Just Deploy It!

Categoría: Drets laborals

  • Núria Guirado: «No es compta ni amb la veu de les infermeres, ni de la resta de treballadores de la sanitat»

    Núria Guirado | Infermeres de Catalunya

    Les infermeres, metges, i altres professionals sanitaris, van sortir a la vaga els dies 25 i 26 de gener en unes jornades de protesta que van concentrar a milers de treballadors de serveis públics. Després de les mobilitzacions, el Departament de Salut va negociar durant jornades intenses i a contrarellotge —Metges de Catalunya tenia previst tornar a la vaga els dies 1, 2 i 3 de febrer— per tal de tancar acords que permetessin la desconvocatòria. Una bona entesa entre Salut i Metges de Catalunya i l’aprovació dels pressupostos al dia posterior a l’última reunió, semblaven l’inici de la calma. Però només per a uns quants. Organitzacions sindicals de diversos perfils sanitaris, expressaven el seu malestar amb les negociacions bilaterals, ja que, com expressa la presidenta d’Infermeres de Catalunya, Núria Guirado, “la sanitat som totes”.

    Quina es la situació actual del col·lectiu d’infermeres a Catalunya?

    Les infermeres ens sentim poc reconegudes a escala laboral i social. Per això vam formar la vaga i vam sortir al carrer. Reivindiquem millores de condicions que considerem no es poden demorar més, i, d’altra banda, també una reestructuració que comporti la millora del model sanitari actual. És primordial que la població estigui ben atesa, i això implica enfortir el sistema sanitari a través de donar condicions òptimes que impactin en tots els perfils professionals que treballen a la salut.

    Com deixa a la resta de professionals sanitaris els acords fruit de la negociació entre Departament de Salut i Metges de Catalunya?

    Ens deixen en una situació en la qual no es compta ni amb la veu de les infermeres, ni de la resta de treballadores de la sanitat. Les infermeres, en número, constituïm la base del sistema sanitari. No només nosaltres, també altres perfils professionals més enllà dels metges. Les negociacions bilaterals ens deixen fora de joc i fan perdre de vista que la sanitat ha d’englobar una millora per a tota la ciutadania i tots els professionals, no només focalitzar-se en un col·lectiu de treballadors concret.

    Les negociacions bilaterals ens deixen fora de joc

    Des d’ Infermeres de Catalunya, igual que d’altres organitzacions sindicals, heu manifestat la vostra molèstia respecte a les negociacions bilaterals…

    Infermeres de Catalunya forma part de la Mesa Sindical de Sanitat, en la que treballem de manera sinèrgica amb diferents sindicats professionals que engloben part de perfils professionals diversos de la sanitat. Per a nosaltres és molt important treballar en aquesta línia, perquè la sanitat som totes. Una sanitat que no es vegi d’aquesta manera, no és el concepte de sanitat que defensem des d’Infermeres de Catalunya. Precisament per aquest motiu formem part de la Mesa Sindical de Sanitat, perquè creiem en la diversitat que sustenta el sistema, i per això vam col·laborar també amb les mobilitzacions d’educació, per la defensa transversal dels serveis públics.

    Si el Departament només mira la sanitat a través dels ulls d’un col·lectiu, es perd tot el ventall de colors que implica la sanitat pública. Ens agradaria que fessin una mirada molt més àmplia en aquest aspecte. Es perden una gran part de la història si no compten amb tothom.

    Si el Departament només mira la sanitat a través dels ulls d’un col·lectiu, es perd tot el ventall de colors que implica la sanitat pública

    A les multitudinàries vagues convocades pel 25 i 26 de gener, Metges de Catalunya i Mesa Sindical de Sanitat (de la que forma part Infermeres de Catalunya), no vau unificar marxes. A què respon el fet d’anar per separat?

    Nosaltres teníem previst fer una vaga i unes mobilitzacions en massa de tota la sanitat. Va haver-hi intenció d’apropament amb Metges de Catalunya, però no hi va haver entesa. Tenien establert el seu full de ruta i les seves reivindicacions i teníem plans diferents.

    Com s’ha pogut arribar al punt en el que Metges de Catalunya i Departament de Salut facin negociacions de manera bilateral? Quin ha estat el paper d’altres sindicats?

    De moment les negociacions no s’han resolt amb un pacte. Ara el Departament de Salut, amb les molèsties expressades per altres col·lectius sanitaris, han decidit cridar a un altre sindicat majoritari [SATSE]. Em sorprèn molt, perquè com he expressat, nosaltres defensem una taula interdisciplinària on tinguin cabuda totes les treballadores de la salut. Que després de negociar amb Metges de Catalunya ara afegeixin a SATSE, és una forma de treballar que no ens sembla operativa ni òptima.

    Defensem una taula interdisciplinària on tinguin cabuda totes les treballadores de la salut

    Ara el Departament ha obert la bilateralitat, com bé dius, incloent a SATSE, que es un sindicat d’infermeres…

    Vull creure que ho han fet perquè, certament, pel que fa a nombre, SATSE és el sindicat majoritari que representa a infermeres. I les infermeres, com a col·lectiu, són les més nombroses en termes quantitatius. Entenem que deuen haver seguit aquesta lògica, i si hi ha d’altres motius, els desconeixem. De totes maneres, des d’Infermeres de Catalunya, no creiem que actualment aquest sindicat estigui representant els interessos de la majoria de les infermeres catalanes.
    Creiem fermament en una taula de pacte, diàleg, harmonització o com se li vulgui dir. Però en aquesta taula han d’estar representades totes les treballadores de la sanitat, des de les senyores de la neteja, les TCAI, infermeres, metges, treballadors socials… cadascú és una part i entre tots fem la sanitat. Si ho fem de manera interdisciplinària, és més possible que puguem formular una sanitat renovada, que doni resposta a les necessitats actuals de la ciutadania.

    Quines son les principals reclamacions i demandes d’Infermeres de Catalunya?

    Necessitem augmentar la ràtio d’infermeres per pacients, ja que estem infradotades per a treballar amb seguretat per a nosaltres i per als pacients. A més, cada vegada es van requerint més tasques, més responsabilitats i més competències [per les mateixes condicions]. Cada cop anem més saturades de feina, i això posa en risc la salut de les infermeres i de la ciutadania, som humans i no podem amb tot.

    Cada cop anem més saturades de feina, i això posa en risc la salut de les infermeres i de la ciutadania

    D’altra banda, des del pla Bolonya el 2009, la titulació universitària és en grau. Les infermeres, actualment, tenim reconeguda la titulació de diplomades. Això repercuteix en el reconeixement professional. Hi ha moltes infermeres que a més, tenen una especialitat, però que tampoc té reconeixement a Catalunya, però sí a altres comunitats. La reclamació aniria en la línia d’unificar i entrar totes en la categoria A1, ja que la diplomatura i el grau serien equivalents. Aquest problema porta també al fet que moltes vegades, infermeres que volen ascendir, no puguin fer-ho per la manca de reconeixement de la seva titulació.

    Quant a càrrega de feina i condicions, reclamem l’ajustament de la jornada a 35 hores setmanals i l’edat de jubilació als 60 anys, com poden fer-ho els policies, bombers i toreros.

    Hi ha diferències notables en les condicions laborals dins del propi col·lectiu d’infermeres?

    Hi ha moltes diferències dins del mateix col·lectiu d’infermeres, per exemple, les que treballen en àmbits residencials, sociosanitaris, les que estan emmarcades en el SISCAT, les que treballen a l’Institut Català de la Salut… Nosaltres també demanem un sol conveni: tu per ser infermera a Catalunya tens aquest conveni amb aquestes prescripcions i ja està. No pot ser que ens trobem amb infermeres de primera, segona o tercera categoria desenvolupant la mateixa feina. Això no passa en altres professions, com per exemple Mossos d’Esquadra o bombers.

    No pot ser que ens trobem amb infermeres de primera, segona o tercera categoria

    Respecte al conveni SISCAT, Infermeres Catalunya no s’hi va adherir…

    No estem còmodes amb el tercer acord signat per SISCAT, creiem que té moltes mancances, que s’han pactat unes millores irrisòries i estem preparant un document amb la Mesa Sindical de Sanitat perquè les treballadores puguin visualitzar realment el que s’està signant.

  • Sindicats d’infermeria es mostren disconformes amb els acords de sortida de vaga

    La desconvocatòria de vaga «in extremis» per part de Metges de Catalunya a l’arribar a bona entesa amb el Departament de Salut semblava l’inici de la calma després de la tempesta. L’aprovació dels pressupostos, una altre balsa pacificadora de l’ambient. Però aquest pressumpte oasi no era més que un efecte òptic: l’Associació d’Infermeria Familiar i Comunitària de Catalunya considera «un greu error que les infermeres i resta de professionals de la salut no siguin presents en la taula estable de treball pactada entre el Sindicat de Metges i el Departament de Salut».

    El Consell de Col·legis d’Infermeres per la seva banda també manifesta la seva molestia perquè les propostes de millora del sistema sanitari es facin «amb preacords entre un sindicat uniprofessional i la conselleria». Es així com, després de la unitat mostrada pel personal sanitari durant la pandèmia, es tornen a reobrir velles ferides: «si només tenim en consideració a un col·lectiu professional ens estem deixant una part molt important», declara Ester Gimenez, presidenta d’AIFiCC.

    Infermeres de Catalunya està disconforme amb els pactes, en la mateixa línia que els altres col·lectius i sindicats mèdics: «entenem que es puguin crear taules específiques per tractar temes específics d’una professió o col·lectiu sanitari, però no entenem que es creï una taula on decidir com s’ha de transformar el sistema sanitari només amb el col·lectiu mèdic». FTC-IAC valora l’acord com a «tracte de favor» i afegeixen que «si no millorem totes, res no millorarà». Giménez, presidenta d’AIFiCC apunta a que «això s’ha de parlar amb tots els agents implicats i amb la resta de societats científiques, amb la resta de sindicats i amb la resta de professionals sanitaris que som els que englobem el sistema en general», afegint que aquest tracte concret amb els metges pot generar tensions, el que repercuteix en l’atenció als usuaris.

  • Desconvocada a última hora la vaga prevista per Metges de Catalunya

    L’aturada parcial i vaga de l’atenció primària i els hospitals dels dies 1, 2 i 3 de febrer de 2023 ha estat cancel·lada a última hora. El sindicat de metges de Catalunya ha retirat la convocatòria de vaga després que s’hagi arribat a un acord quasi en temps de descompte (pràcticament hores abans de l’inici de la vaga) amb el Departament de Salut. Després de la vaga de la setmana passada (que va arreplegar 9500 persones el primer dia i 5000 el segon) i les negociacions constants dels últims dies, s’ha arribat a acords. Els punts principals son la millora salarial i la descàrrega de pressió assistencial.

    Al llarg de les diverses trobades entre les dues bandes, els dos principals eixos de debat han estat les condicions econòmiques i assistencials. D’una banda, l’augment de sou arribarà de la mà de complements directes a les nòmines dels metges. La qüestió de l’agenda dels professionals santiaris, el límit que demanava el sindicat acaba en acord mitjançant l’aposta del Departament per l’autoorganització.

    L’organització sindical volia blindar jurídicament durant les reunions els acords que s’anessin negociant, per tal que, com ha declarat Xavier Lleonart en diverses ocasions, assegurar-se que s’apliquin els pactes i no quedi tot en una voluntat política intangible. Per aquest motiu Metges de Catalunya volia la presència dels seus assessors legals a les negociacions, però el Departament no estava d’acord amb la presència d’advocats. Es així com a la reunió de dilluns, els equips van haver de fer recessos per a consultar els canvis substancials amb l’equip jurídic, alhora generant un encaix jurídic de les mesures pactades.

  • Els metges tornen a ocupar els carrers per la dignificació del sistema

    La marxa blanca ha tingut el seu punt d’inici a les 10h a la Plaça Sant Jaume, on els metges i facultatius han fet sentir la seva veu, per després ficar rumb i direcció al Parlament, a on a les 12h ha començat una reivindicació molt visual i sonora. Els decibels dels crits i xiulades dels professionals fan impossible que des de dins de l’edifici no s’escoltés el bullici, alguns polítics -amb comptagotes- han sortit a fer acte de presència i mostrar respecte als manifestants. El parc de la Ciutadella ha quedat tenyit de blanc quan els facultatius han representat el seu punt de no retorn fent una plantada de bates blanques, aixecant-les per l’aire i llençant-les davant del Parlament.

    Xavier Lleonart, secretari general de Metges de Catalunya, ha estat de nou l’encarregat de parlar davant els companys arreplegats, i ha encoratjat a la multitud amb fermesa a més de reclamar moviments polítics: «ara ja han de tenir clar que estem emprenyats i cohesionats. Necessitem solucions ja, no es pot demorar ni un minut més. Bé faria el govern i el Departament de Salut en atendre les reivindicacions mèdiques, perquè la crisi de demografia es mèdica. Han de seure amb els representants legítims dels facultatius d’aquest país i aportar solucions específiques», reclama Lleonart davant del Parlament.

    Xavier Lleonart, secretari general de Metges de Catalunya, parla davant els manifestants | Pol Rius

    Reforçar l’Atenció Primària com a garantia de qualitat

    Com bé declarava fa tan sols uns dies el portaveu de la Mesa Sindical de Sanitat, Xavier Tarragón, el pressupost està destinat un 17’9% en Atenció Primària i reclamen que arribi fins al 25%. La situació precària de l’Atenció Primària genera un efecte papallona i incentiva el col·lapse de les urgències hospitalàries.

    «Venir a plantar les bates al Parlament es simbòlic perquè al final les polítiques per la salut son les que han de canviar. La ciutadania veu que hi ha un problema, son els primers afectats per aquest col·lapse. Son els partits polítics els que molts cops no compleixen, hi ha acords de vagues anteriors que no s’estan duent a terme», explica una metgessa del CAP de la Pau que es manifesta amb un company de l’Hospital de Figueres. «Hem de mantenir la vaga perquè un dia no es prou, no tindrà repercussió real sobre les polítiques, hem de ser fermes i venir a les manifestacions per pal·liar els afers transversals que son insostenibles», afegeix el professional de serveis hospitalaris.

    Venir a plantar les bates al Parlament es simbòlic perquè al final les polítiques per la salut son les que han de canviar

    «Necessitem solucions específiques, també treballem les generals, però s’ha d’atendre a la concreció», declara Xavier Lleonart. Precisament les idiosincràsies dels diferents facultatius i els seus contextos, fan de les protestes un batibull de reclamacions que han de respondre a les necessitats de cada part del col·lectiu mèdic. Dos metges del CAP de Sant Martí parlen de com el biaix de classe també els hi afecta: «treballem a un barri amb un nivell socioeconòmic mig-baix i molt envellit, de fet es el districte més envellit. La gent no té mútues, la pressió es insostenible». A més expliquen com la seva cartera de serveis ha anat augmentant, però les seves condicions han anat en detriment: «fem infiltracions, fem ecografies, atenem psiquiàtricament, atenem als residents… ens carreguem de molta feina pel mateix sou i hores i per donar no ens donen ni les gràcies. Fa 25 anys que soc allà i tot va a pitjor», detalla un dels metges. La companya afegeix com els hi afecta la manca de suplents i com han normalitzat coses que no haurien de ser normals, com el fet d’atendre pacients per visita telefònica fora d’horari laboral.

    Manifestants xiulen i llancen bates com a símbol de protesta | Pol Rius

    «Els especialistes, que se suposa que son el nostre suport al CAP, també fan fallida, tenen també els seus problemes. Cada dia es una guerra per poder tirar el servei endavant», declaren, i es per aquest motiu que com bé diuen, han hagut d’aprendre a fer coses que no els hi pertoquen, com el cas de les ecografies. Actualment, al seu CAP, una ecografia via radiòleg te una llista d’espera d’un any. «Fins i tot acabem tensos entre nosaltres perquè aquest estrès no ajuda gens i acabem pagant-ho entre nosaltres. Tenim vuit especialitats que ens venen de l’Hospital del Mar un cop a la setmana. No hi ha un àrbitre que digui: això toca a Atenció Primària o a l’especialista, i amb aquestes condicions molts cops acabem assumint una part que no ens toca i genera una crispació que en realitat es culpa de la manca d’inversió», conclouen.

    Cada dia es una guerra per poder tirar el servei endavant

    Pediatres en perill d’extinció

    Algunes pancartes deixen veure reclamacions específiques de facultatius: odontòlegs, anestesistes… tots plegats per un clam unitari. «Els pediatres estan en perill d’extinció», diu una d’elles. Les xifres donen la raó, i es que Metges de Catalunya denunciava a finals del 2022 que la jubilació prevista de 128 pediatres els pròxims cinc anys genera una crisi perquè no hi ha previsió de substitució. En la mateixa línia es pronunciava L’Associació Espanyola de Pediatria (AEP), que coincidia en els mals presagis i alertava que «al voltant de dos milions de nens i adolescents de l’Estat no són atesos per pediatres, ja que no hi ha suficients especialistes en salut infantil, sobretot en els centres d’atenció primària», segons recull Metges de Catalunya.

    Cúmul de bates blanques a les portes del Parlament | Pol Rius

    «Falten pediatres a totes bandes, els que es graduen evidentment marxen a treballar a l’estranger perquè la proposta de condicions d’aquí no es ni molt menys atractiva. Molta feina i molt mal pagada», explica una especialista infantil del CAP de Sant Joan Despí. S’està manifestant amb un company, també pediatra, del CAP de Molins de Rei, que conta com evidentment no es pot atendre a un nen en cinc minuts: «acabem pràcticament fent fora als pacients i no hem estudiat per a això», diu indignat. «Tu compares la nòmina d’un pediatre d’Atenció Primària amb un que treballi per a la privada o per una mútua, el que els hi permet treballar en diversos llocs, doncs la comparació per a la càrrega de treball i l’horari…», afegeix sense ànims d’acabar la frase. «Ens diuen de fer doblatges, però no estan ben pagats i en l’àmbit de conciliació familiar no surt a compte fer-ho, si has de pagar cangur pels nens, altres temes… no surten els números, a més, es esgotador. Si en una jornada laboral veus 40/50 nens i l’has de duplicar… no hi ha cap que ho aguanti», explica la metgessa del CAP de Sant Joan Despí.

    Acabem pràcticament fent fora als pacients i no hem estudiat per a això

    Les protestes continuen

    Metges de Catalunya pretén mantenir la protesta sempre que no hi hagi solucions polítiques. La previsió es per als dies 1, 2 i 3 de febrer. Durant aquests tres dies, hi ha convocades aturades l’1 de febrer, als hospitals de 8 a 11 hores i de 17 a 20 hores, i als centres d’atenció primària d’11 a 14 hores i de 17 a 20 hores. El 2 de febrer, serà de 8 del matí a la mitjanit tant als hospitals com als CAP, i el 3 de febrer repetiran els horaris del dia 1.

     

  • El personal sanitari es mobilitza per a exigir un servei de qualitat i unes condicions dignes

    “Vocació no es explotació”, corejava a l’uníson la protesta tenyida de blanc. Milers de professionals facultatius —9500 segons xifres dels Mossos d’Esquadra— abarrotaven els carrers en una manifestació convocada per Metges de Catalunya que ha tingut el seu punt d’origen al Departament de Salut i ha acabat davant de l’estació de Sants.

    «Necessitem millorar el temps d’assistència, necessitem professionals i condicions perquè el personal no marxi», explica una psiquiatra de l’Hospital Sant Joan de Déu de Manresa. Precisament la salut mental està en el centre del debat i a Espanya es mantenen unes xifres aproximades de 10 psiquiatres per cada 100000 habitants. En el Libro Blanco de la Psiquiatría en España s’afirma que només cinc comunitats autònomes estan per sobre del 11 psiquiatres cada 100000 habitants, a més que el 20% dels especialistes tenen més de 60 anys i es jubilaran en uns 5 o 7 anys. En el cas dels psicòlegs clínics la taxa es d’aproximadament 6 per cada 100000 habitants: «es literalment impossible donar un servei de qualitat, per això soc avui aquí», declara una psicòloga clínica del mateix hospital de Manresa.

    Milers de facultatius reclamen la dignificació del sistema sanitari | Pol Rius

    Sobre el servei de qualitat, una reclamació unitària entre els facultatius, es pronuncia una metgessa de l’Hospital de Bellvitge que explica com si bé les llistes d’espera son eternes, les patologies no entenen de burocràcies: “a mi em poden apuntar a quatre pacients a la vegada, però es evident que no puc atendre a quatre pacients a la vegada. Les cirurgies no poden esperar pel fet que no hi hagi quiròfans, anestesistes ni infermers”, diu amb contundència. Dues joves residents de sisè de medicina a l’Hospital de Sant Pau, clamen amb força entre la multitud: “som aquí perquè som el futur”, manifesten. “Jo soc de les balears, estic a Catalunya d’intercanvi, i crec amb fermesa que les protestes aquí poden ser també una clau per a les millores a tot l’estat”, diu una de les residents. Sobre l’ambient que es respira a les universitats, tenen clar que es més aviat pessimista: “el que més veiem es molta gent cremada, que t’explica les seves condicions com a professionals que acaben de començar i diuen que no poden més. Ens parlen de guàrdies de pediatria que per exemple només hi ha un resident, que de 24h dormen 30 minuts, que han de doblar guàrdies… es un panorama desencoratjador i el missatge que ens donen moltes vegades es que si podem marxar a un altre país, ho fem”. El fet de doblar guàrdies forma part d’un marc mental a on “hem fet quotidianes coses que son anormals, problemes que venen d’abans de la pandèmia i que a partir d’aquesta s’han agreujat i convertit en insostenibles”, afegeix la metgessa de Bellvitge.

    Concentració final davant l’estació de Sants | Pol Rius

    Xavier Lleonart, secretari general de Metges de Catalunya ha estat l’encarregat de concloure la manifestació amb un parlament davant dels manifestants. «Si tot continua així, mantindrem les mobilitzacions previstes per a principis de febrer», declara Lleonart davant dels mitjans abans de pujar a l’escenari. «La vaga ha estat un èxit rotund, el que s’està veient avui aquí desmenteix les xifres donades pel Departament de Salut pel que fa a seguiment i per tant crec que es un missatge clar i directe a la conselleria i al govern. S’han d’implicar ja en la greu crisi mèdica que vivim i que afecta de manera directa a la qualitat assistencial», explica el secretari general entre els aplaudiments dels facultatius. Desde Metges de Catalunya calculen un 79% de seguiment de la vaga a l’Atenció Primària i un 73% als hospitals —un 30% del personal estrictament mèdic, el personal assistencial ha tingut xifres més baixes, d’un 1% aproximadament—.

    La temptació dels altres països europeus a on els contractes que ofereixen milloren exponencialment les condicions d’aquí, han estat part de la performance simbòlica final a on els manifestants, amb simulacions d’aquests contractes a les mans, han escenificat una fugida en filera cap a l’estació de Sants. Allà, a la sortida del país, es a on veuen actualment l’horitzó d’unes condicions dignes.

     

    Sanitat i educació s’han manifestat paral·lelament i de manera conjunta fins al Parlament

    “Educació i sanitat, pública i de qualitat”. Amb aquest lema ha començat passades les 11 hores la manifestació de sindicats d’educació i sanitat a la plaça Sant Jaume de Barcelona, que ha continuat per la Via Laietana i ha arribat a les portes del Parlament de Catalunya. La Guàrdia Urbana ha quantificat la participació en 6.500 persones, mentre que l’organització n’ha comptabilitzat 10.000.

    La pancarta principal resumia l’objectiu de la protesta: “Salvem els serveis públics. Defensem l’educació i la sanitat”, amb el logo de diferents sindicats: Ustec-STEs, Intersindical, Catac, CGT, CNT, COS, Csif, Fapic, FTC, Infermeres de Catalunya, PSI, SAE i USOC. Aquesta setmana, les seccions d’educació de CC.OO i UGT de Catalunya també s’hi ha sumat, al igual que altres organitzacions del sector.

    Durant més de dues hores, s’han sentit crits com “Revertiu les retallades, o vaga, vaga, vaga”, “No, no, no a la privatització”, “Els diners públics, als serveis públics”, “Menys declaracions i més contractacions”, “Més personal amb estabilitat, per uns serveis públics de qualitat”, “Exigim al Govern, més finançament”, “Més personal amb estabilitat, per uns serveis públics de qualitat” o “Per una educació inclusiva”.

    D’aquesta manera, mentre la mobilització es movia pels carrers del centre de Barcelona, feien referència a alguns dels motius pels quals fan vaga aquests dos sectors públics: revertir les retallades que pateixen des del 2010, contractar més personal per atendre millor pacients i alumnes, i dignificar els salaris.

    Sindicats d’estudiants donen suport a la vaga del 25 i 26 de gener | A.B.

    Amb l’eslògan “Mateixa feina, mateix salari” han demanat equiparar les condicions laborals i salarials de tot el personal sanitari del sistema de salut, i amb “Una sanitat, un conveni” han reclamat que no hi hagi tants convenis en el sector sanitari, ja que hi ha el de les treballadores de l’Institut Català de la Salut (ICS), de la sanitat concertada del SISCAT, i de diferents centres sanitaris que tenen les seves pròpies negociacions laborals.

    Les organitzacions convocants han insistit en que volen negociar amb els departaments d’Educació i de Salut. Des de la Mesa Sindical de Sanitat de Catalunya, una de les portaveus, Anna Alcalà, ha considerat que els serveis públics estan “molt devaluats i se’ls està donant poca importància” a Catalunya i ha fet una crida a la unió sindical de diversos sectors per tenir més força.

    El personal sanitari es manifesta contra l’esgotament de professionals i del sistema | A.B.

    Alcalà ha destacat que representen totes les categories que treballen a sanitat, des d’administració fins a infermeria i facultatius: “Demanem una jornada de 35 hores, l’equiparació a l’alça de convenis de tots els treballadors de la sanitat pública i que s’equiparin a nivells dels països europeus, poder-nos jubilar als 60 anys, igual que poden fer la policia o els toreros”, ha resumit.

    En arribar a les portes del Parlament de Catalunya, els manifestants han continuat corejant els seus lemes, entre ells “Salut i ensenyament, que escolti el Parlament’, ‘Més finançament’ o “Vaga, vaga, vaga”. Els diputats de la CUP i comuns han abandonat el ple del Parlament i han baixat per donar suport a les protestes, així com també ho ha fet la presidenta suspesa de la cambra catalana, Laura Borràs, i la secretària segona de la Mesa, Aurora Madaula.

    Els sindicats han llegit un manifest en què han fet una crida a “salvar el sector públic” i han fet èmfasi en el fet que, després de la Comunitat de Madrid, Catalunya és la comunitat amb més mútues privades de salut de tot l’Estat. Pel que fa a Educació, han censurat que no s’hagi aconseguit encara l’objectiu que el 6% del pressupost català es destini a ensenyament.

    Més protestes

    Les protestes continuen dijous 26 amb diverses accions descentralitzades per diferents ciutats de Catalunya: al migdia hi ha concentració davant la Conselleria d’Educació a Barcelona, i a les 10:30 hi ha concentracions i manifestacions a Girona (plaça Pompeu Fabra) i Tarragona (plaça dels Carros). Pel que fa a sanitat, Metges de Catalunya convoca un recorregut de plaça Sant Jaume a les 10h fins a les portes del Parlament de Catalunya a les 12h, on es te previst escenificar una plantada de bates blanques, i la Mesa Sindical organitza accions descentralitzades per tot el territori i a Barcelona a les portes dels hospitals.

    Diversos col·lectius com Marea Blanca donen suport a les mobilitzacions a favor dels serveis públics de qualitat | A.B.

    A Lleida, hi ha accions a les 10 i les 12 davant les seus d’Educació i Sanitat, respectivament. A Mataró, hi ha protestes a les 8:30 a l’Hospital Sant Jaume de Mataró i a les 9:30 als serveis territorials.

    A Sant Feliu de Llobregat, hi ha mobilitzacions a les 10 davant els serveis territorials d’Educació, i a Manresa a les 8:30 davant els serveis territorials de la Catalunya Central.

    Dissabte 28 a les 11, té lloc la concentració unitària amb agents socials a la plaça Sant Jaume de Barcelona en defensa d’uns serveis públics de qualitat.

  • Sindicats de sanitat i educació criden a la vaga per salvar els serveis públics

    Les èpoques de crisi són en les que més s’exposen les vulnerabilitats. La tensió insostenible —portada als seus màxims durant la pandèmia— que denuncien sindicats de serveis públics ha esclatat en forma de convocatòria de vaga. Els dies 25 i 26 de gener s’ha cridat a la mobilització de tot el personal sanitari i de l’àmbit educatiu per la defensa de la millora de condicions. Per part de sanitat, s’hi adhereix la Mesa Sindical de Sanitat (formada per CATAC-CTS/IAC, CGT Alt Camp i Conca de Barberà, SAE, FTC-IAC, USOC, FAPIC, PSI Lluitem, COS, CSIF i Infermeres de Catalunya). En Educació sumen USTEC–STEs(IAC), CGT Ensenyament, CNT Ensenyament i Sindicat d’Estudiants. La posició unitària d’aquestes organitzacions respecte a la convocatòria fa preveure una de les vagues amb més seguiment, si més no, des del final de la pandèmia.

    Sanitat i unes urgències tensionades al límit

    Xavier Tarragón, portaveu de la Mesa Sindical de Sanitat de Catalunya, apunta com a assumpte prioritari reformular el sistema sanitari, primer de tot, invertint un 25% del pressupost en l’Atenció Primària —actualment s’hi destina un 17,9%— per tal de destensionar els serveis d’urgències. I és que el portaveu afirma que “l’Atenció Primària ha de ser la porta d’entrada al sistema de salut. La tensió a urgències ha esdevingut un problema crònic arran de les retallades, i s’ha aguditzat darrerament en les urgències hospitalàries com a repercussió d’una Atenció Primària destrossada”.

    La Mesa Sindical exposa també com a element primordial de negociació l’equiparació de condicions laborals i salarials de tot el personal sanitari de Catalunya. En aquesta qüestió rau un conflicte estructural, que és el fet que, com afirma Tarragón, un 80% dels centres hospitalaris estiguin sota concertació. “Per oferir el millor servei hauríem de recuperar tota aquesta sanitat oferida directament pel Catsalut, que garanteix salut a tots els ciutadans, ara bé, el que fa actualment és comprar serveis de salut a diferents proveïdors”, explica el portaveu. La temporalitat dels contractes i condicions d’interins és un altre problema que propicia la fuga dels professionals, sotmetent a més el servei de salut a una lògica competitiva en un context de manca de personal.

    Xavi Tarragón, portaveu de la Mesa Sindical de Sanitat | Laura Casamitjana

    El final de l’any 2022 venia amb la proposta del Conveni SISCAT, signat per diversos sindicats però no per Metges de Catalunya ni la Mesa Sindical, “ni tan sols vam tenir representació, però igual no hauríem signat, ja qué no va en la línia del que plantegem”, aclareix Tarragón. Les mancances del conveni segons Metges de Catalunya són diverses, definides com a “millores deficients”, com per exemple amb el tema de les guàrdies, ja què manifesten que “s’incrementa el preu de l’hora de guàrdia, però no arriba a igualar-se a l’import amb el qual es retribueix l’hora ordinària de treball”.

    Precisament, els sobreesforços i les hores de més són el que, segons la Mesa Sindical, estan sustentant el sistema sanitari actualment: “durant aquest any passat, només a l’Hospital del Mar s’han fet vint mil hores extra. Només cal imaginar tota l’activitat que s’hauria deixat de banda sense aquesta quantitat d’hores”, argumenta el portaveu sindical i auxiliar d’infermeria del mateix hospital esmentat.

    De moment, les negociacions no van enlloc ja què aclareixen que la Conselleria de Salut no s’ha manifestat, “no hem tingut notícies ni abans ni després de convocar la vaga, però estaríem encantats de seure, traslladar les demandes i negociar”, conclou Xavi Tarragón.

    Educació i un personal sense garanties estables

    El que va començar com una convocatòria de mobilitzacions del personal sanitari, ha acabat estant un moviment transversal en què educació s’hi ha afegit com a un altre dels serveis públics indispensables al llindar del col·lapse. Iolanda Segura, portaveu sindical d’USTEC, senyala dos punts necessaris en la negociació: el calendari i l’estabilitat.

    Ingrid Chavarria, delegada de CGT Ensenyament (esquerra) i Iolanda Segura, portaveu d’USTEC (dreta) | Laura Casamitjana

    “D’una banda, el personal interí està molt angoixat per la possibilitat de quedar-se sense feina. Després està també la necessitat d’estabilitzar i equiparar, com seria l’exemple dels professors de Formació Professional, que no queden integrats al cos de secundària i estan cobrant menys per la mateixa feina, cal incorporar un complement salarial”, diu la portaveu sindical. Paula Leyva, portaveu del Sindicat d’Estudiants, manifesta que convoquen també als estudiants a la vaga -el sindicat té representació universitària, però sobretot secundària- per a defensar el servei:  “cal una educació 100% gratuïta i de qualitat, que hi hagi places per a les FP, ja què el curs passat es van quedar 16.000 places buides en la privada i unes 18.000 estudiants es van quedar sense poder estudiar. Calen assignatures d’educació sexual, calen psicopedagogs als centres. Governa Esquerra Republicana però sense polítiques d’esquerres, només es fan pactes polítics que afavoreixen una minoria més rica”, declara als periodistes.

    Paula Leyva, portaveu del Sindicat d’Estudiants | Laura Casamitjana

    Ingrid Chavarria, delegada de CGT Ensenyament, mostra la indignació de la comunitat educativa amb la maniobra del conseller Cambray respecte al calendari escolar. I és que si bé el conseller va dir a premsa que aquesta demanda es negociaria amb els sindicats, als mateixos sindicats no els ha arribat cap notícia: “ells deien que era una decisió política intocable. Hauria de parlar amb la comunitat educativa, passar-ho pel consell escolar, fer debat a la mesa i després ja fer la roda de premsa que tant li agrada”, assevera la delegada de CGT. Segura conclou que, l’única manera que la vaga es pogués desconvocar seria arribant a acords en les demandes esmentades, ara bé, si això succeís, se sumarien a les mobilitzacions per fer suport als companys de sanitat.

  • Xavi Tarragón: “Hi ha vaga de totes les categories de la sanitat”

    “No estem demanant res revolucionari”, assegura Tarragón, i argumenta que volen que el Govern compleixi amb les mesures aprovades pel Parlament, com equiparar les condicions laborals i salarials de tot el personal sanitari del sistema de salut o establir unes ràtios professional-usuària segons les realitats de cada territori que permetin una correcta assistència.

    D’on sorgeix la Mesa Sindical de Sanitat de Catalunya?

    La Mesa està formada per diferents sindicats (ara Usoc, Catac, CGT, SAE, FTC, Fapic, PSI Lluitem, Cos i Infermeres de Catalunya) i sorgeix arran d’una moció del Parlament de l’abril del 2022 relacionada amb la situació laboral dels treballadors i treballadores de la sanitat. També qüestionava algun punt del propi model sanitari, sobretot com està l’Atenció Primària, però bàsicament era sobre condicions laborals. D’aquesta moció, presentada per la CUP, es van aprovar alguns punts, i altres no, però després, el Govern no ho va fer efectiu. Vam intentar parlar amb el conseller Argimon, que era qui hi havia llavors, per veure quina voluntat hi havia i, quan semblava que ens havíem de reunir, va haver canvi de conseller, amb Manel Balcells ara. Al final, no hem pogut parlar amb ningú.

    Quines mesures heu pres?

    La primera mesura que vam prendre va ser fer una crida als treballadors i treballadores de la sanitat a què no fessin hores extres els set primers dies de cada mes a partir del desembre. No era gens ambiciós, tampoc no estàvem demanant tant. Pensàvem que, si realment tothom s’hagués afegit a aquesta crida, hauríem pogut posar el sistema en un problema perquè, sense anar més lluny, aquí, a l’Hospital del Mar, a tot el Parc Salut Mar, durant aquest any s’han fet més de 20.000 hores extres. Imagina’t tota l’activitat que s’hauria deixat de fer si no s’haguessin fet aquestes hores extres, i doblatges de torns, etc. Són 20.000 hores reconegudes per l’empresa, tenint en compte que hi ha un màxim de 80 hores per treballador i any a l’Estatut del Treballador. A tots els hospitals hi ha aquesta manca de personal i tenen la necessitat que la gent faci hores extres per poder mantenir tota l’activitat.

    Des del novembre ja s’estaven intensificant les mobilitzacions a diversos centres.

    Sí, es van fent coses. Davant la convocatòria de vaga de MC, seiem i diem que això no va només de metges, només d’infermeria, ni només d’auxiliars d’infermeria, sinó que això és un problema del sistema i del model sanitari. Aleshores, per què no aprofitar aquesta convocatòria de metges i convoquem els mateixos dies? Hi havia qui deia que els metges diluirien la nostra lluita perquè surten més als mitjans. Sembla que només hi hagi vaga de metges, quan, en realitat, hi ha vaga de totes les categories de la sanitat. Vam decidir fer vaga el 25 i el 26. I, els motius, no estem demanant res revolucionari, són el compliment d’allò que mana el Parlament, que el Govern ho compleixi. Ja sabem que moltes vegades no fan cas, però el que exigim és que el manament del poble es compleixi.

    Tarragón: «A tots els hospitals hi ha manca de personal» | Pol Rius

    També estem demanant allò que tothom diu que és necessari i que tots els consellers que van passant reconeixen, que és que el 25 per cent del total del pressupost destinat a sanitat vagi a Atenció Primària.

    Gairebé dos anys després dels aplaudiments al sector sanitari per la covid, pel reconeixement i l’esforç humà, sentiu que teniu el suport de la ciutadania?

    Sí que és cert que hi ha hagut un canvi des dels moments més crus de la pandèmia, el març, abril i maig del 2020. Jo crec que s’ha perdut una mica aquesta sensibilitat, que està per sobre de l’època prèvia a la pandèmia, però que no està en els nivells màxims dels moments més forts. Amb els aplaudiments, tot eren lloances, ja no sols de la ciutadania, sinó dels parlamentaris, dels grups polítics, però malauradament es va quedar en això, en paraules buides de continguts, aplaudiments per fer la foto i poc més. No s’ha traduït en cap fet que diguis, aquí sí que veiem alguna cosa.

    Esperàveu més de l’Administració.

    Seguim esperant més de l’Administració i d’aquí que convoquem tota aquesta sèrie de mobilitzacions, perquè veiem que si no tenen algun estímul extern que els forci, costarà. Venim d’anys de retallades del 2010, teníem la sanitat totalment destrossada, i la pandèmia ha fet que, un sistema que ja estava totalment tensat, saltés pels aires. I ara ens trobem sense professionals. Estem veient com, en aquest centre, per exemple, s’està invertint una fortuna per ampliar-ho, que jo no dic que no sigui necessari, però no sé si és el millor moment. No tenim treballadors i treballadores, quan aquestes obres acabin, que està previst a finals d’any, tota aquesta nova activitat que hi haurà amb aquests nous espais, nous quiròfans, nous llits i noves plantes d’hospitalització, amb quin personal ho pensen cobrir, si ja no en tenim ara? Qui planifica que s’havien d’aprofitar els fons de Next Generation, potser hauria d’haver anat planificant també com consolidar i millorar les condicions dels treballadors i treballadores.

    El que no pot ser és que tot recaigui sobre l’esforç dels treballadors i treballadores

    La pressió assistencial és una bomba de rellotgeria?

    Sí, a salut mental, a nivell sociosanitari i, sobretot, a les urgències. A les urgències és un problema crònic que venim arrossegant des de fa anys, però en els últims mesos i setmanes està sent salvatge. A l’Hospital del Mar, a Vall d’Hebron, a Bellvitge… Jo crec que és un problema de model que està basat en l’hospitalocentrisme, que dedica molts diners a l’hospitalària. Això també és un nínxol de negoci per a tota la indústria farmacèutica i tecnològica sanitària. Totes les intervencions quirúrgiques, tots els materials que s’han d’utilitzar, això és el que genera negoci. El que dona prestigi són els estudis i tot el que fa l’hospitalària, i es deixa de banda, considerem, el que ha de ser vital i ha de ser la porta d’entrada al sistema sanitari, que és l’Atenció Primària comunitària i familiar.

    Per què es deixa de banda?

    Tenen les seves prioritats. El pressupost és limitat, diuen, i han de repartir com creuen, perquè evidentment el 25 per cent no està anant a la Primària. Si tinguéssim una Primària poderosa, amb el pressupost que necessita, amb els recursos necessaris, els resultats en salut probablement millorarien i el pressupost de sanitat es reduiria. Hi ha un munt d’estudis que reconeixen que els resultats en salut, amb una Primària potent, milloren.

    La longitudinalitat.

    Sí, el seguiment del mateix metge a una persona durant anys, salva vides i millora la qualitat de vida. Si això no es pot mantenir, al final les malalties s’agreugen, no hi ha el seguiment adequat, han de venir a urgències, necessiten intervencions costosíssimes… El sistema pateix també, però tot el negoci i tota la indústria que hi ha al voltant de la sanitat deixaria de nodrir-se, i creiem que hi ha una certa voluntat política en mantenir això.

    “Hem normalitzat la falta de personal a costa de la nostra salut i de renunciar als nostres drets com a treballadores i treballadors”. Ho dieu a la convocatòria de vaga. Aquesta frase podria resumir el que està passant?

    Totalment. Tota la gent que fa hores extres al final acabarà claudicant, acabarà agafant baixes, fet que empitjora la situació de manca de personal perquè per suplir aquestes persones necessitem unes altres que tampoc no tenim, i s’hauran de fer més hores extres… No tenim personal, d’acord, plantegem-nos què necessitem, perquè amb les places que s’han generat noves d’infermeria no n’hi haurà suficient.

    Des de la pandèmia, anem arrossegant problemes de salut mental dels professionals sanitaris bastant greus

    El que no pot ser és que tot recaigui sobre l’esforç dels treballadors i treballadores, i que malgrat tot aquest esforç, a les urgències, no pot ser que els mateixos treballadors que tenen estipulada una afluència de pacients, vegin que dia rere dia, per molt que de vegades s’intenti reforçar aquest servei amb més professionals, vegin un col·lapse brutal. Aquí, a l’Hospital del Mar, la capacitat és de 96 boxs i volem que tots els pacients estiguin col·locats adequadament i atesos com caldria. Fa pocs dies teníem 190 pacients en algun moment, i 130, 140, 150, 160, és habitual tots els dies. Que hi hagi pacients que estiguin més de 100 hores al servei d’urgències és habitual, quan no haurien d’estar més de 24 hores. Això comporta al treballador i a la treballadora un estrès, en veure que, per molt que s’esforci, la feina no surt i potser el pacient no està atès com caldria. Això va calant i, des de la pandèmia, anem arrossegant problemes de salut mental dels professionals sanitaris bastant greus.

    Demaneu increments salarials per apropar-vos a altres països d’Europa, com per exemple Alemanya. Ho veieu factible?

    Ara, no. S’ha de lluitar per arribar a equiparar-nos. Sabem que si algun dia s’aconsegueix, serà d’aquí a molts anys. Hem d’anar encaminats a això. El que sí que demanem és equiparar les condicions laborals i salarials de tots els treballadors de la sanitat. Tenim un model tan fragmentat, tan diferenciat… A més, en relació a la resta de comunitats autònomes, som uns alumnes avantatjats en això de la privatització i la col·laboració públicoprivada. Al PS Mar tenim les nostres condicions pròpies perquè tenim un conveni propi, al Sant Pau exactament igual, al Clínic igual, cadascú amb les nostres condicions. Després estan els que són del tot públics, els del sector ICS, que tenen unes condicions; després el sector concertat del SISCAT, que acaben de signar un conveni per nosaltres del tot insuficient, tot i que després cada hospital té els seus pactes de millora i de negociació en el comitè. Encara que tots treballin per al CatSalut, cadascú té unes condicions diferents, una jornada anual diferent i una ràtio de personal-pacient diferent.

    Aquesta fragmentació debilita el personal?

    Sí, el debilita. Intentar unificar la lluita de tots els treballadors és complicat perquè cadascú té la seva realitat en el seu centre. L’ICS sí que és una empresa molt gran i aquí sí que podríem fer força.

    Xavi Tarragón i Ana Basanta durant l’entrevista | Pol Rius

    Vam demanar al Departament de Salut dades de diversos centres que tenen aquestes realitats i convenis diferents, com Vall d’Hebron, PS Mar, Clínic i Taulí. Volíem conèixer les ràtios d’infermeres per pacients per cada especialitat i per cada torn, així com d’auxiliars i de zeladors. Aquestes dades no ens les han passat. Han donat l’excusa que és molt complex, que necessitarien molts recursos i que no creuen que sigui tan necessària aquesta informació com per dedicar tants recursos. Una mica la resposta va ser aquesta.

    Tenint en compte les mobilitzacions i la convocatòria de vaga, hi ha hagut algun apropament, reunió o conversa amb el Departament de Salut?

    No. Zero. Nosaltres ho sol·licitem, i si volen evitar la vaga, jo crec que haurien de seure amb nosaltres. D’altra banda, nosaltres convoquem vaga, però pel que fa a hospitalització, els serveis mínims que imposa treball i la interpretació que fa l’empresa, pot passar que, si tenim tres infermeres i tres auxiliars en el torn de tarda, els serveis mínims que imposen siguin tres infermeres i tres auxiliars. En algun servei, demanen més serveis mínims dels que tenim habitualment, i això acredita la falta de personal que hi ha.

    És un contrasentit.

    Tenim limitat el dret de vaga a l’hospitalització. Sí pots fer vaga a consultes externes, a exploracions complementàries, potser a quiròfan, on només deixen que hi hagi activitats per intervencions urgents, i a l’Atenció Primària.

    Si una persona té programada una operació per al dia 25, és possible que se l’ajornin?

    Si no és urgent, és possible. En realitat, l’empresa no sap qui farà vaga.

    I una visita al CAP?

    Haurien d’anul·lar tot el que no sigui urgent, però després hi ha trampes. Hi ha un ordre jeràrquic brutal i tenim comandaments, càrrecs i càrrecs intermedis que, més enllà de gestió, estan per controlar i van fent feina tirant de que som un equip i que hi ha bon rotllo, i demanen ‘tu faràs vaga, no faràs vaga’. Juguen amb això, depenent de qui sigui més o menys hàbil per tenir aquesta informació, suposo que es programarà més o es programarà menys. Després fan trampes amb els plannings, però costa molt denunciar-ho a Inspecció de Treball. Per exemple, si una persona fa vaga i l’empresa fa doblar torn a una altra, això ho portes a Inspecció de Treball per intentar acreditar que s’ha vulnerat el dret de vaga d’aquesta treballadora perquè al final el servei l’han mantingut fent aquestes trampes, però no és fàcil… Suposo que els recursos que tenen a Inspecció de Treball també són molt limitats.

    Demanem equiparar les condicions laborals i salarials de tots els treballadors de la sanitat

    Després de la vaga del 25-26, hi haurà més mobilitzacions?

    Aquesta és la intenció. Treballem en les mobilitzacions que farem aquests dos dies i, probablement, hi haurà una altra dissabte 28, en què també farem crida als agents socials i a la ciutadania. El 25 i 26, serà més per un tema laboral de treballadors i treballadores, i el 28 cridem també a la ciutadania perquè, al final, interpel·la el conjunt de la població quan parlem de millors condicions laborals, reduir ràtios treballador-pacient, potser reduir jornada anual, i no tenir aquesta obligatorietat de fer hores extres. Al final, això redundarà en un millor servei a la ciutadania; per tant, ho hem de fer amb ells.

    El dia 28 fem una crida a tothom que vulgui participar perquè és un problema social

    Hem de veure la resposta que rebem dels treballadors i de la ciutadania. Hem de recordar que Ustec i altres sindicats d’ensenyament s’han sumat a la vaga per intentar que no sigui només una cosa de sanitat, per iniciar un cicle de mobilitzacions, ja no només de la sanitat, perquè no és només el problema de la sanitat el que ens està preocupant. A veure si això serveix per anar escalfant motors i arribar a una suposada, algun dia, vaga general exitosa. Ho estem iniciant, i estem parlant amb diferents agents socials que estan mobilitzant-se. Hem parlat amb Marea Blanca, amb Marea Pensionista… El dia 28 fem una crida a tothom que vulgui participar perquè és un problema social, més enllà de la sanitat i l’educació”.

    Us fa por que després de tot l’esforç, canviï poca cosa?

    Som conscients de la força que tenim, no som innocents. Sabem que els grans sindicats no han convocat, tret de Metges de Catalunya. CC.OO. i UGT ni estan ni se’ls espera i Satse es va despenjar, va firmar el seu conveni del SISCAT i, de moment, no se’ls sent. És una mica sorprenent. Hi ha afiliats seus que ja ens han comentat que no ho entenen.

    El que nosaltres qüestionem és, com signes un conveni que és del tot insuficient quan hi ha una vaga convocada per Metges de Catalunya, que sí que està en aquesta mesa del SISCAT. Si  t’haguessis afegit i haguessis amenaçat el Departament de Salut, o les patronals, ‘ull, mireu que està muntant aquesta gent’, haguéssim tingut més força. Ho han desaprofitat. Per mi, ha sigut un error estratègic monumental, era una oportunitat única d’anar tots a una.

  • Els treballadors ja no hauran de portar la baixa mèdica a l’empresa

    Notificar una incapacitat temporal (baixa laboral) per malaltia serà més fàcil per als treballadors a partir d’ara. L’últim Consell de Ministres de 2022 va aprovar un canvi al reial decret que regula alguns aspectes de la gestió i control d’aquest procés per simplificar-los.

    En concret, “pel que fa als informes mèdics de baixes i altes, només se’n lliurarà una còpia a la persona treballadora; s’elimina tant la segona còpia, com l’obligació que sigui la pròpia persona treballadora qui lliuri aquesta còpia a l’empresa, entitat gestora o mútua”, recull la nota de premsa publicada pel Ministeri d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions.

    Quan entri en vigor aquest canvi (pendent encara de publicació al BOE) la comunicació entre l’Institut Nacional de la Seguretat Social i “les entitats emissores serà telemàtica, evitant tràmits que poden resultar costosos per a persones que estan en situació d’incapacitat temporal i aprofitant les possibilitats de millorar l’eficàcia i l’eficiència que brinden els avenços en digitalització i tecnologies de la informació”.

    La modificació del reial decret també estableix que, durant la baixa laboral, “els facultatius del Servei Públic de Salut, de l’empresa col·laboradora o de la mútua podran fixar terminis de revisió mèdica inferiors als assenyalats al reial decret en funció de l’evolució del procés”. D’aquesta manera es volen evitar “dubtes interpretatius” que ara mateix té la norma vigent.

    Article original de La Fàbrica Digital. 

  • Preacord salarial a la sanitat concertada, mentre MC manté la vaga del gener

    Patronals i sindicats han signat aquest divendres amb la Conselleria de Salut un preacord per al conveni de la sanitat pública concertada que inclou pujades salarials de fins a un 3,5%, mentre que el sindicat Metges de Catalunya (MC) ha registrat la convocatòria de vaga prevista per als pròxims 25 i 26 de gener.

    El preacord fa referència al III conveni col·lectiu de treball dels hospitals d’aguts, centres d’atenció primària, centres sociosanitaris i centres de salut mental, concertats amb el Sistema sanitari integral d’utilització pública de Catalunya (Siscat).

    Ho han signat les patronals Unió Catalana d’Hospitals (UCH), l’Associació Catalana d’Entitats de la Salut (ACES) i el Consorci de Salut i Social de Catalunya (CSC), així com els sindicats UGT, CCOO i Satse. Per part seva, el sindicat Metges de Catalunya, s’ha desmarcat de la signatura perquè considera que la proposta de conveni de Siscat no respon a la crisi que travessa la professió mèdica per assegurar un model de salut públic i de qualitat.

    Prop de 70.000 treballadors i treballadores de la sanitat pública concertada tindran un augment salarial d’entre el 2,5% i el 3,5%, segons la inflació. També han pactat que les guàrdies estaran més ben pagades i tindran un increment mitjà del 25%, i el salari de les infermeres s’apujaria 2.400 euros anuals.

    El conseller de Salut, Manel Balcells, ha destacat que es tracta d’un acord “històric” que té com a objectiu “restituir la capacitat adquisitiva” del personal no funcionari que treballa per a l’administració en hospitals i centres que tenen concert amb la Generalitat.

    Balcells ha considerat que el conveni és un “pas gegantí” per homologar les condicions laborals dels professionals de la concertada i ha anunciat que l’acord va acompanyat d’una partida de 460 milions d’euros per part del departament per assumir l’increment salarial.

    Així, està previst que en dos anys es vagin equiparant les condicions del personal dels centres públics concertats als de l’Institut Català de la Salut (ICS).

    Metges de Catalunya manté la vaga

    Per part seva, MC ha registrat aquest divendres a la Conselleria d’Empresa i Treball de la Generalitat la convocatòria de vaga de facultatius del 25 i 26 de gener del 2023 per denunciar la “degradació del sistema sanitari públic”, segons ha explicat el sindicat de metges en un comunicat. Tot seguit, MC ha entregat una còpia a l’ICS i a les patronals UCH, ACES i CSC.

    MC argumenta que un mes després d’anunciar el nou cicle de mobilitzacions, encara no ha rebut cap proposta formal per part de la Conselleria de Salut que respongui a les seves reivindicacions, la qual cosa significa que el Departament “no s’ha pres seriosament la convocatòria”. Remarca que Salut ho ha confiat tot als convenis col·lectius, quan hi ha qüestions com les condicions assistencials que ultrapassen l’àmbit de negociació de les relacions laborals.

    Així, MC creu que les propostes formulades a les dues taules de negociació que es troben actualment obertes per renovar els convenis de treball de l’ICS i dels centres de la xarxa sanitària concertada són “totalment insuficients per revertir la situació crítica que viu el sistema sanitari i per retenir el talent mèdic”, tal com denuncia el secretari general de MC, Xavier Lleonart.

    Metges de Catalunya regista la convocatòria de vaga | MC

    “Evitar el conflicte només depèn de la voluntat de l’Administració”, ha ressaltat Lleonart, tot recordant que queda un mes per asseure’s a negociar amb propostes “substancials” per a la millora de la sanitat pública.

    Un dels problemes més greus que denuncia MC és la falta de professionals mèdics, un factor que es veurà agreujat per la jubilació de 9.000 facultatius a Catalunya en els pròxims deu anys. Consideren que s’ha de fer una bona previsió d’aquest relleu ja i remarquen que només s’aconseguirà si es milloren les condicions laborals i retributives, lluny de la sobrecàrrega actual amb jornades de treball perllongades i baixes retribucions.

    Reclamen un increment retributiu lineal de 10.000 euros anuals al personal facultatiu adjunt i de 7.000 euros anuals per als facultatius residents (MIR), així com un augment de 5.000 euros anuals vinculat a diferents complements.

    La vaga de MC té diversos suports dins del sector, com el de la Mesa Sindical de Sanitat de Catalunya, la Societat Catalana de Neurologia, l’Associació Catalana de Psicòlegs Clínics i Residents (ACAPIR), la Societat Espanyola de Psicologia Clínica-ANPIR i la Secció d’Atenció Primària de la Societat Catalana de Pediatria (SAP-SCP).

    Vaga a educació també el 25 i 26 de gener

    Es dona la circumstància que també aquest divendres el sindicat Ustec-STEs ha anunciat la convocatòria de vaga a l’ensenyament públic davant del “menysteniment” del Departament a les peticions que han anat presentant en els darrers mesos. Educació considera que “la ciutadania no entendrà aquesta convocatòria” en un moment en què s’estan acostant posicions en un clima de diàleg amb els sindicats.

  • SOS Atenció Primaria

    Actualment, la sanitat s’ha convertit en una de les principals preocupacions de la població, com no podia ser d’una altra manera. Però la pregunta que ara ens fem és si la reacció social i dels treballadors no arriba massa tard, ja que recuperar la qualitat que el servei de salut tenia fa 15 anys no serà senzill.

    Si ens centrem en l’atenció primària (AP), la porta d’accés al sistema sanitari, i la que utilitzem més sovint la majoria de la població, especialment les persones i els col·lectius més vulnerables, podem veure que ha estat la més penalitzada, segons diuen les estadístiques. Observem amb preocupació que l’increment de les necessitats sanitàries de la societat (envelliment de la població, maneig de la pandèmia) no s’ha vist acompanyat de les mesures eficaces requerides, sinó més aviat al contrari. La sanitat en general i l’AP en particular han sigut objecte de retallades pressupostàries difícils de justificar. Una nefasta gestió per part dels responsables que ha portat el sistema al desastre, fins a fer-lo arribar a un punt de difícil retorn.

    La sanitat en general i l’AP en particular han sigut objecte de retallades pressupostàries

    Durant els últims 12 anys, la sanitat ha desenvolupat la seva activitat amb pressuposts molt reduïts respecte als estàndards recomanats, i en concret l’AP, la més pròxima al ciutadà, s’ha endut la pitjor part, ja que es mou en torn al 15% del total del pressupost destinat a sanitat quan l‘OMS recomana que s’hi assigni el 25%.

    Ara mateix manquen molts professionals, tampoc no hi ha un pla per cobrir el recanvi generacional, les jubilacions previstes, fet que serà difícil de solucionar d’un dia per l’altre. Sense planificació estem avesats al caos, que fins i tot arriba a generar situacions d’enfrontament dels professionals amb els usuaris.

    S’estan desmantellant els serveis públics per afavorir la seva privatització

    Paral·lelament, s’estan desprestigiant els sanitaris que, mal pagats i mal tractats, troben molt millors condicions laborals exercint a l’estranger. Aquest fet comportarà, més a curt que a llarg termini, que quan es pretengui solucionar el problema amb presses, s’hagin d’incorporar al sistema professionals amb inferior capacitació que la d’aquells que s’han vist obligats a sortir del país.

    A més a més, les dades mostren com s’estan desmantellant els serveis públics per afavorir la seva privatització. Cal recordar que:

    – A Catalunya s’està dedicant 1.246 € per habitant i any, quan la mitjana de l’estat és de 1.478 €. Només Madrid queda per sota, amb 1.179€ per habitant i any.

    – Catalunya és una de les autonomies que menys recursos dedica a l’AP, ocupa el 14è lloc de 17.

    – Catalunya és la comunitat que més percentatge de recursos dedica a concerts amb entitats externes (gairebé el triple que la següent que més hi dedica).

    Amb aquest panorama, el futur és molt incert.

    Les mesures que s’haurien de prendre de manera inajornable, entre d’altres, passen per:

    – Incrementar el nombre de professionals per habitant.

    – Millorar les condicions laborals del personal sanitari en general i dels equips assistencials en especial (metges, infermeres, treballadors socials, auxiliars, administratius, etc.) eliminant l’endèmica interinitat del sector (això no va de treure patates del terra).

    – Dotar el sistema dels recursos necessaris i adients per atendre la salut mental, pediatria, fisioteràpia, salut bucodental…

    – Crear òrgans de participació ciutadana on sigui possible defensar els interessos comuns de la salut de les persones i controlar el desviament de diners públics a la sanitat privada. És a dir, crear un sistema de gestió TRANSPARENT.

    La societat és la titular del sistema de salut i això significa que hi té drets. Ara cal, amb urgència, que la ciutadania exigeixi la recuperació del servei que ja teníem i que les privatitzacions dels temps passats es reverteixin. És a dir, recuperar un servei públic on l’especulació no tingui cabuda.