Just Deploy It!

Categoría: Recerca

  • Llum verda a una teràpia pionera desenvolupada pel Clínic-IDIBAPS per a pacients amb mieloma múltiple

    Llum verda a una teràpia pionera desenvolupada pel Clínic-IDIBAPS per a pacients amb mieloma múltiple

    L’Agència Espanyola del Medicament (AEMPS) ha aprovat una teràpia innovadora desenvolupada a l’Hospital Clínic i l’IDIBAPS contra el mieloma múltiple, el segon càncer de la sang més comú. Es tracta d’una teràpia CAR-T de modificació genètica de cèl·lules del sistema immunitari perquè ataquin les cèl·lules del mieloma, i s’aplica a malalts en els quals han fracassat les teràpies convencionals.

    El vistiplau de l’AEMPS suposa que, a partir d’ara, deixarà de ser experimental i ja es podrà aplicar de manera normalitzada a tots els malalts que es consideri que la necessiten.

    La teràpia ha rebut el nom d’ARI-0002h i és la primera CAR-T desenvolupada íntegrament a Europa eficaç per curar pacients amb mieloma múltiple, un tipus de càncer que afecta les cèl·lules plasmàtiques de la medul·la òssia, i que representa un 10% dels càncers de la sang o leucèmies. Tot i que hi ha diversos tractaments disponibles, molts pacients desenvolupen resistència, cosa que porta a recaigudes i a la necessitat urgent de disposar de noves teràpies. 

    Dos estudis previs liderats pel Clínic-IDIBAPS i publicats a les revistes Lancet Oncology i Clinical Cancer Research han mostrat l’eficàcia del CAR-T ARI0002h en pacients amb mieloma múltiple que han recaigut després d’almenys dues línies de tractament i ja han estat exposats als principals fàrmacs utilitzats en aquesta malaltia. Als dos estudis es va validar l’eficàcia del tractament en un total de 60 pacients i els resultats van mostrar que el 95% dels pacients van respondre favorablement i el tractament no els va resultar tòxic o perjudicial.

    Tots aquests pacients tenien mieloma múltiple resistent, i abans havien rebut sense èxit almenys 2 tractaments amb els principals fàrmacs utilitzats habitualment contra aquesta malaltia.

    El conseller de Salut, Manel Balcells, amb membres de l’equip del Clínic-IDIBAPS de teràpies CAR-T, aquest divendres a l’Hospital Clínic de Barcelona | Hospital Clínic

    L’eficàcia del tractament s’avalua no només per la resposta inicial del pacient, sinó també verificant que és una resposta que es manté en el temps, i que això és el que han aconseguit. Pe això, els investigadors també van descriure la forma òptima d’administrar el tractament i han identificat biomarcadors que permetin predir la resposta i la seva resposta després del tractament amb ARI-0002h. L’administració s’ha establert en dues fases: tres dosis inicials, i 100 dies després una dosi de record que permet reduir la gravetat dels efectes adversos sense reduir l’eficàcia del tractament. 

    Projecte ARI

    L’ARI-0002h contra el mieloma múltiple és la segona teràpia CAR-T desenvolupada pel Clínic i l’IDIBAPS: la primera va ser l’ARI-0001 contra la leucèmia limfoblàstica aguda, aprovada per l’AEMPS fa 3 anys i mig.

    Totes dues formen part del Projecte ARI, engegat per Ariana Benedé, una noia que va morir l’any 2016 als 18 anys, 5 anys després de ser diagnosticada precisament de leucèmia limfoblàstica aguda.

    L’Ariana i la seva mare, Àngela Jover, van crear i promoure aquest projecte per recollir fons per investigació, iniciativa que va ser la base que va permetre impulsar la recerca en teràpies CAR-T al Clínic i l’IDIBAPS.

  • Alerta per la sobre exposició solar que pateixen els socorristes

    Alerta per la sobre exposició solar que pateixen els socorristes

    Aquesta és una d’aquelles històries que mostra que amb la recerca s’avança. I que provar científicament hipòtesis –intuïcions o coneixements previs dels investigadors– facilita la presa de consciència sobre canvis necessaris que milloren les condicions de vida.

    Així ha estat per als socorristes que la temporada de platja vigilen la costa barcelonina, al servei dels banyistes. Un estudi fet per especialistes del Servei de Dermatologia del Clínic Barcelona-IDIBAPS va mesurar la seva exposició a la radiació de raigs ultraviolats (UV) durant la seva jornada laboral i, veient que aquesta assolia fins a vint vegades més la dosi considerada segura, van substituir les cadires de vigilància per cabines, ja que aquestes proporcionen una major foto-protecció.

    La sobre-exposició als raigs multiplica el risc d’aquests professionals de desenvolupar diferents tipus de càncer de pell, segons una escala de valors en funció, per exemple, del tipus de pell de cadascú. En el web de l’Hospital Clínic es pot descarregar la Guia Pràctica per a la Valoració dels Factors de Risc del Càncer de Pell que ara a l’estiu com a banyistes val la pena tenir present.

    En la presentació dels resultats de l’estudi va intervenir la Dra. Susanna Puig, cap de Servei de Dermatologia i del grup Melanoma: imatge, genètica i immunologia de l’IDIBAPS i el Dr. Josep Maria Nicolás, director de l’Institut Clínic de Medicina i Dermatologia.

    El Dr. Josep M. Nicolás i la Dra. Susana Puig. | Francisco Avia-Hospital Clínic Barcelona

    Per a fer la investigació, que va tenir lloc l’any 2018, es va mesurar la radiació rebuda pels socorristes al seu lloc de treball. Els professionals utilitzaven, en el moment de l’estudi, una cadira de vigilància especialment dissenyada per a aquesta funció, amb un para-sol a la part superior. Els mesuraments es van dur a terme en quatre llocs de treball diferents, cada 30 minuts des de les 10.45 fins a les 19.15, durant quatre dies. A més, es van analitzar les dosis rebudes en diferents punts, per exemple: braç esquerre, braç dret, respatller, reposapeus, etc.

    Amb aquestes dades, es va calcular la dosi eritematosa mínima (DEM) i la producció de vitamina D. La DEM és la dosi de radiació UV necessària per envermellir la pell les 24 hores següents a l’exposició. Varia segons el tipus de pell establert a l’escala de Fitzpatrick, que depèn de la pigmentació basal de la pell i com aquesta respon a l’exposició al sol. 

    Diferent risc segons la pell

    Els dermatòlegs classifiquen el fototipus en sis subgrups, en funció de com la pell reacciona als raigs UV responent dues preguntes senzilles, si la pell s’envermelleix quan s’exposa al sol “es crema”, i amb quina facilitat la pell es bronzeja després de l’exposició al sol. Un fototipus 1 sempre es crema i mai no es bronzeja mentre que un fototipus 4 rarament es crema i es bronzeja amb facilitat.

    Font: PortalClínic

    Recollits els resultats, es va veure que a les 14 hores els mesos de juny i juliol, la dosi necessària per produir un envermelliment de la pell es va assolir en tan sols 18 minuts.

    A través d’aquesta investigació es confirma que els socorristes de Barcelona corren un risc elevat d’exposició excessiva al sol i de cremades solars. A més, reben nivells de radiació UV que superen les directrius ocupacionals proposades per la Comissió Internacional sobre Protecció davant de Radiacions No Ionitzants.

    Segons la Dra. Susanna Puig, “de la mateixa manera que ens semblaria inaudit que un operari treballés sense elements de protecció com ulleres, guants o casc, o que un tècnic de radiodiagnòstic no es protegís dels raigs X, la radiació solar s’ha de prendre en la mateixa consideració a l’hora de garantir la seguretat dels treballadors”.

    Més risc en feines a l’aire lliure

    S’estima que el  90% dels càncers de pell es poden prevenir utilitzant una protecció solar adequada, usant barrets i roba protectora, i evitant el sol durant les hores de més incidència. Tot i que es coneixen els riscos de la radiació UV per a la salut, molts treballadors a l’aire lliure reben actualment dosis perjudicials per a la salut. L’exposició a la radiació ultraviolada (UV) està associada a la incidència de melanoma i càncer de pell no melanoma.

    La manca de fotoprotecció adequada ha estat estudiada i descrita per a algunes professions que es realitzen a l’aire lliure, incloent-hi, a més dels socorristes, els agricultors, pescadors, guies de muntanya, entre d’altres.

    Els autors d’aquesta recerca, pensant en les conseqüències de la sobre-exposició solar, conclouen que continua essent necessari fer estudis per establir recomanacions sobre els límits de dosi d’UV en relació amb l’ocupació. Aquests haurien d’incloure mesures més precises al lloc de treball. És prioritari avançar en aquest camp per millorar les mesures de seguretat al lloc de treball.

  • Despertar i fer rehabilitació amb pacients amb disfunció respiratòria greu ajuda a la seva recuperació

    Despertar i fer rehabilitació amb pacients amb disfunció respiratòria greu ajuda a la seva recuperació

    L’oxigenació per membrana extra-corpòria, coneguda per les seves sigles en anglès, ECMO, és una tècnica que ajuda a la supervivència de pacients amb disfunció respiratòria a les unitats de cures intensives. És un procediment complex en el qual la respiració natural és substituïda per una màquina que emula les funcions dels pulmons i el cor del pacient que no es pot valdre temporalment d’aquests òrgans seus. Els casos més greus poden requerir períodes llargs de connexió mecànica, fins i tot durant mesos. L’ECMO permet així que els pacients estiguin actius encara que els seus pulmons no funcionin. Mentrestant, el pacient està sedat.

    Tanmateix, una investigació ha permès constatar que deixar el pacient sedat durant tot el seu procés de connexió a la màquina comporta una supervivència, al cap de sis mesos, del 41,4%. En canvi, si el pacient és despertat, tot i mantenir l’oxigenació extra-corpòria, la supervivència augmenta fins al 78,8%, també passat mig any.

    Aquests són els resultats d’un treball liderat pel grup de recerca en Shock, Disfunció Orgànica i Ressuscitació del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR). L’Hospital del Vall d’Hebron participa de l’activitat en nombroses xarxes internacionals clíniques i de recerca per tal de millorar la supervivència i, especialment, la qualitat de vida posterior a l’ECMO.

    En aquest cas, la recerca s’ha fet en col·laboració amb l’Hospital Pitié-Salpêtrière de París, l’Institut Karolinska d’Estocolm i l’Hospital Universitari São João de Porto i publicat a la revista Annals of the American Thoracic Society.

    Des de l’inici de la pandèmia, l’Hospital del Vall d’Hebron ha estat referent en l’ús d’ECMO en més de 125 pacients amb COVID-19. En tractar-se de pacients molt greus, en moltes ocasions es troben en sedació. “Tot i això, encara que els seus pulmons no funcionin, és possible despertar-los i fer rehabilitació activa perquè l’ECMO permet fer l’intercanvi de gasos com en la respiració. A més, el suport es pot ajustar en funció de les necessitats de cada pacient en cada moment, i incrementar-lo mentre es fa exercici”, comenta el Dr. Jordi Riera, director del programa ECMO d’adult de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron i investigador principal del grup de recerca en Shock, Disfunció Orgànica i Ressuscitació del VHIR.

    Estudi amb cent vint pacients amb COVID-19

    Per comprendre els factors que influeixen en el pronòstic dels pacients amb ECMO i els beneficis de l’estratègia de despertar-los, l’equip investigador va dur a terme un estudi amb 120 pacients amb disfunció respiratòria per COVID-19 i necessitats d’ECMO durant més de 28 dies. Entre els resultats destaca l’observació del fet que, en els pacients que estaven cooperatius i feien rehabilitació i fisioteràpia en algun moment durant el suport amb ECMO, la supervivència al cap de sis mesos era del 78,8% i requerien menys rehabilitació després de l’alta. En canvi, aquesta baixava al 41,4% en els casos més inactius.

    “Si estan desperts, els pacients poden interaccionar amb els familiars, la qual cosa té beneficis cognitius i emocionals. A més, si els professionals sanitaris poden comunicar-se amb el o la pacient, es pot fer un diagnòstic més precís en funció dels símptomes que explica i, per tant, ajustar la teràpia de millor manera”, argumenta el Dr. Riera. Aquesta millora en la supervivència també s’explica perquè el fet de despertar els pacients minimitza algunes complicacions. Per exemple, tenen menys infeccions, gràcies a la capacitat de tossir, i s’observen menys danys pulmonars associats a la ventilació.

    Continuar investigant

    En l’estudi es va veure, també, que l’edat més jove afavoreix la supervivència. I planteja la necessitat d’activar més recerca per identificar les característiques dels pacients que requereixen un trasplantament de pulmó després de la COVID-19 com a única opció terapèutica. Els investigadors destaquen que, tot i que un pacient requereixi ECMO durant més d’un mes, la recuperació total sense necessitat d’oxigen després del suport és possible.

    Cal destacar que en l’anàlisi retrospectiva només hi van participar pacients que estaven amb ECMO durant més de vint-i-vuit dies i amb perspectiva de millora, ja que la mortalitat és més elevada en els casos més crítics durant les primeres setmanes. A més, tot i estar centrat en pacients amb COVID-19, els investigadors pensen que aquests resultats podrien ser generalitzables a pacients amb disfunció respiratòria per altres causes.

    El del Vall d’Hebron és un dels hospitals líders mundials en l’ús d’ECMO per l’elevat nombre de pacients tractats. En destaca la qualitat assistencial per l’adhesió a les recomanacions d’entitats internacionals, però també la participació en xarxes internacionals de recerca per tal de millorar la supervivència i qualitat de vida dels pacients.

    Entre aquests estudis amb participació de Vall d’Hebron es troba un treball publicat a l’American Journal of Respiratory and Critical Care Medicine com a part de l’estudi PROTECMO. Es tracta d’una anàlisi de 652 pacients de 41 centres centrada en el risc de trombes i hemorràgies associats a l’ECMO. De fet, la teràpia d’anticoagulació és necessària mentre es duu el suport per prevenir la formació de trombes a causa del contacte de la sang amb una superfície externa, però són necessàries guies per al maneig d’aquest tractament, ja que són comuns les complicacions per sagnats i la transfusió no està exempta d’alguns riscos.

    El risc d’infeccions durant l’ECMO és també una de les àrees d’interès en la recerca. En aquest sentit, s’ha posat en marxa també l’estudi internacional INFECMO. L’assaig, liderat per IRCCS Ca’ Granda Ospedale Maggiore Policlinico de Milà i amb participació del Vall d’Hebron, busca entendre els factors que es relacionen amb les infeccions i l’eficàcia de diferents antibiòtics per al tractament d’aquest tipus de pacients. El Dr. Riera és el coordinador del grup de treball d’infeccions a l’EuroELSO, la societat internacional referent en ECMO.

  • El retorn social de la recerca sobre el càncer

    El retorn social de la recerca sobre el càncer

    Tractar de manera cada cop més personalitzada els pacients permet comprendre més i millor diferents contextos, interns i externs, que poden propiciar més una malaltia o condicionar una millor o pitjor reacció al seu tractament. És així com s’afinen teràpies més eficaces, millors pronòstics i recuperacions i s’augmenta la supervivència.

    El càncer és un clar exemple d’això. I darrere de la medicina de precisió que se n’ocupa hi ha moltes hores d’observació de proves al laboratori, a la recerca de més precisió en els diagnòstics i els tractaments.

    La Marató de TV3 del 2018 es va dedicar al càncer, aconseguint la xifra rècord de 15 milions d’euros per a investigar aquesta malaltia. I en el balanç de tot el que aquells donatius varen permetre, hi trobem tres xifres: els 43 projectes desenvolupats, els 96 equips implicats i els 600 investigadors i investigadores en la recerca de noves eines de prevenció, diagnòstic i tractaments més eficaços que augmentaran la qualitat i esperança de vida dels pacients.

    Molts dels projectes s’han fixat en les causes i els mecanismes de la metàstasi, responsable de més de 90% de les morts en càncer. Altres recerques han avaluat, amb resultats molt positius, mètodes de diagnòstic poc invasius com la biòpsia líquida o la ressonància magnètica, que permetran detectar el càncer de forma precoç i fer un seguiment més acurat de l’evolució dels pacients. També són molt destacables les teràpies innovadores que s’han dissenyat a partir de la immunoteràpia, la intel·ligència artificial o les nanopartícules, que permetran tractar els pacients d’aquesta manera més eficient i personalitzada. Els resultats de la recerca fruit d’aquell any rècord de donacions es tradueixen en avenços que impactaran de manera directa en l’esperança i la qualitat de vida de les persones.

    Per exemple, la doctora Anna Genescà, de la Facultat de Biociències de la Universitat Autònoma de Barcelona, ha centrat la seva recerca en els ponts cromosòmics, unes estructures que es considera que estan molt vinculades als processos d’origen i progressió dels tumors. El doctor Josep Roma, de l’Institut de Recerca del Vall d’Hebron, ha investigat els sarcomes infantils amb l’objectiu d’establir la biòpsia líquida com a nova eina per fer el seguiment acurat dels pacients i anticipar-se a possibles recaigudes, cosa que actualment no es pot fer.

    Elisenda Escriche, pacient de càncer de mama, va cedir la seva imatge per al cartell de La Marató 2018 amb una sèrie d’instantànies que reconstruïen el seu procés amb la malaltia. I reconeix que “ser la cara de La Marató va ser un orgull i un honor, i ho tornaria a fer. També vaig sentir la responsabilitat de representar un gran col·lectiu: el de totes les persones que tenen càncer.”

    Boris Pallarès estava superant un càncer cerebral quan va participar com a testimoni en aquella Marató. “Per a mi, els investigadors són superherois invisibles perquè m’han donat una segona oportunitat. No només donen vida, sinó qualitat de vida a les persones.” Pallarès considera que la millor seqüela de la malaltia són “les ganes de viure”.

    Tots aquests testimonis van poder fer-se sentir en l’acte celebrat a TV3 per donar a conèixer els resultats de les recerques que es varen poder fer amb la recaptació social, la solidaritat de la societat envers l’esperança de la recerca en càncer.

    Els resultats dels projectes finançats per La Marató 2018 es poden consultar en aquest espai, a partir de les memòries i dels vídeos que han elaborat els mateixos investigadors i les mateixes investigadores dels treballs.

  • Una nova eina epidemiològica prediu el risc de morir per l’efecte de fred o calor extrems, i segons sexe i edat, a 580 regions d’Europa

    Una nova eina epidemiològica prediu el risc de morir per l’efecte de fred o calor extrems, i segons sexe i edat, a 580 regions d’Europa

    Més de cinc milions de morts prematures cada any al món s’associen a les temperatures ambientals, i més de 300.000 d’aquestes morts es donen a Europa Occidental. De la mateixa manera que quan es preveuen forts vents i grans tempestes es demana a la població que extremin les precaucions, davant de la superació de rècords de temperatures assolits en les dues últimes dècades, es considera molt necessari trobar eines d’alerta per a poder anticipar-se als efectes de la calor i el fred sobre la salut.

    Ara, el grup d’Adaptació de l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal) ha creat la plataforma d’accés lliure Forecaster.health que, servint-se de models epidemiològics específics per sexe i edat, prediu els riscos reals de mortalitat per temperatures ambientals en diferents segments de la població.

    Funciona introduint la data per a la qual es desitja obtenir les prediccions de salut en una finestra de temps de fins a dues setmanes, així com el subgrup de població per al qual es desitja obtenir la predicció de mortalitat relacionada amb la temperatura. Una vegada seleccionades aquestes variables, el sistema mostra un mapa amb alertes per a 580 regions de 31 països europeus amb codis de colors corresponents a quatre nivells de risc de mortalitat relacionada amb la calor i el fred: baix, moderat, alt i extrem.

    «Sabem que la vulnerabilitat a la calor està influïda per una sèrie de factors, entre ells el sexe i l’edat. Sabem, per exemple, que les dones són més susceptibles a la calor que els homes, i que el risc de mort tant per calor com per fred augmenta amb l’edat. Per això, la nostra eina ajusta per separat models epidemiològics per a cada sexe i grup d’edat, el que permet emetre alertes independents que donin compte dels impactes reals sobre la població», assenyala Marcos Quijal-Zamorano, investigador d’ISGlobal i un dels autors del sistema.

    De la meteorologia a l’epidemiologia

    Segons ens contextualitza l’investigador principal del grup d’Adaptació d’ISGlobal, Joan Ballester Claramunt, «fins ara, les alertes de temperatura es basaven únicament en la informació física de les previsions meteorològiques i, per tant, ignoraven les diferències de vulnerabilitat al fred i a la calor entre grups de població. El nostre sistema canvia aquest paradigma desplaçant el focus de la meteorologia a l’epidemiologia i els determinants socials de la vulnerabilitat als factors ambientals». La plataforma que han creat, Forecaster.health, “no sols pronostica les temperatures en si, sinó també els riscos reals que aquestes temperatures tenen sobre el conjunt de la població i, especialment, sobre subgrups específics de població en funció del sexe i l’edat», afegeix Ballester.

    L’equip va utilitzar la base de dades de mortalitat del projecte EARLY-ADAPT (https://www.early-adapt.eu), que actualment inclou dades de 580 regions de 31 països europeus per sexe, edat i causa de mort, per a ajustar models epidemiològics independents per grups de població. Cada dia, l’eina obté registres i previsions de temperatura, i utilitza els models epidemiològics per a quantificar el risc de mortalitat relacionada amb la temperatura per sexe i grup d’edat per a qualsevol data determinada en els 15 dies següents.

    El primer pas cap a una plataforma multirisc

    Sempre basant-se en evidències i models epidemiològics, Forecaster.health s’ampliarà en els pròxims mesos i anys en diferents direccions. Per a començar, s’afegiran a la plataforma nous països i regions més petites, quan l’equip adquireixi noves dades. També s’espera que l’eina desenvolupi nous models epidemiològics per a incorporar alertes de salut sobre diversos contaminants atmosfèrics, com les partícules, l’ozó o el diòxid de nitrogen. Finalment, la plataforma també emetrà alertes per a causes específiques de mort, com a malalties cardiovasculars i respiratòries, i per a altres resultats de salut, com a ingressos hospitalaris i accidents laborals.

    «El nostre plantejament depèn fonamentalment de la disponibilitat de dades de salut per a ajustar els nostres models epidemiològics. Estem desitjosos d’afegir resultats de salut addicionals per a més països o regions més petites, tant d’Europa com d’altres continents, si se’ns faciliten dades», subratlla Joan Ballester Claramunt.

    Ajuda a la recerca europea

    Forecaster.health ha estat finançada per les ajudes Proof-of-Concept HHS-EWS i FORECAST-AIR del Consell Europeu de Recerca (ERC). Aquestes subvencions tenen per objecte transformar la recerca bàsica i els recursos generats en l’ajuda de consolidació de l’ERC EARLY-ADAPT en eines innovadores per a abordar els reptes de la societat. En aquest sentit, EARLY-ADAPT estudia com s’adapten les poblacions als reptes del canvi climàtic per a la salut pública i, en conseqüència, HHS-EWS i FORECAST-AIR ofereixen solucions reals per a augmentar la resiliència de les societats davant amenaces com la temperatura ambient i els contaminants atmosfèrics.

    L’equip que ha desenvolupat la plataforma està integrat per Joan Ballester Claramunt, Mireia Beas-Moix, Nadia Beltrán-Barrón, Raúl Fernando Méndez Turrubiates, Fabien Peyrusse i Marcos Quijal-Zamorano.

  • Predir la resposta a la immunoteràpia en pacients oncològics, amb una analítica de sang

    Predir la resposta a la immunoteràpia en pacients oncològics, amb una analítica de sang

    Analitzar l’ADN tumoral circulant (ADNct) mitjançant una plataforma de biòpsia líquida d’alta sensibilitat en el context d’assaigs clínics de fase 1 amb inhibidors de punt de control immunitaris permet als investigadors predir la resposta a la immunoteràpia en pacients amb diversos tipus de càncer. Això és possible gràcies a una tecnologia capaç de detectar fins a 1 molècula d’ADNct mutada entre un milió de molècules d’ADN circulant a la sang del pacient.

    Una cohort de 138 pacients amb tumors metastàtics refractaris de 18 tipus de càncer diferents va rebre de 1 a 3 línies successives de tractament amb fàrmacs d’immunoteràpia en el context d’assajos clínics de fase 1. El senyal del tumor a la sang va ser detectat en el 99% de les mostres de plasma que es van prendre abans de començar el tractament. Els valors més baixos d’ADNct a l’inici es van relacionar amb una supervivència lliure més gran de progressió i una major supervivència general. La reducció primerenca al nivell d’ADNct després de l’inici del tractament es va associar a augments significatius en l’estabilitat de la malaltia i la supervivència. I, finalment, l’eliminació de l’ADNct després de l’inici de la immunoteràpia es va traduir en respostes radiològiques i una millora significativa tant a la supervivència lliure de progressió com a la supervivència general.

    Ha estat un equip d’investigadors del Vall d’Hebron Institut d’Oncologia (VHIO) qui ha mostrat aquesta utilitat. El Dr. Rodrigo Toledo, cap del Grup de Biomarcadors i Dinàmica Clonal del VHIO i coordinador del grup de treball en biòpsia líquida del Centre de Recerca Biomèdica en Xarxa Càncer (CIBERONC), la va presentar a la reunió anual de l’American Society of Clinical Oncology (ASCO) celebrada del 31 de maig al 4 de juny a Chicago.

    L’estudi s’ha realitzat en col·laboració amb la Unitat de Investigació en Teràpies Moleculars UITM-CaixaResearch i el Grup de Desenvolupament Clínic Precoç de Fàrmacs del VHIO, dirigits per la Dra. Elena Garralda, amb el suport de la Fundació “la Caixa”. Segons explica la Dra. Garralda, que és investigadora co-coordinadora de l’estudi i directora de la Unitat de Recerca en Teràpies Moleculars UITM-CaixaResearch del VHIO, “la informació que ens proporciona la biòpsia líquida ultrasensible ens podria permetre predir si el tractament que estem estudiant representa beneficis clínics per al pacient abans de poder objectivar-ho radiològiques a través dels criteris establerts per avaluar la resposta en assaigs clínics fase 1”.

    La doctora Elena Garralda i el doctor Rodrigo Toledo, investigadors i responsables de l’estudi.

    “Aquesta anticipació pot ser crucial per prendre les decisions clíniques més adequades per als nostres pacients. Ser capaços de valorar en poc temps si és convenient que continuï participant a l’assaig clínic o, si, per contra, hem de proposar una nova estratègia terapèutica”.

    Biòpsia líquida ultrasensible

    Com que es tracta d’una tècnica no invasiva, l’anàlisi de l’ADNct abans del tractament i de manera seriada durant el transcurs de la malaltia ens permet conèixer els canvis genètics que tenen lloc al tumor i comprendre’n millor l’evolució.

    “Tot i això” explica el Dr. Rodrigo Toledo, co-coordinador i presentador de l’estudi, i cap del Grup de Biomarcadors i Dinàmica Clonal del VHIO, “una de les limitacions de les tècniques de biòpsia líquida és la sensibilitat. En aquest projecte, utilitzem una tècnica de biòpsia líquida basada en la seqüenciació del genoma complet del tumor del pacient que permet detectar i monitoritzar milers de mutacions específiques del tumor de cada pacient a la seva sang”.

    «Es tracta d’una tècnica ultrasensible que ens va permetre detectar el senyal del tumor en mostres de sang recollides de forma seriada, abans i durant el tractament amb la immunoteràpia, i aconseguim identificar patrons específics que es van correlacionar amb la resposta o resistència al tractament».

    «L’estudi que presentem a ASCO demostra el potencial de la biòpsia líquida per predir el pronòstic i la resposta a tractament amb immunoteràpia en pacients amb diversos tipus de tumors en estadis avançats», afirma Toledo.

    La importància dels inhibidors de punt de control immunitari

    En condicions normals, el sistema immunitari compta amb proteïnes conegudes com a punts de control immunitari que serveixen per evitar que les cèl·lules T ataquin les cèl·lules sanes pròpies. Les cèl·lules tumorals aprofiten aquest sistema de control per escapar del sistema immune i créixer.

    “Les últimes dècades la irrupció de fàrmacs inhibidors del punt de control immunitari ha suposat un canvi de paradigma en el tractament de càncer. Aquests fàrmacs bloquegen els punts de control immunitaris de manera que les cèl·lules T poden reconèixer les cèl·lules tumorals com a estranyes i destruir-les”, explica la Dra. Elena Garralda. Tot i així, molts pacients no responen i la investigació de nous fàrmacs que actuïn sobre el sistema immunitari no ha parat de créixer en els darrers anys, cosa que està reflectida en el gran nombre d’assajos clínics en fase primerenca d’aquest tipus de tractaments.

    En el context d’assajos clínics de fases primerenques de nous fàrmacs inhibidors de punt de control immunitari o noves combinacions de fàrmacs, cal determinar en el menor temps possible quins pacients presentaran un benefici clínic amb aquesta teràpia. «En aquest sentit, analitzar a través de biòpsia líquida l’ADNct a la sang per seguir l’evolució del tumor ens pot ajudar a prendre les decisions clíniques més adequades a cada pacient» conclou.

  • Diagnòstic de càncer de mama sense radiacions

    Diagnòstic de càncer de mama sense radiacions

    Imatges mèdiques, aconseguides amb una tècnica amb ultrasons en 3D i supercomputació, podrien servir per complementar i a la llarga substituir tècniques actuals que utilitzen raigs X, com les mamografies. Això és el que tracta de provar el projecte QUSTom desenvolupat al Barcelona Supercomputing Center (BSC) i que es començarà a validar en les pròximes setmanes a l’Hospital del Vall d’Hebron amb dones que participen en el programa de detecció precoç de càncer de mama. Aquesta nova tècnica que es provarà en elles és pionera a tot el món i és inofensiva, ja que no utilitza radiació, a més d’oferir una imatge superior en temps real, essent més precisa i permetent un millor seguiment dels tumors. El projecte utilitza algorismes inspirats en altres procediments d’àrees de recerca completament diferents, com l’anàlisi del subsol terrestre.

    Aquesta tecnologia pot ser especialment beneficiosa en dones amb teixit mamari dens, que sol ser més difícil de diagnosticar amb les tècniques actuals, i que presenten el 40% de les dones a tot el món, segons la Societat Espanyola de Senologia i Patologia Mamària (SESPM).

    Segons explica la cap del Servei de Radiologia de la Dona de l’Hospital Vall d’Hebron i investigadora principal del grup d’Imatge Mèdica Molecular del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR), Ana María Rodríguez, “aquesta nova eina diagnòstica permetrà oferir una imatge més completa des del punt de vista funcional i multiparamètric, evitant l’ús de radiació ionitzant i millorant el confort de les dones durant la seva exploració radiològica anual, amb la finalitat de detectar precoçment el càncer de mama».

    Com es fa?

    Aquesta nova prova és un examen indolor i més còmode per a la pacient. Aquesta es col·loca boca avall en un llit, mentre el seu pit es submergeix en un recipient ple d’aigua a una temperatura de 36,5 °C. El procediment dura aproximadament 3 minuts per pit. Després s’utilitza l’ultrasonografia per recollir dades de cada pit per separat. Les dades enregistrades es transfereixen a un ordinador.

    En qüestió d’hores i després de milers de simulacions, el programari utilitzat en el supercomputador genera imatges 3D reals d’alta qualitat, capaces de proporcionar un diagnòstic més precís. Aquestes imatges estan llestes per ser analitzades pels metges.

    | QUSTom Ensayos Clinicos

    El càncer més diagnosticat

    El càncer de mama és un dels tumors més comuns a nivell mundial, amb 2,3 milions de dones diagnosticades el 2020 i 700.000 defuncions a causa d’aquesta malaltia durant el mateix any, segons la Societat Espanyola d’Oncologia Mèdica (SEOM).

    A Espanya, es preveu que l’any 2024 es registrin aproximadament 36.395 nous casos de càncer de mama, segons dades de REDECAN, la qual cosa representa un lleuger augment respecte a l’any anterior.

    La detecció precoç de la malatia juga un paper fonamental, ja que pot augmentar significativament les taxes de supervivència. Tot i que la mamografia és una eina àmpliament utilitzada per a la detecció del càncer de mama i ha contribuït a salvar moltes vides, és interessant comptar amb un ventall d’opcions de noves tecnologies no irradiants que puguin servir per al diagnòstic.

    Projecte internacional

    El consorci que participa en el projecte QUSTom, amb la participació de socis del Regne Unit, Alemanya, Eslovènia i Espanya, reuneix físics, enginyers, científics de la computació, oncòlegs i metges radiòlegs.

    Per a la presa d’imatges, s’utilitzarà un Tomògraf Informatitzat per Ultrasons 3D (3D USCT III), dissenyat i construït pel Karlsruher Institut für Technologie (KIT) a Alemanya, que és un dels socis de QUSTom. És l’únic dispositiu complet d’aquestes característiques al món. Amb una obertura hemisfèrica 3D que consta de 2.304 transductors individuals, que actuen com a transmissors i receptors, s’utilitza per examinar el teixit mamari a la recerca de canvis patològics. El KIT ha estat treballant en el desenvolupament de prototips addicionals, però el primer a sotmetre’s a validació amb pacients és el que es troba actualment a Barcelona.

    Abans que el dispositiu arribés a la seva etapa actual, va superar una sèrie de proves de seguretat elèctrica i d’ultrasons supervisades per un laboratori de proves de dispositius mèdics certificat a Alemanya. Una vegada recopilades totes les dades, es reconstruirà utilitzant l’algoritme d’inversió d’ona completa 3D i es transformarà en imatges mèdiques d’alta resolució utilitzant la potència del supercomputador MareNostrum5, al BSC, utilitzant el software UBIware desenvolupat per FrontWave Imaging, una empresa spin-off del BSC, i l’Imperial College London, que també és el patrocinador de la validació clínica. El projecte també incorpora conceptes com la imatge multimodal i l’obtenció d’imatges 3D reals, el que representa una combinació sense precedents en l’obtenció d’imatges mamàries utilitzant ultrasons.

    Sobre el projecte QUSTom

    QUSTom ha estat seleccionat el 2022 per formar part de la primera convocatòria del programa Pathfinder Open del Consell Europeu d’Innovació (EIC per les seves sigles en anglès), finançat pel Programa Marc Horitzó Europa de la Unió Europea i el UKRI anglès, la finalitat del qual és donar suport a idees disruptives i projectes amb gran potencial internacional. El projecte ha rebut 2.744.300 euros per part europea. En aquesta primera convocatòria la Comissió Europea ha avaluat un total de 868 projectes; dels quals només 56 van ser seleccionats, 11 d’ells provinents d’Espanya.

  • Mil hores de recerca contra el càncer

    Fent agafar de la mà cultura i salut, la iniciativa solidària «Girem Full», impulsada per l’Hospital Clínic Barcelona, el Gremi de Llibreters de Catalunya i la Fundació Collserola, ha aconseguit 1.037 hores de recerca en immunoteràpia contra el càncer a través del foment de la lectura. Això ha estat possible gràcies a la campanya que ha engrescat estudiants i població en general a llegir i enviar ressenyes de les seves lectures. La suma d’aquestes ressenyes rebudes han donat la xifra de 1.037 hores considerades de dedicació a la lectura, un temps que es destinarà al Projecte ARI, des del qual es treballa la recerca de nous tractaments en immunoteràpia contra el càncer que es desenvolupen al campus Clínic, amb l’objectiu de fer-los accessibles a tothom a través de la sanitat pública.

    La immunoteràpia cel·lular és una de les principals línies de recerca del Clínic Barcelona-IDIBAPS. El seu objectiu és desenvolupar nous tractaments que estiguin disponibles per tractar pacients amb diferents tipus de tumors sòlids o malalties hematològiques. D’altra banda, la recerca també se centra a millorar la funcionalitat dels CAR-T un cop arriben al tumor. Tal com expliquen els especialistes de l’Hospital Clínic, “la teràpia CART (anomenada així per les seves sigles en anglès de Chimeric Antigen Receptor T-Cell o receptor d’antigen quimèric de cèl·lules T), consisteix en la utilització dels limfòcits T del mateix pacient. A aquestes cèl·lules se’ls introdueix, mitjançant modificació genètica, una molècula similar a un anticòs que reconeix l’antigen tumoral (una molècula anomenada fragment ScFv) i un dels receptors de membrana dels limfòcits T. És per això que rep el nom de receptor “quimèric”.

    La campanya «Girem full» ha estat un èxit com a impulsora de la recerca amb una fórmula solidària i participativa socialment, un compromís i presa de consciència de tota la ciutadania amb la recerca científica. Han estat 6.435 ressenyes que passen a ser 128.700 € que es destinaran a la recerca de la immunoteràpia contra el càncer. En la seva cloenda varen participar diferents especialistes en investigació oncològica, com el Dr. Aleix Prat, director de l’Institut del Càncer i Malalties de la Sang; Sònia Guedan, cap del grup Immunoteràpies cel·lulars pel càncer d’IDIBAPS; Ariadna Domènech, cap d’Infermeria de l’ICAMS; o la investigadora del grup Genòmica translacional i teràpies dirigides en tumors sòlids del CDB, Esther Sanfeliu.

    Més de 30 escoles i gairebé 60 llibreries encarregades de recollir les 6.435 ressenyes de totes les persones, infants i adults participants han participat en la iniciativa. Ha estat una activitat que ha servit per al foment de la lectura entre els joves, ja que el 73% dels participants era menor de 15 anys. Els impulsors expliquen que “les ressenyes han arribat des de les quatre províncies catalanes i de les Illes Balears”.

    La presentació dels resultats de la campanya es va fer al Paranimf de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut amb la presència de 300 alumnes d’algunes de les escoles que hi han participat, i també de la intervenció dels poetes Jaume C. Pons Alorda i Blanca Llum Vidal, a més de Toni Aulés, professor de ciències a l’Escola Frederic Mistral.

    Esperança en la modificació cel·lular

    A més de l’ARI-0001, per al tractament de leucèmies limfoblàstiques agudes i limfomes, l’ARI-0002h, per al mieloma múltiple i l’ARI-0003, per al limfoma, en els pròxims mesos també començarà un assaig amb el CAR-T HER2 per al tractament del càncer de mama. També s’han acabat els estudis preclínics amb el CAR-T ARI-0007 per tractar persones diagnosticades de leucèmia aguda limfoblàstica T.  Fins a la data, més de 350 pacients s’han beneficiat del tractament amb l’ARI-0001 o l’ARI-0002h.

    Un altre tipus de teràpia cel·lular són els TILs (de l’anglès Tumour-infiltrating Lymphocytes o Limfòcits infiltrants de tumor). El Clínic-IDIBAPS té actualment aprovat l’assaig TIL0001, essent un dels centres pioners en l’ús d’aquest tipus de teràpia en l’àmbit espanyol i europeu, per al tractament de càncer de mama.

    No és la primera vegada que la lectura i la salut s’abracen en una iniciativa conjunta sumant sensibilitats que contribueixen a la millora de la vida de les persones. Per contribuir a fomentar la mirada reflexiva i l’actitud empàtica i compassiva en els professionals sanitaris, els impulsors de la iniciativa Llegir abans de curar coordinen i dinamitzen per a ells clubs de lectura presencials i virtuals. Aquest projecte de caràcter social va passar pel programa Impulsa Cultura, de la Fundació Catalunya Cultura, que té l’objectiu de millorar la gestió i sostenibilitat de projectes culturals amb seu o activitat a Catalunya.

    Gràcies al programa Impulsa Cultura, doncs, la Societat Catalana de Bioètica, Barcelona Ciutat de la Literatura UNESCO i el projecte LletrA de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) van posar en marxa el seu espai web des del que conviden a accedir a un espai de suport, tant per als conductors dels futurs clubs de lectura, com per als participants, per a l’auto-formació, el diàleg, l’intercanvi i la participació.

    Donen a conèixer lectures i també els diferents clubs de lectura ja en marxa. Una cita de l’escriptor i assagista belga Simon Leys els porta a prescriure literatura com a eina de formació humanística per a desenvolupar la sensibilitat dels professionals de la salut, un aspecte essencial que consideren que no és prou present en la formació sanitària. Leys va escriure: “Entre dos cirurgians igualment competents, procuri que l’operi qui hagi llegit Txékhov.”

  • Un pas més en la recerca sobre l’Alzheimer

    Un estudi liderat per investigadors del Grup de Neurobiologia de les Demències de l’Institut de Recerca Sant Pau, que va publicar ahir la revista Nature Medicine, identifica que pràcticament totes les persones que tenen dues còpies del gen APOE4 desenvolupen signes de la malaltia d’Alzheimer. Segons l’estudi, a més, aquells individus amb el gen APOE4 duplicat també desenvolupen la malaltia abans que aquells amb altres variants del gen APOE. “Aquestes dades representen una reconceptualització de la malaltia. Aquest gen es coneix des de fa més de 30 anys i se sabia que estava associat a un risc més gran de desenvolupar la malaltia d’Alzheimer. Però ara sabem que pràcticament totes les persones que tenen aquest gen duplicat desenvolupen la biologia de l´Alzheimer. Això és important perquè són entre un 2 i un 3% de la població”, detalla el doctor Juan Fortea, director de la Unitat de Memòria del Servei de Neurologia del mateix hospital.

    Canvi de paradigma

    Des de fa dècades, la comunitat científica sap que l’APOE4 està associat a un risc més gran de desenvolupar Alzheimer, però fins ara no s’havia determinat que pogués ser una causa determinant de la malaltia.»Molts dels gens que es publiquen i s’investiguen són molt importants des del punt de vista fisiopatològic –com a possibles factors de desenvolupament de la malaltia–, però no informen la persona o la família del «risc individual que té» d’acabar patint Alzheimer», resalta Fortea.

    El doctor Juan Fortea, director de la Unitat de Memòria del Servei de Neurologia de l’Hospital de Sant Pau.

    En l’estudi fet públic ahir, els experts van avaluar els canvis clínics, patològics i de biomarcadors en gens APOE4 duplicats per determinar el risc de desenvolupar Alzheimer. Per a dur a terme la investigació van utilitzar dades de 3.297 donants de cervell, incloent-hi mostres de 273 APOE4 duplicats del Centre Nacional de Coordinació de l’Alzheimer dels Estats Units. També dades clíniques i de biomarcadors de més de 10.000 persones, inclosos 519 APOE4 duplicats de cinc grans cohorts multicèntriques d’Europa i Estats Units –entre elles la de la Fundació Pasqual Maragall– de subjectes amb biomarcadors de la malaltia d’Alzheimer.

    Els resultats suggereixen que pràcticament tots els gens APOE4 duplicats mostraven patologia d’Alzheimer i tenien nivells més alts de biomarcadors associats a la malaltia als 55 anys en comparació a les persones amb un altre tipus, l’APOE3. Als 65 anys, més del 95% dels APOE4 duplicats mostraven nivells anormals de proteïna amiloide al líquid cefaloraquidi –una característica patològica primerenca clau a l’Alzheimer– i el 75% tenien exploracions d’amiloide positives.

    En base a aquests resultats, els autors suggereixen que la variant genètica del gen APOE4 no és només un factor de risc per a la malaltia d’Alzheimer, tal com es pensava fins ara, sinó que també podria representar una forma genètica diferent de la malaltia d’Alzheimer. “Aquesta reconceptualització de la malaltia és similar a la que vam proposar des de Sant Pau amb la síndrome de Down, que fa uns anys tampoc no es considerava una forma genèticament determinada d’Alzheimer”, afegeix el Dr. Fortea.

    Els autors comenten que aquestes troballes podrien ser útils per desenvolupar estratègies de prevenció individualitzades, assaigs clínics i enfocaments de tractament dirigits a aquesta població específica. En aquest sentit el Dr. Alberto Lleó, investigador del Grup de Neurobiologia de les demències a l’IR Sant Pau i director del Servei de Neurologia del mateix hospital, assenyala que “les dades mostren clarament que tenir dues còpies del gen APOE4 no només eleva el risc, sinó que anticipa l’aparició d’Alzheimer, tot reforçant la necessitat d’estratègies preventives específiques”.

  • Un estudi associa menys capacitat d’atenció en infants amb contaminació vinculada al trànsit

    Entre els elements externs a una mare gestant que influeixen en el desenvolupament del fetus hi ha la contaminació atmosfèrica. Actualment, ja hi ha evidència científica sobre un impacte negatiu en la salut dels nadons. I un recent estudi liderat per l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal) relaciona l’exposició al diòxid de nitrogen durant els dos primers anys de vida (NO2, contaminant procedent sobretot de les emissions del trànsit) amb una menor capacitat d’atenció en nens i nenes de 4 a 8 anys, especialment en els nens.

    Segons explica Anne-Claire Binter, una de les autores de l’estudi i investigadora post-doctoral a ISGlobal, “la part del cervell responsable de les funcions executives, el còrtex prefrontal, es desenvolupa lentament i va madurant durant l’embaràs i la infància. Això el fa vulnerable a l’exposició a la contaminació atmosfèrica, que s’ha vinculat en estudis amb animals a inflamació, estrès oxidatiu i la deterioració del metabolisme energètic en el cervell”.

    L’estudi d’ara, en concret, associa una major exposició al NO2 a una pitjor capacitat d’atenció en nens i nenes de 4 a 6 anys. Els resultats, que han estat publicats a la revista Environment International, també recullen que hi ha una major susceptibilitat a aquest contaminant en el segon any de vida. I aquesta associació va persistir en les edats de 6 a 8 anys només en els nens, no en les nenes, amb un període de susceptibilitat al NO2 una mica major en l’etapa que va del naixement fins als dos anys.

    Anne-Claire Binter explica que «en els nois, l’associació entre l’exposició al NO2 i la funció atencional pot durar més temps perquè els seus cervells maduren més lentament, la qual cosa podria fer-los més vulnerables». Per entendre-ho millor –afegeixen els autors de l’estudi–, s’hauria de fer un seguiment de les persones per veure com l’edat i el sexe afecten la relació entre la contaminació atmosfèrica i la capacitat d’atenció, especialment en els grups de major edat. La funció atencional, tal com afirmen els especialistes, és crucial per al desenvolupament de les funcions executives del cervell, que gestionen i controlen les accions, els pensaments i les emocions per aconseguir un objectiu o propòsit.

    1700 mares

    Les dades que l’equip investigador va utilitzar pertanyen a 1.703 mares i els seus fills i filles, pertanyents a les cohorts de naixement del Projecte INMA en quatre regions espanyoles. El Projecte INMA és una iniciativa d’investigació que té l’objectiu d’estudiar el paper dels contaminants ambientals durant l’embaràs i l’inici de la vida, i els seus efectes en el creixement i desenvolupament infantil.

    En aquest estudi sobre contaminació i capacitat d’atenció dels infants, es va procedir a partir de l’adreça de residència de les mares i nens i nenes estudiades. L’equip va estimar l’exposició diària al NO2 durant l’embaràs i els primers 6 anys de la infància. Paral·lelament, es van avaluar la funció atencional (la capacitat de triar a què parar atenció i què ignorar) als 4-6 anys i als 6-8 anys, i la memòria de treball (la capacitat de retenir temporalment la informació) als 6-8 anys, utilitzant proves informatitzades validades.

    La informació que es desprèn d’aquest estudi, doncs, porta a pensar que «la primera infància, fins als dos anys, sembla un període rellevant per aplicar mesures preventives», segons afirma Binter. «Fins i tot un petit efecte a nivell individual de nivells relativament baixos d’exposició, com en aquest estudi, pot tenir grans conseqüències en l’àmbit poblacional. L’exposició a la contaminació atmosfèrica relacionada amb el trànsit és, per tant, determinant per a la salut de les generacions futures”, afegeix.

    Aquesta recerca afina més resultats d’un treball d’investigació anterior sobre l’exposició al NO2 durant l’embaràs i la infància i el deteriorament de la funció atencional en nens i nenes de 4-5 anys. El present estudi ha anat més enllà i concreta que una major exposició al NO2 entre els 1,3 i 1,6 anys d’edat es va associar amb un major error estàndard del temps de reacció a un estímul en la prova de funció atencional als 4-6 anys d’edat. Aquest és un indicador de la consistència de la velocitat de resposta. També s’ha vist ara que una major exposició al NO2 entre 1,5 i 2,2 anys d’edat es va associar amb un major nombre d’errors d’omissió. I igualment s’ha pogut precisar que una major exposició al NO2 entre els 0,3 i els 2,2 anys es va associar amb un major error estàndard del temps de reacció als 6-8 anys només en els nens. Però no es van trobar associacions entre una major exposició al NO2 i la memòria de treball en nens i nenes de 6 a 8 anys.