El sistema sanitari català està realment al límit. Mentre els centres d’atenció primària (CAP) atenen el pic de contagis d’infeccions respiratòries –grip i còvid majoritàriament–, les infermeres reprenen les jornades de mobilitzacions de la vaga indefinida convocada el passat 12 de desembre, i s’hi afegeixen els tècnics sanitaris d’hospital i d’atenció primària, que treballen a urgències, laboratoris i quiròfans.
Tot i haver tingut un primer contacte directe amb el conseller de Salut, Manel Balcells, el passat 4 de gener, Infermeres de Catalunya continua endavant la vaga indefinida iniciada abans de festes. Segons la presidenta del sindicat organitzador, Núria Guirado, «han de succeïr coses tangibles per a poder aturar aquesta vaga”. “El dia 4 estàvem citats representants dels sindicats d’Infermeres de Catalunya en una reunió institucional per part del departament de Salut on vam poder expressar les nostres reivindicacions de primera mà. El conseller es va mostrar coneixedor d’aquestes reivindicacions i ens va oferir formar part d’una taula tècnica de millora de la professió, juntament amb consell de col·legis professionals i societats científiques, i hem d’acabar d’estudiar aquesta oferta; també vam poder obrir un espai de diàleg, però en cap cas la reunió era de caràcter negociador, sinó que era institucional, per a posar-nos cara i per a conèixer les reivindicacions”, explica Guirado. Tanmateix, la presidenta d’Infermeres per Catalunya va apuntar que «a nivell autonòmic, si hi ha voluntat de govern, hi ha coses que es poden començar a fer, no cal esperar».
Alguna de les pancartes reivindicatives.
Una setmana plena de mobilitzacions
La jornada d’ahir va portar a mig miler d’infermeres des de la plaça Universitat i la plaça Tetuan (hi havia dos punts de sortida) fins a les portes de la Generalitat a ritme de #lesinfermeresdiemprou; aquest matí hi ha prevista una concentració davant del departament de Salut i demà Infermeres de Catalunya s’adhereixen a les concentracions que diferents entitats i moviments socials –com ara Marea Blanca– han organitzat a favor de la sanitat pública. Per al proper dissabte dia 13 hi ha prevista una gran mobilització a Barcelona, de caire més festiu i familiar, que pretén incloure a tota la ciutadania.
Pel que fa a la vaga anunciada pels tècnics que treballen a urgències, laboratoris i quiròfans, Núria Guirado, considera que «els tècnics sanitaris han anunciat una vaga indefinida a banda, però en el tema de la recategorització, per exemple, ens uneix el mateix; en aquest aspecte estaríem aliniats, i no descartem fer accions conjuntes. Al final, ens uneix molt més del què ens separa, i el problema dels professionals sanitaris de Catalunya no és només de les Infermeres. Nosaltres som un sindicat professional i defensem a les infermeres, però ens sumarem sempre a qualsevol company o professional que defensi una millora de les condicions laboral, perquè això impacta directament en una millor salut per a tots”. El col·lectiu de tècnics sanitaris al·lega que l’acord de l’ICS signat recentment pel departament de Salut i els sindicats majoritaris no els té en compte i sosté que se’ls invisibilitza; reclamen que se’ls reconegui la vàlua professional i que se’ls pagui proporcionalment la feina que fan. Les protestes que es van iniciar ahir a les portes de l’hospital de la Vall d’Hebron afecta a tot el personal tècnic superior sanitari, tècnics en cures d’infermeria i tècnics de farmàcia i parafarmàcia de l’Institut Català de la Salut de Catalunya. Els tècnics sanitaris inclouen també personal d’urgències, laboratoris i quiròfans i podria haver afectacions en serveis com proves d’imatge, analítiques, electrocardiogrames o biòpsies.
Elles, en concret, són dues de les infermeres que reclamen una millora del sistema sanitari. Les reivindicacions parteixen de dos eixos. D’una banda, el reconeixement legal de les professionals com a persones graduades. I, d’altra banda, una compensació econòmica per aquelles feines que fan, però que no corresponen estrictament a la infermeria.
Dels dies de vaga, però, els queda una espina: “Tenim la sensació de responsabilitat amb la feina; som compromeses i treballem per cuidar les persones. Deixar de treballar vol dir deixar les persones de banda. Entrem en una sensació d’ambivalència”.
Quin balanç feu del primer mig mes de vaga?
Laia: per mi és històric. Hi ha hagut vagues de metges i a escala general, però és la primera indefinida exclusivament d’infermeres.
Núria: tot va començar abans de la convocatòria de vaga. Hi va haver moviment en els grups de WhatsApp, ens vam posar d’acord. Vam veure que, al global de Catalunya, les infermeres estem molt d’acord en la injustícia que percebem. És un malestar conjunt als Centres d’Atenció Primària (CAP), als hospitals, per part de les llevadores…
Com heu gestionat la vaga entre el personal del CAP Rambla i El Pla?
L: els serveis mínims per a vagues indefinides és del 25%. Hi ha gent que ha fet més dies o menys perquè, al final, repercuteix econòmicament. Entre els treballadors, hem definit les tasques que hem de fer i quines deixem de fer; hem fet un treball col·laboratiu.
N: el nostre cap diu qui està de mínims i qui ha de venir a treballar. Som tres treballadors al matí i tres a la tarda. S’intenta que hi hagi algú per domicili, urgències i suport. Cada tres dies, n’hem de venir un. Estem fent les cures i els tractaments que no es poden endarrerir. Fins fa un mes, les infermeres hem assumit feines que anys enrere havien estat del metge, com la gestió de principi a final de refredats, grips, infeccions d’orina, ull vermell… Com que aquests temes són mèdics.
L: la primera setmana va haver-hi més mobilitzacions programades i més companyes van fer vaga.
N: a l’hospital es queixaven que no han pogut fer vaga perquè, en situació normal, ja són mínims. Les que sortien a les manifestacions era perquè no els tocava treballar.
Com definiríeu els eixos bàsics de les reivindicacions?
L: l’últim acord del Departament de Salut, previ al que s’ha iniciat ara, és del 2006, i estem al 2024. Aproximadament des del 2012 existeixen graus universitaris; van desaparèixer les llicenciatures i les diplomatures. Jo sóc diplomada, però amb el canvi de sistema equival a un grau. Tots els infermers, psicòlegs, nutricionistes… són graus universitaris; és la mateixa titulació. Ara bé, de cara a l’administració, es continua classificant amb el sistema d’abans: el que abans eren llicenciats tenen un nivell i, els diplomats, un per sota. Era i és molt jeràrquic. Nosaltres demanem que, si tot són graus, tothom tingui la mateixa classificació.
N: el 2023 s’ha fet el nou acord i hi ha hagut canvis pel mig, cal actualitzar-ho.
L: una altra qüestió són les especialitats. Des que apareixen els graus, també hi ha les especialitats. Abans, tu feies la diplomatura i un postgrau o màster per especialitzar-te, però ara es fa amb els exàmens EIR (Infermers Interns Residents). Però les companyes que ho fan no tenen garantit que tinguin feina de la seva especialitat. És a dir, no reivindiquem només que se’ns reconegui econòmicament, també és el fet que, si m’he format en un camp, pugui treballar-hi exclusivament.
N: en altres paraules, si tens l’especialitat de primària (CAP), no és perquè vagis a l’hospital.
«Nosaltres fem l’exploració, però no diagnostiquem ni tractem. Fins ara ho hem fet sense que se’ns reconegués laboralment i econòmicament». | Guillem Mendoza
Vosaltres treballeu en la vostra especialitat?
N: sí, les dues som de família comunitària.
L: en el meu cas, que sóc de diplomatura, l’any 2010 ens van donar la possibilitat d’apuntar-nos a un examen. Podíem presentar-nos les que teníem certa experiència i un màster o postgrau. L’examen el vam fer fa 1 any i mig. Qui no ha aprovat l’examen, no tindrà possibilitat de tenir especialitat.
N: era un examen d’anivellació, amb només una revàlida. Està bé que la professió evolucioni, però també ho han de fer els reconeixements legals i econòmics. Si agafes una responsabilitat que abans no tenies, com ha succeït fins fa un mes, el normal és que tinguis recompensa.
Hi ha molta gent que no pot dedicar-se a la seva especialitat?
L: cada any surten a Espanya unes 2.000 places de residència (EIR) per a infermeria, però en aquest camp hi ha 300.000 persones. Perquè tothom tingui possibilitat han de passar molts anys.
N: i les especialitats que més criden l’atenció a infermeria són llevadora, pediatria i salut mental. És més difícil accedir-hi.
En l’actualitat, ja hi és el III Acord de l’Institut Català de la Salut (ICS), que injectarà 320 milions d’euros. Quina valoració en feu?
L: és molt poc equitatiu, no només per a les infermeres, sinó per a tothom que treballa en un ambulatori, hospital, presons… en algun lloc on hi ha una secció de salut. Les infermeres hi apareixem, però hi ha gent que no. Per exemple, manteniment.
N: el que ens va sobtar és la diferència de sou. A un metge se li ha incrementat en 20.000 euros anuals, cosa que ens alegra. Però aleshores et fixes en les infermeres i són uns 1.500 – 1.700 d’augment. Hi ha molt poca equitat.
L: s’hauria d’haver repartit d’una altra manera.
A un metge se li ha incrementat en 20.000€ anuals, cosa que ens alegra. Però et fixes en les infermeres i a elles només uns 1.500 – 1.700€ anuals.
Calen més diners?
N: és més la distribució.
L: els diners sempre ajuden, però, al cap i a la fi, cal el reconeixement de la feina i la definició de tasques. A més, a primària hi ha cada cop més manca de professionals; ens hem d’organitzar les que som. Al preacord he trobat a faltar una visibilització real del que fem i de com ens organitzem amb el que trobem, que és una població cada cop més vella.
En termes de personal, quina situació teniu al CAP Rambla?
L: som uns 15 treballadors. Aquest assumeix més població i, per això, n’hi ha més que al Pla. Pediatria, per exemple, està aquí i tots els infants s’atenen en aquest. El que condiciona més és que els treballadors siguin fixes o eventuals. Si som sempre els mateixos, ens podem organitzar i avançar. En canvi, és més complicat si els canvis són constants.
N: més enllà de Sant Feliu, els CAPs també són diferents en funció del barri. El pacient, la procedència… són petits canvis dins de la mateixa professió.
Hi ha un problema de recursos humans?
N: falten infermeres i metges.
L: en pocs anys s’ha jubilat molta gent de la generació del babyboom. També, hi ha molta gent que acaba la carrera i marxa a l’estranger perquè té altres inquietuds, millor recompensa o per qüestió del reconeixement de la feina.
N: la primària potser no és tan lluïda com una altra especialitat, però és necessària, perquè és la porta d’entrada al sistema sanitari. Si hi hagués una bona base a l’assistència primària, no hauria de passar tanta gent a l’hospital. Socialment, però, no està tan reconeguda.
Pancartes reivindicatives als carrers de Sant Feliu. | Guillem Mendoza
Hi ha una bona base a l’atenció primària?
N: falten recursos de diagnòstic, sobretot de personal especialitzat. Hi ha molta llista d’espera i no és el que voldríem com a pacients ni el que volem com a infermeres. Al CAP Rambla, està tot cobert al 100%. Ens caldria un metge més perquè les urgències estan atapeïdes cada dia. Potser la percepció de l’usuari no és la mateixa, però ho veiem així. Les llistes per a alguns especialistes també són llargues.
L: i falten altres professionals. De treballadors socials, només hi ha 1 persona.
N: és una figura indispensable, només en tenim una i no creiem que estigui valorada com hauria d’estar.
L: de TCAE (Tècnics de Cures Auxiliars d’Infermeria) només en tenim dos, un al matí i l’altre a la tarda. El volum de personal que hi ha més és metges, infermers i administratius. Trobo que hi ha dificultat per trobar personal. Cal donar un impuls a la primària des de les facultats, tant de medicina com d’infermeria. Per exemple, a l’últim repartiment de l’examen MIR no es van omplir totes les places de primària; vol dir que caldria fer algun canvi perquè fos més interessant de cara enfora. També hi influeix la temporalitat. No hi ha continuïtat laboral. Pots estar 3 anys treballant al mateix centre i no t’asseguren que t’hi quedis.
El 2021 es va aprovar un Reial Decret Llei per garantir estabilitat en els contractes. Quins canvis heu percebut?
L: al món de la sanitat el personal pot ser suplent, interí o fix. Periòdicament, es fan oposicions perquè l’interí passi a fix. Són processos molt lents. Quan es fa l’examen, fins que acaba el procés poden passar 3 o 4 anys. Les últimes oposicions d’infermeria van trigar 5 anys.
N: nosaltres vam fer l’examen l’any 2019 i ens han donat plaça fixa aquest any. Ara, el que també fan és que les persones que tenen més temps treballat els donen la plaça per mèrits. És com si fos una convalidació. No són funcionaris però tenen la feina indefinida.
Quines considereu que són les línies de futur de la vaga?
N: al principi era molt optimista. Veia alguna cosa que no havia passat mai. Anàvem totes a una. Pensava “aquest cop sí, ens faran cas perquè som imprescindibles en el sistema”. Ara la cosa va afluixant i no ho veig tan positivament.
L: comences animada, però una cosa indefinida a escala econòmica és complicada. Les infermeres tenim la sensació de responsabilitat amb la feina; som compromeses i treballem per cuidar les persones. Deixar de treballar vol dir deixar les persones de banda. Entrem en una sensació d’ambivalència. Queda molt per fer a les diferents professions que treballen a la salut. Continua sent un sistema classista. La gent del carrer no sap el que fem les infermeres o les treballadores socials. Hi ha un rol autònom que no es coneix.
Un centenar de directius d’Atenció Primària de la zona de Barcelona amenacen de dimitir si l’administració no mou fitxa en els propers tres mesos. El conveni de l’ICS que es va signar fa unes setmanes després de disset anys congelat no convenç i afegeix pressió al conseller de Salut, Manel Balcells.
A la vaga indefinida convocada des del dia 12 de desembre per Infermeres de Catalunya, s’afegeix ara l’amenaça de dimissió de directius de més de cinquanta centres sanitaris (CAPs, CUAPs, ASSIRs i EAPs), que representen un 60% del total que hi ha a la capital catalana. En una carta conjunta acusen el Departament de Salut de proposar “mesures classistes” que “representen el trencament d’un dels fonaments de l’Atenció Primària: el treball en equip”.
Les crítiques es dirigeixen al conveni laboral plantejat a l’ICS, l’entitat pública que gestiona el 80% dels centres d’atenció primària catalans. El qualifiquen de “falta de respecte” pels desequilibris entre els metges i la resta de personal. Lamenten que millora especialment les condicions laborals dels metges, per evitar que marxin a altres països, però queda curt per a la resta de treballadors de l’Atenció Primària. Posen el focus en les infermeres, administratius, auxiliars d’administració, auxiliars d’infermeria, llevadores, fisioterapeutes i treballadors socials. Insisteixen que es treballa com a equips i critiquen que les infermeres tenen més tasques a fer com la prescripció d’alguns medicaments, un major esforç que no es veu contemplat en el nou conveni. Afegeixen que hi ha hores extres que no es podran pagar a alguns treballadors, o la desigualtat amb el complement d’exclusivitat, que només es pagarà als metges per evitar que marxin a la privada. En el cas del personal d’administració lamenten que tota la millora que contempla el conveni és d’un augment de 131 euros a l’any.
Des del Departament de Salut treuen pit d’haver fet una injecció de 320 milions d’euros amb el nou conveni, tot i que ja s’han reunit amb els signants de la carta per revisar alguns dels punts amb els quals hi ha conflicte.
El conseller Balcells posa com a condició per a reunir-se que es desconvoqui la vaga indefinida
Infermeres de Catalunya va convocar una vaga indefinida el passat 12 de desembre que continua, a conseqüència del nou conveni de l’ICS davant la falta de millores per a les infermeres. El conseller de Salut ha posat com a condició per a reunir-se amb el sindicat que aturi la vaga indefinida i demana “espai de diàleg adequat” per “abordar les reivindicacions professionals”. Tot i que insisteix que no menysté el sindicat, la vaga ni el malestar, demana abordar el conflicte des del punt de vista “professional” i “no sindical”.
Tot i que Infermeres de Catalunya no té representació a les taules de negociació, ha sabut mobilitzar el col·lectiu amb especial incidència entre les d’atenció primària. Tot i que hi ha hagut contacte amb responsables del Departament de Salut, des del sindicat demanen reunir-se directament amb el conseller, que assegura que “hi ha unes regles de joc sindicals que s’han de complir”, en referència al fet que el conveni el va signar la majoria de sindicats amb representació (SATSE, Metges de Catalunya, CCOO i UGT) i que els convocants de la vaga no tenen representació. “Conseller, la vaga continua. Primer parlem i després decidim desconvocar la vaga, si arribem a un acord. “Aquestes són les regles i no les podem canviar”, han respost des d’Infermeres de Catalunya.
“És legítim queixar-se, però no repetirem les negociacions. El conveni està signat per 13 dels 15 delegats. Hi ha un sindicat que fa vaga, però és minoritari, i no em refereixo que les infermeres siguin minoritàries, sinó que el sindicat no té representació a la taula. Que a dia d’avui tindrien majoria absoluta? Potser sí, però no hi ha eleccions. Això sí, han mogut molta gent, i és important, perquè indica que hi ha malestar tot i les condicions laborals signades. Aquesta és la lectura”, afirma el conseller de Salut.
El pròxim 3 de gener s’ha convocat una primera reunió amb col·legis d’infermeria, amb la voluntat d’ampliar-la a societats científiques i continuar amb converses amb els sindicats. El conseller admet el “malestar” i assenyala que cal avançar en el reconeixement dels perfils professionals i assegura que si cada cop tenen més feina qualificada s’ha de reconèixer i pagar-ho.
«Si no hi ha un gest clar d’asseure’s i obrir un espai de diàleg amb el conseller, potser haurem de pujar el to de les nostres reivindicacions. Estem valorant quines són les accions a dur a terme en els propers dies”. Aquesta és la posició del sindicat Infermeres de Catalunya després d’acabar la vuitena jornada de vaga consecutiva del sector i passar el matí i bona part de la tarda davant del Palau de la Generalitat sense obtenir cap resposta per part del departament de Salut. La mobilització d’ahir va tenir el punt de partida a la plaça d’Urquinaona i va acabar a la plaça de Sant Jaume cap a quarts de sis.
En els darrers dies s’ha pogut veure un moviment del sector de la infermeria sense precedents, que des del sindicat d’infermeres organitzador valoren molt positivament: «Estem molt satisfetes del seguiment de les infermeres, sobretot d’aquesta unió d’infermeres reclamant en una sola veu«, reconeix Núria Guirado, presidenta d’Infermeres de Catalunya; «Nosaltres hem convocat una vaga, amb unes reivindicacions, i les infermeres se senten identificades; si no, no haguessin participat en les mobilitzacions tantes infermeres; per tant, creiem que és important que el conseller escolti a les infermeres i poguem trobar un espai de diàleg», afegeix.
Mobilització del sector davant del Palau de la Generalitat. | Infermeres de Catalunya
El sector de la infermeria reivindica un reconeixement i esgrimeix millores de les condicions laborals, a banda dels dos convenis signats pel departament de Salut: amb la concertada (a principis d’any) i aquest darrer III Acord de l’Institut Català de la Salut. En aquest sentit, Guirado apunta «nosaltres aquests convenis no tenim maneres de canviar-los, però hi ha altres coses que poden sumar i que milloren les condicions laborals dels professionals, i aquí és on nosaltres entrem. Quan parlem de condicions laborals no parlem nosaltres de millores econòmiques, que també, sinó de coses com, per exemple, que a les infermeres d’hospital se’ls comptabilitzi el temps d’encabalgament de passi de torn com part de la seva jornada efectiva, o que les infermeres d’atenció primària no hagin d’utilitzar el vehicle propi per a fer les atencions domiciliàries, que s’augmenti la flota de vehicles… que ens donin els instruments per a garantir aquesta cartera de serveis».
En aquesta línia, des de l’Associació d’Infermeria Familiar i Comunitària (AiFiCC), Ester Giménez destaca que el sector de la infermeria no és de fer vagues, però que «aquestes mobilitzacions reflexen el malestar de la infermeria, que es porta arrossegant des de fa anys, i és la forma de canalitzar-ho«, i demana «que es valori tota la feina que s’està fent a l’atenció primària, que se’n parla molt però realment no s’està valorant, i no es porta a la pràctica, que s’incorporin recursos reals per a donar tota l’atenció que cal; els professionals no poden estar amb aquesta tensió i aquesta saturació constant«.
D’altra banda, el Fòrum Català d’Atenció Primària (FoCAP), ha anat un pas més enllà i demana la destitució del conseller de salut, Manel Balcells. En un comunicat enviat als mitjans de comunicació considera que:
«Lluny de reconèixer el valor de les professions no mèdiques, el conseller de Salut, Manel Balcells, ha actuat de manera prepotent i ha menyspreat de manera repetida les seves reivindicacions. Entenem que ni la societat ni el Govern es poden permetre aquestes actuacions dels responsables de la major empresa sanitària del país, que té un valor estratègic per al benestar de la població.
Per això, demanem al president Pere Aragonès que destitueixi Balcells del seu càrrec i nomeni un nou conseller, o una nova consellera, que tingui la capacitat de respondre als reptes importantíssims que té a l’actualitat el sistema sanitari català, començant per la reparació dels greuges patits pels professionals, tots, i el seu reconeixement d’acord amb les seves competències».
Pel que fa a les properes mobilitzacions d’aquesta vaga indefinida, el sindicat convocant explica que es reuneixen cada vespre per decidir quines són les accions o mobilitzacions a fer en les properes 24-48 hores, en funció de les novetats que van succeïnt.
A les portes de la quarta jornada de vaga d’aquesta setmana del col·lectiu d’infermeres i infermers del sistema sanitari públic català –el més nombrós de l’Institut Català de la Salut (ICS)–, el departament de Salut de la Generalitat ha posat sobre la taula tres mesures per a intentar revertir la situació i aturar les mobilitzacions.
Entre elles, proposa traslladar avui mateix a la comissió delegada de Recursos Humans del Ministeri de Salut la demanda del canvi de les categories professionals. També pretén crear grups de treball per categories professionals en la Taula d’Harmonització que tindrà lloc el proper mes de gener i impulsar el funcionament d’aquests grups de treball per a donar resposta a demandes específiques, i intensificar les converses i la comunicació entre el departament de Salut i el Consell de Col·legis Professionals, així com amb les presidentes dels Col·legis de Catalunya i amb totes les societats científiques. Amb aquestes tres mesures el conseller Manel Balcells pretén calmar els ànims i les reivindicacions d’un col·lectiu que se sent menystingut i cansat després d’anys de retallades dins del sector i de fer front a una pandèmia amb recursos molt limitats i grans mancances i treballant amb unes condicions laborals molt millorables.
El perquè de la vaga
El sindicat Infermeres de Catalunya, capdavanter de les protestes del sector, manifesta que “Les infermeres i els infermers que treballem al sistema públic de salut de Catalunya hem arribat al límit I ja no podem tolerar més el menyspreu reiterat cap a la nostra professió. Els motius son molts i molt diversos i fa massa anys que els arrosseguem.
La signatura del III Conveni Col·lectiu de Treball dels hospitals d’aguts, centres d’atenció primària, centres sociosanitaris i centres de salut mental, concertats amb el Servei Català de la Salut, al gener del 2023, junt amb la darrera signatura del preacord del III Acord de condicions de treball del personal estatutari de l’ICS, han fet que les infermeres i els infermers diguem prou!
Veiem com, de nou, l’administració pública torna a menystenir-nos com a professionals. Unes condicions de treball cada vegada més complexes, amb més sobrecàrrega assistencial i més assumpció de noves funcions i responsabilitats.
Les infermeres hem assumit els sacrificis personals necessaris i hem entomat les noves responsabilitats amb professionalitat, eficiència i la voluntat de cuidar des d’una visió integral de la persona.
La nostra professió ha anat evolucionant al ritme de les necessitats de la població i del sistema, així com també ho hem fet a nivell formatiu. Fa més d’una dècada que les infermeres som graduades, amb titulació acadèmica equivalent a psicòlogues, o altres professionals classificats en la categoria A1.
Hem assumit noves competències i responsabilitats, hem acompanyat i protegit la població durant la pandèmia, hem liderat la vacunació i som peces claus en la reforma del sistema sanitari.
S’han desenvolupat especialitats infermeres de salut mental, del treball, geriatria, familiar i comunitària, pediàtrica, medico-quirúrgica i llevadores, de les quals, el sistema sanitari català només reconeix les llevadores. Tot i això, les llevadores estem invisibilitzades, ignorades i menystingudes. Creiem que aquesta és una forma d’expressió de violència institucional dintre d’unes estructures que reprodueixen el sistema patriarcal. Visibilitzem aquesta violència institucional perquè la patim les llevadores pel fet de ser dones (majoritàriament). Demanem voluntat política pel reconeixement professional i retributiu que ens mereixem”.
Per la seva banda, Balcells ha destacat davant dels mitjans de comunicació que el Tercer Acord de l’Institut Català de la Salut «és un molt bon acord, que permet moltes coses, i ha estat signat pels sindicats d’UGT, CC.OO., Satse (específic d’Infermeres) i Sindicat de Metges (que és la primera vegada que signa un acord de l’ICS)”. CATAC és l’únic sindicat amb presència a la taula sectorial que no va signar l’acord i s’adhereix a la vaga convocada per sindicats minoritaris i liderada per Infermeres de Catalunya. Balcells ha insistit que “el Tercer Acord no el tocarem, perquè és un bon conveni, però sí que permet que hi hagi millores”.
Millores salarials
En aquesta mateixa línia es van posicionar ahir membres del departament de Salut com el gerent de l’ICS, Xavier Pérez, i la directora de cures infermeres del Sistema de Salut de Catalunya, Carme Planas, els quals tot i entendre el malestar del col·lectiu i insistir en el fet que aquest Tercer Acord “és només l’inici d’un camí”, van a exhibir les millores del nou acord salarial per als treballadors de l’Institut Català de la Salut (ICS) amb el qual, van assegurar, el personal d’infermeria cobrarà uns 5.000 euros anuals més de mitjana de salari fix a l’atenció primària i uns 2.500 a l’atenció hospitalària, sense comptar els objectius variables (coneguts com a DPO), que passen d’un màxim de 3.310 a 2.810 euros, ni altres complements, com el de carrera professional per infermera especialista i especialitzada, que es veuen finalment reconegudes, segons la conselleria.
Així, segons les dades facilitades pel Departament de Salut, el salari fix mínim d’una infermera de Primària passarà dels 28.871 euros actuals als 35.187, amb una quantitat màxima de 39.212. A aquestes xifres se li podran sumar un màxim de 2.810 euros de DPO, i 1.500 més per les especialitats reconegudes. A aquesta última partida, però, només aspira un terç de la plantilla dels ambulatoris, i un 10% als hospitals, que tindrien el títol oficial d’especialista ja sigui per via excepcional o via EIR. Aquests canvis salarials es veuran reflectits en la nòmina del proper mes de gener amb caràcter retroactiu des del 23 de novembre, que és quan es va signar l’acord.
Les infermeres es planten i comencen avui una vaga indefinida. “Fa temps que aguantem una situació límit que tenim des d’abans de la pandèmia, que ha evidenciat les mancances del sistema”, afirma Núria Guirado, presidenta d’Infermeres de Catalunya, que afegeix que “fa més de deu anys que assumim més tasques i competències cobrant el mateix”. Una situació que ha esclatat amb la signatura del conveni del SISCAT i recentment amb el de l’ICS.
La convocatòria es dirigeix a totes les infermeres que treballin als centres del sistema sanitari integral d’utilització pública de Catalunya (SISCAT) i des del sindicat lamenten sobretot “el maltractament” a les llevadores, que tot i haver de tenir especialitat per exercir “no es veu reconegut en condicions laborals i econòmiques”. Infermeres de Catalunya destaca l’evolució professional i formativa del sector, amb noves competències que les han convertit en una peça clau del sistema. No obstant, troben a faltar un reconeixement social, econòmic i laboral de la professió.
Salut no s’asseu a negociar
Des d’Infermeres de Catalunya culpen al Departament de Salut del “menyspreu” del col·lectiu que es tradueix en un deteriorament de la salut física i mental i inclús abandonament de la professió. Afirmen que fins al moment “ningú del departament ha demanat parlar amb nosaltres” i asseguren que la vaga no s’aturarà fins que es negociïn les reivindicacions de les infermeres. Adverteixen que no acceptaran excuses: “volem fets i no paraules”.
Exigeixen un reconeixement professional i laboral, en competències, responsabilitats i en retribució econòmica i reduir la càrrega de feina amb una disminució de les ràtios. D’altra banda, troben a faltar cobertura legal i econòmica en moltes de les noves tasques que assumeixen. També demanen que el temps de visita sigui variable entre 10 i 30 minuts en Atenció Primària per adequar-lo a la intervenció i una unificació de tots els convenis sanitaris: “una mateixa feina, un mateix conveni”, afirmen.
En l’àmbit laboral i econòmic, demanen recuperar les condicions anteriors a la crisi immobiliària, amb una jornada que passi de les 1642h anuals a les 1599h, recuperar el 5% de reducció de massa salarial, que es va retallar el 2010 amb Zapatero i el 2012 amb Montilla. També reclamen la jubilació anticipada voluntària, una compensació econòmica per la prolongació de jornada, plus de perillositat i un complement d’exclusivitat per la imposició de torns que impedeix compaginar amb una altra feina. Tot i així, destaquen que la solució és una profunda reestructuració del sistema i apunten a una falta de professionals que suposa una sobrecàrrega de tots els perfils professionals. “Ja estem fartes de ser la mà d’obra barata i qualificada del sistema, de copets a l’esquena, d’aplaudiments i reconeixements buits”, conclou el manifest.
Setmana de mobilitzacions a la sanitat catalana
Sindicats com la CGT, la intersindical i el CATAC han convocat vagues avui dimarts 12 de desembre i demà dimecres 13 de desembre, ja que tant infermeres com personal administratiu se senten “menyspreats” respecte a la millora de condicions dels metges. Els sindicats assenyalen que “és un acord que inclou millores, però des del 2006 no n’hi havia cap i ara s’obliden coses de base”. Lamenten que, els metges “tindran un augment de 15.000 euros anuals, mentre que el personal administratiu rebrà 131 euros més a l’any”. Altres reivindicacions com el complement d’exclusivitat o deixar de fer guàrdies a partir dels 60 anys s’ha reconegut als metges mentre que al col·lectiu de les infermeres no. Sindicats majoritaris com CCOO, UGT i Metges de Catalunya no secundaran la vaga i defensen el III Acord i justifiquen que els metges tenen més millores perquè “fan més hores i més guàrdies”.
El III Acord de la Mesa Sectorial de Negociació de Sanitat sobre les condicions de treball del personal estatuari de l’Institut Català de la Salut (ICS) va obtenir ahir la conformitat dels sindicats CCOO, UGT, Metges de Catalunya i SATSE (tots menys CATAC) després de la lluita i protesta dels treballadors, i una vaga a principis d’any convocada pel sindicat majoritari.
La mesura preveu una injecció addicional de 320 milions d’euros anuals per part de la Conselleria de Saluti afectaria a més de 50.000 professionals de l’àmbit sanitari d’aquesta empresa pública -l’ICS-, que gestiona fins a 289 equips d’atenció primària i vuit hospitals catalans. El nou conveni col·lectiu arriba deu mesos després que el que es va signar amb la sanitat concertada del Sistema Sanitari Integral d’Utilització Pública de Catalunya (SISCAT); el conseller de Salut, Manel Balcells va destacar ahir que aquest acord «reverteix les retallades del 2010″ i els estralls de la pandèmia» i «equipara» les condicions del metge de primària a les d’hospital.
Entre les mesures que s’inclouen es preveu que els metges tinguin millores salarials des que s’incorporin a l’ICS i es crea un complement específic per a l’atenció primària i un complement per al metge sènior, per a quan deixi de fer guàrdies. També s’augmentarà als facultatius un 30% el preu de les guàrdies, amb una actualització de tarifes que ja es va pactar al conveni del SISCAT, i en l’àmbit de la infermeria, es reconeix el nivell de grau d’infermeria en la categoria salarial, així com les seves especialitzacions. El sou fix del personal d’infermeria augmentarà en 1.700 euros anuals i el complement específic de professionals, com ara fisioterapeutes, s’homologarà al de la concertada amb 1.700 euros a l’any.
Resum de millores assolides
Jornada laboral
Jornada unificada de 1.642 hores anuals per a tot el personal facultatiu.
Jornada de quatre matins i una tarda setmanal per als facultatius d’àmbit hospitalari, distribuïda:
Matí de 8h a 15.30 hores
Una tarda a la setmana, amb dues opcions;
Fins a les 20 hores, si es fa en cinc dies
Fins a les 21 hores, si es fa un mateix dia la jornada de matí i tarda
Per als professionals amb més de 3 anys d’antiguitat, la jornada de tarda setmanal no serà obligatòria, sinó voluntària.
Creació en un termini de tres mesos d’una comissió de seguiment sobre la conciliació del personal facultatiu.
Limitació de la jornada anual màxima a 2.187 hores, equivalents a 48 hores setmanes, sumant jornada ordinària, complementària, mòduls de guàrdia i l’escreix per contingent addicional realitzat fora de la jornada ordinària.
Guàrdies
Regulació de les guàrdies localitzades o de crida, que computarà com a jornada efectiva i es retribuirà com a presencial si es requereix la presència del professional, incrementant la retribució en una hora de treball en concepte desplaçament.
Exoneració voluntària de les guàrdies localitzades a partir dels 50 anys de manera progressiva:
1 gener 2024, professionals que compleixin 60 anys
1 gener 2025, professionals que compleixin 55 anys
1 gener 2027, professionals que compleixin 50 anys
Blindatge del descans postguàrdia.
Establiment d’un màxim obligatori de quatre guàrdies mensuals, una de les quals en dia festiu.
Carrera professional
Reconeixement del tots els anys efectivament treballats al sistema públic de salut per sol·licitar els diferents nivells de carrera professional.
Reconeixement automàtic del nivell de carrera professional que acreditin els facultatius provinents del SISCAT.
Millora de la puntuació en els factors d´activitat assistencial i formació, així com l’eliminació de topall màxim per poder canviar de nivell.
Objectius (DPO)
DPO pactades i signades durant el primer trimestre de l’any, excloent la inclusió d’objectius a realitzar fora de la jornada de treball.
Dret a percebre DPO si se superen els 175 dies anuals de treball a l’ICS per a qualsevol tipus de nomenament i durada contractual.
Retribucions
Equiparació del preu de l’hora de guàrdia al de la sanitat concertada.
Millora del complement específic per al personal mèdic d’atenció primària.
Nou tram del complement específic per desplaçaments a domicilis, consultoris locals, residències i altres serveis comunitaris.
Nou tram del complement específic per als llocs de difícil cobertura d’atenció primària.
Nou complement retributiu de continuïtat assistencial.
Increment del complement de carrera professional a partir del segon nivell.
Pagament de la mitjana de les guàrdies treballades els 12 mesos anteriors en els casos de baixa laboral per accident de treball, malaltia professional, risc durant l’embaràs, permís maternal i paternal i permís per adopció.
Nou complement d’exoneració de guàrdies per edat:
2.000€ anuals, si es demana l’exempció als 50 anys
2.500€ anuals, si es demana als 55 anys
3.000€ anuals, si l’exempció es demana a partir dels 60 anys
