Just Deploy It!

Autor: Redacció

  • “Sephora Kids”, una apologia viral de la cosmetorèxia prematura

    “Sephora Kids”, una apologia viral de la cosmetorèxia prematura

    En els darrers temps, la cura de la pell ha esdevingut gairebé compulsiva: sèrum d’àcid hialurònic, de vitamina C, essències, tònics, exfoliants, retinol… El fenomen skincare s’ha estès per totes les capes de la societat, arribant fins i tot a les més joves: nenes menors de 12 anys, que han esdevingut consumidores de productes de cura facial, maquillatge i bellesa. Són conegudes com a “Sephora Kids” ―en al·lusió a la famosa botiga de cosmètics― i són tendència a les xarxes, especialment a Tik Tok.

    El risc de caure en la cosmetorèxia

    Els infants solen imitar els adults, i és comú que facin servir maquillatge i productes cosmètics com a part del seu joc de curiositat i imitació. Les “Sephora Kids”, però, van més enllà de la imitació. No són menors que accedeixen a contingut d’influencers adultes que mostren les seves rutines de cura; es tracta de nenes menors de 12 anys que protagonitzen vídeos virals en què arrasen les prestatgeries de botigues de cosmètics, en ressenyen productes i mostren com utilitzar-los.

    El problema rau en el fet que aquestes rutines de cura de la pell i l’ús de productes cosmètics poden excedir les necessitats de les nenes, i això els pot provocar problemes dermatològics a llarg termini. L’exposició indiscriminada a ingredients actius com ara el retinol i els alfa hidroxiàcids, comuns en productes antiedat però inadequats per a menors, pot ser perjudicial segons el centre mèdic Idermic. A més, l’ús de productes que contenen disruptors endocrins o que són molt oclusius per a pells propenses a l’acnè pot empitjorar problemes dermatològics existents.

    L’Organització de Consumidors i Usuaris (OCU) adverteix que el risc no només està en com els productes afecten la pell de les nenes en creixement, sinó també en el risc de desenvolupar cosmetorèxia, una obsessió per adquirir i utilitzar una varietat de productes cosmètics impulsada per la recerca de la perfecció estètica promoguda a les xarxes socials i altres mitjans, segons Idermic.

    Conchita Sisí, directora de la clínica Salud en Mente, assenyala que la sobreexposició de les nenes a les xarxes socials és un desencadenant clau, ja que “el consum desenfrenat d’aquest tipus de contingut les porta a crear ideals de bellesa poc realistes i a seguir rutines de cura de la pell i maquillatge inadequades per a la seva edat”.

    La restricció de l’accés de menors a xarxes, al punt de mira

    Tot i que l’edat mínima per registrar-se a TikTok és de 13 anys, i a Instagram de 14, és comú veure en aquestes plataformes infants menors de 12 anys liderant la tendència “Sephora Kids”. En molts casos, són els mateixos pares els qui permeten o, fins i tot, encoratgen els seus fills a fer servir aquestes xarxes socials, a través del que es coneix com a sharenting, que es dona quan els pares publiquen activament sobre els seus fills en xarxes socials.

    Més enllà de la mercantilització de la infància per part dels mateixos progenitors ―vegeu els casos d’infants influencers de joguines―, una investigació de The Guardian ha demostrat que els menors de 13 anys poden evadir fàcilment els protocols d’accés i crear un compte a TikTok. I, a més, no els el tancaran: el truc és tan senzill com marcar que està essent gestionat pels pares.

    Prohibir o regular?

    En alguns països europeus, com ara Suècia, ja s’estan implementant restriccions d’edat per comprar cosmètics. L’objectiu és desincentivar el consum entre els infants i controlar-ne l’ús prematur. A més, el Reglament de Serveis Digitals europeu exigeix ​​que les plataformes siguin responsables del benestar mental dels menors. Tot i això, TikTok ha enfrontat problemes amb els reguladors, com ara una multa de 345 milions d’euros imposada per la UE a finals del 2023 per incomplir la llei de protecció de dades de menors.

    Pel que fa a l’ús diari de les xarxes socials per part dels menors, sorgeix el debat sobre si s’haurien de prohibir o regular. La psicòloga Conchita Sisí suggereix un enfocament que involucri els pares de manera contínua. Tot i que la prohibició podria semblar l’opció més fàcil per als adults, la solució és orientar l’ús de manera positiva, parant atenció i exercint un control parental curós sobre les xarxes socials.

  • Usar pantalles abans d’anar a dormir augmenta el risc d’obesitat infantil

    Usar pantalles abans d’anar a dormir augmenta el risc d’obesitat infantil

    La combinació d’anar-se’n a dormir després de les deu de la nit i, abans, exposar-se durant més de trenta minuts a pantalles, com ara tauleta, mòbil, ordinador o televisió, s’associa amb un risc més alt d’obesitat i menys adherència a la dieta mediterrània en la població infantil, segons un nou estudi de la Universitat de Barcelona (UB).

    El treball, publicat a la revista Appetite, també ha detectat que un percentatge significatiu d’infants, el 27,5 % dels preescolars i el 35,2 % dels que estan en edat escolar, passa més de mitja hora davant d’un d’aquests dispositius amb pantalla abans d’anar al llit.

    “Hem observat que els nens i les nenes en edat preescolar o escolar que tenen hàbits del son més nocturns i passen més temps davant les pantalles abans d’anar a dormir tenen un risc més alt de desenvolupar sobrepès o obesitat, en comparació amb aquells que se’n van d’hora al llit i no miren pantalles abans d’anar-se’n al llit”, explica María Fernanda Zerón-Rugerio, primera autora de l’estudi, que és professora de la Facultat d’Infermeria i investigadora del Campus de l’Alimentació de Torribera de la UB i de l’Institut d’Investigació en Nutrició i Seguretat Alimentària (INSA).

    El treball l’ha dirigit la catedràtica Maria Izquierdo-Pulido, de la Facultat de Farmàcia i Ciències de l’Alimentació i del Campus de l’Alimentació de Torribera, i investigadora de l’INSA. També hi ha participat la doctora Alicia Santamaría, dels Laboratoris Ordesa.

    Les investigadores també han descobert que la combinació d’aquests dos comportaments es tradueix en una durada més curta del son nocturn, que, a més, és de pitjor qualitat, tant en preescolars com en escolars. Aquestes variables també s’associen amb un endarreriment en els horaris de l’esmorzar i el sopar, especialment a mesura que l’edat dels infants augmenta.

    Així mateix, els infants en edat escolar que mantenen aquesta combinació d’hàbits poc saludables també experimenten un jet lag social o desfasament horari social més alt i fan menys activitat física. “Això és habitual entre les persones que se’n van tard al llit, ja que han d’ajustar l’hora de llevar-se per adaptar-se als horaris escolars, en lloc d’adaptar-se a les necessitats del son. Per això, acaben dormint menys i acumulen un dèficit de son al llarg de la setmana, una situació que en estudis previs s’ha associat amb un estat d’ànim irritable, un rendiment acadèmic deficient i una somnolència diürna”, expliquen les investigadores.

    Hàbits de son i ús de dispositius

    L’estudi s’ha basat en dades recollides a través d’enquestes en línia fetes a 1.133 infants espanyols, 545 dels quals tenien entre dos i quatre anys i 588 entre cinc i dotze anys. En aquests qüestionaris s’analitzaven els hàbits del son i l’ús de dispositius amb pantalles, així com altres indicadors, com ara la dieta o l’índex de massa corporal.

    Aproximadament la meitat dels infants en edat escolar enquestats passen entre un i trenta minuts davant una pantalla abans d’anar al llit (el 50,5 % i el 45,1 %, respectivament), mentre que el 27,5 % dels preescolars i el 35,2 % dels escolars hi passen més de mitja hora. De fet, els resultats revelen que només el 14,2 % dels infants en edat preescolar i l’11,7 % dels infants en edat escolar no veuen pantalles i van d’hora al llit.

    Les investigadores també es mostren sorpreses pels horaris de son dels participants en l’estudi: “Hem constatat que els nens i nenes tendeixen a anar-se’n al llit al voltant de les deu de la nit. Si tenim en compte que es recomana que dormin entre deu i dotze hores, és evident que molts infants espanyols no dormen prou”.

    Davant d’aquesta situació, les expertes de la UB recomanen avançar l’hora d’anar al llit i, abans d’anar a dormir, reduir al màxim l’exposició a pantalles, que idealment cal evitar del tot almenys una hora abans. Són unes indicacions que tenen l’aval de les directrius de l’Associació Americana de Pediatria.

    Per a les investigadores de la UB, en el cas de la població infantil és fonamental abordar la prevenció de l’obesitat i els factors de l’estil de vida que es poden modificar, a fi de fomentar, així, un creixement i desenvolupament saludables. Entre aquests factors hi ha l’hora d’anar al llit i el temps que es dedica a les pantalles abans. “Es tracta d’aspectes de l’estil de vida modern que tenen a veure amb hàbits alimentaris poc saludables i menys adherència a patrons d’alimentació saludable, com la dieta mediterrània. Aquests hàbits, si es mantenen a llarg termini, poden portar a l’obesitat”, conclouen.

  • Centenars d’infermeres d’atenció primària “s’empoderen” avui i demà a Girona

    Centenars d’infermeres d’atenció primària “s’empoderen” avui i demà a Girona

    Les competències de les infermeres especialistes en infermeria familiar i comunitària han anat creixent els darrers anys, i actualment resolen entre el 70-80% dels casos que arriben als CAP. Aquest increment de les competències, però, no ha anat acompanyat d’un major reconeixement, ni professional ni econòmic. Amb aquest context, el malestar del col·lectiu és evident, i es va posar de manifest a finals de l’any passat, quan el sector va convocar una vaga que es va acabar allargant un mes i mig, entre aturades i protestes.

    En el Congrés que comença avui s’abordaran aspectes que preocupen i impacten a la professió, com “el lloc que volem ocupar dins del sistema sanitari, com augmentar la nostra visibilitat a la societat, com augmentar el coneixement de la població de la infermera especialista en familiar i comunitària, el rol que tenim dins del sistema sanitari, de la necessitat d’ocupar llocs a les taules de decisió de les institucions i, sobretot, d’aconseguir el reconeixement com a professió», apunta la infermera i presidenta del Congrés, Irene Prat.  També es duran a terme tallers pràctics i necessaris per a l’exercici de la professió de temàtica ben diversa, com ara sobre l’exploració neurològica básica; el lideratge de la Infermera Familiar i Comunitària : com sobreviure sense morir en l’intent; l’aproximació a l’exploració ecogràfica per infermeria; el document de voluntats anticipades; embenats funcionals i sobre actualització en cura de ferides. Demà s’organitzaran dues taules de debat; la primera sobre el “Futur de la Infermeria: reptes i oportunitats” i l’altra que abordarà l’especialitat concreta de “Familiar i Comunitària: la nostra especialitat”. També es presentaran un parell de guies de salut de l’AIFiCC, i es faran defenses dels projectes de recerca –se n’han presentat uns 300– més destacables.

    Irene Prat considera que el col·lectiu d’Infermeres «hem d’ocupar més càrrecs de direcció en els equips, però  també a les institucions, i que aquestes ens incloguin dins de les taules negociadores de salut, on es debaten les línies fonamentals del sistema sanitari. Tenint en compte que les infermeres som el col·lectiu més nombrós, i que podem aportar una visió holística i global, voldríem ser incloses dins d’aquests debats per a poder aportar la nostra expertesa i opinió». Prat és del parer que, malgrat la seva especialització i la seva capacitat resolutiva dins del sistema de salut, les infermeres de familiar i comunitària estan lluny dels reconeixements merescuts. En aquest sentit, destaca que actualment, si una persona té un problema agut de salut i  es dirigeix al CAP, l’atén una infermera, qui resol al voltant del 70-80% dels casos. A més, les infermeres del CAP lideren el control del pacient crònic estable amb patologies com: diabetis, hipertensió, la malaltia respiratòria crònica, entre d’altres, i també atenen a la població pediàtrica amb el protocol del nen sa i el programa Salut i Escola als instituts.

  • Mor el prestigiós ginecòleg Santiago Dexeus

    Mor el prestigiós ginecòleg Santiago Dexeus

    El doctor barceloní Santiago Dexeus i Trias de Bes ha mort aquest divendres als 88 anys. Dexeus, membre d’una de les nissagues de reconeguts ginecòlegs de Catalunya, va transformar el món de l’obstetrícia i la ginecologia. El seu pare, l’eminent doctor Santiago Dexeus Font, va trencar tabús defensant l’ús de l’anestèsia durant el part. Ell també deixarà empremta a la història de la medicina del nostre país, per ser pioner en la defensa de l’ús de la píndola anticonceptiva, però sobretot per liderar el naixement del primer nadó proveta de l’estat espanyol l’any 1984, ara fa 40 anys. També el diagnòstic precoç del càncer, la colposcòpia, la primera laparoscòpia ginecològica i la mastologia destaquen entre les seves fites en el camp de la ginecologia.

    Dexeus va néixer el 22 de juliol de 1935, es va llicenciar a la Universitat de Barcelona, va ser director del Departament d’Oncologia de l’Institut de la Maternitat de Barcelona i, l’any 1973, va fundar –juntament amb el seu germà Josep Maria Dexeus– l’Institut Universitari Dexeus, del qual va ser director fins al 2004, i  del qual es va desvincular totalment després d’un conflicte amb els socis, que posteriorment van vendre l’Institut que portava el seu cognom al grup QuirónSalud. Santiago Dexeus és pare del també ginecòleg Damián Dexeus, amb qui va dirigir posteriorment (2016) un centre vinculat a la Clínica Corachán: el centre mèdic Women’s. Durant la seva trajectòria professional va rebre diverses distincions, entre les quals destaca la Creu de Sant Jordi l’any 2009.

    Santiago Dexeus era membre del Consell de Mecenes de la Fundació Periodisme Plural, que edita aquest diari, format per professionals de prestigi que aporten reflexions, opinions, idees i consells a partir dels coneixements i especialitats de cada un.

  • CCOO es desmarca de les concentracions anunciades per la patronal del sector de la gent gran tot i que defensa millorar les condicions de les treballadores

    CCOO es desmarca de les concentracions anunciades per la patronal del sector de la gent gran tot i que defensa millorar les condicions de les treballadores

    CCOO s’ha plantat i acusa la patronal del sector d’atenció a la Gent Gran “d’utilitzar els treballadors” davant les mobilitzacions anunciades per pressionar les administracions públiques perquè augmentin l’aportació econòmica que reben.

    El passat 25 de març, la patronal i algun sindicat com la UGT van signar el manifest “Mateixa feina, Mateix salari” per denunciar les males condicions laborals i econòmiques que pateixen els 40.000 professionals del sector de la gent gran, el 90% dones. Denuncien que hi ha una diferència salarial del 40% entre el conveni públic de residències i el privat. Amb l’acord de pressupostos de 2020, el Govern havia de “tendir progressivament a l’equiparació de les condicions laborals dels professionals”, una demanda que denuncien que no s’ha complert pels successius Governs. En un escenari preelectoral, des de la UGT demanen que les forces polítiques es comprometin en els seus programes electorals a millorar les condicions laborals dels professionals del sector. Les organitzacions subscrites al manifest demanen una inversió extraordinària de 250 milions d’euros del Govern, un Pacte Nacional pels Serveis Socials a Catalunya, una nova Llei de Serveis Socials i la dotació pressupostària necessària per fer front als nous reptes dels Serveis Socials a Catalunya.

    CCOO es desmarca

    CCOO no ha participat en el manifest tot i que defensen la reivindicació d’equiparació salarial. Tot i així, asseguren que no depèn únicament de les administracions públiques i acusen les patronals de no haver avançat en l’equiparació salarial en el marc de la negociació col·lectiva. Lamenten que es tracta de “declaracions testimonials i oportunistes” de la patronal davant d’unes eleccions, mentre que en els tres darrers anys no ho va reivindicar en l’elaboració dels pressupostos.

    El sindicat es desmarca de les concentracions anunciades per la patronal i apel·len a la negociació col·lectiva per a millorar les condicions de la plantilla, ja que asseguren que tenen marge en els beneficis per augmentar els sous de les treballadores. Mentre que l’increment de l’aportació pública entre 2021 i 2023 ha estat del 12,46%, els salaris han augmentat un 2,80%, lamenten des de CCOO.

    També demanen que cobreixin les baixes per incapacitat temporal i altres absències justificades i compleixin les ràtios per garantir una bona atenció als usuaris. El sindicat també reclama un canvi en el model residencial d’atenció a la Gent Gran i a les persones dependents, amb un caràcter més personalitzat, per la qual cosa cal un augment pressupostari, tot i que “no només es pot canalitzar a les empreses privades del sector, sobretot s’ha d’incrementar la presència del sector públic per garantir una millor atenció a les persones grans i amb dependència”, conclouen.

  • L’atenció primària, eix central de la nova revista del Diari de la Sanitat

    L’atenció primària (AP) és la sanitat que tenim més propera, la porta d’accés al nostre sistema sanitari i la que realitza el primer contacte i acompanyament amb els pacients, però l’atenció primària és també un sector que arrossega una situació crítica des de fa temps. En els darrers anys hem pogut comprovar que l’AP pateix un gran dèficit pressupostari, està poc valorada i infrafinançada, i entre els professionals sanitaris impera el desgast i el cansament, després de superar una pandèmia a primera línia amb escassos recursos, amb una extraordinària capacitat de resiliència i arriscant la pròpia vida per salvar-ne d’altres.

    Al 2023 la comunitat sanitària, en general, va dir prou; el sector de la infermeria ha liderat una de les protestes més unànimes que es recorda d’aquest col·lectiu, plantant cara al govern amb una vaga més llarga del què es preveia i fent partícip a la societat de les seves necessitats i de les seves demandes; els tècnics sanitaris i administratius de l’Institut Català de la Salut també han fet palès el seu descontent amb diverses protestes… I és que la sanitat en general i l’assistència primària en particular han sigut objecte de greus retallades difícils de justificar en els darrers anys.

    Per tot això, la Revista DS posa el focus en l’assistència primària en aquesta edició; el reportatge Assistència primària: la lluita de cada dia configura l’eix central de la Revista DS, que posa en relleu la manca de recursos i la degradació de la medicina familiar i les desigualtats territorials del nostre sistema de salut; parlem de la tasca que fa el personal sanitari, de la pressió assistencial a la que estan sotmesos (amb dades per àrea i centre de salut) i de les seves condicions laborals; i ho fem a través d’entrevistes, reportatges, anàlisis i articles d’opinió que donen veu a aquests professionals amb bata blanca que ens cuiden i tenen cura de la societat cada dia –feiners i festius, durant les 24 hores del dia–que estan cansats d’aquest sistema de salut.

    Pàgina que obre el reportatge sobre assistència primària a la Revista DS. | Pol Rius

    També parlem de la situació de la sanitat pública a Catalunya. Sota l’epígraf Llums i ombres de la sanitat pública catalana, un dels analistes més reconeguts de l’àmbit de la salut, el doctor Amando Martín Zurro, compara el model sanitari implantat a Catalunya amb el d’altres països i altres comunitats de l’estat, i analitza l’evolució de les dades objectives durant l’última dècada, amb les quals queda clar que estem assistint a un deteriorament progressiu del sistema. Podem evitar que això sigui irreversible? El catedràtic Lleonard Barrios i la metgessa de família ja jubilada Francesca Zapater, membre del Fòrum Català d’Atenció Primària, són també dues de les firmes que analitzen el sistema sanitari català.

    Una altra de les àrees que obté un paper destacat en aquesta nova revista en paper del Diari de la Sanitat és la Recerca. Investigar en salut per a una millor assistència. A través de les explicacions de vuit investigadors i investigadores de vuit centres d’investigació centrem la mirada en la important tasca que realitzen aquests professionals vers la millora de moltes malalties –minoritàries o que afectin a molta gent–i que sovint passa desapercebuda.

    La Revista DS també posa l’accent a parlar de “Salut amb perspectiva de gènere”, apartat on recollim cinc entrevistes en profunditat que ens aporten interessants reflexions de figures rellevants com Marina Subirats (doctora en filosofia i catedràtica de sociologia que ha ocupat diferents càrrecs a l’ajuntament de Barcelona); Irene Yúfera (lingüista i professora de la Facultat d’Educació i de Dret de la UB que ha publicat el llibre Qui parla i qui calla. Comunicació i (des)igualtat entre dones i homes); la sociòloga Patricia Castro, autora del llibre La teva precarietat i cada dia la de més gent; Sara Sánchez (investigadora que lidera una recerca sobre la menstruació i com afecta aquesta a la societat); i Laura Baena, fundadora del Club de Malesmares i presidenta de l’associació Jo No Renuncio.

    Per últim, la revista vol retre homenatge a Pep Martí, un dels fundadors de Marea Blanca de Catalunya, que va morir el 17 d’abril de 2023, de qui es diu que “era un convençut del paper de la ciutadania en la defensa del dret a la salut i el sistema sanitari públic, així com de la imprescindible i necessària participació de la gent ciutadana en la gestió del nostre sistema sanitari”.

    Per poder seguir endavant amb la nostra tasca, i créixer i aprendre de la mà de tota la comunitat sanitària, que és l’autèntica protagonista del Diari de la Sanitat, t’animem a subscriure’t, perquè gràcies a aquests suports podrem fer periodisme lliure, independent i de qualitat molts anys més.

  • Un sector feminitzat liderat per homes

    El lideratge femení encara té molt camí per fer dins del sistema de salut de Catalunya (Siscat). Dels 140.000 professionals que hi treballen, un 75% són dones, però només un 37% ocupa llocs de gerència o de direcció general. Aquestes dades es desprenen d’un estudi realitzat l’any 2023 sobre la distribució per gènere dels càrrecs directius i comandaments que ha comptat amb la participació de totes les entitats –124 en total– que presten serveis assistencials a la xarxa pública.

    En els cinc nivells de comandament que mesura l’estudi es produeix l’efecte tisora o biaix de gènere, especialment en el màxim nivell de presa de decisions. En aquest sentit, Malgrat que s’observa una major representativitat de dones ocupant llocs de comandament (62%), aquests són de menor responsabilitat que els que ocupen els homes i, per tant, hi ha una representació desigual. En resum, només una de cada tres dones ocupa un càrrec de gerència, direcció o cap de servei o departament, mentre que en el cas dels homes és gairebé un de cada dos.

    Per grups d’edat, l’estudi resalta que la majoria dels comandaments ocupats per dones (70%) té més de 55 anys, mentre que en homes és el 54%. Per àmbits assistencials, on més s’apoderen les dones en llocs de responsabilitat és en l’Atenció Primària i Comunitària (APiC) i en l’atenció intermèdia, amb tres de cada quatre comandaments.

    Davant d’aquests resultats, el conseller de Salut, Manel Balcells, va manifestar que “venim d’una història i una cultura masclistes i, per tant, el predomini era de l’home en les posicions de poder. Si no hi ha la voluntat política que això canviï, no canviarà, però aquesta sí que és la nostra voluntat. Han de canviar les condicions a l’entorn de la dona per permetre que això passi. Hi ha una mancança en l’alta direcció i això ho canviarem d’una manera progressiva i natural des de la voluntat política d’aquest Govern”.

    Amb l’objectiu d’aconseguir una representació equitativa de gènere en els llocs de gestió, direcció i presa de decisions, Salut proposa tres línies de treball concretes. Carme Planas, directora de cures infermeres del Sistema, va explicar que en primer lloc, “farem un estudi qualitatiu per comprendre els condicionants de gènere que contribueixen a la sobrerepresentació dels homes en les posicions de lideratge en el sector sanitari”. Aquesta anàlisi, tenint en compte el context socioeconòmic, la naturalesa de les funcions i el procés de selecció, és determinant per identificar i suprimir les barreres que impedeixen, dificulten o desincentiven la selecció i/o acceptació per part de les dones d’aquests càrrecs.

    El conseller Balcells i la directora de cures infermeres del Siscat, Carme Planas, durant la presentació de l’estudi. | Generalitat de Catalunya

    En segon lloc, es creu necessari implementar programes de formació en lideratge de les dones de manera regular per potenciar-ne les capacitats amb l’objectiu d’incrementar-ne la presència en posicions de comandament, perquè esdevinguin referents en l’àmbit de l’atenció a la salut. I, finalment, es pretén continuar monitoritzant anualment la representació de les dones en els llocs de comandament del Siscat, incorporant indicadors de gènere que permetin seguir l’evolució de la bretxa de gènere existent en les posicions de lideratge, així com l’eficiència de les accions que es portin a terme.

  • Garantir l’equitat menstrual i combatre la pobresa

    Cada persona menstruant podrà recollir a la farmàcia, a partir d’avui i gratuïtament, el producte que prefereixi ensenyant el codi QR , individual i intransferible, que obtindrà a l’apartat de Novetats: La meva regla, les meves regles de l’espai de salut digital La Meva Salut (tant per a telèfons mòbils com per web). Aquest codi QR estarà actiu fins que es demani el producte a la farmàcia i, un cop lliurat el producte, es desactivarà. En principi, no caduca i estarà disponible fins al 2025. Cal tenir en compte que en el cas d’utilitzar l’aplicació per a telèfon mòbil cal que aquesta estigui actualitzada. En el cas que tot i així, no aparegui el codi QR, s’ha habilitat un formulari a la mateixa aplicació per sol·licitar-lo.

    Es calcula que a Catalunya 2,5 milions de persones entre 10 i 60 anys es podran acollir a aquesta mesura, que també va adreçada a persones no binàries i homes trans que menstruïn. Si hi ha alguna persona amb la menstruació que no estigui en aquesta franja d’edat podrà fer una sol·licitud senzilla a la farmàcia.

    Les 3.284 farmàcies de Catalunya s’han adherit al projecte «La meva regla, les meves regles» del Departament d’Igualtat i Feminismes i se’ls ha fet arribar un distintiu perquè siguin fàcilment identificables. Així, totes les dones, visquin on visquin, podran anar a la farmàcia més propera a bescanviar el codi QR. Les farmàcies s’encarregaran de la distribució dels productes reutilitzables però també oferiran assessorament personalitzat, si els cal, en el moment de recollida. El professional li explicarà d’una manera senzilla quins són els productes menstruals que es reparteixen i l’assessorarà per escollir el producte que més s’ajusti a les seves necessitats.

    L’entrega del producte serà immediata, sempre que la farmàcia disposi d’unitats disponibles del producte i la talla escollits. Si no és el cas, es podrà demanar, com es fa habitualment amb altres productes i medicaments, i hauria d’estar disponible en un termini màxim de 48 hores. Tanmateix, és important tenir en compte que si una persona ja ha fet la reserva d’un producte a la farmàcia, el seu codi QR quedarà temporalment bloquejat, fins que vagi a recollir-lo a la mateixa farmàcia on l’ha demanat.

    Catalunya es converteix així en un dels primers països del món a repartir gratuïtament productes menstruals.

    La mesura s’emmarca dins el Pla d’equitat menstrual i climateri 2023-2025 de l’executiu català. Aquest pla conté una seixantena de mesures i planteja actuacions en set àrees de treball: l’educació menstrual en la infància, l’adolescència i la joventut; l’educació menstrual en l’àmbit de la intervenció sociocomunitària; l’accessibilitat a productes i espais adequats com la distribució universal de productes reutilitzables i la instal·lació de dispensadors de productes menstruals orgànics en equipaments i serveis públics; les mesures en l’àmbit laboral; la formació de professionals; el foment de la recerca i el coneixement, i la divulgació i sensibilització. Per dur a terme totes aquestes actuacions, el departament de Tània Verge compta amb un pressupost de 8,5 milions d’euros per a la compra i la distribució de productes, a més de la formació dels farmacèutics.

    Aquest pla té un doble objectiu. Per una banda, combatre la pobresa menstrual, que té el risc d’augmentar en l’actual context de pujada de preus. Es calcula que, en algun moment de la vida, 2 de cada 10 dones han tingut dificultats econòmiques per comprar productes menstruals. I, de l’altra, contribuir a la justícia climàtica amb productes reutilitzables i més sostenibles, ja que a Catalunya es produeixen anualment 9.000 tones de compreses i tampons d’un sol ús.

  • Un dia per visibilitzar i donar suport a les malalties minoritàries

    Es calcula que hi ha entre 7.000 i 8000 malalties rares, de les quals se n’han identificat poc més de sis mil. Tenen en comú la seva baixa prevalença, ja que afecten com a màxim cinc persones per cada 10.000 habitants, segons dades de la Federació Espanyola de Malalties Rares (FEDER), però poden ser extremadament variades, perquè poden afectar qualsevol òrgan o sistema del cos, i l’àmplia diversitat de trastorns i símptomes varien no només d’una malaltia a una altra, sinó també d’un pacient a un altre que pateix la mateixa malaltia.

    A Catalunya, hi ha unes 350.000 persones afectades; a l’estat espanyol, uns tres milions d’afectats; a Europa, 30 milions; i uns 300 milions de persones en total. Aquestes xifres indiquen que, si bé són malalties minoritàries i poc freqüents, quan sumem tots els afectats, en surt un número força considerable.

    Es tracta de malalties que acostumen a ser hereditàries, complexes, cròniques i incapacitants –moltes d’elles determinen limitacions físiques o psicològiques als afectats–, i aproximadament el 40% d’elles no tenen encara una curació ni una medicació que les pugui millorar; al fet que no existeixin cures efectives s’hi afegeix sovint l’alt nivell de dolor i patiment dels afectats i de les seves famílies. La majoria de diagnòstics es realitzen quan el pacient és menor –2 de cada 3 casos es detecten abans dels tres anys de vida– però a vegades els símptomes relativament comuns poden amagar malalties rares subjacents que condueixen a un diagnòstic erroni o a retardar el tractament. En molts casos, la qualitat de vida de la persona es veu afectada per la manca o pèrdua d’autonomia a causa dels aspectes crònics, progressius, degeneratius o mortals de la malaltia.

    El Dia de les Malalties Rares es commemora cada any el 28 de febrer –o el 29 en anys de traspàs com l’actual–, el dia més rar de l’any, amb l’objectiu de difondre informació i fer campanyes per l’equitat en oportunitats socials, atenció sanitària i accés al diagnòstic i teràpies per a les persones que viuen amb una malaltia rara. Creat i coordinat per l’Organització Europea de Malalties Minoritàries (EURORDIS) des de l’any 2008, el Dia de les Malalties Rares també és l’oportunitat de situar les malalties rares com a prioritat dels drets humans a nivell local, nacional i internacional.

    Xarxes d’unitats d’expertesa clínica

    A Catalunya, l’atenció sanitària d’aquestes patologies s’organitza, des del 2017, en xarxes d’unitats d’expertesa clínica (XUEC). Inicialment estaven formades pels Hospitals Parc Taulí de Sabadell, Sant Joan de Déu de Barcelona i l’Hospital Universitari Vall d’Hebron, però actualment molts altres hospitals de referència, com podrien ser Bellvitge o Sant Pau, també hi formen part. Tanmateix, avui es posarà la primera pedra de l’edifici que centralitzarà a Barcelona tots els serveis de diagnòstic, tractament i investigació de malalties minoritàries del Sant Joan de Déu. Amb aquesta nova instal·lació es pretén posar el focus en una major i millor atenció a aquests transtorns.

    Cada XUEC està especialitzada en un tipus concret d’afecció minoritària; aquesta acreditació permet que aquests centres liderin la investigació i diagnòstic a través de programes i grups experts multidisciplinaris. Actualment al departament de Salut s’identifiquen 10 grups de malalties minoritàries: malalties minoritàries cognitivoconductuals de base genètica, malalties minoritàries renals, malalties minoritàries immunitàries: àrea d’immunodeficiències primàries, malalties minoritàries immunitàries: àrea de malalties autoimmunes sistèmiques, malalties minoritàries amb epilèpsia, malalties minoritàries metabòliques hereditàries, malalties minoritàries neuromusculars, malalties minoritàries immunitàries: àrea de malalties autoinflamatòries i hemofília i coagulopaties congènites.

  • Un vespre d’educació i llibertat als cinemes Girona

    El cicle de l’educació: Cinema i debats per créixer junts. Aquest és l’enunciat amb el qual la Fundació Periodisme Plural, que edita Catalunya Plural, El Diari de l’Educació, El Diario de la Educación, El Diari de la Sanitat i El Diari del Treball, posa en marxa una programació estable de sessions dedicades al potencial pedagògic i transformador del cinema. 

    El cicle celebra els deu anys de El Diari de l’Educació i està pensat especialment per als seus subscriptors, però està obert a tots els ciutadans i, per tant, animem els lectors de tots els mitjans de la Fundació a participar-hi: podeu comprar l’entrada aquí o a la taquilla.

    El cicle és fruit de la col·laboració entre la Fundació Periodisme Plural i els Cinemes Girona de Barcelona i els Cinemes Can Castellet, de Sant Boi. L’estrena és el proper 1 de març a les 18.30, als cinemes Girona, amb la projecció de la pel·lícula El mestre que va prometre el mar. 

    La sessió servirà també per celebrar els deu anys de El Diari de l’Educació. Precisament, el primer acte del diari, el 4 de desembre del 2013 (un mes abans de sortir), va ser protagonitzat per la mateixa història, en aquell moment en forma de documental, a El retratista.

    Tant la pel·lícula com el documental estan basats en el llibre Antoni Benaiges, el mestre que va prometre el mar, de Francesc Escribano i Sergi Bernal. Llibre, documental i pel·lícula salven del silenci la vida i l’obra d’Antoni Benaiges, un mestre català que, destinat a l’escola rural de Bañuelos de Bureba (Burgos), va aplicar la pedagogia Freinet, amb la participació cooperativa de l’alumnat i l’ús de la impremta per confeccionar una revista escolar ―encara se’n conserva algun exemplar― a partir dels textos lliures dels infants. Va morir afusellat pels falangistes a l’inici de la Guerra Civil.

    Aquell primer acte de El Diari de l’Educació portava per títol “Escola de la República, mestres de llibertat”. Van participar-hi els autors del documental, Alberto Bougleux i Sergi Bernal, i vam tenir l’honor de comptar amb dues figures que han quedat en la nostra memòria com a referents de compromís cívic: l’aleshores presidenta de Rosa Sensat, Irene Balaguer (1948-2018), i l’historiador Josep Fontana (1931-2018).

    En aquesta ocasió, la pel·lícula també anirà seguida d’un debat sobre la necessitat de mantenir la memòria de la llibertat en moments en què torna a ser molt necessari defensar els valors que encarnava el mestre Antoni Benaiges.

    Sala de profesores, la segona sessió del cicle

    La segona pel·lícula del cicle porta per títol Sala de profesores, i es projectarà als cinemes Castellet de Sant Boi el dimecres 6 de març, a les 18.30. Jaume Cela ha escrit sobre aquesta pel·lícula: “no us la perdeu, és una de les millors pel·lícules que mostren el món educatiu (…). Al llarg de la història apareixen temes com la protecció de la privacitat, els prejudicis, l’assetjament escolar, l’ús de les tecnologies ―sobretot quan intensifiquen els problemes―, les xarxes socials, les diferències de criteri entre el grup de professors, el paper de la direcció de l’escola, les relacions mestres-alumnes, la manera de comunicar-se, el pes de les famílies, l’organització escolar i la resolució de conflictes…”

    Jaume Cela recorda que “l’escola és un reflex de la societat. Cada problema escolar sorgeix de la mateixa societat, no n’inventa de nous, i aquesta pel·lícula tan recomanable és una mostra evident dels valors que es viuen fora de les aules i que malden per introduir-se dins de cada centre (…). Jo patia pel final. Com acabarà aquesta història tan complexa? Un mal final et pot espatllar tot el que has vist o llegit anteriorment. Però estalvieu-vos el patiment. El final, d’una ambigüitat aclaparadora, és esplèndid perquè no et dona una resposta tancada. Mostra i et deixa a la intempèrie. L’espectador és responsable de la interpretació que ha de fer. Em trec el barret”.

    Sobre tota aquesta complexitat, a la qual els docents s’enfronten cada dia, en parlarem després de gaudir de la pel·lícula. Ho farem als cinemes Castellet de Sant Boi, fruit de la vocació de la Fundació Periodisme Plural, que edita, també, el portal Catalunya Metropolitana.

    La voluntat del cicle és alternar pel·lícules clàssiques, com Los 400 golpes, de François Truffaut (1959) o La lengua de las mariposas, de José Luis Cuerda (1999) amb pel·lícules d’estrena, com les que protagonitzaran les dues primeres sessions. Es tracta de projectar pel·lícules que ens motivin per fer, després, uns debats sobre els reptes i els valors de l’educació. El cinema és el camí per trobar-nos i reflexionar plegats.