Just Deploy It!

Autor: Èlia Pons

  • Disposar d’aigua potable, un dret inaccessible per a milions de persones a tot el món

    La situació de sequera que està patint Catalunya, amb els pantans en mínims històrics, pot provocar els pròxims mesos que s’hagin d’adoptar per a certes zones del país, restriccions horàries o altres limitacions d’accés a l’aigua potable, un element fonamental per menjar, rentar-se o beure. Tanmateix, la realitat que ens envolta és encara molt més dramàtica i milions de persones a tot el món no tenen un servei bàsic de subministrament d’aigua potable o s’han de proveir des de fonts d’aigua no segures i contaminades.

    L’any 2010, l’Assemblea General de les Nacions Unides va reconèixer expressament el dret humà a l’aigua i al sanejament. Es reafirmava així que una aigua potable neta i el sanejament són essencials per a la realització de tots els drets humans i que el dret humà a l’aigua és indispensable per a una vida humana digna.

    Amb aquest reconeixement, es demanava també a tots els Estats a aportar recursos financers per tal de proporcionar un subministrament d’aigua potable i sanejament saludable, net, accessible i assequible per a tothom. Això també s’ha incorporat en l’Objectiu de Desenvolupament Sostenible (ODS) número 6 dels aprovats el 2015 i que preveu assolir el 2030 la disponibilitat d’aigua i la gestió sostenible i el sanejament per a tothom. A hores d’ara, però, queden reptes molt importants encara per l’assoliment d’aquest Objectiu.

    El plantejament és que aquest abastament d’aigua per persona havia de ser suficient i continu per a ús personal i domèstic. Aquests usos inclouen de manera general l’aigua de beure, el sanejament personal, l’aigua per fer la bugada, la preparació d’aliments, la neteja de la llar i la higiene personal. De fet, d’acord amb l’Organització Mundial de la Salut (OMS), calen entre 50 i 100 litres d’aigua per persona i dia per garantir que es cobreixen les necessitats més bàsiques i que sorgeixin així poques preocupacions en matèria de salut. A més de suficient, l’aigua ha de ser físicament accessible, és a dir, que la font d’aigua s’hauria de trobar no més lluny d’un desplaçament de 30 minuts, i assequible per a tothom, en el sentit que el seu cost no hauria de superar el 3% dels ingressos de la llar.

    Ara bé, en realitat, l’accés a l’aigua s’ha convertit per a milions de persones, més que en un dret, en un privilegi. En aquest sentit, l’actual escassetat d’aigua afecta més del 40% de la població mundial, és a dir, més de 2.000 milions de persones. Es tracta d’una xifra alarmant que probablement creixerà amb l’augment de les temperatures globals a causa del canvi climàtic. Tot i que hi ha hagut avenços importants en les darreres dècades, la decreixent disponibilitat d’aigua potable de qualitat és un problema important que afecta tots els continents.

    Segons les Nacions Unides, assegurar l’aigua potable segura i assequible universal implica arribar a més de 800 milions de persones que no tenen els mínims serveis bàsics i millorar l’accessibilitat i la seguretat dels serveis per aquests més de dos mil milions. Dit d’altra manera, això vol dir que 3 de cada 10 persones no tenen accés a aigua potable segura i que 6 de cada 10 persones no tenen accés a instal·lacions bàsiques de sanejament. Són persones que s’enfronten a nivells extremadament alts de vulnerabilitat hídrica.

    El risc per a la salut

    El fet de no tenir accés a aigua segura i fàcilment disponible des de casa o no disposar d’un sanejament gestionat de manera segura afecta directament a la salut de les persones. Es calcula que més del 80% de les aigües residuals resultants de les activitats humanes s’aboquen als rius o al mar sense cap mena de tractament, cosa que en provoca la contaminació. L’aigua contaminada pot transmetre malalties com la diarrea, el còlera o la disenteria. Cada any, més de 500.000 persones moren per diarrea a tot el món.

    Això impacta especialment a les persones que no tenen accés segur a aigua potable i que estan afectades per la sequera a Etiòpia, Kenya i Somàlia. El nombre de persones que pateixen aquesta situació ha augmentat de 9,5 milions a 16,2 milions de persones en cinc mesos, segons dades d’UNICEF. A Somàlia s’han notificat brots de diarrea aquosa aguda i còlera a gairebé tots els districtes afectats per la sequera, amb 8.200 casos notificats entre gener i juny d’aquest any, més del doble del nombre de casos notificats durant el mateix període de l’any passat.

    Gairebé dos terços dels afectats en aquesta regió són nens menors de cinc anys. Entre el juny del 2021 i el juny del 2022, UNICEF ha tractat més d’1,2 milions de casos de diarrea en nens menors de cinc anys a les regions d’Etiòpia més afectades per la sequera. A tot el Sahel, la disponibilitat d’aigua també s’ha reduït en més del 40% en els últims 20 anys a causa del canvi climàtic i factors complexos com els conflictes, cosa que posa milions de nens i les seves famílies amb més risc de contraure malalties transmeses per l’aigua. Només l’any passat, l’Àfrica occidental i central van registrar el pitjor brot de còlera de la regió en els últims sis anys, inclosos 5.610 casos i 170 morts al Sahel central.

    A Burkina Faso, Txad, Mali, Níger i Nigèria, la sequera, el conflicte i la inseguretat estan generant inseguretat hídrica, amb 40 milions de nens enfrontant nivells alts o extremadament alts de vulnerabilitat hídrica. Ja moren més nens com a resultat de l’aigua i el sanejament insegurs al Sahel que a qualsevol altra part del món, segons les últimes dades de l’Organització Mundial de la Salut (OMS). Quan es combinen alts nivells de desnutrició aguda greu amb brots mortals de malalties com el còlera o la diarrea, la mortalitat infantil augmenta de forma espectacular i tràgica. Conflueixen així, el risc a patir desnutrició aguda i el de patir malalties transmeses per l’aigua.

    Quan l’aigua no està disponible o no és segura, els riscos per als infants es multipliquen exponencialment. Com explica la directora executiva d’UNICEF, Catherine Russell, «a la Banya d’Àfrica i el Sahel, milions de nens estan a només una malaltia de distància de la catàstrofe». Al voltant de 1000 nens moren cada dia a causa de malalties diarreiques associades a la manca d’higiene.

    L’impacte de la crisi alimentària

    Si tota aquesta situació ja és greu, un dels desafiaments internacionals més urgents és la crisi alimentària que afecta actualment moltes zones del món. Només a l’Àfrica Oriental, més de 50 milions de persones pateixen inseguretat alimentària aguda, en gran part a causa de la sequera. Això es pot agreujar més encara a conseqüència de la guerra d’Ucraïna i les limitacions per a la importació de gra des d’aquest país.

    UNICEF és una de les organitzacions que proporciona ajuda per millorar l’accés a serveis d’aigua, sanejament i higiene resistents al clima com, per exemple, perforant fonts de confiança d’aigua subterrània. Segons un informe recent de la Convenció de les Nacions Unides de Lluita contra la Desertificació (CNULD), es poden tallar les sequeres a través de la restauració de les terres i d’una millor gestió de l’aigua. La clau per això és restaurar i protegir la humitat i la fertilitat del sòl a través, per exemple, d’unes pràctiques agrícoles més sostenibles.

  • Anar a l’escola en bicicleta: una eina de salut

    Coincidint amb la Setmana Europea de la Mobilitat, aquest divendres 16 de setembre s’ha presentat la campanya ‘Pedalem cap a l’escola’, impulsada pel Grup de Treball de Salut Mediambiental de la Societat Catalana de Pediatria. Aquesta iniciativa pretén ajudar a comprendre els beneficis de la bicicleta per a la salut de la infància i aportar solucions i propostes de millora per a poder dur a terme aquest canvi de model de mobilitat.

    La campanya s’ha presentat a l’Escola Sant Roc d’Olot, un dels múltiples centres educatius catalans que es van unir a la iniciativa de mobilitat escolar en bicicleta anomenada “Bicibús”, promoguda per l’entitat osonenca Canvis en Cadena. L’objectiu del «Bicibús», que ja s’ha entès a diversos territoris de Catalunya, és reclamar canvis de mobilitat al territori perquè moure’s de manera sostenible sigui més fàcil i segur.

    «La iniciativa sorgeix davant els problemes actuals de salut relacionats amb el sedentarisme. Només un de cada tres infants fa activitat física diària o duu a terme un oci actiu. A més, les xifres mostres que al voltant d’un 40% dels nens i nenes tenen problemes d’excés de pes, amb totes les implicacions que això suposa per la salut, no només durant la infància sinó en un futur, ja que pot traduir-se en un augment del risc cardiovascular i diabetis, per exemple», assenyala Ferran Campillo, pediatre i coordinador del Grup de Treball de Salut Mediambiental de la Societat Catalana de Pediatria.

    Segons la Societat Catalana de Pediatria, promocionar la mobilitat activa entre els infants actua com una potent eina de salut pels seus múltiples beneficis per als infants, com ara la millora de la condició física i del rendiment escolar, la disminució del sobrepès, l’obesitat i del risc cardiovascular. «A més, també hem trobat beneficis relacionats amb l’augment del benestar emocional, com una major motivació, autoestima i sentiment de pertinença en un grup», remarca Campillo.

    | Cedida

    La vulnerabilitat pròpia de la infància fa que sigui un dels col·lectius més afectats pel canvi climàtic, la contaminació atmosfèrica i acústica i l’accidentalitat viària, dels quals el trànsit motoritzat n’és un dels principals responsables. Per aquest motiu, la Societat Catalana de Pediatria reclama a l’administració la creació d’infraestructura ciclista perquè els infants puguin desplaçar-se a l’escola de manera segura i restringir l’accés als vehicles motoritzats al voltant dels centres educatius.

    «A Copenhaguen, prop del 60% dels infants es desplacen en bici a l’escola, mentre que a Catalunya, segons les xifres del Departament de Salut, aquesta xifra és d’un 0,8%, és a dir, un percentatge ínfim. Les dades ens mostren que quan es disposa d’un carril bici que arriba directament a l’escola es multiplica per tres la probabilitat que els nens i nenes hi arribin en bicicleta. Per tant, fem una crida a l’administració a què afavoreixi aquest canvi de mobilitat, que repercutirà no només en la salut dels infants, sinó en la salut de tota la comunitat, millorant la qualitat de l’aire i reduint la contaminació acústica, a més del risc d’accidents», destaca el coordinador del Grup de Treball de Salut Mediambiental de la Societat Catalana de Pediatria.

    La campanya ‘Pedalem cap a l’escola’ s’acompanya de diversos materials i pretén arribar tant a infants i famílies com a professionals de la salut i a l’administració per impulsar la mobilitat escolar en bicicleta com una estratègia de millora de la salut pediàtrica. El document principal de la iniciativa repassa els principals avantatges de la bicicleta per a la salut i medi ambient de la infància i recull propostes per al seu foment al voltant de l’escola. La iniciativa compta amb la col·laboració de diverses entitats com el BACC, Canvis en Cadena, Osona en bici, Bicibús Sarrià o la plataforma Eixample Respira.

  • Més de la meitat de les malalties infeccioses conegudes es poden agreujar pel canvi climàtic

    L’angoixa mundial causada per l’aparició de la Covid-19 va revelar clarament la considerable vulnerabilitat humana davant les malalties infeccioses. Aquests tipus de malalties tenen la capacitat no només de causar malalties i morts en un gran nombre de persones, sinó que també poden desencadenar conseqüències socioeconòmiques més àmplies, com s’ha evidenciat amb la pandèmia de la Covid.

    La contínua emissió de gasos d’efecte hivernacle (GEI) intensifica nombrosos riscos climàtics que, alhora, poden exacerbar les malalties infeccioses. Malgrat que aquest fet és relativament conegut i acceptat, encara no s’ha quantificat del tot l’abast total de la vulnerabilitat humana al canvi climàtic pel que fa a aquestes malalties.

    Recentment, un equip de científics especialistes en medi ambient i salut han revisat dècades de documents científics sobre tots els patògens coneguts per crear un mapa dels riscos humans agreujats pels perills relacionats amb el clima. Els resultats de la investigació, publicats a la revista Nature, mostren que el 58% de les malalties infeccioses a què s’enfronta la humanitat a tot el món (és a dir, 218 de les 375 malalties infeccioses documentades) s’han vist agreujades en algun moment pels fenòmens climàtics. Només en un 16% dels casos s’ha produït l’efecte contrari.

    L’estudi ha trobat 3.213 exemples de casos empírics en què els riscos climàtics estaven implicats en el desenvolupament de malalties patògenes, en intensificar-se la proximitat i interacció entre els microorganismes i els humans. Concretament, l’escalfament del planeta es relaciona amb 160 malalties, les precipitacions i les inundacions amb 122 i la sequera amb altres 81 malalties. També fenòmens com els incendis, les onades de calor i els canvis en el nivell del mar han influït en les malalties provocades per virus, bacteris, animals, fongs o protozous. Les malalties es van transmetre principalment per vectors, tot i que també es van trobar exemples de casos de vies de transmissió que incloïen l’aigua, l’aire, el contacte directe i els aliments.

    Segons els investigadors, el gran nombre de malalties patògenes i de vies de transmissió agreujades pels perills climàtics revela la magnitud de l’amenaça per a la salut humana que suposa el canvi climàtic i la necessitat urgent d’adoptar mesures enèrgiques per tal de mitigar les emissions de gasos d’efecte hivernacle (GEH).

    Una cartografia dels riscos climàtics per a la salut

    Els perills relacionats amb el clima estan canviant també les àrees de distribució d’animals i organismes que poden actuar com a vectors de malalties infeccioses perilloses. Per exemple, l’escalfament i els canvis en els patrons de precipitació poden alterar la distribució de vectors transmissors, com ara els mosquits, les paparres, les puces, les aus i diversos mamífers implicats en brots de malalties com el dengue, el chikungunya, la malaltia de Lyme, el Zika, la tripanosomiasi, l’equinococcosi o la malària.

    Així, la propagació dels virus com el Nipah i l’Ebola, per exemple, es va associar a ratpenats, rosegadors i primats que es desplacen per zones més àmplies a la recerca de recursos alimentaris que s’han vist limitats a causa de les sequeres o que troben nous hàbitats després dels incendis forestals. Per altra banda, l’aigua estancada que deixen les fortes precipitacions i les inundacions pot proporcionar un nínxol de desenvolupament per als mosquits, el que es tradueix en un augment de la transmissió d’algunes malalties com la febre groga o el virus del Nil Occidental.

    L’escalfament també s’ha relacionat amb el desgel i la descongelació del permafrost, la terra gelada, exposant-nos així davant de patògens abans congelats, un fet que podria considerar-se com una «capsa de Pandora», atès el gran nombre de patògens que podrien haver-se acumulat al llarg del temps i que són, ara per ara, completaments desconeguts pels ésser humans.

    Les zoonosis, cada vegada més freqüents

    Les zoonosis, és a dir, les malalties transmeses dels animals als humans, representen un gran percentatge de totes les malalties infeccioses recentment identificades. Algunes malalties, com la causada pel VIH, van començar com una zoonosi, però després van mutar en soques exclusives dels humans. Altres zoonosis poden provocar brots recurrents de malalties, com l’Ebola o la salmonel·losi. I altres, com la Covid-19, tenen el potencial de provocar pandèmies globals.

    La realitat evidencia que les zoonosis s’han multiplicat molt aquests últims anys, elevant el risc que emergeixin noves pandèmies. Per això, des de principis dels anys 2000, s’insisteix des de les institucions internacionals en el concepte One Health («Una sola salut»), que promou un enfocament multidisciplinari i global dels desafiaments sanitaris, amb vincles estrets entre la salut humana, la salut dels animals i l’estat ecològic global. Amb l’arribada de la pandèmia de la Covid, aquest concepte global de la salut ha pres encara més força.

    Com a part d’aquest enfocament, l’Organització Mundial de la Salut (OMS) col·labora amb l’Organització de les Nacions Unides per a l’Alimentació i l’Agricultura (FAO) i l’Organització Mundial de Sanitat Animal (OIE) al Sistema mundial d’alerta anticipada davant les principals malalties dels animals (GLEWS). Aquest sistema conjunt es basa en el valor afegit de combinar i coordinar els mecanismes d’alerta dels tres organismes per ajudar a l’alerta primerenca, la prevenció i el control de les amenaces de malalties animals, incloses les zoonosis, mitjançant l’intercanvi de dades i l’avaluació de riscos.

  • RTS,S/AS01, la vacuna que ha revolucionat la lluita contra la malària

    El 2020, gairebé mig milió d’infants van morir de malària només a l’Àfrica, o el que és el mateix: un infant per minut. I és que la malària, també coneguda com a paludisme, és encara avui una de les primeres causes de mort en infants menors de cinc anys. En aquest sentit, la primera vacuna antipalúdica, la RTS,S/AS01, de la companyia farmacèutica de GlaxoSmithKline (GSK), representa un important avenç per a la salut infantil.

    Recentment, UNICEF ha aconseguit l’adjudicació d’un contracte per al primer subministrament de la vacuna contra la malària per un valor de fins a 170 milions de dòlars -al voltant de 167 milions d’euros-. Aquesta concessió històrica permetrà que 18 milions de dosis de RTS,S/AS01 estiguin disponibles durant els pròxims tres anys, el que podria salvar milions de vides cada any.

    Des de l’octubre del 2021, l’Organització Mundial de la Salut (OMS) recomana l’ampli ús d’aquesta vacuna en nens que viuen en regions amb transmissió moderada i alta de la malaltia. Aquest vaccí és el resultat de més de 30 anys d’investigació i desenvolupament, sent el primer contra una malaltia parasitària. Administrat amb una pauta de quatre dosis als nens a partir de cinc mesos, actua contra el Plasmodium falciparum, el paràsit de la malària més letal a escala mundial i el més prevalent a l’Àfrica.

    Un exitós programa pilot

    Les dades de les experiències pilot iniciades el 2019 i que es van fer a Kènia, Ghana i Malawi, van demostrar que la nova vacuna té un perfil de seguretat favorable i redueix significativament la incidència de la malària i la forma greu i mortal de la malaltia en els més petits. Concretament, les dades actuals mostren que la vacuna té una eficàcia al voltant del 40% i que si es combina amb quimioprofilaxi es poden reduir les hospitalitzacions i la mortalitat per malària severa en més d’un 70%.

    L’OMS és l’encarregada de coordinar el Programa d’Introducció de la Vacuna Antipalúdica, amb ajuda d’associats nacionals i internacionals com ara Unicef, Program for Appropriate Technology in Health (PATH) i GSK, que va donar 10 milions de dosis vacunals per al programa. El desembre del 2021, la decisió de Gavi, l’Aliança per a les Vacunes, de proporcionar fons per als programes de vacunes contra la malària als països elegibles ha obert el camí per una implementació més àmplia de la vacuna.

    «El llançament d’aquesta vacuna envia un missatge clar als desenvolupadors de vacunes contra la malària perquè continuïn la seva feina, perquè les vacunes contra la malària són necessàries i desitjades», va assegurar Etleva Kadilli, directora de la Divisió de Subministraments d’UNICEF. «Esperem que això sigui només l’inici. Es necessita una innovació contínua per desenvolupar vacunes noves i de pròxima generació per augmentar el subministrament disponible i permetre un mercat de vacunes més saludable».

    El camí a seguir

    Segons dades de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), més de 30 països tenen àrees amb transmissió de la malària de moderada a alta, i la vacuna podria brindar protecció addicional contra la malaltia a més de 25 milions d’infants cada any quan se n’hagi augmentat el subministrament.

    S’espera que la demanda del vaccí contra la malària sigui alta entre els països afectats. Igual que amb qualsevol vacuna nova, el subministrament serà limitat al principi i augmentarà amb el temps a mesura que la capacitat de fabricació arribi al nivell requerit. A mesura que augmentin els volums de producte final, els costos per dosi disminuiran. A més, ja hi ha plans en marxa per impulsar la producció, inclús a través de la transferència de tecnologia, perquè tots els infants en risc algun dia tinguin l’oportunitat de ser immunitzats contra aquesta malaltia mortal.

    «No hauríem de perdre de vista la necessitat d’accelerar l’accés a aquesta i futures vacunes contra la malària i de realitzar les inversions necessàries als serveis d’immunització i control de la malària, així com en investigació i desenvolupament», afirma la Dra. Ashley Birkett, directora global de Vacunes contra la Malària i productes biològics al PATH. «Els programes efectius contra la malària i la immunització són clau per l’entrega exitosa de la vacuna i contribueixen a enfortir els sistemes de salut en general», conclou la investigadora.

    A banda de l’impacte positiu que tindrà la vacuna contra la malària, en els darrers anys l’accés ampliat a les eines i estratègies de prevenció del paludisme, incloses les mesures de control de vectors -com els mosquiters tractats amb insecticida- i l’ús de medicaments antipalúdics preventius, han tingut un gran efecte en la reducció de la càrrega mundial de la malaltia.

  • L’empremta del càncer en els cuidadors

    Un diagnòstic de càncer és un esdeveniment de gran impacte a la vida de les persones. No només en els mateixos pacients, sinó en les persones que els envolten, siguin familiars o amics, que sovint exerceixen un paper de cuidadors informals dels pacients, constituint un pilar fonamental per aquests. Durant l’etapa de la malaltia, es converteixen en part de l’equip d’atenció contra el càncer, deixant de banda les seves necessitats per a concentrar-se en la cura de l’altra persona.

    L’any 2020, el nombre de cuidadors a Espanya es va situar en 427.000 persones, encara que, segons l’informe d’Eurocarers, la xifra no oficial supera els 9,5 milions de persones. Una dada que, a Europa, només la superen països com França, Itàlia i el Regne Unit.

    Segons indiquen les dades, a Europa el 80% de la cura és proporcionada per cuidadors informals, malgrat que sovint és poc coneguda o valorada la seva contribució en la cura dels pacients. «La seva tasca, sovint, passa desapercebuda. Moltes vegades, són persones que tenen altres responsabilitats a part de ser cuidadors de la persona malalta, potser estan actius laboralment o han d’ocupar-se d’altres membres de la família», explica Ana González, psicooncòloga de la Fundació Kālida, un centre de suport per a persones amb càncer situat al recinte de l’Hospital de la Sant Creu i Sant Pau.

    La cura continuada durant mesos o anys provoca un desgast que pot ser devastador per a aquestes persones, ja que canvia per complet la manera de viure. S’estima que al voltant del 40% dels cuidadors té depressió i ansietat, el 53% expressa fatiga moderada o severa i fins al 95% es veu afectat per trastorns del son.

    «Normalment, els cuidadors, igual que els pacients, senten neguit o angoixa per com anirà el tractament i una gran incertesa respecte a l’evolució de la malaltia. A més, se’ls hi sumen totes les responsabilitats associades a l’acompanyament de les necessitats mèdiques. Això pot conduir a quadres d’ansietat o depressió», assenyala González.

    Aquest fenomen, denominat síndrome del cuidador, es caracteritza per un esgotament físic i mental, que pot perllongar-se tot i que la persona hagi superat la malaltia. El caracteritzen sentiments com l’enuig, la frustració, la desesperança i la tristesa, així com l’esgotament físic o l’alteració del son.

    La importància de cuidar dels qui cuiden

    La comunitat mèdica posa en rellevància la necessitat d’una atenció ideal per als cuidadors, els quals haurien d’estar recolzats per un equip multidisciplinari que cobreixi les seves necessitats. Tanmateix, aquest és un escenari que no es dona en la majoria dels casos. En aquest sentit, és important dur a terme una sèrie d’accions pel benestar del mateix cuidador, que van des de canviar determinats hàbits del dia a dia, a rebre ajuda psicològica, tant de l’entorn com en l’àmbit professional.

    «Els signes depressius i ansiosos es poden veure prolongats si no s’atenen correctament. Per això és molt important que el cuidador disposi d’un espai de descans i d’autocura, que es dediqui temps a ell mateix i a fer activitats que li agradin», remarca González. «Si el cuidador no es cuida, no podrà cuidar a la persona malalta», insisteix.

    Segona la psicooncòloga de Kālida, que imparteix el curs «Et cuido, em cuido», destinat a familiars i cuidadors de persones amb càncer, també és molt important, de tant en tant, delegar la cura a altres persones. «A vegades els cuidadors assumeixen moltes coses per la seva pròpia exigència, però no cal fer-ho tot ells i potser hi ha altres persones que també volen ajudar i que els poden permetre alliberar-se una mica», destaca.

    «Els cuidadors s’han de donar permís a ells mateixos per poder sentir i expressar-se», afirma Ana González. I sota aquesta premissa neix el curs «Et cuido, em cuido». «Es tracta d’un curs de quatre sessions en el qual dotem als cuidadors de persones amb càncer d’eines per cuidar-se a ells mateixos, des de consells per relaxar-se fins a eines de gestió de les emocions per fer front als moments complicats», explica. Segons la psicooncòloga, compartir la seva experiència amb altres persones els ajuda molt. «Es tracta de sessions grupals, de manera que les persones cuidadores poder compartir les seves emocions i punts de vista i sentir-se acompanyats en tot el procés de la malaltia», conclou.

  • «Mi médico me manda a paseo», un llibre per sensibilitzar sobre els beneficis de l’activitat física en la salut

    Tothom, amb major o menor mesura, coneix els beneficis de la realització d’activitat física o l’exercici per a la salut. Tot i això, les enquestes de salut mostren que hi ha entre un 30 i un 40% de població sedentària. «El sedentarisme suposa greus problemes de salut. La inactivitat física pot ser la causa principal del 21% dels càncers de mama i còlon, el 27% de la patologia diabètica i es troba en la causa d’un de cada tres atacs de cor», explica Montserrat Romaguera, metgessa de família i de l’esport i coordinadora del Grup d’Exercici Físic i Salut de la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària (CAMFiC).

    Romaguera acaba de publicar el llibre Mi médico me manda a paseo, un manual pràctic i amè escrit amb l’objectiu de conscienciar a la població sobre la importància d’incorporar l’activitat física saludable en el dia a dia per tal de millorar la seva salut i qualitat de vida. «Al llarg d’aquests 30 anys treballant com a metgessa de família i de l’esport, he recollit moltíssimes evidències sobre els beneficis que té l’activitat esportiva en la salut. D’alguna manera, he plasmat en el llibre les recomanacions que faig a la consulta, amb la idea que sigui una eina molt didàctica i útil, feta des de la meva experiència», assenyala Romaguera.

    «El meu propòsit és apropar l’activitat física a la població, que entenguin que no només és saludable sinó que també pot ser molt divertit», afirma la metgessa, que destaca la importància de trobar una activitat física que agradi i enganxi. Segons les recomanacions de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), cada persona hauria de fer, com a mínim, 30 minuts d’activitat aeròbica (com caminar o anar en bicicleta) cinc dies a la setmana, o bé 25 minuts tres dies a la setmana si es tracta d’una activitat anaeròbica (com l’aixecament de pesos o exercicis abdominals).

    La realitat, però, encara es troba molt lluny de les recomanacions de l’OMS. «Es tracta d’un canvi social i cultural. Hem de conèixer quins recursos tenim el voltant i trobar una activitat física que ens resulti agradable. No cal que sigui un esport, pot ser simplement sortir a caminar una estona. En aquest sentit, el llibre vol ser una petita aportació per sensibilitzar a la població i també als professionals sanitaris», sosté Romaguera. Com explica ella mateixa al llibre, l’activitat física, tot i ser considerada una eina low cost de promoció de la salut, «encara som pocs els metges que la ‘receptem’».

    Els beneficis de l’activitat física i l’exercici per a la nostra salut són molts: «L’exercici actua com a prevenció davant de malalties cardiovasculars, la diabetis, la hipertensió, el colesterol, l’obesitat i també actua com a prevenció enfront de diferents tipus de càncer, com el de mama, el d’úter o el de còlon. A més, disminueix problemes de salut mental com l’ansietat, redueix l’insomni, millora l’autoestima i potencia la socialització. És un tot global: augmenta la longevitat i, sobretot, millora la qualitat de vida», destaca la metgessa de família i de l’esport.

    Mi médico me manda a paseo analitza per què, en general, fem poca activitat física, proposa com i en què iniciar-nos tant en l’esport com en l’activitat física, com hem de minimitzar riscos i fa recomanacions segons el tipus d’exercici físic. També fa un repàs als tipus d’activitat física que podem fer segons les nostres etapes vitals, des de la infància fins a la vellesa i, a més, inclou capítols específics sobre com fer exercici si tenim alguna malaltia com la diabetis, la hipertensió, colesterol o insuficiència renal. Romaguera també alerta de la importància de seguir les recomanacions mèdiques. «Molta gent s’inicia en l’esport, sovint de gran impacte i esforç, sense cap mena de control ni seguiment mèdic, i això és temerari i pot provocar lesions», destaca.

  • Gairebé mil milions de persones al món pateixen algun trastorn de salut mental

    Les creixents desigualtats socials i econòmiques, els conflictes perllongats, la violència i les emergències de salut pública amenacen el benestar de la població mundial. Gairebé mil milions de persones a tot el món pateixen algun tipus de trastorn mental, segons les últimes xifres de l’Organització de les Nacions Unides (ONU).

    D’acord amb l’informe mundial de salut mental de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), durant el primer any de la pandèmia de la Covid-19, les taxes d’afeccions comunes com la depressió i l’ansietat -les més prevalents tan en homes com dones- van augmentar més del 25%. La infància i l’adolescència són edats d’alta vulnerabilitaten en matèria de salut mental. Segons les dades de l’OMS, el 2019, el 14% dels adolescents del món -d’entre 10 a 19 anys- vivia amb algun trastorn mental. Es tracta de les revisió de dades més gran sobre salut mental feta des del canvi de segle.

    «Una bona salut mental es tradueix en una bona salut física, i aquest nou informe presenta un argument convincent per al canvi», ha argumentat el director general de l’OMS, Tedros Adhanom Ghebreyesus. En aquest sentit, l’Organització Mundial de la Salut insta als països del món a fer front a l’empitjorament de la salut mental derivat de la pandèmia de la Covid i ofereix exemples de bones pràctiques que s’han d’implementar al més aviat possible, en reconeixement de l’important paper que exerceix la salut mental en el desenvolupament positiu de les persones i a tots els nivells.

    En primer lloc, l’organització demana aprofundir en el valor i el compromís que atorguem a la salut mental com a individus, comunitats i governs i igualar aquest valor amb més compromís, implicació i inversió per part de totes les parts interessades. En segon lloc, l’OMS apunta a la necessitat de reformar les característiques físiques, socials i econòmiques dels entorns -les llars, les escoles, els llocs de treball i la comunitat en general- per protegir millor la salut mental i prevenir les malalties mentals. En tercer lloc, l’organització exigeix reforçar l’atenció a la salut mental mitjançant una xarxa comunitària de serveis i suports accessibles, assequibles i de qualitat.

    «Els vincles inextricables entre la salut mental i la salut pública, els drets humans i el desenvolupament socioeconòmic signifiquen que transformar les polítiques i pràctiques en salut mental pugui generar beneficis reals i substantius per a individus, comunitats i països de tot arreu. La inversió en salut mental és una inversió en una vida i un futur millors per a tothom», ha indicat el director general de l’OMS.

    Demanda creixent, respostes insuficients

    L’atenció a la salut mental està sistemàticament infrafinançada. De mitjana, els països dediquen menys del 2% dels seus pressupostos sanitaris a la salut mental. Més del 70% de la despesa en salut mental als països de renda mitjana segueix destinant-se als hospitals psiquiàtrics. A més, al voltant de la meitat de la població mundial viu a països on hi ha un sol psiquiatre per atendre 200.000 o més persones.

    Segons l’informe de l’OMS, fins i tot abans que arribés la pandèmia de la Covid-19, només una petita fracció de les persones que necessitaven ajuda tenien accés a un tractament de salut mental eficaç, assequible i de qualitat. Per exemple, més del 70% de les persones que pateixen psicosi a tot el món no reben l’ajuda i atenció que necessiten. La bretxa entre les nacions riques i les pobres destaca l’accés desigual a l’atenció mèdica, ja que set de cada deu persones amb psicosi reben tractament a països d’alts ingressos, en comparació amb només el 12% que el reben a països de baixos ingressos.

    La situació és encara més greu per als casos de depressió, on les bretxes a l’assistència es produeixen a tots els països, inclosos els d’alts ingressos, en els quals només un terç de les persones que pateixen depressió reben atenció formal de salut mental. I encara que els països d’alts ingressos ofereixen un tractament «mínimament adequat» per a la depressió en el 23% dels casos, això es redueix a només un 3% en els països d’ingressos baixos i mitjans-baixos.

    «Necessitem transformar les nostres actituds, accions i enfocaments per promoure i protegir la salut mental de les persones», ha destacat Tedros Adhanom. «Podem i hem de fer-ho transformant els entorns que influeixen en la nostra salut mental i desenvolupant serveis de salut mental basats en la comunitat capaços d’aconseguir una cobertura universal en salut mental», ha conclòs el director general de l’OMS.

  • La intel·ligència artificial en salut: una revolució que no ha fet més que començar

    Avui en dia, els sistemes d’informació i, en concret, la intel·ligència artificial (IA), estan jugant un paper molt important en la transformació digital del nostre entorn. La IA cerca imitar la intel·ligència humana a través d’algoritmes i eines computacionals per generar coneixement i aproximar-se a conclusions de manera autònoma a partir de l’anàlisi de gran quantitat de dades.

    El nombre d’aplicacions d’IA ha augmentat exponencialment durant els darrers anys, sent cada cop més complexes i sofisticades. També són més les àrees on s’hi ha instaurat, des del sector financer i industrial fins al sector sanitari. En aquest darrer camp, es preveu que les eines d’IA contribuiran a la resolució de problemes complexos de salut, com ara la detecció de la predisposició a desenvolupar malalties, la detecció de portadors de malalties hereditàries o la predicció de la resposta individual enfront de tractaments.

    «La intel·ligència artificial suposarà una revolució en medicina. Amb tota la informació que li dones, serà capaç d’aprendre a reconèixer patrons que potser el professional sanitari no és capaç d’identificar amb la medicina habitual. Això generarà patrons que permetrà conèixer el diagnòstic d’un pacient, el seu pronòstic i com respondrà al tractament, amb una precisió molt alta i de manera molt individualitzada», explica el Dr. José Ibeas, nefròleg de l’Hospital Parc Taulí de Sabadell. Ibeas és el director del 1r Taulí Health Artificial Intelligence Symposium (THAIS), una jornada dirigida als professionals de la salut encaminada a explicar-los com s’utilitza actualment la intel·ligència artificial en la medicina i quin és el seu futur.

    La jornada tindrà lloc els pròxims dies 20 i 21 de juny i reunirà els experts més destacats de la intel·ligència artificial aplicada a l’àmbit de la sanitat. Els assistents a l’acte podran conèixer, profunditzar i resoldre els seus dubtes sobre els diferents aspectes d’aquesta tecnologia: els coneixements que s’han de tenir per integrar-la en el sistema sanitari, què hauria de saber un professional de la salut quant a big data i mineria de dades, quines infraestructures cal, quina és la normativa de seguretat i protecció de dades que s’ha de complir o quins dilemes ètics pot plantejar la intel·ligència artificial.

    La jornada està organitzada per la Unitat Mixta del grup de Nefrologia Clínica, intervencionista i computacional de l’Institut Recerca i Innovació del Parc Taulí (I3PT) i el departament de Telecomunicacions i Enginyeria de sistemes de la UAB. La perspectiva de la trobada es basa en un abordatge multidisciplinari, amb la participació de clínics, enginyers, gestors i entitats públiques i privades.

    «La intenció és donar a conèixer als professionals de la salut què és el que està passant en el camp de la intel·ligència artificial, perquè encara és un món molt desconegut per ells. Per descomptat, l’última decisió la tindrà sempre el metge o metgessa, però la intel·ligència artificial actuarà com un suport de decisió, i per això és necessari que els clínics estiguin formats i tinguin els coneixements necessaris per utilitzar aquesta tecnologia», explica el director de la jornada.

    Segons explica el Dr. Ibeas, la intel·ligència artificial aplicada a la salut encara es troba en una fase incipient, però té grans possibilitats. «Actualment, hi ha encara pocs sistemes validats. La majoria s’utilitzen en proves d’imatge, com per exemple en escàners que són capaços de diagnosticar tumors. Així i tot, durant els pròxims anys, s’anirà estenent arreu del món. És una revolució que no ha fet més que començar», destaca.

    L’ètica en la intel·ligència artificial

    La intel·ligència artificial es pot utilitzar -i ja s’està fent en alguns països rics- per millorar la velocitat i la precisió del diagnòstic i la detecció de malalties, reforçar la recerca en l’àmbit de la salut i el desenvolupament de medicaments, i donar suport a diverses intervencions de salut pública, com la vigilància de la morbiditat, la resposta als brots i la gestió dels sistemes de salut.

    Tanmateix, l’ús cada vegada més gran de la IA en l’àmbit de la salut planteja també alguns desafiaments i riscos ètics. En aquest sentit, un grup d’experts internacionals nomenats per l’OMS van elaborar l’informe Ethics and governance of artificial intelligence for health (ètica i governança de la intel·ligència artificial a l’àmbit de la salut), és el resultat de dos anys de consultes celebrades per un grup d’experts internacionals nomenats per l’OMS, en el qual s’adverteix del perill de sobreestimar els avantatges de la IA a l’àmbit de la salut, sobretot quan això es fa en detriment d’inversions i estratègies bàsiques que són necessàries per aconseguir la cobertura sanitària universal.

    El document també s’assenyala que la IA pot comportar riscos, com la recopilació i utilització poc ètiques de les dades sobre salut o els biaixos codificats en els algoritmes. A més, l’informe destaca que, si bé la inversió dels sectors públic i privat en el desenvolupament i el desplegament de la IA és fonamental, l’ús no regulat de la IA podria subordinar els drets i interessos dels pacients als poderosos interessos comercials de les empreses tecnològiques o als interessos dels governs en matèria de vigilància i control social.

    L’informe també posa en relleu que els sistemes entrenats principalment a partir de dades recopilades de persones que viuen en països d’alt ingrés poden no funcionar bé en el cas de les poblacions d’entorns d’ingrés baix o mitjà. Per tant, els sistemes d’IA s’haurien de dissenyar amb cura per reflectir la diversitat dels entorns socioeconòmics i d’atenció de salut.

  • ‘Red Cunt’, trencant amb l’estigma i els tabús que envolten la regla

    Per què continua sent un tabú la menstruació? Per què continua sent, sovint, motiu de burla i d’acudits, de silenci i secretisme? Aquestes i altres preguntes són les que planteja Red Cunt, reconsidering periods, un documental que trenca amb l’obscurantisme i denuncia els estigmes que encara pateixen les dones al voltant d’un procés biològic i natural com és la menstruació.

    La directora lleidatana Toni Baches, establerta a Alemanya des de fa 30 anys, va tenir la idea de fer Red Cunt quan es va plantejar parlar-li a la seva filla sobre la regla i no va trobar res positiu per dir-li. «Moltes vegades només veiem la part negativa. Sabem que tenir la regla és un pal i que a moltes dones els provoca dolor, però em sabia molt greu només poder-li transmetre a la meva filla coses negatives sobre la regla. Així que vaig començar a buscar projectes de persones i col·lectius que lluitessin contra el tabú de la menstruació i va sortir-ne un ampli ventall. Aquest ha sigut el punt de partida del documental», explica Baches.

    El film comença amb una escena inspirada en una visita a la pediatra amb la seva filla. «La pediatra li va dir que es preparés, perquè aviat li vindria la regla, i que s’amagués unes compreses al fons de la motxilla per si li venia. En sortir, la meva filla em va preguntar per què s’havia d’amagar les compreses. En aquell moment, em vaig adonar que jo tenia el tabú de la regla tan interioritzat que no vaig veure que no estava bé que se n’amagués. Ella, que no estava contaminada amb aquest tabú, sí que ho va veure. Vaig pensar: m’he de replantejar les coses, perquè no vull passar-li tots aquests tabús a ella», assenyala la directora.

    La pel·lícula, doncs, busca establir diàlegs i debats per reconciliar-nos amb la menstruació i posar fi als tabús i estigmes que l’envolten. «La intenció és treure’ns aquesta vergonya de sobre. El que vull amb aquest documental és posar sobre la taula els nostres conys sagnants, perquè sortim d’un cony sagnant, no d’una costella. I una de les primeres coses que s’ha de fer per trencar amb el tabú de la menstruació és parlar-ne», sentencia Baches, que també assenyala que el llenguatge usat en la publicitat i la indústria no ajuda a trencar amb l’estigma.

    «Durant segles, ens hem trobat amb una definició bastant patriarcal-neoliberalista de la menstruació: la menstruació és una cosa bruta, que fa pudor, que s’ha d’amagar. Però no és així», explica la directora. I afegeix: «La regla és un superpoder. És un senyal de bona salut i és la primera condició per tenir fills de manera natural. No cal romanitzar-la però, si volem, li podem trobar alguna part positiva».

    L’obra combina imatges d’animació amb converses reals amb activistes i membres de col·lectius que lluiten contra els tabús que persisteixen al voltant de la regla

    L’obra combina imatges d’animació amb converses reals amb activistes i membres de col·lectius que lluiten contra els tabús que persisteixen al voltant de la regla. Les animacions expliquen la relació entre la Isabel i la Mensi, la seva menstruació. Una relació que comença sent tumultuosa. «La Isabel primer la rebutja però, a mesura que avança pel·lícula, es van fent amigues. Em va semblar que això és el que ens passa a nosaltres al llarg de la nostra vida amb la regla: ens acabem reconciliant amb ella», afirma Baches.

    Un dels testimonis que apareixen al documental és el de l’escriptor i activista trans Ian Bermúdez, que relata la seva experiència amb la menstruació després de la transició. Bermúdez explica com, a diferència del que li recomanaven els metges, va decidir mantenir la regla durant la transició. Baches assenyala que va prendre la decisió d’incloure a la pel·lícula un activista trans per trencar amb el binarisme entre home i dona. «Vull que amb la pel·lícula s’identifiqui molta gent, i el binarisme em semblava massa curt de mires. La meva filla va a un institut on hi ha persones trans, i vaig pensar que aquestes persones necessiten referents i potser no els tenen», explica la directora de Red Cunt.

    La pel·lícula, que es va rodar entre Hamburg, Kiel, Berlín i Barcelona, es va estrenar el 27 de maig, en el marc del Dia Internacional de la Menstruació. El que no estava previst era que, justament, el tema de la menstruació estaria al punt de mira del debat polític i social, amb la inclusió de les baixes per dolors menstruals en la futura reforma de la llei de l’avortament.

    «Aquesta llei és molt necessària, però l’hem de considerar com un primer pas, no com una victòria. La llei ha de ser una empenta per una major investigació en qüestions relacionades amb la salut de les dones, perquè la menstruació no hauria de fer mal. Cal més investigació en malalties com l’endometriosi, que provoca forts dolors menstruals i que triga, de mitjana, vuit anys en diagnosticar-se», assenyala Baches. Segons la directora de Red Cunt, si els homes tinguessin la regla, la situació seria molt diferent: «Els productes per la menstruació serien gratuïts i hi hauria molta més investigació i empatia».

    El documental ja s’ha pogut veure a cinemes de Madrid, Lugo, València, Bilbao i Vitòria, entre altres, i aquests dies es pot veure també als Cinemes Girona de Barcelona. A més, també s’estan preparant projeccions especials en centres educatius. Red Cunt és la primera part d’una trilogia sobre grans tabús: la seguiran Hot Cunt, sobre la masturbació, i Silver Cunt, sobre la menopausa.

  • Clam per un nou hospital de referència a les Terres de l’Ebre: «Estem farts de falses promeses»

    Arribar a l’Hospital Verge de la Cinta de Tortosa es converteix, sovint, en un periple per la població de les Terres de l’Ebre. El centre sanitari es troba en un turó de difícil accés, envoltat de muralles i amb un únic accés des del centre de Tortosa, el que provoca embussos entre els vehicles de treballadors, usuaris i serveis d’emergències. L’edifici, construït fa 45 anys, compta amb unes instal·lacions que, segons els usuaris i treballadors, són «deficitàries i insuficients». La població i els professionals defensen la “necessitat urgent” de garantir la qualitat assistencial en aquesta regió sanitària i reclamen la construcció d’un nou hospital, alhora que es gesta l’ampliació de l’actual centre, prevista pel 2025.

    La demanda de la construcció d’un nou hospital de referència a les Terres de l’Ebre, però, no és nova. Es tracta d’una demanda històrica. El 2006 ja es va aprovar un projecte pensat per la construcció d’un nou hospital, que comptava amb una ubicació i compromís per part del Govern, però anys més tard, amb les retallades a la sanitat pública durant el mandat de l’expresident Artur Mas, en el marc de la crisi econòmica, es va aturar tot el projecte.

    “Ja n’hi ha prou d’aquesta discriminació cap a la gent de les Terres de l’Ebre. Tenim el mateix dret que la resta de població de Catalunya de tenir un hospital en condicions. Estem farts de falses, promeses, volem realitats. I tenir un nou hospital és prioritari per la salut de la població”, argumenta Miquel Franch, portaveu de la Plataforma per un Nou Hospital a les Terres de l’Ebre.

    Aquesta plataforma va néixer arran de la moció que va presentar el Col·legi Oficial de Metges de Tarragona a l’Ajuntament a Tortosa el passat mes de juny en què s’instava el Consistori a reclamar al Departament de Salut la construcció, en un altre emplaçament, d’un nou hospital. La moció, que comptava amb el suport d’onze col·legis professionals que representen a més de 3.000 professionals de les Terres de l’Ebre, finalment no va ser aprovada.

    La primera iniciativa duta a terme per aquesta nova plataforma és una campanya de recollida de firmes a les quatre capitals de les comarques de les Terres de l’Ebre, que es desplegarà també a tots els municipis ebrencs. Amb les signatures que es recullin, es vol pressionar al Parlament perquè el pressupost de la Generalitat pel 2023 destini “una significativa partida” per fer els estudis i els projectes necessaris per construir un nou hospital. La Plataforma treballa també amb els grups polítics perquè traslladin la petició de construcció d’un nou hospital als plens municipals.

    «L’ampliació no és la solució»

    El passat mes d’abril, el conseller de Salut, Josep Maria Argimon, va anunciar que, davant l’evident falta d’espai i l’antiguitat de les instal·lacions del centre, aquest estiu començarien les obres d’ampliació de l’Hospital Verge de la Cinta de Tortosa. Amb un pressupost de 30 milions d’euros, està previst que els treballs durin aproximadament dos anys i que els nous espais entrin en funcionament a mitjans del 2025.

    Les obres permetran reformar i ampliar les instal·lacions de l’Hospital per integrar els serveis necessaris amb un mòdul de nova construcció de 5.500 metres quadrats assistencials (i 1.500 d’edificació tècnica). En aquest mòdul, de quatre plantes, s’hi ubicarà un nou bloc quirúrgic amb cinc o sis quiròfans, consultes externes, part de l’hospital de dia i dues plantes d’aparcament, entre d’altres serveis. També es reformarà l’àrea quirúrgica (aproximadament 1.800 metres quadrats). A més, l’ampliació preveu la construcció d’un nou nucli d’ascensors, que salvarà el desnivell existent, per potenciar l’accés de vianants a l’hospital, i la creació d’un aparcament provisional fora del recinte mentre durin les obres.

    El conseller també va destacar “el compromís del Departament per la construcció d’un nou Hospital”, un cop analitzats els pros i els contres entre una segona fase d’ampliació o un nou centre hospitalari. La previsió és licitar el projecte del nou hospital el 2025, un cop finalitzades les obres d’ampliació del centre. L’Ajuntament de Tortosa ha ofert uns terrenys de 70.000 m2 per ubicar el nou hospital, situats al pla parcial del camí de Roquetes, que són propietat del consistori i de la Sareb, amb qui han de negociar per comprar-los.

    Des de la Plataforma per un Nou Hospital a les Terres de l’Ebre reclamen millores en l’espai actual, però sense renunciar a tenir un centre nou en el futur. “Calen actuacions immediates, però aquestes obres no poden hipotecar la construcció d’un nou edifici en un altre esplai”, explica Franch, que reconeix que “ens fa por l’ampliació, perquè aquestes obres se sap quan comencen, però no quan acaben”. “Des d’un principi, nosaltres voldríem que qualsevol inversió que es fes anés destinada al nou hospital”, remarca el portaveu de la Plataforma.

    Fons del mateix Hospital Verge de la Cinta consideren que les obres d’ampliació són insuficients per solucionar el problema que pateix l’hospital. “L’ampliació, segurament, ens donarà un petit respir, però no és la solució. Cal un nou hospital, un nou hospital de referència que satisfaci les necessitats de tota la població de les Terres de l’Ebre”, destaca Estrella Martínez, directora d’infermeria de l’Hospital.

    “L’increment de les necessitats assistencials ha fet que l’hospital hagi experimentat petites reformes al llarg dels anys per poder-se adaptar a les circumstàncies, però arriba un punt que ja no es pot ampliar més per falta d’espai. És ridícul no poder fer un hospital en condicions, a peu pla i amb bona comunicació per carretera”, sentencia la infermera, que també és degana del Consell de Col·legis d’Infermeres i Infermers de Catalunya i vocal del Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Tarragona (CODITA).

    Una qüestió d’equitat territorial

    Pels usuaris i els professionals sanitaris, la construcció d’un nou hospital és una qüestió d’equitat territorial. “Volem ser un hospital de referència i un hospital docent, i per això necessitem disposar d’unes bones instal·lacions. Calen més consultes, més quiròfans… parlem de fer intervencions bàsiques, no estem demanant fer cirurgies molt complexes. Però no tenim espai per fer aquestes ampliacions”, destaca Martínez, qui també emfatitza en la manca de personal que té la regió sanitària de les Terres de l’Ebre.

    “Si volem que els professionals sanitaris es quedin a les Terres de l’Ebre, un dels llocs de Catalunya que pateix més la manca de professionals, un dels temes cabdals és tenir un bon hospital. El fet de poder innovar i de disposar de tecnologia de primera generació és un pol d’atracció cap a futurs professionals. Però ara, per exemple, han quedat places de residents per cobrir, perquè l’Hospital no és una opció atraient”, remarca la infermera. “Durant la Covid s’han construït nous hospitals satèl·lit al costat dels grans hospitals catalans, per què costa tant construir un nou hospital aquí? Els professionals de les Terres de l’Ebre ens sentim com a professionals de tercera”, sentencia.

    Així doncs, els professionals i usuaris de l’Hospital Verge de la Cinta reclamen un compromís ferm per part del Govern i una major concreció pel que fa als tràmits i la data de construcció del nou centre hospitalari. Els responsables polítics canvien i la població de les Terres de l’Ebre tem que, amb la renovació dels càrrecs en properes eleccions, el projecte acabi paralitzant-se -tal com va passar el 2006- i es converteixi, altre cop, en un somni frustrat.