Just Deploy It!

Autor: Estel Huguet

  • Més de mil refugis climàtics per combatre la calor extrema

    Més de mil refugis climàtics per combatre la calor extrema

    Tot i que les previsions apunten que aquest estiu la calor no batrà tants rècords com en els darrers anys, l’onada de calor que hem travessat aquests dies ens ha recordat que els episodis de temperatures extremes sostingudes són cada any més freqüents i han vingut per quedar-se. I els seus efectes comporten un important risc per la salut, sobretot per a col·lectius vulnerables com ara la gent gran, els nadons, les persones amb  malalties cròniques i famílies amb pocs recursos que no disposen de confort climàtic a casa seva. També per a majors  de 65 anys en general, ja que diversos estudis confirmen que la mortalitat relacionada amb la calor es dispara en aquesta franja d’edat.

    En aquest sentit, es calcula que durant els estius dels anys 2003, 2010 i 2022, considerats dels més calorosos de les últimes dècades, han mort a Europa entre 55.000 i 72.000 persones a causa de la calor;  això no vol dir que les onades de calor hagin mort aquest elevat nombre de persones, sinó que l’exposició sostinguda al denominat “estrès tèrmic” (la càrrega de calor que les persones reben i concentren en el seu cos) pot agreujar algunes malalties prèvies i augmentar el risc d’esgotament, deshidratació o insolació, i en alguns casos acabar morint.

    Seguint aquesta tendència, l’estiu passat va ser excepcionalment càlid, amb rècords històrics, com el del dia més calorós mai registrat a l’Observatori Fabra o el de la mínima més alta dels darrers cent anys. Davant d’aquesta perspectiva climàtica, amb estius cada vegada més càlids a tot arreu, ja fa uns quants anys que sentim a parlar de “refugis climàtics”; es tracta d’adequar espais que ja tenen un ús determinat –com  centres cívics, biblioteques, museus i altres instal·lacions municipals o de la Generalitat– que puguin oferir un espai fresc a persones vulnerables durant episodis de temperatura extrema; d’aquesta manera, s’aconsegueix que el cos descansi de l’estrès que provoca l’elevada temperatura i que els col·lectius en situació de vulnerabilitat passin millor els episodis de calor.

    La biblioteca Elisenda de Montcada i Reixac és un espai habilitats com a refugi davant la calor extrema. | AMB

    Interiors o exteriors

    Hi ha dos tipus de refugis climàtics: els interiors o coberts, que són espais climatitzats, amb seients i disponibilitat d’aigua, o els exteriors, on la vegetació, l’ombra i l’aigua fan aquest efecte de regulació tèrmica. La gran majoria són accessibles per a persones amb mobilitat reduïda, disposen d’aigua gratuïta per beure, compten amb zones de descans i mantenen una temperatura propera als 26-27 graus.

    A Catalunya, aquest estiu hi ha més d’un miler de refugis disponibles. Per saber quins són els espais climatitzats que s’activen en cas d’emergència climàtica generada per la calor (o pel fred a l’hivern), quins et queden més a prop o en quin horaris fan, la Direcció General de Protecció Civil del Departament d’Interior ha fet públic un visor amb tots els refugis climàtics de Catalunya. Es tracta d’un mapa interactiu amb un cercador per municipi en el qual pots consultar quins edificis o espais públics s’han adequat.

    Barcelona i l’àrea metropolitana

    A la capital catalana s’han habilitat 354 equipaments aquest estiu, xifra que suposa 120 espais més que l’any passat. En alguns d’ells, a més, es programen activitats, tallers o xerrades gratuïtes per fer passar la calor de manera més amena. És el cas de l’Hospital de Sant Pau, l’únic centre hospitalari que s’ha afegit a la Xarxa d’Espais de Refugi Climàtic de la ciutat de Barcelona i que fins el 15 d’agost durà a terme una activitat diària. Sota el lema “Quan puja la temperatura, tingues cura”, el vestíbul del carrer Sant Quintí de l’hospital barceloní acull des d’un bingo musical fins a xerrades en les quals diferents professionals del centre  fan divulgació sanitària i donen consells preventius per  minimitzar problemes de salut, majoritàriament  relacionats amb l’edat (com la importància de deixar escrits els límits de l’assistència sanitària que volem –26 de juliol– o consells per una relació saludable amb els medicaments –1 d’agost– de 12 a 13 del migdia.

    La xarxa metropolitana de refugis climàtics també ha crescut aquesta temporada d’estiu i arriba als 186 distribuïts en 24 municipis de l’entorn de Barcelona; en total, n’hi haurà onze més que l’any passat. Més de la meitat d’aquests equipaments estaran disponibles entre setmana i els caps de setmana se’n mantindran oberts una vintena. Municipis com Sant Cugat del Vallès, Cornellà de Llobregat, Cerdanyola del Vallès, l’Hospitalet de Llobregat o Badalona seran dels nuclis de l’àrea metropolitana amb més espais disponibles.

  • Berta Rodoreda: “A la primària coneixes la vida de les persones, per això som claus per codificar els determinants socials de la salut”

    Berta Rodoreda: “A la primària coneixes la vida de les persones, per això som claus per codificar els determinants socials de la salut”

    Rodoreda-Pallàs ha liderat un treball de recerca –iniciat l’any 2018 i conclòs el 2023– que s’ha consolidat en una guia pionera que registra fins a 17 determinants socials de la salut (DSS) en la història clínica digital dels pacients amb l’objectiu d’ajudar a valorar cada persona abans de fer un diagnòstic a les consultes d’atenció primària.

    Com va sorgir aquesta iniciativa?

    Tot va començar l’any 2018 quan, juntament amb un company de Medicina de Família i una companya de Treball Social, vam veure que no hi havia cap registre de determinants socials a la història clínica. I vam pensar “ostres, amb l’important que és tenir això present a l’hora d’avaluar a cada persona per intervenir”… I vam decidir fer-hi alguna cosa; durant sis mesos ens vam reunir els tres amb l’objectiu de treballar cinc determinants socials de la salut (DSS): atur, horari laboral estressant, dificultats per aculturació, problemes relacionats amb l’entorn més proper i problemes relacionats amb viure sol.

    Per què cinc DSS i per què aquests en concret?

    Perquè hi ha molts estudis, i quan es demanen molts determinants de vegades la gent es bloqueja, però vam pensar que, si en potenciàvem cinc, començaríem a introduir aquesta temàtica, ja que estem molt immersos encara en aquest model biomèdic, en el qual tot és curar o receptar, i nosaltres volíem donar aquesta altra visió. I per què aquests cinc? Doncs perquè els tres professionals implicats estàvem especialitzats en assistencial i teníem molta visió psicosocial, i també perquè eren els determinants que crèiem que podien ser més útils de registrar. Vam fer un estudi experimental i els resultats van ser molt satisfactoris: els diferents professionals van passar de dos a nou registres de mitjana. Aquest estudi va interessar molt als companys, i es van formar gairebé 600 professionals.

    I aleshores?

    Com que l’estudi experimental va ser força favorable, vam concloure que no ho podíem deixar aquí, que havíem de seguir, i abans de la pandèmia vam ampliar el grup de treball de tres a quinze professionals de diversos equips d’atenció primària de la Catalunya Central, en el qual hi havia representació de tot el territori (Anoia, Bages, Berguedà, Osona). El nou equip estava format per tres metges, set infermeres i cinc treballadores socials. Tots els professionals eren experts en comunitària i treballaven en l’àmbit de primària. L’objectiu era desenvolupar una guia útil i pràctica, en la qual finalment es van incloure 17 DSS, que ajudés a la tasca diària dels professionals del centres d’Atenció Primària.

    “La història clínica és confidencial, i només serveix per ajudar la persona a l’hora d’atendre-la, no per jutjar-la.” | ICS

    A la gent li costa respondre a la pregunta de determinants concrets, com podrien ser els ingressos de què disposa o el nivell d’alfabetització que té?

    És informació sensible, sí, però també ho és registrar un VIH o sida, o registrar hepatitis B… En aquest sentit, hem de recordar que la història clínica és individual i confidencial i, per tant, un pacient que jo atengui, la meva companya no hi ha d’entrar, això en primer lloc. En segon, la història clínica ha d’estar molt ben documentada, perquè com més informació tingui el professional, més probabilitats tindrà d’adequar el tractament. És a dir, si una persona es visita per ansietat o per angoixa, el més fàcil és medicar-la i citar-la en sis setmanes per avaluar-la. Però si jo sé que és una noia que està a punt de perdre l’habitatge, és normal que tingui ansietat, i això no vol dir que no s’hagi de medicar, perquè probablement sí, però també se li ha de fer una mica de seguiment… I aquí entra el tema de la prescripció social: que no tot són només fàrmacs o no tot és social. Es tracta de buscar aquell límit de no medicalitzar la part social ni de socialitzar la part mèdica. De buscar l’equilibri, i d’aquí la importància d’aquesta guia.

    Els DSS són circumstàncies, condicions de vida i factors que no són en si cap malaltia, però els professionals sanitaris els han de tenir molt presents perquè influeixen en l’estat de salut de la persona i poden propiciar el desenvolupament d’una malaltia; quan comences la patologia, això ja no són determinants, però el determinant pot ser patologia.

    Pot modificar molt un diagnòstic el fet de conèixer un determinant social concret?

    Moltíssim. Tú, com a professional coneixes la persona, i si creus que l’ansietat li està afectant molt la seva salut i que necessita medicació, doncs la mediques amb seguiment, però això no vol dir que l’hagis de medicar i adéu; també pots fer la prescripció social; és a dir, no li pots solucionar el fet que tingui ingressos baixos, o que es baralli amb el seu home, però li pots donar alguna eina que la comunitat ofereixi amb la qual ella s’hi trobi bé. Per exemple, aquesta persona que està a punt de perdre la casa, potser jo no la puc ajudar, però si a aquesta noia li agrada fer patchwork o anar a caminar i a la comunitat hi ha un grup que ho fa i li recomano, qui et diu que no comenci a fer una mica de relació social i això la faci sentir bé. O potser parlant troba noves oportunitats, qui et diu que no se li obri una porta…  quan vas a algun lloc i fas un vincle, o et trobes amb persones que estan en la mateixa situació que tu, sense patologia, és molt útil, perquè un dia t’envia un missatge, un altre dia et desperta un whatsapp… I és com un acompanyament continu.

    Es tracta de buscar aquell límit de no medicalitzar la part social ni de socialitzar la part mèdica. De buscar l’equilibri.

    Els sanitaris ajudem i som la cohesió de tota la comunitat, som necessaris, però no som la part central; la gent té salut fora del sistema sanitari. Recordem que el 89% dels determinants es troben fora del sistema. Aleshores, es tracta d’utilitzar el registre dels determinants per a que, a l’hora d’adequar el tractament, tinguis present l’esfera psíquica, la física, però la social també, perquè si no tens present la social això que comença essent una condició de risc acabarà desembocant en una malaltia. Llavors, els professionals ho han de tenir present per no patogenitzar, per no fer aquest model tan biomèdic que de vegades és tot curació i paliació… No fa falta que la salvis, la pots ensenyar a nedar… donar-li eines perquè ell/-a pugui viure amb aquesta situació tan complexa que té.

    Els determinants socials  temporals desapareixen de la història clínica del pacient un cop ja no els té?

    Sí, tota història clínica necessita una revisió, però no només aquests condicionants socials, que són diagnòstics no clínics, també tots els altres condicionants, perquè molta gent ha passat per exemple d’obesitat a sobrepès o d’obesitat a obesitat mòrbida. A la historia clínica electrònica és molt important que tot professional de referència revisi sempre tots els diagnòstics, perquè si no ens trobem pacients amb 30 diagnòstics la meitat dels quals ja no els té actius. Dins del programa es pot classificar la prioritat (molt alta, poc alta, baixa…), i és responsabilitat del professional tenir aquella història clínica actualitzada i ben codificada, ben triada, ben graduada, classificada, perquè el dia que la meva companya visiti a aquest pacient sàpiga tot el context.

    Explicaré un cas que em va passar. Estava d’urgències i em va venir un xicot que tenia el dit amb inici de necrosis, que vol dir que el dit comença a morir-se i el seu tractament acaba essent amputació. Aquest noi havia vingut a urgències feia tres dies i li van receptar un antibiòtic. Li vaig preguntar si s’havia pres l’antibiòtic i em va fer un assentiment estrany… La següent pregunta va ser: “t’has pogut pagar l’antibiòtic?” I va dir que no; està vivint en un cobert amb altres nois que no tenen recursos…  La meva reflexió és: si el primer sanitari que va atendre aquest xicot hagués disposat de la informació, que tenia ingressos baixos, li podria haver posat l’antibiòtic en vena i no haver arribat a aquesta situació… S’ha de tenir present que la història clínica és confidencial, i només serveix per ajudar la persona a l’hora d’atendre-la, no per jutjar-la, perquè si no entrem en un cicle on tot és medicar i medicar, per solucionar –o no–, però sense saber què hi ha al darrere.

    El 89% dels determinants socials es troben fora del sistema sanitari

    Els cinc determinants inicials han acabat essent 17…

    Vam començar l’estudi quasi experimental, que va ser com l’estudi pilot de la guia, amb cinc determinants i, com que va ser beneficiós, amb el grup de treball en vam treballar 17. Per què només 17? Perquè havia de ser una guia útil, viable, pràctica, i si s’inclouen molts determinants la guia s’hagués quedat dins d’un calaix… però això no vol dir que la guia no pugui ser revisable, ni que no es puguin augmentar… això només obre una porta a tenir aquesta visió tan necessària, que ajuda tant a la ciutadania com al professional. Partim de la visió que quan més sé de la persona, més la puc ajudar. I l’avantatge és que a la primària tu coneixes la vida de les persones, perquè és una atenció amb longitudinalitat (que consisteix a fer el seguiment de deteminats problemes de salut i mantenir una relació estable entre el mateix metge  i els seus pacients); per això som els agents clau per codificar els determinants socials de la salut, perquè som les persones que estem a primera línia de carrer, som els que estem més pròxims a la població. L’atenció primària ens diferenciem de l’hospitalària perquè coneixes la persona que tens al davant, i ets el seu referent, i tú vetllaràs per a les necessitats d’aquella persona. Aquesta és la màgia de la primària, l’assistència contínua amb aquesta persona, que serveix per a què molts pacients no arribin a hospitalària.

    Si són determinants puntuals que el metge no té controlats, com ara que un pacient té un fill amb càncer i ho està passant malament… com ho gestioneu?

    A primària tot se sap, que és la gràcia, i aquella persona que ho passa malament vindrà al metge, a la infermera o a treball social, i se’t posaran a plorar, per exemple, per una ungla encarnada, i nosaltres, com a bons professionals, estarem al seu costat i li demanarem què li està passant, i aleshores t’ho explicarà… Estem parlant d’infermeria, de medicina i de treball social… que som tots els professionals que podem codificar la història clínica, perquè si només miràvem una disciplina et quedaves curta.

    “La màgia de la primària és l’assistència contínua amb les persones”. | ICS

    Aquest estudi que es va iniciar a la Catalunya Central, creieu que és extrapolable arreu?

    L’estudi inicial es va fer només a la Catalunya Central, però un cop evaluat –amb un resultat molt positiu, ja que amb tres mesos es va passar de 300 a 1.300 registres– la guia s’està implementant des de finals de maig a tot Catalunya, i és consultable per qualsevol professional d’atenció primària de tot el país. Creiem que ara s’extrapolarà, perquè ja ho han demanat diverses comunitats, com Navarra, i l’objectiu és que passi a nivell estatal.

    Per últim, quines diria que són les conclusions principals de la recerca?

    Que és una eina útil per als professionals de l’atenció primària, pel registre dels determinants; i que és una eina que afavoreix el model biopsicosocial de la persona, que és aquest model tan necessari que mira de forma holística a la persona, i que és a extrapolable a tots els territoris. Perquè la salut no només depèn de si tinc o no una malaltia, sinó de moltes circumstàncies que m’envolten: si tinc benestar a casa, si tinc bons amics i amigues… i això és l’estudi d’aquesta guia de condicionants socials que de vegades se’ns obliden perquè només veiem la punta de l’iceberg, que són els símptomes. Aquesta visió de la salut està molt inculcada a l’atenció primària; per això és tant important la primera línia sanitària: nosaltres hi som, nosaltres ho veiem, nosaltres ho podem registrar…  Perquè la salut és l’equilibri entre el físic, el psíquic i el social.

  • Els sanitaris, al límit

    Els sanitaris, al límit

    El Pla Estiu que va anunciar fa uns dies el departament de Salut ha estat la gota que ha fet vessar el got. Davant les previsions de no substituir el personal sanitari als centres d’atenció primària i del tancament de quiròfans i llits d’hospitalització de juliol a setembre als principals hospitals públics de Catalunya –actuacions que, segons el departament de Salut, es fan cada any–, bona part dels sindicats del sector sanitari han tornat a sortir al carrer per denunciar el que consideren una mala gestió per part de la Conselleria i també per alertar la ciutadania que s’estan duent a terme una nova tongada de retallades en sanitat i que, malauradament, els pacients en patiran les conseqüències.

    Segons Cristian Monclús, secretari autonòmic del sindicat SAE (sindicat de tècnics d’infermeria de Catalunya), “en sanitat no s’ha de retallar, s’ha d’invertir; i ens trobem que s’estan tancant plantes, quiròfans i es deixen d’atendre necessitats… és un pla general de retallades i això no ho podem permetre, perquè afecta tant a professionals com a usuaris. (…) La gent patirà aquest estiu”, va dir. En la mateixa línia es va manifestar José Joaquín Durán, secretari d’organització de SIETeSS (Sindicato estatal de Técnicos Superiores Sanitarios), qui va considerar que “estem pagant els plats trencats d’una mala gestió sanitària i d’un Tercer Acord infame, el qual va en contra de molts professionals –especialment dels tècnics superiors sanitaris i dels tècnics d’infermeria–; nosaltres, dels 320 milions, en vam obtenir el 0’18%… Seguim esperant propostes concretes i decents, i sinó a la tardor tornarem a la càrrega”.

    El sindicat de tècnics d’infermeria de Catalunya es va concentrar davant del Departament de Salut. | Pol Rius

    La concentració de CATAC-CTS (Candidatura Autònoma de Treballadores i Treballadors de l’Administració de Catalunya – Coordinadora de Treballadors i Treballadores de la Sanitat) davant de la conselleria de Salut, que duia com a lema “Prou retallades a l’ICS. Rescatem la Sanitat Pública”, va tirar endavant malgrat la pluja. El seu delegat, Jesús Frías, apuntava que “no creiem que sigui una qüestió de pressupostos, sinó que estem convençuts que és una aposta d’aquest govern per la sanitat privada i en contra de la sanitat pública. Pensem que s’està produint un deteriorament continuat de la nostra sanitat i de les nostres condicions de treball; i venim de la negociació d’un Tercer Acord que, per a nosaltres, va ser una autèntica vergonya i la  proposta al Pla de Salut del 2026 de la conselleria és directament l’eliminació de l’ICS i del Servei Català de la Salut… tenim claríssim que és un atac frontal d’aquesta conselleria contra la sanitat pública”.

    El sindicat convocant CATAC portava una pancarta on es podia llegir “Prou retallades a l’ICS. Rescatem la Sanitat Pública”. | Pol Rius

    Infermeres de Catalunya, SAE, Marea Blanca i Intersindical també van acudir a la convocatòria. El sindicat d’infermeres va posar el focus en el tancament de tretze centres d’atenció a les Infeccions de Transmissió Sexual (ITS) a la ciutat de Barcelona en un moment en què les malalties de transmissió sexual estan registrant xifres rècord a la capital catalana. Elisabet Parés, portaveu d’Infermeres de Catalunya va  concloure que “aquest any estem veient una incapacitat total de gestió per part del Govern i veiem que estem abocats a no tenir suplents a l’estiu, al tancament dels centres d’ITS a Barcelona… un cop més se’ns expliquen molt ajustadament les condicions i ens ho justifiquen amb la pròrroga pressupostària, però per a nosaltres això són unes retallades més”.

    El sindicat d’infermeres veu unes retallades més a la contenció que Salut atribueix a la pròrroga pressupostària. | Pol Rius

    “Menys corbates i més bates”, “La meva salut no fa vacances” i “Sense infermeres no hi ha sanitat” van ser alguns dels clams que es van poder sentir durant la concentració gairebé simultània davant de l’Institut Català de la Salut, convocada pel sindicat d’infermeria SATSE Catalunya. La seva delegada de la Regió sanitària Metropolitana Sud, Pilar Juste, va reconèixer que el sector se sent “maltractat” per la Conselleria  i va denunciar que Catalunya està a la cua d’Europa pel que fa al nombre d’infermeres per cada 1000 habitants: “Volem protestar per les injustes i perilloses retallades, que afectaran la salut de tota la població i la dels professionals, i que faran que s’incrementin les llistes d’espera, l’accessibilitat als CAPs i als centres hospitalaris”.

    El sindicat SATSE es va manifestar davant de l’ICS. | Estel Huguet

    També Noemí Bosch, de Som Sanitat, amb representació a Vall d’Hebron i Can Ruti, va reconéixer que “els professionals estem molt cansats, i això finalment repecuteix en el ciutadà i en el pacient, que és qui paga les conseqüències de tota aquesta mala gestió; diners n’hi ha, el que passa és que marxen en d’altres coses, i pensem que no és just, perquè és treure drets a la ciutadania.

    Aquestes protestes se sumen a les que es van produir també dimecres a Terrassa (Barcelona), on el comitè d’empresa de Mútua Terrassa i els professionals d’Urgències es van manifestar pel tancament de l’àrea d’Urgències per a pacients amb patologies respiratòries, creada arran de la covid-19;  i també a Mataró, on la Coordinadora en Defensa de la Sanitat Pública de Mataró i el Maresme va fer una crida per salvar el tancament del servei de pediatria de l’Hospital de Mataró durant els mesos d’estiu.

    Aquestes protestes se sumen també a les produides a Terrassa i a Mataró. | Pol Rius

    La plataforma Marea Blanca de Catalunya es va sumar a les protestes, «davant l’alarmant situació del nostre servei nacional de salut, tant a l’atenció primària com a l’hospitalària, per a aquest estiu, generada per la gestió erràtica dels responsables de la sanitat pública catalana».

    L’estiu comença a Catalunya amb un escenari sanitari força agitat, ja que tot indica que les jornades de reivindicacions dels treballadors sanitaris només han començat.

  • Salut intenta calmar la indignació per la “frenada de recursos” a l’estiu

    Salut intenta calmar la indignació per la “frenada de recursos” a l’estiu

    Amb el pretext de presentar el Pla Operatiu per prevenir els efectes de la calor sobre la salut (POCS), la plana major del Departament de Salut de la Generalitat –el conseller de sanitat en funcions, Manel Balcells; la secretària de Salut pública, Carmen Cabezas; el gerent de l’Institut Català de la Salut, Xavier Pérez i el subdirector del Servei Català de la Salut (CatSalut), Alfredo García–  va voler dissipar dubtes i va explicar als mitjans de comunicació quina serà la situació als centres d’atenció primària de Catalunya i als principals hospitals públics del país de cara al període estival. 

    Des del Departament de Salut es va insistir en el fet que la pròrroga pressupostària del 2024 no impactarà sobre la qualitat assistencial a la ciutadania, i que el “reajustament” estival només afectarà part de l’activitat no urgent, “com cada any”. 

    El conseller en funcions, Manel Balcells, va ser més contundent en assegurar que “en cap cas podem parlar de retallades, perquè tenim un increment de la despesa en Salut per sobre dels 600 milions d’euros respecte el 2023”. Segons dades facilitades pel mateix Departament, l’any 2024 es tancarà amb un pressupost de 15.410 milions d’euros, xifra que suposa un increment de més de 661 milions respecte el pressupost del 2023 (un 4,5% més).  “Tenim més diners que mai, més professionals que mai i demanem als centres que s’organitzin en funció dels seus recursos per fer la seva activitat de cara a l’estiu”, va afegir.  

    Balcells també va fer referència a dos dels principals hospitals de Catalunya, com són l’hospital de la Vall d’Hebron i Bellvitge. El primer es va convertir en notícia la setmana passada, quan alguns mitjans van publicar les xifres de tancament de llits previstes per a aquest estiu, més elevades que en l’exercici anterior. En aquest sentit, el conseller va destacar que “mantenim els llits oberts, potser un 1% o 2% menys que l’any passat, però això és poc perquè només afecta les intervencions quirúrgiques programades”. Balcells va tirar pilotes fora apuntant que “hem repassat què passava a Bellvitge i què passava a la Vall d’Hebron i veiem que a Bellvitge tancaran menys llits que l’any passat. Com s’explica això? Doncs perquè  l’organització de cada centre té autonomia de gestió per organizar-se”. (…) Cada centre té un pressuspost i amb aquest s’organitzen per fer la seva activitat. A dia d’avui, tant l’activitat diagnòstica i quirúrgica com les consultes externes als centres hospitalaris van per sobre dels darrers anys; això ha de permetre organizar les plantilles durant l’estiu baixant l’activitat programada, com es fa cada any”, va puntualitzar. 

    El conseller Manel Balcells durant la seva intervenció davant dels mitjans.

    Pel que fa a l’atenció primària, on la polèmica se centrava més aviat en les substitucions del personal sanitari durant el període estival, els responsables del Departament asseguren que els centres d’atenció primària i comunitària i els consultoris adaptaran els horaris d’obertura i tancament a la demanda prevista i que es reforçaran les plantilles a les regions sanitàries on hi ha més pressió assistencial durant els mesos d’estiu, com ara a les zones de costa de Tarragona i Girona. En aquest cas, les plantilles dels CAPs es reforçaran amb 253 professionals més aquest estiu. Tanmateix, el Departament no ha renovat els contractes eventuals d’una vuitantena de treballadors de l’assistència primària (metges, infermeres, administratius), al·legant que molts d’aquests llocs estan vinculats a programes concrets com és el Pla Integral d’Urgències de Catalunya (PIUC), que s’activa a l’hivern i coincidia que ara s’acabava el contracte. 

    El conseller en funcions va concloure que “com cada any, garantim una atenció plena i amb garanties a la ciutadania durant el període d’estiu, tant a la primària com a l’atenció hospitalària”.

    Calor intensa i salut

    Els efectes de la temperatura en la salut també va ser un dels temes a destacar en aquesta trobada amb el mitjans, en la qual es va manifestar la preocupació del departament per la població més vulnerable –persones de més de 75 anys i persones amb fragilitat o malalties cròniques– durant les onades de calor, cada vegada més freqüents en els mesos d’estiu. En els darrers anys, s’ha comprovat que unes temperatures elevades i sostingudes durant dies provoca un augment de la mortalitat que varia entre el 12% i el 40% als països desenvolupats. En aquesta línia, la secretària de Salut pública, Carmen Cabezas, va presentar les diferents mesures que es duran a terme aquest estiu per prevenir els efectes de la calor sobre la salut, com ara activar avisos de calor nocturna per a totes les comarques a través del Meteocat o posar a disposició una aplicació que permetrà configurar notificacions de situacions de perill per calor. Cabezas també va alertar de l’augment del risc d’arbovirosis (malalties infeccioses transmeses per mosquits) i va detallar els protocols de vigilància previstos.

  • Daltabaix estival a l’hospital Vall d’Hebron

    Daltabaix estival a l’hospital Vall d’Hebron

    Aquest estiu sembla que és millor no posar-se malalt a Catalunya. El motiu: la majoria de centres sanitaris disminueix l’activitat en aquesta època. Això passa cada any i no és cap novetat. Però sí ho és el fet que aquest estiu la reducció sigui més gran que els anys anteriors. Ahir es va saber que l’hospital més gran de Catalunya, l’Hospital Vall d’Hebron, “rebaixarà” la seva activitat programada no urgent un 24% durant els propers mesos de juliol, agost i setembre. Des del mateix centre reconeixen que a l’estiu del 2023 aquesta reducció va ser d’entre un 14-15% i només durant el mes d’agost. També han avançat que es tancaran uns 270 llits d’hospitalització, mentre que l’any passat aquesta xifra va ser una mica més baixa, de 200.

    Aquesta informació arribava ahir, pocs dies després de fer-se públic que aquest estiu tampoc es contractarà personal de substitució per cobrir les vacances d’estiu dels professionals sanitaris, ni es prorrogaran contractes d’eventuals a nombrosos centres d’atenció primaria (CAP) de Catalunya degut a una manca de pressupost… I va ser la gota que faltava per fer reaccionar els sindicats que encara no s’havien posicionat públicament sobre aquesta nova “onada de retallades” que recauen sobre el sector de la sanitat.

    En aquest sentit, la Federació de Sanitat de CCOO de Catalunya va reclamar ahir al Departament de Salut i al Govern de la Generalitat de Catalunya que facin marxa enrere en la decisió d’aplicar retallades als hospitals i CAPs de Catalunya. A través d’un comunicat, manifestaven la seva “total disconformitat amb aquesta mesura, i també amb la resta de retallades que s’han anunciat a d’altres hospitals i serveis d’atenció primària de Barcelona”. “Des de CCOO considerem que la ciutadania i el personal que treballa a la sanitat no es poden veure afectats per la manca d’aprovació dels pressupostos del 2024. Recordem que la salut és un bé essencial i caldria demanar els crèdits necessaris per mantenir una assistència sanitària òptima”, conclouen.

    Entre els professionals sanitaris que treballen al centre hi ha certa inquietud sobre aquestes informacions, tot i que reconeixen que cada any hi ha àrees que tanquen a l’estiu, en funció de les necessitats. Tanmateix, són del parer que la situació s’ha agreujat en els darrers temps i adverteixen que “tenim tanta feina acumulada que el que no era urgent ara podria passar fàcilment a ser urgent”.

    D’altra banda, qui va ser gerent de l’hospital Vall d’Hebron entre el 2004 i el 2012, Emili Ferrer, qualifica “d’al·lucinant” i de “realment escandalosa” l’explicació que es dóna des del Departament de Salut per fer aquestes “retallades”, atribuint-les a un “ajust a les limitacions del pressupost”. Segons Ferrer, “les reduccions s’han d’explicar per les previsions d’activitat o per la disminució de prestacions, però no perquè s’hagin gastat el pressupost de set o vuit mesos. La capacitat impositiva que té la Generalitat ha de cobrir els serveis bàsics de la població –com la sanitat i l’educació–, i si els pressupostos de la Generalitat no arriben a la sanitat, que pugin els dos impostos que són competència exclusiva de les comunitats autònomes ”: el de successió i el de patrimoni.

  • Rebombori sindical en el sector sanitari davant les “rebaixes” d’estiu anunciades per la Generalitat

    Rebombori sindical en el sector sanitari davant les “rebaixes” d’estiu anunciades per la Generalitat

    Els Centres d’Atenció Primària (CAP) no tanquen per vacances, però sembla que aquest estiu han decidit  fer “rebaixes”… Aquesta és la sensació general després que alguns mitjans publiquessin, a finals de la setmana passada, que nombrosos centres de  l’Institut Català de la Salut (ICS) no podran contractar personal de substitució per cobrir les vacances d’estiu dels professionals sanitaris, ni prorrogar contractes d’eventuals, degut a una manca de pressupost. En aquesta línia, el Departament de Salut de la Generalitat va confirmar ahir a El Diari de la Sanitat que “degut a la pròrroga pressupostària hem hagut de demanar als centres sanitaris contenció econòmica, i això pot afectar algunes substitucions d’estiu. Normalment, aquestes es cobreixen amb els mateixos professionals de l’equip”. Tanmateix –va matisar–, “continuarem cobrint substitucions d’estiu allà on sigui necessari per a l’activitat assistencial de cada centre. A banda, les zones turístiques es reforçaran per assumir l’increment d’activitat en èpoques vacacionals”.

    Davant d’aquesta previsió, diferents sindicats del col·lectiu sanitari han fet públic el seu desacord amb aquestes mesures. Metges de Catalunya (MC) va qualificar d’“irresponsabilitat” aquesta decisió i considera “totalment injustificada” l’aplicació d’aquestes retallades, al·legant que, el passat 9 d’abril, el Govern va aprovar un suplement de crèdit extraordinari de 1.850 milions d’euros per atendre increments de despesa davant la no aprovació dels pressupostos de 2024. Aquest crèdit, segons va informar el Govern en el seu moment, havia de “donar resposta a les necessitats econòmiques que té el país i que no poden ni han d’aturar-se malgrat no disposar d’uns pressupostos vigents”. Ara, el Govern  atribueix aquest extra en l’àmbit de la salut a “complir aspectes com les millores laborals aprovades per al personal sanitari”. A través d’un comunicat, el sindicat de metges considera “indecorós” que l’ICS carregui sobre “les esquenes dels treballadors públics una decisió perjudicial per al servei de salut, al·legant que la mesura es pren per l’increment de despesa derivat de les millores retributives del personal sanitari pactades al nou conveni col·lectiu”. En aquest sentit, MC assegura que aquesta justificació no només és “èticament reprovable”, perquè pot arribar a enfrontar els treballadors i, fins i tot, la població contra els mateixos sanitaris —en un context d’increment de les agressions—, sinó que és “fals que no hi hagi finançament per fer front a aquestes millores que, per altra banda,’no han suposat un gran salt endavant’ per a les condicions laborals i retributives del personal”.

    Per la seva banda, Infermeres de Catalunya titlla d’”inadmissible” aquesta mesura per afrontar als propers mesos i considera que aquesta situació conduirà novament “al límit les organitzacions dels centres, cosa que afecta l’atenció a la població, allargant les llistes d’espera i sobrecarregant les càrregues de treball de les professionals”. I en un comunicat demana “que es prenguin les mesures adequades per fer front a les necessitats reals del sistema com s’havien fet altres anys”.

    Noves mobilitzacions abans de Sant Joan

    El Sindicat d’Infermeria SATSE Catalunya ha anat un pas més enllà i ahir va anunciar una concentració davant del centre corporatiu de l’ICS, el proper 20 de juny, que mobilitzarà a infermeres, infermers, fisioterapeutes i llevadores. Les protestes del sindicat se centren en la “nova onada de retallades” de cara a l’estiu i destaquen que “tot això incideix en l’assistència que podem donar, sobrecarregant uns professionals sanitaris que ja treballem al límit”. A més, SATSE Catalunya convoca també els professionals de tota la xarxa d’utilització pública, el SISCAT, ja que la “contenció econòmica” de la qual parla el Departament de Salut també està afectant centres concertats amb tancaments estivals o amb la no obertura d’àrees dels centres.

    Tanmateix, des de SOM Intersindical també han mostrat la seva “preocupació” i la seva “indignació” per les mesures anunciades pel Departament de Salut i qualifiquen d’”inacceptable” la manca de reforços durant els mesos d’estiu. I, en aquest context, demanen:

    • Fi immediata de les retallades en el sector sanitari: La sanitat és un servei essencial que no pot estar subjecte a mesures d’austeritat que posin en perill la salut de la població.
    • Dotació adequada de recursos: Assegurar que els CAP i els hospitals tinguin el personal necessari per cobrir totes les substitucions durant les vacances d’estiu i en qualsevol altre moment de l’any.
    • Protecció dels drets laborals dels professionals sanitaris: Garantir que els equips sanitaris no es vegin obligats a assumir càrregues de treball insostenibles ni a realitzar hores extra sense la compensació adequada.
    • Planificació sanitària efectiva: Establir mesures de planificació i gestió que evitin la dependència de solucions temporals i precàries, assegurant un servei de salut pública robust i resilient.

    Des del Departament de Salut mantenen que, durant el període d’estiu, l’activitat “disminueix a l’atenció primària respecte les altres èpoques de l’any” i apunten que, “de mitjana, l’atenció primària de l’ICS realitza 115.000 visites diàries. En canvi, durant el mes d’agost, aquestes disminueixen fins a les 85.000”.

  • Llegir per recordar

    Llegir per recordar

    Llegim per informar-nos, per comunicar-nos, per feina o per plaer. En tots els casos estem realitzant un exercici mental en què el cervell hi participa de forma activa, relacionant conceptes, imaginant, interpretant i provocant reaccions. I sembla ser que aquest hàbit, cada dia menys freqüent en aquest món tant tecnològic i farcit de múltiples fonts d’oci –com poden ser les sèries, les tauletes, els videojocs o el cinema– pot esdevenir una eina imprescindible en la prevenció i en l’alentiment dels efectes de la malaltia de l’Alzheimer.

    Segons estimacions d’Alzheimer Europe, l’any 2050, més d’un milió i mig de persones patirà algun tipus de demència a l’estat espanyol; aquesta xifra representa gairebé el 4% de la població, més del doble que la registrada l’any 2018 (1,83%). Amb aquesta perspectiva, l’Alzheimer, la forma més comú de demència –segons dades de la OMS pot representar entre el 60 i el 70% dels casos– es converteix en un dels reptes de salut més importants en els propers anys. En aquest context, la Fundació Ace Alzheimer Center Barcelona destaca la importància de l’hàbit lector per estimular i preservar la funció cognitiva, i ajudar així a alentir l’Alzheimer i altres tipus de demències. La pedagoga i terapeuta de l’entitat Amèrica Morera apunta que “la lectura és un hàbit molt complert, que fa treballar moltes àrees del cervell: la part d’atenció i memòria, perquè has de recordar on t’has quedat, com anava la història, els personatges…, però també activa la imaginació i ajuda a exercitar la concentració i la capacitat de visualització”, i afegeix que quan es diagnostica un deteriorament cognitiu o demència a una persona “nosaltres som partidaris que es treballi i es practiqui –inclús una mica més– l’hàbit de la lectura. Per què? Doncs perquè la mecànica de la lectura es perd molt endavant de la malaltia; el què es perd abans és la comprensió de la lectura, però la mecànica s’acostuma a tenir; i el que fem al centre és adaptar les lectures i l’hàbit a les necessitats i a les capacitats de cada usuari en cada moment”. l en aquests casos el menys important és què es llegeix i com es llegeix; tant és si es llegeixen notícies esportives com contes o novel·les… i tampoc és rellevant si la lectura es realitza amb la tauleta, ebook o si es prefereix llegir de manera tradicional, gaudint del tacte i l’olor del paper. Segons Morera, “el més important és alentir el procés de pèrdua amb tots els mecanismes que tenim, i l’estimulació és una eina molt vàlida”.

    El cervell necessita que el mantinguem actiu i que l’exercitem. En aquest sentit, una de les principals aportacions de la lectura és que ajuda a incrementar la reserva cognitiva. Amèrica Morera defineix la reserva cognitiva del cervell “com una motxilla. Observem que les persones que eren més capaces mentalment i que tenen més nivell sòcioeducatiu, perquè han tingut la possibilitat d’estudiar durant més temps, tenen aquesta motxilla més plena, i per a que aquesta motxilla quedi buida el camí és més llarg”. Tanmateix, resalta que “mai és tard per omplir aquesta motxilla. El cervell l’hem de fer treballar, sobretot en etapes inicials de la malaltia, i serveix qualsevol activitat que ens faci aprendre coses noves”.

    D’altra banda, la lectura també és un hàbit essencial per tractar i millorar la qualitat de vida de les persones que ja pateixen Alzheimer. En aquests casos, la terapeuta i pedagoga aconsella concretament llegir en veu alta “perquè és quan alentim el ritme de la lectura i, com que ens sentim, el missatge entra per un altre registre i hi ha més possibilitats que això es gravi o es recordi més. A mesura que avança la malaltia, el llenguatge es pot perdre d’expressió o de comprensió. Hi ha vegades que es pot mantenir la mecànica de la lectura però no entendre el què s’està llegint; per això, en fases avançades de la malaltia nosaltres recomanem la lectura significativa: frases curtes i significatives o de l’interès per a la persona que, quan les llegeixi en veu alta, es vegi si la persona ha comprès allò”.

    En definitiva, la lectura és una bona eina que tenim a l’abast en el nostre dia a dia per cuidar la nostra memòria, enfortir-la i protegir-la en el cas d’haver d’afrontar un procés de pèrdua o de deteriorament cognitiu.

  • Gemma Martínez: “En aquesta professió tan antiga hi ha una gran manca de reconeixement”

    Fa trenta anys que ajuda a portar vides al món i es defineix com a “llevadora de poble”. En la seva trajectòria professional ha atès centenars de  parts: “Cada cop que veus una vida néixer, t’emociones”, assegura Gemma Martínez Santiago, qui ha esdevingut el referent en salut sexual i reproductiva de moltes famílies de l’Alt Camp. Ara veu amb preocupació la manca de relleu en la seva professió. A què atribueix la falta de llevadores a tot Catalunya?

    No hi ha més gent fent de llevadora perquè no es convoquen més places, i s’estan jubilant un 40% de les llevadores però no s’estan cobrint les jubilacions. Tenim un problema molt greu, perquè no tenim el relleu generacional, no podem fer el “una dona, una llevadora” que fa molts anys que reivindiquem. Actualment als hospitals públics moltes vegades hi ha una llevadora per a tres o quatre parts; la mitjana depèn de l’hospital, i la dona necessita estar tota l’estona acompanyada. És important que la dona se senti segura i que l’acompanyant tingui el seu paper, també vital. I això ho estem reclamant perquè estudis europeus han demostrat que, si la dona està acompanyada per una llevadora, els resultats perinatals són molt millors. Nosaltres calculem que, com a mínim, necessitem el doble de llevadores a la província de Tarragona, i encara  ens faltaria cobrir la privada. Tanmateix, hi ha milers d’infermeres que es presenten cada any a l’EIR (enfermera interna resident) i es preparen aquest examen, que és bastant dur, i les primeres places que s’esgoten són les de llevadora.

    Aleshores, per què creu que es convoquen tan poques places de llevadora?

    Això ho acredita el Ministeri. Un dels problemes és que la Unió Europea demana que com a mínim hagis fet, en dos anys, 40 assistències a un part per formar-te com a llevadora. A Espanya, en canvi, es va decidir que n’havies de fer 80… i la natalitat no para de baixar… Simplement modificant això –baixar de 80 a 40, tal com marca la UE–, si ara surten 600 places anuals, en podrien sortir 1.200, i ja es començaria a garantir una mica el relleu generacional que necessita el col·lectiu, perquè a Catalunya és un problema molt greu, molt greu. Hi ha llocs que ja estan a menys una o menys dues llevadores, i si algú agafa la baixa, doncs a menys dues o menys tres, perquè no hi ha ningú que ho cobreixi. És que no hi ha llevadores. Però és que això empitjorarà.

    Amb aquesta manca de llevadores general, existeix el “burnout” entre el col·lectiu a nivell laboral?

    Vam fer un estudi al col·legi ja fa un parell d’anys i va sortir que, del 0 al 10, les llevadores del nostre col·legi tenien un 7,5 de burnout. Per què? Perquè un 80% de les llevadores treballen en més de dos o tres llocs a l’hora. I fa hores extres per tal de cobrir les necessitats de salut de la població. Si totes les llevadores que hi ha a la província de Tarragona deixessin de treballar aquest doble o triple que treballen no es cobririen les necessitats de la població en salut sexual i reproductiva.

    A més, també heu de fer guàrdies?

    Sí. Tot depèn de la idiosincràsia de cada lloc, però, per exemple, la llevadora que treballa les seves 37 hores i mitja setmanals a l’Institut Català de Salut després se’n va a fer una o dues guàrdies setmanals de 24 hores, depèn de com li toqui, i a més, es queda fent hores extres a la primària on està treballant perquè hi ha mancança de llevadores. Jo havia arribat a treballar les 37 hores i mitja setmanals, més 24 hores de guàrdia; i la setmana que em tocava fer dissabte treballava 48 hores a part de les 37 hores i mitja, i això ho fan moltes companyes avui en dia. Quan vaig tenir els nens, vaig baixar la intensitat.

    Un 80% de les llevadores treballen en més de dos llocs alhora i fa hores extres per cobrir les necessitats de salut de la població

    Esteu obligades a cobrir aquestes hores extres a la primària?

    No, ens ho demanen. I hi ha gent que ho fa perquè a nivell econòmic li pot anar bé, però hi ha molta gent que ho fa per responsabilitat, perquè, al cap i a la fi, treballem amb la salut de les persones. A mi, de vegades, quan m’ho demanen i dic que sí, a nivell personal no em vindria de gust… I ho faig per poder atendre les persones, per responsabilitat.

    Durant les vagues d’infermeria d’aquests passats desembre i gener semblava que el col·lectiu de llevadores tenia reivindicacions una mica a banda…

    Nosaltres el què reivindicàvem és que ens reconeixessin l’especialitat de llevadora i la categoria professional. Estar assistint un part no té el mateix risc que altres coses, perquè estàs assumint la vida d’una persona en aquell moment. I aquesta professió és molt antiga però hi ha una gran mancança de reconeixement.

    Heu vist una evolució de la professió?

    Si parlem de segles enrere, les dones anaven a la llevadora quan tenien un “problema de dones”. Després, es van començar a obrir les primeres escoles de llevadores i es van començar a formar, però aleshores va venir una època més mèdica, on els metges van agafar més protagonisme. Cap als anys 60-70, van ser els anys que van obrir els grans hospitals, i les dones van passar a parir a l’hospital, tot i que les llevadores hi eren presents, però no es deixava que les dones caminessin, s’havien de quedar al llit… Aquí la professió va continuar acompanyant les dones, però des d’una altra perspectiva, i per sort hem lluitat perquè les dones poguessin dir com volen parir i quina és la millor manera. I ara les dones ja poden decidir com i amb qui volen parir, i amb seguretat, que això és el més important.

    En aquesta evolució, sou partidàries de les cases de naixements?

    I tant. Les cases de naixements estan liderades per llevadores. Només hi ha llevadores. Les dones han de complir uns requisits: que sigui un embaràs normal, o de baix risc; no qualsevol pot anar a parir a les cases de naixements. I és una filosofia de parir de manera fisiològica, natural…  Generalment, estan properes a l’hospital i treballen els dos equips de forma conjunta, però allà sí que hi ha “una llevadora, un part”. I per això lluitem les llevadores, perquè les dones que pareixen a l’hospital també tinguin “una llevadora, un part” i visquin aquesta experiència el millor possible. Perquè si la dona se sent acompanyada, l’estrès que hi ha en aquell moment disminueix i l’evolució del part s’ha comprovat que és molt millor.

    Però a les llevadores el que ens agradaria és que a cada hospital hi hagués una casa de naixements. Tenim moltes ganes que aquí, a Tarragona, siguin una realitat. De fet, el departament de Salut té la idea de desplegar les cases de naixements per tota Catalunya. A la província de Tarragona tenim les matriusques, que són un equip de llevadores que assisteixen el part de casa.

    Les llevadores lluitem perquè les dones que pareixen a l’hospital tinguin “una llevadora, un part” i visquin aquesta experiència el millor possible

    El fet que l’edat de les mares sigui cada vegada més elevada fa que sigui més necessària una intervenció mèdica?

    Sí, evidentment. Com més grans són les mares més possibilitats hi ha d’incidències de patologia, més obesitat, aparició de diabetis,… diferents problemes que poden aparèixer amb l’edat. Hi ha dones que amb 40 o 42 anys podrien parir en una casa de naixements, però d’altres, segons com hagi anat el seu embaràs, necessitaria un seguiment més especialitzat i potser haurien de parir en un hospital, per això tipifiquem els embarassos: si hi ha risc més alt o més baix.  Jo crec que l’important és sempre fer un tracte individualitzat. Cada persona és única i l’has d’acompanyar segons les seves creences i les seves vivències, i estar present tota l’estona perquè ella pugui expressar allò que vol i allò que necessita. I empoderar-la perquè trobi la seva pròpia solució.

    Com veu el moviment Llevadores pel Canvi?

    Llevadores pel Canvi és una iniciativa espontània d’unes quantes llevadores que van muntar un grup de WhatsApp i es va anar extenent per Catalunya. Ara en aquest grup hi ha més de 600 llevadores. L’objectiu és combatre la manca de llevadores, reivindicar la nostra professió, que la gent ens conegui, donar veu a les llevadores, perquè veiem que cada cop som menys i que hi ha més intrusisme professional, i gent d’altres disciplines que no tenen res a veure amb la salut, que són les que més ens preocupen, s’estan dedicant a fer la feina d’atenció a la salut sexual i reproductiva i realment no tenen els coneixements. I aquest grup va sorgir, d’aquesta necessitat que tenim les llevadores que ens donin veu, d’ ocupar el lloc que ens pertoca certificant els nostres estudis a nivell internacional.

    Amb intrusisme professional es refereix a les conegudes com a doula?

    Sí, està la doula, però ara estan sortint altres figures amb altres noms. Moltes vegades són dones que han tingut un part i han descobert la maternitat, que és un món molt fabulós, fantàstic i ple d’alegries, i es volen endinsar en aquest món i acompanyar dones gestants sense tenir uns estudis avalats. Nosaltres ens passem entre 6 i 7 anys estudiant per afavorir i acompanyar en la salut, que són els estudis reglats de llevadora, i la manca de llevadores fa que estiguin sortint figures que fan intrusisme estudiant dos cursets que algú els ha recomenat per les xarxes.

    Cada persona és única, i l’has d’acompanyar segons les seves creences i les seves vivències

    Totes les llevadores són infermeres?

    A Espanya sí. En d’altres països de la Unió Europea, com per exemple a França, pots ser només llevadora, és una carrera independent.

    Creu que seria millor que aquí també fos una carrera a banda?

    Hi ha moltes veus que parlen de fer una carrera a banda, però això és perquè les llevadores estan començant a desaparèixer. Una infermera no pot fer totes les coses que fa una llevadora. Perquè la directiva europea diu, per exemple, que als parts només poden estar llevadores perquè són personal sanitari exclusivament qualificat per això. I això ens fa diferents a la resta de la infermeria, tenim una exclusivitat. A Bèlgica, tú pots ser infermera i llevadora, però també pots ser només llevadora. És un títol propi en molts països de la Unió Europea, en quasi tots.

    La meva solució per a què hi hagi més llevadores és més reconeixement, i podria fer-se a través de l’especialitat.

    Reivindiqueu la figura de la llevadora com a referent en salut sexual i reproductiva… 

    Aquest perfil professional abarca des del naixement de la persona fins que es mor, i inclouria tant homes com dones. Per exemple, als homes els acompanyem en el seu naixement, quan volen ser pares, en la seva salut sexual i reproductiva, mitjançant la informació de mètodes de preconcepció i prevenció de malalties de transmissió sexual i detecció…

    La meva solució per a què hi hagi més llevadores és més reconeixement, i podria ser a través de l’especialitat

    És una feina que correspon a les llevadores?

    Fem una tasca de prevenció molt important, però sempre treballem amb un equip multidisciplinar; és a dir, si convé donar un antibiòtic treballem amb un metge de família; depèn de quins casos amb ginecologia, d’altres es deriven a dermatologia, en funció del tipus d’infecció… Som la porta d’entrada d’un treball conjunt amb una sèrie de professionals.

    Quins altres rols professionals realitza la llevadora?

    És una de les coses que nosaltres reivindiquem, que se’ns reconegui tot el que fem. El més conegut és l’assessorament i acompanyament abans i durant el part; nosaltres fem tot un historial –preguntem antecedents i oferim tot tipus d’informació preventiva– i resolem els dubtes que hi hagi…  és un tema d’educació sanitària. Però també detectem si hi ha algun problema o patologia (preguntem com és la regla o de vegades hi ha gent que diu que porta un any buscant un embaràs i no ha quedat embarassada, doncs fem de porta d’entrada cap a ginecologia); podem donar assessorament sobre tècniques de reproducció assistida i derivar cap als diferents professionals que les duen a terme.

    Quan la dona es queda embarassada, fem el seguiment normal i acompanyem l’embaràs. Estem preparades per fer tota la preparació al naixement, la prevenció, també fem detecció amb el test de transmissió sexual. Fem detecció de violència de gènere durant l’embaràs i de depressió, controlem que tot l’embaràs vagi bé, fem exercicis fisiològics per ajudar les dones a tenir un millor part i agafar confiança amb el seu propi cos, i per afavorir que la dona s’empoderi amb la parella o amb la persona que vulgui que l’acompanyi. Donem suport, si té més fills, pera què els fills s’integrin…

    També afavorim la salut de la mare durant el postpart, que és un moment crític. Perquè la dona, quan ha parit, està cansada del part, hi ha un canvi hormonal, una criatura demandant, la mare no descansa, té les emocions a flor de pell… i és molt millor que arribi a aquest moment amb una bona salut mental. L’embaràs és important treballar-lo en equip.

    Fem una tasca de prevenció molt important, però sempre treballem amb un equip multidisciplinar

    Nosaltres reivindiquem que hi hagi una llevadora a les plantes de maternitat, perquè són les que estem especialitzades; assessorem les dones en la lactància materna; l’abordatge de les cicatrius després del part, que no quedi dolor, tenim una consulta de sòl pelvià…

    I parlar de sexualitat és una de les feines que fem a la consulta. En atenció primària, parlem de salut sexual amb els joves; tenim la consulta jove, on els adolescents poden venir –espontàniament o amb cita prèvia– i preguntar sobre salut sexual i reproductiva: des dels mètodes anticonceptius, les primeres relacions sexuals, sospites d’haver agafat una infecció de transmissió sexual, i fem les proves a la consulta etc…

    En quina de totes aquestes activitats ha impactat més la manca de professionals?

    La manca de llevadores ha provocat que en molts llocs no es puguin fer grups de preparació al postpart i que es redueixin la quantitat de sessions de preparació al naixement, que no es puguin fer grups sanitaris quan anem a visitar les escoles… En general, s’ha reduït moltíssim l’activitat grupal per manca de llevadores. I això és un detriment de cara a la població.

  • Dia Internacional de la Infermera, una professió al capdavant de les cures

    Saber cuidar és una professió amb majúscules. Tothom necessita, en algun moment o altre, que algú en tingui cura, que li doni resposta sobre la seva malaltia, que l’acompanyin o que li donin suport en situacions de patiment i de dificultat… Aquest rol l’exerceixen principalment les infermeres; són professionals fonamentals per als pacients, per la societat i per al sistema de salut i l’àmbit de les cures.

    Avui, 12 de maig, se celebra el Dia Internacional de la Infermera. La data commemora el naixement de Florence Nightingale, una infermera britànica considerada la mare de la infermeria moderna, ja que en va crear el primer model conceptual i va deixar una valuosa empremta en l’àmbit de les cures. Nightingale va ser la fundadora de la primera escola d’infermeria, l’any 1860, a l’Hospital de Sant Tomàs, a Londres; amb la seva formació tècnica i humanística, es va dedicar a la formació d’infermeres i va fixar les bases sobre les quals s’assenta la infermeria actual.

    En els últims mesos, el col·lectiu d’infermeria ha manifestat el seu malestar i descontentament degut a la situació del sector; reconeixement professional, condicions laborals dignes i horaris conciliadors són, entre d’altres, les principals reivindicacions de les infermeres i els infermers que formen part del sistema de salut català. En aquest sentit, coincidint amb la commemoració del Dia Internacional de la Infermera, el Ministeri de Sanitat va anunciar el passat dimarts la creació d’un Comité de Cuidados de Salud com a òrgan col·legiat multiprofessional encarregat d’abordar els desafiaments que tenen les professions especialitzades en les cures. També es va comunicar l’elaboració d’una Enquesta relativa a la situació de les infermeres a Espanya 2024, per avaluar les necessitats de recursos humans en l’àmbit de la infermeria i les tècniques en cures auxiliars d’infermeria (TCAI). L’objectiu rau sobretot en entendre la situació actual d’aquestes professionals de la salut, incloent-hi la distribució, l’especialització i les condicions laborals.

    Diversos estudis científics apunten que l’increment de les dotacions infermeres augmentaria l’esperança de vida de la població mundial i que, com més infermeres intervenen en el procés d’atenció del pacient, millor és el control de la malaltia i la seva qualitat de vida. Ja a principis dels anys 2000, la infermera i investigadora nord-americana Linda H. Aiken va demostrar que per cada malalt addicional assignat a una infermera –a partir de sis persones– augmentava en un 7% el risc de mortalitat dels pacients que atén durant l’hospitalització. Malgrat això, la manca d’infermeres en el sistema sanitari és una evidència cada cop més creixent, i l’augment de la ràtio d’infermeres, una de les mesures que fa temps que reclama el Col·legi d’infermeres i Infermers de Barcelona per tal de millorar l’assistència als pacients.

    Tot i el context laboral difícil, les infermeres són les persones que ens cuiden dia rere dia. Són una professió clau i referent del present i del futur, i mereixen tot el reconeixement.

  • Una Diada per a tothom

    Una Diada per a tothom

    Amb feltre, un llapis i silicona calenta, part dels usuaris del taller ocupacional de la Fundació Arrels han elaborat per a aquest Sant Jordi més d’un miler de roses artesanals que es regalaran a diferents pacients ingressats a l’Hospital de la Vall d’Hebron de Barcelona. Durant tres setmanes, una quinzena de persones sense llar han format part del grup d’artesans que han volgut formar part de Més que una rosa, una iniciativa que farà més amable i acollidora l’estada hospitalària de més d’un miler de pacients el dia de Sant Jordi. A més, Rocío Alonso, responsable de La troballa –el taller ocupacional de la Fundació Arrels–, destaca la bona acollida d’aquest projecte per part dels usuaris i apunta que “a alguns d’ells els ha commogut tant que van voler formar part del vídeo promocional de la campanya i van demanar si seria possible entregar algunes de les roses”. Un cop feta la consulta als responsables de la Vall d’Hebron, ja està confirmada la participació de tres usuaris i una voluntària de l’entitat en l’entrega de les roses. Es tracta d’una campanya doblement solidària, ja que són roses que arribaran a persones ingressades i que han estat elaborades a mà, d’una en una, per persones que han estat al carrer en algun moment de la seva vida i que viuen en situació d’exclusió social.

    una quinzena de persones sense llar han format part del grup d’artesans que han volgut formar part de la iniciativa conjunta amb la Vall d’Hebron «Més que una rosa».

    Alhora hospitals com ara el Clínic de Barcelona ha preparat activitats per fer més afable aquesta tradicional diada. A més del repartiment de roses i llibres per a pacients ingressats, gràcies a la col·laboració d’editorials i voluntaris, el programa de Cultura i Salut del Clínic ha organitzat des de concerts de violoncel i piano al vestíbul de Villarroel a iniciatives literàries relacionades amb la salut i una entrega de premis de diferents concursos. També acollirà una taula rodona sota el títol Impacte de la literatura en la salut, on s’abordaran temes com la iniciativa “Girem Full, llibres contra el càncer”, un taller de biblioteràpia per a pacients; o les llibreries de guàrdia per combatre la salut mental i promoció de la lectura als hospitals.

    Tanmateix, les diferents entitats i organitzacions que formen part de la Federació Catalana d’Autisme o de la Federació Catalana d’Entitats contra el Càncer (FECEC) també s’han mobilitzat per fer més lluïda i solidària aquesta festa. Com a exemple, l’AFANOC (Associació de Familiars i Amics de nens Oncològics de Catalunya) muntarà estands a les principals capitals catalanes, on vendrà galetes solidàries en forma de rosa i de drac. També s’hi podrá trobar el llibre Love U, escrit pel periodista Jesús Martínez, que recull el testimoni de nens i joves que han passat per un procés oncològic.

    Alguns membres de l’Associació Asperger New Life, impulsada per un grup de familiars amb joves diagnosticats de TEA (Trastorn de l’Espectre autista / Síndrome d’Asperger) estaran també a la plaça del Molino de Barcelona, on es podran comprar roses multicolors i el llibre Antologia New Life, escrit per joves membres de l’entitat amb l’objectiu de combatre estereotips i demostrar al món com de vàlids són.