Just Deploy It!

Autor: Verónica Fuentes

  • Dismenorrea: això és el que suposa realment una regla dolorosa per a les dones

    El terme mèdic per a les menstruacions doloroses es coneix com a dismenorrea, i sol aparèixer a l’adolescència i final de vida reproductiva. No es tracta només d’un dolor puntual i localitzat a la zona abdominal, pot provocar també sagnat abundant, nàusees o vòmits, marejos, mal de cap i diarrea, que en qualsevol altre escenari provocaria una baixa mèdica.

    Tot i això, fins ara l’única solució per a les dones que pateixen aquests símptomes ha estat acudir al metge i sol·licitar, cada mes, una incapacitat temporal. O intentar mantenir una vida normal amb medicació per al dolor. La nova llei de l’avortament inclou un capítol ampli sobre el dret a la salut menstrual que pretén acabar amb aquest tipus de situacions.

    Per descomptat, la mesura no és lliure de polèmica i ha obert un debat polític i social. Però què s’entén per una regla dolorosa? María Teulón González, cap del Servei de Ginecologia i Obstetrícia de l’Hospital Universitari de Fuenlabrada, ho explica: “És la que influeix en la qualitat de vida d’una dona i no se soluciona amb un tractament mèdic senzill”.

    «La dismenorrea és la causa més freqüent de dolor pelvià a la dona», comenta Josep Estadella Tarriol, del servei de ginecologia de l’Hospital Sant Pau i professor de la Universitat Autònoma de Barcelona. «La prevalença exacta pot variar en funció de com s’avalua, encara que s’estima que, com a mínim, podria afectar un 20% de les dones en edat fèrtil».

    Fins ara, l’única solució per a les dones que pateixen aquests símptomes ha estat anar al metge i sol·licitar una incapacitat temporal. O intentar mantenir una vida normal amb medicació per al dolor. La nova llei de l’avortament pretén posar fi a aquest tipus de situacions

    Això sí, hi ha estudis que arriben a reportar percentatges molt superiors, amb valors que podria arribar al 80% de les dones que menstruen. “És un problema de salut infradiagnosticat i infratractat en un percentatge important”, afegeix Teulón, que també és professora de la Universitat Rey Juan Carlos.

    Causes darrere aquest trastorn

    Per definir què és el que genera aquesta menstruació dolorosa, la podem classificar en dismenorrea primària o secundària. “Mentre la secundària sol ser produïda per patologies reconeixibles com endometriosi, miomes uterins o malaltia inflamatòria pelviana, a la dismenorrea primària no trobem cap trastorn subjacent”, afirma Estadella.

    “Sol ser el resultat d’una alteració en la producció d’unes substàncies inflamatòries, anomenades prostanoides. De fet, a cada ovulació i menstruació es produeixen increments en aquests productes. I en aquells casos en què aquesta producció sigui més gran, provocarà una inflamació pèlvica més gran que finalment es traduirà en dolor menstrual”, continua.

    Es calcula que fins a un 15% de pacients que tenen dolor menstrual poden arribar a tenir símptomes tan intensos que els obliguin a absentar-se del seu centre educatiu o laboral o anar a tots dos en unes condicions on no poden tenir el mateix rendiment.

    Sobre quines restriccions pot arribar a provocar aquest problema, Teulón sosté que és un trastorn d’aparició freqüent i causa d’absentisme escolar i laboral important, si bé puntualitza que només una part manté una limitació important de la seva qualitat de vida que li impedeix fer una activitat normal.

    “Es calcula que fins a un 15% de pacients que tenen dolor menstrual o dismenorrea poden arribar a tenir símptomes tan intensos que els obliguin a absentar-se del seu centre educatiu o laboral o anar a tots dos en unes condicions on no poden tenir el mateix rendiment”, subratlla Estadella.

    mujer con dolor de regla
    El tractament analgèsic i l’aplicació de calor local solen ser habituals en el dolor menstrual. / Adobe Stock

    Què fer per alleujar aquest dolor

    Per aplacar el malestar, hi ha diferents opcions, des d’un tractament analgèsic per disminuir el nivell de dolor, teràpies dirigides a disminuir la producció d’aquests prostanoides que se secreten en excés, a mètodes hormonals per bloquejar l’ovulació (i, per tant, increment de les esmentades substàncies que es produeixen a conseqüència de la regla).

    El tractament habitual de la dismenorrea es basa en l’ús d’antiinflamatoris i anticonceptius orals. La calor local i exercici físic lleuger podrien contribuir també a la millora primerenca del dolor

    «El tractament habitual de la dismenorrea es basa en l’ús d’antiinflamatoris no esteroïdals (com ibuprofè), paracetamol i anticonceptius orals», indica Teulón.

    “La calor local i exercici físic lleuger podrien contribuir també a la millora primerenca del dolor. Tot i això, de moment el paper de teràpies alternatives (acupuntura) o introducció de canvis en la dieta no ha aconseguit demostrar millora”, apunta.

    Segons Estadella, “l’important en tots els casos seria plantejar les opcions possibles de tractament per a cada pacient i arribar a decisions consensuades sobre quina és la millor opció i la que millor s’adapta a la seva situació personal”.

    Quan acudir a un especialista

    L’abordatge de la dismenorrea habitual es pot fer en l’àmbit del metge de capçalera, que pot receptar qualsevol dels tractaments habituals. «S’ha d’acudir a l’especialista quan el procediment habitual no resol el problema o l’afectació de la qualitat de vida de les pacients és important», exposa Teulón.

     

    Valoro positivament la introducció d’aquesta nova consideració a un problema de salut important per a algunes dones. Però només s’hauria d’implementar en pacients adequadament estudiades i tractades per evitar perdre competitivitat al mercat laboral.

    El mateix considera el professor de l’Autònoma de Barcelona: “No hem de normalitzar el dolor. Sobretot quan afecta les activitats diàries de la dona i els obliga a modificar-les o a deixar de fer-les”.

    Baixa laboral amb informes mèdics

    Els experts opinen que el tema de la baixa és igual que per a qualsevol altra malaltia. “S’ha d’oferir la possibilitat d’un temps de repòs en casos de malestar intens que no permeti fer les activitats diàries. I, el més important, no minimitzar-ho només perquè sigui una condició menstrual. Hem de brindar una òptima atenció, amb un bon diagnòstic i tractament, com en qualsevol altra patologia”, exposa Estadella.

    Els experts insisteixen a no normalitzar aquest dolor. Sobretot quan afecta les activitats diàries de les dones i els obliga a modificar-les o a deixar de fer-les.

    Per part seva, Teulón valora positivament la introducció d’aquesta nova consideració a un problema de salut important per a algunes dones. “Però només s’hauria d’implementar en pacients adequadament estudiades i tractades. Si no es maneja bé, pot ser una arma que augmenti la bretxa de gènere existent perquè perdrem competitivitat al mercat laboral”, conclou.

    Aquest és un article traduït de l’Agència SINC

  • Les malalties mentals s’associen a més morts per trastorns cardiovasculars

    Des de fa anys es coneix la incidència i la mortalitat més grans per patologies cardiovasculars en persones amb trastorns mentals severs, però no se sabia si aquesta associació havia canviat amb el temps. Ara, un nou estudi publicat a PLOS Medicine ha analitzat l’evolució des de la dècada del 1970 fins a l’actualitat.

    El treball, realitzat per experts de Regne Unit, Noruega, Estats Units, Alemanya i Canadà, mostra la revisió de 108 estudis que incloïen més de 30 milions de participants de països d’ingressos alts, tots amb edats compreses entre els 16 i els 65 anys a l’inici del problema psiquiàtric.

    Els principals resultats apunten que la taxa de mortalitat per malaltia cardiovascular (ECV) de les persones amb aquests trastorns és més alta que a la població general, en particular en el cas de l’esquizofrènia (el doble) i del trastorn bipolar (1,65) vegades superior.

    La taxa de mortalitat per malaltia cardiovascular de les persones amb aquests trastorns mentals és més alta que a la població general, en particular en el cas de l’esquizofrènia (el doble) i del trastorn bipolar (1,65 vegades superior)

    En termes d’incidència, es va trobar també un risc més gran d’accident cerebrovascular i esdeveniments cardiovasculars per a les persones amb malalties mentals greus en relació amb la població general. Tot i això, el diagnòstic de cardiopatia coronària va ser més gran que el dels participants de control en el trastorn bipolar, però no en tots els estudis que incloïen pacients amb esquizofrènia.

    “Aquest article confirma que hi ha una forta relació entre les malalties mentals greus i les cardiovasculars, que sembla augmentar amb el temps”, explica a SINC Amanda Lambert, primera autora i investigadora de la Universitat de Birmingham. «Les ràtios de mortalitat per ECV van augmentar durant les dècades del 1990 i el 2000, mentre que les d’incidència van ser més altes després de la dècada del 1990», afegeix.

    En el cas de l’esquizofrènia i el trastorn bipolar, les taxes de mortalitat per malaltia coronària van ser més grans en les dècades del 1990 i el 2000 que en estudis anteriors, i més altes en les persones més joves.

    «Els canvis des de la dècada de 1990 coincideixen aproximadament amb el llançament dels nous antipsicòtics de segona generació, que se sap que tenen pitjors efectes metabòlics», afegeix l’especialista.

    La importància de revisar factors de risc

    Les malalties cardiovasculars estan associades a factors de risc modificables com ara el tabaquisme, la hipertensió arterial, el colesterol alt, l’obesitat i el consum d’alcohol. “Les persones amb malalties mentals greus presenten una prevalença més gran d’alguns d’aquests indicadors. Els nostres resultats confirmen la importància de diagnosticar i tractar les patologies cardiovasculars i els seus elements de risc en aquells pacients amb aquests problemes psiquiàtrics”, assenyala Lambert.

    Calen més investigacions per entendre les raons del risc més gran de morbiditat i per avaluar per què pot haver empitjorat en les últimes dècades.

    No obstant això, els autors no van poder explorar a la metanàlisi totes les possibles variables. «L’augment del risc relatiu de diagnòstic de patologies cardiovasculars a les dècades més recents pot ser el resultat de la disparitat en la prevalença del tabaquisme o del major ús d’antipsicòtics entre les persones amb malaltia mental greu i la població general», diuen els autors.

    Les limitacions de l’article inclouen el fet que molts dels estudis revisats tenien un alt perill de biaix, ja que van utilitzar les taxes de mortalitat de la població per comparar amb els participants amb malaltia mental greu. “Es necessiten més investigacions per entendre les raons del risc més gran de morbiditat i per avaluar per què pot haver empitjorat en les últimes dècades”, conclou la investigadora.

    Referència:

    Lambert AM, Parretti HM, Pearce I, Price MJ, Riley M, Ryan R, et al. (2022) Temporal trends in associations between sever mental illness and risk of cardiovascular disease: A systematic review and meta-analysis. PLoS Med 19(4): e1003960. https://doi.org/10.1371/journal.pmed.1003960

    Aquest és un article traduït de l’Agència SINC

  • Identificats 75 factors de risc genètic associats a l’Alzheimer

    L’Alzheimer és la forma més comuna de demència i afecta unes 800.000 persones a Espanya, segons la Societat Espanyola de Neurologia (SEN). Aquesta patologia complexa i multifactorial, que se sol desenvolupar després dels 65 anys, té un fort component genètic. Es creu que la majoria dels casos són causats per la interacció de diferents factors de predisposició genètica i ambientals.

    Encara no existeix cura; els medicaments disponibles es dirigeixen principalment a alentir el deteriorament cognitiu i a reduir certs trastorns del comportament. Per això, un dels principals reptes de la investigació és caracteritzar millor els factors de risc i proposar noves dianes terapèutiques.

    Ara, investigadors d’Europa, els EUA i Austràlia han identificat 75 regions del genoma associades a l’Alzheimer. D’aquestes, 42 són noves, és a dir, mai no s’havien implicat en la malaltia. Els resultats, publicats a Nature Genetics, aporten més coneixements sobre els mecanismes biològics implicats i apropen un millor diagnòstic i tractament.

    L’equip va realitzar un estudi d’associació de tot el genoma (conegut com a GWAS) sobre el grup més gran de pacients creat fins ara.

    L’equip internacional, que compta amb participació espanyola, va fer un estudi d’associació de tot el genoma (conegut com a GWAS) sobre el grup més gran de pacients creat fins ara, sota la coordinació del director de recerca de l’Institut Nacional de Recerca en Salut i Medicina de França (Inserm), Jean-Charles Lambert.

    «El component genètic de les formes comunes de la malaltia d’Alzheimer és molt elevat, especialment per a una patologia associada a l’envelliment. Entendre aquest component és un dels principals reptes de la comunitat investigadora», explica a SINC Lambert.

    La mostra consistia en 111.326 persones a les quals se’ls havia diagnosticat la malaltia o tenien parents propers amb aquesta afecció, i 677.663 controls sans, les dades dels quals procedeixen de diverses grans cohorts europees agrupades al consorci European Alzheimer & Dementia BioBank (EADB) amb l’objectiu d’examinar factors de risc genètic associats a aspectes concrets de la patologia.

    “Després d’aquest descobriment important, caracteritzem aquestes regions per donar-los un significat en relació amb els nostres coneixements clínics i biològics, i així comprendre millor els mecanismes cel·lulars i els processos patològics implicats”, continua l’expert.

    Noves troballes per a aquest tipus de demència

    Des de fa anys es coneixen bé dos fenòmens patològics cerebrals relacionats amb la malaltia d’Alzheimer: l’acumulació de pèptids beta-amiloides i la modificació de la proteïna Tau, els agregats dels quals es troben a les neurones.

    Aquestes troballes confirmen i amplien els nostres coneixements sobre els processos patològics implicats en la malaltia i obren noves vies de recerca terapèutica.

    Al nou treball, els científics van confirmar la importància d’aquests processos. Les seves anàlisis de les diferents regions del genoma confirmen que algunes estan implicades tant a la producció de pèptids amiloides com a la funció de la proteïna Tau.

    A més, la seva observació també revela que una disfunció de la immunitat innata i de l’acció de la microglia –cèl·lules immunitàries presents al sistema nerviós central que eliminen les substàncies tòxiques– intervenen en aquesta patologia.

    «Per últim, aquest estudi mostra per primera vegada que la via de senyalització dependent del factor de necrosi tumoral alfa (TNF-alfa) està implicada en la malaltia», afegeix Lambert. «Aquestes troballes confirmen i amplien els nostres coneixements sobre els processos patològics implicats en la malaltia i obren noves vies de recerca terapèutica».

    Per exemple, confirmen la utilitat de la realització d’assajos clínics de teràpies dirigides a la proteïna precursora de l’amiloide, la continuació de la investigació sobre les cèl·lules microglials iniciada fa uns anys i la focalització a la via de senyalització del TNF-alfa.

    Puntuació de risc

    Així mateix, els investigadors van idear una puntuació de risc genètic per avaluar millor quins pacients amb deteriorament cognitiu desenvoluparan, en els tres anys següents a la manifestació clínica, la malaltia d’Alzheimer.

    «Encara que aquesta eina no està pensada encara per al seu ús a la pràctica clínica, podria ser molt útil per categoritzar els participants segons el seu risc i millorar l’avaluació dels medicaments que s’estan provant. Igualment, permetrà optimitzar els assaigs terapèutics i, per tant, accelerar el desenvolupament de teràpies eficaces», subratlla a SINC Lambert.

    Els investigadors van idear una puntuació de risc genètic per avaluar millor quins pacients amb deteriorament cognitiu desenvoluparan, en els tres anys següents a la manifestació clínica, la malaltia d’Alzheimer.

    L’equip vol ara continuar la seva investigació en un grup encara més ampli i desenvolupar altres enfocaments de biologia cel·lular i molecular per determinar-ne el paper en el desenvolupament de la patologia.

    Igualment, com que la recerca s’ha realitzat principalment en poblacions caucàsiques, una de les consideracions per al futur serà realitzar el mateix tipus d’estudis en altres grups per determinar si els factors de risc són els mateixos, cosa que en reforçaria la importància en el procés fisiopatològic.

    «La malaltia d’Alzheimer és la demència més comuna entre moltes altres. Tanmateix, el diagnòstic clínic és incorrecte en un 20% dels casos. Hi ha una gran quantitat de feina per fer per comprendre millor el component genètic d’aquestes poblacions», conclou.

    Referència:

    «New insights into the genetic etiology of Alzheimer’s disease and related Dementias». Nature Genetics

    Aquest és un article traduït de l’Agència SINC. Llegeix l’original aquí

  • El 70% dels pacients amb Covid persistent pateix problemes de memòria i concentració

    Des que va arribar a les nostres vides fa poc més de dos anys, la Covid-19 s’ha manifestat amb una àmplia simptomatologia a les persones afectades. Entre els signes neurològics, reportats fins en el 36,4% de pacients, s’inclouen cefalea, marejos, alteració de la consciència i convulsions. Fins i tot, hi ha hagut casos associats d’encefalitis, accidents cerebrovasculars i síndrome de Guillain-Barré.

    Nombroses investigacions han intentat resoldre les múltiples incògnites sobre aquest tipus de manifestacions i les seves conseqüències a llarg termini. Ara, dos nous estudis publicats a Frontiers in Aging Neuroscience subratllen que set de cada deu pacients pateixen problemes de concentració i memòria fins a 18 mesos després de l’inici de la seva malaltia, i molts obtenen pitjors resultats a les proves cognitives.

    Els treballs, liderats per un equip de psicòlegs i psiquiatres de la Universitat de Cambridge (Regne Unit), recullen així mateix com la meitat dels pacients van indicar que tenien dificultats perquè els professionals mèdics valoressin aquests senyals, potser perquè els símptomes cognitius no reben la mateixa atenció que els problemes pulmonars o la fatiga.

    El 78% dels participants que van patir Covid ​​persistent va declarar tenir dificultats per concentrar-se, el 69% boira cerebral, el 68% oblits i el 60% problemes per trobar la paraula correcta en parlar.

    “Els dèficits cognitius són un dels símptomes més comuns a la Covid persistent”, explica SINC Lucy G. Cheke, autora principal dels dos articles. “No obstant, hi ha múltiples causes i manifestacions. Nosaltres vam descobrir que les persones amb long covid tenien un rendiment significativament pitjor a les mesures objectives de la capacitat de memòria”.

    Així, el 78% dels participants que van patir Covid ​​persistent va declarar tenir dificultats per concentrar-se, el 69% boira cerebral, el 68% oblits i el 60% problemes per trobar la paraula correcta en parlar. Aquests símptomes es van reflectir en una capacitat significativament menor per recordar paraules i imatges a les proves cognitives.

    “Aquestes troballes són importants perquè demostren una vegada més que la Covid no només és una malaltia que afecta els pulmons, sinó que de vegades pot tenir impactes duradors en múltiples àrees del cos, inclòs el cervell, i per tant influir en la cognició” , afegeix Cheke.

    La importància de valorar aquests símptomes

    Lyn Curtis, pacient de long Covid i membre de l’equip de recerca de Cambridge, explica com el reconeixement d’aquesta patologia de llarga durada i una comprensió més gran dels símptomes associats per part dels professionals mèdics són essencials “tant per identificar els tractaments com per el maneig dels símptomes existents”.

    “Encara no sabem quant de temps duren aquests problemes, i si milloren o empitjoren amb el temps, però aquesta creixent evidència sobre això s’ha de tenir en compte”, puntualitza Cheke. «Aquestes repercussions a llarg termini s’haurien d’incloure a les avaluacions de risc a l’hora de prendre decisions polítiques, com invertir en mesures de salut pública i mitigació».

    La gent creu que la Covid persistent és ‘només’ fatiga o tos, però els problemes cognitius són el segon símptoma més comú. Cada cop hi ha més proves que la malaltia afecta el cervell, i els nostres resultats ho reflecteixen. – Lucy G. Cheke, autora principal

    Cheke assenyala que “la gent creu que la Covid persistent és ‘només’ fatiga o tos, però els problemes cognitius són el segon símptoma més comú. Les nostres dades suggereixen que això és perquè hi ha un impacte significatiu en la capacitat de recordar. Cada cop hi ha més proves que la malaltia afecta el cervell, i els nostres resultats ho reflecteixen”, subratlla.

    Per part seva, Muzaffer Kaser, coautor del treball, comenta que “quan les persones diuen tenir dificultats cognitives després del coronavirus, aquestes no són necessàriament el resultat de l’ansietat o la depressió. L’investigador afegeix que “els efectes són mesurables: està passant una cosa preocupant, els problemes de memòria poden afectar de manera significativa la vida diària de les persones”.

    Lucy G Cheke espera que, en demostrar que els dèficits cognitius autodeclarats van realment acompanyats de reduccions mesurables de la capacitat de memòria, això “augmenti la conscienciació sobre aquest problema entre els professionals mèdics, els treballadors i la societat en general, i faci que els pacients afectats siguin més capaços de defensar-se a si mateixos”.

    La causa dels problemes cognitius

    Per entendre la causa dels problemes cognitius, els investigadors van analitzar altres símptomes que podrien estar relacionats. Així, van descobrir que les persones que experimentaven fatiga i símptomes neurològics, com marejos i mal de cap, durant la seva malaltia inicial eren més propenses a tenir símptomes cognitius més endavant.

    “La infecció per SARS-CoV-2 pot conduir a la inflamació al cos, i aquesta pot afectar el comportament i rendiment cognitiu en formes que encara no entenem completament, encara que creiem que estan relacionades amb una resposta immunitària excessiva primerenca”, diu Kaser.

    Aquestes dues investigacions corroboren altres troballes que suggereixen que la societat s’enfrontarà a una ‘llarga llista’ de malalties laborals degudes a la Covid persistent.

    Segons els autors, els resultats són especialment preocupants si es té en compte la prevalença de la Covid persistent a la població activa: l’Oficina Nacional d’Estadística del Regne Unit ha estimat que entre el 10 i el 25% dels malalts passa a tenir-ne algun grau de cronicitat.

    Així, aquestes dues investigacions corroboren altres troballes que suggereixen que la societat s’enfrontarà a una ‘llarga llista’ de malalties laborals degudes a la Covid persistent. “Aquesta condició ha rebut molt poca atenció política i mèdica i és urgent que es prengui més seriosament. L’impacte a la població treballadora podria ser enorme”, subratlla Cheke.

    Necessaris més estudis

    Els 421 participants a l’estudi es van incorporar entre octubre del 2020 i març del 2021, quan la variant alfa i la forma original del SARS-CoV-2 circulaven entre la població, i continuaran sent monitorats per veure quant de temps persisteixen els seus símptomes.

    Actualment, els experts estan reclutant una nova cohort per comprovar la influència de la Covid persistent associada a les variants delta o òmicron: “Cal seguir investigant per comprendre els complexos efectes d’aquesta malaltia al cervell, la cognició i la salut mental”.

    Els participants es van incorporar entre octubre del 2020 i març del 2021, quan circulaven la variant alfa i la forma original del SARS-CoV-2. Actualment, els experts estan reclutant una nova cohort per comprovar la influència associada a les variants delta o òmicron.

    Sobre les limitacions de l’estudi, Cheke deixa clar que els seus estudis no són de prevalença: “Hem de considerar els nostres resultats juntament amb anàlisis epidemiològiques més àmplies. Dit això, les taxes de símptomes cognitius comunicades pel nostre equip reflecteixen estretament les dels estudis més amplis, cosa que reafirma que la nostra mostra pot ser representativa en aquest àmbit”.

    “És important que les persones busquin ajuda si estan preocupades per qualsevol símptoma persistent després de la infecció. La Covid-19 pot afectar múltiples sistemes i es pot fer una avaluació addicional després d’una derivació del metge de capçalera”, conclou Kaser.

    Referències:

    Guo, P. et al: “COVCOG 1: Factors predicting Physical, Neurological and Cognitive Symptoms in Long COVID: A First Publication from the COVID and Cognition Study.” Frontiers in Aging Neuroscience, March 2022.

    Guo, P. et al: COVCOG 2: Cognitive and Memory Deficits in Long COVID: A Second Publication from the COVID and Cognition Study. Frontiers in Aging Neuroscience, March 2022.

    Aquest és un article traduït de l’Agència SINC. Llegeix l’original aquí

  • Major risc de trastorns mentals fins un any després de la infecció per Covid-19

    La Covid-19 s’associa a un risc més alt de trastorns de salut mental, com ara ansietat, depressió, consum de substàncies i problemes del son, fins a un any després de la infecció inicial. Això conclou un estudi publicat per The BMJ per investigadors dels Estats Units que suggereix com hauria de ser prioritari abordar aquests problemes entre els supervivents.

    Alguns estudis previs ja havien suggerit que les persones amb Covid-19 podrien tenir més risc d’ansietat i depressió, però només van incloure una petita selecció de trastorns i van fer un seguiment dels pacients durant un màxim de sis mesos. De fet, fins ara no s’havia dut a terme una avaluació exhaustiva sobre salut mental després del SARS-CoV-2 a llarg termini.

    Per abordar aquesta problemàtica, els investigadors van utilitzar les bases de dades nacionals d’atenció mèdica del Departament d’Afers dels Veterans dels EUA per estimar els riscos dels resultats de salut mental a les persones que van sobreviure almenys 30 dies després d’un resultat positiu d’una PCR entre el març del 2020 i el gener del 2021.

    La pandèmia ens ha deixat tocats a tothom, però per a les persones amb SARS-CoV-2 va ser molt pitjor. La malaltia s’associa a un risc més gran de patir una àmplia gamma de malalties mentals. – Ziyad Al-Aly

    Així, van identificar les dades de 153.848 individus i les van aparellar amb dos grups de control sense Covid-19: 5.637.840 controls actuals i 5.859.251 controls històrics anteriors a la pandèmia. Els participants eren majoritàriament homes blancs amb una edat mitjana de 63 anys.

    El grup que havia estat infectat es va dividir a més en aquells que van ser o no ingressats a l’hospital durant la fase aguda de la infecció, i es va recollir informació sobre factors potencialment influents com a edat, raça, sexe, estil de vida o historial mèdic.

    En comparació amb el grup de control no infectat, les persones amb Covid-19 van mostrar un risc un 60% més gran de patir qualsevol diagnòstic de salut mental al cap d’un any (cosa que equivalia a 64 més per cada 1.000 persones).

    Quan els investigadors van examinar els trastorns de salut mental per separat, van descobrir que la patologia infecciosa s’associava amb 24 per cada 1.000 persones addicionals amb trastorns del son a l’any, 15 per cada 1.000 amb síndromes depressives, 11 per cada 1.000 amb deteriorament neurocognitiu i 4 per cada 1.000 amb qualsevol problema per consum de substàncies (no opiàcies).

    “La pandèmia ens ha deixat tocats a tots, però per a les persones amb SARS-CoV-2 va ser molt pitjor”, explica SINC Ziyad Al-Aly, autor principal i investigador a la Universitat de Washington a Saint Louis (EUA). “Hem demostrat que la malaltia s’associa a un risc més gran de patir una àmplia gamma de malalties mentals”.

    “Hem d’identificar els pacients de Covid-19 amb trastorns de salut mental i assegurar-nos que tenen accés a recursos i suport. Si no s’aborden aquests problemes ara, es poden produir conseqüències molt més greus en el futur”, afegeix.

    Els experts afirmen que aquests resultats reforcen la necessitat de dotar de recursos adequats a l’atenció de salut mental dels supervivents de la infecció i investigar les causes i el tractament dels trastorns.

    “El fet que els pacients semblin continuar tenint més risc 12 mesos després del seu diagnòstic és preocupant. Però queda per determinar si això representa un diagnòstic tardà o una nova aparició de la malaltia mental”, indica Max Taquet, investigador principal del NIHR Oxford Health BRC de la Universitat d’Oxford (Regne Unit), en declaracions com a expert extern a l’estudi al Science Media Centre de Regne Unit (SMC UK).

    Més recursos per a la salut mental

    Es van trobar resultats similars quan es va comparar el grup de Covid-19 amb el de control històric. Els riscos van ser més grans en les persones ingressades a l’hospital durant la fase inicial (aguda) de la malaltia, però van ser evidents fins i tot entre els que no van ser ingressats.

    Les persones infectades per SARS-CoV-2 també van mostrar més riscos de trastorns de salut mental que aquelles amb grip estacional, mentre que les persones ingressades per coronavirus van mostrar més riscos de trastorns de salut mental en comparació amb les ingressades per qualsevol altre motiu.

    L’estudi recalca la necessitat d’invertir en salut mental com a part de les estratègies per a la recuperació social i econòmica de la pandèmia. – Nilu Ahmed (Universitat de Bristol)

    Tot i això, els experts afirmen que aquests resultats «reforcen la necessitat de dotar de recursos adequats a l’atenció de salut mental dels supervivents de la infecció i d’investigar les causes i el tractament dels trastorns», com apunta Paul Harrison, catedràtic de psiquiatria de la Universitat d’Oxford, a l’SMC.

    El mateix opina Nilu Ahmed, psicòloga del comportament de la Universitat de Bristol (Regne Unit): “L’estudi recalca la necessitat d’invertir en salut mental com a part de les estratègies per a la recuperació social i econòmica de la pandèmia, ja que la càrrega de aquestes malalties afecta tots els sectors de la societat”.

    Limitacions de l’estudi

    Es tracta d’un estudi observacional, per la qual cosa no en pot establir la causa, i els investigadors reconeixen que es pot haver produït algun biaix de classificació errònia. Per exemple, l’estudi va incloure principalment homes blancs d’edat avançada, per la qual cosa els resultats poden no ser aplicables a altres grups.

    «La principal limitació és la seva cohort, veterans nord-americans, cosa que limita la generalització de l’estudi», continua Ahmed. «Necessitem més investigacions sobre grups marginats, on hi ha indicis que hi haurà més nivells de necessitats de salut mental insatisfetes a causa de la intersecció del racisme sistèmic i l’accés a l’atenció sanitària».

    Es tracta d’un estudi observacional, per la qual cosa no en pot establir la causa, i els investigadors reconeixen que es pot haver produït algun biaix de classificació errònia.

    A més, Al-Aly subratlla que la seva feina “es basa en els trastorns mentals diagnosticats, i és possible que hi hagi moltes persones sense diagnòstic. Per això, les nostres anàlisis poden subestimar el risc”. D’altra banda, també cal considerar que “les persones que es recuperen de la Covid-19 podrien tenir un llindar més baix per acudir a l’assistència sanitària, o que els seus metges podrien ser més propensos a fer-ne un diagnòstic”, puntualitza Harrison.

    Ara tenim una imatge més clara de les repercussions de la pandèmia de Covid-19 a la salut mental, afirma Scott Weich, professor de salut mental de la Universitat de Sheffield (Regne Unit), en un editorial vinculat. “Hem de centrar-nos a avançar en la nostra comprensió de les causes de la mala salut mental o avaluar els tractaments per als trastorns de forma més general”, conclou.

    Aquest és un article traduït de l’Agència SINC

  • La vacunació davant la Covid-19 no afecta la fertilitat ni l’inici de l’embaràs

    En les dones embarassades, la infecció per SARS-CoV-2 augmenta substancialment el risc de malaltia greu i mort. Tot i això, una de les grans preocupacions des de l’inici de la pandèmia ha estat com les vacunes per fer front al virus podrien afectar aquestes dones i els seus futurs fills.

    Durant els primers mesos, els posicionaments sobre l’impacte i la necessitat de vacunació a nens i gestants van ser dispars. Tot i això, els assaigs clínics publicats fins ara confirmen la seva seguretat i les autoritats sanitàries recomanen el seu ús.

    En investigacions anteriors es va comprovar que la vacunació davant la Covid-19 ajuda a protegir les embarassades, confereix anticossos als nadons i no augmenta el risc de part prematur ni de problemes de creixement fetal.

    Les taxes de fecundació, embaràs i avortament prematur en pacients de FIV que havien rebut dues dosis de vacunes fabricades per Pfizer o Moderna eren iguals que en pacients no vacunades.

    Ara, un nou estudi, publicat a la revista Obstetrics & Gynecology -el més gran realitzat fins ara sobre fertilitat i embaràs primerenc després de la vacuna contra el coronavirus-, revela que aquesta no afecta els resultats de fertilitat en pacients sotmeses a fecundació in vitro (FIV).

    Els investigadors de l’Escola de Medicina Icahn del Mount Sinaí i les Clíniques de Medicina Reproductiva de Nova York (RMA, per les sigles en anglès) van comparar les taxes de fecundació, embaràs i avortament prematur en pacients de FIV que havien rebut dues dosis de vacunes fabricades per Pfizer o Moderna -vacunes d’ARNm- amb els mateixos resultats en pacients no vacunades.

    «Aquestes troballes no mostren absolutament cap diferència entre les pacients vacunades i les no vacunades en l’estimulació ovàrica, la qualitat dels òvuls, el desenvolupament dels embrions, les taxes d’embaràs i els avortaments prematurs», declara Christopher M. Zahn, vicepresident de les activitats pràctiques al Col·legi Americà d’Obstetres i Ginecòlegs (ACOG).

    Sospitem que el reforç és igual de segur que rebre les dues dosis originals de la vacuna. Volem analitzar això sistemàticament i, un cop tinguem més dades, publicar-les també. – Alan B. Copperman, Icahn Mount Sinai

    Aquest estudi no va analitzar la vacuna de reforç (també coneguda com a booster), ja que la seva aprovació va ser posterior i les dades encara s’estan recopilant. “Sospitem que el reforç és igual de segur que rebre les dues dosis originals de la vacuna. Volem analitzar-ho sistemàticament i, un cop tinguem més dades, publicar-los també”, explica a SINC Alan B. Copperman, professor d’obstetrícia, ginecologia i ciències de la reproducció a Icahn Mount Sinai i autor de l’estudi.

    Cap impacte en la fertilitat

    A l’estudi van participar, entre febrer i setembre de 2021, dones els òvuls de les quals van ser extrets i fecundats per espermatozoides en un laboratori, creant embrions que van ser congelats i posteriorment descongelats i transferits a l’úter, i pacients que es van sotmetre a un tractament mèdic per estimular el desenvolupament dels òvuls.

    Els dos grups que es van sotmetre a la transferència d’embrions -214 vacunades i 733 no vacunades- van tenir taxes similars d’embaràs i de pèrdua primerenca. Així mateix, els dos grups que es van sotmetre a l’estimulació ovàrica -22 vacunades i 983 no vacunades- van tenir taxes similars d’òvuls extrets, fertilització i embrions amb un nombre normal de cromosomes, entre d’altres mesures.

    Els autors apunten com la troballa hauria de ser tranquil·litzadora per a aquelles persones que intenten concebre o es troben en els primers moments d’un embaràs.

    Devora A. Aharon, primera autora de l’estudi i investigadora a Icahn Mount Sinai i RMA de Nova York, apunta com la troballa “hauria de ser tranquil·litzadora per a aquelles persones que estan intentant concebre o es troben en els primers moments d’un embaràs. Saber que la vacuna contra la Covid-19 no afecta el seu potencial reproductiu els reconfortarà”.

    “Les dades disponibles des de l’inici dels programes de vacunació massius han apuntat sempre que no es fa malbé la fertilitat. No obstant això, és important continuar estudiant, ja que malauradament hi ha una certa resistència a vacunar-se encara entre qui es planteja un embaràs o ja està embarassada”, explica Rita Vassena, directora científica del Grup Eugin, en declaracions al Covid-19 Vaccine Media Hub.

    “Aquesta reticència es deu a diversos factors, com la manca d’inclusió de persones embarassades als assaigs clínics de les vacunes -que s’ha suplert amb dades del món real- i la presència d’alteracions del cicle menstrual passatgeres en moltes dones després de rebre les dosi”, subratlla Vassena. Aquest estudi se suma a l’evidència positiva que tenim, i reforça la indicació de vacunar-se”.

    És important seguir estudiant, ja que malauradament hi ha una certa resistència a vacunar-se encara entre qui es planteja un embaràs o ja està embarassada. – Rita Vassena, Grup Eugin

    Estret seguiment a les pacients

    Els autors indiquen que han realitzat aquest tipus d’estudis en pacients sotmeses a tractament de FIV perquè són objecte d’un seguiment estret, cosa que els permet captar primeres dades sobre la implantació d’embrions, a més de les pèrdues d’embarassos que podrien estar subestimades en altres anàlisis.

    “Els embarassos procedents de tècniques de reproducció assistida permeten analitzar detalls reproductius que s’escapen als estudis epidemiològics: com respon l’ovari a les hormones reproductives, si hi ha alteracions en la qualitat dels òvuls o si hi ha pèrdues gestacionals molt primerenques (que passen desapercebudes en estudis poblacionals ja que l’embaràs s’interromp en les primeres 2-3 setmanes, abans que es reconegui com a tal)”, recalca Vassena.

    Els embarassos procedents de tècniques de reproducció assistida permeten analitzar detalls reproductius que s’escapen als estudis epidemiològics.

    Aquests detalls, segons l’especialista, “confirmen i amplien les evidències ja disponibles: no hi ha proves que la vacuna tingui efectes negatius sobre la fertilitat, fins i tot en una població reproductivament fràgil com els pacients de reproducció assistida”.

    Dubtes sobre vacunació i fertilitat

    M’he de posar la vacuna o el reforç durant l’embaràs o he d’esperar?

    Per Alan B. Copperman i Devora A. Aharon, autors d’aquesta investigació, el millor moment per rebre la vacuna o la dosi de reforç és “quan estigui disponible. Totes les proves indiquen que la vacunació és completament segura durant l’embaràs i no suposa cap mal per a la dona o el fetus en desenvolupament. Això és cert també durant el primer trimestre, i no hi ha cap raó per esperar”.

    Puc rebre la vacuna o el reforç durant el meu tractament de reproducció?

    “No tenim motius per creure que hi hagi cap efecte perjudicial per al cicle. Es pot rebre la vacuna o la dosi de reforç durant l’estimulació de FIV o transferència d’embrions”, continuen els experts. “Això sí, s’aconsella evitar rebre-la dos dies abans o després del procediment, si és possible”.

    Què fer si tinc febre després de la vacunació?

    La febre per qualsevol causa durant les primeres etapes de l’embaràs pot suposar, en teoria, algun risc per al fetus, “tot i que és molt rar que tingui algun efecte perjudicial. S’aconsella que si tens febre per sobre dels 38 ºC com a efecte secundari de la vacunació, o per qualsevol altra causa, prenguis paracetamol per baixar la temperatura. Però, perquè quedi clar, això no és un efecte perjudicial de la vacuna en si, sinó una precaució davant de la febre que pot ser un efecte secundari de la vacunació”, puntualitzen.

    Referència:

    Devora Aharon, M, et al. «In Vitro Fertilization and Early Pregnancy Outcomes After Coronavirus Disease 2019 (COVID-19) Vaccination». Obstetrics and Gynecology 2022

    Aquest és un article traduït de l’Agència SINC

  • Com s’inicia el càncer d’ovari en les dones amb més risc

    El càncer d’ovari no és el tipus de tumor més freqüent en les dones, però sí que causa més morts que altres càncers del sistema reproductiu femení. Com més aviat és tractat, millors són les probabilitats de recuperació. No obstant això, és difícil detectar-ho de forma primerenca ja que els símptomes normalment apareixen quan la malaltia ja està molt avançada. A més, no existeix fins ara un mètode eficaç de diagnòstic precoç.

    Segons les dades de l’Associació Espanyola contra el Càncer, el 2020 es van diagnosticar 313.959 casos nous al món (3.543 casos nous al nostre país) i 207.252 dones van morir a causa d’aquesta malaltia (1.993 a Espanya).

    Ara, un equip d’experts del Centre Mèdic Cedars-Sinaí (Los Angeles, EUA) ha revelat els orígens d’aquest tipus de càncer mitjançant la creació de models de teixits de les trompes de Fal·lopi, cosa que els ha permès caracteritzar com una mutació genètica al gen BRCA-1 posa les dones en alt risc de patir aquest càncer.

    Aquest estudi té el potencial de donar a les dones la capacitat de predir quan pot aparèixer el càncer d’ovari, la gravetat i quins fàrmacs poden tractar-lo. – Clive Svendsen, coautor

    Els teixits creats, coneguts com a organoides, tenen el potencial de predir quins individus desenvoluparan càncer d’ovari amb anys, i fins i tot amb dècades d’antelació. Per als especialistes, això permetria desenvolupar estratègies de detecció primerenca i prevenció.

    «Aquest estudi té el potencial de donar a les dones la capacitat de predir quan pot aparèixer el càncer d’ovari, la gravetat i quins fàrmacs poden tractar-lo», explica a SINC Clive Svendsen, un dels autors de l’estudi publicat a Cell Reports i director executiu de l’Institut de Medicina Regenerativa al centre californià.

    “Els resultats ens donen una millor idea sobre quan es pot produir el càncer, cosa que alhora pot portar a canviar les decisions crítiques sobre quan realitzar una ovariectomia”, afegeix. “Com que tenim el càncer de la dona al plat, podem provar alternatives de medicaments abans de donar-los a la pacient”.

    I com pot impactar aquesta troballa en la prevenció del càncer d’ovari? “Aquest model permet als científics reproduir-ne la progressió, des del teixit normal fins a la seva formació. Si es comprèn millor aquest pas, serà possible dissenyar nous fàrmacs per intervenir abans que el tumor es posi en marxa. Fins i tot aquests podrien administrar-se durant tota la vida per evitar-ho”, afirma Svendsen.

    Basant-se en la mateixa tecnologia, els investigadors també treballen en la creació d’organoides de mama per predir la gravetat i l’aparició d’aquest tumor en dones amb mutacions al gen BRCA1.

    Una ajuda per als oncòlegs

    D’acord amb les dades de la Societat Americana del Càncer, mentre que el risc de desenvolupar càncer d’ovari al llarg de la vida és inferior al 2% per a la població femenina en general, el risc estimat per a les portadores d’una mutació al gen BRCA-1 és d’entre el 35 i el 70%.

    Mentre que el risc de desenvolupar càncer d’ovari al llarg de la vida és inferior al 2% per a les dones en general, el risc estimat per a les portadores d’una mutació al gen BRCA-1 és entre el 35 i el 70%.

    Davant d’aquesta possibilitat, algunes dones amb mutacions al gen BRCA-1 opten per l’extirpació quirúrgica de les mames o dels ovaris i les trompes de Fal·lopi, encara que és possible que mai arribessin a desenvolupar tumors en aquests teixits.

    D’aquesta manera, els resultats del nou estudi podrien ajudar els metges a determinar quines dones tenen més probabilitats de desenvolupar càncer d’ovari en el futur i buscar noves maneres de bloquejar el procés o tractar el càncer.

    “Les nostres dades donen suport a investigacions recents que mostren com el tumor comença realment amb lesions canceroses en el revestiment de les trompes de Fal·lopi. Si podem detectar aquestes anormalitats al principi, és possible que puguem ‘curtocircuitar’ el càncer d’ovari”, indica Svendsen.

    Estratègies eficaces i individualitzades

    Per fer els seus descobriments, l’equip va generar cèl·lules mare pluripotents induïdes (IPSC), que poden produir qualsevol tipus de cèl·lula. Van començar amb mostres de sang preses de dos grups de dones: pacients joves amb càncer d’ovari que tenien la mutació BRCA-1 i un grup de control de dones sanes. A continuació, els investigadors van utilitzar les IPSC per produir organoides que modelessin el revestiment de les trompes de Fal·lopi i van comparar ambdós grups.

    Aquest estudi ens pot permetre algun dia oferir una detecció primerenca del càncer d’ovari que salvi la vida de les dones portadores de la mutació BRCA-1 i crear estratègies de prevenció i tractament. – Jeffrey Golden

    «Ens va sorprendre trobar múltiples patologies cel·lulars consistents amb el desenvolupament del càncer només als organoides de les pacients amb BRCA-1», apunta Nur Yucer, primera autora de l’estudi de Cell Reports. «Els organoides derivats de les dones amb el càncer d’ovari més agressiu van mostrar la patologia organoide més greu».

    Per a Jeffrey Golden, director de l’Institut de Recerca Burns i Allen al Cedars-Sinaí, aquest estudi representa un ús apassionant de les IPSC. «Basar-nos-hi ens pot permetre algun dia oferir una detecció primerenca del càncer d’ovari que salvi la vida de les dones portadores de la mutació BRCA-1 i crear estratègies eficaces i individualitzades de prevenció i, en cas necessari, de tractament», conclou.

    Referència:

    ‘Human iPSC-Derived Fallopian Tube Organoids Recapitulate early-stage carcinogenesis in BRCA1 mutation carriers’. Cell Reports DOI 10.1016/j.celrep.2021.110146

    Aquest és un article traduït de l’Agència SINC

  • Què diu l’evidència científica sobre la vacunació pediàtrica davant de la Covid-19

    Després de l’arribada al nostre país de la primera remesa de vacunes pediàtriques contra la Covid-19, aquest dimecres ha començat l’administració de la primera dosi en nens de 5 a 11 anys a les diferents comunitats autònomes. La vacunació s’ha iniciat amb els menors de més risc i en les cohorts de més edat.

    Tot va començar a finals de novembre, quan l’Agència Europea del Medicament (EMA) va recolzar l’extensió de la llicència al continent de les farmacèutiques Pfizer i BioNTech per a l’ús de la pauta en aquest grup de població. El 7 de desembre, la Comissió de Salut Pública (CSP) del Sistema Nacional de Salut espanyol va aprovar aquest procediment.

    Si bé la investigació per tenir vacunes disponibles contra el SARS-CoV-2 ha estat ràpida, el desenvolupament de compostos adaptats a la població infantil no ha estat prioritari donat l’impacte menor en aquesta població.

    Si bé la investigació per tenir vacunes disponibles contra el SARS-CoV-2 ha estat ràpida, el desenvolupament de compostos adaptats a la població infantil no ha estat prioritari donat l’impacte menor en aquesta població. Tot i això, els menors suposen part de la cadena de contagi.

    La infecció en nens sol ser lleu fins i tot en nounats i posseeix molt baixa mortalitat, però amb alguns casos greus. En general, es contagien d’un adult –perquè són menys contagiosos– i fora de l’àmbit escolar. Des que es va iniciar la pandèmia hi ha hagut a Espanya 10 morts en menors de 10 anys i més de 180 ingressos a UCI pediàtrica.

    «El benefici individual per als nens és molt escàs, però no zero», explica a SINC Roi Piñeiro, cap del Servei de Pediatria de l’Hospital Universitari General de Villalba. “La seva càrrega de la malaltia justifica la vacuna. Hi ha altres patologies davant de les que ja estem vacunant la incidència de les quals de casos greus és fins i tot menor que a la Covid-19”.

    En aquest context, l’Associació Espanyola de Pediatria d’Atenció Primària (AEPap) subratlla la importància d’aquesta vacunació per protegir els nens i les nenes, en especial, els que tenen factors de risc. Tot i que la població pediàtrica presenta quadres menys greus que altres grups d’edat, hi ha casos on és especialment important immunitzar.

    El benefici individual per als nens és molt escàs, però no pas zero. La càrrega de la malaltia justifica la vacuna. Hi ha altres patologies enfront de les que ja estem vacunant la incidència de les quals de casos greus és fins i tot menor que a la Covid-19.

    «Aquest gran ventall de manifestacions de la infecció ha generat dubtes en alguns pares, que pregunten sobre la conveniència o no de vacunar», apunta Pedro Gorrotxategi, vicepresident d’AEPap. «Però la vacunació en aquest grup dʻedat és important i necessària».

    Efectivitat i efectes secundaris

    Aquesta mateixa setmana, el Comitè Assessor de Vacunes de l’Associació Espanyola de Pediatria (AEP) i la Societat Espanyola d’Infectologia Pediàtrica (SEIP) han publicat un document que revisa l’evidència científica disponible sobre la vacunació pediàtrica davant de la Covid-19 a Espanya. L’informe resol que la vacunació és la mesura més efectiva per combatre la pandèmia actual.

    “Les mesures no farmacològiques -com el distanciament físic i la higiene respiratòria i de contacte- contribueixen al control de la disseminació de la infecció, però algunes no es poden mantenir de manera indefinida sense que s’afecti la normalitat desitjada”, sosté.

    Els assaigs clínics realitzats en aquesta edat han demostrat que la vacunació és eficaç i segura. Els principals efectes secundaris són els habituals: febre, calfreds, cansament, cefalea i miàlgies.

    Igualment, el treball subratlla que els assaigs clínics realitzats en aquesta edat han demostrat que la vacunació és eficaç i compta amb un perfil de seguretat favorable. Els principals efectes secundaris són els habituals: febre, calfreds, cansament, cefalea i miàlgies.

    Per a Piñeiro, membre també del Comitè de Medicaments de l’AEP, “la relació benefici/risc de la vacuna és favorable. El risc d’efectes negatius greus és més baix que les possibles complicacions que poden aparèixer en cas de malaltia. S’han administrat més de cinc milions de dosis en nens de 5 a 11 anys a altres països i de moment no s’ha registrat cap cas greu de miocarditis”.

    A més, cal considerar que la vacunació en els nens disminuiria la càrrega de malaltia en aquest grup d’edat -actualment el de més incidència amb més de 200 casos per 100.000- i les seqüeles col·laterals de la pandèmia en nens i adolescents, com la manca de regularitat en l’escolarització i els trastorns de salut mental.

    “S’ha de tenir en compte també que la circulació del virus facilitada per les cohorts de població sense vacunar, com són els nens, podria facilitar la selecció de variants per a les quals les vacunes actuals poguessin ser menys eficaces”, subratlla l’informe.

    Quan es va vacunar els adolescents de 12 a 18 anys va disminuir la incidència en aquesta franja d’edat. Ara s’espera que passi el mateix entre els 5 i 11 anys, la població més afectada en aquest moment.

    Pel que fa a les previsions en els propers mesos, Gorrotxategi assegura que “quan es va vacunar els adolescents de 12 a 18 anys va disminuir la incidència en aquesta franja d’edat, i ara s’espera que passi el mateix entre els 5 i 11 anys, la població més afectada en aquest moment”.

    Informar millor que recomanar

    La vacuna contra la Covid-19 s’ha demostrat eficaç i segura en menors, tant en nens com adolescents, tot i que sempre s’ha de prioritzar en adults i poblacions de més risc. En els més petits, es tracta d’una decisió que cal prendre en funció de la situació epidemiològica i de la contribució al control de la infecció a la comunitat.

    «La vacunació infantil pot servir com a protecció no només individual, sinó també de les persones vulnerables del seu entorn», afirma Francisco Álvarez García, pediatre d’Atenció Primària al Centre de Salut de Llanera (Astúries) i coordinador del Comitè Assessor de Vacunes de l’AEP, en declaracions al Covid-19 Vaccine Media HUB.

    “Es recomana pel dret a la protecció individual dels nens enfront d’una malaltia, que encara cursant lleu en general ho pot fer de forma greu, així com per donar suport al manteniment d’espais educatius segurs, que permetin una normalització de l’escolaritat, relacions interpersonals i benestar psicoemocional d’aquests nens”, afegeix.

    La vacuna es recomana pel dret a la protecció individual dels nens davant d’una malaltia, que encara cursant lleu en general ho pot fer de forma greu. – Francisco Álvarez García, pediatre

    Això sí, per a Piñeiro “és millor informar que recomanar, ja que en el moment que un sanitari recomana influeix en els pares. I totes les decisions han de ser respectades. Hem d’avisar les famílies sobre l’existència de la vacuna, la seva efectivitat i els possibles efectes secundaris, així com la baixa incidència de la malaltia en nens i l’escàs risc de complicacions”.

    “Cada nen vacunat ens acostarà una mica més al final de la pandèmia, almenys tal com l’hem conegut. L’última etapa no és l’erradicació del coronavirus, sinó aprendre a conviure amb aquest virus sense col·lapsar el sistema sanitari”, conclou el pediatre.

    Aquest és un article original de l’Agència SINC. Llegeix-lo en castellà aquí

  • Nens sense vacunes: el drama dels països pobres llasta la salut dels més petits

    La revista The Lancet Global Health ha publicat recentment un informe que mostra la tràgica situació a l’accés a la salut que viuen els nens de països amb renda baixa. En ells, gairebé 10 milions no han estat mai vacunats, fet que els converteix en susceptibles a malalties mortals com la poliomielitis, el xarampió i la pneumònia.

    Encara més, dos terços d’aquests menors amb zero dosi viuen per sota del llindar internacional de pobresa i les seves famílies subsisteixen amb menys de 2,35 dòlars al dia en pobles pobres, barris marginals urbans o zones de conflicte.

    El treball, dirigit per la professora de salut pública de la Universitat de Montreal (Canadà), Mira Johri, analitza la població infantil que no ha rebut cap vacuna a l’Índia durant 24 anys (del 1992 al 2016) i comprova l’impacte de les desigualtats socials, econòmiques i geogràfiques en aquesta situació.

    Dos terços dels nens amb zero dosi viuen per sota del llindar internacional de pobresa i les seves famílies subsisteixen amb menys de 2,35 dòlars al dia a pobles pobres, barris marginals urbans o zones de conflicte.

    “És el primer estudi a rastrejar els patrons dels nens amb dosi zero al llarg del temps a l’Índia i al món”, explica SINC Johri. «Analitzem les dades de prop de 73.000 nadons d’entre 12 i 23 mesos, l’edat estàndard en què s’avalua la immunització».

    Així, els autors van descobrir que l’Índia havia fet un enorme progrés: la proporció de nens sense dosi es va reduir tres vegades en un quart de segle, del 33% el 1992 al 10% el 2016. “No obstant, fins i tot el 2016, la població infantil amb dosi zero (2,9 milions) seguia concentrant-se en els grups més desafavorits. En altres paraules, hi havia determinants socials i econòmics que conformaven la probabilitat que aquests nens no estiguessin vacunats”, afegeix.

    Igualment, els menors no vacunats també tenien moltes més probabilitats de patir desnutrició crònica. El 1992, el 41% dels nens amb zero dosi tenia un retard greu en el creixement, davant del 29% dels immunitzats. I, encara que el 2016 les xifres havien disminuït, seguien sent desproporcionades: un 25% de petits no vacunats patien retard greu en el creixement davant del 19% dels vacunats.

    “Aquesta és una troballa crítica. Això significa que els nens menys vacunats són els més vulnerables als efectes nocius de les malalties infeccioses”, continua l’experta.

    L’estat de dosi zero de vacunació és un important marcador de vulnerabilitat, vinculat a dèficits nutricionals o alt risc de mortalitat a la infància.

    «Bàsicament, l’estat de dosi zero és un important marcador de vulnerabilitat generalitzada, vinculat a múltiples fonts de desavantatge, com dèficits nutricionals o un alt risc de morbiditat i mortalitat a la infància i a mals resultats de salut al llarg de la vida», subratlla.

    «Continuen persistint moltes de les etnicitats que determinen que aquests nens mai arribin a vacunar-se, ni tan sols amb la primera dosi de cap de les vacunes», indica SINC Quique Bassat, pediatre especialitzat en malalties infeccioses i salut pública d’ISGlobal. Crida l’atenció que aquests menors a més són els més pobres dels pobres. I, per tant, els que tenen més dificultats per accedir a la salut”, continua.

    Trencar el cicle de les desigualtats

    En els darrers 20 anys, les organitzacions internacionals encapçalades per GAVI, l’Aliança per a les Vacunes, en col·laboració amb els governs nacionals, l’Organització Mundial de la Salut (OMS) i UNICEF, han aconseguit que un nombre significativament més gran de nens de països pobres d’Àfrica i d’altres indrets rebin les vacunes sistemàtiques: el 81% avui dia, davant del 59% l’any 2000.

    Això ha tingut un gran impacte: un descens del 70% en la mortalitat infantil per malalties prevenibles amb vacunes en dues dècades. Pels experts, arribar als nens amb zero dosi és una prioritat estratègica mundial.

    Hi ha un moment crític a la primera infància en què les intervencions eficaces poden trencar el cicle de les desigualtats. Es tracta d’una finestra d’oportunitat important per canviar la trajectòria dels nens desafavorits.

    “Encara que s’han millorat molt les coses, hi continua havent enormes dificultats per a aquests grups vulnerables. S’ha de fer una cosa molt més proactiva perquè accedeixin als serveis de salut i, en conseqüència, tinguin més possibilitats de sobreviure”, puntualitza, per la seva banda, Bassat.

    “Hem d’oferir intervencions holístiques que tractin la vacunació, suports nutricionals i els determinants de la marginació. Hi ha un moment crític a la primera infància en què les intervencions eficaces poden trencar el cicle de les desigualtats. Es tracta d’una finestra d’oportunitat important per canviar la trajectòria dels nens i les comunitats sistemàticament desafavorides”, conclou Johri.

    Referència:

    Mira Johri, Sunil Rajpal i S.V. Subramanian. Progress in reaching unvaccinated (zero-dose) children in India, 1992–2016: multilevel, geospatial analysis of repeated cross-sectional surveys. The Lancet Global Health, Nov. 16, 2021.

    Aquest és un article traduït de l’Agència SINC

  • Dolor crònic a l’època de la Covid-19: així ha afectat la pandèmia als pacients

    L’Organització Mundial de la Salut (OMS) va afirmar el 2017 que “el dolor crònic és una malaltia; i el tractament, un dret humà”. Segons la Societat Espanyola del Dolor (SED), un de cada sis ciutadans ho pateix. El seu impacte econòmic al PIB és al voltant del 2,5% i suposa la causa més comuna de discapacitat a Europa.

    Aquest malestar recurrent no ha millorat amb la pandèmia. Les investigacions efectuades a la població afectada de dolor crònic no oncològic (DCNO) han posat de manifest que el confinament i les limitacions per aconseguir el control de la Covid-19 han afectat aquesta població.

    Les persones amb dolor crònic veuen molt minvada la seva qualitat de vida a causa de la malaltia que pateixen, i a això s’hi han unit les seqüeles psicològiques de la pandèmia.

    Així, un estudi publicat al març al British Journal of Health Psychology va analitzar la contribució dels canvis vitals deguts al coronavirus malgrat emocional en individus amb diagnòstic de dolor crònic.

    “L’activitat i l’exercici físic –molt importants en aquests pacients– es van veure limitats a causa de les restriccions. I la manca d’accés a l’atenció directa i presencial va provocar una limitació terapèutica”, explica a SINC Alicia E. López Martínez, investigadora de la Universitat de Màlaga i una de les autores de l’estudi. «Per això, el tractament ha descansat fonamentalment en la ingesta de fàrmacs».

    “Les persones amb dolor crònic veuen molt minvada la qualitat de vida a causa de la malaltia que pateixen, i a això s’hi han unit les seqüeles psicològiques de la pandèmia: ansietat, tristesa, preocupació, soledat… La combinació d’aquests aspectes ha induït una afectació psicològica més gran en aquests pacients i una percepció més negativa del seu estat de salut”, afegeix.

    Com apunta l’Associació Internacional per a l’Estudi del Dolor (IASP), és una experiència emocional i no merament física, per la qual cosa la seva percepció és subjectiva i diferencial. I les variables psicològiques tenen un paper important a l’hora d’explicar aquestes diferències.

    Segons la Societat Espanyola del Dolor, al nostre país un de cada sis ciutadans pateix dolor crònic. El seu impacte econòmic al PIB és al voltant del 2,5% i suposa la causa més comuna de discapacitat a Europa.

    Per Jordi Miró, catedràtic de Psicologia de la Salut a la Universitat Rovira i Virgili (URV), “el confinament ha suposat una càrrega emocional afegida per a les persones que pateixen dolor de forma crònica. Mantenir-se ocupats i amb ànim positiu ajuda aquests pacients al dia a dia, facilita l’adaptació i una gestió més positiva dels problemes”.

    El 2020, des de la institució van elaborar una guia d’hàbits saludables per prevenir l’encreuament dels símptomes durant la fase de tancament.

    Empitjorament en aquests mesos

    Una altra investigació publicada el novembre passat estudia la relació entre confinament i dolor crònic. “La pandèmia en general, i el confinament en particular, ha tingut efectes nocius a la població que han estat probablement més perjudicials en persones vulnerables, com aquelles amb dolor crònic”, afirma Rubén Nieto, autor i investigador de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC).

    Els experts van analitzar quines conseqüències té el fet de no poder sortir per a les persones que pateixen algun tipus de dolor de manera habitual, i van arribar a la conclusió que factors que es poden produir durant aquest tipus de tancament poden influir en la malaltia.

    Els resultats mostren un empitjorament del dolor. Situacions viscudes com la inseguretat laboral, la preocupació pel futur, la convivència, la proximitat a una persona morta o la possible infecció per Covid-19 són factors relacionats amb aquest declivi. – Rubén Nieto (UOC)

    “Els resultats mostren un empitjorament del dolor. Situacions viscudes com la inseguretat laboral, la preocupació pel futur, la convivència, la proximitat a una persona morta o la possible infecció per Covid-19 són factors relacionats amb aquest declivi”, apunta Nieto.

    “El més essencial és conèixer com el dolor interfereix amb la funcionalitat del pacient. I les dades posen de manifest que nivells més elevats d’estrès, ansietat i depressió, units a la pèrdua de suport social a causa del confinament, s’associen amb claredat a un nivell d’interferència més gran del malestar en la seva vida quotidiana”, puntualitza López Martínez.

    La ‘distracció’ de la pandèmia

    Un estudi publicat a principis d’aquest any per especialistes de la Universitat de Santiago de Compostela (USC) segueix la mateixa línia. “A Espanya, igual que a altres països, s’ha patit l’anomenat efecte de distracció. Això és la capacitat de la Covid-19 per eclipsar altres problemes de salut, amb conseqüències molt negatives per a tothom però especialment per als que pateixen malalties cròniques”, resumeix Mª Teresa Carrillo de la Penya, del Grup Cervell i Dolor de la USC.

    La situació de pandèmia ha causat demores en procediments, tractaments i intervencions prescrites per als pacients amb dolor crònic. “S’estima que el percentatge de consultes cancel·lades durant la pitjor fase de la pandèmia es va situar entre el 29 i el 100%, amb més d’un 75% de cancel·lacions a aproximadament la meitat de les comunitats autònomes. A més, les mesures adoptades han reduït significativament el seguiment i el control dels pacients”, assenyala l’experta.

    La Covid-19 ha causat demores en procediments, tractaments i intervencions prescrites per als pacients amb dolor crònic. S’estima que el percentatge de consultes cancel·lades durant la pitjor fase de la pandèmia es va situar entre el 29 i el 100%.

    “D’una banda, les mesures sanitàries adoptades han suposat una limitació per accedir a les consultes i una atenció minvada als pacients amb malalties cròniques. De l’altra, les mesures de confinament i aïllament social han contribuït a l’empitjorament de la condició física i emocional”, aclareix.

    Carrillo de la Peña adverteix que “aquest agreujament no només ha afectat el dolor, sinó altres símptomes com la fatiga i els problemes de son. Les investigacions indiquen que s’ha produït un augment del consum de medicació i més temps d’inactivitat. També han augmentat problemes d’ansietat i depressió”.

    Optimitzar la qualitat de vida

    Un dels grans problemes és que les persones amb dolor crònic no sempre reben latenció adequada. Segons Rubén Nieto, “cal un abordatge integral i, encara que la literatura científica ho mostra de forma unívoca, no succeeix de forma habitual. Així, es recomana que tinguin més accés a tractaments no farmacològics avalats empíricament, com ara programes d’exercici físic aeròbic, teràpia psicològica cognitivoconductual, educació sobre la pròpia malaltia, etc.”.

    “Aquesta crisi ha posat de manifest la necessitat adoptar un enfocament biopsicosocial per millorar la qualitat de vida dels pacients. No només cal atendre el dolor, sinó tenir molt en compte l’impacte emocional associat”, comenta, per part seva, Carrillo de la Peña.

    Aquesta crisi ha posat de manifest la necessitat adoptar un enfocament biopsicosocial per millorar la qualitat de vida dels pacients. No només cal atendre el dolor, sinó tenir molt en compte l’impacte emocional associat. – Mª Teresa Carrillo de la Peña (USC).

    “El gran repte és millorar els serveis de telemedicina, identificar quins pacients poden rebre la cura en línia i desenvolupar protocols de triatge per identificar els que necessiten visites presencials. Cal explorar les potencialitats de les plataformes ja disponibles per implementar noves cures, com ara el control diari dels pacients, la rehabilitació o la intervenció psicològica”, afegeix.

    Els experts estan d’acord en la solució: una resposta coordinada d’autoritats sanitàries, societats científiques, investigadors i associacions de pacients per millorar l’atenció de les persones amb dolor crònic i que aquesta no sigui menyscabada sota cap circumstància, tampoc una pandèmia.

    La importància del maneig del dolor

    El setembre passat el Consell Interterritorial del Sistema Nacional de Salut va aprovar el Pla d’optimització de la utilització d’analgèsics opioides al DCNO. El seu objectiu és optimitzar la prescripció i evitar possibles situacions d’utilització inadequada d’aquests medicaments, com passa a països com els EUA i el Canadà, en què el consum s’ha convertit en un problema de salut pública.

    “Lamentablement, no hem tingut coneixement que aquest pla consideri la perspectiva psicològica, absolutament essencial en aquest àmbit”, revela Alicia López Martínez.

    “I això que els darrers anys s’ha produït un augment important en l’ús de medicació opioide. Inicialment era prescrita per al tractament del dolor de caràcter agut, oncològic i postquirúrgic. Tot i això, s’ha anat produint un clar increment de les dosis diàries d’aquests medicaments per al DCNO”, afegeix.

    Aquest és un article original de l’Agència SINC