Just Deploy It!

Categoría: Educar en Salut

  • Pantalles sí o no: “El que hauria de preocupar és l’ús fora de l’escola”

    Segons els qui intenten estudiar els efectes, siguin positius o negatius, de les tecnologies, encara queda molt per fer. Mentre que sembla que algunes coses poden ser perjudicials, unes altres poden ser positives. Aquesta setmana es publicava a la revista Nature una metanàlisi de 2.400 estudis previs amb una població total de gairebé dos milions de joves. Entre els molts resultats caldria destacar l’escàs impacte, en un sentit o un altre, de bona part dels estudis.

    La revisió, signada per una vintena d’acadèmics i acadèmiques, ha repassat desenes d’efectes de les pantalles en l’educació per a arribar a determinar coses com que l’ús generalitzat de pantalles pot tenir un efecte negatiu en l’aprenentatge, també veure la televisió o els videojocs. Això sí, “si l’ús de pantalla involucrava la visualització conjunta (per exemple, veure amb un pare), o si el contingut dels programes de televisió era educatiu, l’associació amb l’alfabetització era positiva i significativa al nivell de confiança del 95%”.

    En qualsevol cas, expliquen les i els autors d’aquesta revisió, “tots els efectes creïbles relacionats amb els resultats educatius van ser de petits a moderats. Les intervencions basades en pantalla dissenyades per a influir en un resultat (per exemple, un programa informàtic dissenyat per a millorar l’aprenentatge) tendien a tenir grandàries d’efecte més grans que les exposicions que no estaven específicament destinades a influir en cap dels resultats mesurats (per exemple, l’associació entre veure televisió i aprendre)”.

    Per al biòleg i investigador en psicologia cognitiva de la memòria i l’aprenentatge Héctor Ruiz l’evidència que tenim fins ara en relació a aquest efecte de les pantalles en l’aprenentatge o en la salut mental de nenes, nens i adolescents té a veure amb l’ús que es fa dels dispositius, i no amb aquests en si mateixos. Per a aquest expert, en els últims temps s’estan confonent, en no pocs moments, causes amb efectes.

    Correlació no és causalitat

    Aquest és, per a Ruiz, un dels problemes fonamentals quan se senten veus crítiques en relació a l’ús de dispositius i pantalles en els centres educatius i, en general, quan el seu ús el protagonitzen nenes, nens i adolescents (NNA).

    Per exemple, quan es diu que provoquen desordres en el somni o sedentarisme i obesitat entre les persones joves. “La recerca diu que pot haver-hi causalitat entre el somni i les pantalles quan les utilitzes abans d’anar a dormir, sobretot, quan es tracta de xarxes socials i videojocs, que poden provocar activació emocional”.

    Dins d’aquestes situacions, Ruiz assegura que no ha de confondre’s què passa dins de l’escola i fora d’ella i fa una crida a les famílies per tal que pensin en els centres educatius com a aliats a l’hora d’educar els NNA en usos apropiats de les tecnologies, no simplement basats en l’oci i la distracció. L’escola “és el millor aliat de les famílies per a ensenyar als nens a gestionar aquest tema, a desenvolupar la competència digital. Dir-li a l’escola que deixi d’usar la tecnologia i d’educar amb ella és tirar pedres sobre la pròpia teulada. És a l’escola on es fa aquesta tasca”.

    Una altra de les confusions entre correlació i causalitat estaria en la idea de la pèrdua de l’atenció. “La nostra arquitectura cognitiva no canvia per dedicar molt de temps a una activitat», assegura Ruiz. «Perquè passés això necessitem un procés evolutiu”. El que sí ha canviat és, diu aquest investigador, és la quantitat d’estímuls als quals ens veiem exposats, principalment, per les xarxes socials.

    En aquest sentit, la psicòloga especialista en infància Silvia Álava assegura que “si un adult agafa el mòbil i no pot parar d’utilitzar les xarxes socials per culpa de l’scroll infinit, imagina’t un nen amb cervell no madur, més àvid a estímuls nous” que, a més no tenen descans i sí molta velocitat.

    En aquest sentit, Ruiz comenta que un dels problemes més grans en aquest sentit és que el nostre cervell dona molta importància a la informació social, entre altres coses per sentir-nos part d’un grup, sentir-nos aprovats. I les xarxes socials, sobretot, no deixen temps entre un estímul i un altre.

    Família

    En les últimes setmanes s’han publicat diferents informacions sobre la petició de famílies, moltes d’elles a Catalunya, perquè d’alguna manera es reguli l’ús dels mòbils abans d’una certa edat. La pressió social que s’exerceix sobre elles i sobre les seves filles i fills perquè ja en els primers anys de la secundària tinguin accés a la telefonia mòbil, posa contra les cordes a moltes persones que no volen haver de bregar amb aquestes qüestions tan aviat i que entenen que fins a unes certes edats no és positiu que els NNA tinguin un mòbil a les mans.

    Silvia Álava té clar que no pot recaure tota la responsabilitat d’aquestes qüestions en les famílies, que ja van sobrepassades de moltes qüestions. Per això mira cap a les empreses multinacionals que desenvolupen les xarxes socials i fins i tot els videojocs. “Necessitem transparència”, assegura. Una transparència que passa per alguna cosa semblant a l’ocorregut amb els paquets de tabac. Hauria d’avisar-se que els algoritmes que utilitzen les companyies en molts casos estan basats en el “reforç intermitent”, molt similar, assegura aquesta psicòloga infantil, al qual s’utilitza en les màquines escurabutxaques.

    A més d’aquesta transparència, advoca perquè les famílies acompanyin els seus fills i filles en la seva alfabetització digital. Que vagin mostrant com s’utilitzen, que aclareixin que el telèfon és de la persona adulta i que, per tant, s’acompanyi al menor durant el seu ús. “La tecnologia no és dolenta, però cal aprendre a utilitzar-la” i, per a això, Álava no només mira cap a les famílies, sinó que, com Héctor Ruiz, veu en els centres educatius un aliat important.

    Álava també reclama que es faci cas dels codis PEGI (Pan European Game Information) a l’hora de decidir sobre el consum de pantalles que fan NNA. Recorda que aquests codis no tenen relació, per exemple, amb la dificultat d’utilitzar, per exemple, un joc, sinó amb el contingut al qual s’exposen. “Amb el consum d’oci digital som permissius i ens saltem el codi”.

    En aquest sentit, també recorda les recomanacions de l’Associació Americana de Pediatria, que estableix que abans dels dos anys d’edat no hauria d’haver-hi contacte amb les pantalles i entre els 3 i els 5 no hauria d’arribar a la mitja hora diària.

    Educació

    Per a Ruiz una de les qüestions clau és que la tecnologia s’usi dins del sistema educatiu però no com una substitució del llibre de text, convertit en un PDF i projectat en una pissarra digital o emès per una televisió intel·ligent.

    “Digitalitzar una aula no és posar llibres en pantalles”, assegura, sinó tenir la possibilitat d’utilitzar, quan sigui pertinent, aquestes tecnologies. Tecnologia que, a més, no ha de ser passiva. “Entenc les famílies que es queixen si arriba el cas que s’usa l’ordinador a classe com si fos un llibre. “Si és així, benvinguda sigui la queixa, hem d’exigir un ús més productiu” dels dispositius.

    Ruiz assenyala que les tecnologies al servei de l’educació poden suposar tenir a l’abast de la mà la possibilitat de donar un feedback personalitzat a l’estudiant o que el professorat tingui informació clau per a poder prendre les millors decisions possibles.

    Aquest expert entén que la tecnologia en educació ha de tenir un sentit, haver pensat quin ús se li vol donar i fer-ho de la manera més adequada. “Forçar el seu ús no té sentit”, diu, “quan no fa falta o quan no tens les eines adequades”.

    Com recorda, a més, l’escola és el millor aliat perquè les famílies puguin desenvolupar una alfabetització per a les seves filles i fills. “Els professionals de l’educació es dediquen a això, a donar suport en ús responsable i productiu. A apreciar les TIC com a eina d’aprenentatge, no sols d’oci”.

    Com assenyala Ruiz (i els qui signen l’estudi en la revista Nature), ja fa 5.000 anys Plató posava en boca de Sòcrates la queixa pel fet que l’escriptura, com a tecnologia, podria suposar un minvament en la capacitat de memòria de l’aprenentatge. “En el segle XVI, publiquen a Nature, regnava la histèria entorn d’una nova tecnologia que amenaçava amb ser ‘confusa i perjudicial’ per a la ment. La causa de tanta preocupació? L’àmplia disponibilitat de llibres derivada de la invenció de la impremta”.

    “Amb el menjar, recorda Ruiz, hem après a autoregular-nos, a triar l’amanida en comptes del sucre o el greix (en uns altres temps, tan importants per a la supervivència). Haurem d’autoregular-nos” pel que fa a l’ús de les pantalles també.

  • La caiguda natural del cabell a la tardor

    El pas d’una estació de l’any a l’altra comporta canvis en l’estat d’ànim i també físicament. Quan la tardor ens visita i ens manlleva hores de sol i llum, el nostre cos ho nota. Veiem, en la natura, com cauen les fulles dels arbres i alguns animals muden el pèl. També és el moment més intens de l’any en el qual els cabells de les persones es desprenen amb més facilitat. És un fenomen totalment natural, però que si, en la base de la nostra nutrició hi ha certes mancances, encara pot ser que ho notem més. Si més no, ens passarà que davant d’aquesta caiguda voldrem aplicar solucions, com ara prendre suplements vitamínics, i no ens faran l’efecte que voldríem, perquè és en el punt de partida de l’estat del nostre cos que hi manquen certs elements.

    Aquesta caiguda natural del cabell no és res que ens hagi de preocupar en excés, doncs, segons l’Acadèmia Espanyola de Dermatologia i Venereologia (AEDV) «de cada cent cabells que tenim, sempre hi ha entre un 12% i un 15% en fase de recanvi». Ho cita la professora col·laboradora del màster universitari de Nutrició i Salut de la UOC i farmacèutica Alicia Santamaria Orleans, que apunta que és un procés, “en la majoria dels casos, inevitable i reversible, ja que al cap de tres o quatre mesos la major part dels cabells que han caigut tornen a sortir”.

    Ara bé, també precisa Santamaria, que “una dieta desequilibrada amb una manca de micronutrients pot fer que la caiguda encara sigui més intensa”. Per això recomana una dieta rica en fruites i verdures i una ingesta correcta de vitamines i minerals, com el zinc, el ferro, el magnesi i les vitamines del grup B, la A i la C.

    Aquestes recomanacions, afegeix, s’haurien d’aplicar en qualsevol etapa de la vida, però, sobretot, en aquelles en què hi ha més deficiències, com ara les dones en edat fèrtil o les persones que estiguin fent una dieta hipocalòrica restrictiva.

    Ingerir cítrics és molt recomanable, segons precisa l’especialista, perquè són una bona font de vitamines. També ens aportaran el que més ens convé quan comença el fred, precisament les verdures del temps d’ara, com són els pebrots, les albergínies o la carabassa.

    El ferro el podem reforçar consumint carns vermelles i fetge. El zinc, amb ous i fruits secs. Per procurar-nos silici, el segó farà aquesta funció, també el pebrot, el cogombre, la ceba i l’enciam, “però cru”, precisa Santamaria, perquè en coure’ls es perden propietats.

    Però sempre cal que sapiguem primer què li falta al nostre organisme, què mengem i què no. Per això és bo consultar un especialista en nutrició perquè ens digui si hi ha res que ens convé equilibrar.

    Una alimentació saludable ha de tenir macronutrients i micronutrients. Dels primers, mesurats en grams, ens en calen més. Són els carbohidrats, les proteïnes, els greixos i la fibra. I, en canvi, els micronutrients, dels quals en necessitem menys quantitat, són els minerals i les vitamines.

    Hidratació

    A més a més de l’alimentació, hi ha un altre aspecte que influeix en la renovació dels cabells i que també afavoreix la cura de la pell, i és la hidratació. «S’ha de mantenir una bona hidratació tant de la pell com dels cabells i tant des de l’interior, amb una bona ingesta hídrica de líquids com l’aigua o d’aliments que la continguin en una proporció elevada, com des de l’exterior, mitjançant productes cosmètics que ens ajudin en aquest aspecte», especifica Santamaria, experta dels Estudis de Ciències de la Salut de la UOC i responsable de Comunicació Científica dels laboratoris Ordesa.

    A les farmàcies trobarem suplements vitamínics i tractaments per a la caiguda del cabell, però cal consultar als professionals de la farmàcia què troben que és més convenient per a nosaltres. Sempre recordant que, “si la dieta és completa i equilibrada, difícilment apreciarem cap millora”.

  • Com tenir cura de la nostra memòria

    La memòria és el procés cognitiu que fa la ment i que ens permet enregistrar, codificar, consolidar, emmagatzemar accedir a la informació i recuperar-la. És un procés bàsic per a l’adaptació de l’ésser humà al món que ens envolta. La memòria és la base de l’aprenentatge, que es produeix gràcies a la plasticitat del cervell, que fa possible la formació de connexions sinàptiques entre les neurones i la generació de circuits amb milers de neurones on es fixa tot allò que hem après.

    Així és com la defineixen la doctora Ana Malagelada i el doctor Nolasc Acarín al seu llibre Alzheimer Envejecimiento y demència (RBA). Els dos autors són especialistes en neurologia, ambdós amb molts anys d’experiència a l’Hospital del Vall d’Hebron; ella durant vint anys metgessa adjunta del servei de neurologia i ell, cap de la secció de neurologia, del 1976 al 2006.

    Des de la neurologia i la malaltia de l’Alzheimer com a forma més comú de demència -segons dades de la OMS pot representar entre el 60 i el 70% dels casos-, la investigació ha pogut descobrir, i continua aprenent, sobre el funcionament de la memòria i el perquè dels oblits. I en gran part gràcies a això sabem que podem reduir el risc de patir Alzheimer canviant certs hàbits en la nostra vida.

    Tenim eines a l’abast en el nostre dia a dia per cuidar la nostra memòria. Des de la Fundació Pasqual Maragall ens aporten els següents consells: Fer exercici cada dia, perquè l’activitat física augmenta el flux sanguini a tot el cos, inclòs el cervell, i això pot contribuir a mantenir la memòria. Per mantenir la ment activa, recomanen llegir, fer mots creuats, practicar jocs de taula, conversar, estudiar i passar temps amb altres persones.

    I, dins dels diferents estudis que poden ajudar a protegir o enfortir la memòria, hi ha l’aprenentatge d’un altre idioma. Tal com expliquen els especialistes en continguts educatius de Macmillan Education, aprendre una altra llengua pot millorar el desenvolupament cognitiu, l’obertura cultural i l’autodesenvolupament, a banda de contribuir al desenvolupament professional, i adquirir oportunitats de socialització. Afirmen que “l’adquisició de coneixement en matèria d’idiomes no sols enforteix les habilitats cognitives, com la memòria i el raonament lògic, sinó que també s’associa amb la prevenció de malalties neurodegeneratives, com l’Alzheimer. En desafiar diferents parts del cervell, l’aprenentatge d’idiomes estimula i manté activa la ment, brindant un valuós exercici mental”.

    Altres hàbits que ajuden a prevenir la pèrdua de memòria és aprendre a organitzar-se bé en el dia a dia, a casa i en totes les activitats que fem. I un gran pilar ineludible per a la protecció de les neurones i les seves connexions és dormir bé.

    Mens sana in corpore sano, doncs, aplicat als hàbits diaris. Poder sentir que ens llevem havent descansat bé, practicar exercici físic, menjar saludablement i posar reptes al cervell amb activitats mentals, siguin jocs, lectura o exercicis de memòria.

    Alguns d’ells es recullen en llibres pensats com a guia per a exercitar la memòria. El pintor, pedagog i investigador barceloní Carles Bayod Serafini va descobrir la importància de les sensacions en el desenvolupament de la intel·ligència, la creativitat i la potenciació de la memòria. Per això va crear els ‘sensojocs’ com a eina d’educació integral. El seu llibre Cómo retener los recuerdos (ed. Desclée de Brouwer) és un recull de sensojocs terapèutics per a estimular la fixació de la memòria i la retenció dels records en l’Alzheimer i altres patologies.

    Des de la Fundació Pasqual Maragall apunten que “qui més qui menys es queixa alguna vegada de la seva memòria. La memòria és una capacitat cognitiva complexa que depèn de la integritat d’altres funcions. A més, és molt voluble a moltes circumstàncies, des de malalties o efectes secundaris de medicaments a situacions més quotidianes, com l’estrès, les preocupacions o el fet de no haver dormit bé, entre d’altres coses”. Per això, afegeixen, que els oblits “cal prendre’ls com una alerta que ens ha de portar a consultar el metge a partir de certa edat, o si se sent certa aprensió pel tema si, malauradament, s’han donat casos de malaltia d’Alzheimer a la família i es tem que aquestes fallades de memòria puguin ser un símptoma que alguna cosa no va bé”.

    Al blog de l’espai web de la Fundació Pasqual Maragall trobareu moltes recomanacions per aplicar-nos a casa. Són per quan encara sentim que és prou bona la memòria o bé per a compensar la memòria quan no és òptima. També comparteixen estratègies d’optimització de la memòria i suggeriments, com ara posar atenció, evitant fonts de distracció, mantenir ordre, i fer servir adhesius, planificadors, agendes, alarmes al telèfon… Al mateix blog, amb les recomanacions, es pot descarregar la guia gratuïta que ha fet la Fundació Pasqual Maragall, amb el títol: Quan et cuides, l’Alzheimer fa un pas enrere. Un de cada tres casos es podria prevenir.

    Des de la Fundació ACE faciliten la possibilitat de fer-nos nosaltres mateixos una  autoavaluació de la nostra memòria amb un test en línia. També ens proposen una sèrie d’exercicis per a exercitar-la. L’ACE Alzheimer Center Barcelona disposa d’un programa de detecció precoç de l’Alzheimer i realitzen diagnòstics, tractament, investigació, formació i sensibilització, així com acompanyament als pacients i les seves famílies per mirar de fer que la pèrdua de memòria no paralitzi cap vida.

  • Malestars a les aules: Àgora dels impossibles i possibles en l’educació avui

    Malestars a les aules: Àgora dels impossibles i possibles en l’educació avui

    Presentem l’Àgora de Debat organitzada per l’Associació Catalana de Professionals en Salut Mental-AEN, la Fundació Congrés Català de Salut Mental (FCCSM) i el Fòrum Català d’Atenció Primària (FoCAP), entitats de professionals de la salut mental i de l’atenció primària interessades a promoure una atenció sanitària de qualitat i amb voluntat de servei a la ciutadania.

    Fruït de l’interès en allò que passa a les escoles i instituts i que forma part de la vida dels infants i adolescents, volem generar un espai compartit de diàleg entre les diferents veus i maneres d’entendre els reptes i dificultats que travessa avui la institució educativa i els seus protagonistes, dins del marc cultural actual i sota els efectes de l’època.

    En concret volem parlar de les dificultats amb què es poden trobar els nois i les noies en la seva relació amb els altres, en relació amb el saber, amb les normes o amb el saber fer amb el propi cos. Diferents formes de malestars que poden expressar-se, també, dins el marc escolar.

    Volem defugir cientismes i classificacions diagnòstiques, massa emprats sovint per parlar d’allò que encara està per construir i regular en els infants, però sense deixar d’analitzar fenòmens que sorgeixen en la infància i, sobretot, en l’adolescència actual. Bullying, cutting, agressivitat i violència, desemparaments, labilitat emocional, desmotivació en els aprenentatges, absentisme, urgències, crisis…

    També volem abordar els impassos i dificultats dels i les docents a l’hora d’exercir les seves funcions de transmissió cultural i formació, dins d’un context socialitzador i de convivència com és l’escola. Per dur a terme el seu encàrrec, caldrà que comptin amb una comunitat educativa àmplia, amb el suport de les famílies, de l’administració i dels serveis de salut i benestar i família, fent-los corresponsables en el procés.

    La trobada Àgora comptarà amb les pròpies vivències dels agents principals, però no únics, del que sempre ha estat la institució educativa; la mestra i l’aprenent, el docent i l’alumna, i compartirem amb ells els dubtes, impassos i dificultats que sovint s’expressen en formes de malestar.

     

    https://www.fccsm.net/wp-content/uploads/2023/09/cartell-agora-programa-v4.jpg

  • Una infecció d’orina cada dos per tres

    Una infecció d’orina cada dos per tres

    Les ganes d’orinar que ens fan anar al lavabo però que no acaben sent miccions ben productives, sinó unes poques gotes acompanyades de petites coïssors i sense que desaparegui la necessitat d’orinar, són un dels símptomes més comuns de la infecció urinària. Aquesta es dona quan algun bacteri entra a la bufeta i contamina l’orina.

    “L’orina ha de ser totalment estèril”, precisa Paco Sánchez, uròleg de la Fundació Puigvert i professor universitari a la UVIC i a la UAB, d’Anatomia i Urologia. Assenyala que, “a diferència dels líquids que treballen als budells, que estan plens de patògens que hi desenvolupen una important funció, o la mateixa saliva, colonitzada fàcilment per elements externs, l’orina no ha d’estar contaminada per res”.

    Els bacteris ho tenen més fàcil per arribar a l’orina en el cos de les dones, per la seva anatomia, on la bufeta és molt a prop i accessible des de la uretra, el conducte pel qual extraiem l’orina. I d’aquí que, segons explica l’especialista en urologia de l’Hospital Clínic, Pilar Luque, “entre el 50 i el 60% de les dones presentin un episodi d’infecció urinària al llarg de la seva vida”.

    També en el cas de les dones, la proximitat a l’entrada de la uretra de l’anus, al voltant del qual poden haver-hi microorganismes bacterians dels quals intervenen en la fermentació dels productes alimentaris i la preparació de la femta, facilita l’entrada d’aquests elements que poden ascendir ràpidament fins a la bufeta.

    Quan es pateix restrenyiment, com que la femta queda acumulada més temps, encara hi ha més possibilitats que els patògens que hi treballen siguin més nombrosos i puguin passar al conducte veí. Per això, prevenint el restrenyiment també estarem evitant una de les possibles causes d’infecció urinària. Afegir fruita, verdura, llegums i cereals integrals als nostres àpats ajudarà els budells a desintegrar millor el resultat de les nostres ingestes. Fer exercici de manera habitual i beure molta aigua són les altres dues recomanacions per evitar el restrenyiment i, indirectament, que els bacteris de l’aparell digestiu passin a l’orina. Entre els gèrmens més usuals en una infecció urinària hi predominen els que tenen el seu origen a l’aparell digestiu i a través de l’anus han passat a la uretra.

    I, de la mateixa manera que cal evitar el restrenyiment, també cal prevenir les diarrees per protegir-se d’infeccions d’orina. Per tant, cuidar la dieta és el primer gran consell.

    Higiene

    Mantenir sempre una bona higiene en tota la zona perianal i genital és l’altra recomanació dels especialistes. Aconsellen realitzar aquesta neteja des del davant cap al darrere, i no a l’inrevés. I a més, fer-ho senzillament amb aigua ben neta o, si es fa servir algun sabó, que aquest tingui el pH molt àcid, a poder ser neutre, que no irriti la pell i igualment, que no se n’abusi.

    Les relacions sexuals també poden tenir a veure en una infecció d’orina, perquè en elles els bacteris de tota la zona perianal es transporten fàcilment cap a la uretra, o bé per l’acompanyament i fricció dels cossos per tota la zona, o bé pels mateixos fluids d’ambdues persones. Orinar just després de mantenir les relacions facilita l’eliminació dels possibles bacteris que puguin haver entrat a la uretra i, fins i tot, que hagin arribat ja a la bufeta. Això, seguit d’una acurada higiene, manlleva el risc d’una infecció d’orina.

    Però, tal  com puntualitza el Dr. Sánchez, “que les relacions sexuals facilitin l’entrada de bacteris a la bufeta i, per tant, les infeccions d’orina, no vol dir que la infecció d’orina sigui una infecció de transmissió sexual. No ho és”.

    Beure molta aigua

    Com més orinem, més neteja fem dels possibles bacteris que puguin haver entrat en contacte amb l’orina o puguin anar de camí cap a la bufeta. D’aquí que es recomani tant beure molta aigua, per poder orinar sovint, de sis a vuit cops al dia, o l’equivalent a un cop cada dues hores aproximadament. Beure entre un litre i mig i dos litres d’aigua al dia seria l’ideal.

    S’ha d’evitar aguantar-se les ganes d’orinar, i quan s’orina, cal fer-ho sense presses i assegurar-nos que buidem bé la bufeta cada vegada, perquè tot el que queda retingut més temps del que convé -com hem vist amb el cas de la femta- és un brou de cultiu de patògens.

    Saber si es té infecció d’orina quan se sent la coïssor i aquesta necessitat continuada d’anar a orinar ho pot confirmar ens uns instants una infermera del Centre d’Atenció Primària (CAP) amb una petita mostra d’orina. El tractament amb antibiòtic normalment soluciona el problema. Si passades unes setmanes no es troben millores, aleshores s’ha d’analitzar una mostra d’orina al laboratori per determinar quins patògens concrets són els que han contaminat l’orina i prescriure aleshores un fàrmac més concret contra els bacteris implicats.

    Persones grans i bolquers

    Segons explica l’uròleg de la Fundació Puigvert, Paco Sánchez, “les infeccions d’orina recurrents en les persones grans que utilitzen bolquers no es deuen al bolquer en sí mateix. Si fos així, els infants que en porten durant una mitjana de tres anys també presentarien infeccions d’orina, i no és el cas”.

    El que sí que condiciona més amb l’edat l’ús de bolquers és que, per la mateixa dificultat de mobilització de la persona, en molts casos, el bolquer moll no es retira sempre tan ràpid com seria necessari, com sí s’acostuma a fer en el cas dels infants. Inclús sense bolquer, les persones grans de vegades presenten més dificultat per dur a terme una acurada higiene cada cop que van al lavabo.

    L’especialista explica que en el cas de les persones grans conflueixen un cúmul de circumstàncies que porten a les infeccions d’orina. Amb l’edat, s’acostuma a beure menys, es pateix més restrenyiment i en alguns casos es poden tenir alteracions a la bufeta, com la bufeta caiguda, o en el cas dels homes, alteracions a la pròstata. Tot això són factors de risc comportats per l’edat que, ja per ells mateixos, desarmen una mica les defenses del mateix cos. Donat que els teixits ja no es regeneren amb tanta facilitat, qualsevol patogen que entri al cos s’enganxa sense que res surti a lluitar de manera espontània contra ell.

    Per tant, beure aigua per poder orinar és una de les maneres més útils de lluitar contra la colonització de bacteris en l’orina. Però en les persones grans la manca d’hidratació és un fet comú, una manera de funcionar en elles molt habitual. Beuen menys perquè no estan acostumades a beure entre hores i sense menjar, i perquè en molts casos tenen problemes d’incontinència -que pot ser urinària i també fecal-, i miren de no beure perquè creuen que així evitaran pèrdues, i també per no haver d’anar tants cops al lavabo, especialment de cara a la nit.

    Prendre nabius cada dia, sigui en suc o un grapat dels fruits frescos o secs, està comprovat que també ajuda a protegir-se de les infeccions d’orina. I també ajuda a prevenir-les portar roba interior de cotó i qualsevol roba en contacte amb la zona genital còmoda i ample i que permeti la transpiració.

    En qualsevol cas, en sentir coïssor a l’hora d’orinar i moltes ganes de fer-ho, però sense que s’arribi a orinar com caldria, convé consultar amb els professionals sanitaris. Normalment, la conseqüència directa d’una infecció d’orina en dones és la cistitis, que és la inflamació de la bufeta deguda a aquesta migració de bacteris que hem explicat. Quan la infecció és més gran i puja cap als ronyons parlem de pielonefritis, una afectació més greu que, en cas de no tractar-se ràpidament, podria, a través de les ramificacions del ronyó, passar la infecció a la sang i disseminar-se per tot el cos.

    Per tant, bevent aigua lluitem contra els bacteris que puguin passar a la nostra bufeta, perquè orinant els expulsarem.

  • Hi sentim prou bé?

    Hi sentim prou bé?

    L’Organització Mundial de la Salut preveu que cap a l’any 2050 hi hagi al món gairebé 2500 milions de persones amb algun grau de pèrdua d’audició, i que almenys 700 milions requereixin rehabilitació. També segons els seus càlculs, a causa de pràctiques d’audició poc segures, més de 1000 milions de joves adults corren el risc de patir una pèrdua d’audició evitable i permanent.

    Nens, joves, adults i persones grans tenim en la nostra oïda un dels pilars d’una bona integració social. El desenvolupament del llenguatge, des de ben petits, i la comunicació a totes les edats està en gran part en mans d’aquest complex engranatge que s’amaga més enllà de les nostres orelles i que, si tot funciona bé, tant ignorem.

    Però, i aquella companya de la colla que tot sovint sembla desconnectada de la conversa? O el veí que, tot i que és ben jove, sempre ens fa tornar a repetir què li hem dit? I la nostra amiga que ens truca per telèfon i ens hem de separar l’aparell de l’orella perquè crida massa… No serà que no hi senten bé?

    Revisar-nos l’oïda, de la mateixa manera que ho fem amb la vista, ens pot descobrir la necessitat d’una ajuda que ens faria la vida més fàcil.

    L’envelliment de les cèl·lules de l’oïda, a partir dels cinquanta anys, ja pot fer que, progressivament, cada vegada hi sentim una mica pitjor. Però l’exposició a sorolls molt intensos, sobretot de forma continuada en certes ocupacions laborals, o pel costum de freqüentar espais sovint molt concorreguts de gent on tothom va alçant la veu per fer-se sentir, pot afectar la qualitat de la nostra oïda a qualsevol edat.

    Atenció a la desatenció en els menors

    Pares, cuidadors i professors són responsables d’alertar quan algun detall pugui fer sospitar una hipoacúsia en els infants. “Per exemple, si no segueixen les explicacions a classe o acostumen a tenir sempre una tendència a pujar el volum de la tele o dels aparells amb els què juguen o treballen, tot això pot indicar que no hi senten bé”. Ho explica la Rosa Mª Casademont, que és pediatra del Centre d’Atenció Primària Vallcarca-Sant Gervasi. Afortunadament, tal com explica, cada vegada més els CAP’s com el seu compten amb consultes ambulatòries on es realitzen audiometries, i no cal esperar la derivació al servei d’otorrinolaringologia.

    Moltes vegades, explica Casademont, grans refredats o al·lèrgies fan que es perdi oïda, però de manera temporal. Aquesta hipoacúsia la soluciona el propi metge de família, normalment prescrivint antihistamínics. L’atenció pediàtrica als CAP’s ja determina si es tracta d’una sordesa per mucositat acumulada deguda al constipat, o si pot tenir una causa neurològica i, per tant, requerir una derivació a l’especialista.

    Des del centre especialitzat en rehabilitació audiològica a Barcelona, Audiopacks, pensant en la població infantil aconsellen fixar-se en signes com aquests que podrien indicar pèrdua auditiva:

    • Dificultat per a seguir lliçons o participar en debats a l’aula
    • Disminució del rendiment acadèmic
    • Dificultat amb la lectura, ortografia o la comprensió
    • Demanar amb freqüència instruccions o ajuda
    • Canvis socials i de comportament: la pèrdua auditiva pot afectar les interaccions socials i el comportament d’un nen.

    Estigui atent als següents indicadors: Retir de les activitats socials o dificultat per a fer amics, així com també la irritabilitat, frustració o signes d’angoixa emocional, i l’augment de la fatiga, particularment en situacions  que requereixen escoltar i concentrar-se.

    Adverteixen, a més, que cal tenir present sempre si hi ha antecedents familiars que puguin estar associats a una pèrdua auditiva. I recorden que la intervenció primerenca, com l’adaptació d’audiòfons, pot millorar en gran manera les habilitats de comunicació, el rendiment acadèmic i les interaccions socials del seu fill.

    Ulleres sí, però no audiòfons?

    L’estigma als aparells que es col·loquen als orificis de l’orella, els audiòfons, té a veure en part amb la mida més voluminosa que els dispositius més antics tenien i perquè, així com els problemes de visió els assumim a qualsevol edat, la sordesa l’associem encara a la vellesa. Els perills de no veure-hi bé es veuen i es corregeixen més ràpid, triant ulleres o utilitzant lentilles, però els de la pèrdua d’oïda molts cops porten els afectats a conviure amb les dificultats durant una pila d’anys abans no busquen remei. Igualment és considerat una barrera el cost dels audiòfons, que ronden els 1.500 euros per a cada oïda, que és només assumit per la seguretat social fins a l’edat de vint-i-sis anys. Per a les persones majors, cada comunitat autònoma té establerts uns criteris de subvenció vinculats a certs criteris com ara la pensió de cadascú.

    Consultar al metge de família els problemes que ens trobem, i fer-ho el més aviat possible, perquè ens derivi a l’especialista en otorrinolaringologia per a confirmar la pèrdua d’audició i el nivell d’aquesta en totes dues oïdes és la principal recomanació dels experts.

    Tal com explica l’especialista en otorrinolaringologia de Clínica Corachan, Zenaida Piñeiro, sobre la base de les proves que es realitzen coneixem la causa i el grau de pèrdua auditiva, i es fa la valoració del tractament més adequat. En cas de requerir la utilització d’audiòfons, per valorar el tipus d’audiòfon o les diferents gammes d’aquests, i ajustar-los, els audiòlegs o audioprotètics ens podran ajudar des dels establiments en els quals s’adquireixen els audiòfons. Els audiòfons són les pròtesis que amplifiquen, en l’oïda, la freqüència dels sons que ens arriben. Portar-los, quan la nostra audició s’ha reduït, evita l’aïllament social, perquè permet que ens arribin nítidament tots els sons.

    “Adequar la pròtesi i ajustar les freqüències per a una audició tan òptima com sigui possible és una tasca que com més es triga a posar l’audiòfon, més complicada és”, explica el Ruben Luna, audiòleg protèsic del centre Audiopacks, especialitzat en processos de rehabilitació auditiva de Barcelona. Així també s’expressa la Dra. Zenaida Piñeiro: “l’oïda que no és estimulat, sempre serà més difícil d’amplificar en el cas que la pèrdua sigui progressiva, per exemple, per l’edat. Per això, no hem d’esperar a tenir pèrdues severes per a adaptar-nos, és a dir, l’estimulació de l’oïda amb l’audiòfon ha de ser precoç, ja que així rehabilitem o entrenem l’audició que ens queda”. Suggereix que, igual que s’acostuma a fer amb la vista, «a partir dels cinquanta anys convindria també fer audiometries cada any o cada dos anys».

    Segons les dades de l’enquesta de salut de la Generalitat de Catalunya de l’any 2021, el total de sords és de 205.307, és a dir, un 2,6% de tota la població. D’aquests, 81.789 són homes i 123.518 són dones. La franja d’edat més afectada és a partir de seixanta-cinc anys, gairebé un 73,5% del total.