Just Deploy It!

Autor: Carlos A. González

  • La carn augmenta el risc de morir

    La prestigiosa revista British Medical Journal (BMJ) ha publicat els resultats d’un ampli estudi de l’Institut Nacional de Salut dels EUA, basat en una cohort americana de jubilats i retirats de més de mig milió de participants, entre els quals s’han identificat en el seguiment 128.524 morts.

    El resultat mostra que els alts consumidors de carn vermella (50 g/dia per cada 1.000 calories de carn de boví, porc o xai) i processada (17 g/dia per cada 1.000 calories d’embotits, bacó, hot dogs, salsitxes) tenen un 26% més de risc de morir per totes les causes que els baixos consumidors. Per primera vegada s’ha observat que aquest augment global de mortalitat es trobava associat a un major risc de morir per 9 causes específiques, entre les quals es troba el càncer, la malaltia cardíaca, les malalties respiratòries, l’accident cerebrovascular, la diabetis, les malalties infeccioses, del ronyó i del fetge, que representen les principals causes de mort.

    L’estudi mostra a més que si se substitueix la carn vermella i processada per carn blanca no processada (pollastre, gall dindi i peix) el risc de mort es redueix. És a dir les persones amb un alt consum d’aquestes carns blanques tenen un 25% menor risc de mortalitat que les persones amb un baix consum.

    Dins dels factors que podrien explicar aquest efecte de la carn vermella i processada es troba el seu contingut en ferro hemínic (que li dóna el color vermell, i que és una font de formació endògena de nitrosamines), i el contingut de nitrat i de nitrits en la carn processada (que s’agreguen per afavorir la seva conservació). L’estudi permet mostrar per primera vegada que el contingut d’aquests factors està independentment associat a l’increment de mortalitat.

    L’associació amb la mortalitat no és una prova definitiva de causalitat, perquè la mortalitat està condicionada per altres factors, però constitueix un indicador important per a la salut pública sobre l’impacte que té el consum de carn vermella i processada en la salut de la població. El millor indicador de causalitat és l’associació amb la incidència o ocurrència de malaltia. Sobre això recordem que l’OMS-IARC va avaluar el 2015 l’efecte de carcinogenicitat del consum de carn vermella i processada en relació a l’ocurrència de càncer de còlon i recte. La conclusió va ser definitiva. La carn processada va ser classificada com segur cancerígena per a l’home i la carn vermella com a probable cancerígena.

    Però l’evidència científica basada en meta-anàlisi i revisions sistemàtiques de grans estudis prospectius de cohort sobre l’efecte de l’alt consum de carn vermella i processada és abundant i comprèn altres tumors. Ella ens mostra que hi ha una evidència convincent que l’alt consum de carn vermella augmenta el risc de càncer de còlon i recte, que probablement augmenta el risc de càncer de pàncrees, de pulmó i d’esòfag i possiblement de càncer d’estómac. Així mateix ens mostra en forma convincent que l’alt consum de carn processada, com ja hem comentat, augmenta el risc de càncer colorectal, però a més probablement de pàncrees i d’estómac, i possiblement d’esòfag.

    L’alt consum de carns vermelles i processades, no només té un efecte perjudicial per a la salut. Té a més un impacte negatiu sobre el medi ambient i és responsable d’una part important del canvi climàtic. Recordem que la cria d’animals i la producció de carn ocupen aproximadament el 75% de les terres dedicades al sector d’agricultura, consumeix el 35% de la producció mundial de grans i produeix un 14,5% de l’emissió de gasos d’efecte hivernacle. L’emissió de metà, per la normal fermentació dels excrements dels animals i la desforestació de boscos (que capten CO2), per ser destinats al pasturatge de bestiar, són els majors responsables d’aquesta emissió de gasos.

    Una dieta basada principalment en aliments d’origen vegetal (com la dieta mediterrània), basada en productes d’estació i proximitat, no és només millor per a la salut, sinó per a la sostenibilitat del medi ambient. Té un menor impacte en emissions contaminants, consum d’energia i aigua, i contaminació del sòl. La renúncia del govern de Trump als EUA (el segon país més contaminant del món) als acords sobre el canvi climàtic, i el recent informe de l’Agència Europea de Medi Ambient, que assenyala a Espanya com el país europeu on més han crescut els gasos d’efecte hivernacle, ens exigeixen ser encara més conscients de l’impacte ambiental dels nostres hàbits i activitats diàries, i entre elles de les conseqüències que generen la producció i transport dels aliments, i l’efecte de la nostra dieta sobre la sostenibilitat del planeta terra.

    Els organismes i comissions d’experts internacionals recomanen no consumir més de mig kg de carn vermella a la setmana (70 g/dia) de mitjana (el consum en el nostre medi és 2 a 3 vegades superior), evitar les carns processades, consumir uns 400 g/dia de fruites i hortalisses, consumir diàriament cereals integrals, oli d’oliva i reduir el consum d’alcohol. Les autoritats sanitàries no poden romandre indiferents davant d’aquesta aclaparadora evidència científica i han d’establir mesures per protegir la salut de la població. Aplicar penalitzacions fiscals als aliments perjudicials per a la salut i el medi ambient, i incentius per als que l’afavoreixen, és una estratègia necessària. Però triar una dieta saludable i ajudar a conservar el planeta és responsabilitat de tots.

     

  • Impost a les begudes ensucrades: bé però insuficient

    A Catalunya ha entrat en vigor l’Impost sobre Begudes Ensucrades Envasades (IBEE). És un nou capítol, d’una llarga (i sense escrúpols) història entre els interessos empresarials relacionats amb la indústria del sucre i la salut de la població. Tot i que la indústria del sucre va intentar, ja des de l’any 1965 als EUA, amagar l’efecte sobre les malalties coronàries, i dels centenars de milions de dòlars invertits a tot el món per tractar de rentar la imatge de les begudes ensucrades, l’evidència científica finalment s’ha imposat.

    Revisions sistemàtiques i meta-anàlisi, incloent desenes d’estudis prospectius i assajos controlats, publicats en revistes de gran prestigi, com el British Medical Journal i l’American Journal of Clinical Nutrition, mostren inequívocament, des del 2012, que el consum de begudes ensucrades promou l’augment de pes en nens i adults. És una de les causes més importants de l’epidèmia d’obesitat que pateix Catalunya i el món i també de la formació de càries dentals en els nens i adolescents. L’obesitat és, alhora, una causa fonamental de les malalties cròniques més comunes com cardiovasculars, diabetis i múltiples tipus de càncer. És a dir, és una autèntica prioritat de salut pública a la qual la societat i l’administració ha de fer front imperiosament.

    En una publicació recent, la revista de Medicina Preventiva dels EUA ha publicat les maniobres que Coca-Cola i Pepsi-Cola, les dues companyies més importants de fabricació i comercialització de begudes ensucrades, han desenvolupat en els últims anys. Se sap que han estat finançant a un total de 96 organitzacions nacionals de salut als EUA, incloent-hi moltes institucions mèdiques i de salut pública, la missió específica de les quals inclou el fet de combatre l’epidèmia d’obesitat.

    A Espanya, el web de la companyia Coca-Cola reconeix que, entre el 2010 i el 2015, s’han finançat a 53 organitzacions, institucions, i fundacions relacionades amb la salut. Entre elles, diverses organitzacions de nutrició, com l’Associació Espanyola de Dietistes i Nutricionistes, la Federació Espanyola d’Associacions de Nutrició i Alimentació, la Federació Iberoamericana de Nutrició, l’Associació Espanyola de Nutrició Comunitària, la Fundació Espanyola de Nutrició i organitzacions mèdiques com l’Associació Espanyola de Pediatria, la Federació Espanyola de Diabetis, la Fundació Espanyola del Cor, i fins a la pròpia Fundació Dental Espanyola.

    El finançament d’activitats acadèmiques o d’investigació per indústries que fabriquen productes que perjudiquen clarament la salut de la població, pot influenciar els resultats, afavorint els interessos de la indústria. Una investigació recent d’investigadors espanyols mostra que estudis finançats per companyies de la indústria alimentària intenten justificar que no hi ha proves suficients per assegurar que les begudes ensucrades augmentin el risc d’obesitat. Existeix ja al respecte una llarga i negra història amb la indústria del tabac i de l’alcohol i amb el canvi climàtic. L’interès de la indústria és incrementar les seves vendes i beneficis, el de les organitzacions relacionades amb la salut, hauria de ser promoure i protegir la salut. Tenen per això objectius contraposats. No són conciliables.

    Un nombre cada vegada més elevat de països com Mèxic, Finlàndia, Noruega, França i Regne Unit, han començat a implementar o dissenyar impostos a les begudes ensucrades com una mesura per reduir el consum, seguint les recomanacions de l’Organització Mundial de la Salut (OMS). Cal tenir present que en la batalla contra el tabaquisme, l’augment de preus dels cigarrets va ser la mesura més efectiva per reduir el seu consum.

    La Generalitat de Catalunya va intentar fa uns anys un impost a les begudes ensucrades que, sembla ser, va ser frustrat per pressions de l’ambaixador nord-americà a Espanya, que va amenaçar de retirar les inversions de Catalunya. Aquesta vegada ha aconseguit posar-lo en marxa, un fet molt positiu. El IBEE fixa un impost amb dos nivells. El primer nivell, per a begudes d’entre 5 a 8 g de sucre per cada 100 mil·lilitres, és de 0,08 euros. El segon nivell, per a begudes de més de 8 g de sucre per cada 100 mil·lilitres, és de 0,12 euros. És a dir una llauna de Coca-Cola de 330 mil·lilitres que costa 0,58 euros passa a costar 0,62 euros. Representa un 7% d’augment. L’OMS ha recomanat un augment del 20%. Per això pensem que la mesura és un pas inicial, però insuficient. Aquest augment de preu és gairebé testimonial i no serà dissuasiu; ens temem que tindrà probablement un efecte mínim.

    D’altra banda, un impost mínim a les begudes ensucrades, és insuficient per lluitar contra l’obesitat, que requereix una actuació integral. La pandèmia d’obesitat en el món avança fora de control i mostra el fracàs de les mesures que s’han implementat fins ara. Les autoritats sanitàries han d’establir noves i més radicals estratègies. Seria desitjable que el IBEE s’acompanyés d’un nou impost, que ja s’ha anunciat, a productes industrials molt poc saludables, amb alt contingut en greixos saturats, com la pastisseria industrial. Però més desitjable encara és que els 30 a 40 milions d’euros que s’obtindran amb l’impost es dediqui a inversions en salut pública, promovent hàbits saludables en nens i adolescents en totes les escoles, gimnasos gratuïts als barris perquè la població pugui realitzar activitat física i subvencionar el consum d’aliments saludables amb baix poder calòric, com fruites, vegetals i cereals integrals. Aquest enfocament social per al problema de l’obesitat, requereix la participació activa dels centres i moviments socials. Mantenir i protegir la nostra salut és un compromís de tots.

  • Ajudar a mitigar el canvi climàtic

    Fa poques setmanes es va presentar el Tercer Informe del Canvi Climàtic a Catalunya. La premsa li va dedicar un gran espai, però després, com ocorre habitualment amb altres notícies, va desaparèixer ràpidament. L’informe descriu, entre altres efectes, que la temperatura mitjana a Catalunya ha pujat 1,55 graus des de 1950, una major recurrència d’ones de calor i períodes de sequera, un augment del nivell del mar d’uns 3,6 cm per decenni, una regressió de les platges, la desaparició de les últimes glaceres, canvis en les espècies marines i en les dates de floració i en la maduració dels cultius.

    En el capítol sobre les conseqüències en la salut, es reconeix que les ones de calor a l’estiu han augmentat la mortalitat i els ingressos hospitalaris de persones d’edat avançada i amb patologia crònica, l’aparició de mosquits amb un increment del risc en el nostre medi de malària, dengue i altres malalties infeccioses transmeses per vectors, i un augment de la contaminació atmosfèrica, que generen a Catalunya unes 3.500 defuncions per any.

    La contaminació atmosfèrica i el canvi climàtic són els principals problemes ambientals de la nostra societat. La contaminació atmosfèrica com un problema de Barcelona, l’àrea metropolitana i altres grans ciutats del món, i el canvi climàtic com un problema més global del planeta terra. I els dos estan relacionats, perquè l’emissió de gasos dels vehicles, especialment els de gasolina – que emeten principalment CO2 (anhídrid carbònic) – i els de motors a dièsel – que emeten NO2 (diòxids de nitrogen) -, formen part dels gasos amb efecte hivernacle. Per això no és una solució completa per a Barcelona substituir cotxes dièsel per vehicles a gasolina, cal reduir substancialment el parc automobilístic i facilitar el transport públic.

    Però l’ús de combustibles fòssils no és l’única causa del canvi climàtic. En un article anterior assenyalava que segons el Panell Internacional del Canvi Climàtic (IPCC), dels gasos d’efecte hivernacle, el CO2 representa el 77 %, el CH4 (metà) originat per formació entèrica en els remugants i per fermentació del fem el 14 % i el NO2 el 8 %. El Panell reconeix que la producció d’electricitat i calefacció, transport, indústria i la desforestació (elimina boscos que capturen el CO2) són les principals fonts de CO2. La ramaderia és la principal font de CH4 i els fertilitzants nitrogenats i el fum dels motors dièsel, de NO2. S’estima que l’agricultura, incloent-hi el canvi d’ús de la terra, representa un 30 % del total d’emissió de gasos a escala mundial, el 80 % dels quals s’originen en la ramaderia, en la qual s’inclou el transport i alimentació de bestiar, ja que un 35 % de la producció mundial de grans es dedica a l’alimentació animal.

    Per això, reduir el consum de carn i substituir-la per productes d’origen vegetal és una estratègia per mitigar el canvi climàtic. Un estudi recent de la cohort Prospectiva Europea sobre Nutrició i Càncer (EPIC) d’Oxford al Regne Unit, ha estimat les emissions de gasos d’efecte hivernacle associades a la dieta dels més de 55.000 membres de la cohort. Les emissions (per cada 2.000 calories d’ingesta), calculades en kg d’equivalents de CO2 per dia, van anar de 7,19 per als alts consumidors de carn (≥100 g/d), de 4,67 per als baixos consumidors de carn (< 50 g/d), 3,81 per als vegetarians i 2,89 pels vegans. És a dir, la dieta d’un alt consumidor de carn origina 2,5 vegades més gasos d’efecte hivernacle que un vegà. A Anglaterra es va estimar que canviar els patrons d’una dieta de tipus occidental a una més sostenible basada en productes vegetals podria representar reduir entre un 20% i un 30% la producció de gasos d’efecte hivernacle.

    Sorprèn que la publicació del Tercer Informe del Canvi Climàtic a Catalunya, no hagi estat acompanyada de propostes concretes dirigides a la comunitat per reduir les emissions de gasos d’efecte hivernacle. Una d’elles és reduir el consum de carn als països desenvolupats, dels 224 g per persona i dia a 70 g dia que és el màxim recomanat. Estudis recents d’universitats de Suècia i Noruega, reclamen que la mitigació del canvi climàtic no pot quedar reduïda a acords entre els estats, que poques vegades es compleixen, i amb major risc encara amb la nova orientació de Trump al govern d’EUA. És imprescindible involucrar activament a la societat civil. Canviar les pautes de consum, orientant-ho a un consum sostenible i responsable, fer compres de productes locals i de proximitat, reduir el consum de carn i augmentar el consum de productes d’origen vegetal, usar menys el cotxe privat, utilitzar energies renovables. Vetllar per la conservació del nostre planeta requereix canviar moltes de les nostres pautes de vida. La sostenibilitat del medi ambient està profundament relacionada amb la nostra salut.

    Però aquest canvi no depèn solament de les nostres decisions individuals, és una responsabilitat social i col·lectiva. Ha d’estar estimulat per polítiques impositives que gravin el que és perjudicial per al nostre ambient i la nostra salut i desgravin el que és beneficiós. L’experiència positiva de les campanyes contra el tabac, que tímidament comença a estendre’s a l’ús del cotxe i al consum de begudes ensucrades, ha de projectar-se cap a altres àrees de la nostra vida quotidiana que incideixen en el canvi climàtic. La societat civil s’ha de comprometre i exigir-ho.

  • Consumir més fruites i verdures pot prevenir milions de morts prematures

    Un gegantí meta-anàlisi i revisió sistemàtica, liderat per l’Imperial College de Londres, que es publica a l‘International Journal of Epidemiology, confirma i quantifica l’efecte d’incrementar el consum de fruites i verdures en la prevenció del risc de malalties cròniques comuns.

    No és una troballa nova i original. Fa anys que se sap l’efecte beneficiós del consum de fruites i verdures. Però l’anàlisi, basat en 95 estudis de cohort o prospectius, que comprenen en conjunt uns 2 milions de participants de diversos països del món, és el més gran que s’ha realitzat fins a la data. Es va analitzar l’efecte del consum de fruites i verdures en relació a 43.000 casos de malaltia coronària, 47.000 casos d’ictus, 81.000 casos de malaltia cardiovascular, 112.000 casos de càncer i 94.000 defuncions.

    Els resultats són impressionants. Quan es compara el fet de consumir uns 800 grams de fruites i verdures al dia (10 porcions d’uns 80 grams) respecte al no consum, s’observa una reducció del 24% del risc de malaltia coronària, el 33% en el risc d’ictus, del 28% en el risc de malaltia cardiovascular, del 13% en el risc de càncer i el 31% en el risc de mortalitat prematura. L’equip investigador estima que 7,8 milions de morts prematures podrien ser evitats en el món si la població consumís uns 800 grams de fruites i verdures cada dia.

    L’efecte és menor, però encara és evident, fins i tot amb consums de 200 g diaris de fruites i verdures. Les guies alimentàries han recomanat fins ara consumir 5 porcions al dia (uns 400 g). Però aquest estudi demostra que com més es consumeix, més gran és l’efecte beneficiós.

    Un aspecte important i nou és que l’estudi ha mostrat resultats sobre els diferents tipus de verdures i fruites en relació a les malalties cròniques analitzades. Van trobar que el consum de pomes, peres, fruits cítrics, vegetals i amanides de fulla verda, com l’espinac, l’enciam i la xicoira, i vegetals crucífers com el bròquil, col i coliflor es van associar a un menor risc de malaltia coronària, ictus, malaltia cardiovascular i mortalitat prematura. Troben així mateix que les verdures verdes com els espinacs, i pèsols, grocs com el pebrot i les pastanagues i els vegetals crucífers estan més associats a la reducció del risc de càncer. Es van observar efectes similars en relació a les verdures crues i cuites. Tot això indica que és recomanable consumir una àmplia varietat de fruites i verdures per tal de reduir el risc d’aquestes malalties cròniques.

    Hi ha diversos mecanismes que expliquen aquest potencial efecte beneficiós de les fruites i verdures. En relació a les malalties cardiovasculars poden disminuir els nivells de colesterol, reduir la pressió arterial, millorar les parets de l’arbre arterial, i el sistema immune. En relació al càncer, contenen múltiples antioxidants que poden reduir el dany sobre l’ADN. Els vegetals crucífers poden actuar a través d’uns enzims (glucocinalats) que intervenen en la metabolització de compostos químics.

    L’Enquesta de Salut de Catalunya ens mostra que el 90,1% de la població consumeix menys de 5 racions diàries de fruites i/o verdures. A la classe social alta, els que consumeixen més de 5 racions al dia són el 13,2% i a la baixa és 9,8%. És a dir, estem molt lluny de complir mínimament amb el consum recomanat i amb el que indiquen aquestes evidències científiques. Paral·lelament assistim amb estupor a l’increment dels preus de les fruites i verdures, algunes de les quals s’han convertit en un article de luxe, i que la fan prohibitiva per a la majoria de la població, en què creix la precarietat, la pobresa, la mala alimentació i l’obesitat.

    Cal interrogar-se què fan les autoritats per modificar aquesta situació. I sorgeix una pregunta clau relacionada amb l’etern dilema de si és millor prevenir o curar. És més rendible, socialment i sanitàriament, incrementar les inversions en grans hospitals i unitats de diagnòstic i tractament de malalties cròniques –com l’infart de miocardi, l’ictus i el càncer– o, en canvi, és més rendible proporcionar fruites i verdures a preus subvencionats per incrementar el seu consum i prevenir majorment la incidència d’aquestes malalties en la població? La societat civil, les societats científiques, les autoritats de salut pública i les forces polítiques han de donar una resposta i definir que és més prioritari.

  • Alimentació i canvi climàtic

    El canvi climàtic és un dels majors reptes per a la humanitat. L’escalfament de la terra, els canvis extrems de temperatura, la desaparició de les glaceres, l’augment del nivell dels oceans, són mostres inequívoques dels seus efectes. No és conseqüència d’una desgràcia natural, sinó que és originat per l’activitat humana. La reducció de l’emissió de gasos d’efecte hivernacle és una de les estratègies més importants per atenuar el canvi climàtic.

    A nivell mundial, el CO2 (anhídrid carbònic) representa el 77% dels gasos d’efecte hivernacle, el CH4 (metà) el 14% i el NO2 (òxid nitrós) el 8%. Segons el Panell Internacional del Canvi Climàtic (IPCC) l’emissió d’aquests gasos ha augmentat un 70% entre 1970 i 2004. La producció d’electricitat i calefacció, transport, indústria i desforestació són les principals fonts de CO2. L’agricultura és la principal font de la producció de CH4 i de NO2. S’estima que el sector de l’agricultura, incloent-hi el canvi d’ús de la terra (desforestació) i activitats relacionades, com la fabricació de fertilitzants, representa un 30% del total de l’emissió de gasos, una contribució que encara que sembli sorprenent és més gran que l’originada per la indústria i major fins i tot que la del transport. La ramaderia, incloent-hi el transport i l’alimentació de bestiar, representa el 80% de l’emissió de gasos d’efecte hivernacle que s’ocasionen en l’agricultura.

    Cal preguntar-se com i per què la producció de bestiar és tan rellevant en l’emissió d’aquests gasos. Segons estimacions de la FAO, una part important (35%) s’origina en la desforestació de la terra, és a dir eliminació de boscos per dedicar terra a pasturatge de bestiar i producció de soja i altres cereals per a pinsos. Recordem la importància dels boscos en capturar i eliminar una part del CO2 que genera. Una altra part (30%) s’origina per la fermentació dels fems i per la fermentació entèrica (25%) dels animals remugants, que generen metà. L’ús de fertilitzants nitrogenats representaria un 3.4%.

    Un aspecte molt rellevant és la importància relativa de l’emissió de gasos per la producció de diferents tipus de carns. Segons estudis de la FAO, la producció de bestiar boví genera 3 vegades més CO2 que la producció d’ovelles i porcs, i 30 vegades més que la producció de carn de pollastre. La formació entèrica de metà es genera gairebé exclusivament pel bestiar boví (incloent-hi vaques lleteres), mentre que el metà dels fems, prové en parts iguals del bestiar boví i de la producció de porcs. La ramaderia usa actualment un terç de la superfície de la terra, sobretot per pastura permanent de bestiar, incloent-hi un terç de terra cultivable dedicada a l’alimentació animal. La cria d’animals i la producció de carn ocupen aproximadament el 70% de les terres dedicades a l’agricultura, i consumeix un 35% de la producció mundial de grans, que es dediquen a l’alimentació animal. La FAO estima que la cria d’animals produeix entre un 6 i un 12% de l’emissió de gasos a Europa, i un 18% a escala mundial.

    El consum de carn, com és d’imaginar, és més de 5 vegades superior en els països desenvolupats (224 g per persona i dia) que als països en desenvolupament (47 g per persona i dia). Però el més greu és que segons un recent informe de la FAO, s’estima que, en absència de polítiques de canvi, la producció mundial de carn, es duplicarà de 2001 a 2050, induïda principalment per la incorporació al mercat de consum de carn, de centenars de milions d’habitants de la Xina, Índia, Sud-àfrica i el Brasil. El consum de carn a la població Xina s’ha duplicat en l’última dècada. Xina era un exportador net de soja fins a l’any 1993, i des de llavors s’ha convertit en un dels principals importadors de soja (especialment del Brasil i l’Argentina) que s’utilitza per alimentar porcs i pollastres. És a dir, l’impacte sobre el canvi climàtic s’incrementarà notablement si no es fa res per posar-hi remei. Recordem que l’OMS recomana un consum mitjà de carns vermelles (vaca, porc i ovella) de 70 g per persona i dia, de manera que una de les estratègies per mitigar el canvi climàtic és reduir substancialment el consum en la població dels països desenvolupats i augmentar-la en els països en desenvolupament, aconseguint una alimentació sostenible i socialment més igualitària.

    Però l’excés de consum de carn i productes d’origen animal, en països com Espanya, característica principal de la dieta de tipus occidental, no només té un enorme efecte negatiu ambiental, sinó a més un clar efecte perjudicial sobre la salut dels éssers humans. Hi ha una abundant evidència científica mostrant que comparat amb una dieta occidental, seguir un patró de dieta a base d’aliments d’origen vegetal (com la dieta mediterrània o vegetariana), comporta un menor risc d’obesitat, de diabetis tipus II, de malalties cardiovasculars, un menor risc d’alguns tipus de càncer (especialment de còlon i recte, probablement de mama en dones postmenopàusiques, i estómac). Els seus avantatges sobre la salut són científicament concloents.

    Un exhaustiu estudi anglès (realitzat per la Food and Climate Research Network), que ha efectuat un inventari de les emissions originades per a la provisió d’aliments per al consum de la població del Regne Unit (incloent-hi el que es produeix en agricultura i pesca, processa i distribueix nacionalment, més el que s’importa, i el canvi d’ús de la terra), estima que per la combinació d’una dieta vegetariana (incloent-hi consum de làctics i ous), una reducció del 66% en el consum de productes d’origen animal, l’adopció de noves tecnologies per a reduir l’emissió de NO2 del sòl i del metà dels remugants, es podria disminuir al Regne Unit un 70% les emissions de gasos d’efecte hivernacle. S’ha estimat que només amb canviar els patrons d’una dieta de tipus occidental a una més sostenible basada en productes vegetals, podria representar reduir entre un 20 al 30% la producció de gasos d’efecte hivernacle.

    El canvi climàtic és un greu problema actual, que ha de preocupar no només als ecologistes. Exigeix ​​mesures contundents als responsables polítics i autoritats de l’administració i gestió pública. Però alhora depèn també de les decisions socials i individuals per canviar els nostres hàbits alimentaris i de vida. El model actual no és sostenible. Hem de substituir productes animals per productes vegetals. Com més tardem a ser-ne conscients, més irreversible seran els efectes del canvi climàtic.

  • Consumim cereals integrals per reduir el risc de malalties cròniques

    Malgrat les múltiples evidències que mostren que la majoria de les malalties cròniques estan associades als hàbits i condicions de vida, la medicina, la sanitat i la recerca segueixen obcecadament concentrades en la curació i en la identificació de marcadors genètics de predisposició i/o risc. S’ignora, o s’oblida, aquest antic i savi refrany que diu que «val més prevenir que curar» i per a això cal actuar sobre els factors de risc de la malaltia.

    Una recent revisió sistemàtica i meta-anàlisi sobre 45 estudis prospectius de cohort realitzats al món, publicada a la British Medical Journal (2016), conclou que per cada 90 grams d’augment de consum de cereals integrals per dia (pa, arròs, pastes), es redueix significativament en un 19% el risc de tenir un infart agut de miocardi, en un 12% el risc de tenir un ictus i en un 22% el risc de tenir una malaltia cardiovascular. Mostra, a més, una reducció del risc de mortalitat per càncer del 15%, del 22% per malaltia respiratòria i del 51% per diabetis. Aquest efecte és lineal fins a una ingesta de 210 g diaris, i ens indica que si dupliquem el consum de 90 a 180 g, l’efecte protector es duplica, és a dir, per a l’infart de miocardi la disminució del risc augmenta del 19 al 38%. El consum de grans refinats, per contra, no té cap efecte beneficiós.

    Aquesta aclaparant i nova evidència científica, se suma a la que ja havia mostrat que el consum de cereals integrals redueix el risc d’incidència de patir una diabetis tipus II, d’augmentar de pes i de patir un càncer de còlon i recte (amb un enorme efecte protector de reducció del risc en un 17% per cada augment de consum de 10 g diaris).

    Els grans de cereals contenen 3 parts clarament diferenciades. El germen o embrió a partir del com s’origina una nova planta, que conté vitamines del grup B, antioxidants com la vitamina I, i minerals (ferro, magnesi, zinc i seleni); el segó o pela exterior, que protegeix al gra i conté, principalment fibra i a més vitamina B, proteïnes i compostos fito químics; i l’endosperma, que aporta hidrats de carboni i proteïnes, i proveeix energia. En el cereal refinat s’eliminen el germen i el segó. En l’integral, per contra, es conserven els 3 components. A escala mundial, els cereals són els aliments més consumits i proveeixen més del 50 de les calories i de les proteïnes de la dieta.

    Un dels canvis negatius que ha sofert la dieta mediterrània a Espanya és la reducció del consum de cereals i derivats. La ingesta recomanada per persona i dia es va reduir de 436 g en 1964 a 218 g l’any 2008. Però el més greu és que els cereals integrals representen una mínima part.

    Com hem vist, l’impacte del consum de cereals integrals en la protecció de les malalties cròniques més comunes és molt gran, i prové d’evidències científiques indiscutibles. Cal preguntar-se per què no hi ha interès a promoure el seu consum, a difondre aquesta informació, no solament al públic, sinó fins i tot al personal sanitari, que segurament en la seva majoria desconeix aquestes evidències. Hi ha diverses raons. D’una banda la prevenció no és patentable, i no el que no és patentable en una societat tan mercantilitzada no interessa, perquè no genera benefici econòmic als inversors. Per contra, a la indústria farmacèutica li interessa que hi hagi molts pacients amb malalties cròniques consumint medicaments tota la vida, en comptes d’evitar-les, promocionant el consum de cereals integrals. Es parla i s’escriu a la societat freqüentment sobre nutrició i alimentació, però sembla que hi ha més interès a fer-ho frívolament sobre receptes i menjars, que no pas sobre informar seriosament sobre les evidències científiques de l’efecte real dels aliments.

    Una altra de les raons per les quals el consum de productes integrals a la nostra societat és molt baix és a causa que el preu dels aliments integrals (pa, arròs, pasta) és més car que el dels productes refinats. Als polítics i autoritats sanitàries no se’ls ha ocorregut mai subvencionar i/o reduir els impostos als productes integrals com a mesura per promocionar el seu consum? La bona informació és necessària però no suficient. Cal desenvolupar polítiques actives per promoure una dieta veritablement saludable i reduir el risc de malalties còniques. La prevenció ha de ser prioritària.

  • Aliments d’origen animal, salut i impacte ambiental

    La dieta interessa cada vegada més a la nostra societat. Les dietes vegetarianes i veganes estan de moda entre els joves. Sorgeixen paral·lelament altres dietes presumptament miraculoses com l’»alcalina», que són un frau i no es basen en evidències científiques, sinó en creences, que representen en part les noves religions entre els ateus. La gent tria una dieta pels seus presumptes efectes sobre la salut, perquè creu que li pot servir per perdre pes, s’inclina per no menjar carn perquè li fa llàstima que se sacrifiquin animals, o perquè dubta de la forma en què aquests són alimentats, o per altres raons que no sempre representen una decisió basada en les evidències científiques disponibles.

    En avaluar un patró de dieta cal tenir en compte els seus efectes sobre la salut i a més l’impacte mitjà ambiental, generat per la producció d’aliments i el transport. La dieta de «tipus occidental» es caracteritza pel predomini d’aliments (proteïnes i grasses) d’origen animal (carn i làctics), de sucre refinat, amb un relativament alt contingut calòric. Davant d’aquesta es contraposen tres patrons de dieta basats principalment en aliments d’origen vegetal: la dieta mediterrània, la vegetariana i la vegana. El patró de la dieta mediterrània inclou un alt consum de fruites, vegetals, cereals sencers, llegums, oli d’oliva i habitualment pescat, moderada ingesta de productes làctics (particularment baix en greixos), moderat consum d’alcohol (preferentment vi negre), i baix consum de carn vermella, carn processada i aliments ensucrats.

    Una dieta vegetariana no inclou carns vermelles, pollastre o peix, però inclou productes làctics i ous. Inclou similar quantitat de cereals sencers, fruites i vegetals que el patró de dieta mediterrània, més de llegums i fruita seca, una mica més de productes làctics i fibres i menor quantitat de proteïnes. Inclou menys calories provinents de les proteïnes, similars calories provinents dels lípids i greixos saturats, i una mica més de calories provinents dels carbohidrats. Inclou menor aportació de vitamina D, però similar en ferro. La dieta vegana és similar a la vegetariana, però no inclou cap aliment d’origen animal, com els làctics i ous.

    Hi ha una abundant evidència científica mostrant que, comparat a una dieta occidental, seguir un patró de tipus de la dieta mediterrània o una dieta vegetariana, comporta un menor risc d’obesitat, de diabetis tipus II, de malalties cardiovasculars i un menor risc d’alguns tipus de càncer (especialment de còlon i recte, probablement de mama en dones postmenopàusiques i estómac). Els seus avantatges sobre la salut són concloents. En relació a la dieta vegana, l’evidència mostra que l’exclusió de qualsevol font de proteïna animal de la dieta, no representa un benefici addicional sobre la prevenció de càncer i, comparada amb la vegetariana, semblés que aquesta última tindria un major efecte saludable, atès que els productes làctics aporten naturalment calci, potassi, magnesi i vitamina D, que podrien tenir major benefici en relació a l’osteoporosi, l’accident cerebrovascular, la síndrome metabòlica i alguns càncers.

    Una dieta basada principalment en aliments d’origen vegetal i baix consum d’aliments d’origen animal no és solament millor per a la salut, sinó també per a la sostenibilitat del medi ambient, atès que té un menor impacte en emissions contaminants, consum d’energia, contaminació del sòl i ús de l’aigua. La dieta de tipus occidental, amb un gran consum de productes d’origen animal, provinents de granges i agricultura convencional, amb elevat ús de productes químics, herbicides i pesticides, té un impacte ambiental molt més negatiu que una dieta basada en productes d’origen vegetal i menor àdhuc si són productes orgànics. La cria d’animals i la producció de carn, ocupen aproximadament el 75% de les terres dedicades a l’agricultura, consumeix un 35% de la producció mundial de grans i produeix un 14,5% de l’emissió de gasos (CO2) d’efecte hivernacle. L’emissió de metà per la normal fermentació de la femta dels animals, és un dels majors productors de CO2 en l’agricultura, emissions que com sabem, són en part responsables del canvi climàtic.

    Un altre dels majors impactes ambientals és el del consum d’aigua potable. La cria d’animals i l’agricultura són responsables del 70 % del consum d’aigua potable del planeta. Però com hem vist, una gran part de la producció de grans dels països en desenvolupament és destinada a la producció de carn als països desenvolupats (solament el 20 % dels aliments per a la cria d’animals a Europa s’origina a Europa). Reduir la cria d’animals alliberaria grans i cereals per reduir el gana al món i reduiria considerablement el consum d’aigua potable.

    S’ha estimat que canviar els patrons d’una dieta de tipus occidental a una més sostenible basada en productes vegetals, podria representar reduir entre un 20 al 30 % la producció de gasos d’efecte hivernacle, l’ús d’aigua i l’ús intensiu de la terra cultivable.

    Hi ha a més un altre aspecte important a considerar: el consum d’aliments vegetals, serà més sostenible si es recolza en una agricultura biològica i de producció local. Permet no solament consumir aliments més frescos i de millor sabor, sinó a més reduir l’ús d’herbicides i evitar el transport. Les llargues distàncies recorregudes per immenses flotes de camions en les autopistes d’Europa, estan contribuint indubtablement a la contaminació ambiental i fer menys sostenible el planeta.

    Quan se seleccionen els aliments de la nostra vida quotidiana, cal fer-ho intentant mantenir una dieta saludable, amb una varietat de combinació d’aliments, d’acord a les preferències personals i culturals, tenint en compte que amb les nostres decisions individuals hem de contribuir a un desenvolupament sostenible del planeta, valorant les conseqüències mediambientals que genera la producció i transport d’aliments. Cuidar i protegir el medi ambient és una obligació de tots.

  • Són les dones menys susceptibles de contraure un càncer que els homes?

    Hi ha l’errònia creença que les dones són menys susceptibles de tenir un càncer que els homes, pel fet que el risc de càncer és més alt en els homes que en les dones. Per exemple, es va considerar durant molt de temps que les dones eren menys susceptibles de tenir un càncer de pulmó associat al tabac, perquè presentaven un risc menor. Però les dones van començar a fumar en una edat més avançada que els homes i fumaven menys quantitat. Una revisió sistemàtica publicada a la revista mèdica més important sobre càncer, la Journal of the National Cancer Institute (JNCI), l’any 2004 va demostrar que quan es comparaven patrons de consum similars com l’edat d’inici, la durada i la dosis el risc és similar.

    Sembla evident que cal diferenciar el concepte de susceptibilitat. Segons el diccionari de Maria Moliner expressa «l’aptitud per experimentar cert efecte» o «propensió a», del concepte de risc, que es defineix com «la possibilitat que passi una desgràcia o contratemps i que en termes epidemiològics es defineix com la probabilitat de desenvolupar una malaltia en un temps donat». La propensió podria estar determinada en part per condicions innates, com la susceptibilitat genètica o per característiques distintives entre dones i homes com poden ser les hormones sexuals femenines. La probabilitat de desenvolupar una malaltia no hereditària depèn majorment de l’exposició a factors de risc i en menor mesura de la susceptibilitat. En el càncer, en aproximadament el 80% dels casos, si no hi ha exposició als factors de risc no hi ha malaltia, encara que la susceptibilitat sigui molt alta. A la pràctica no sempre es diferencien aquests conceptes.

    Està comprovat que els homes tenen major risc de càncer que les dones. Segons estimacions del Departament de Salut de Generalitat de Catalunya l’any 2012, un de cada dos homes desenvoluparan un càncer en la seva vida. Per a les dones en canvi la probabilitat és més baixa, una de cada tres. Però aquesta diferència de risc no és causa d’una major susceptibilitat. Possiblement el càncer gàstric, la incidència és molt més baixa en el sexe femení (tot i que l’exposició al principal factor de risc: la infecció pel bacteri Helicobacter Pilory és similar). És l’únic tumor pel qual la susceptibilitat és més baixa en les dones que en els homes. Això s’atribueix a un efecte potencialment protector dels estrògens.

    En el càncer es troben afectats els mecanismes genètics de regulació i control del creixement i reproducció cel·lular, però no són els gens els que majorment determinen el nostre risc de càncer, tot i que les administracions públiques i agències públiques de finançament li concedeixin la gran majoria dels recursos d’investigació. El determinant és l’exposició a factors ambientals i d’estil de vida. Això s’ha comprovat amb estudis en bessons univitel·lins en països escandinaus, és a dir germans genèticament iguals, però que tenen un diferent risc de càncer, o en poblacions que han emigrat de països de baix risc (com l’Iran o la Xina) a països d’alt risc de càncer (com els EUA o el Canadà) i que sense canviar els seus perfils genètics, s’acosten al nivell de risc de la població receptora.

    Sense tenir en compte els tumors específics de la dona (com mama i genitals femenins) i de l’home (pròstata i genitals masculins) hi ha una evidència científica sòlida que mostra l’associació d’una àmplia varietat de tumors comuns a les dones i els homes: el consum de tabac, la inadequada alimentació, l’obesitat i la manca d’activitat física, l’excessiu consum d’alcohol, l’exposició solar, els agents biològics com virus i bacteris, l’exposició a cancerígens en el medi ambient o en el lloc de treball. Per a gairebé tots aquests factors la prevalença d’exposició és més alta en els homes i per això el risc és comparativament més baix en les dones.

    Segons les dades de l’Enquesta de Salut de Catalunya (2014) els homes fan menys activitat física, una major prevalença de consum de tabac, un major consum d’alcohol, una menor ingesta diària de fruites i verdures i una major prevalença d’excés de pes que les dones. Com els hàbits de vida i les condicions ambientals són modificables i millorables, el càncer es pot prevenir i aquesta estratègia és igualment vàlida i necessària tant per als homes com per a les dones.

  • Uruguai venç Philip Morris

    Una recent sentència històrica del Centre Internacional d’Arranjament de Diferències Relatives a Inversions (CIADI), que ha estat silenciada pels principals mitjans espanyols, ha donat la raó a la República d’Uruguai contra la demanda que havia interposat la multinacional tabaquera Philip Morris.

    Philip Morris havia demandat l’any 2010 el govern d’Uruguai, sol·licitant una indemnització de 25 milions de dòlars, per considerar que les normes promulgades en aquest país derivades de les lleis antitabac són inadequades i expropiatòries, perquè imposen el requisit de la norma única de presentació per marca i limitació dels pictogrames associats als paquets de les cigarretes.

    Després de sis anys de litigi, durant el qual Uruguai va rebre el suport formal de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) i de l’OPS (oficina de l’OMS per a Amèrica), CIADI va rebutjar la demanda de la tabaquera, reconeixent el dret de l’Estat a protegir la salut dels seus ciutadans i la va condemnar al pagament de 7 milions de dòlars pels costos.

    Amb motiu de la decisió, el president de l’Uruguai, Tabaré Ramon Vázquez, va dirigir un missatge a la població en la qual assenyala que «havent-hi evidència científica que de manera irrefutable prova que fumar causa addicció i provoca una sèrie de malalties com ara càncer de pulmó, emfisema pulmonar, insuficiència cardíaca i accident cerebrovascular, entre d’altres, i que ha matat més persones que les que van morir en els conflictes bèl·lics al segle XX. Exercim el poder sobirà que ostentem per a la defensa i promoció de la salut pública». També assenyala després que «no és admissible prioritzar els aspectes comercials per sobre de la defensa dels drets fonamentals com són la vida i la salut». I acaba dient que: «el laude que s’ha dictat emparant les mesures sanitàries adoptades per la nostra República, mostra al món que per a Uruguai no hi ha valor més important que la vida ni actitud més sagrada que la protecció de la salut dels seus habitants».

    És una batalla guanyada a la tabaquera més gran del món en una llarga «guerra bruta». Aquesta indústria utilitza tots els recursos possibles per manipular i desinformar a través dels mitjans de comunicació públics. A més, fa servir a polítics, investigadors i periodistes que, conscientment o ingènuament, col·laboren i treballen en benefici dels interessos d’aquesta indústria del tabac. Hi ha països en desenvolupament on la despesa en campanyes publicitàries de la indústria del tabac supera el pressupost sanitari estatal.

    Les mesures contra el tabaquisme a Catalunya mostren alguns avenços positius i altres no tan positius. La mortalitat per tumors associats al tabac ha disminuït en els homes però augmenta en les dones. Segons el Departament de Salut, la proporció de fumadors entre 15 a 64 anys (2014), segueix sent relativament alta, del 36,2% en els homes i pràcticament no s’ha reduït del 2006 al 2014. En les dones és del 24, 7%. És destacable en els homes un lleuger augment de fumadors entre 2013 i 2014, i que entre els 25 a 34 anys el 50% són fumadors, el que és indubtablement alarmant.

    La postura d’Uruguai proclamant que no és admissible prioritzar els aspectes comercials per sobre dels drets fonamentals, com són la vida i la salut, és un principi clau no només aplicable a la lluita contra el tabac. Hem assistit recentment a la publicació de diverses manipulacions: de la indústria del sucre, per ocultar el seu potencial efecte en malalties cardiovasculars; de les indústries de fabricació de begudes ensucrades, per ocultar el seu efecte sobre l’obesitat; de la fabricació de cotxes dièsel amb controls d’emissió de gasos contaminants adulterats, que intenten emmascarar l’efecte de la contaminació del trànsit rodat. Malauradament en la majoria dels casos, els governs i les autoritats de Salut Pública, semblen prioritzar criteris mercantils o no tenen prou valor per enfrontar-se a les empreses multinacionals, en nom de defensar la salut de la població.

  • Per què l’augment del consum de suplements vitamínics és una mala notícia

    Les dades d’evolució del mercat farmacèutic espanyol del 2015, obtingudes d’una mostra de més 3.469 farmàcies, indiquen que les vendes de vitamines van augmentar un 5,2% en volum i un 5,4% en valors en euros respecte a l’any anterior. És sorprenent aquest augment donat l’enorme evidència que hi ha sobre que l’ús de suplements vitamínics, no només no és beneficiós, sinó que pot ser perjudicial.

    La història és bastant llarga. En la dècada de 1980 i començaments del 90 es van publicar nombrosos estudis epidemiològics que mostraven un efecte protector (especialment enfront del càncer de pulmó i altres malalties cròniques), del consum d’aliments (com les fruites i vegetals) que contenen nutrients (com el beta caroteno) i vitamines (com l’E, l’A i la C). Aquests compostos són coneguts per la seva activitat antioxidant; es considerava que l’oxidació produïa un dany en la ADN, per la qual cosa es va estimar que hi havia una oportunitat de prevenir el càncer i altres malalties, mitjançant la suplementació de la dieta amb aquest tipus de vitamines. Per comprovar la seva efectivitat es van desenvolupar estudis experimentals aleatoritzats (en els quals es comparen persones a les quals es donen suplements de vitamines antioxidants amb persones a les quals es donen placebos).

    Un dels primers, més grans i més important, va ser l’estudi ATBC (alpha–tocopherol, beta-carotene cancer prevention study) realitzat a 29.000 homes fumadors a Finlàndia i publicat el 1994. Sorprenentment després d’entre 5 a 8 anys de seguiment es va trobar que la suplementació amb aquests suplements antioxidants no reduïa el risc d’incidència de càncer de pulmó en comparació al placebo. No només no es va observar un efecte beneficiós, sinó que els que van rebre betacarotè van tenir un 18% més d’incidència de càncer de pulmó i un 8% més de mortalitat total. El segon estudi important va ser l’estudi CARET (de suplementació amb beta-carotè i vitamina A) realitzat als EUA sobre 18.000 homes i dones fumadors i treballadors de l’amiant i publicat el 1996. Els resultats preliminars van confirmar els resultats de l’estudi de Finlàndia, amb un el 28% d’augment d’incidència de càncer de pulmó i d’un 17% de les morts totals per als que van prendre suplements en comparació al placebo, i com a conseqüència es va decidir suspendre la intervenció. Com és possible imaginar, aquests sorprenents i inesperats resultats van generar una llarga controvèrsia científica.

    Posteriorment s’han publicat nombrosos estudis d’intervenció que han confirmat aquestes primeres investigacions. Una àmplia revisió sistemàtica i meta-anàlisi (anàlisi que resumeix els resultats d’un conjunt d’estudis) que representa una evidència molt sòlida i definitiva sobre l’efecte de les vitamines antioxidants, realitzat per un grup de la reconeguda «revisió Cochrane«, va publicar el 2007 els resultats de 68 estudis aleatoritzats que van incloure a més de 200 mil participants, comparant consum de betacarotè, vitamina A, vitamina C, vitamina E i/o seleni amb placebos. Es va trobar que la suplementació amb beta-carotè, vitamina A o vitamina I, en forma simple o combinada incrementaven significativament la mortalitat total (entre un 5 a un 16% comparats amb placebo). La suplementació amb vitamina C i seleni no van tenir per contra un augment de la mortalitat, però tampoc un efecte beneficiós. Una altra àmplia i més recent revisió i metanàlisi, va ser realitzada per la «Preventive Services Task Force» dels EUA que incloïa estudis amb una participació de més de 324.000 individus sobre 24 estudis d’alta qualitat, i va ser publicada el 2013. Confirma que l’ús de suplements de vitamines A, C, E o D, àcid fòlic, betacarotè, seleni o calci no presenten una clara evidència de benefici ni davant del càncer ni enfront de malalties cardiovasculars i alguns d’aquests compostos en alguns estudis augmenten la mortalitat. Un recent ampli estudi aleatoritzat als EUA amb participació de més de 35.000 homes més 400 hospitals, sobre suplements de seleni i vitamina I, per prevenir el càncer de pròstata, ha mostrat que el seleni no té efecte mentre que la vitamina E augmenta un 18% el risc de patir un càncer de pròstata.

    Existeixen també estudis aleatoritzats d’intervenció, sobre l’ús de múltiples suplements vitamínics (com la vitamina A, C, D, E, B1, B6 i B12) i minerals (com magnesi, zinc, i seleni) durant més de 4 anys, que mostren que no redueix el risc d’esdeveniments cardiovasculars en pacients que han tingut prèviament un infart de miocardi. Un altre ampli estudi aleatoritzat ha mostrat així mateix, que el consum de complexos vitamínics (A, C, E B i betacarotè) no augmenten la capacitat de la memòria ni la funció cognitiva en persones majors de 65 anys.

    Es poden fer sobre aquests resultats diferents interpretacions, d’una banda cal tenir en compte que les vitamines que es fan servir en aquests assajos són compostos de síntesi, és a dir, no són naturals sinó fabricats a partir d’una fórmula química. Les vitamines antioxidants que contenen els aliments són naturals, i per a certs tumors com hem vist tenen per contra un efecte beneficiós. D’altra banda en els suplements es consumeixen aïllades mentre que en l’alimentació es consumeixen conjuntament amb altres compostos i és possible que tinguin algun tipus d’interacció. Per això s’ha de recordar que la font més important d’antioxidants ha de provenir de la dieta (del consum de fruites i verdures) i no del consum de píndoles de suplements. Finalment hi ha actualment una evidència que mostra que els compostos antioxidants, quan el seu nivell en l’organisme és suficient i adequat, actuen per contra com oxidants. Per això en població relativament ben nodrida (sense dèficit de vitamines) l’ús de suplements no solament no és beneficiós sinó que és perjudicial. Tot i això, l’ús regular de suplements vitamínics, especialment en els països occidentals més rics, sorprenentment arriba a més del 50% de la població adulta. No hi ha dades d’Espanya, però podria arribar a un 10%.

    És incomprensible que segons les dades d’evolució del mercat farmacèutic es malgastin més de 172 milions d’euros en la compra de suplements vitamínics. Cal tenir en compte que és una estimació parcial, atès que no inclou les vendes d’herbolaris i botigues naturistes. El que és més xocant, és la comparació del creixement del consum per comunitats autònomes, que mostra que Catalunya (que presumeix del seu sistema sanitari) és on més ha crescut el consum, aconseguint al 13,4% respecte a l’any anterior, és dir triplicant el consum mitjà espanyol. La població consumeix suplements vitamínics per prevenir malalties, ajudar a augmentar les defenses del sistema immune i combatre el cansament, ignorant que el seu consum és innocu i/o perjudicial. En són conscients, d’aquesta realitat, les autoritats sanitàries de Catalunya? Els interessos de la indústria farmacèutica fabricants de vitamines són enormes, i per això tracten d’ocultar els seus efectes nuls o perjudicials. Les societats mèdiques i farmacèutiques, els gestors sanitaris fan alguna cosa per contrarestar-ho?