Just Deploy It!

Autor: Estel Huguet

  • En defensa de la sanitat pública

    En defensa de la sanitat pública

    A les onze del matí la plaça d’Urquinaona de Barcelona començava a omplir-se de gent amb armilles blanques (Marea Blanca) i taronges (Marea Pensionista) que duia banderes i pancartes reivindicatives a favor d’una sanitat pública de qualitat i universal. Les dues entitats organitzadores van aconseguir mobilitzar més de dues mil persones un diumenge al matí sota un mateix clam: “La salut per sobre del negoci. No a la privatització”.

    La manifestació no es va convocar un dia qualsevol, es va fer coincidir amb la celebració del Dia Mundial de la Salut, considerada una data idònia per reivindicar el dret a la salut i a la sanitat pública i per exigir mesures contra les llistes d’espera excessives i en contra de la privatització de la sanitat. En aquest sentit, Toni Barbará, metge jubilat i fundador i portaveu de Marea Blanca de Catalunya manifestava als mitjans que: “Avui no és un dia de celebració, és un dia de reivindicació, de lluita, perquè  ens estan liquidant de manera premeditada i impune la qualitat, l’atenció i les característiques notables d’un sistema públic”. I va afegir que “les llistes d’espera, la destrucció de l’atenció primària, la situació de la salut mental, els determinants de salut que estan com estan, la situació de treball amb condicions de precarietat insostenibles de les treballadores de la sanitat… Tot això fa que o reaccionem, o la ciutadania es posa dempeus i entén que la salut és un dret i que nosaltres en som els titulars, o ens quedarem sense sistema i no hi haurà temps per plorar-lo”.

    Participants a la manifestació convocada per Marea Blanca i Marea Pensionista. | E.H.

    Per la seva banda, Conchita Ribera, portaveu de la Marea Pensionista, va ressaltar que “Catalunya és de les comunitats autònomes amb les llistes d’espera més llargues, que la mitjana d’espera per obtenir cita amb el metge de capçalera en els centres d’atenció primària és de fins a sis dies en alguns indrets, quan s’hauria de donar resposta en menys de 48 hores… i això no es pot suportar…” i va exigir “un increment en el pressupost per a sanitat, però per a la sanitat pública, no per als negocis privats”. Ribera també va fer una acèrrima defensa de l’atenció primària, que va definir com “la porta d’entrada al sistema sanitari públic i on es fa la medicina preventiva, la medicina integral del pacient i la salut comunitària”. Va demanar augmentar els recursos per a l’atenció primària, “una de les àrees que més s’ha atacat i on falten 3000 llocs de treball. (….) Tenim plantilles esgotades, amb manca de mitjans i condicions laborals tremendes. Exigim millores laborals i econòmiques per als sanitaris, que són els que sostenen actualment la sanitat pública”, va concloure.

    Conchita Ribera, portaveu de Marea Pensionista. | Òscar Junyent

    Reaccions per tot arreu

    La “marea” de gent que es va concentrar a la plaça d’Urquinaona va recórrer la Via Laietana fins a l’alçada de la plaça Sant de Jaume, on es va llegir un manifest unitari que denunciava la precarització de la sanitat pública, que atempta contra el dret a la salut, menysprea els professionals i beneficia interessos privats, i exigia als governs que treballin per evitar que es mercantilitzi la sanitat. També van destacar la falta d’inversió en l’atenció primària i han posat en dubte el nou model d’atenció pediàtrica.

    Sobre la mobilització, Barbará va apuntar que “els que vam guanyar una vegada els serveis públics seguirem fins a l’extenuació, fins a reconquerir-los, perquè si no no hi ha futur”. I va concluye: “Els diners públics han de destinar-se als serveis públics, i en el cas de la sanitat pública patim una veritable pandèmia de privatitzacions i mercantilitzacions que fan que Catalunya sigui de les pioneres en externalitzacions, que vol dir enviar al sector negoci allò que no s’ha de moure de la sanitat pública. Salut és lluitar, lluitar és salut”.

    La proximitat de noves eleccions a Catalunya també va portar a sindicats i polítics a demanar que es posi la salut al centre de les prioritats. En aquesta línia es va expressar el secretari de CCOO, Javier Pacheco, qui va demanar “al conjunt de partits polítics en plena campanya electoral que posin la salut al centre de les seves prioritats. Una societat sense salut no és una societat de prosperitat ni de progrés, per això mobilitzem avui el  conjunt de treballadors i treballadores de la nostra organització”.

    Javier Pacheco, secretari de CCOO, davant dels mitjans. | Òscar Junyent

    Els dos partits polítics que es van adherir a la marxa en defensa de la sanitat pública van ser els Comuns i la CUP. La candidata dels Comuns per al proper 12 de maig, Jéssica Albiach va carregar contra ERC amb aquests termes: “La sanitat pública es blinda i no es retalla com ha estat fent ERC amb la concentració pediàtrica o retallant i acomiadant dues-centes professionals de la plantilla de la Vall d’Hebron”, mentre que la candidata de la CUP, Laia Estrada va denunciar que “qüestions que haurien de ser drets essencials per a la població s’estan convertint en privilegis, i en el cas de la sanitat pública, això cada vegada és més evident”.

    El moviment Marea Blanca va ressonar també a d’altres ciutats espanyoles com Madrid, on una cadena humana de més de 300 persones va envoltar la Puerta del Sol amb la proclama “Retallar en sanitat és un acte criminal”, o Sevilla, on una gran representació de zones rurals –Estepa, Écija, Gilena, Lebrija o Aguadulce–, on la pressió sanitària i la manca de personal sanitari és més evident es va reunir sota consignes com “La sanitat pública es mor, Els pobles units mai seran vençuts o La sanitat no es ven, es defensa”.

  • Crida a movilitzar-se per una sanitat 100% pública i de qualitat en el Dia Mundial de la Salut

    Crida a movilitzar-se per una sanitat 100% pública i de qualitat en el Dia Mundial de la Salut

    El 7 d’abril se celebra el Dia Mundial de la Salut per commemorar la fundació de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), l’any 1948, amb la necessitat de crear consciència sobre les malalties mortals mundials i generar hàbits saludables en les persones. Tanmateix, també és un dia per visibilitzar, a escala europea, la lluita contra la mercantilització de la salut i la privatització dels serveis públics.

    Aquest any, el lema del Dia Mundial de la Salut escollit per l’OMS és “La meva salut, el meu dret”, triat per defensar el dret de totes les persones –visquin on visquin– a tenir accés als serveis de salut, educació i informació de qualitat, així com a aigua potable, aire net, bona alimentació, habitatge de qualitat i condicions laborals i ambientals decents. Però als carrers de Barcelona segurament ressonarà més fort el lema escollit per la plataforma Marea Blanca i d’altres entitats en defensa de la sanitat pública: “No a la privatització de la sanitat pública, la salut per sobre del negoci”, que han convocat una manifestació el proper 7 d’abril a la capital catalana per reclamar a les administracions públiques més inversió i menys privatitzacions de la salut pública. També reclamen que es redueixin les llistes d’espera i que es garanteixi l’habitatge digne per a tothom com a forma, també, de salut de la ciutadania.

    La marxa començarà a les 11.30 del matí a la plaça Urquinaona de Barcelona i seguirà per Via Laietana fins a la plaça de Sant Jaume. A banda de les entitats organitzadores –Marea Blanca i Marea Pensionista– ja han confirmat la seva participació a la mobilització diverses plataformes ciutadanes i sindicats del sector sanitari, com ara Infermeres de Catalunya i Catac-CTS.

    Infermeres de Catalunya han destacat en un comunicat que “Les infermeres i professionals de la salut patim un menyspreu continu per part de les administracions, de vegades molt subtil, de vegades no tant, que hem anat empassant per prioritzar l’atenció a la ciutadania per davant de les necessitats del nostre col·lectiu. Menyspreus que fan que continuem treballant igual que fa 20 anys i que se’ns tracti com a professionals de segona quan, a l’ombra del sistema, som el col·lectiu que sustenta la salut de les ciutadanes i ciutadans de Catalunya”. I continua: “Per això omplim els carrers i seguim sumant en la lluita per un sistema sanitari públic i de qualitat. Aquest dissabte ens adherim a la manifestació organitzada pel Grup de Treball en Defensa de la Sanitat Pública de Tarragona (6 d’abril a les 18:00h a la plaça Imperial Tarraco (Tarragona) i el diumenge també participarem en la manifestació unitària organitzada per Marea Blanca i altres entitats en defensa de la salut pública, protesta que es farà coincidint amb el Dia Mundial pel Dret a la Salut (7 d’abril a les 11:30h a la plaça Urquinaona de Barcelona)”.

    Per la seva banda, el sindicat de la Candidatura Autònoma de Treballadores i Treballadors de l’Administració de Catalunya – Coordinadora de Treballadors i Treballadores de la Sanitat (CATAC-CTS) considera que actualment l’Atenció Primària no rep recursos suficients per fer la seva funció essencial, que és garantir la salut de tothom; que els serveis públics d’atenció sanitària a la infància estan en perill, ja que el nou model de funcionament de la pediatria a Catalunya –que concentra el servei en equips territorials– perd característiques de model de proximitat, universal, equitatiu i de qualitat; i que manquen recursos per atendre la salut mental en detecció precoç. També denuncia que “el sistema actual abusa de la temporalitat en què es troben una gran part de les treballadores i estableix diferències injustes entre el personal sanitari” i, per aquests motius, demana a la población que els doni suport al carrer el proper diumenge.

    D’altra banda, el sindicat Metges de Catalunya, tot i que no participarà de les mobilitzacions aquest cap de semana, reclama a les administracions que “el finançament sanitari garanteixi el dret a la salut, i que aquesta sigui pública, universal, equitativa i de qualitat”. A més, apunta que l’últim pressupost de la Generalitat, de 12.859 milions d’euros –que finalment no es va arribar a aprovar–, “encara no arribava a la despesa real del departament (15.100 milions) i, per tant, se seguia generant dèficit i deute, i és insuficient per a les necessitats assistencials de la catalunya dels 8 milions”.

  • Descontentament general dels sindicats d’infermeria

    Diversos sindicats –entre ells, Infermeres de Catalunya i SATSE– van convocar una concentració ahir davant del Parlament de Catalunya per mostrar el seu rebuig als pressupostos de la Generalitat presentats pel Govern. Davant l’inesperat fracàs de la votació de la Llei dels pressupostos i el posterior anunci de convocatòria d’eleccions anticipades per al proper 12 de maig, els sindicats van traslladar la mobilització a la plaça Sant Jaume, on van reivindicar davant del Palau de la Generalitat una millora dels serveis públics catalans, especialment de la sanitat i l’educació que –segons sostenen– “segueixen immersos en processos de privatització, derivant cada cop més recursos públics a mans privades, i els seus treballadors i treballadores segueixen suportant les retallades cronificades, la precarietat i la pèrdua de condicions laborals”.

    Infermeres de Catalunya ja va fer un primer pas per fer arribar el seu desacord amb aquests pressupostos el passat 7 de març, quan membres del consell executiu del sindicat d’infermeria van fer entrega de més de 36.000 signatures recollides durant la vaga indefinida iniciada per aquest col·lectiu el passat mes de desembre; juntament amb l’entrega de signatures, el sindicat va sol·licitar a les diputades i diputats del Parlament les següents peticions:

    1. Fer tots els tràmits necessaris, allà on calgui, per a la immediata reclassificació de les infermeres al grup professional A1, que és on els correspon estar per formació.
    2. Destinar la partida pressupostària a partir dels pressupostos 2024 per tal que es pugui crear un complement específic que remuneri econòmicament a les infermeres amb la finalitat de reconèixer la seva classificació professional com a facultatives i posar fi al deute econòmic que el Govern té amb les infermeres des de fa més de 10 anys.
    3. Que es reconegui de forma efectiva les especialitats infermeres amb un reconeixement salarial adient que les equipari al nivell de facultatiu especialista i es garanteixi la creació de places específiques per cadascuna de les especialitats infermeres.

    En el seu manifest, Infermeres de Catalunya va destacar que “la solució al greu problema de manca de professionals, així com la sobrecàrrega sistèmica, que afecta a tots els perfils professionals, personal de GIS, zel·ladors, TCAI, treballadores socials sanitàries, infermeres, etc., no és redistribuir funcions d’un col·lectiu professional concret fent que les assumeixi la resta”, i va afegir que “el que necessitem és una reestructuració profunda del nostre sistema de salut, que és ineficaç i que està sobrepassant tots els límits, posant en perill als professionals i ciutadania”.

    Maltractades i menyspreades

    El sindicat afirma en aquest mateix manifest que les infermeres se senten “maltractades” pel Departament de Salut i que aquest “menyspreu” deriva en un “deteriorament de salut físic i mental” i en l’abandonament de la professió”: “Les infermeres estan emmalaltint i algunes es veuen obligades a abandonar els seus llocs de treball o la professió. És una obligació del Govern prendre mesures immediates per a garantir que la població tingui accés a cures de qualitat quan més ho necessitin. Sense infermeres, el resultat serà una Catalunya malalta”, puntualitzen.

    Retallades a Vall d’Hebron

    Tanmateix, el sindicat SATSE –sindicat sanitari format per infermeres i fisioterapeutes– també va mostrar la seva indignació amb el Departament de Salut de la Generalitat després de conéixer l’anunci realitzat per la direcció de l’Hospital Universitari la Vall d’Hebron, on assegurava que el centre retallarà part de la partida pressupostària destinada a noves contractacions i cobertura de baixes o jubilacions per fer front a les millores signades al III Acord de l’Institut Català de la Salut (ICS). Segons SATSE, “la reposició del personal, ja siguin noves contractacions o substitució de malalts o jubilats, és necessària per a donar un servei de qualitat” i –afegeix– “no tolerarem que els treballadors paguin sempre els plats trencats, havent de sufragar les seves millores salarials amb l’augment de la pressió assistencial”. En aquesta mateixa línia es va manifestar també CCOO, qui va enviar un comunicat en el qual es considerava “que el pressupost destinat als increments retributius continguts al III Acord ha d’anar a banda d’altres partides pressupostàries, per tal de mantenir tant l’activitat com la qualitat assistencial del dia a dia de l’hospital. I no és acceptable que s’anunciïn restriccions en vacances i dies de lliurança…”. El sindicat va puntualitzar també que es tracta de “l’hospital més gran de Catalunya i el segon més gran d’Espanya, però també té unes infraestructures envellides, que cal anar millorant de manera continuada”.

  • Metges de Catalunya veu amb bons ulls eliminar les guàrdies de 24 hores però els preocupa el “com” es dugui a terme

    Les declaracions d’aquesta setmana de la ministra de Sanitat, Mónica García, anunciant que vol reformar les jornades d’atenció continuada perquè desapareguin les guàrdies mèdiques de 24 hores, han generat rebombori entre el col·lectiu mèdic, ja que alguns professionals fa anys que esperen aquesta mesura. García va qualificar el sistema actual d’“anacrònic” i  “perjudicial per a la salut del personal facultatiu, limitant de la conciliació” i va destacar que “tampoc garanteix una correcta qualitat assistencial”, tot i la presència ininterrompuda de professionals per a la prestació de serveis sanitaris. Aquestes declaracions les va realitzar en un context de mobilització de la professió per aquesta causa. Pocs dies abans, una metgessa sevillana que treballa en un hospital públic menorquí, Tamara Contreras, posava en marxa una recollida de signatures a change.org sota el lema #nopodemosmás, Tu vida está en nuestras manos y no podemos más: stop guardias médicas 24 horas, que ja ha rebut el suport de més de 87.000 persones en poc més de quinze dies.


    Des de Metges de Catalunya, Xavier Lleonart, secretari general de l’organització, celebra amb contenció les paraules de la responsable de Sanitat: “No podem fer res més que coincidir amb el fet que és un anacronisme, ja que aquest model es va instaurar en un moment en què les guàrdies eren extensions de la jornada laboral normal i, de tant en tant, tenies activitat assistencial extraordinària, tenies una, dues o màxim cinc visites en tota la guàrdia, però tenies temps per descansar. Això no té res a veure amb la situació actual, amb jornades absolutament extenuants i continuades, de pràcticament cadena de muntatge, que fa que el nivell de concentració minvi d’una forma escandalosa. Per tant, aquest treball de 24 hores pràcticament continuades no garanteix una correcta qualitat assistencial i celebrem que la ministra reconegui aquest problema”, va dir. Però, va advertir, “ens preocupa, i molt, com es durà a terme aquesta mesura, perquè és molt difícil desmuntar el model assistencial que porta més de 50 anys aplicant-se i tocar el moll de l’os sense que es produeixin tota una sèrie de repercussions que, o bé empitjorin la qualitat assistencial o bé les condicions de treball de les professionals, o tot alhora. Per tant, creiem que s’ha de parlar molt profundament de com es modifica aquest model garantint la qualitat de l’atenció de 24 x7 com la que tenim i garantint també que les condicions laborals de les metgesses i metges que apliquen aquest model no empitjorin, perquè sempre perdem un llençol a cada bugada”.

    Lleonart és del parer que aquest avenç passa indiscutiblement per realitzar “més contractacions de metges i metgesses i abocant més recursos econòmics”.

    Les guàrdies de tot un dia: una prova de resistència

    Segons l’Estatut Marc que s’aplica actualment al col·lectiu de metges, els professionals del sector estan obligats a fer fins a un total de 2.187 hores anuals, entre jornada ordinària i jornada d’atenció continuada, i això equival a unes 48 hores setmanals obligatòries; a partir d’aquí, per necessitats del servei, la jornada obligatòria podria arribar a ser més llarga. Aquestes xifres impliquen fer també una mitjana d’entre tres i cinc guàrdies al mes. Aquestes guàrdies són obligatòries en gairebé totes les especialitats, excepte certs casos particulars i doctors més grans de 55 anys, que poden triar si fer-les o no.

    Amb jornades laborals inacabables, atendre emergències i situacions crítiques durant pràcticament 24 hores posa a prova la resistència física i l’agudesa mental dels professionals. Segons Xavier Lleonart, “hi ha estudis fets que demostren que el rendiment o la capacitat de concentració d’un professional, a partir d’un determinat temps que no va més enllà de vuit, deu o dotze hores, baixa en picat si ha de mantenir aquest nivell de concentració de forma continuada. Qui digui que el seu nivell de rendiment, treballant sense descans 24 hores seguides, és el mateix a la hora 1 que a la hora 23, és un il·lús o menteix descaradament”.

    En aquest sentit, Lleonart va explicar que Metges de Catalunya i d’altres sindicats mèdics de l’estat com el Sindicat Mèdic Andalús, el Sindicat Mèdic d’Euskadi i la Confederació Estatal de Sindicats Mèdics van presentar conjuntament una petició de reunió amb la ministra Mónica García ja fa més d’un mes, per tractar aquest tema entre molts d’altres que preocupen als sindicats mèdics. «Entenem que la única manera de reformular aquest sistema sense prendre mal seria que la ministra prengués consciència real, parlant amb els professionals que estan al peu del canó i coneixent profundament com es pot millorar aquest sistema, per treure de l’equació el problema de les guàrdies de 24 hores. A hores d’ara, encara no tenim cita, i ens agradaria pensar que la ministra no fa el que fan normalment els polítics, que és fer declaracions grandiloqüents i fàtues però sense que hi hagi res al darrera; entenem que en el moment que es vulgui reunir, és perquè s’hi vol posar de debò», puntualitza.

  • Tamara Contreras: «Un pacient que arriba de matinada a l’hospital pot ser atès per un metge que porta 20 hores sense dormir, i això comporta problemes de seguretat»

    Com va sorgir la idea d’impulsar aquesta iniciativa?

    No va ser gens meditat, ni preparat. A Instagram hi tinc un perfil (@Uci_para_todos) on, des de fa temps, faig divulgació sobre l’UCI, i allà explico com són les nostres guàrdies, com estic l’endemà etc. Vaig començar per donar a conèixer el nostre dia a dia a la gent en general, i això em va portar a rebre molts comentaris de companys que em compartien les seves experiències; va arribar un moment que vaig pensar: “Si tot el país està així, per què no fem un pas endavant i fem una crida a la població per visibilitzar la nostra situació i explicar quina és la situació d’un pacient que arriba de matinada a un hospital i l’atén un metge que potser porta 20 hores sense dormir?” Que sàpiguen que això comporta problemes de seguretat per al pacient i que és una realitat.

    Quin risc suposa que t’arribi un pacient a punt d’acabar la guàrdia?

    No estàs en plenes facultats cognitives. Això està estudiat. Estem més lents, més espessos… allò que a primera hora del matí no et costa gens diagnosticar o veus clarament, a la nit t’ho mires diverses vegades, perquè no et refies de tu mateix, dubtes… i, de vegades, et costa dir una frase… perquè ja no pots més. Hi ha algunes guàrdies bones, o durant les quals pots dormir una mica, però igualment no arribes a descansar mai. Nosaltres, per exemple, tenim una habitació dins de l’UCI, amb el soroll dels monitors i dos telèfons a la butxaca, que si sonen és perquè passa alguna cosa urgent… Et pots adormir a la una de la matinada i a les tres et pot despertar un telèfon amb un pacient amb una parada cardíaca o algú que cal intubar… i fa dos minuts tu estaves adormida, però després, acabada de despertar, tens la vida d’una persona a les mans… 

    Heu de fer moltes guàrdies cada mes?

    En el meu cas, per exemple, tenim habitualment sis guàrdies mensuals. I en períodes de vacances en podem tenir fins a deu. També hi ha hospitals, amb plantilles més grans, on poden tenir-ne quatre o cinc… però cal cobrir el mes, i es reparteixen entre els metges que hi hagi, i si un metge està de baixa, doncs la resta fem les seves guàrdies; estem molt limitats sempre, fins i tot a l’hora de posar-nos malalts.

    Tots els hospitals públics segueixen aquest model de funcionament?

    Sí, aquesta és l’estructura del sistema nacional de salut. Tenim una jornada ordinària i una jornada complementària, que són les guàrdies de 24 hores. És cert que hi ha hospitals i serveis que, entre ells, han aconseguit de manera interna fer guàrdies de 12 hores en comptes de 24. El problema és que, quan es deixa de fer el concepte de guàrdia, el sou es transforma en no guàrdia, i es cobra força menys. Per això, aquest tema persisteix en el temps i tenim els metges dividits. Però el que hem d’aconseguir és tenir torns humans, sense que això suposi una merma econòmica.

    Hi ha algunes guàrdies bones, o durant les quals pots dormir una mica, però igualment no arribes a descansar mai

    Es pot renunciar a fer guàrdies?

    No, les guàrdies són obligatòries. Només tens dret a renunciar a les guàrdies a partir dels 55 anys, i amb aquesta edat moltes famílies estan pagant els estudis universitaris dels fills i ningú no es pot permetre deixar les guàrdies.

    I si es tenen menors a càrrec?

    No pots renunciar a les guàrdies. Pots demanar una reducció de jornada quan tens fills menors de 14 anys, i aquesta reducció l’han d’acceptar també el cap i el director mèdic, perquè cal adaptar-la a les necessitats del servei. Les guàrdies també es poden reduir; jo, per exemple, m’he demanat avui mateix una reducció del 20% de la jornada, i també podria aplicar aquesta reducció a les guàrdies; però si ho faig, a banda que se’m redueix molt el sou, com en el meu servei estem molt sobrecarregats de guàrdies, la guàrdia que jo em trec l’han de fer les meves companyes… nosaltres mateixos assumim la responsabilitat que el servei funcioni, però no hauria de ser així, jo no tinc per què mantenir el sistema nacional de salut. Al febrer ja estem pensant en com ens organitzarem al juliol i l’agost, i això no forma part de la nostra feina.

    No es reforça la plantilla en època de vacances, a l’estiu?

    No, no hi ha metges a l’atur, no hi ha intensivistes (metges de medicina intensiva) a casa seva esperant que els contractin dues setmanes o un mes… llavors, fem el doble de guàrdies.

    A la sanitat privada funciona de la mateixa manera, el sistema de guàrdies?

    Normalment són més flexibles. Es poden fer guàrdies de 12 hores i també el sou és millor…

    Si pogués escollir, preferiria treballar a la sanitat privada?

    Jo vaig estar treballant a la sanitat privada durant cinc anys, quan van néixer les meves filles bessones. Jo soc de les que ha tornat a la sanitat pública a guanyar menys i a treballar més, per la meva passió per la medicina. 

    Amb el naixement de les nenes vaig optar per fer una aturada a nivell professional, per veure créixer les meves filles. Vaig trobar feina en una clínica on la intensivista de nit podia anar a dormir a casa (vivia al costat), ja que hi havia poc volum de pacients. Però ara que ja han crescut una mica he tornat a la sanitat pública, perdent diners i a passar pitjor vida, per aquesta vocació d’aprendre coses, de veure patologies més greus, de continuar-me formant… va ser una decisió molt visceral. Vaig tornar a la sanitat pública a temps complet l’any 2017.

    Soc de les que ha tornat a la sanitat pública a guanyar menys i a treballar més, per la meva passió per la medicina

    Aleshores, va viure la pandèmia a primera línia?

    Ui, la pandèmia la vaig patir com a directora mèdica i a l’UCI, al mateix temps. Vaig començar com a directora mèdica de l’hospital i, als quatre dies, ja parlaven per la tele del coronavirus, i com que era intensivista, vaig haver de fer també guàrdies a l’UCI, perquè no hi havia prou metges d’UCI. Va ser horrible, perquè com a gestora també havia de gestionar recursos quan tot era incertesa i caos…

    Amb la iniciativa Change.org/NoPodemosMas heu rebut el suport de sindicats o entitats i organismes sanitaris?

    De moment, el suport ha arribat, sobretot, per part de companys intensivistes i metges d’altres especialitats de tot el país. Fa molts anys que els sindicats lluiten per això, però mai no arriben a res…

    Creieu que aquesta és la millor manera d’arribar al Ministeri?

    Com a mínim, és important implicar la població, perquè això afecta el pacient. Es tracta de visibilitzar com és la vida d’un metge que fa guàrdies i quines conseqüències comporta, tant per a nosaltres com per als pacients, i saber que quan es parla de la deshumanització dels metges… què ens passa? Doncs que estem esgotats. Parlem molt de salut mental, però també cal parlar de com estan els cuidadors. I crec que ara és un bon moment per posar aquest tema sobre la taula, perquè tenim una ministra que ha estat anestesista, que ha treballat durant la pandèmia i que sap què és una guàrdia. Ningú no li ho ha d’explicar, perquè ho sap perfectament; ella mateixa va abordar aquest tema de les guàrdies i d’aquestes jornades inhumanes. És el moment de demostrar la voluntat de canvi.

  • Vinils negres al carrer per a prevenir conductes suïcides

    “No podem baixar la guàrdia en un tema com el suicidi”. Així de categòric es va mostrar ahir el conseller de Salut, Manel Balcells, durant la presentació de la primera acció al carrer de la campanya de prevenció al suicidi No el deixis caure en el pou del suïcidi, que el Departament va posar en marxa el desembre passat. I és que el suïcidi continua essent una de les principals causes de mort a l’estat espanyol, segons dades de l’Institut Nacional d’Estadística, i s’ha convertit en un greu problema de salut pública. A Catalunya, els episodis d’ideació suïcida han crescut un 16% en majors de 18 anys durant el 2023 respecte l’any 2022, segons dades provisionals del Codi Risc Suïcidi. Aquestes dades representen una tendència creixent d’atenció a la ideació suïcida en els darrers anys, situant-la prop del 50% dels casos atesos el 2023. La xifra esperançadora és que els números s’han estabilitzat en els joves, i durant el primer semestre de l’any passat, els intents de suïcidi en noies adolescents ja van disminuir un 10%.

    Un punt negre de 260 cm de diàmetre, situat en indrets com la plaça Universitat de Barcelona, on Balcells va presentar ahir l’acció, simbolitza l’abisme on es poden trobar moltes persones amb ideació suïcida. Aquest cercle de color negre adherit a la via pública, que també es podrà veure durant un mes a noranta indrets més de Catalunya, pretén conscienciar de la importància de detectar senyals d’alerta en persones susceptibles de desenvolupar una conducta suïcida; en el vinil, un missatge a l’interior de la circumferència anima a demanar ajuda si es coneix algú que és “a punt de caure en el pou del suïcidi” i insta a trucar al telèfon 061/Salut Respon. “Es tracta d’una campanya adreçada a l’entorn i als familiars d’aquestes persones, els quals poden ajudar a que aquesta persona que ha tingut la idea suicida no consumeixi el suicidi”, va destacar Balcells.

    Un problema greu de salut mental

    El suicidi és un greu problema de salut mental que registra una freqüència elevada en persones de més de 50 anys, sobretot en homes. Amb dades provisionals, s’han identificat 1.904 episodis l’any 2023 en homes d’entre 26 i 64 anys, considerant ideacions i temptatives ateses en el marc del Codi Risc Suïcidi. Aquesta actuació representa una taxa de 116 episodis per cada 100.000 habitants i suposa un 10% més respecte l’any anterior. Una ràpida detecció i atenció en episodis d’ideació suïcida possibilita una intervenció precoç, i més efectiva, per part dels professionals de salut. En aquest sentit, Balcells va apuntar que «aconseguir reduir la taxa és una cursa de fons, perquè es tracta d’un treball multifactorial».

    La nova acció de la campanya No el deixis caure en el pou del suïcidi recorrerà els carrers dels principals pobles i ciutats de les regions sanitàries catalanes –des de l’Alt pirineu fins a les terres de l’Ebre, passant per la Catalunya Central, el Tarragonès i el Penedès– amb l’objectiu de donar la mà a totes aquelles persones amb conductes que atempten contra la pròpia vida, i “en moltes ocasions allargar la mà vol dir trucar automàticament al 061”. Segons dades del departament de Salut, el telèfon d’emergències de la Generalitat 061/Salut Respon ha rebut unes 22.000 trucades en l’últim any i mig, fet que suposa unes 40 o 50 trucades al dia de mitjana, i s’ha demostrat que funciona, perquè activa tots els mecanismes dels serveis assistencials. Tanmateix, des del mateix departament de Salut van assegurar que, en moltes ocasions, l’atenció telefònica redueix la situació de crisi i de desbordament emocional, de manera que només en un 17 o 18% dels casos cal enviar un equip in situ.

  • El sindicat Infermeres de Catalunya es fa gran

    Infermeres de Catalunya, el sindicat d’infermeres i infermers que durant el 2023 ha liderat una de les protestes més unànimes que es recorda del col·lectiu i que ha mantingut el pols amb el Govern amb una vaga de mes i mig, va néixer fa només quatre anys en un McDonalds, durant un dinar entre un grup d’infermeres de diferents centres. Allà van decidir posar fil a l’agulla i formar un sindicat exclusiu per a infermeres i infermers de Catalunya que donés resposta a les necessitats reals d’aquests professionals. Ara, després d’un any d’intenses mobilitzacions dels professionals del sector i de la ciutadania, fa un pas endavant i comença una aventura conjunta amb diferents associacions i d’altres sindicats més petits d’arreu del territori espanyol (de moment, hi participen col·lectius d’Andalusia, Aragó, Galícia, Madrid, el País Basc i València).

    La primera trobada “presencial” d’aquesta nova confederació sindical d’infermeres de l’Estat espanyol va tenir lloc el passat divendres a Madrid, després de la reunió del conseller Manel Balcells amb la ministra de Sanitat Mónica García, durant la qual García es va comprometre a dur a terme la reclassificació professional de les infermeres al nivell A1 aquest 2024. Prop d’un miler d’infermeres i infermers es va manifestar aquell dia davant del Ministeri de Sanitat, i posteriorment es va dur a terme una assemblea interterritorial on es va començar a donar forma a aquesta nova confederació de sindicats d’infermeres. 

    Moment de l’assemblea interterritorial que va tenir lloc a Madrid. | Infermeres de Catalunya

    La presidenta d’Infermeres de Catalunya, Núria Guirado explica que “durant la vaga, infermeres, associacions i altres sindicats més petits ens van contactar des d’Andalusia, Aragó, Galícia, Madrid, el País Basc i València i ens demanaven informació. Vam fer una reunió online i va sorgir aquesta llavor d’intentar fer una cosa conjunta a nivell de territori, on cada sindicat o associació repliqués el que és Infermeres de Catalunya aquí però amb la seva independència sindical i amb la seva manera de fer, però fent aquesta confederació per poder anar plegats a l’hora de reclamar alguna cosa conjunta”. D’aquesta manera, “tindrem la nostra identitat i la nostra independència sindical, perquè cada comunitat té la seva idiosincràcia i els seus problemes, però per reivindicar coses transversals, com per exemple la requalificació, podem fer accions conjuntes a nivell de tot l’Estat. Una mica la idea és aquesta”, afegeix.

    Tot i que la idea és molt prematura i s’han d’acabar de perfilar moltes coses, Guirado es mostra convençuda que “aquesta idea pot tenir molta força i es pot convertir en una alternativa a aquest sindicalisme més antic que està més implementat al territori; es tracta de fer un sindicalisme més adaptat a les necessitats de les infermeres actualment”. 

    La gran particularitat d’Infermeres de Catalunya és que és un sindicat exclusiu per a infermeres i infermers de Catalunya, sense subvencions estatals i en el qual les delegades i delegats sindicals no estan alliberats i, per tant, no es desvinculen de la tasca assistencial ni s’allunyen de la realitat dels centres sanitaris. En aquest sentit, Núria Guirado destaca que “actualment, moltes treballadores no confien en els sindicats perquè la visió del sindicat és el d’aquelles persones que ens venen a veure quan hi ha eleccions, amb llibretes, bolis i cursos de formació, i ja està. Però nosaltres creiem en un sindicalisme de lluita real pels drets de les treballadores; en un sindicalisme lliure de subvencions i lliure d’afinitats polítiques, som infermeres defensant infermeres amb un bon gabinet jurídic al darrera; i aquests són una mica els nostres valors, i la nostra idea és fer un sindicalisme així”. Pel que fa a la nova etapa conjunta amb diferents col·lectius d’infermeria d’arreu de l’Estat espanyol, Guirado apunta que “Infermeres de Catalunya es fa gran en múscul i en xarxa, i espero i desitjo que anem creixent mantenint aquests valors que ens identifiquen, perquè si perdem la nostra identitat, perdrem tota la credibilitat; hem de créixer però no a qualsevol preu”.

    La revolució sanitària arriba a Madrid

    Prop d’un miler d’infermeres provinents de Catalunya i d’altres parts del territori espanyol es van desplaçar el passat divendres a Madrid per manifestar-se davant el Ministeri de Sanitat, coincidint amb la reunió del conseller de Salut, Manel Balcells amb la ministra Mónica García. 

    Segons la conselleria de Salut de la Generalitat, la trobada es va dur a terme en bona sintonia i, d’entre els compromisos que es van assolir, Balcells va destacar, en primer lloc, el de la reclassificació dels professionals sanitaris aquest 2024. En aquest sentit, va ressaltar que la ministra treballarà per tancar-lo amb Funció Pública, de qui depèn aquesta recategorització, i pel que fa a la remuneració econòmica que comportaran aquests canvis, va afegir que García s’ha compromès a que aquest mateix any es desenvolupi l’estat marc, encara pendent. Les principals reivindicacions del sector consistien en la reclassificació de les infermeres al nivell A1, el reconeixement de les especialitats d’infermeria i el seu desenvolupament i la jubilació als 60 anys.

    Posteriorment, representants del sindicat Infermeres de Catalunya es van reunir amb el secretari d’Estat de Sanitat, Javier Padilla,  i l’assessora del gabinet del secretari, la infermera Alda Recas. En un comunicat, el sindicat explica que, pel que fa referència a la reclassificació de les infermeres al nivell A1, des del Ministeri s’aposta per aplicar un canvi en la classificació utilitzant els nivells MECES del Marc Europeu, on el nivell es definiria en funció dels crèdits ECTS (Sistema Europeu de Transferència de Crèdits) del professional (graduat, màster, doctorat). En general, però, el sindicat català conclou que ”la sensació és que es coneix el problema, es tenen les línies de com abordar les necessitats de les infermeres i ens transmet una visió de futur positiva i esperançadora”.

  • Indignació del col·lectiu i de professionals de la medicina per una pregunta polèmica a l’examen MIR 2024

    Només faltava un polèmic examen dels MIR per escalfar, encara més, el sector sanitari català. Concretament, la gota que ha fet vessar el got i que ha provocat un malestar general dels principals col·lectius de la professió ha estat la pregunta número 84 de la versió 0 de les proves per a Metge Intern Resident (MIR) 2024, que van tenir lloc aquest dissabte i a la qual es van presentar prop de 14.000 aspirants que opten a alguna de les 8.772 places de formació mèdica especialitzada que ofereix aquest any el Ministeri de Sanitat. La pregunta en qüestió (que publiquem a continuació) fa referència al cas d’un metge sobrecarregat de pacients a la consulta, generant algun conflicte, tot i que és qui té menys quota de pacients. Hi ha quatre opcions per al seu diagnòstic, i totes defineixen la situació del metge com a trastorns de la personalitat.

    “La pregunta en concret conté tot allò que hauríem d’evitar com a professionals; és a dir, conté prejudicis, dona a entendre que aquest excés de càrrega que perceben els professionals no es deu a les dolentes condicions laborals sinó a la psicopatologia del professional; i es ninguneja el fet del creixent burnout que hi ha a la professió mèdica. És un compendi de tots els despropòsits que es poden posar en una sola pregunta”. Així s’expressava Xavier Lleonart, secretari general de Metges de Catalunya, qui ironitzava sobre la pregunta de la discòrdia dient que “s’han deixat l’opció correcta, que seria un metge vocacional, que pateix un síndrome de burnout evident i amb l’aquiescència del servei de prevenció de riscos laborals, que sovint en aquestes circumstàncies mira cap a una altra banda”. En aquesta mateixa línia es manifestava també Jaume Padrós, president del Col·legi de Metges de Barcelona, qui també qualificava de “desafortunada, equívoca i estúpidament estigmatizadora” la pregunta polèmica.

    Per la seva banda, la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària (CAMFIC) titllava a les xarxes de “desafortunada i decebedora una pregunta irrespectuosa del #MiR2024, que assenyala als metges com els culpables dels problemes del sistema sanitari”.

    Davant d’aquest escenari, Lleonart considera que “el millor que podrien fer és anul·lar aquesta pregunta i demanar disculpes públicament, perquè s’han cobert de glòria”. CAMFIC també apuntava que era moment obligat per revisar i reflexionar, de dalt a baix, responsables, processos i orientació de les preguntes MiR. Segons explica el secretari de Metges de Catalunya, aquests exàmens els fan teòricament catedràtics de les universitats i facultats amb reputació contrastada i, posteriorment, una comissió s’encarrega de fer la selecció final. Per tant, lamenta Lleonart, “aquesta pregunta ha acabat en aquest examen després de passar unes quantes cribes, fet que em preocupa –i molt–, perquè vol dir que a una majoria de gent li ha semblat que en la formulació i en el contingut d’aquesta pregunta no hi havia res de l’altre món, i em resulta realment alarmant que hi hagi una part dels encarregats que puguin concebre aquest enunciat”. A més, afegeix que “la sensació és que les autoritats sanitàries i responsables polítics, tant autonòmics com del govern central, pensen això del problema que hi ha en l’atenció sanitària, sobretot de l’atenció primària, i que els ha traït la consciència”.

    Tanmateix, les primeres reaccions per part del Ministeri de Sanitat no van trigar a arribar i les va protagonitzar en primer lloc el secretari d’estat de Sanitat i metge de família, Javier Padilla, qui va admetre que “Aquesta pregunta és lamentable i falta al respecte a tots els professionals d’Atenció Primària que sempre són ‘els últims a sortir’, amb unes consultes infinites i un compromís més infinit encara amb els pacients”.

  • Les infermeres fan un pas més i aniran a Madrid a reclamar el reconeixement de la categoria professional

    La vaga indefinida convocada pel sindicat Infermeres de Catalunya el passat 12 de desembre en contra del Tercer Acord de l’Institut Català de la Salut sembla haver-se convertit en una pedra a la sabata per al Departament de Salut, i la força del col·lectiu d’infermeres i infermers de Catalunya continua imparable.

    Després d’un mes de vaga i de la manifestació multitudinària d’aquest passat dissabte, que va mobilitzar a Barcelona a més de tres mil cinc-centes infermeres i llevadores, segons dades de l’Ajuntament, per reivindicar els seus drets, el col·lectiu d’infermeres es manté ferm i ha convocat una manifestació a Madrid el proper 2 de febrer, que és el dia que el conseller de Salut, Manel Balcells, té previst reunir-se amb la ministra de Sanitat, Mónica García, i abordar algunes de les reivindicacions del sector que depenen del ministeri, com la requalificació professional de les infermeres a la categoria A1 (actualment les infermeres es troben a la categoria professional A2, tot i que fa més de deu anys que són graduades). Una altra de les principals demandes del col·lectiu en vaga són el reconeixement de les diferents especialitats “en condicions”.

    A banda del desplaçament a Madrid, les infermeres catalanes tenen previst anar a treballar dilluns amb una mascareta de color fúcsia (el color corporatiu del sindicat Infermeres de Catalunya) i informar als ciutadans i usuaris beneficiaris del sistema de salut sobre aquestes demandes unitàries del sector de la infermeria.

    En aquest sentit, diumenge també es va impulsar una procés digital de recollida de signatures que vol implicar i fer partícep a la ciutadania; en aquest document hi ha un manifest de suport a la convocatòria de vaga i a les reivindicacions que es fan des del sector, i es preveu portar-lo al departament de Salut i al Parlament durant la negociació dels pressupostos 2024, per a què es tinguin en compte les peticions signades. Entre elles, es demana a l’executiu que classifiqui les infermeres al grup professional A1, que destini una partida dels pròxims pressupostos per reconèixer econòmicament aquesta nova classificació com a facultatives i que es reconeguin les especialitats infermeres amb el nivell salarial corresponent. Sota el lema Les infermeres diem prou! Uneix-te a nosaltres!, aquesta iniciativa ja havia comptabilitzat més de 25.000 signatures en només tres dies.

    A les diferents accions impulsades per Infermeres de Catalunya, cal sumar-hi també les protestes liderades per la plataforma sindical Vaga Unitària contra el Preacord ICS –formada per organitzacions sindicals com la CGT, la Intersindical o CATAC-CTS entre d’altres–, que ha convocat una manifestació a Barcelona el proper 27 de gener.

    Totes aquestes mobilitzacions posen encara més en evidència la precarietat laboral dels professionals de la salut a Catalunya.

  • Les infermeres mantenen el pols amb el Govern i reprenen les mobilitzacions

    El sistema sanitari català està realment al límit. Mentre els centres d’atenció primària (CAP) atenen el pic de contagis d’infeccions respiratòries –grip i còvid majoritàriament–, les infermeres reprenen les jornades de mobilitzacions de la vaga indefinida convocada el passat 12 de desembre, i s’hi afegeixen els tècnics sanitaris d’hospital i d’atenció primària, que treballen a urgències, laboratoris i quiròfans.

    Tot i haver tingut un primer contacte directe amb el conseller de Salut, Manel Balcells, el passat 4 de gener, Infermeres de Catalunya continua endavant la vaga indefinida iniciada abans de festes. Segons la presidenta del sindicat organitzador, Núria Guirado, «han de succeïr coses tangibles per a poder aturar aquesta vaga”. “El dia 4 estàvem citats representants dels sindicats d’Infermeres de Catalunya en una reunió institucional per part del departament de Salut on vam poder expressar les nostres reivindicacions de primera mà. El conseller es va mostrar coneixedor d’aquestes reivindicacions i ens va oferir formar part d’una taula tècnica de millora de la professió, juntament amb consell de col·legis professionals i societats científiques, i hem d’acabar d’estudiar aquesta oferta; també vam poder obrir un espai de diàleg, però en cap cas la reunió era de caràcter negociador, sinó que era institucional, per a posar-nos cara i per a conèixer les reivindicacions”, explica Guirado. Tanmateix, la presidenta d’Infermeres per Catalunya va apuntar que «a nivell autonòmic, si hi ha voluntat de govern, hi ha coses que es poden començar a fer, no cal esperar».

    Alguna de les pancartes reivindicatives.

    Una setmana plena de mobilitzacions

    La jornada d’ahir va portar a mig miler d’infermeres des de la plaça Universitat i la plaça Tetuan (hi havia dos punts de sortida) fins a les portes de la Generalitat a ritme de #lesinfermeresdiemprou; aquest matí hi ha prevista una concentració davant del departament de Salut i demà Infermeres de Catalunya s’adhereixen a les concentracions que diferents entitats i moviments socials –com ara Marea Blanca– han organitzat a favor de la sanitat pública. Per al proper dissabte dia 13 hi ha prevista una gran mobilització a Barcelona, de caire més festiu i familiar, que pretén incloure a tota la ciutadania.

    Pel que fa a la vaga anunciada pels tècnics que treballen a urgències, laboratoris i quiròfans, Núria Guirado, considera que «els tècnics sanitaris han anunciat una vaga indefinida a banda, però en el tema de la recategorització, per exemple, ens uneix el mateix; en aquest aspecte estaríem aliniats, i no descartem fer accions conjuntes. Al final, ens uneix molt més del què ens separa, i el problema dels professionals sanitaris de Catalunya no és només de les Infermeres. Nosaltres som un sindicat professional i defensem a les infermeres, però ens sumarem sempre a qualsevol company o professional que defensi una millora de les condicions laboral, perquè això impacta directament en una millor salut per a tots”. El col·lectiu de tècnics sanitaris al·lega que l’acord de l’ICS signat recentment pel departament de Salut i els sindicats majoritaris no els té en compte i sosté que se’ls invisibilitza; reclamen que se’ls reconegui la vàlua professional i que se’ls pagui proporcionalment la feina que fan. Les protestes que es van iniciar ahir a les portes de l’hospital de la Vall d’Hebron afecta a tot el personal tècnic superior sanitari, tècnics en cures d’infermeria i tècnics de farmàcia i parafarmàcia de l’Institut Català de la Salut de Catalunya. Els tècnics sanitaris inclouen també personal d’urgències, laboratoris i quiròfans i podria haver afectacions en serveis com proves d’imatge, analítiques, electrocardiogrames o biòpsies.