Orelles i mans al descobert pateixen la davallada de la temperatura i, si el fred estreny, són dues parts del cos, juntament amb els peus, on acostumen a fer diana els penellons. Són una inflamació dels vasos sanguinis més petits que provoca picor, coïssor, i un dolor expressat en forma de fiblades, punxades que venen de dins, però que semblen provocades per la incisió d’agulles.
La vermellor que sobresurt en els dits de les mans i els peus o en el marge de les orelles, on acaben aquests petits vasos sanguinis, delata aquestes manifestacions tan molestes. La picor s’accentua amb l’escalfor, per això a la nit, al llit, cal protegir les zones afectades amb pomada que pot portar cortisona. Si s’arriba a manifestar una infecció de la ferida que pugui derivar-se de gratar-se amb intensitat, es requerirà un antibiòtic, prèvia consulta a un professional mèdic.
L’origen d’aquestes inflamacions és el fred combinat amb la humitat, que encara les propicia més. Tècnicament, aquesta patologia es denomina perniosi, o pernio. És la reacció dels vasos sanguinis més extrems en relació amb la distància al cor, des del qual es bomba la sang. Aquests s’inflamen davant de la irrupció sobtada del fred i humitat severs, i una mala circulació general hi pot també contribuir.
Els penellons poden adquirir diferents nivells de gravetat. Si només afecten uns dies, no se’ls ha de donar més importància. Però si se superen les quatre o cinc setmanes, convé consultar al metge.
Per part nostra, si apareixen, cal mantenir la zona afectada neta i seca, i evitar el sobreescalfament directe o la fricció, ja que podrien empitjorar-los i sobre-infectar-los.
Prevenir afectacions de la pell
Aïllar-se del fred i hidratar-se bé, per dins i per fora, bevent aigua -entre 1,5 i 2 litres per dia- i lubricant bé la pell amb cremes o bé oli, són els millors preventius, tant dels penellons com de la sequedat, que pot provocar esquerdes, fissures que, en cas de no protegir-se, podrien infectar-se. La supervisió mèdica sempre ha de precedir l’autoavaluació i automedicació d’aquest tipus de ferides.
L’afectació de penellons es dona més en persones grans a causa d’un índex més gran de deteriorament d’artèries i petites venes. I, en general, solen afectar més dones que homes, i per això es podrien relacionar també amb aquesta patologia influències de tipus hormonal.
Galtes i llavis també són susceptibles de la necessitat de la cura de la pell quan les baixes temperatures impacten aquestes parts de la cara. Cremes hidratants i de cacau cal tenir-los a mà.
Evitar l’aigua amb temperatura extrema, tant calenta com freda, a la dutxa i a l’hora de rentar-nos mans i cara, per a una millor cura de la pell.
La protecció de la pell del sol, també a l’hivern, i especialment quan som sobre la neu, perquè aquesta actua com a mirall del sol, cal igualment aplicar-la.
Alimentació que ajuda
Des de la Fundación Piel Sana ens recorden que una alimentació sana i equilibrada resulta molt beneficiosa per a la cura de la pell. Apunten que no s’ha d’abusar del consum de sal i greixos saturats, s’ha de beure aigua en abundància -com ja hem precisat-, i fer un ús moderat de l’alcohol.
També els seus dermatòlegs afirmen que “l’exercici físic d’acord amb l’edat i les capacitats de qui el practica, així com el control de l’estrès, una bona higiene i una hidratació adequada contribueixen notablement a preservar la salut de la pell i a retardar el seu envelliment”. Sobre l’exposició al sol puntualitzen que “el sol pot ser un bon amic de la pell i un enemic mortal, depèn de com es tracti. Amb una exposició adequada, l’astre rei aporta la síntesi de la vitamina D, una important acció antidepressiva i fins i tot és capaç d’embellir la pell, amb un atractiu bronzejat. Però, sense les degudes precaucions (el foto-protector és el cosmètic més saludable), pot implicar cremades, irritació, envelliment prematur i l’aparició del melanoma, un càncer que pot arribar a ser mortal”.
Sense adonar-nos, tenim tendència a caminar amb l’esquena encongida i el cap cap avall, més sovint mirant el terra que no pas amb la mirada amunt, mantenint el coll dret i amb les espatlles alineades amb els malucs. És una de les posicions més comunes en els vianants, que maltracten molt les cervicals, fent abandonar als músculs del coll la seva funció. Si en anar a dormir tampoc no triem bé el coixí perquè es relaxin les vèrtebres de la zona del coll i fins a l’alçada de les espatlles, tampoc no ajudem la zona cervical a recuperar-se de la postura viciada.
Les set vèrtebres cervicals són les més primes i delicades de la columna vertebral -que en té 33 en total-. També són les que permeten més flexibilitat perquè suporten el cap, que pesa entre 7 i 8 quilos, i és necessari que facin possible el gir rotatori del cap una sèrie de graus, a banda i banda i amunt i avall.
A més, tota la comunicació nerviosa des del cervell, que envia les ordres i rep informació sobre estímuls a través d’aquests nervis, transita la zona cervical. Per tant, mantenir el cap elevat mentre caminem i que descansi distesa aquesta àrea durant tota la nit contribueix moltíssim al nostre benestar. I no oblidar tampoc mantenir una bona postura del coll durant totes les hores que treballem. La posició correcta dels ulls a l’alçada del límit superior de la pantalla, si treballem amb ordinador, cal tenir-la present.
Mantenir les postures correctes de tot el cos contribueix a mantenir també la funció dels músculs ubicats i preparats per a ella. Això fa que la musculatura es mantingui en forma, i d’aquesta manera s’eviten lesions i patologies que produeixen dolors habituals i altres problemes de salut que se’n deriven.
Per a poder mantenir la postura més correcta, i per tant saludable, ajuda en gran manera l’ergonomia de l’entorn on som, on passem les hores del dia i on treballem. Ergonomia és la capacitat d’adaptar mobles, màquines i eines a les condicions fisiològiques de les persones que hi interactuen.
Variar posicions i practicar estiraments durant el dia ens ajudaran a destensar la musculatura, si més no, en cas de descuidar les postures més adients.
Tecnologia per dissenyar millor
La importància de l’ergonomia i les bones postures en l’entorn laboral ha portat l’Institut de Biomecànica de València (IBV) a desenvolupar una eina de simulació virtual per a l’anàlisi i l’avaluació de la interacció entre les persones i els productes, serveis i entorns que els envolten. A través de simulacions realistes és possible avaluar ergonòmicament entorns i productes durant les diferents etapes del procés de disseny, des de la seva concepció fins al disseny final.
És un projecte anomenat DESIUM, finançat per l’Institut Valencià de Competitivitat Empresarial (IVACE) i per la Unió Europea. Vol contribuir a detectar errors en les fases inicials del disseny d’un producte o entorn per a adaptar-los a les persones, permetent corregir-los a temps de manera virtual i estalviar costos en prototips físics i futurs re-dissenys. A més, s’aconsegueix maximitzar així el rendiment i el confort en funció del context d’aplicació. “L’ús de les noves tecnologies en l’entorn laboral ofereix una gran oportunitat a les empreses per a avaluar i dissenyar entorns laborals més ergonòmics i eficients”, tal com explica la directora d’innovació en Benestar i Salut Laboral en IBV, Mercedes Sanchis.
A través de la col·laboració empresarial s’han pogut identificar les necessitats específiques dels diferents sectors en relació als aspectes d’avaluació ergonòmica i de factors humans de diferents tipus d’entorns laborals. Posteriorment, s’han recreat els llocs de treball de manera virtual i s’han inclòs models humans digitals representatius de les persones treballadores. D’aquesta forma s’ha aconseguit simular, de manera realista, les interaccions que es produeixen amb els elements en els llocs de treball. Gràcies a aquestes simulacions, es pot avaluar el risc ergonòmic i establir recomanacions de millora personalitzades per a fomentar el confort, la seguretat i la productivitat en aquests.
Consells per aplicar des d’ara mateix
En molts llocs podem trobar recomanacions bàsiques per posar en marxa en qualsevol moment i que ja contribuiran a la millora del nostre benestar. La Diputació de Barcelona, per exemple, té un Quadern d’higiene postural, accessible en línia. És molt gràfic i aplicable a qualsevol edat.
També el Canal Salut posa a disposició de tothom un vídeo sobre Postura corporal a la feina. Sobretot està pensat per aquest 80% de la població que han patit o pateixen mal d’esquena.
Des de la Cerdanya, un establiment amb molta consciència i esperit que estimulen canvis per a bé, el Cerdanya Ecoresort, perseguint un món millor des del contacte amb la natura, també comparteix els seus particulars consells posturals. Són part d’un més extens manual de Pautes per gaudir d’un benestar ple, una guia descarregable al mateix lloc web.
I des dels Estats Units, més recomanacions per al confort postural i, en conseqüència la nostra salut, les aporten des de MedlinePlus, un servei informatiu amb informació elaborada des de la Biblioteca Nacional de Medicina dels Estats Units. És la seva Guia per a una bona postura.
Els continguts citats de qualsevol d’aquestes fonts, només a tall d’exemple, pot ser l’inici d’uns bons hàbits que acompanyaran una millora en la nostra salut, que és al nostre abast amb petites variacions que podem començar a aplicar ara mateix.
Les celebracions de Nadal, Cap d’Any i Reis, ingerint molt més menjar de l’habitual, en grans àpats sense mesura i amb llarguíssimes sobretaules que ajunten dinars amb sopars, és cada any un gran sacsejador de consciències. La gota que fa vessar el got.
I benvinguda sigui, si més no com a reflexió, perquè segons dades de l’Enquesta de Salut de Catalunya del 2022, la meitat de la població de 18 a 74 anys té excés de pes ─sobrepès o obesitat─ (el 56,2% dels homes i el 43,7% de les dones). I entre els infants de 6 a 12 anys, gairebé quatre de cada deu (38,9%) tenen excés de pes (el 25,2% tenen sobrepès i el 13,7%, obesitat).
En la base del problema, hi ha una lògica molt clara: ingerim moltes més calories de les que cremem. I entre els menors, la gran quantitat d’hores que passen reduint el seu món a vint centímetres de distància hi té molt a veure.
Genèticament, hi pot haver més o menys predisposició a presentar obesitat, i no tots els metabolismes funcionen de la mateixa manera. Per la qual cosa, responsabilitzar del sobrepès i l’obesitat les persones que ho pateixen, atribuint la causa a la seva manca de voluntat a l’hora d’aplicar-se una dieta alimentària i de practicar exercici físic, és ignorar que parlem d’una patologia complexa, que requereix moltes vegades l’ajuda de diversos especialistes, com ara nutricionistes -infermeres i metges-, endocrins, fisioterapeutes, psicòlegs i, també en alguns casos on es requereix intervenció quirúrgica, els cirurgians de les unitats hospitalàries d’obesitat i nutrició.
El canvi d’hàbits en l’estil de vida, però, tant amb intervenció mèdica com sense ella, és necessari per a la prevenció del sobrepès i forma part del seu tractament. L’augment de l’obesitat, tal com ho té documentat l’Organització Mundial de la Salut (OMS), es va multiplicar per tres des de l’any 1975 fins al 2016. I les causes més directes que s’atribueixen a aquest increment són, sobretot, un augment de la ingesta d’aliments d’alt contingut calòric que són rics en greix i un descens en l’activitat física a causa de la naturalesa cada vegada més sedentària de moltes formes de treball, les noves maneres de transport i la creixent urbanització.
Per tant, benvingudes siguin les sensacions d’haver-nos passat de la ratlla en els àpats festius, per a fer-nos pensar a reconduir la nostra relació amb els aliments. Menjar en excés i ràpid a més, tant com l’estrès, el consum de tabac i alcohol, o altres hàbits com el consum de cafè, begudes carbonatades o menjars picants són els causants de la coïssor estomacal que algunes persones senten després de menjar. L’acidesa d’estómac afecta el 32% de la població, segons dades de la Sociedad Española de Gastroenterología, Hepatología y Nutrición Pediátrica (SEFHNP). Des d’un dels laboratoris que alleugereixen els símptomes d’aquesta incomoditat digestiva, STADA, expliquen que “aquesta afecció comú es produeix per una relaxació de l’esfínter que separa l’esòfag de l’estómac, de manera que els àcids gàstrics digestius flueixen cap a les vies digestives altes fins a arribar a la gola i produir sensació de cremor”.
Les recomanacions per a l’alleujament de l’acidesa se centren, d’una banda, en la modificació dels hàbits de vida, moderant la ingesta de menjar en horaris regulars, així com d’aliments que puguin desencadenar aquesta malaltia, evitant picar just havent dinat, reduint l’estrès i el sobrepès, i evitant el consum de tabac i alcohol. I, si cal, després de descartar algun altre problema, amb l’ús de fàrmacs adequats antiàcids.
Hàbits saludables
“Fer activitat física regularment aporta benestar a la vegada que ajuda a prevenir malalties com la diabetis, la hipertensió, el sobrepès i l’obesitat, els infarts del cor, les demències i alguns tipus de càncer”, tal com ens expliquen des del Canal Salut de la Generalitat. És l’espai on trobareu també recomanacions com ara no refiar-se “de les dietes i productes miracle, que prometen una pèrdua de pes ràpida i sense esforços. La immensa majoria d’aquestes no tenen cap evidència científica, no són eficaces a llarg termini, són un engany o frau i poden suposar mancances nutricionals i determinats riscos per a la salut”.
En els espais informatius d’hospitals, fundacions i societats mèdiques, hi ha consells molt aprofitables com a font segura. Un bon exemple són els arguments dels professionals de la unitat d’obesitat de l’Hospital del Mar, en l’apartat de Psicologia de la salut a Obesitat, amb recomanacions per començar a practicar petits canvis en l’estil de vida. I mantenir un patró d’àpats regulars, de tres menjars i dos refrigeris al dia n’és un, així com no saltar-se cap àpat ni menjar massa poc. Són consells per al moment de menjar, amb pautes per controlar l’ansietat, també per a quan es va a comprar i quan es cuinen i preparen els aliments. Són pautes psicològiques de canvi que aporten els especialistes que treballen amb els pacients a qui els costa més aquesta reeducació d’hàbits.
Tant el sobrepès com l’obesitat es poden prevenir amb una ingesta més saludable d’aliments i la pràctica d’exercici físic de manera habitual. “Però la responsabilitat i esforç individual requerits per a eliminar grans quantitats de greix de més en el cos no sempre són assumibles per a qui carrega amb això des de temps enrere, per això se solen considerar malalties cròniques”, expliquen els especialistes de la unitat de cirurgia de l’obesitat i nutrició de Clínica Corachan (UCON). La cirurgia bariàtrica prescrita en casos d’excés de greix perjudicial per a la salut redueix pes i, amb ell, el risc de patologies que l’obesitat comporta. El tractament complet, a part de l’operació en cas necessari, té també l’objectiu de canviar l’estil de vida, donar recomanacions nutricionals i fomentar l’exercici adaptat a les característiques de cada pacient. Perquè, tal com precisa el cirurgià de l’UCON, el Dr. Ramon Villalonga, “no hi ha una dieta o pauta màgica i vàlida per a tothom. Gran part de l’èxit del tractament nutricional depèn de realitzar una pauta adaptada a les necessitats de cada persona”.
També a la web de la Societat Espanyola d’Endocrinologia i Nutrició (SEEN), trobem recomanacions dietètiques i un repàs d’aliments d’ús quotidià i els seus beneficis o bé en què ens hem de fixar d’ells. També l’OMS precisa consells concrets, com ara limitar la ingesta energètica procedent de la quantitat de greix total i sucres; augmentar el consum de fruites i verdures, així com de llegums, cereals integrals i fruits secs i fer activitat física periòdica, uns seixanta minuts diaris per als joves i cent cinquanta setmanals per als adults.
L’OMS no disculpa la indústria alimentària de l’augment de greix en els organismes de la població, i determina que aquesta pot tenir un paper important en la promoció de dietes saludables. També esmenta els governs i la possibilitat d’augmentar els impostos en aliments perjudicials, com les begudes ensucrades.
Greix que fa patir el cor
L’obesitat influeix en el desenvolupament de malalties cardiovasculars, i es pot arribar a considerar fins i tot causa directa de mortalitat. Per això, la Societat Espanyola d’Endocrinologia i Nutrició (SEEN) i la Societat Espanyola per a l’Estudi de l’Obesitat (SEEDO), amb la col·laboració de la Societat Espanyola de Cardiologia (SEC), la Societat Espanyola de Metges d’Atenció Primària (SEMERGEN) i l’Associació Bariàtrica Hispalis Nacional (ABHispalis), aprofitant la celebració del Dia de l’Obesitat, van llençar la campanya que tenia com a lema ‘Cuida el teu pes, el teu cor el mereix’. Així tracten de conscienciar sobre la importància de reconèixer a l’obesitat com a malaltia i com a causa per al desenvolupament d’altres patologies amb gran morbimortalitat, ja que el seu adequat abordatge pot evitar l’aparició d’esdeveniments cardiovasculars, malalties del fetge i fins i tot el càncer, entre altres beneficis molt rellevants per a la salut.
Cal tenir present, però, i sempre, que abans d’iniciar una dieta per a perdre pes, convé consultar els sanitaris que tenen formació en nutrició, com ara les infermeres dels Centres d’Atenció Primària que ens corresponen.
Saber que la malaltia, física i mental, i també la mort, són part de la vida, hauria d’incorporar-se com aprenentatge en la infància de tota persona. La informació sobre les patologies, les causes que ens les porten i com tenir cura de la nostra pròpia salut esdevé fonamental per a la prevenció de malalties i per procurar-nos benestar i qualitat de vida.
A la ciutat de L’Hospitalet de Llobregat, aquest curs 2023-2024, això ho porten a la pràctica amb el virus del papil·loma humà, la infecció de transmissió sexual més frequent. I ho fan amb un joc, el PAPILLOMATTACK, com a part d’un projecte d’educació científica liderat per l’IDIBELL amb el suport de l’ajuntament de L’Hospitalet.
El joc PAPILLOMATTACK ensenya què és el virus del papil·loma humà i com es pot prevenir.
Basant-se en la gamificació, el joc ensenya què és el virus del papil·loma humà, quines malalties causa i com es pot prevenir amb la vacunació i els programes de cribratge. I són tres-cents cinquanta alumnes del cicle superior de primària de cinc escoles de L’Hospitalet els qui participen en la primera implementació del joc.
Per què cal evitar el contagi
Segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS), el papilomavirus humà (VPH) és una infecció de transmissió sexual comuna. Gairebé totes les persones sexualment actives la contrauran en algun moment de la seva vida, en general sense mostrar símptomes. Sí, la majoria de les persones no presentaran símptomes d’infecció pel VPH, perquè el virus sol desaparèixer per si sol sense tractament. El sistema immunitari sol eliminar el VPH del cos en un o dos anys, sense efectes duradors. És quan no desapareix per sí sol quan pot provocar canvis en les cèl·lules del coll uterí, la qual cosa condueix a lesions pre-canceroses que, de no tractar-se, poden desembocar en un càncer cervico-uterí. En general, aquest càncer triga de 15 a 20 anys a manifestar-se després d’una infecció pel VPH. Però els càncers deguts al VPH es poden prevenir amb vacunes. La vacuna contra el VPH ha d’administrar-se a totes les nenes de 9 a 14 anys abans que comencin a tenir relacions sexuals.
Els canvis precoços en les cèl·lules del coll uterí i les lesions pre-canceroses no solen anar acompanyats de símptomes. En el cas del càncer cervico-uterí, els símptomes poden incloure sagnat entre períodes menstruals o després de les relacions sexuals o secreció vaginal pudent. Aquests símptomes es poden deure, però, a altres malalties.
El VPH pot afectar la pell, la regió genital i la gola. Tot i que els preservatius ajuden a prevenir el VPH, no ofereixen, però, una protecció total perquè no cobreixen tota la pell de la zona genital.
El joc a l’aula
Com a eina educativa, el PAPILLOMATTACK consta d’un vídeo divulgatiu i d’un joc de cartes que explica als alumnes que existeix un virus que es diu papil·loma i que es pot prevenir amb la vacunació i les proves de detecció per detectar l’aparició de qualsevol anomalia i poder tractar-la a temps per no arribar a desenvolupar un càncer en el coll uterí. El contingut del joc ha estat ideat i dissenyat per Laura Asensio Puig, investigadora del grup de recerca en Infeccions i Càncer de l’IDIBELL i del Programa de Recerca en Epidemiologia del Càncer de l’ICO.
El joc consisteix en protegir les diferents parts del cos de cada jugador mentre infecten els contrincants amb el virus. El joc conté una baralla de 88 cartes i dues expansions de 16 i 10 cartes respectivament, que augmenten la dificultat del joc. Per introduir els conceptes claus de l’activitat, el joc s’acompanya d’un vídeo divulgatiu sobre el virus del papil·loma, el cribratge, la vacunació, i on també s’hi detallen les regles per utilitzar les cartes de la baralla. Gràcies a una subvenció de l’ajuntament de L’Hospitalet, l’IDIBELL ha produït 500 unitats del joc. Amb ell, els alumnes aprenen les respostes a qüestions com ara: Què és el virus del papil·loma humà (VPH)?; Com es transmet i com podem combatre’l?; Quines malalties ens pot provocar? i Per què la vacuna del virus s’administra a noies i nois de 6è de primària?
La detecció precoç de la infecció pel VPH la poden fer dones de 25 a 65 anys, a través d’una prova de detecció precoç dins d’un programa gratuït. El principal objectiu del projecte, justament és que esdevingui un recurs perquè l’alumnat de cicle superior de primària aprengui tots els mètodes de prevenció de la infecció, com la vacunació i la detecció precoç.
La primera implementació de l’activitat es du a terme en diverses escoles de L’Hospitalet de Llobregat.
PAPILLOMATTACK està liderat pel grup de recerca en Infeccions i Càncer de l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL), pel Programa de Recerca en Epidemiologia del Càncer de l’Institut Català d’Oncologia (ICO) i per la Unitat de Comunicació de l’IDIBELL. Compta amb la col·laboració dels serveis d’Educació i Salut de l’ajuntament de L’Hospitalet. La primera implementació de l’activitat es du a terme les escoles de L’Hospitalet: Sant Josep – El pi, Santa Marta, Lola Anglada, Menéndez Pidal i Alegre. Hi participen un total de 350 alumnes de 5è i 6è de primària, edats en les quals es du a terme, per part del Departament de Salut de la Generalitat, la vacunació del VPH, que des del curs 22/23 s’administra tant a noies com a nois.
Un estudi científic
Per avaluar l’acceptació del joc entre els alumnes, i també els seus coneixements sobre el virus del papil·loma i les vacunes, es realitzarà un estudi que consta de dues enquestes anònimes, distribuïdes a l’aula, una abans i una altra després de l’activitat. Les investigadores i investigadors de l’IDIBELL i de l’ICO que realitzen l’activitat a les aules són Paula Peremiquel, Maria Brotons, Bea Serrano, Raquel Ibañez, Gina Albero, Xisca Morey, Esther Roure, Victòria López, Sara Tous, Arnau Guasch i Laura Asensio.
Malgrat faci anys que s’administra la vacuna del VPH, el coneixement sobre aquest virus i els problemes de salut que pot causar és molt baix en la població general. Per altra banda, existeix un segment de la societat que, influenciats per notícies enganyoses i campanyes de desinformació, creu que les vacunes no són segures i, en conseqüència, opten per no vacunar els seus fills i filles, la qual cosa pot derivar en un problema de salut pública.
Els mòbils s’han convertit en una part més del nostre cos. Fins al punt que els nens i nenes d’avui neixen gairebé ensenyats per utilitzar un dispositiu electrònic. O això pensem. Un fet que, a mesura que es fan grans, s’agreuja per la quantitat d’hores que els menors dediquen a les pantalles en el seu dia a dia. I allò que va començar sent la guspira d’un grup de famílies al barri del Poblenou de Barcelona és avui un gran debat social que ha arribat al Congrés dels Diputats i s’estén arreu d’Europa: la urgència de regular l’ús del mòbil entre nens i adolescents.
Durant 16 anys tothom ha estat molt content amb les facilitats que ens proporcionen els dispositius mòbils i smartphones, però ara hem vist que, com amb tot, també hi ha part negativa, fosca. “No s’ha de regular l’ús del mòbil, sinó que s’ha de regular un món“, ha afirmat el psicòleg clínic José Ramon Ubieto des de la biblioteca Manuel Arranz del barri barceloní que fa mesos va veure com les famílies s’unien per lluitar contra un fenomen que els preocupa, on s’ha celebrat un debat participatiu organitzat per Criar.cat -el vertical de Nació Digital sobre criança i maternitat-, el Diari de l’Educació i el Diari de la Sanitat.
El també psicoanalista ha assegurat que el principal risc i impacte del mòbil en la vida dels adolescents és que els “segresta l’atenció“. Davant d’aquesta realitat, Ubieto considera que només hi ha dues opcions viables: o assumir que és una responsabilitat compartida, en què també la indústria i els governs hi han de posar de la seva part, o anar a parar al “cinisme” d’acceptar la tesi de la culpabilitat. En aquest sentit, la portaveu del moviment “Adolescència lliure de mòbils” Tamara Fernández ha apuntat la necessitat de separar “el món real del món digital”. Dos mons que, efectivament, es troben i han de conviure. Per això els experts han remarcat la importància de generar un “equilibri” entre ells i fer-ho, sobretot, “a partir de l’exemple“: “Hem de pensar en regular, no en prohibir”.
Durant el debat els experts s’han atrevit a posar una edat mínima per fer ús dels dispositius mòbils. “Fins als cinc o sis anys no s’hauria d’utilitzar la tecnologia digital, aquesta no hauria de ser, en cap cas, el motiu de diversió dels nens, perquè el cervell encara s’està construint en paràmetres educatius”, ha vaticinat el neurocientífic David Bueno. Per la seva part, Ubieto ha incidit en la importància de treure’ns del cap el fals mite de “nadiu digital”: “Ningú neix amb un iPad a les mans, som nosaltres qui l’entreguem als nens des de ben petits i els ensenyem com es gaudeix amb ell”.
Qui ha d’educar en l’àmbit digital els nostres infants? “O els eduquem nosaltres o els educarà Zuckerberg“, ha reflexionat. En aquest sentit, considera necessari endarrerir l’ús dels mòbils, però adverteix de la necessitat de no generar una nova bretxa digital “entre les famílies de classe mitjana-alta i les desfavorides”, amb menys recursos per cuidar l’educació digital.
El neurocientífic David Bueno durant el debat participatiu sobre mòbils i menors | Ricard Novella
Les dues persones que entren a l’escola
“Des del despatx veig com els joves arriben a l’escola amb el mòbil a la mà i en silenci i, un cop travessen la porta, comencen a interactuar amb els companys”. La Salle Premià és un dels centres pioners a regular l’ús dels mòbils i la directora, Marta Mas, ha assegurat que ho fan esperonats a actuar “per treure’ns la por a la relació entre els menors i els dispositius mòbils“.
En aquest centre, tal com ha explicat, els mòbils no hi tenen cabuda, però hi tenen “tecnologia controlada, de debat” que l’utilitzen per dur a terme l’activitat lectiva. Grups d’alumnes grans, formats en seguretat digital per experts, vetllen per la convivència a l’escola i formen els seus companys més joves en l’àmbit digital: “Generem múltiples oportunitats perquè entenguin per què s’ha regulat l’ús del mòbil a l’escola“.
L’acrònim per fer front a l’ús dels mòbils
El psicòleg clínic José Ramon Ubieto ha utilitzat la paraula padre per mostrar un acrònim que pot ajudar les famílies a fer front a l’ús dels telèfons i dispositius mòbils per part dels infants i adolescents. Ara bé, remarca la importància de combinar-ho amb polítiques socials públiques.
P: prohibició. Regular els mòbils implica també prohibir-los quan toca, com ara durant les menjades familiars. A: acompanyament. Els menors necessiten algú que els indiqui com han d’interaccionar amb la tecnologia, ningú neix ensenyat. D: desconnexió. És important aprendre a desconnectar de l’entorn digital. R: retardar. Els pares han de renunciar a saber-ho tot sobre els seus fills, i la societat ha de retardar l’edat d’inici per comprendre els efectes de la tecnologia. E: educar. Les famílies han de transmetre les ganes de viure la vida als menors i això també implica ensenyar-los què hi ha fora de la tecnologia i el món digital.
Sucre, tabac i alcohol, i una pobra o nul·la higiene dental són responsables de moltes patologies bucodentals. Rentar-se les dents de manera correcta ens ajuda a prevenir en gran manera malalties de l’espai bucal. Fer-ho de manera eficaç vol dir després de cadascun dels tres àpats principals del dia, i raspallant durant dos minuts cada quadrant (dreta i esquerra a dalt i a baix), amb una mica de dentífric sobre el raspall sec. Passar el fil dental entre les dents i els raspalls interproximals quan hi ha molt d’espai entre elles completen el procés correcte d’una bona higiene de dents.
La revisió odontològica un cop a l’any com a mínim, sempre que no hi hagi cap problema, com ara dolor, sagnat excessiu de les genives, o fissures a les dents és important per tenir un control de la nostra salut bucodental. Però un bon manteniment de la nostra dentadura, com a part primera i clau del nostre aparell digestiu, està sobretot en les nostres mans.
Fer-la bé ens protegeix de càries, afectacions a les genives, fissura i pèrdua de peces dentals i càncers bucodentals. Cal fer nostres uns bons hàbits evitant el tabac i evitant al màxim el consum de sucre i l’alcohol en excés.
Segons informen des de l’Organització Mundial de la Salut, “la prevalença de les principals malalties bucodentals continua augmentant en l’àmbit mundial a causa de la creixent urbanització i dels canvis en les condicions de vida. Això es deu fonamentalment a l’exposició insuficient al fluor (en el subministrament d’aigua i en productes d’higiene bucodental com el dentifrici), la disponibilitat i assequibilitat d’aliments rics en sucre i l’accés insuficient a serveis d’atenció de salut bucodental en la comunitat”. I afegeix que “la comercialització de begudes i aliments rics en sucre, així com el tabac i l’alcohol, han donat lloc a un consum creixent de productes que contribueixen a l’aparició d’afeccions de salut bucodental i altres malalties no transmissibles”.
Acumulació de restes, placa i càries
La càries dental es produeix a partir del treball de la placa bacteriana. Segons explica l’odontòloga i especialista en Estètica i Antiaging dental de Corachan Dental i Maxilofacial, la Dra. Elisabet Sánchez, “és un cúmul que pot contenir més de 200 espècies de bacteris diferents, aigua, cèl·lules, glòbuls blancs i restes alimentàries, que s’acumula entre les dents i sobre les genives”.
Els sucres de la placa bacteriana provinents dels aliments i begudes acaben deteriorant l’esmalt dental perquè esdevenen àcids. Per això, adverteixen des de l’OMS, que “la ingesta abundant i contínua de sucres lliures, l’exposició insuficient al fluor i la deficient eliminació de la placa bacteriana amb el raspallat de les dents poden provocar càries, dolor i, a vegades, pèrdua de dents i infecció”.
Sobre el fluor, tal com s’explica al Canal Salut de la Generalitat, “és un mineral natural que ajuda a enfortir els teixits de les dents, com ara l’esmalt i la dentina. També té poder antimicrobià, i això li permet neutralitzar part dels bacteris de la boca, dificultant la fabricació de l’àcid que fa malbé les dents. Donat que el fluor s’elimina en pocs minuts de la boca, cal aportar-lo sovint. La millor manera de fer-ho és amb el raspallat amb pasta fluorada després de cada àpat evitant glopejar amb aigua després. Altres formes d’aplicació són els glopeigs i el fluor en gel o en vernís que aplica el dentista si és necessari”.
Al mateix espai del Canal Salut on es detalla aquesta informació, es pot veure un vídeo amb consells i beneficis d’una bona higiene bucal, així com altres recomanacions per a un bon raspallat.
En aquesta entrevista, la xef de Sant Pol de Mar (Barcelona) compara el menjar al cos com la benzina al cotxe per poder tenir energia per anar a classe o a la feina. Està acostumada a parlar amb l’alumnat per fer-li veure les bondats de la dieta sana i equilibrada, i fruit de la seva dedicació és que per tot Catalunya té diverses aules amb el seu nom: Carme Ruscalleda.
Com podem conscienciar la infància i l’adolescència per crear uns bons hàbits alimentaris i que després els continuïn tenint durant l’edat adulta?
Jo crec que hauríem de conscienciar els pares d’aquesta canalla i d’aquests adolescents. Faig moltes xerrades amb associacions, gent jove, escoles… I als joves que tenen canalla els dic que han de sentir la responsabilitat de formar aquesta infància en educació en general, però també en els hàbits d’alimentació. I això es fa practicant a casa, anant amb la canalla al mercat. Si tu vas amb la teva canalla al mercat un dissabte pot ser una festa, com un parc temàtic. Els mercats canvien de colors, formes i olors. I, després, hi ha la màgia de portar-ho a casa i convertir aquella cosa crua en un plaer, que és lúdic, però que també és nutritiu. Sempre acabo dient ‘poseu a la llista de coses interessants a la vostra vida la cuina i la nutrició’.
Com d’important és la relació entre nutrició i rendiment acadèmic?
N’estic totalment convençuda que el rendiment acadèmic i el rendiment professional tenen una relació amb els hàbits alimentaris. Avui dia ens ho han posat molt fàcil, podem trobar de tot a qualsevol lloc, ben preparat, ben presentat, fins i tot amb unes paraules com detox, energètic, light, no engreixa, i ens decanta del camí del que hem de menjar. L’evolució i la cultura cap al menjar de la quarta i cinquena gamma ens ha desviat d’aquell producte de primera gamma que es preparava a casa, on hi havia sempre pa, un tall de formatge o xocolata per emportar-te a la feina o a l’escola.
Vivim en una de les zones del planeta amb més longevitat relacionada amb l’alimentació
Hem perdut aquests valors i cal recuperar-los, perquè és l’energia que ens acompanya. L’alegria de fer el que et fa feliç, sigui formació acadèmica o rendiment professional, te la dona aquella benzina que tu has posat. El menjar és com la benzina per al nostre cos i, perquè el motor vagi bé, t’has de cuidar, doncs amb un bon oli, aliments frescos… Això ens pertoca per la nostra cultura: vivim en una de les zones del planeta amb més longevitat relacionada amb l’alimentació; si ens desviem cap a una alimentació més moderna, més diferent de la que ens pertoca, que és la dieta mediterrània i l’estil de vida mediterrània, perdrem aquesta posició de ser els més longeus relacionats amb l’alimentació.
A nivell quotidià, s’està perdent aquesta gastronomia bàsica mediterrània?
No és que estigui en desús, però com diu el metge Valentí Fuster, que als Estats Units ha triomfat tant, no només és menjar, sinó l’estil de compartir i de parlar del menjar. La dieta mediterrània es basa principalment en que compris un producte de primera gamma, i el producte de primera gamma és el fresc de mercat. Això vol dir que has de tenir uns coneixements a casa teva de com ho has de guardar i de com ho has de manipular, i això potser és el que ha caigut en desús: l’interès per aquests valors que hi ha al darrere, aquest treball que comporta cuinar a casa i organitzar el menjar a casa.
Per això dic que s’ha de posar a la llista de coses interessants. Tenim temps per veure sèries, tothom està ben servit de sèries, de les més punteres, i en canvi, per al menjar diu que no hi ha temps. No m’ho crec, això són excuses. Fora mandra.
Carme Ruscalleda: «Mengem massa processat. Procurem menjar més fresc» | Pol Rius
Hi ha una altra cosa. Abans, aquesta dieta tan sana estava en mans de dones que a casa ho feien tot a mà, no tenien les cases tan ben equipades com tenim ara. A la casa on vaig néixer, no hi havia nevera. Jo recordo veure arribar la nevera. Això vol dir que s’havia d’anar al dia, no podien guardar els aliments. Ara, a casa tens nevera i congelador, i pots fer la compra de la setmana un dia, organitzar-te, fer-te la llista de què menjaràs i, fins i tot, quan cuines ho pots fer per una, dues o tres vegades perquè pots guardar-ho. Utilitza aquesta tecnologia que ha arribat i t’ho facilita. Aquestes dones rentaven a mà, encenien el foc amb ventall a mà… Home, potser que ens ho fem mirar.
I què ha passat? Perquè una de les frases més repetides sí que és ‘No tinc temps’.
Això és una excusa de mal pagador. És una excusa d’algú que no ho ha posat en valor i que no té clar el que representa el menjar. Hi ha moltes malalties, al·lèrgies i intoleràncies relacionades amb una mala alimentació, i n’hi haurà moltes més. Mengem massa processat. Procurem menjar més fresc, que no ho hem d’inventar, que és aquí, que si haguéssim de crear els mercats que tenim al nostre abast no els podríem crear. Seria inviable. I els tenim. Donem-los corda. I donar corda vol dir comprar-hi perquè, llavors, a casa estàs entrant vida, estàs entrant salut, estàs entrant coneixement amb aquella canalla que entendrà el que toca menjar a cada moment i com es transforma. I això els servirà per a quan siguin adults i s’emancipin i sàpiguen el que s’ha de menjar.
Parlem de salut física, però també mental, i de benestar emocional. No hi ha professional de la medicina que no recomani menjar bé i dormir bé.
I tant. Jo quan era petita deia ‘el dormir tan barat que va i tant que l’escatimem’. Cal cuidar aquest cos. Aquest cos que, si el tractem bé, farem un quilometratge en forma i amb il·lusió. Està relacionat amb la salut mental, n’estic convençuda. Les coses que mengem processades generalment estan molt carregades de sucre, i sabem que hem d’evitar el sucre. Tant el sucre com la sal han de ser molt escassos. Els sucres creen addicció, ens agraden i és fàcil que ens condueixin. És fàcil obrir el paquet i començar a menjar, no preparar res, però cal posar en valor allò que és engegar el foc, saber fer patata i mongeta tendra amb un bon raig d’oli i fer-te un tall, ja no et dic guisat, només a la planxa. Aquests coneixements els has de tenir.
De fet, participes en projectes relacionats amb escoles i nutrició.
Sí, i estic convençuda que l’administració prendrà la decisió que la cuina i la nutrició sigui matèria lectiva. A la canalla els hem d’ensenyar a escriure, a llegir, de comptes, d’història, però els hem d’ensenyar també la cultura del menjar que els correspon perquè, a més, som hereus d’una de les més interessants del món.
La cuina i la nutrició haurien de ser matèria lectiva
Aquesta formació ha de ser acadèmica, l’han de fer a l’escola i s’ha de practicar a casa. Hi ha moltes escoles que tenen aquesta empatia perquè veuen aquesta mancança en l’alumnat, perquè quan parlen d’aliments descobreixen que hi ha famílies que no compren mai fresc, i això és tristíssim en un país en què hi ha fresc a cada cantonada. Llavors, ens citen els cuiners perquè participem o clausurem un treball que han fet en extraescolars.
A mi m’agrada fer coses didàctiques i pràctiques. He creat una eina molt divertida, un desplegable, que em permet parlar de vegetals amb la canalla i preguntar, per exemple, ‘a qui no li agraden les bledes?’ I tots aixequen el braç, i faig una oda a les bledes. I parlem de fruites, de peixos, de marisc i de carn. Al final d’aquest desplegable hi ha una targeta vermella, i l’aixeco, i hi ha dibuixades piruletes, gelats, aquesta mena de magdalenes que hi ha amb tot de coses acolorides. És un material que s’emporten a casa i ni es trenca ni es taca, és com una joguina, i em permet parlar d’això.
I quina és la resposta de l’alumnat?
Està atent i t’explica quines coses li agraden i quines no. Hi ha qui no ha menjat mai, per exemple, un bullidet de mongeta tendra o de col. Això és terrible, no? La canalla, de fet, és una gran prescriptora. Penso que tot el treball que ha portat el reciclatge de tria de la brossa a casa, en gran part, l’ha portat la canalla.
I les escoles.
Clar, l’escola ha fet aquest treball. L’escola també ha fet un gran treball amb el no fumar, i la canalla ha estat prescriptora a casa. Ara, el pare i la mare, si continuen fumant, surten a fumar al balcó. Això es deu a aquesta formació de la canalla.
Parlem també del valor dels aliments, d’aquesta cultura que ens correspon cuidar: un hort, anar a pescar, cuidar animals als corrals, combinar els aliments, les quantitats… Hem passat d’una postguerra en què tothom anava curt per menjar a menjar un entrecot per cap de mig quilo. Això és un disbarat, això et fa mal. La proteïna és molt important, però en menor quantitat. T’interessa l’hidrat de carboni, els vegetals, les amanides… Jo quan era petita sempre hi havia una amanida que presidia la taula, una amanida compartida. Cada dia hi havia amanida i cada vespre menjàvem llegum cuinat, un llegum que anava variant i que després la convertíem o en una sopa o en un puré. Això s’ha de recuperar.
La cultura de cuinar a casa rau en un estalvi familiar i en una bona nutrició
Ara que parlem tots tant de malbaratament i de sostenibilitat, la cultura de cuinar a casa rau aquí, en un estalvi familiar i en una bona nutrició. És molt més car que compris un producte ja cuinat, ja processat; estàs comprant temps i estàs comprant un treball d’unes persones que l’estan elaborant per tu. I, com que ha de durar, hi ha uns afegits que no t’interessen. I, com que potser l’han d’embellir, l’han de tenyir, tampoc no t’interessa que te’l pintin. Home, menja directe, fes una comunió amb la naturalesa, que és aquí i que no ens la inventem, que és viva.
Creus que, a nivell general, les cuines de les escoles tenen aquesta sensibilitat cap al producte fresc i de proximitat?
Sí, s’ha fet un gran treball. El que t’haig de dir és ‘maleït diner’, que per ajustar el preu del menú de l’alumne s’acaba comprant un càtering i el més econòmic, però hi ha hagut moltes escoles que han fet el gran esforç de cuinar a l’escola, de cuinar producte de proximitat, de cuinar producte ecològic. Maleït diner, que estem parlant moltes vegades d’un euro per cap. Hauríem de ser capaços de donar a aquest euro molt valor per aquella criatura que estem alimentant i li estem descobrint el que toca menjar a cada moment.
De fet, hi ha famílies que no tenen ingressos i, si l’infant o l’adolescent menja bé a l’escola s’assegura un plat calent. Potser s’hauria d’incidir més en aquest sentit…
Això sí que és una evolució social important, estar atent realment a qui ho necessita. I a formar, moltes vegades, a qui ho necessita. Sovint, t’adones que és desconeixement. Coneix el món del llegum, que és aquesta proteïna vegetal tan interessant. Jo m’he fet gran menjant llegums, i el meu home també, i a casa continuem menjant molt llegum perquè és sa, senta bé, és econòmic i et soluciona diversos àpats. També hem de fer formacions. Quanta gent té uns coneixements per organitzar el seu plat de la setmana i cau gastant més diners per desconeixement? Manca aquest coneixement, sí.
Pel que fa a les cuines de les escoles, abans parlaves de les al·lèrgies o les intoleràncies. Ha de ser complicat i tot un repte cuinar per a desenes de persones tan diferents.
Sí, o persones d’una altra religió en què no se’t permet menjar porc, per exemple. Hi ha un repte molt gran, en les col·lectivitats d’escoles, o col·lectivitats d’empreses, de fàbriques, fins i tot en el món de la restauració, facin menús o es dediquin a la gastronomia de la més alta volada. En una taula de quatre pots haver d’ajustar el menjar de tres, per al·lèrgies, intoleràncies o religions.
Carme Ruscalleda: «Hi ha hagut moltes escoles que han fet el gran esforç de cuinar a l’escola, de cuinar producte de proximitat» | Pol Rius
Hi ha una responsabilitat social en persones conegudes del món de la cuina, com és el teu cas, d’explicar la importància de menjar bé o organitzar els àpats? No sé si estaràs d’acord que hi ha com una moda de programes televisius sobre cuina.
A mi em fa la impressió que els cuiners professionals sentim aquest compromís amb la societat. La figura del cuiner ha canviat molt. Jo, fa 35 anys que vaig creuar aquest mateix carrer i em vaig convertir en cuinera professional. Els que m’estimaven, els meus veïns, que continuen sent els mateixos, s’entristien, sí, sí, perquè em tancava en una cuina. En canvi, ara, passats aquests 35 anys, m’aturen i em diuen, feliços i contents, ‘la nena ha entrat a l’escola de cuina’. Com ha canviat! Ara la cuina es veu com un prescriptor de bons hàbits, de menjars divertits, de menjars gurmets. El cuiner té un discurs social, m’alegro de fer aquesta feina en un moment en què la societat et mira d’aquesta manera.
Comentaves que saber de cuina hauria de ser important, com llegir i escriure. Hi hauria d’haver més extraescolars de cuina? Potser és difícil que entri com a matèria curricular…
Jo estic convençuda que se n’adonaran. L’administració se n’adonarà, fins i tot per alleugerir el cost de la nostra medicina pública. Quants diners no gastem per haver desviat la nostra alimentació? Siguem prescriptors, avancem-nos a la malaltia i ensenyem a menjar bé. Jo m’atreviria a dir que és un tant per cent molt elevat d’escoles que treballen extraescolarment la cuina i la nutrició, perquè tenen aquesta empatia i perquè se n’adonen. La societat sempre va tres passos per davant dels polítics. Acabarà caient això, s’haurà de donar per força.
Des de quan vas a les escoles?
De sempre m’han contactat les escoles. Tinc més d’una classe a Catalunya a la qual li han posat el nom de Carme Ruscalleda. I potser més de deu. Em trien i busquem un dia, ara potser ho tinc més fàcil perquè no tinc el compromís que tenia de dinars i sopars quan tenia la responsabilitat del Sant Pau. Amb tot, com que també tinc compromisos, hem de buscar un dia i hi vaig. I fem un treball amb la canalla, fem aquest discurs, treballem amb el desplegable, m’expliquen el que han fet i és un goig. Sempre m’he implicat, i ara més perquè tinc més temps.
Tens facilitat per comunicar-te amb l’alumnat?
Jo des de ben petita m’he relacionat amb públic. A casa sempre hi va haver una botiga, d’una manera molt rústica primer, amb el que elaboràvem nosaltres a l’horta i, després es va convertir en un supermercat. Per tant, tenia aquell contacte amb el públic que fa que tu hagis de resoldre i guiar el teu client, de dir ‘mira, això ho podries fer així o d’aquesta altra manera’. M’agrada la gent. És molt important que t’agradi la gent quan et dediques al sector serveis perquè si no ho passaràs fatal.
Com passa als mercats, abans que parlaves de la seva importància, i el tracte directe.
Sí, els mercats s’han posat les piles. Hi ha aquest contacte amb la naturalesa, i les olors, hi ha la possibilitat de fer aquesta comunió que et senta tan bé i que et dona salut, et dona felicitat. No ets un tipus gris si menges fresc. Si menges processat, ets un tipus gris. I el sucre et fa caure en un estat de desànim perquè tens uns pics de sucre i unes baixades que porten a les depressions.
Hi ha també un tema econòmic. Estàs pagant molt més car perquè estàs comprant un paquet preciós i qui l’ha fet, la publicitat a la televisió o la ràdio, aquell plàstic per embolicar i un producte que, al final, estàs menjant coses que no et corresponen menjar. Tria bé, tu que pots. Som els del primer món els que quan ens llevem podem pensar què menjaré per esmorzar, per dinar i per sopar. No perdem el temps. Tria bé, perquè, a més a més, serà més econòmic.
Si menges processat, ets un tipus gris
Fixa’t, el mateix mercat de producte fresc t’està oferint ja la quarta i cinquena gamma des de la mateixa parada. Això t’ajuda que no et desviïs del que s’ha de menjar. Si perdem els mercats, perdrem una identitat que ens fa molt especials davant del món.
Sempre heu cuidat el producte de proximitat durant aquests 35 anys?
Sempre. Des que vam començar, tot creuant el carrer, perquè teníem aquí al davant la botiga i al vespre arribava un carro i un cavall. Després va venir el turisme, va ser un gir i tot es va modernitzar. Abans anàvem a comprar a granel mig quilo d’arròs, mig quilo de sucre o un quart de quilo de macarrons. Ara tot està empaquetat, tot està llest perquè t’ho emportis a casa. Això és una revolució molt gran.
A casa es fa aquesta revolució, devia ser a finals dels 60. Jo em formo de cansaladera, perquè a casa sempre havíem criat porcs, i tenia aquesta formació. M’he fet un tip de desfer canals de porc per a la carn fresca al taulell i per elaborar salsitxes, les crues, les blanques, les negres… Aquesta és la meva formació.
Carme Ruscalleda i Ana Basanta durant l’entrevista | Pol Rius
Potser per la meva personalitat, de no tenir-ne prou, d’adonar-te què li feia falta al teu client, vam començar a fer coses per ajudar. El que està passant als mercats. Això va ser als anys 70. Jo em vaig casar al 75 amb en Toni i, quan ens casem, el Toni s’incorpora a la botiga. Cada dia hi havia una croqueta diferent, una pasta fresca diferent, un llegum cuinat diferent, i els caps de setmana hi havia plats de pollastre rostit, canelons… I aquí és on nosaltres topem amb un sostre de vida, descobrim que el nostre client està comprant temps. Nosaltres recomanàvem com podien cuinar i amb quina salsa i el client ens deia ‘no em compliquis la vida, jo vull unes safates, a escalfar i a taula’.
És que les croquetes no es fan tan ràpid…
Ah, no, és un treball. El client no volia complicar-se, no volia intervenir-hi, i aquí és quan nosaltres vam començar a acariciar la idea de parar a taula pública. Nosaltres volíem oferir esmorzars tardans i berenars-sopars a la botiga. Érem botiguers. I, en aquell moment, per l’atzar de la vida, vam tenir la possibilitat de comprar aquesta casa, que era un hostal.
Aquí la nostra vida va fer un gir. Des d’aquí es veia el mar, i nosaltres veníem d’un món càrnic. Nosaltres en aquell moment sacrificàvem porc, xai i vedell, no tocàvem el peix, només calamars farcits quan era temporada i bacallà. En canvi, aquí vam tenir clar que el client si veia mar, volia producte marí. Va ser un hàndicap, molt esforç, molt treball, molta il·lusió i molta felicitat al final.
I molts premis internacionals.
Sí. Sempre hem apostat per aquesta relació amb la naturalesa. Sempre hem fugit de químics. El 2015, vam presentar un projecte al Gastronòmika de Sant Sebastià, que era un menú degustació que vam titular ‘Paleta de colors naturals i gastronòmics’. El menú tenia 17 plats diferents, un de groc, un de gris, un de negre, un de vermell, i era tot pigment natural, fugint de l’artifici.
Som els del primer món els que quan ens llevem podem pensar què menjaré per esmorzar, per dinar i per sopar. No perdem el temps
Jo era la filla d’un pagès que volia parar taula en una botiga d’un pagès i que decideix posar un restaurant. Quan has estat petit i has sembrat, has collit i has venut, estimes el valor d’una patata, estimes el julivert.
Tornem al que dèiem al principi: si a la infància i l’adolescència hi ha bons hàbits alimentaris, és més probable que continuïs volent menjar sa.
Exacte. Defenses allò. He ofert moltes fórmules senzilles de pescadors i de pagesos. Hi ha molt de valor en conèixer en aquests 35 anys el teu peixater i el teu pagès. I una persona que estima el que fa. Treballar un producte d’una persona que l’ha estimat i que l’ha fet arribar fins a la teva cuina, això ho has de posar molt en valor.
Podríem concloure que hauríem de cuidar més la nostra cuina i la nostra nevera, ara que la tenim?
Sí, que no obris la nevera i tot siguin plàstics. Que hi hagi aquell taper que tu has elaborat i aquell brou que t’ha sobrat i que es convertirà en una altra cosa. Anem curts d’aquest coneixement i és un coneixement que ens correspon com a cultura, que no ens l’inventem. És herència.
Des de fa unes setmanes, un moviment social, format fonamentalment per grups de Whatsapp de pares i mares, ha obert un debat intens i complex sobre la manera com els adults interpretem l’ús que fan els nostres fills menors dels telèfons mòbils, de les pantalles; i del perjudici que l’ús excessiu els pot provocar. Aquestes famílies volen restringir l’accés dels menors de 16 anys als telèfons mòbils intel·ligents, els smartphones. I volen fer-ho prenent la decisió de manera col·lectiva, implicant el nombre més gran de famílies possibles. Amb el pas dels dies, el moviment sorgit en l’entorn metropolità de Barcelona ha ampliat la seva capacitat de convocatòria i ha transcendit més enllà, arribant a la resta de Catalunya i fins a tot a altres indrets de l’Estat.
En aquest context, el Departament de salut pública de la Diputació de Barcelona acaba de publicar un informe sobre els usos d’Internet i les pantalles entre els adolescents a partir de l’enquesta d’hàbits de salut feta a alumnes de 4t d’ESO de la província de Barcelona. Els resultats són contundents: un de cada tres alumnes utilitza el mòbil més de tres hores al dia. El 45% admet que, de vegades, passa més temps navegant que amb els amics i la família. I, en l’últim any, el centre de prevenció i intervenció en drogodependències de la Diputació ha atès ja setanta adolescents amb addicció a les pantalles, majoritàriament nois amb una edat mitjana de 14 anys. A partir d’aquestes dades, els experts assenyalen que l’ús abusiu de les pantalles pot tenir un impacte negatiu en la maduresa i el creixement de la gent jove.
Com a pare de dos fills adolescents i com a usuari diari de la tecnologia, i reconeixent l’ús abusiu que en faig per motius laborals, expresso els meus dubtes personals sobre com hem d’actuar els qui prenem decisions que afecten les vides dels nostres fills menors, pel que fa a la regulació de l’ús dels telèfons mòbils. Soc partidari de la regulació pel que fa a les hores d’ús dins dels centres educatius? Sí. Comparteixo que fins i tot es pugui prohibir la utilització dels dispositius personals en horari escolar? Sí. Crec que la millor manera d’educar els nostres fills en l’ús responsable dels mòbils i de l’accés a Internet és la de prohibir-los que tinguin un mòbil fins que compleixin els 16 anys? No.
No comparteixo la prohibició extrema, però sí l’ús regulat, i crec que la tasca que tenim al davant els pares i les mares, no sols els educadors en escoles i instituts, és titànica i complexa. Ens hem estrenat tots, pares i fills, en un món digital que avança a una velocitat de vertigen, oferint-nos possibilitats infinites per accedir a continguts i ampliar el nostre coneixement de la realitat amb un abast fins ara desconegut. I aquestes mateixes eines, els telèfons intel·ligents i les tauletes, també poden provocar efectes adversos en els qui les utilitzen. El risc de distorsió i d’addicció a la llum blava de la pantalla i al que en ella es projecta és real. Ara bé, no crec que fent desaparèixer el mòbil de les mans dels nostres fills eradiquem el problema. L’ajornarem, el postergarem, però no estarem trobant una solució.
Potser la fórmula ens exigeix a tots aturar-nos, pares i mares els primers. Podríem deixar d’estar permanentment connectats, nosaltres els adults també, i potser llavors, si acompanyem els nostres fills adolescents i dediquem temps a analitzar els riscos de la sobreexposició a les pantalles, el consum que fan d’Internet, el tipus de continguts al qual accedeixen, la manera com gestionen les seves relacions a través del mòbil, l’ús que fan de les xarxes socials; potser llavors podrem començar a saber a què ens enfrontem com a societat. Per a això necessitem temps i ganes. El més fàcil és prohibir. El més laboriós, educar.
Un recent assaig clínic -IMPACT-BCN- coordinat des de BCNatal (dels hospitals Clínic Barcelona i Sant Joan de Déu) evidencia que “la dieta mediterrània i la reducció de l’estrès matern durant l’embaràs milloren el neurodesenvolupament infantil”. En l’estudi es va analitzar el possible benefici d’intervencions en l’estil de vida matern durant l’embaràs, i es va veure que tant la dieta com pràctiques com el mindfulness van millorar significativament el neurodesenvolupament infantil en els dos primers anys de vida.
En l’assaig, que ha comptat amb el suport de la Fundació ”la Caixa” i CEREBRA, es van estudiar les dades als dos anys de vida de 626 nens i nenes mitjançant un test de Bayley, una prova estandaritzada per a mesurar el neurodesenvolupament infantil. Els resultats, publicats a Jama Network Open, indiquen que els fills i filles de les dones que van seguir un programa de dieta mediterrània durant l’embaràs van mostrar millors resultats cognitius en el test (desenvolupament sensorial i motor, relació amb objectes i formació de conceptes) i socioemocionals (en referència a les relacions i interaccions). D’altra banda, els fills i filles de les dones que van seguir un programa de reducció d’estrès a través de pràctiques com el mindfulness durant l’embaràs van presentar millors resultats en el domini socioemocional.
L’estudi IMPACT-BCN ja havia demostrat que seguir aquestes dues pràctiques reduïa en més d’un 30% el risc de tenir un bebè amb baix pes en néixer.
Dieta mediterrània
Tal i com explica el ginecòleg Eduard Gratacós en el relat de l’embaràs setmana a setmana, ‘9 mesos des de dins’ (ed. Columna), “l’alimentació de la mare és un dels aspectes que més influeixen en el correcte desenvolupament del fetus al llarg de tot l’embaràs”. I la dieta més recomanable -precisa- “és la dieta mediterrània”. Gratacós dirigeix el centre clínic BCNatal i el centre de recerca BCNatal-FMRC, i és pioner en medicina i cirurgia fetal.
La Fundació Medicina Fetal Barcelona va posar en marxa Inatal, la primera web social interactiva en col·laboració amb professionals i hospitals de referència per a resoldre dubtes que sorgeixen en el temps de la gestació. I la dieta que ha d’acompanyar millor les 42 setmanes d’embaràs en pot fer sorgir algun.
En aquest sentit, els professionals especialitzats en gestació apunten algunes pautes imprescindibles a seguir. Prendre a diari fruita, verdura, cereals i làctics, evitant l’excés de greixos animals és una de les primeres premisses indicades. També es recomana consumir setmanalment llegums, ous, carns i peixos. La dieta ha d’incloure aliments amb un alt contingut en ferro, com carns vermelles o marisc. Cal evitar els menjars preparats i el fetge, i també l’alcohol, així com reduir el consum de refrescos ensucrats. La sal, millor que sigui iodada i el sucre cal prendre’l amb moderació.
Durant la gestació -afirma Gratacós- convé no guanyar molt de pes i això, només mitjançant una alimentació molt equilibrada, ja es pot aconseguir. S’ha de menjar, almenys un cop al dia, proteïnes (carn, pollastre o peix) i aliments rics en fibra, fruita i verdura. I els hidrats de carboni, greix i proteïnes cal menjar-los en les proporcions habituals, ni més ni menys.
Encara que no constitueixin un grup d’aliments en si mateix, els lípids (olis i greixos) aporten nutrients importants i són fonts concentrades d’energia. Per fer-nos una idea, una cullerada d’oli conté el doble d’energia que una cullerada de sucre. Els greixos que consumeix una dona gestant contribueixen al desenvolupament dels òrgans fetals i la placenta. I convé que la majoria d’olis i greixos que es consumeixin siguin d’origen vegetal, essent especialment recomanable l’oli d’oliva.
També apunta Gratacós que les vitamines i minerals exerceixen una funció molt important per al desenvolupament de totes les funcions vitals, tant de la mare com del fetus. Durant l’embaràs, necessites una quantitat superior a l’habitual de ferro, iode i àcid fòlic, i altres nutrients importants són el calci, el zinc i les vitamines A, C i D.
Les dones amb sobrepès o obesitat tenen un major risc de presentar problemes al llarg de l’embaràs; concretament, diabetis gestacional, hipertensió, preeclampsia (complicació de la gestació relacionada amb la placenta, en la qual la pressió arterial de la gestant s’eleva i apareixen nivells augmentats de proteïnes en l’orina), part prematur i/o part per cesària.
En les revisions ginecològiques, el seguiment de l’embaràs també és moment de consultar i deixar-se assessorar pels especialistes sobre l’alimentació durant aquesta etapa.
L’estrès, com la por, no té en el seu origen una connotació negativa. És una reacció natural, instintiva, per adaptar-se a un canvi, una resposta davant d’una amenaça o estímul. Tal com s’apunta des de la mateixa Organització Mundial de la Salut (OMS), “l’estrès afecta tant la ment com el cos. És positiu tenir-ne una mica, perquè ens ajuda a executar les activitats diàries, però quan l’estrès passa a ser excessiu té conseqüències físiques i psíquiques”.
Des de la pandèmia, els professionals de la psicologia han constatat un augment continuat de l’estrès, i les condicions econòmiques i socials que cada cop demanen més de les persones, també la transformació de les relacions, molt més virtuals que presencials, hi tenen molt a veure.
En el primer semestre d’aquest any, es varen tramitar 380.000 baixes mèdiques a Espanya, en les quals l’estrès, l’ansietat i la depressió varen ser les causes. Només al mes de maig, 58.000 persones varen rebre la baixa laboral per aquest tipus de trastorn. Són algunes de les dades compartides aquest passat cap de setmana a Tarragona en el marc de la celebració de la VI Convenció del Consell General de la Psicologia davant d’unes 800 persones, 500 d’elles presencialment i la resta que ho varen seguir en directe de manera virtual.
Les altes xifres de baixes laborals per afectacions a la salut mental deixa ben clar que l’atenció al benestar psicològic és avui una necessitat real. Cal prendre consciència de l’absència de salut sense salut mental.
“La sensació constant de no tenir temps suficient per a assolir compromisos, tant de feina com personals i familiars, de no arribar mai als objectius és actualment molt comú”. Ho explica la psicòloga Pilar del Pueblo, coordinadora de la divisió de Psicologia del Treball, les Organitzacions i els Recursos Humans (PTORH) del Consejo General de Psicología.
A banda de recórrer a un professional de la psicologia per desfer aquesta sensació constant de ‘no arribar’ que passa factura al nostre cos, com afirmen des de l’OMS, “es pot aprendre a bregar amb l’estrès per a sentir-nos menys aclaparats i millorar el nostre benestar físic i mental”.
La primera premissa -ens recorda la psicòloga Pilar del Pueblo-, per evitar que qualsevol situació ens estressi més del compte ens la va donar el filòsof grec Epicteto, que va dir: “No ens afecta allò que ens succeeix, sinó què ens diem respecte a allò que ens succeeix”. Per tant, relativitzar allò que vivim, per aclaparador que ens sembli, pot ser una gran contribució al nostre benestar.
L’Organització Mundial de la Salut ofereix des de la seva pàgina web la descàrrega d’una publicació que ens situa en els símptomes de l’estrès i ens ofereix eines per aplicar reductors de l’estrès, en forma de senzilles accions.En tiempos de estrés, haz lo que importa. Guía il·lustrada ens situa en moltes de les situacions en les quals podríem esmentar les dificultats personals (per exemple, conflictes amb els éssers estimats, solitud, falta d’ingressos, preocupació pel futur), els problemes a la feina (com ara conflictes amb els companys, alt nivell d’exigència o inseguretat laboral) o l’existència d’amenaces importants en la comunitat (per exemple, violència, malalties, falta d’oportunitats econòmiques). En la presentació d’aquest manual, la directora del Departament de Salut Mental i Abús de Substàncies de l’Organització Mundial de la Salut, Dévora Kestel, ens recorda que “qualsevol persona, en qualsevol lloc, pot experimentar nivells alts d’estrès”. Sobre la base de les dades científiques disponibles i de nombroses proves de camp, aquesta guia proporciona informació i habilitats pràctiques per ajudar a les persones a fer front a l’adversitat.
La respiració, relaxació i atenció plena, amb tècniques com les del mindfulness, ajuden a reduir l’estrès. En el dia a dia, fent qualsevol tasca, prestar atenció al que s’està fent, és la consigna per a mantenir una ment en el moment present, impedint així que la ment pugi al tren dels pensaments negatius.
Llibres adients
També l’alimentació saludable i l’exercici físic, organitzar-se bé totes les hores del dia, saber prioritzar què fer a cada moment, i posar en valor tot allò que ja hem aconseguit i no centrar-nos en el que manca o en allò que ha sortit malament, contribueixen, i molt, a evitar o reduir l’estrès. En paraules de la psicòloga Alba Orteu, “planificar les tasques que hem de fer, posant-les en una llista, ens allibera el cervell de preocupació sobre tot el que hem de fer, mentre que a la ment tot junt se’ns fa una muntanya”. Orteu, que es va especialitzar en l’àrea de coneixement de Psicologia Social, recomana com a gran ajuda també la lectura del llibre Elogio de la lentitud, de Carl Honoré (RBA).
Un altre llibre que aterra de ple en aquesta afectació creixent en la nostra societat és Estrés encubierto. El síndrome invisible que amenaza tu vida (Instituto Estrés). La seva autora, Koro Cantabrana, dirigeix l’Institut de l’Estrès i és cofundadora del Humans First Institute, fa diana en aquells que senten que ho tenen tot sota control, però que tal vegada no són conscients de com pot arribar a ser d’invisible l’estrès i no per això menys perillós per al benestar emocional i físic de la persona. Cantabrana proposa fer de l’estrès el nostre aliat i, abans, saber desemmascarar-lo.
