigeix una qualificació d’accés més alta a Catalunya. De les deu notes d’accés més altes per al curs 2024-2025, set corresponen a aquesta titulació, segons dades publicades al canal Universitats de la Generalitat de Catalunya. Els graus de Ciències Biomèdiques (UAB) i d’Odontologia (UB) són altres estudis de ciències de la salut que han registrat algunes de les notes de tall més altes aquest any a les universitats catalanes, on és necessari un 12,304 i 12’496 sobre 14, respectivament, per entrar.

    El grau universitari de Medicina de la UB (Clínic), amb una oferta de 200 places, té una nota de tall d’un 12,946, i suposa la nota de tall més alta de Catalunya (sense comptar els dobles graus). L’any passat, però, la qualificació requerida va ser encara més exigent, amb una nota de tall de 13,040. Aquesta xifra depèn directament del nombre de places que ofereix un grau i de la demanda. Segons es detalla al portal específic de la Generalitat, les places de cadascun dels centres d’estudis s’adjudiquen començant per la sol·licitud de l’estudiant preinscrit/a amb la nota més alta i baixant per ordre de nota fins que s’exhaureixen totes les places. Així que la nota de tall correspon a la de l’últim estudiant que ha obtingut plaça en un determinat centre d’estudis universitari. Per aquest motiu, s’ha de tenir en compte que no es tracta d’una nota prefixada, sinó que pot variar cada any, ja que és el resultat de la relació entre les places disponibles en cada centre i el nombre d’estudiants que les sol·liciten en la preinscripció.

    De les deu notes d’accés més altes per al curs 2024-2025, set corresponen al grau de Medicina

    Pel que fa al grau de Medicina a la resta de facultats catalanes, la Universitat Pompeu Fabra obté un 12,840 per accedir al curs 2024/2025. El segueix el campus de Bellvitge de la UB amb un 12,760 per a aquest any (12,893 el 2023); la Universitat Rovira i Virgili, que obté un 12,696; la Universitat Autònoma de Barcelona amb un 12,586 (12,713 el 2023); la Universitat de Lleida amb un 12,558; la de Girona amb un 12,553 o la Universitat de Vic, que torna a ser aquest curs el grau de Medicina “més assequible”, amb una nota de tall per al curs 2024/2025 per sota del 12 (11,984).

    Fent una ullada a la resta de carreres sanitàries, la nota més elevada per al curs 2024/2025 es repeteix a la UB per al grau d’Infermeria, enguany amb un 11,976. La Rovira i Virgili i la Universitat de Lleida completen el podi de notes d’accés més altes a Infermeria, amb un 11,278 i un 11,146 respectivament; mentre que el campus de Bellvitge de la UB exigeix ​​un 11,068 per a aquest grau.

    El grau de Farmàcia demana a la UB un 11,216 i la seva doble titulació juntament amb Nutrició Humana i Dietètica és encara més exigent, amb un 11,780. El grau de psicologia més complicat per accedir a Catalunya és l’impartit a la UB, que ha registrat una nota de tall de 10,064. A la resta de facultats no arriben al 10. Després de la crisis sanitària a causa de la covid, les carreres relacionades amb l’àmbit de la salut van incrementar la seva demanda, tant  en estudiants com en ofertes de feina.

    En el procés d’aquest any s’han preinscrit 57.401 estudiants. Per universitats, 11.956 s’han assignat a la Universitat de Barcelona; 9.555 a la UAB; 6.429 a la UPC; 4.330 a la Universitat Rovira i Virgili; 4.065 a la UPF; 3.868 a la Universitat de Girona; 3.232 a la Universitat de Lleida; 3.012 a la Universitat de Vic, i 338 a centres mixtos. La Universitat Ramon Llull, la Universitat Internacional de Catalunya, la Universitat Abat Oliba i la Universitat Oberta de Catalunya gestionen directament aquest procés, ja que tenen el seu propi criteri d’admissió d’estudiants.

  • Satisfacció general per l’aprovació de la nova especialitat de Medicina d’Urgències i Emergències

    Satisfacció general per l’aprovació de la nova especialitat de Medicina d’Urgències i Emergències

    El Consell de Col·legis de Metges de Catalunya (CCMC) i la Societat Catalana de Medicina d’Urgències i Emergències (SOCMUE) han manifestat la seva satisfacció davant l’aprovació, la setmana passada, del Reial Decret (publicat al BOE del 3 de juliol) pel qual es crea l’especialitat de Medicina d’Urgències i Emergències (MUE) a l’Estat espanyol. Es tracta d’una reivindicació històrica dels professionals, i la seva materialització reconeix la singularitat d’aquest àmbit d’exercici professional i equipara l’Estat espanyol a la majoria d’Estats europeus, on ja existeix aquesta especialitat.

    A més, el decret inclou una via extraordinària d’accés al títol d’especialista en MUE per als professionals d’altres especialitats que fins ara han estat al capdavant de les urgències i les emergències, la qual cosa suposa un reconeixement a l’experiència i expertesa acumulades. D’una banda, la norma estableix un accés directe per a aquells facultatius especialistes o llicenciats abans de l’any 1995 que acreditin almenys quatre anys de prestació de serveis a Urgències, dins dels set immediatament anteriors a l’entrada en vigor del reial decret. I de l’altra, els especialistes que acreditin un exercici professional d’entre dos i quatre anys, en els quatre anys immediatament anteriors a l’entrada en vigor de la norma, també podran accedir al nou títol, prèvia superació d’una prova pràctica.

    Els residents actuals, i els futurs que finalitzin el MIR abans que surti la primera promoció d’especialistes en Medicina d’Urgències i Emergències, també hauran de superar la prova en cas que vulguin obtenir el nou títol.

    Segons el Ministeri de Sanitat, prop de 9.000 metges podran assolir l’especialitat d’urgències per alguna d’aquestes vies. De fet, el mateix decret determina el calendari en què es podrà sol·licitar el reconeixement del títol, presentant l’acreditació homologada per la conselleria o departament de sanitat de les comunitats autònomes. La presentació de les sol·licituds es farà de manera esglaonada, segons el mes de naixement dels interessats. Així, els nascuts el mes de gener, els primers que poden demanar-ho, disposen de tres mesos des de la data de publicació del decret (2 de juliol de 2024) per presentar les sol·licituds.

    És per això que el sindicat Metges de Catalunya ja ha demanat al Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya que es coordini amb el ministeri per activar “amb agilitat” els mecanismes necessaris perquè les persones interessades puguin obtenir el certificat acreditatiu de l’experiència professional que permetrà sol·licitar l’accés extraordinari al títol d’especialista en Medicina d’Urgències i Emergències.

    La decisió del Govern posa fi a una situació gairebé inèdita a Europa que provocava des de fa anys disfuncions al conjunt del sistema sanitari. Com que no hi havia una formació específica, els serveis d’urgències i emergències s’havien de nodrir de professionals formats en altres especialitats. A la pràctica, la gran majoria provenien de l’especialitat Medicina Familiar i Comunitària, agreujant així la crisi que viu aquesta especialitat. Les comunitats autònomes han registrat en els últims anys un problema creixent per completar les plantilles que necessiten als centres de salut d’atenció primària a causa, entre altres raons, de la fugida a l’estranger d’aquests especialistes.

    La Societat Espanyola de Medicina d’Urgències i Emergències (SEMES), que representa més de 13.000 professionals d’Urgències, destaca en un comunicat que amb la creació de l’especialitat, «el Govern d’Espanya fa possible que tots els pacients espanyols puguin ser atesos per especialistes amb una formació reglada, homogènia i reconeguda, tal com es mereixen els ciutadans del nostre país, independentment d’on resideixin».

    Sempre hi ha un “però”

    El CCMC va contribuir en el seu moment en l’elaboració del Reial Decret que finalment va aprovar la setmana passada el Consell de Ministres; entre d’altres aportacions, va realizar també un seguit d’al·legacions per tal d’aprofitar l’oportunitat per posar en valor i retenir tot el talent existent. Una d’aquestes reivindicacions formulades pel CCMC va ser que el període formatiu de l’especialitat havia de ser de cinc anys i no de quatre, per tal d’equiparar-lo al marc europeu i de facilitar, per tant, el reconeixement de la titulació fora de l’Estat espanyol. També es proposava que la via extraordinària d’accés al nou títol, amb avaluació específica, s’oferís a tots els metges que tenen coneixements i una dilatada experiència als serveis d’urgències i emergències. Finalment, aquestes al·legacions no han estat incorporades al text definitiu del Reial Decret.

  • Metges de Catalunya denuncia l’incompliment de l’ICS amb els complements de guàrdies dels residents

    Metges de Catalunya denuncia l’incompliment de l’ICS amb els complements de guàrdies dels residents

    Metges de Catalunya (MC) ha tornat a denunciar l’Institut Català de la Salut (ICS) al·legant l’incompliment dels seus compromisos retributius amb el personal facultatiu. Segons informa el sindicat en un comunicat, en aquesta ocasió, els afectats són els residents, als quals no se’ls ha abonat el complement de guàrdies a la nòmina corresponent al període de vacances.

    Segons MC, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha sentenciat fins a quatre vegades que els metges interns residents (MIR) tenen dret a percebre un complement retributiu durant les seves vacances, corresponent a la mitjana dels ingressos obtinguts per les guàrdies treballades els 11 mesos anteriors. Concretament, les jornades d’atenció continuada són obligatòries per als residents; en conseqüència, formen part del seu treball normal i ordinari. Seguint les doctrines laborals de la Unió Europa (UE), la retribució de les vacances ha ser equivalent a l’habitual, i aquest també és el criteri expressat pel Tribunal Suprem.

    MC destaca en el comunicat que, per mitjà d’un acord de Govern, l’11 de juliol de 2023 –amb efectes des del mes de juny del mateix any– es va establir un nou sistema retributiu que millorava les condicions econòmiques per la realització de les guàrdies dels MIR de l’ICS.  Al punt tres de l’acord es defineix com s’han d’abonar aquestes jornades a la nòmina de vacances: «En el cas que el complement d’atenció continuada sigui percebut mensualment sense solució de continuïtat, durant les vacances s’abonarà un complement d’atenció continuada corresponent a la mitjana de les quantitats abonades mensualment per aquest mateix concepte en els 11 mesos anteriors, sense que l’import pugui ser superior, en cap cas, a l’import corresponent a 50 hores de jornada complementària programada».

    Segons afirma el sindicat, de manera molt majoritària l’ICS no ha fet efectiu el pagament del complement d’atenció continuada als MIR, tot i que l’acord de Govern té efectes des de juny de 2023 i que la mateixa empresa pública havia informat que aquest mes de juny inclouria a les nòmines dels residents el concepte retributiu de les guàrdies durant les vacances.

    Davant la previsió que aquest estiu l’ICS segueixi incomplint els seus compromisos, MC es reserva el dret d’iniciar accions per reclamar per via judicial el pagament del complement, inclosos els endarreriments, interessos i danys i perjudicis que s’hagin pogut generar des de l’entrada en vigor de l’acord. El termini per presentar les possibles  reclamacions s’allargaria fins al maig de 2025.

  • Metges de Catalunya exigeix als centres que respectin l’exempció de fer guàrdies a les metgesses embarassades

    Metges de Catalunya exigeix als centres que respectin l’exempció de fer guàrdies a les metgesses embarassades

    Metges de Catalunya (MC) fa anys que reclama una reformulació de les guàrdies mèdiques de 24 hores, ja que posen en risc el descans, la conciliació i la salut tant dels professionals com dels pacients. Així ho va expressar també la ministra de Sanitat, Mónica García, el passat mes de febrer, quan va anunciar la seva intenció de fer-les desaparèixer en aquesta legislatura, tot I que de moment no s’ha produït cap avenç en aquest àmbit. En tot cas, el sindicat de metges recorda que hi ha certs col·lectius per als quals aquestes jornades complementàries suposen un risc encara major i, per això, queden exempts de realitzar-les, entre els quals es troben les embarassades.

    Així ho dictaminen la Directiva 92/85/CEE del Consell Europeu –que data de 1992 i eximeix de treballar en horari nocturn a les dones durant l’embaràs–, el III Conveni col·lectiu de la xarxa sanitària concertada, i el III Acord de l’Institut Català de la Salut (ICS) signat el passat mes de novembre. Aquests documents reflecteixen la necessitat de tenir cura de les metgesses embarassades, i destaquen que tant la nocturnitat com les jornades perllongades relacionades amb les guàrdies són un factor de risc clar per elles. El pacte de l’ICS, a més, reconeix també el seu dret a percebre la mitjana de la retribució econòmica vinculada a les guàrdies realitzades durant els darrers 12 mesos de treball efectiu durant el temps d’adaptació del seu lloc de treball.

    Tot i això, Metges de Catalunya assegura que té constància que algunes direccions d’hospitals i centres d’atenció primària del sistema sanitari català no estan respectant actualment aquest dret a les metgesses embarassades dels seus equips, fet que el sindicat denuncia i en el qual afirma que està treballant per tal de reconduir la situació: “Unes jornades perllongades i amb nocturnitat com les guàrdies mèdiques posen en risc tant a les futures mares com al nadó, ja que són factors als quals cap dona treballadora hauria d’estar sotmesa durant l’embaràs”, recorda el sindicat.

    En aquest sentit, MC alerta a les direccions de personal de tots els centres de salut del país que prendrà les mesures necessàries perquè es reconegui la vulnerabilitat de les embarassades davant d’aquestes jornades maratonianes, i encoratja a qualsevol dona afectada per la mateixa casuística a denunciar la situació i trobar-hi una solució.

  • Carta als amics/amigues i lectors/es de El Diari de la Sanitat

    Carta als amics/amigues i lectors/es de El Diari de la Sanitat

    Benvolgut/da amic/amiga i lector/a de d’El Diari de la Sanitat:

    És la primera vegada que em dirigeixo a vostè com a president de la Fundació Periodisme Plural, l’entitat que edita El Diari de la Sanitat. Vam néixer ja fa més de vuit anys amb la voluntat d’exercir un periodisme independent, sense murs i compromès amb els drets essencials. Durant aquest temps hem fet tot el possible per crear continguts de qualitat oberts a tothom. Per obrir una àgora pels que esteu en primera línia en la defensa de l’estat del benestar, d’una societat justa i inclusiva. I ho hem fet sense cap altre interès que servir a la comunitat sanitària.

    Som l’única entitat sense ànim de lucre dedicada al periodisme a Catalunya (i al conjunt de l’Estat es poden comptar amb els dits d’una mà). Hem arribat fins aquí pel voluntariat de molts periodistes veterans que han posat la seva experiència i el seu talent al servei del projecte. I per la vocació, compromís i esforç de noves generacions de periodistes que han anat molt més enllà del que representava el seu modest salari, convençuts que servint a la comunitat sanitària contribuïen a fer la societat una mica més justa.

    Volem perseverar en aquest camí, millorar i créixer per ser més útils. I fer-ho amb llocs de treball més ben remunerats i amb recursos que ens donin més solidesa enfront de les amenaces, com els atacs informàtics, a les quals ens enfrontem els mitjans compromesos amb el bé comú. Però no ho podem fer sols. Sabem que comptem amb el vostre reconeixement, que ens llegiu i, el que és més important, que molts/es de vosaltres hi participeu amb articles molt valuosos i, alguns, amb subscripcions que tenen un immens valor per nosaltres.

    Per tot això us hi estem molt agraïts. Ara us demanem un nou esforç i és que ens ajudeu a fer que El Diari de la Sanitat tingui futur.

    Vam triar la fórmula d’una entitat sense ànim de lucre per convicció. Perquè entenem que el periodisme no pot ser concebut com un negoci, sinó com un bé públic. Perquè ha de ser transparent i perquè ens permetia implicar a persones que ens aportaven experiència, coneixements i credibilitat. I perquè una Fundació que ha estat declarada d’interès social fa evident els principis que defensem: un periodisme independent i obert a tothom, sense murs de pagament.

    El fet de ser una fundació també permet que la vostra implicació econòmica tingui retorn. Que la vostra ajuda, vital per nosaltres, es vegi compensada per la desgravació fiscal que porta aparellada. Que, en bona part, pugueu recuperar fins al 80% de la vostra donació en el següent exercici fiscal. Per això, us demano que estudieu amb calma aquesta informació perquè ens feu un lloc en les vostres aportacions solidàries: per nosaltres, tota ajuda, per modesta que sigui, ens resulta imprescindible. I si et decideixes, pots fer la teva donació aquí.

    M’he decidit, deia al principi, a fer-vos aquesta petició quan hem complert una primera etapa del nostre compromís amb la comunitat sanitària. Quan sento que ja tenim arguments per demanar-vos que ens ajudeu a seguir aquí, amb vosaltres.

    Gràcies per tot!

    Josep Carles Rius

    President de la Fundació Periodisme Plural