Just Deploy It!

Categoría: condicions laborals

  • CCOO es desmarca de les concentracions anunciades per la patronal del sector de la gent gran tot i que defensa millorar les condicions de les treballadores

    CCOO es desmarca de les concentracions anunciades per la patronal del sector de la gent gran tot i que defensa millorar les condicions de les treballadores

    CCOO s’ha plantat i acusa la patronal del sector d’atenció a la Gent Gran “d’utilitzar els treballadors” davant les mobilitzacions anunciades per pressionar les administracions públiques perquè augmentin l’aportació econòmica que reben.

    El passat 25 de març, la patronal i algun sindicat com la UGT van signar el manifest “Mateixa feina, Mateix salari” per denunciar les males condicions laborals i econòmiques que pateixen els 40.000 professionals del sector de la gent gran, el 90% dones. Denuncien que hi ha una diferència salarial del 40% entre el conveni públic de residències i el privat. Amb l’acord de pressupostos de 2020, el Govern havia de “tendir progressivament a l’equiparació de les condicions laborals dels professionals”, una demanda que denuncien que no s’ha complert pels successius Governs. En un escenari preelectoral, des de la UGT demanen que les forces polítiques es comprometin en els seus programes electorals a millorar les condicions laborals dels professionals del sector. Les organitzacions subscrites al manifest demanen una inversió extraordinària de 250 milions d’euros del Govern, un Pacte Nacional pels Serveis Socials a Catalunya, una nova Llei de Serveis Socials i la dotació pressupostària necessària per fer front als nous reptes dels Serveis Socials a Catalunya.

    CCOO es desmarca

    CCOO no ha participat en el manifest tot i que defensen la reivindicació d’equiparació salarial. Tot i així, asseguren que no depèn únicament de les administracions públiques i acusen les patronals de no haver avançat en l’equiparació salarial en el marc de la negociació col·lectiva. Lamenten que es tracta de “declaracions testimonials i oportunistes” de la patronal davant d’unes eleccions, mentre que en els tres darrers anys no ho va reivindicar en l’elaboració dels pressupostos.

    El sindicat es desmarca de les concentracions anunciades per la patronal i apel·len a la negociació col·lectiva per a millorar les condicions de la plantilla, ja que asseguren que tenen marge en els beneficis per augmentar els sous de les treballadores. Mentre que l’increment de l’aportació pública entre 2021 i 2023 ha estat del 12,46%, els salaris han augmentat un 2,80%, lamenten des de CCOO.

    També demanen que cobreixin les baixes per incapacitat temporal i altres absències justificades i compleixin les ràtios per garantir una bona atenció als usuaris. El sindicat també reclama un canvi en el model residencial d’atenció a la Gent Gran i a les persones dependents, amb un caràcter més personalitzat, per la qual cosa cal un augment pressupostari, tot i que “no només es pot canalitzar a les empreses privades del sector, sobretot s’ha d’incrementar la presència del sector públic per garantir una millor atenció a les persones grans i amb dependència”, conclouen.

  • El Síndic de Greuges demana a l’Ajuntament de Barcelona que millori la qualitat del SAD en plenes mobilitzacions de les treballadores

    El Síndic de Greuges de Barcelona ha fet públic l’informe anual del 2023 en el qual demana a l’Ajuntament de Barcelona que millori la qualitat del Servei d’Atenció Domiciliària (SAD). Les recomanacions de l’organisme coincideixen en ple cicle de mobilitzacions de les treballadores per la falta d’acord amb la patronal per pactar el nou conveni.

    El síndic apunta que el SAD és objecte de múltiples queixes pels incompliments d’horaris, canvis freqüents de la persona treballadora i la manca de preparació del personal, a més de la mala gestió de les queixes. “S’han d’implementar millores en la supervisió de les empreses adjudicatàries per assegurar la qualitat d’un servei adreçat a persones amb necessitat de cures per raó d’edat (gent gran) o de salut i/o discapacitat”, apunta l’informe. També assenyala que cal garantir una adequada formació de les persones treballadores; una gestió adient de les queixes motivades pel funcionament del servei i el dret a la formació sobre les condicions de prestació del servei i sobre els drets i deures dels usuaris.

    Continuen les mobilitzacions pel bloqueig del conveni

    Les treballadores del SAD continuen amb el cicle de mobilitzacions davant el bloqueig del conveni per part de la patronal. Avui s’han concentrat davant de l’empresa Servisar- Domus VI a les 10h. Des de CCOO han anunciat accions durant tota la primavera per “trencar amb la dinàmica injusta instaurada per les patronals de congelar salaris i demés condicions laborals fins que les empreses renoven licitacions administratives”. Acusen a empreses com Servisar- Domus VI i Ascent Social d’estar “controlades per fons d’inversió o pel mateix Florentino Pérez”, empresari espanyol i actual president del Reial Madrid. Lamenten que les empreses s’enriqueixen amb capital públic “tot a força de reduir la qualitat del servei i empitjorar les condicions laborals de les treballadores, encara amb sous per sota del salari mínim en alguna categoria professional”.

    En les darreres negociacions, la patronal plantejava un augment dels sous del 13,25% fins al 2027, que suposa mantenir per al 2023 la pujada salarial que contemplava l’anterior conveni, i d’un 0,25% extra per al 2024. Des de CCOO lamenten que fins al 2026 no hi hauria una pujada salarial, que seria d’un 3% i d’un 8% per al 2027. A efectes pràctics la proposta és quasi igual a l’anterior amb el major gruix de l’augment salarial quan l’ajuntament tregui a concurs la licitació del servei.

    Oposició a la resta de reivindicacions sindicals

    Altres punts de desavinença amb els quals la patronal manté la negativa són la bossa d’hores, que els sindicats demanen suprimir. Suposa que les treballadores no hagin de recuperar les hores de servei que no han pogut fer per motius aliens, com per exemple, perquè el pacient està al metge. També demanen reduir la jornada laboral, que se situa en 37 hores. La patronal argumenta que treballen menys del que fixa el conveni estatal, tot i que acumulen ja cinc convenis autonòmics amb la mateixa jornada.

    Amb les baixes mèdiques tampoc hi ha acord. Des de CCOO i la CGT demanen que l’empresa pagui el complement salarial per cobrir el 100% de les baixes. Lamenten que és una feina molt física i haver d’agafar una baixa és habitual, “però si tenim sous precaris i passem a cobrar el 65% per agafar-la, la majoria optem per anar a treballar dopades, perquè és la única manera que podem arribar a final de mes”, afirma Noelia Santiago, delegada del SAD de CCOO. La patronal s’hi oposa i argumenta que la demanda del sindicat suposa “premiar” les baixes i defensen reforçar els mitjans de prevenció.

  • Descontentament general dels sindicats d’infermeria

    Diversos sindicats –entre ells, Infermeres de Catalunya i SATSE– van convocar una concentració ahir davant del Parlament de Catalunya per mostrar el seu rebuig als pressupostos de la Generalitat presentats pel Govern. Davant l’inesperat fracàs de la votació de la Llei dels pressupostos i el posterior anunci de convocatòria d’eleccions anticipades per al proper 12 de maig, els sindicats van traslladar la mobilització a la plaça Sant Jaume, on van reivindicar davant del Palau de la Generalitat una millora dels serveis públics catalans, especialment de la sanitat i l’educació que –segons sostenen– “segueixen immersos en processos de privatització, derivant cada cop més recursos públics a mans privades, i els seus treballadors i treballadores segueixen suportant les retallades cronificades, la precarietat i la pèrdua de condicions laborals”.

    Infermeres de Catalunya ja va fer un primer pas per fer arribar el seu desacord amb aquests pressupostos el passat 7 de març, quan membres del consell executiu del sindicat d’infermeria van fer entrega de més de 36.000 signatures recollides durant la vaga indefinida iniciada per aquest col·lectiu el passat mes de desembre; juntament amb l’entrega de signatures, el sindicat va sol·licitar a les diputades i diputats del Parlament les següents peticions:

    1. Fer tots els tràmits necessaris, allà on calgui, per a la immediata reclassificació de les infermeres al grup professional A1, que és on els correspon estar per formació.
    2. Destinar la partida pressupostària a partir dels pressupostos 2024 per tal que es pugui crear un complement específic que remuneri econòmicament a les infermeres amb la finalitat de reconèixer la seva classificació professional com a facultatives i posar fi al deute econòmic que el Govern té amb les infermeres des de fa més de 10 anys.
    3. Que es reconegui de forma efectiva les especialitats infermeres amb un reconeixement salarial adient que les equipari al nivell de facultatiu especialista i es garanteixi la creació de places específiques per cadascuna de les especialitats infermeres.

    En el seu manifest, Infermeres de Catalunya va destacar que “la solució al greu problema de manca de professionals, així com la sobrecàrrega sistèmica, que afecta a tots els perfils professionals, personal de GIS, zel·ladors, TCAI, treballadores socials sanitàries, infermeres, etc., no és redistribuir funcions d’un col·lectiu professional concret fent que les assumeixi la resta”, i va afegir que “el que necessitem és una reestructuració profunda del nostre sistema de salut, que és ineficaç i que està sobrepassant tots els límits, posant en perill als professionals i ciutadania”.

    Maltractades i menyspreades

    El sindicat afirma en aquest mateix manifest que les infermeres se senten “maltractades” pel Departament de Salut i que aquest “menyspreu” deriva en un “deteriorament de salut físic i mental” i en l’abandonament de la professió”: “Les infermeres estan emmalaltint i algunes es veuen obligades a abandonar els seus llocs de treball o la professió. És una obligació del Govern prendre mesures immediates per a garantir que la població tingui accés a cures de qualitat quan més ho necessitin. Sense infermeres, el resultat serà una Catalunya malalta”, puntualitzen.

    Retallades a Vall d’Hebron

    Tanmateix, el sindicat SATSE –sindicat sanitari format per infermeres i fisioterapeutes– també va mostrar la seva indignació amb el Departament de Salut de la Generalitat després de conéixer l’anunci realitzat per la direcció de l’Hospital Universitari la Vall d’Hebron, on assegurava que el centre retallarà part de la partida pressupostària destinada a noves contractacions i cobertura de baixes o jubilacions per fer front a les millores signades al III Acord de l’Institut Català de la Salut (ICS). Segons SATSE, “la reposició del personal, ja siguin noves contractacions o substitució de malalts o jubilats, és necessària per a donar un servei de qualitat” i –afegeix– “no tolerarem que els treballadors paguin sempre els plats trencats, havent de sufragar les seves millores salarials amb l’augment de la pressió assistencial”. En aquesta mateixa línia es va manifestar també CCOO, qui va enviar un comunicat en el qual es considerava “que el pressupost destinat als increments retributius continguts al III Acord ha d’anar a banda d’altres partides pressupostàries, per tal de mantenir tant l’activitat com la qualitat assistencial del dia a dia de l’hospital. I no és acceptable que s’anunciïn restriccions en vacances i dies de lliurança…”. El sindicat va puntualitzar també que es tracta de “l’hospital més gran de Catalunya i el segon més gran d’Espanya, però també té unes infraestructures envellides, que cal anar millorant de manera continuada”.

  • Metges de Catalunya veu amb bons ulls eliminar les guàrdies de 24 hores però els preocupa el “com” es dugui a terme

    Les declaracions d’aquesta setmana de la ministra de Sanitat, Mónica García, anunciant que vol reformar les jornades d’atenció continuada perquè desapareguin les guàrdies mèdiques de 24 hores, han generat rebombori entre el col·lectiu mèdic, ja que alguns professionals fa anys que esperen aquesta mesura. García va qualificar el sistema actual d’“anacrònic” i  “perjudicial per a la salut del personal facultatiu, limitant de la conciliació” i va destacar que “tampoc garanteix una correcta qualitat assistencial”, tot i la presència ininterrompuda de professionals per a la prestació de serveis sanitaris. Aquestes declaracions les va realitzar en un context de mobilització de la professió per aquesta causa. Pocs dies abans, una metgessa sevillana que treballa en un hospital públic menorquí, Tamara Contreras, posava en marxa una recollida de signatures a change.org sota el lema #nopodemosmás, Tu vida está en nuestras manos y no podemos más: stop guardias médicas 24 horas, que ja ha rebut el suport de més de 87.000 persones en poc més de quinze dies.


    Des de Metges de Catalunya, Xavier Lleonart, secretari general de l’organització, celebra amb contenció les paraules de la responsable de Sanitat: “No podem fer res més que coincidir amb el fet que és un anacronisme, ja que aquest model es va instaurar en un moment en què les guàrdies eren extensions de la jornada laboral normal i, de tant en tant, tenies activitat assistencial extraordinària, tenies una, dues o màxim cinc visites en tota la guàrdia, però tenies temps per descansar. Això no té res a veure amb la situació actual, amb jornades absolutament extenuants i continuades, de pràcticament cadena de muntatge, que fa que el nivell de concentració minvi d’una forma escandalosa. Per tant, aquest treball de 24 hores pràcticament continuades no garanteix una correcta qualitat assistencial i celebrem que la ministra reconegui aquest problema”, va dir. Però, va advertir, “ens preocupa, i molt, com es durà a terme aquesta mesura, perquè és molt difícil desmuntar el model assistencial que porta més de 50 anys aplicant-se i tocar el moll de l’os sense que es produeixin tota una sèrie de repercussions que, o bé empitjorin la qualitat assistencial o bé les condicions de treball de les professionals, o tot alhora. Per tant, creiem que s’ha de parlar molt profundament de com es modifica aquest model garantint la qualitat de l’atenció de 24 x7 com la que tenim i garantint també que les condicions laborals de les metgesses i metges que apliquen aquest model no empitjorin, perquè sempre perdem un llençol a cada bugada”.

    Lleonart és del parer que aquest avenç passa indiscutiblement per realitzar “més contractacions de metges i metgesses i abocant més recursos econòmics”.

    Les guàrdies de tot un dia: una prova de resistència

    Segons l’Estatut Marc que s’aplica actualment al col·lectiu de metges, els professionals del sector estan obligats a fer fins a un total de 2.187 hores anuals, entre jornada ordinària i jornada d’atenció continuada, i això equival a unes 48 hores setmanals obligatòries; a partir d’aquí, per necessitats del servei, la jornada obligatòria podria arribar a ser més llarga. Aquestes xifres impliquen fer també una mitjana d’entre tres i cinc guàrdies al mes. Aquestes guàrdies són obligatòries en gairebé totes les especialitats, excepte certs casos particulars i doctors més grans de 55 anys, que poden triar si fer-les o no.

    Amb jornades laborals inacabables, atendre emergències i situacions crítiques durant pràcticament 24 hores posa a prova la resistència física i l’agudesa mental dels professionals. Segons Xavier Lleonart, “hi ha estudis fets que demostren que el rendiment o la capacitat de concentració d’un professional, a partir d’un determinat temps que no va més enllà de vuit, deu o dotze hores, baixa en picat si ha de mantenir aquest nivell de concentració de forma continuada. Qui digui que el seu nivell de rendiment, treballant sense descans 24 hores seguides, és el mateix a la hora 1 que a la hora 23, és un il·lús o menteix descaradament”.

    En aquest sentit, Lleonart va explicar que Metges de Catalunya i d’altres sindicats mèdics de l’estat com el Sindicat Mèdic Andalús, el Sindicat Mèdic d’Euskadi i la Confederació Estatal de Sindicats Mèdics van presentar conjuntament una petició de reunió amb la ministra Mónica García ja fa més d’un mes, per tractar aquest tema entre molts d’altres que preocupen als sindicats mèdics. «Entenem que la única manera de reformular aquest sistema sense prendre mal seria que la ministra prengués consciència real, parlant amb els professionals que estan al peu del canó i coneixent profundament com es pot millorar aquest sistema, per treure de l’equació el problema de les guàrdies de 24 hores. A hores d’ara, encara no tenim cita, i ens agradaria pensar que la ministra no fa el que fan normalment els polítics, que és fer declaracions grandiloqüents i fàtues però sense que hi hagi res al darrera; entenem que en el moment que es vulgui reunir, és perquè s’hi vol posar de debò», puntualitza.

  • La maternitat i la conciliació són l’inici d’una bretxa salarial que escala fins al 19,85% a Catalunya

    Les dones van cobrar 6.197 euros menys que els homes l’any 2021, el que suposa 516 euros menys al mes. La bretxa salarial a Catalunya va augmentar per primera vegada des de 2017, fins a arribar al 19,85%, segons l’informe anual publicat per la UGT en el marc del Dia per la Igualtat Salarial, que se celebra el 22 de febrer.

    La UGT apunta a la maternitat com l’inici d’un efecte dominó que passa per la conciliació i  l’accés als permisos com a generadors de desigualtat salarial entre homes i dones. De fet, la bretxa és del 15% entre els menors de 34 anys, i escala per sobre del 20% a partir dels 35 i fins al 23,54% a partir dels 45 anys. “És precisament en etapa de maternitat i cures quan la bretxa es dispara”, apunten des del sindicat.

    La maternitat com a origen

    Gran part de la bretxa té l’origen amb el naixement dels fills i el desigual repartiment que es fa de les cures. Així ho reflecteix la taxa d’ocupació: el 77,9% dels homes sense fills treballava l’any 2022, enfront del 75,6% de les dones, una diferència de només dos punts. La taxa s’eixampla amb el naixement dels fills. Augmenta fins al 89,4% entre ells i baixa entre elles fins al 70,4%. De fet, nou de cada deu excedències per cuidar les criatures que es van agafar el 2021 van ser entre dones. Igual que el 85% de les reduccions de jornada per cuidar als fills les fan elles. “Tenir fills és un factor d’inserció laboral per a ells i d’abandonament per a elles”, afirmen des de la UGT.

    El sindicat critica que la desigual càrrega de treball en la cura dels fills també es reflecteix en la disposició que tenen ells i elles per fer hores extres. “La bretxa en el cobrament de complements salarials va ser del 30,34%, el doble que en el salari base”, apunta l’informe. Els homes van cobrar un 66,5% més de complements d’hores extraordinàries i un 36,4% més per nocturnitat o treball de caps de setmana.

    Vocació i formació

    Les dones estan més segregades en ocupació i més del 80% treballen com a: personal de serveis de restauració, personals, protecció i venda; personal tècnic i professional científic i intel·lectual; personal comptable, administratiu i d’oficina i ocupacions elementals, sectors en els quals els sous són més baixos. I és que, “set de cada deu persones que cobren el salari mínim són dones”, lamenten des de la UGT.

    El sindicat també veu amb preocupació la bretxa entre les professions amb formació d’FP. Ells cobren un 30,6% més que elles, deu punts per sobre de la bretxa en el conjunt de l’economia. L’any 2018 una catalana amb FP cobrava uns 20.808 euros anuals enfront dels 29.978 euros dels homes amb la mateixa formació. Lluny de la bretxa entre les persones amb formació universitària que se situa en el 22%. Des del sindicat posen el focus en la forta segregació, on elles en general escullen professions pitjor pagades. “Encara hi ha molts estereotips i s’ha de treballar en una millor orientació professional, des que són nens i nenes perquè comencin a visualitzar-se professionalment”, afirmava la secretaria d’igualtat i formació de la UGT de Catalunya, Eva Gajardo. Una bretxa que podria ampliar-se amb el “boom” actual de l’FP, cada cop amb una major oferta i  un augment de demanda de les empreses.

  • Tamara Contreras: «Un pacient que arriba de matinada a l’hospital pot ser atès per un metge que porta 20 hores sense dormir, i això comporta problemes de seguretat»

    Com va sorgir la idea d’impulsar aquesta iniciativa?

    No va ser gens meditat, ni preparat. A Instagram hi tinc un perfil (@Uci_para_todos) on, des de fa temps, faig divulgació sobre l’UCI, i allà explico com són les nostres guàrdies, com estic l’endemà etc. Vaig començar per donar a conèixer el nostre dia a dia a la gent en general, i això em va portar a rebre molts comentaris de companys que em compartien les seves experiències; va arribar un moment que vaig pensar: “Si tot el país està així, per què no fem un pas endavant i fem una crida a la població per visibilitzar la nostra situació i explicar quina és la situació d’un pacient que arriba de matinada a un hospital i l’atén un metge que potser porta 20 hores sense dormir?” Que sàpiguen que això comporta problemes de seguretat per al pacient i que és una realitat.

    Quin risc suposa que t’arribi un pacient a punt d’acabar la guàrdia?

    No estàs en plenes facultats cognitives. Això està estudiat. Estem més lents, més espessos… allò que a primera hora del matí no et costa gens diagnosticar o veus clarament, a la nit t’ho mires diverses vegades, perquè no et refies de tu mateix, dubtes… i, de vegades, et costa dir una frase… perquè ja no pots més. Hi ha algunes guàrdies bones, o durant les quals pots dormir una mica, però igualment no arribes a descansar mai. Nosaltres, per exemple, tenim una habitació dins de l’UCI, amb el soroll dels monitors i dos telèfons a la butxaca, que si sonen és perquè passa alguna cosa urgent… Et pots adormir a la una de la matinada i a les tres et pot despertar un telèfon amb un pacient amb una parada cardíaca o algú que cal intubar… i fa dos minuts tu estaves adormida, però després, acabada de despertar, tens la vida d’una persona a les mans… 

    Heu de fer moltes guàrdies cada mes?

    En el meu cas, per exemple, tenim habitualment sis guàrdies mensuals. I en períodes de vacances en podem tenir fins a deu. També hi ha hospitals, amb plantilles més grans, on poden tenir-ne quatre o cinc… però cal cobrir el mes, i es reparteixen entre els metges que hi hagi, i si un metge està de baixa, doncs la resta fem les seves guàrdies; estem molt limitats sempre, fins i tot a l’hora de posar-nos malalts.

    Tots els hospitals públics segueixen aquest model de funcionament?

    Sí, aquesta és l’estructura del sistema nacional de salut. Tenim una jornada ordinària i una jornada complementària, que són les guàrdies de 24 hores. És cert que hi ha hospitals i serveis que, entre ells, han aconseguit de manera interna fer guàrdies de 12 hores en comptes de 24. El problema és que, quan es deixa de fer el concepte de guàrdia, el sou es transforma en no guàrdia, i es cobra força menys. Per això, aquest tema persisteix en el temps i tenim els metges dividits. Però el que hem d’aconseguir és tenir torns humans, sense que això suposi una merma econòmica.

    Hi ha algunes guàrdies bones, o durant les quals pots dormir una mica, però igualment no arribes a descansar mai

    Es pot renunciar a fer guàrdies?

    No, les guàrdies són obligatòries. Només tens dret a renunciar a les guàrdies a partir dels 55 anys, i amb aquesta edat moltes famílies estan pagant els estudis universitaris dels fills i ningú no es pot permetre deixar les guàrdies.

    I si es tenen menors a càrrec?

    No pots renunciar a les guàrdies. Pots demanar una reducció de jornada quan tens fills menors de 14 anys, i aquesta reducció l’han d’acceptar també el cap i el director mèdic, perquè cal adaptar-la a les necessitats del servei. Les guàrdies també es poden reduir; jo, per exemple, m’he demanat avui mateix una reducció del 20% de la jornada, i també podria aplicar aquesta reducció a les guàrdies; però si ho faig, a banda que se’m redueix molt el sou, com en el meu servei estem molt sobrecarregats de guàrdies, la guàrdia que jo em trec l’han de fer les meves companyes… nosaltres mateixos assumim la responsabilitat que el servei funcioni, però no hauria de ser així, jo no tinc per què mantenir el sistema nacional de salut. Al febrer ja estem pensant en com ens organitzarem al juliol i l’agost, i això no forma part de la nostra feina.

    No es reforça la plantilla en època de vacances, a l’estiu?

    No, no hi ha metges a l’atur, no hi ha intensivistes (metges de medicina intensiva) a casa seva esperant que els contractin dues setmanes o un mes… llavors, fem el doble de guàrdies.

    A la sanitat privada funciona de la mateixa manera, el sistema de guàrdies?

    Normalment són més flexibles. Es poden fer guàrdies de 12 hores i també el sou és millor…

    Si pogués escollir, preferiria treballar a la sanitat privada?

    Jo vaig estar treballant a la sanitat privada durant cinc anys, quan van néixer les meves filles bessones. Jo soc de les que ha tornat a la sanitat pública a guanyar menys i a treballar més, per la meva passió per la medicina. 

    Amb el naixement de les nenes vaig optar per fer una aturada a nivell professional, per veure créixer les meves filles. Vaig trobar feina en una clínica on la intensivista de nit podia anar a dormir a casa (vivia al costat), ja que hi havia poc volum de pacients. Però ara que ja han crescut una mica he tornat a la sanitat pública, perdent diners i a passar pitjor vida, per aquesta vocació d’aprendre coses, de veure patologies més greus, de continuar-me formant… va ser una decisió molt visceral. Vaig tornar a la sanitat pública a temps complet l’any 2017.

    Soc de les que ha tornat a la sanitat pública a guanyar menys i a treballar més, per la meva passió per la medicina

    Aleshores, va viure la pandèmia a primera línia?

    Ui, la pandèmia la vaig patir com a directora mèdica i a l’UCI, al mateix temps. Vaig començar com a directora mèdica de l’hospital i, als quatre dies, ja parlaven per la tele del coronavirus, i com que era intensivista, vaig haver de fer també guàrdies a l’UCI, perquè no hi havia prou metges d’UCI. Va ser horrible, perquè com a gestora també havia de gestionar recursos quan tot era incertesa i caos…

    Amb la iniciativa Change.org/NoPodemosMas heu rebut el suport de sindicats o entitats i organismes sanitaris?

    De moment, el suport ha arribat, sobretot, per part de companys intensivistes i metges d’altres especialitats de tot el país. Fa molts anys que els sindicats lluiten per això, però mai no arriben a res…

    Creieu que aquesta és la millor manera d’arribar al Ministeri?

    Com a mínim, és important implicar la població, perquè això afecta el pacient. Es tracta de visibilitzar com és la vida d’un metge que fa guàrdies i quines conseqüències comporta, tant per a nosaltres com per als pacients, i saber que quan es parla de la deshumanització dels metges… què ens passa? Doncs que estem esgotats. Parlem molt de salut mental, però també cal parlar de com estan els cuidadors. I crec que ara és un bon moment per posar aquest tema sobre la taula, perquè tenim una ministra que ha estat anestesista, que ha treballat durant la pandèmia i que sap què és una guàrdia. Ningú no li ho ha d’explicar, perquè ho sap perfectament; ella mateixa va abordar aquest tema de les guàrdies i d’aquestes jornades inhumanes. És el moment de demostrar la voluntat de canvi.

  • El sindicat Infermeres de Catalunya es fa gran

    Infermeres de Catalunya, el sindicat d’infermeres i infermers que durant el 2023 ha liderat una de les protestes més unànimes que es recorda del col·lectiu i que ha mantingut el pols amb el Govern amb una vaga de mes i mig, va néixer fa només quatre anys en un McDonalds, durant un dinar entre un grup d’infermeres de diferents centres. Allà van decidir posar fil a l’agulla i formar un sindicat exclusiu per a infermeres i infermers de Catalunya que donés resposta a les necessitats reals d’aquests professionals. Ara, després d’un any d’intenses mobilitzacions dels professionals del sector i de la ciutadania, fa un pas endavant i comença una aventura conjunta amb diferents associacions i d’altres sindicats més petits d’arreu del territori espanyol (de moment, hi participen col·lectius d’Andalusia, Aragó, Galícia, Madrid, el País Basc i València).

    La primera trobada “presencial” d’aquesta nova confederació sindical d’infermeres de l’Estat espanyol va tenir lloc el passat divendres a Madrid, després de la reunió del conseller Manel Balcells amb la ministra de Sanitat Mónica García, durant la qual García es va comprometre a dur a terme la reclassificació professional de les infermeres al nivell A1 aquest 2024. Prop d’un miler d’infermeres i infermers es va manifestar aquell dia davant del Ministeri de Sanitat, i posteriorment es va dur a terme una assemblea interterritorial on es va començar a donar forma a aquesta nova confederació de sindicats d’infermeres. 

    Moment de l’assemblea interterritorial que va tenir lloc a Madrid. | Infermeres de Catalunya

    La presidenta d’Infermeres de Catalunya, Núria Guirado explica que “durant la vaga, infermeres, associacions i altres sindicats més petits ens van contactar des d’Andalusia, Aragó, Galícia, Madrid, el País Basc i València i ens demanaven informació. Vam fer una reunió online i va sorgir aquesta llavor d’intentar fer una cosa conjunta a nivell de territori, on cada sindicat o associació repliqués el que és Infermeres de Catalunya aquí però amb la seva independència sindical i amb la seva manera de fer, però fent aquesta confederació per poder anar plegats a l’hora de reclamar alguna cosa conjunta”. D’aquesta manera, “tindrem la nostra identitat i la nostra independència sindical, perquè cada comunitat té la seva idiosincràcia i els seus problemes, però per reivindicar coses transversals, com per exemple la requalificació, podem fer accions conjuntes a nivell de tot l’Estat. Una mica la idea és aquesta”, afegeix.

    Tot i que la idea és molt prematura i s’han d’acabar de perfilar moltes coses, Guirado es mostra convençuda que “aquesta idea pot tenir molta força i es pot convertir en una alternativa a aquest sindicalisme més antic que està més implementat al territori; es tracta de fer un sindicalisme més adaptat a les necessitats de les infermeres actualment”. 

    La gran particularitat d’Infermeres de Catalunya és que és un sindicat exclusiu per a infermeres i infermers de Catalunya, sense subvencions estatals i en el qual les delegades i delegats sindicals no estan alliberats i, per tant, no es desvinculen de la tasca assistencial ni s’allunyen de la realitat dels centres sanitaris. En aquest sentit, Núria Guirado destaca que “actualment, moltes treballadores no confien en els sindicats perquè la visió del sindicat és el d’aquelles persones que ens venen a veure quan hi ha eleccions, amb llibretes, bolis i cursos de formació, i ja està. Però nosaltres creiem en un sindicalisme de lluita real pels drets de les treballadores; en un sindicalisme lliure de subvencions i lliure d’afinitats polítiques, som infermeres defensant infermeres amb un bon gabinet jurídic al darrera; i aquests són una mica els nostres valors, i la nostra idea és fer un sindicalisme així”. Pel que fa a la nova etapa conjunta amb diferents col·lectius d’infermeria d’arreu de l’Estat espanyol, Guirado apunta que “Infermeres de Catalunya es fa gran en múscul i en xarxa, i espero i desitjo que anem creixent mantenint aquests valors que ens identifiquen, perquè si perdem la nostra identitat, perdrem tota la credibilitat; hem de créixer però no a qualsevol preu”.

    La revolució sanitària arriba a Madrid

    Prop d’un miler d’infermeres provinents de Catalunya i d’altres parts del territori espanyol es van desplaçar el passat divendres a Madrid per manifestar-se davant el Ministeri de Sanitat, coincidint amb la reunió del conseller de Salut, Manel Balcells amb la ministra Mónica García. 

    Segons la conselleria de Salut de la Generalitat, la trobada es va dur a terme en bona sintonia i, d’entre els compromisos que es van assolir, Balcells va destacar, en primer lloc, el de la reclassificació dels professionals sanitaris aquest 2024. En aquest sentit, va ressaltar que la ministra treballarà per tancar-lo amb Funció Pública, de qui depèn aquesta recategorització, i pel que fa a la remuneració econòmica que comportaran aquests canvis, va afegir que García s’ha compromès a que aquest mateix any es desenvolupi l’estat marc, encara pendent. Les principals reivindicacions del sector consistien en la reclassificació de les infermeres al nivell A1, el reconeixement de les especialitats d’infermeria i el seu desenvolupament i la jubilació als 60 anys.

    Posteriorment, representants del sindicat Infermeres de Catalunya es van reunir amb el secretari d’Estat de Sanitat, Javier Padilla,  i l’assessora del gabinet del secretari, la infermera Alda Recas. En un comunicat, el sindicat explica que, pel que fa referència a la reclassificació de les infermeres al nivell A1, des del Ministeri s’aposta per aplicar un canvi en la classificació utilitzant els nivells MECES del Marc Europeu, on el nivell es definiria en funció dels crèdits ECTS (Sistema Europeu de Transferència de Crèdits) del professional (graduat, màster, doctorat). En general, però, el sindicat català conclou que ”la sensació és que es coneix el problema, es tenen les línies de com abordar les necessitats de les infermeres i ens transmet una visió de futur positiva i esperançadora”.

  • Les infermeres fan un pas més i aniran a Madrid a reclamar el reconeixement de la categoria professional

    La vaga indefinida convocada pel sindicat Infermeres de Catalunya el passat 12 de desembre en contra del Tercer Acord de l’Institut Català de la Salut sembla haver-se convertit en una pedra a la sabata per al Departament de Salut, i la força del col·lectiu d’infermeres i infermers de Catalunya continua imparable.

    Després d’un mes de vaga i de la manifestació multitudinària d’aquest passat dissabte, que va mobilitzar a Barcelona a més de tres mil cinc-centes infermeres i llevadores, segons dades de l’Ajuntament, per reivindicar els seus drets, el col·lectiu d’infermeres es manté ferm i ha convocat una manifestació a Madrid el proper 2 de febrer, que és el dia que el conseller de Salut, Manel Balcells, té previst reunir-se amb la ministra de Sanitat, Mónica García, i abordar algunes de les reivindicacions del sector que depenen del ministeri, com la requalificació professional de les infermeres a la categoria A1 (actualment les infermeres es troben a la categoria professional A2, tot i que fa més de deu anys que són graduades). Una altra de les principals demandes del col·lectiu en vaga són el reconeixement de les diferents especialitats “en condicions”.

    A banda del desplaçament a Madrid, les infermeres catalanes tenen previst anar a treballar dilluns amb una mascareta de color fúcsia (el color corporatiu del sindicat Infermeres de Catalunya) i informar als ciutadans i usuaris beneficiaris del sistema de salut sobre aquestes demandes unitàries del sector de la infermeria.

    En aquest sentit, diumenge també es va impulsar una procés digital de recollida de signatures que vol implicar i fer partícep a la ciutadania; en aquest document hi ha un manifest de suport a la convocatòria de vaga i a les reivindicacions que es fan des del sector, i es preveu portar-lo al departament de Salut i al Parlament durant la negociació dels pressupostos 2024, per a què es tinguin en compte les peticions signades. Entre elles, es demana a l’executiu que classifiqui les infermeres al grup professional A1, que destini una partida dels pròxims pressupostos per reconèixer econòmicament aquesta nova classificació com a facultatives i que es reconeguin les especialitats infermeres amb el nivell salarial corresponent. Sota el lema Les infermeres diem prou! Uneix-te a nosaltres!, aquesta iniciativa ja havia comptabilitzat més de 25.000 signatures en només tres dies.

    A les diferents accions impulsades per Infermeres de Catalunya, cal sumar-hi també les protestes liderades per la plataforma sindical Vaga Unitària contra el Preacord ICS –formada per organitzacions sindicals com la CGT, la Intersindical o CATAC-CTS entre d’altres–, que ha convocat una manifestació a Barcelona el proper 27 de gener.

    Totes aquestes mobilitzacions posen encara més en evidència la precarietat laboral dels professionals de la salut a Catalunya.

  • Els treballadors del servei d’emergències 112 de Barcelona inicien una vaga indefinida

    Els treballadors del 112 de Barcelona que gestionen les trucades d’emergències van començar ahir una vaga indefinida. El comitè d’empresa de l’empresa Serveo, a la qual ha subcontractat la Generalitat per gestionar el servei han convocat les aturades al centre de la Zona Franca. A la vaga es va sumar una concentració ahir a les 12h del matí davant del departament d’Interior.

    El Govern català ha establert uns serveis mínims del 85%, tot i que des de CCOO, que disposa de vuit dels nou delegats adverteixen que afectarà a tots els torns horaris perquè és una vaga les 24 hores del dia. El centre de la Zona Franca se suma ara al de Reus que porta en vaga des del passat mes d’agost, encara que en aquest cas només els caps de setmana. Tot en un moment en què la Generalitat ha d’enfrontar aviat la pròrroga del contracte a Serveo.

    Precarietat laboral, casos d’assetjament sense resoldre i sobrecàrrega de feina

    El sindicat denuncia “la precarietat laboral i la rotació constant del personal, casos d’assetjament sense resoldre i deficiències greus en l’estructura del servei que impliquen sobrecàrregues i que són impròpies d’un centre d’emergències del qual depèn la seguretat de la ciutadania”.

    Des de CCOO també justifiquen la vaga per l’incompliment de l’empresa de diferents compromisos que els va portar a desconvocar la darrera vaga de vuit mesos, des de l’agost de 2020 fins al març de 2021. Serveo va garantir acabar amb la falta de personal en període de vacances, que provoca “una greu deficiència de gestió en un servei essencial”, afirmen. També exigeixen millores en l’estructura i en els salaris, que l’empresa tampoc ha complert. Es reclama més temps de descans, pagar millor els caps de setmana treballats o bé el dret al 100% del sou des d’un primer moment en cas d’estar de baixa.

  • Infermeres i llevadores criden «prou!» i reclamen «condicions dignes»

    En el comunicat final, fet públic davant de l’Estació de França, una portaveu de les convocants va desgranar el sentit de la protesta d’infermeres i llevadores: «Diem prou al menyspreu reiterat cap a la nostra professió; demanem condicions dignes, perquè oferim cures de primera a preu de segona; estem en una situació límit, i no volem deixar la professió, ni marxar a l’exili».

    El fantasma de l’exili va estar molt present al llarg de la manifestació. En acabar, una trentena d’infermeres van simbolitzar aquest risc entrant amb maletes a l’Estació de França, algunes acompanyades de les seves filles i fills. D’aquesta manera volien denunciar que moltes professionals es veuen obligades a marxar a treballar a altres països, on són molt més valorades.

    Una de les paraules més corejades durant la manifestació va ser «prou!».

    L’Estació de França es trobava blindada pels Mossos d’Esquadra, que van accedir al fet que només entressin aquest petit grup de manifestants. La resta havien corejat durant una bona estona les seves reivindicacions en un clima de festa, entre un fons de batucades y bengales. La manifestació va començar a les 11.30 a Diagonal amb Passeig de Gràcia, i va acabar dues hores i mitja més tard a l’avinguda Marquès de l’Argentera.

    Les reivindicacions corejades van anar des dels aspectes més professionals –com el reconeixement de la categoria acadèmica i professional– fins a la necessitat de millorar el sistema sanitari. «Amb el nostre sacrifici ens toca salvar un sistema en fallida, i ho fem sense el reconeixement que ens toca: prou d’explotar-nos!». I per això durant la manifestació proclamaven que «la vocació no ho pot justificar tot».

    Les reivindicacions corejades van anar des dels aspectes més professionals fins a la necessitat de millorar el sistema sanitari.

    Al llarg de tot el recorregut, van ser evidents les mostres d’agraïment i solidaritat per part dels ciutadans que es creuaven amb les manifestants. En la memòria de tothom estava molt present la pandèmia. Algunes pancartes es dirigien als governants: «és trist que ens doneu l’esquena quan vam donar la cara durant la pandèmia», o «els polítics es van quedar els nostres aplaudiments». O, concretament dirigit al conseller: «Mira, mira, Balcells, ja no som minoria!». El conflicte continuava obert un mes després d’iniciar-se.