Just Deploy It!

Autor: Raúl Rejón

  • Europa torna a retardar la votació per renovar la llicència del glifosat

    La Comissió Europea no ha aconseguit assegurar-se la majoria d’estats necessàris per renovar la llicència de l’herbicida glifosat. Així que ha tornat a suspendre la votació al Comitè de Plantes, Animals i Aliments on estan representats els 28 membres. «Com que era obvi que no hi hauria aquesta majoria qualificada, no s’ha procedit a votar», ha explicat un portaveu de la Comissió. El comitè ha estat deliberant dos dies: el 18 i 19 de maig.

    La polèmica que envolta a aquest herbicida gira entorn de la declaració de «probablement cancerigen» que ha sostingut l’Agència Internacional d’Investigació sobre el Càncer de l’Organització Mundial de la Salut (OMS). Està contraposada a l’opinió de l’Agència Europea de Seguretat Alimentària (EFSA) que diu que no ha apreciat riscos per a la salut humana.

    Al debat d’aquesta setmana s’arriba després d’haver posposat ja la decisió el passat 8 de març. Llavors, l’oposició de França, Holanda i altres països impedia assolir els suports necessaris per la qual cosa l’Executiu comunitari va decidir retardar el procés fins aquest mes amb la idea d’aconseguir els vots. A més, just un dia abans d’arrencar les sessions, l’OMS i l’Organització per a l’Alimentació i l’Agricultura (FAO), van emetre un informe en què deien que era «improbable que el glifosat suposi un risc de càncer per als humans a través de la dieta».

    Amb tot, els dubtes sobre l’herbicida no s’han dissipat prou com perquè els estats reticents acabessin per donar el vistiplau a la renovació del producte. La Comissió havia preparat un esborrany en el qual la llicència de l’herbicida es perllongaria uns altres nou anys amb poques restriccions. No va tenir en compte la moció del Parlament Europeu que, a mitjans d’abril, havia sol·licitat que el permís es paralitzes set anys i es prohibís l’ús particular així com l’aplicació en zones verdes pròximes a col·legis o parcs. El Grup dels Verds, que va defensar la prohibició del glifosat al parlament considera ara que aquest nou retard «confirma els nostres dubtes sobre el producte». El seu portaveu Florent Marcellesi creu que és «un senyal de que els governs estan prenent de debò la ferma oposició existent cap aquesta substància».

    Vinculacions amb les biotecnològiques

    L’informe conjunt de l’OMS i la FAO encara que va arribar en el moment decisiu de la presa de decisions, també ho va fer llastrat per les vinculacions d’alguns membres del comitè d’estudi amb la indústria dels fitosanitaris. El seu codirector, Alan Boobis, apareix en el panell d’experts de l’organització International Life Science Institute, entre els membres apareixen corporacions biotecnològiques com Monsanto o Dow Chemical. El mateix passa amb un altre dels científics que han dirigit aquest últim escrit sobre el glifosat: Angelo Moretto.

    L’actual llicència per la qual es comercialitza el glifosat a la Unió Europea està a punt d’expirar. Per continuar venent és obligatori que es renovi el permís abans del 30 de juny. La Comissió Europea confirma que si no es pren una decisió «els Estats Membre hauran de retirar les autoritzacions de tots els productes basats en aquest producte».

  • La Comissió Europea planeja renovar la llicència de l’herbicida glifosat gairebé sense restriccions

    Aquest és un article publicat a eldiario.es 

    La Comissió Europea amb prou feines ha modificat el seu pla per renovar la llicència del controvertit herbicida glifosat. Tot i que fa 13 dies el Parlament Europeu va aprovar una moció en què sol·licitava restringir l’autorització a set anys i prohibir el producte en zones escolars o parcs públics, l’esborrany preparat per Brussel·les ignora la postura parlamentària i es desvia molt poc del pla ja avançat al març.

    L’esborrany del nou reglament, al qual va accedir el diari britànic The Guardian, preveu renovar el permís per aquest producte uns altres deu anys. La seva primera intenció era concedir un termini de 15 anys i l’opció votada pels parlamentaris volia deixar-ho en set. L’Organització Mundial de la Salut (OMS) va qualificar el glifosat com «probablement cancerigen». L’Agència Europea de Seguretat Alimentària (EFSA) no ha apreciat riscos per la salut humana.

    L’única excepció que introdueix el document és el mandat que si l’Agència Europea de Productes Químics (ECHA) qualifica el glifosat com a perillós, haurà de prohibir el seu ús. Aquest estudi està encara en marxa. Mentre la ECHA realitza la seva avaluació, l’herbicida continua el seu camí sense més traves.

    Per la seva banda, el Parlament sí que va contemplar restriccions. En primer lloc, autoritzar aquest producte únicament per a ús professional sense admetre el particular. A més, pretenia allunyar-lo de llocs públics com els parcs o els col·legis. Cap d’aquestes premisses apareix en el pla que la Comissió prepara perquè votin els estats membre.

    Aquesta votació del nou reglament està prevista per a mitjans de maig. La Comissió ja l’havia programat el març passat però la postura contrària de països com França, Holanda o Itàlia va fer que es retirés de l’ordre del dia. Des de llavors, l’Executiu comunitari ha estat treballant per obtenir una majoria en el Consell. El termini límit per tancar el text legal és el juny d’aquest any.

    El grup europeu dels Verds ha qualificat el document com «un escàndol democràtic». El portaveu d’Equo a Brussel·les, Florent Marcellesi, considera que «si es confirmés, seria un assalt a la voluntat ciutadana expressada pel Parlament».

    El glifosat és l’herbicida més venut a Europa, 24 corporacions el comercialitzen. Davant la postura menys permissiva del Parlament a l’hora de renovar la seva llicència, la patronal fitosanitària va contestar que aquesta votació «és simplement una proposta i, en cap cas, el seu resultat és vinculant».

    Resposta de la patronal dels fitosanitaris

    La indústria dels herbicides ha subratllat que el panell d’experts de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) «no és part oficial a la presa de decisions de la UE» i que l’agència encarregada de l’avaluació a Europa, l’EFSA, ha considerat que el «glifosat és segur quan s’usa apropiadament».

    El fet que dues institucions científiques difereixin a l’hora de qualificar l’herbicida ha provocat «preocupació a la societat», com ho descrivia el comissari europeu de Salut Vytenis Andiukaitis. La disparitat de criteris va fer que Andiukaitis demanés al Grup de Treball del Glifosat que fes públiques les dades i estudis que van remetre a l’EFSA i que van servir per donar-li el vistiplau al producte químic.

    No obstant això, aquesta transparència s’ha topat amb l’oposició de la patronal: «És comprensible que hi hagi mesures legals disposades per evitar la divulgació d’informació confidencial de l’empresa quan es tracta d’aquestes substàncies, per tal de protegir la propietat intel·lectual i la inversió en innovació». Des del seu punt de vista això «ha de ser respectat i tingut en compte».

  • Brussel·les intenta que els països renovin la llicència de l’herbicida que l’OMS va declarar «probablement cancerigen»

    Aquest article ha estat publicat a eldiario.es

    Estan en joc vendes milionàries en herbicides. La Comissió Europea està esgotant els terminis legals per aplanar el camí que autoritzi la utilització del glifosat en els països de la Unió Europea, un producte que l’Organització Mundial de la Salut (OMS) va declarar «probablement cancerigen»  el 2015.

    Fonts relacionades amb la negociació expliquen que «no poden arriscar-se a tenir una majoria en contra». Així que la Comissió ha demanat als països una nova posició sobre la seva proposta per vèncer les fortes resistències de diversos estats i aconseguir la llicència per a aquest producte químic: el primer termini previst es va acabar el passat 18 de març. La decisió final no es podrà prendre més tard del mes de juny.

    Diversos representants polítics del Parlament Europeu, un organisme que no disposa de competències vinculants sobre aquesta qüestió, consideren que les negociacions «van encaminades cap a aconseguir un compromís que redueixi els anys de llicència i restringeixi els usos però no que el prohibeixi definitivament». Les mateixes fonts esperen que la votació  definitiva sigui «a l’abril».

    La importància rau en què el glifosat és l’herbicida més venut al món. Però respecte aquesta substància hi ha la sospita de la seva perillositat per a la salut. L’OMS va exposar fa un any el seu potencial cancerigen. El seu panell de científic va situar-lo en el grup 2A: probablement cancerigen, com la carn vermella.  Tanmateix, l’Agència Europea de Seguretat Alimentària (AESA) no el considera perillós.

    L’Executiu comunitari pretenia obtenir el vistiplau dels estats el passat 8 de març. Recolzant-se en l’opinió de l’agència europea, va demanar que es pogués comercialitzar el glifosat a Europa durant els propers quinze anys. Però fins a quatre països van anunciar que rebutjarien el permís. I aquests no eren actors menors, sinó França, Holanda, Itàlia i Suècia. Inclús Alemanya va plantejar-se la seva abstenció: la seva pròpia  Agència d’Avaluació de Riscos havia demanat l’abril de 2015 major prudència i un estudi més detallat abans de donar suport a l’herbicida.

    Era una situació insostenible. No només perquè les decisions exigeixen una majoria qualificada, sinó també perquè «si hi han diversos països que el rebutgen, aquests poden aprovar lleis en contra del producte en el seu territoris, i això és un inconvenient per a les empreses que el comercialitzen”, analitza Dolors Romà, experta en químics d’Ecologistes en Acció. Sense cap garantia d’obtenir el suport dels estats membres, la Comissió no es va arriscar a un rebuig directe a l’autorització i va preferir ajornar la votació.

    «Encara hi ha temps per seguir negociant, ja que la data límit per decidir sobre una possible autorització és a finals de juny», ha contestat la portaveu de la Comissió Europea a eldiario.es. També ha confirmat que «tot i que la següent sessió del comitè sobre pesticides està prevista per al maig, l’assumpte pot discutir-se en una altra sessió anterior”.

    24 corporacions implicades

    Les reticències per seguir venent el glifosat xoquen amb els interessos de les 24 empreses que el comercialitzen a Europa. Els herbicides a la Unió Europea van compondre un mercat de 127.000 tones de químics el 2013. Les estadístiques oficials no ofereixen dades individuals per cada producte, però alguns estudis per països indiquen uns percentatges força elevats: el glifosat es va utilitzar en el 35% dels cultius a Dinamarca o el 39% a Alemanya.

    Entre les corporacions pendents de la decisió, hi ha la inventora del producte: Monsanto, que ven els seus compostos amb glifosat amb el nom de Roundup. Sens dubte, un dels pilars del seu model de negoci.

    La divisió de Monsanto que distribueix aquest herbicida va ingressar 4.100 milions d’euros el 2015. El seu benefici net va ascendir a 1.064 milions, segons els comptes de la companyia . Malgrat això, la multinacional nord-americana considera que va ser un mal exercici, ja que va ingressar 316 milions d’euros menys que el 2014 per la venda d’aquests productes. Al gener, la multinacional va anunciar que es desfaria del 16% dels seus empleats, això representa la supressió de 3.600 llocs de treball fins al 2018.

    L’anàlisi de l’OMS no ha estat l’únic que ha deteriorat la posició comercial del productes que contenen glifosat. Després de la declaració de risc, l’Autoritat Alimentària dels EUA (FDA) ha iniciat una investigació en busca de restes de glifosat en els aliments. A més, un altre organisme comunitari, l’Agència Europea de Químics (ECHA) està estudiant com etiquetar-lo.

    No és un detall menor. La ECHA té la potestat d’obligar que el Roundup (i d’altres marques) informin sobre la seva composició i toxicitat. La qual cosa condiciona que es pugui vendre o  no a Europa. L’anàlisi que prepara l’agència es concentra en «la carcinogènesi, la mutació de cèl·lules i la toxicitat en la reproducció «i no s’espera que es publiqui abans del 2017.

    Mentre es resol el permís o la prohibició, els productors de glifosat no deixen de subratllar la seguretat del seu compost. Monsanto explica que l’OMS «no es recolza en dades científiques»  i que no es corresponen amb les conclusions de «les avaluacions realitzades per centenars de científics encarregats de la seguretat pública». A més, sosté que els estudis que va utilitzar la companyia per donar la seva opinió havien estat «prèviament revisats per les agències reguladores europees». Assegura també que «al ser consumidors nosaltres mateixos, la seguretat és una prioritat».

    També en el negoci transgènic

    El glifosat Roundup és una etapa clau en el desenvolupament de l’agricultura amb organismes modificats genèticament, com els que ven Monsanto. Diverses varietats de transgènics són creades per resistir als efectes d’aquest herbicida. D’aquesta manera, es poden utilitzar a discreció en les plantacions: mata la mala herba, però deixa créixer la soja transgènica i el blat de moro resistent.

    Des de Brussel·les, el portaveu d’Equo al Parlament Europeu, Florent Marcellesi entén que «la possibilitat de permetre l’ús del glifosat durant quinze anys més és escandalosa». Marcellesi considera que representa un «perill per a la salut i el medi ambient» i dóna «més poder per a les multinacionals de l’agroindústria».

    A Espanya, el Govern s’ha mostrat tradicionalment favorable a seguir les directrius de la Comissió Europea basades en l’informe de l’EFSA. El passat 17 de març, el diputat del grup de Podemos, Juan López de Uralde, va demanar per escrit a l’Executiu que fes pública quina ha estat l’última posició adoptada pel Ministeri d’Agricultura i Medi Ambient durant les sessions que decidiran el futur comercial del glifosat. «La transparència ho exigeix».

  • El laboratori de Sovaldi va violar patents per crear els seus fàrmacs en contra de l’Hepatitis C

    Aquest és un article publicat a eldiario.es

    La farmacèutica Gilead ha sofert un revés que qüestiona l’exclusivitat que posseeix sobre els medicaments contra l’hepatitis C: Sovaldi i Harvoni. Un jurat nord-americà ha establert que la companyia va aprofitar-se sense permís de les troballes prèvies ja patentades d’un altre laboratori, Merck-MSD, per crear la molècula base dels seus productes, anomenada sofosbuvir. De moment, la factura li costa 180 milions d’euros.

    Des que Gilead va començar a comercialitzar Sovaldi a finals de 2013, l’empresa ha rebut crítiques pel preu massa elevat que va donar al seu antiviral, que cura la malaltia. A Espanya aquest rondava els 35.000 euros per cada tractament i als EUA arribava a costar fins a 74.000. La companyia sempre ho va justificar per l’alt valor que aportava i pels anys d’investigació que hi havia dedicat. Però gràcies a aquests preus va obtenir uns ingressos de 28.700 milions d’euros durant el 2015.

    Tanmateix, gairebé al mateix temps van sorgir dubtes sobre si Gilead havia aconseguit un gran troballa o s’havia aprofitat de descobriments anteriors. La patent sobre la molècula sofosbuvir li permet demanar el preu que vulgui. Però l’Índia no li va concedir aquest privilegi. L’empresa acumula també una desena de reclamacions en l’Oficina Europea de Patents.

    Milions d’afectats per l’Hepatitis C

    Amb tot, aquest revés no l’ha sofert a causa de les iniciatives destinades a garantir un accés universal als medicaments. Ha estat, en canvi, fruit de la guerra per liderar l’immens mercat farmacèutic de l’hepatitis C: l’OMS calcula entre 130 i 150 milions els afectats per aquesta malaltia a tot el món. A Espanya, n’hi ha més de 400.000.

    El veredicte s’ha donat a Califòrnia (EUA) enmig de la disputa comercial de dos gegants de la indústria farmacèutica: la pròpia Gilead i Merck-MSD. La sentència considera que la primera va utilitzar descobriments de la seva competidora per produir fàrmacs. Gilead ha d’abonar a Merck uns 180 milions per les vendes obtingudes des de gener de 2015. La companyia denunciant havia demanat el 10% dels ingressos totals durant aquest període.

    En aquest cas Merck havia blindat alguns “compostos i metodologies” que després var servir a Gilead per sintetitzar els remeis a través de la famosa molècula Sofosbuvir. «Aconseguir aquests avenços va suposar molts anys d’investigació i inversió», ha subratllat Merck. Assegura que la seva patent li garantia » un període de retorn per a la inversió” i això suposa un «incentiu per a la investigació i el desenvolupament».

    Tot i que la disputa entre les dos companyies es deu a la seva carrera comercial, aquesta ha revelat algunes de les debilitats de la posició que gaudeix la propietària dels fàrmacs més exitosos: sense exclusivitat s’obre la porta a la producció a preus més baixos.

    Medicaments més assequibles

    A finals de febrer, van començar les compareixences a l’Oficina de Patents de l’Índia que ha de decidir si el sofosbuvir -que va permetre la creació de Sovaldi- mereix l’exclusivitat. En principi, el país asiàtic no va concedir a Gilead la patent i ara ha de dirimir l’oposició presentada per l’associació Internacional Iniciativa de Medicaments, Accés i Coneixement.

    L’advocat especialista en processos internacionals de patents Lionel Vial matisa l’afer al relacionar els dos casos:  «El que va reclamar Merck-MSD és que les seves patents cobrien la creació de la molècula sofosbuvir mitjançant una fórmula general», no que la patent de Gilead sigui incorrecta.

    Al mateix temps,  l’Oficina Europea ha convocat Gilead perquè defensi la seva posició durant una compareixença oral a principis d’octubre. La companyia s’enfronta a l’oposició de deu denúncies, entre elles la presentada per l’organització Metges del Món, que considera que «la suposada» contribució de Gilead «no justifica una recompensa tan gran» que impedeixi produir un medicament amb un preu més assequible.

    El cas dirimit aquest mes als EUA no buscava universalitzar l’accés als medicaments contra l’Hepatitis C. Els infectats per aquest virus segueixin constituint un gran mercat per a les farmacèutiques. De fet, el Pla d’Estratègic Espanyol combatre aquesta malaltia preveu una despesa màxima de 786 milions d’euros per tractar 51.900 pacients mitjançant els fàrmacs produït per només dos laboratoris: Abbvie i Gilead. Les dos farmacèutiques han acordat anar rebaixant el preu a mesura que els encàrrecs es vagin fent més voluminosos.