Just Deploy It!

Categoría: Drets laborals

  • El TSJC condemna a Interior i l’obliga a avaluar els riscos laborals dels bombers

    El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha condemnat el Departament de l’Interior a avaluar els riscos laborals dels bombers en les tasques operatives. El dictamen es produeix arran d’una denúncia de l’Agrupació de Bombers de CCOO interposada el passat novembre per la manca d’aplicació de la Llei de Prevenció de Riscos Laborals (PRL) i de l’incompliment d’un requeriment de la Inspecció de Treball relacionat amb l’avaluació de riscos de les tasques operatives com són els incendis. 

    Una professió cancerígena, segons l’OMS

    La sentència, ja ferma perquè la Generalitat no l’ha recorregut, es produeix menys d’un any després que l’OMS elevés el risc de càncer professional dels bombers. El compliment serà “imminent”, segons CCOO i el Govern haurà d’avaluar les tasques operatives que realitza el cos de bombers i bomberes i a complir la Llei de PRL. Per tant, haurà de reconsiderar l’equipament, les dotacions, els agents cancerígens, el soroll o les mesures higièniques del personal, ja que des del sindicat afirmen que hi ha riscos per a la plantilla per “una infradotació del personal”. A més, de l’avaluació de riscos, l’Executiu haurà de fer una proposta de mesures correctores amb una planificació temporal de l’aplicació, econòmica i amb un personal que ho gestioni i se’n faci responsable. El coordinador de l’Agrupació de Bombers de CCOO Joan Biescas assegura que estaran atents que “es tinguin en compte els riscos reals de la professió”, ja que les avaluacions de riscos les fa el servei de prevenció del Departament de l’Interior i els delegats de prevenció dels sindicats. 

    La Generalitat havia incomplert un requeriment de la Inspecció de Treball

    El 2018 l’Agrupació de Bombers de CCOO va interposar una denúncia a Inspecció de Treball per l’avaluació de riscos de les tasques operatives. Des del Departament d’Interior es van presentar al·legacions i el 2019 la Inspecció feia un requeriment definitiu al Govern. Interior va fer una planificació per a complir-lo en tres anys, tot i que un cop acabat el termini el compliment “ha estat insuficient”, afirma Biescas. El sindicat va renegociar amb l’Executiu el compliment del requeriment, i després de no arribar a cap acord es va presentar la denúncia, que ha donat la raó a CCOO. 

    Des del sindicat afirmen que “la sentència ajudarà a salvaguardar i millorar la salut dels bombers i bomberes de Catalunya i també pot servir com a referència per a futures sentències per a les persones treballadores a la resta de l’Estat”. 

     

  • El Govern aprova noves mesures de protecció de la salut dels treballadors davant la calor extrema

    El Govern central ha reforçat les mesures de protecció laboral davant les onades de calor i deixa en mans de les empreses decidir quines tasques es poden dur a terme en pics de calor. El decret que es publicava el divendres al BOE i, per tant, ja està en vigor introdueix canvis normatius en “les feines a l’aire lliure i en els llocs de treball que per l’activitat que es desenvolupa no poden ser en espais tancats”.

    Tot i que la legislació vigent ja obligava les empreses a garantir la salut i seguretat dels treballadors, els canvis normatius introdueixen mesures dedicades expressament a les altes temperatures. Tot i que no es prohibeixen totes les tasques a l’aire lliure, les empreses sí que tindran l’obligació de paralitzar les activitats que puguin suposar un risc per elevades temperatures. El decret estableix que davant temperatures extremes s’haurà de prendre en consideració “les característiques de la feina i les característiques personals de cada treballador”. A més, hauran de contemplar “la prohibició de desenvolupar determinades tasques durant les hores del dia en què concorrin fenòmens meteorològics adversos, en aquells casos en què no es pugui garantir la deguda protecció de la persona treballadora”.

    L’Executiu se centra en les mesures que han de prendre les empreses en cas que l’AEMET o els organismes autonòmics emetin un avís de fenòmens meteorològics adversos de nivell taronja o vermell per altes temperatures.  “Resultarà obligatòria l’adaptació de les condicions de treball, inclosa la reducció o modificació de les hores de la jornada prevista”, afirma. Les alertes s’activen a Espanya als 40 graus en les zones més caloroses i als 37 en les més fresques i fa obligatòria l’adaptació de les tasques si “no es garanteix la protecció de les persones treballadores”.

    Des dels sindicats destaquen mesures preventives davant la calor com augmentar les pauses i descansos en espais frescos, proveir d’aigua a la plantilla, adaptar els uniformes o augmentar la rotació del personal. La llei de prevenció de riscos laborals reconeix el dret dels treballadors a “interrompre l’activitat i abandonar el lloc de treball” si es detecta una situació de risc per a la salut. A més, els representants legals dels treballadors també poden acordar la paralització de l’activitat dels treballadors i l’autoritat laboral té 24 hores per anul·lar la sol·licitud o ratificar-la. Els treballadors també poden denunciar a la Inspecció de Treball l’incompliment de les mesures amb sancions que segons la Llei sobre Infraccions i Sancions en l’Ordre Social (LISOS) poden arribar als 983.736 euros.

  • Dones de la neteja, malalties laborals i precarietat feminitzada

    L’ONU data que durant la pandèmia 7 de cada 10 llocs de treball sanitàries i de neteja van ser ocupats per dones. La feminització del sector de la neteja és una història inherent al mateix ofici: a Espanya, el 76% d’empleades de la neteja són dones, segons l’Estudi Grans Xifres del Sector Neteja 2022 elaborat per IFMA i ASPEL.

    Si bé són les dones les que sustenten la higiene i les cures de la societat, és un dels sectors més precaritzats i invisibilitzats. L’Associació Espanyola de Serveis Personals i Domèstics (AESPD) recull que és un mercat que genera uns 6000 milions d’euros, un 80% del volum dels quals es troba en l’economia submergida.

    La pandèmia, allà on les dones ocupaven llocs base imprescindibles per sostenir la crisi sanitària, va ser on van sortir a la superfície tots els dimonis classistes: com que no eren considerades personal sanitari, les dones de la neteja dels hospitals no van ser gratificades amb les “pagues covid”. Això sí, eren personal essencial obligat a assistir al seu lloc de treball en un moment d’alt risc. No va ser fins dos anys després, després de múltiples bloquejos parlamentaris a les ajudes i les reivindicacions de les afectades, que el Consell Executiu va aprovar la paga extra per a les treballadores de la neteja que, com diuen, entraven a netejar les habitacions abans que hi entressin els metges. Aquesta retribució, concebuda per traduir a escala econòmica l’agraïment que s’expressava a les vuit del vespre als balcons, arribava per a les netejadores un any més tard que per a la resta. De mitjana van cobrar 336’7 euros, un pagament fins a quatre vegades inferior al que van percebre infermers i metges.

    Un pagament fins a quatre vegades inferior al que van percebre infermers i metges

    El 2019, ja abans de la pandèmia, dades del Ministeri de Treball i Afers Socials apuntaven que les malalties relacionades amb “paràlisi dels nervis a causa de la pressió” prevalien el doble en les dones. Aquestes malalties són dins dels trastorns musculoesquelètics (TME) —que implica ossos, músculs, articulacions, tendons, lligaments, nervis i vasos sanguinis—, i són precisament les patologies més recurrents entre les netejadores. Dins d’aquestes neuropaties, hi ha una de les més famoses entre les netejadores: la síndrome de túnel carpià.

    Germanes de sang, d’ofici i de ferides

    “Tinc una cicatriu de la intervenció, però va sortir molt bé. Quan em van donar l’alta, vaig donar la mà al metge i va fer broma que tenia molta força” explica Emilia García, que ha estat dues dècades al sector de la neteja. La van operar del túnel carpià després d’anys de moviments repetitius i força manual. Amb aquesta síndrome, la mà perd mobilitat i força, a més de sentir dolor, entumiment i formigueig. L’American Academy of Orthopaedic Surgeons explica que “l’afecció es presenta quan un dels nervis principals de la mà, el nervi mitjà, es pinça o comprimeix quan passa pel canell”.

    La mà perd mobilitat i força, a més de sentir dolor, entumiment i formigueig

    El motxo no perdona, i és que la seva germana Juana, que fa quinze anys que és al món de la neteja, ha passat per la mateixa intervenció. Tot i que Emilia va gaudir de la corresponent baixa per estar contractada de manera regular, Juana va haver de calcular el seu temps de recuperació sense retribució per la malaltia laboral. “No tinc bé l’olfacte, gairebé no en tinc”, comenta Juana, “és pels productes químics que he fet servir per netejar”, afegeix. Aquest trastorn és conegut com a hipòsmia, un dels efectes secundaris menys coneguts de la tasca de neteja. L’exposició perllongada als químics pot afectar la percepció de les olors i sabors, o fins i tot bloquejar-la per complet, trastorn que és conegut com a anòsmia.

    No tinc bé l’olfacte pels productes químics que he fet servir per netejar

    A més de l’olfactiu, la Juana té brots d’asma produïts per aquesta mateixa inhalació d’agents tòxics. Rosa García és una altra de les germanes que es dedica a la neteja, després de 30 anys al sector, ha desenvolupat problemes a la pell: “el lleixiu em fa al·lèrgia, això ha estat amb el pas dels anys, perquè abans no em passava. Em surt com una mena de granellada”. La patologia a què es refereix Rosa és la dermatitis de contacte, que Medline defineix com una afecció per la qual la pell resulta “envermellida, dolorida o inflamada després del contacte directe amb una substància”. Una altra de les conseqüències que pateix arran d’aquest trastorn són unes esquerdes cròniques als palmells de les mans.

    Classisme i raons de gènere com a eixos de discriminació laboral

    A finals del 2022, la Sala Quarta del Tribunal Suprem reconeixia a una treballadora de la neteja la malaltia professional després d’haver trencat el maneguet rotador de l’espatlla. Al Reial decret 1299/2006, els oficis que apareixen com a susceptibles de malaltia laboral són majoritàriament de sectors masculinitzats: mineria, construcció… però per a les netejadores no hi ha una menció específica malgrat el seu treball exposat a químics, moviments pesants i repetitius o alta exposició a riscos laborals.

    L’Alt Tribunal va sentenciar que la netejadora estava incapacitada laboralment fruit de malaltia professional, aplicant la perspectiva de gènere a través de la LO 3/2007 per a la igualtat efectiva de dones i homes. Sota aquesta premissa la sentència esmentava que el RD 1299/2006 no contempla les netejadores com a “professió susceptible de generar una determinada malaltia professional, malgrat les fortes exigències físiques que comporta, especialment moviments repetitius”. Així aquesta decisió judicial intenta pal·liar el biaix històric sobre el nul reconeixement de les professionals de la neteja.

    La netejadora estava incapacitada laboralment fruit de malaltia professional

    El Conveni 189 (Conveni sobre el treball decent per a les treballadores i els treballadors domèstics) existeix des del 2011, però la seva ratificació i aplicació ha estat una tasca que ha quedat pendent. No va ser fins a l’any passat que es va activar la ratificació després d’una sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea que reconeixia la “discriminació” de la legislació espanyola per “raons de gènere” a les treballadores de la llar. A més, es va establir la nova llei per la qual les treballadores de la llar tenen dret a atur i s’acaba amb l’acomiadament sense causa. Ara bé, l’ombra de la precarització i les dones netejadores sotmeses als desitjos de l’economia submergida continuen assolant el sector feminitzat.

  • Els professionals sanitaris reclamen millores per a les seves condicions laborals

    Les infermeres, metges, i altres professionals sanitaris, van sortir a la vaga els dies 25 i 26 de gener en unes jornades de protesta que van concentrar a milers de treballadors de serveis públics. Després de les mobilitzacions, el Departament de Salut va negociar durant jornades intenses i a contrarellotge —Metges de Catalunya tenia previst tornar a la vaga els dies 1, 2 i 3 de febrer— per tal de tancar acords que permetessin la desconvocatòria. Després que organitzacions d’altres perfils sanitaris demanessin la seva inclusió a les negociacions i pactes diversos, amb motiu de l’1 de maig els sindicats i agrupacions del sector expliquen la situació i reclamacions dels treballadors de la salut.

    Metges: les necessitats urgents per a preservar la qualitat assistencial

    Per a Metges de Catalunya, hi ha diversos punts clau que són primordials perquè els facultatius mèdics puguin desenvolupar la seva feina en unes condicions favorables. David Arribas, vicesecretari general de l’organització sindical, apunta a la necessitat de captar i retenir el talent: «s’han d’establir mecanismes i fer temptador que la gent vulgui treballar al sistema públic». En un món on expressa, «hi ha una competència ferotge», cal marcar un full de ruta que garanteixi que «els professionals estiguin confortables i feliços». Cal revisar, diu Arribas, cap a on s’ha de mirar: «hem de tenir clar qui són els nostres ‘competidors’, si altres comunitats autònomes, altres models de gestió, països de l’entorn… analitzar i oferir condicions més avantatjoses on també juguin un paper important la investigació i la recerca».

    S’han d’establir mecanismes i fer temptador que la gent vulgui treballar al sistema públic

    Una de les reclamacions transversals que diversos col·lectius del sector sanitari van expressar durant les vagues -i que continuen reclamant- és la dotació de personal i la regulació de les càrregues de treball. Metges de Catalunya és contundent en aquesta línia, demanant estudis que «determinin quin és el màxim de feina que es pot realitzar per a cadascú dels rols del sistema, per tal de no esgotar-los, que no emmalalteixin i garantir la qualitat assistencial. Aquests estudis s’han de dur a terme com més aviat millor per tal que els professionals tinguin punts de referència sobre els que poder-se moure sense patir riscos per la seva integritat i tenir el focus en el pacient».

    L’augment de plantilla és bàsic perquè els professionals «puguin dimensionar la seva feina i estiguin ben compensats», a més de poder tenir la capacitat de conciliar, que és una de les altres reivindicacions clau. «Cal alliberar temps del dia a dia perquè els metges no es cremin», diu David Arribas, «necessitem un resultat diferent del qual tenim ara sobre la taula, ja que hi ha un augment del 20% de la tassa de suïcidi entre el col·lectiu mèdic femení respecte la població general amb les mateixes característiques».

    Cal alliberar temps del dia a dia perquè els metges no es cremin

    Que el territori pateix desigualtats és una cosa que els metges saben bé, i és que com explica el vicesecretari de Metges de Catalunya, «un aspecte molt important és tenir clar quina és la cartera de serveis que el sistema sanitari públic vol donar als ciutadans i en quin punt del territori ho vol fer. No és el mateix el que puguem oferir a Barcelona que a Figueres». Per aquesta raó, explica que «és crucial poder dimensionar justament aquesta cartera de serveis que estem donant de forma universal en què ens garantim que els professionals puguin arribar a tot el territori. Quines condicions laborals, quines compensacions els donem a aquestes companyes perquè puguin exercir la seva professió a poblacions o a localitats llunyanes del seu lloc de residència o amb més aïllament», conclou el vicesecretari de Metges de Catalunya.

    Infermeres: les reclamacions de les que conformen la base del sistema sanitari

    Les infermeres són un col·lectiu majoritari, com diu Núria Guirado, presidenta d’Infermeres de Catalunya: «les infermeres, en número, constituïm la base del sistema sanitari». Per aquest motiu, les seves reivindicacions són d’especial interès.

    Per part del sindicat presidit per Guirado, les seves reclamacions per a la millora de condicions de les treballadores passen sobretot pel «reconeixement professional del grau i laboral de categoria A1, i també de les especialitats». La solució d’aquest conflicte laboral, que ve de fa temps, és també una de les peticions clau de l’Associació d’Infermeria Familiar i Comunitària de Catalunya (AIFiCC), com explica la seva presidenta, Ester Giménez, «d’una banda, està el reconeixement de la categoria professional i de l’altre el reconeixement de l’especialitat. Ja fa més de 10 anys que està l’especialitat, hi ha infermeres que són especialistes i actualment opten als mateixos llocs de treball que una infermera generalista». Per a l’agrupació d’infermeres comunitàries això és imprescindible per «mantenir el valor, i que aquest coneixement que tenen aquestes infermeres es retorni a la població. Tot el cost que suposa aquesta formació, ara mateix no hi ha un retorn fix. Som a la cua d’Espanya en el reconeixement de la categoria professional i tenint en compte que a Catalunya, el sistema sanitari, té un gran valor i està reconegut a escala nacional i internacional… creiem que en aquest sentit està molt per darrere de com hauria de ser», afegeix Giménez.

    Som a la cua d’Espanya en el reconeixement de la categoria professional

    Sobre les tasques i la figura de la infermera, AIFiCC manifesta que «la prescripció infermera ha d’evolucionar i s’ha d’ampliar. I això és molt important també de cara a la població i l’accessibilitat, per poder ser més resolutives i evitar la burocràcia que no es pugui prescriure en els altres professionals». En la línia competencial, Infermeres de Catalunya insisteix en el fet que cal una LOPS [Llei d’Ordenació de les Professions Sanitàries] actualitzada i «adaptada a les competències i responsabilitats exercides amb el seu emparament legal, a més d’una llei del medicament adaptada a les nostres competències i també amb el seu emparament legal».

    La prescripció infermera ha d’evolucionar i s’ha d’ampliar

    Núria Guirado manifesta que des d’Infermeres de Catalunya, la jubilació als 60 anys és una de les lluites laborals que cal assolir. El sindicat d’Infermeres forma part de la Mesa Sindical de Sanitat, organització que aglutina professionals sanitaris de diversos perfils i afiliacions (CATAC-CTS/IAC, CGT Alt Camp i Conca de Barberà, SAE, FTC-IAC, USOC, FAPIC, PSI Lluitem, COS, CSIF i Infermeres de Catalunya), per això aquesta reclamació està compartida amb la que expressa Xavi Tarragón, portaveu del grup: «cal començar a treballar per aconseguir rebaixar l’edat de jubilació als 60 anys per al personal sanitari públic, a causa de la penositat, perillositat i toxicitat de les condicions de treball».

    Les reivindicacions més transversals per al sistema sanitari públic

    Les reclamacions de la Mesa Sindical són transversals a tot el sistema: «s’han d’equiparar les condicions laborals i salarials de tot el personal sanitari del sistema públic de salut amb independència del prestador pel qual treballen», expliquen.

    S’han d’equiparar les condicions laborals i salarials de tot el personal sanitari del sistema públic

    Pel que fa a les ràtios, un factor primordial també per als sindicats representants del col·lectiu d’infermeres, Tarragón declara que cal establir unes ràtios professional-usuària «que contemplin les realitats econòmiques i socials dels territoris i que permetin una correcta assistència i redueixin l’actual càrrega laboral». En relació amb això, també demanen «dotar d’estabilitat el personal sanitari, augmentant l’oferta pública de places per posar fi als contractes temporals i eventuals, garantint una contractació estable i de qualitat».

    Per garantir les condicions dels professionals, expliquen que afegit a les altres millores, és necessari planificar la creació de «més professionals sanitaris atenent a les necessitats demogràfiques actuals, la demanda assistencial real i l’increment de plantilles estructurals necessàries per poder donar resposta a la necessitat de relleu del personal que es jubilarà els pròxims anys». Aquest punt passa per ampliar les places de formació especialitzada MIR i IIR. Per a abastir de servei assistencial a tota la població, la Mesa Sindical reclama que es proporcionin facilitats per tal que professionals de la medicina familiar i comunitària vulguin exercir a les zones rurals, a més de, com reclamen des de les vagues de gener, destinar el 25% del pressupost de Salut a l’Atenció Primària.

  • Els accidents laborals augmenten un 6% a Catalunya

    Els accidents laborals han crescut un 6% el 2022 a Catalunya amb un total de 213.101 accidents de treball i han tornat a situar-se en xifres anteriors a la pandèmia després de la reducció registrada degut al confinament.

    Els sindicats, que han presentat un informe de la sinistralitat laboral durant el 2022 creuen que les xifres “són producte d’un mercat laboral caracteritzat per la devaluació de les condicions de treball i pels incompliments preventius de les empreses”, afirmen des de CCOO. Del total dels 213.101 accidents laborals, quasi la meitat van derivar en baixa, 102.988 amb un creixement d’un 13,28% respecte al 2021. La resta, 91.635 no van causar baixa (-1,93%) i 18.478 van ser in itinere (+12,88%), és a dir, en el trajecte d’anada o tornada a la feina. Pel que fa als accidents mortals, es van mantenir en 69 en jornada laboral més 16 in itinere, amb un total de 85. Del total, un 70,2% dels accidents laborals amb baixa a Catalunya es van registrar a Barcelona i l’àrea metropolitana.

    L’informe de la UGT posa el focus en l’evolució dels accidents laborals, que han registrat un augmentat d’un 41,52% des del 2013, mentre que els accidents mortals han passat de 50 a 69 en nou anys, una “tendència ascendent” i “preocupant” afirmen des del sindicat.

    Més recursos i una reforma legislativa

    Des dels sindicats reivindiquen la implementació i el desenvolupament de l’Estratègia Catalana de Seguretat i Salut Laboral 2021-2026 per aconseguir una millora de les condicions de seguretat i una reducció de la sinistralitat laboral. També reclamen reformes legislatives com és la modificació de la llei de prevenció de riscos laborals per adaptar-la a les noves realitats del mercat laboral i integrar una perspectiva de gènere.

    També reclamen ampliar els recursos de les administracions competents com la Inspecció de Treball i que part dels diners recaptats en sancions per incompliment en la prevenció de riscos laborals repercuteixi en activitats de prevenció.

    En matèria de salut laboral proposen actualitzar el quadre de malalties professionals (Reial decret 1299/2006) per incorporar les patologies mentals i millorar el sistema de gestió de mútues. A més, des de CCOO defensen “la creació d’un sistema que penalitzi les empreses que no compleixin amb uns requisits i unes ràtios mínimes en la prevenció de riscos laborals, per tal que es compensi el cost que suposen els danys que produeixen al sistema públic de salut”. Reclamen a la patronal un major compromís amb una aposta decidida per impulsar la Comissió Tècnica en Salut Laboral del Tribunal Laboral de Catalunya, un servei per a l’orientació tècnica en la solució negociada als conflictes.

  • Ester Giménez: “Hem normalitzat anar al 150% de la capacitat, tot això funciona gràcies als professionals”

    Com és la situació actual de l’atenció primària?

    L’atenció primària ha de ser la porta d’entrada al sistema sanitari. Ha de tenir capacitat per poder resoldre molts problemes i, clar, ara la població és cada cop més gran, més envellida… Tenen més necessitat d’assistència per part de l’atenció primària. Això col·lapsa les consultes i no arribes a tota l’activitat que has de fer. L’atenció primària hauria de tenir un percentatge molt elevat de recursos.

    Ens dediquem a la prevenció i la promoció de la salut: prevenir, per tal d’evitar la malaltia, i, clar, en aquest moment estàs atenent molta malaltia i et queda poc marge per fer tota la prevenció i la promoció de la salut que s’hauria de fer. Aquest problema l’arrosseguem des de la crisi de 2008, que ha deixat molta cua. Es van retallar molts professionals, s’ha anat ampliant, però es va a un ritme que no s’arriba, a la mínima que augmenta l’activitat per algun motiu, ja es desborda tot perquè no hi ha capacitat de drenatge.

    Un altre tema que afecta l’atenció primària són les llistes d’espera als hospitals, ja que això suposa més visites perquè no li pots donar sortida a aquella persona que té la molèstia o problema de salut.

    Aquest problema l’arrosseguem des de la crisi de 2008

    I pel que fa a la infermeria en concret?

    A escala d’infermeria, aquestes mancances es noten molt, ja que va ser un sector on es va retallar molt. Estem infradotades. En el cas de l’atenció primària cal moltes més infermeres pel fet que l’activitat consisteix en promoció i prevenció a la salut, què és una de les tasques clau de la infermeria: seguiment de patologies cròniques, cures de les persones (tant de la malaltia com de seguiment).

    Des de la pandèmia es va incorporar més personal perquè es va veure la necessitat, i també s’han incorporat altres perfils com higienistes dentals, nutricionistes, fisioterapeutes… Tot això està molt bé, però no s’ha reforçat la base, s’ha fet molt poc en comparació amb el que s’hauria d’haver fet. S’han d’augmentar les ràtios per tal que es pogués dedicar el temps al treball amb la comunitat.

    Què caldria reforçar per millorar les condicions laborals?

    Quant a condicions, amb el conveni [III Conveni SISCAT] s’ha millorat, ara el Departament de Salut està per la labor d’equiparar a tots els professionals, siguin d’ICS o no. Encara hi ha diferències notables amb els quals estan pel SISCAT. Les diferències de condicions laborals entre els serveis genera certa competència. En l’últim pla del Departament la intenció és l’equiparació, ara falta veure que això sigui una realitat. Respecte condicions, un altre tema és el que comentava de les ràtios, hi ha poques infermeres per tot el que s’ha de fer, estem atenent només la malaltia com a tal i això va en detriment de les activitats de prevenció i promoció de la salut que hauríem de poder fer. En el sector de la infermeria, també cal esmentar que un altre problema és el del reconeixement de les categories, que no s’està duent a terme.

    En l’últim pla del Departament la intenció és l’equiparació, ara falta veure que això sigui una realitat

    Què passa amb les categories?

    D’una banda, està el reconeixement de la categoria professional i de l’altre el reconeixement de l’especialitat. Ja fa més de 10 anys que està l’especialitat, hi ha infermeres que són especialistes i actualment opten als mateixos llocs de treball que una infermera generalista.

    S’ha de començar a treballar perquè aquesta situació no pot ser. Hi ha un pla de formació, s’està invertint uns diners que no estan revertint a la comunitat. En teoria això s’ha de solucionar també amb el pla, ho tenen contemplat, esperem que es faci ràpidament perquè amb les oposicions de l’ICS del 2018 infermeres que portaven dècades a l’atenció primària s’han vist havent d’escollir plaça a un hospital perquè la convocatòria era única. Es va crear l’especialitat i d’altra banda es van unificar les convocatòries. Estem anant en direccions totalment oposades.

    S’està invertint uns diners que no estan revertint a la comunitat

    La medicina ha de ser més especialitzada perquè l’atenció primària és molt complexa: s’atenen molts problemes de salut que abans no tenia, i això requereix una formació específica. No pots venir sense una formació bàsica a l’atenció primària perquè necessites un procés. I fins que aquella infermera, si comença a treballar a l’atenció primària, fins que et dona una atenció de qualitat que es pugui equiparar a una resident, passen més de dos anys. Hi ha un procés de formació del que surten les especialistes amb unes competències ja molt ben treballades i molt ben definides.

    Les infermeres sou també facultatives, us sentiu reconegudes com a tal?

    Ja fa molts anys que som facultatius. De fet, és un terme que s’utilitza només pels metges quan no és així. Això s’ha de reconèixer en aquest conveni i no s’ha reconegut. Relacionat amb això, cal més lideratge d’infermer en els centres: som el col·lectiu amb més volum i en percentatge ocupem molt pocs llocs de decisió.

    Sobre aquest tema, Metges de Catalunya presentava una demanda que s’ha resolt amb la cancel·lació del nomenament de dues infermeres com a directores de dos centres sanitaris…

    Fa anys que a les direccions hi ha infermeres. No són gaires, s’ha d’augmentar el nombre de professionals d’infermeria a direccions i llocs de decisió perquè s’ha de tenir visió global de tot el sistema. Els facultatius metges tenen una part de la visió, i les infermeres una altra: una visió global de la persona, no estem formades només per la malaltia, sinó també per tot el que implica l’atenció a la persona. Amb això entra el context de la família, socioeconòmic… has de tenir en compte tot aquest ventall que acompanya a la persona.

    No estem formades només per la malaltia, sinó també per tot el que implica l’atenció a la persona

    Els professionals de Medicina no ho han estudiat a la carrera, han estudiat la malaltia. Això és molt important, perquè has de tenir en compte tota aquesta part a l’hora d’oferir unes cures. Per exemple, un diabètic ha de fer una dieta, tu li poses, però aquella persona no té recursos per poder fer aquella dieta, o un celíac, que els productes són més cars, o una persona que estigui a l’atur i que tingui un problema, una depressió, altres malalties quedaran secundàries, perquè té un problema més rellevant en el qual ha d’estar bé per poder abordar altres temes. Emocionalment s’ha de tenir en compte, i això s’ha de considerar també des de dalt.

    Respecte al tema de la cancel·lació dels nomenaments de dues infermeres a càrrecs de direcció, amb tot això dic que és una llàstima aquest fet, la demanda és una cosa que no havia passat en tots aquests anys. I és una llàstima perquè hauríem de treballar tots a una, no pot anar un col·lectiu per separat i vetllar per si mateix. A la primària es treballa en equip. No podem anar l’un sense l’altre, i s’ha de pensar en la globalitat dels professionals: administratius, medicina, infermeria, odontòlegs, tothom. S’ha de pensar en tothom a l’hora de qualsevol acció.

    Arran les vagues de gener, es van iniciar negociacions. Al principi aquestes van ser bilaterals, entre Metges de Catalunya i Departament de Salut, però altres sectors sanitaris vau mostrar el vostre malestar i van incloure al sindicat infermer majoritari. Quina percepció hi ha sobre els pactes?

    Quan tu pactes el conveni és on s’ha de treballar tot. SATSE va signar i forma part de les negociacions. La percepció és que realment hi ha hagut una millora respecte als anys anteriors, però hi ha moltes coses a treballar. Cal una dotació de recursos humans urgent, recomptar: quants professionals calen per a l’atenció primària? Perquè una cosa són les condicions laborals i l’altra són els recursos en general. Hi ha molts centres que tenen molts anys, que estan envellits, que tenen problemes d’espai. Tot això també s’ha de tenir en consideració, perquè al final també respon a condicions laborals. En el pla també consta que es rehabilitaran centres, que s’obrirà de nous… hem de veure que tot això es materialitzi. Fa molts anys que l’atenció primària ha estat deixada, I s’hi ha anat sumant aquest desgast amb més activitat. Aquest fet s’ha de visibilitzar, perquè l’hospital atreu més, es visualitza més, però hi ha moltes intervencions que es fan a l’atenció primària, es fan moltes visites, i es ressolen molts problemes. Cal posar-la en valor.

    Més enllà del detriment de l’atenció al pacient, com afecta la tensió constant sobre l’atenció primària?

    Últimament, amb tots els problemes que hi ha, la percepció és que la població no té bona opinió del sistema de salut. Abans de la pandèmia ja hi havia problemes, però encara arrosseguem més a partir d’aquí.

    Després de la pandèmia hem hagut de recuperar tota l’activitat de les persones amb patologies cròniques i amb problemes de salut, és a dir, posar-te al dia de tot: contactar a les persones, reprendre tota aquella part. S’ha normalitzat el sobreesforç, hem normalitzat anar al 150% de la capacitat, tot això funciona gràcies als professionals. Hi ha professionals sanitaris que han vist repercutida la seva salut mental per aquest motiu. Si estem fotuts, com hem de contribuir a la causa?

    Hi ha hagut moltes persones que han marxat a fora perquè no tenien les mateixes condicions que els metges. A Londres van marxar moltes, a Anglaterra, a França i a Alemanya. I hi ha infermers que es plantegen canviar de professió després de tot el que ha passat, de fet alguns han deixat l’ofici.

    La percepció és que la població no té bona opinió del sistema de salut

    Per on passa el futur de la infermeria a l’atenció primària?

    La infermeria és vocacional. Si no t’agrada la professió, no acabaràs la carrera. Des de la universitat s’hauria de treballar més l’atenció primària, s’hi hauria de donar més força, explicar-la més.

    Tant en medicina com infermeria, la gent de primeres vol «sang i fetge», I no s’explica bé tot el que es fa a l’atenció primària. Un problema també és l’especialitat, tenim moltes infermeres que són de fora del territori català, venen a formar-se aquí i marxen. I és normal, fer dos anys d’especialitat, cobrar menys I després optar igualment a les mateixes places de treball…

    Totes les infermeres de primària haurien de ser especialistes en infermeria comunitària en un futur, ser reconegudes com a tal.

     

  • Les infermeres denuncien el sostre de vidre per a ascendir a càrrecs amb poder de decisió

    El febrer Metges de Catalunya presentava una demanda contra el Consorci Sanitari de Terrassa pel nomenament de dues infermeres com a directores d’un centre d’atenció primària de Terrassa i de caps de servei de l’Hospital de Terrassa. El jutjat social número 3 de Terrassa ha dictaminat en favor del sindicat de metges sota l’argument que aquests càrrecs requereixen un nivell acadèmic i d’especialització tècnica en cap cas inferior al del personal mèdic, atenent la seva condició de facultatiu o facultativa.

    El Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Barcelona (COIB) manifesta que per llei, les infermeres i els infermers «també són facultatius, tal com determina la Llei 44/2003, d’Ordenació de les Professions Sanitàries (LOPS)». Una convocatòria d’aquest tipus requereix tenir un grau en ciències de la salut, la qual cosa entra en conflicte amb l’argumentari de la sentència que estipula la necessitat que sigui un «facultatiu especialitzat en medicina i cirurgia.» Ester Giménez, presidenta de l’Associació d’Infermeria Familiar i Comunitària de Catalunya (AIFiCC), explica que «ara s’ha fet un recurs i s’ha paralitzat, però la resolució és l’anul·lació. Al que respon l’exclusió de les infermeres no s’entén, les infermeres ja fa anys que podem accedir als càrrecs de direcció de centres».

    La presidenta del sindicat Infermeres de Catalunya, Núria Guirado, apunta que Metges de Catalunya torna a «deixar-se en evidència quan manifesta que sols un metge pot ocupar càrrecs directius i de gestió com si la carrera de Medicina portés ad hoc aquesta capacitat». Per la seva banda, Giménez explica que des d’AIFiCC no entenen que Metges de Catalunya «s’hagi ficat en aquest tipus de denúncia, ja que això són processos de selecció que especifiquen el perfil que es requereix per aquell lloc de treball». El COIB manifesta que «de manera implícita, la sentència considera que les infermeres tenen un nivell acadèmic i de capacitats tècniques inferior al dels metges, cosa que no s’ajusta a la realitat», al que Ester Giménez apunta com a problema perquè «el que hauria de prevaldre és la persona més capacitada, en aquest cas en gestió, que és independent a la categoria professional que un tingui».

    El sostre de vidre frena l’ascens de les infermeres

    La presència d’infermeres en càrrecs directius és encara avui dia anecdòtica. Un dels centres demandats i dels quals s’ha anul·lat el nomenament d’una d’elles, havia estat anteriorment dirigit per una infermera durant 12 anys, segons explica Ester Giménez.

    «És veritat que les infermeres tenim un sostre de vidre per a ascendir, hi ha poques infermeres en llocs de decisió, hi ha poques infermeres com a directores de primària, però n’hi ha i fa anys. El que s’hauria de fer és augmentar aquest percentatge, no reduir-lo, perquè com es veu, aporta una visió diferent de la medicina i és important que hi hagi una variabilitat per enriquir i per millor la gestió dels centres», afegeix la presidenta d’ AIFiCC. «Malauradament, encara estem envoltats majoritàriament per un model jerarquitzat en què habitualment, si s’ha de decidir entre 2 candidats, es decideix pel que és metge», explica Núria Guirado sobre aquests processos de selecció.

    «Ens preocupa que constantment es prescindeixi d’infermeres al capdavant de càrrecs directius per substituir-les per metges, com si això fos garantia d’èxit. Com a exemple, només cal veure com ens va amb un sistema de salut obsolet, liderat per metges, amb una visió mèdic centrista sense la visió àmplia de l’equip interdisciplinari i de les persones, des de la multidimensió dels problemes de salut», declara la presidenta d’Infermeres de Catalunya.

    I ara què?

    Ester Giménez, sobre les passes a fer ara sobre el cas de la resolució judicial, mira endavant amb l’esperança que això no senti un precedent: «és la primera denúncia que coneguem hi ha hagut a Catalunya per un cas d’aquest tipus, esperem que el recurs sigui favorable per evitar en un futur noves denúncies d’aquest tipus».

    El COIB declara que ha posat el cas sota anàlisi dels seus serveis jurídics i que «en relació amb la sentència, que no és vinculant, els serveis jurídics de la corporació conclouen que la fonamentació del jutge no obeeix a la concepció actual de les professions sanitàries i que els raonaments jurídics continguts en la sentència són discutibles».

    El sindicat Infermeres de Catalunya també pretén moure fitxa, i és que Guirado afirma que «no ens quedarem de braços plegats i denunciarem qualsevol acte de coartació en la igualtat d’oportunitats per a ocupar llocs de direcció. A més defensem que la nostra visió és multidimensional de la persona i els equips, i podem oferir un bon lideratge. Animem al fet que altres perfils professionals manifestin el seu rebuig a aquests models de lideratge arcaics en què es valora una titulació per davant de les competències reals al càrrec que ocupen.»

     

  • La taula mèdica bilateral acorda millores del preu de guàrdia dels metges residents

    S’ha dut a terme la primera trobada entre Departament de Salut i Metges de Catalunya, que Xavier Lleonart, secretari general de l’organització sindical, valora com a “molt positiva però amb prudència”. La reunió de la taula de negociació bilateral esdevé la primera d’una sèrie prevista a on es tractaran diversos temes, en aquesta, la millora de les condicions dels metges residents ha estat l’eix: “hem detectat una bona predisposició de l’administració a atendre tot allò que els hi exposem per millorar la situació actual i de fet ja s’ha pogut tancar un acord en el tema de retribucions del preu a la guàrdia dels MIR”.

    En aquest sentit, l’organització sindical remarca l’entesa assolida perquè la millora del preu de l’hora de guàrdia dels metges adjunts, aprovada al III Conveni laboral del SISCAT, es faci extensiva als MIR, tant de la xarxa sanitària concertada com de l’Institut Català de la Salut (ICS). A conseqüència de les negociacions de la setmana passada, aquesta setmana la reunió de la comissió negociadora del III Conveni SISCAT ha aprovat que, amb efectes des de l’1 de gener de 2023, el preu de l’hora de guàrdia dels MIR dels centres sanitaris concertats s’incrementi un 25%. «Pel que fa a les condicions dels MIR, hem pogut tancar aquest primer acord que feia referència a un aspecte molt concret en el qual creiem que s’havia actuat injustament», explica Lleonart, «però evidentment la millora de les condicions dels MIR està englobada dintre de tota l’estratègia que hem de desenvolupar conjuntament», afegeix.

    Les millores qualitatives per als metges residents ha de repercutir en el que el secretari general de Metges de Catalunya considera primordial, que és «retenir i captar el talent mèdic i que les condicions assistencials, laborals i retributives d’aquests professionals en concret i de tot el col·lectiu en general siguin tan atractives com sigui possible per evitar que hi hagi una fuga de professionals a altres àmbits». L’organització sindical reivindica a més que es negociarà per tal que la millora del preu de l’hora de guàrdia dels metges adjunts, aprovada al III Conveni laboral del SISCAT, es faci extensiva als MIR, tant de la xarxa sanitària concertada com de l’Institut Català de la Salut (ICS), per tal que no es produeixin desigualtats retributives entre el col·lectiu.

    La creació d’un grup específic de treball amb un doble objectiu

    A més de les millores per als MIR, que va ser l’eix central de la negociació i que s’ha traduït en pactes aquesta setmana, durant la reunió també ha acordat la creació d’un grup específic de treball. Neix per definir mesures que permetin racionalitzar les agendes assistencials dels facultatius d’atenció primària. Aquesta comissió està en marxa desde el dia 1 de març: “aquest grup té un doble encàrrec”, declara Lleonart. El primer, seria el d’intentar “articular mesures en el més curt termini possible per mirar de millorar de forma pràcticament immediata aspectes concrets de l’atenció que es dona en el dia a dia”, explica el líder sindical. D’ altra banda, també té un treball de fons  que “requerirà més temps i més esforços per reordenar i reorganitzar el sistema d’agendes mèdiques, per tal que es pugui donar una atenció de qualitat tal com es mereix als professionals i a la ciutadania”, conclou.

  • Què ens frena a les treballadores de la sanitat a mobilitzar-nos?

    Indefensió apresa, provocada per les reiterades derrotes des dels funestos anys de les retallades de Mas i Boi? Desencís amb els apoltronats i desmobilitzadors sindicats de concertació? Som un col·lectiu desclassat amb zero cultura de lluita? Potser percepció majoritària de què en realitat no estem tan malament? Probablement una barreja de tot plegat.

    La qüestió és, com aconseguim les persones i els col·lectius convençuts de la necessària  implicació de totes en una constant mobilització, transmetre, contagiar aquest sentiment a la resta de companyes de professió i també ciutadania?

    Des de les retallades dels innombrables Mas i Boi fins avui, hi ha hagut diferents esclats de lluita de diferent intensitat. Les que van coincidir amb tot el moviment del 15M van ser probablement les principals responsables d’aquesta indefensió apresa, pel fet que malgrat les grans mobilitzacions que va haver-hi, no vam ser capaços de frenar la precarització de condicions laborals i la destrossa de drets socials.

    El naixement de Marea Blanca, també va comportar diferents mostres de lluita, les convocatòries de vaga d’Atenció Primària de l’any 2018. Les mobilitzacions de Sanitàries En Lluita durant més de 9 setmanes protestant a les portes de centres sanitaris de tot el territori en dates molt properes a la pandèmia de la covid-19 i que van culminar amb la primera vaga convocada per la Mesa Sindical de Sanitat (MSS) el 10 de març del 2021. Recentment, la vaga (fake) convocada per aquest mateix espai d’organització sindical juntament amb educació i paral·lelament a la convocatòria de Metges de Catalunya els dies 25 i 26 de gener de 2023. Ara mateix estem buscant diferents fórmules per donar-li continuïtat a la mobilització de la manera més efectiva possible.

    Ara mateix estem buscant diferents fórmules per donar-li continuïtat a la mobilització de la manera més efectiva possible

    Aquest impàs de reflexió i reorganització, en un moment cabdal com aquest, ha fet que la bona gent del col·lectiu de treballadores de Sanitàries en Lluita, preocupades per aquesta aparent inacció, hagi decidit reactivar-se i fer una crida per xarxes a una trobada el pròxim 7 de març. M’alegra en gran manera veure gent compromesa disposada a oferir el seu temps i els seus cossos per a aconseguir, o almenys intentar-ho, millorar la crítica situació en la qual es troba el nostre sistema de salut. Allà estarem.

    Dic que ens trobem en un moment cabdal. La signatura d’un conveni (SISCAT) totalment insuficient a esquena de les treballadores, desaprofitant la convocatòria de diferents jornades de lluita i de VAGA i mentre a més, es manté encara obert el procés de negociació de les condicions laborals de l’Institut Català de Salut (ICS), em sembla, o bé d’una incompetència suprema o bé, una mostra descarada que les teves prioritats no són pas aconseguir millores per totes. Fer-ho a més, quan, per fi sembla ser ja un tema de consens el que ha estat una reivindicació històrica de la Intersindical Alternativa de Catalunya (IAC), la voluntat d’equiparar condicions laborals en tota la sanitat catalana independentment del proveïdor pel qual treballis, sembla com a poc contradictori, tant per part de la part social signant, com per la patronal, com pel mateix Departament de Salut. De fet, aquesta taula que ells anomenen d’harmonització ja està en marxa, això sí, excloent una part de la representació sindical, molta de la qual forma part de la Mesa Sindical de Sanitat. Exclou també a part de la representació sindical de centres que tenen conveni propi. Que no ens afecta aquesta «harmonització»? Per acabar amb el punt del conveni us recomano que no us perdeu la valoració de la signatura d’aquest Conveni per part de la MSS. A més d’assenyalar les seves vergonyes, destaquen amb precisió les insultants diferències del document signat, amb el que va aprovar el propi Parlament de Catalunya en matèria de condicions laborals de les treballadores de la sanitat.

    La signatura d’un conveni (SISCAT) totalment insuficient a esquena de les treballadores, desaprofitant la convocatòria de diferents jornades de lluita

    Un altre element que tampoc ens permet mostrar-nos especialment optimistes amb les decisions que va prenent aquesta Conselleria i que ens indica el moment clau que ens hauria de treure a tota la resta de sanitàries al carrer, és la ferma (i classista) voluntat de l’Honorable conseller Manel Balcells, de parlar exclusivament amb el Sindicat de Metges de Catalunya.

    S’obre així la porta de bat a bat, a l’històric anhel d’aquest sindicat, aconseguir un conveni propi per al col·lectiu al qual representen. Amb el que sobri, ja ens barallarem la resta. És cert, que molt hàbilment, davant l’al·luvió de crítiques que previsiblement podien i començaven a arribar, el Sr. Balcells va anunciar tímidament això sí, obrir també una taula per infermeres, bé, en realitat amb un únic sindicat d’Infermeres, SATSE. Realment pensa que amb aquesta mesura apaivagarà el descontentament de les professionals? A diferència dels Metges, el col·lectiu d’infermeres té com a poc, altres dos sindicats corporatius més. I la presència de treballadores d’aquesta categoria en sindicats de classe, és molt més nombrosa que no pas la de metges. Per no dir que aquest joc que ha iniciat és molt arriscat. On queden la resta de categories? Pensa cridar pròximament a USAE, després al sindicat de tècnics i més tard al sindicat de zeladors… Ja no cola. El «divideix i venceràs» ja no els servirà. Totes som importants i juntes som més fortes. Si pensa que així resoldrà la problemàtica real del sistema, està ben equivocat.

    Realment pensa que amb aquesta mesura apaivagarà el descontentament de les professionals?

    I finalment, l’aprovació dels pressupostos que estan a punt de signar-se el pròxim 10 de març no fan més que confirmar les nostres pors sobre, quines són les prioritats d’aquest Govern. No recull gairebé cap ni un dels punts de la moció en matèria de condicions laborals i model sanitari aprovat pel propi Parlament, repeteixo. Que no és només la demanda de quatre grillats, que també, tot i que el que es va aprovar al Parlament és una demanda de mínims, el punt de partida. Doncs ni això. Cal una resposta contundent i de fet diferents col·lectius, entitats, organitzacions estem treballant per, com a mínim, evidenciar i fer palès la total oposició de la ciutadania organitzada vers aquests pressupostos. Tant en matèria de Salut com en tot el que té a veure amb la cura de les persones més vulnerables.

    No recull gairebé cap ni un dels punts de la moció en matèria de condicions laborals i model sanitari aprovat pel propi Parlament

    No entrarem al detall dels mals endèmics del nostre model sanitari, que ja es van analitzar en aquest altre article, però totes les línies estratègiques (les reals, no les que diuen en grandiloqüents, però artificials declaracions) del Departament i del mateix Govern, semblen anar encaminades a consolidar i perpetuar aquests mals.

    Probablement, ens trobem davant una de les últimes oportunitats de revertir aquesta amenaça. No ens quedaran moltes més possibilitats si ara se surten amb la seva. Organitzem-nos les treballadores amb Sanitàries en Lluita, a través de la Mesa Sindical o generem un nou espai més ampli amb les usuàries. Siguem capaces de trobar l’espai per fer-ho plegades. Treballem per un objectiu comú. Una sanitat de qualitat, de provisió, titularitat i gestió 100% pública. Així doncs, de manera col·lectiva, però també de manera individual, hem de plantejar-nos que estarem disposats a fer per. Els convençuts ja ho estem. Tu ho estàs?

  • Els metges residents denuncien “un incompliment generalitzat de la legislació laboral”

    La convocatòria del personal sanitari a serveis mínims és una qüestió que porta cua. A les mobilitzacions convocades per Metges de Catalunya i la Mesa Sindical de Sanitat el passat mes de gener, és un debat que els protestants portaven a peu de carrer. “Jo no vaig poder venir ahir, estava de serveis mínims”, declarava un pediatre d’Atenció Primària. Si bé és evident que els centres mèdics no poden quedar buits durant una vaga —les malalties no entenen de drets laborals—, una queixa recorrent és la poca antelació amb la qual es decreta la quota de serveis mínims i el volum de la mateixa. “Ens han convocat al mateix personal que tenim normalment, ells mateixos reconeixen així que estem treballant amb mínims”, deia un altre metge d’Atenció Primària.

    Però, què passa amb els estudiants de medicina MIR? Si bé contribueixen al paper fonamental en atendre i sostenir la salut pública —sobretot ara que es denuncia la manca de personal i recursos—, cal no oblidar que es troben en una etapa de formació. Estan subjectes a tutors que supervisen i assignen tasques adequades respecte al nivell formatiu en el qual es troben. Això genera que, convocar-los com a personal estructural quan són personal no estructural, no només es fiqui en risc la salut dels pacients, sinó la mateixa salut dels estudiants sotmesos a responsabilitats que no els hi pertany.

    El Reial decret 1/1995 del 24 de març que regula les vagues del sector públic, estableix que els serveis mínims s’han de cobrir per part de personal estructural amb relació laboral estable. Teòricament, aquesta normativa protegeix al personal formatiu regulant l’ensenyament sanitari oficial, és a dir, cal tenir en consideració que són estudiants i no pas treballadors. A més, segons l’acord de sortida de vaga del 2020, es va pactar considerar com a personal no estructural als residents i a l’últim cicle de mobilitzacions al gener van ser cridats a serveis mínims almenys a l’Hospital de la Vall d’Hebron, Can Ruti, Bellvitge, Parc Taulí i Sant Pau. També denuncien que en molts casos ni tan sols reben un llistat oficial i que són amenaçats verbalment en cas de no assistir. 

    Hi ha sentències que els hi donen la raó, com les del maig passat que va condemnar el Consorci Hospitalari de Vic per vulnerar el dret a vaga de tres metgesses MIR. Però des de Treball, el conseller Roger Torrent adverteix que hi ha jurisprudència del Tribunal Suprem que avala que els MIR no quedin exclosos dels serveis essencials, perquè “tot són metges”, asseguren des de la conselleria. 

    Una vulneració sistemàtica de la normativa europea als drets dels MIR

    Més enllà de la situació catalana i la recent polèmica amb la inclusió dels MIR a serveis mínims de guàrdia durant la vaga, s’ha presentat un informe recentment elaborat pel Consejo General de Colegios Oficiales de Médicos. Aquesta investigació apunta a la vulneració sistemàtica de la normativa europea pel que fa als drets del MIR a tot l’estat. Álvaro Cerame, portaveu de European Junior Doctors, expressa que veuen amb gran preocupació les dades d’aquest estudi, ja que “mostren un incompliment generalitzat de la legislació laboral en aquest col·lectiu”. En aquesta línia, el representant de l’organització juvenil explica que per protegir als residents, han impulsat una resolució on s’insta als governs de l’estat a prendre mesures urgents per a garantir un compliment de la legislació. “S’ha demostrat que els residents treballen més de les 48h setmanals establertes per la normativa europea”, diu Domingo Sánchez, representant de metges joves de la Organización Médica Colegial de España (OMC). Per tal de garantir una millora i adequació de les condicions dels MIR, Sánchez aposta per “implementar un sistema de control per al compliment de les mesures necessàries, com ajustar els temps de formació a l’adquisició de competències”, un fet que explica s’està fent a la resta d’Europa.

    Un 80% excedeix la seva jornada 

    En més del 80% dels casos els residents excedeixen la seva jornada, fet que vulnera la normativa. Les Comunitats Autònomes amb major número de guàrdies al mes són Asturies, La Rioja, Extremadura i Castella La Manxa. Un 13% dels descansos obligatoris postguàrdia no es compleixen a tot l’estat, i el 47% dels MIR no tenen un descans ininterromput d’almenys 36 hores.

    Si bé els MIR haurien de ser tractats com a personal en formació, l’estudi corrobora l’existència de les “llistes negres”. Aquestes són llistes de substitució a on han d’estar disponibles 24h els 365 dies de l’any en cas de necessitat de cobrir una eventual guàrdia. 

    El 50% dels MIR estan inclosos a les «llistes negres». A Ceuta el 100% en llistes de substitució; un 94% a les Illes Balears, un 73% dels de La Rioja i un 66% dels de Galícia. Per especialitats, un 60% d’especialitats quirúrgiques estan a les llistes, un 55% de medicina familiar i un 52% d’especialitats no assistencials, segons OMC.