Es calcula que 21 milions d’infants necessiten atenció pal·liativa arreu del món, i més de 8 milions requereixen d’aquesta atenció especialitzada. A Europa, aproximadament 170.000 nenes i nens moren anualment sense poder accedir a aquest suport assistencial.
El consorci Palliakid el formen 17 socis de 10 països europeus, incloent cinc centres clínics ubicats a Espanya, Itàlia, Dinamarca, Finlàndia i Letònia. També compta amb la participació d’Innovate UK, que finança el projecte al Regne Unit. Amb una durada de 4 anys i mig, el projecte s’ha posat en marxa amb un pressupost de 7 milions d’euros.
La setmana passada es va celebrar la primera reunió presencial del consorci a Barcelona, amb 50 experts d’arreu d’Europa que van presentara els objectius del projecte i definir l’àmbit i abast de treball. L’Hospital Sant Joan de Déu va actuar com a amfitrió de la trobada, on es va poder debatre sobre el projecte i definir el seu àmbit i el seu abast amb l’objectiu prioritari que milers de nens i nenes millorin el seu benestar i la seva qualitat de vida.
A l’espera que el projecte comenci a posar-se en marxa, Palliakids s’estructura en tres eixos de treball.
El primer es focalitza en millorar la identificació precoç de pacients amb necessitats pal·liatives amb necessitats complexes. En aquest sentit, es crearan models predictius que permetran estratificar els pacients segons la complexitat i així poder oferir un suport de forma precoç, més integral i planificat.
El segon eix es centra en la impliccaió dels pacients i les seves families. La intenció és desenvolupar eines per avaluar de forma més precisa les necessitats i també les seves expectatives.
Finalment, el tercer eix gira entorn el pla de decisions anticipades de l’atenció, per fomentar la interacció entre els infants, les famílies i els equips assistencials durant tota la malaltia. En aquest àmbit està previst crear una plataforma de treball, ‘Patient Journey’, per millorar la implicació del pacient i facilitar la presa de decisions.
Aturar la metàstasi i el creixement tumoral en un carcinoma és la missió, al laboratori, d’Angélica Figueroa i el seu equip d’investigadors de l’Instituto de Investigación Biomédica de A Coruña (INIBIC). Un carcinoma, com podria ser el càncer de còlon, és un tumor maligne en les estructures epitelials, el teixit que recobreix les superfícies internes i externes del cos, i evitar que aquesta malignitat creixi i s’escampi és el propòsit d’aquest grup d’investigació a Galícia, que tant el 2019 com al 2021 van comptar amb ajuts de la Fundació ‘la Caixa’, de la mà del programa CaixaImpulse Innovació, que ajuda a portar el coneixement científic a la societat i fomenta la creació de nous productes, serveis i empreses relacionats amb les ciències de la vida. Dona suport a projectes biomèdics innovadors ajudant-los a validar els seus actius i a definir la seva estratègia de valorització i explotació, i apropant-los al mercat.
Angelica Figueroa és investigadora a l’Instituto de Investigación Biomédica de A Coruña.
Gràcies a ell, el projecte gallec d’una innovadora diana terapèutica contra el càncer està ja en fase de desenvolupament, caracterització i optimització de noves molècules per començar els assajos clínics els pròxims anys. S’espera que durant el 2023 o principis del 2024 es constitueixi l’spin off que vehiculi el desenvolupament d’aquesta teràpia i que faciliti l’obtenció de finançament per al projecte
En el cas d’Andreu Climent, un empresari que va rebre l’ajut de CaixaImpulse Innovació l’any 2017, ha desenvolupat una nova tecnologia capaç d’identificar en temps real el tractament més apropiat per a l’arrítmia cardíaca. Aquest nou sistema d’imatges electrocardiogràfiques permet als metges veure l’activitat elèctrica al cor de manera no invasiva. Els membres del projecte van constituir l’spin off Corify Care SL el 2019 per impulsar el desenvolupament de la tecnologia i, des de llavors, han aconseguit 2,7 milions d’inversió privada i més de 4 milions de suport públic entre el Centre per al Desenvolupament Tecnològic i la Innovació (CDTI), l’Agència Estatal d’Investigació (AEI) i l’Institut Europeu d’Innovació en Tecnologia en Salut (EIT Health). En aquests moments, la tecnologia està pendent d’obtenir l’aprovació reguladora a Europa i els Estats Units, i d’aquesta manera iniciar la seva sortida al mercat nacional i internacional pròximament.
L’empresari Andreu Climent va rebre l’ajut de CaixaImpulse Innovació l’any 2017 per a desenvolupat una nova tecnologia capaç d’identificar en temps real el tractament més apropiat per a l’arrítmia cardíaca.
Els de l’Angélica i l’Andreu són dos exemples del suport que cal per a empentar la recerca en salut perquè arribi a la ciutadania, millorant la seva atenció i qualitat de vida. Perquè hi ha un pont necessari a estendre per passar d’una idea mostrada en un projecte fins a la seva aplicació real i distribució en el mercat
D’aquí a un mes, el 22 de febrer, la Fundació ‘la Caixa’ haurà rebut una sèrie de projectes de recerca i creació de productes, serveis i empreses que cerquen suport per a poder crear aquest pont.
Els projectes del 2023
El passat mes d’octubre, 29 projectes de recerca biomèdica van ser seleccionats per a rebre 3,3 milions d’euros dels ajuts del programa CaixaImpulse Innovació. Quinze d’aquests han sorgit en centres de recerca catalans. Alguns dels més destacats se centren en el desenvolupament de teràpies innovadores per reduir la malaltia inflamatòria intestinal, per prevenir infeccions intra-hospitalàries o el rebuig d’òrgans en trasplantaments. També hi ha dispositius mèdics com hidrogels 3D com a base per a cultius cel·lulars relacionats amb la investigació del càncer o sistemes de diagnòstic d’avantguarda, com un mètode per detectar el càncer de mama a través de la llet materna; una anàlisi de microbiota intestinal combinat amb IA per al diagnòstic precoç del càncer colorectal i un innovador test d’orina com a alternativa a les biòpsies renals per identificar la fibrosi renal.
Amb aquest ajut de la Fundació ‘la Caixa’, els científics seleccionats reben suport econòmic i acompanyament a través de mentories individualitzades i formació. El programa es duu a terme en col·laboració amb Caixa Capital Risc i en partenariat amb la Fundação para a Ciência e a Tecnologia (FCT), del Ministeri de Ciència, Tecnologia i Ensenyament Superior de Portugal, que finança dos projectes d’aquesta convocatòria del 2023.
Els 15 darrers projectes catalans seleccionats estan liderats per onze centres de recerca de Barcelona, Tarragona i Girona: Universitat de Girona (UdG), Centre de Regulació Genòmica (CRG); Vall d’Hebron Institut d’Oncologia (VHIO); Institut de Recerca Germans Trias i Pujol (IGTP); Universitat de Barcelona (UB); Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili (IISPV); Institut de Ciència de Materials de Barcelona (ICMAB-CSIC); Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR); Institut de Recerca Biomèdica (IRB Barcelona); Hospital del Mar Research Institute i Institut d’Investigació i Innovació Parc Taulí (I3PT). Tots ells caminen, doncs, cap a la seva aplicació en benefici de tota la ciutadania.
Fins avui, la Fundació ”la Caixa” ha destinat 21,3 milions d’euros a donar suport a 202 projectes, els quals han derivat en la creació de 42 spin offs (empreses derivades), que al seu torn han aconseguit cofinançament addicional, a través d’altres convocatòries competitives o inversors privats, per valor de més de 100 milions d’euros.
Pacients en el procés de tractament d’una leucèmia, o algun altre tipus de càncer, que han rebut un trasplantament de medul·la òssia o estan ingressades en una UCI compten amb molt poques defenses al seu cos per a poder lluitar contra infeccions. Una d’aquestes infeccions que causa una mortalitat que pot arribar a superar el 70% en aquests pacients són les infeccions fúngiques invasores. En els darrers anys hi ha hagut un augment d’aquestes infeccions per fongs emergents, i que sovint són multi-resistents als antifúngics actualment disponibles, que a més presenten un elevat cost i una important toxicitat associada.
Ho expliquen els investigadors del Clínic-IDIBAPS i de la UB que han creat un receptor limfocitari conegut per la seva elevada afinitat de reconeixement de beta-glucans, una estructura molecular que forma part de les parets de totes les espècies fúngiques, inclosos els ceps multi-resistents als antifúngics. La fase de prova de concepte i pre-clínica d’aquest nou receptor (CAR-NK) l’han desenvolupada els científics de l’IDIBAPS Francisco Lozano i María Velasco de Andrés.
Ara, l’assaig clínic de validació es farà de forma íntegra a l’Hospital Clínic Barcelona, avaluarà la seguretat i la potencial eficàcia d’aquesta teràpia en 10 pacients amb infecció fúngica refractària a la teràpia convencional. S’espera que a finals del pròxim any es puguin tenir ja els resultats.
Els científics de l’IDIBAPS María Velasco de Andrés i Francisco Lozano.
Segons explica el Dr. Francisco Lozano –participant en aquest assaig de l’Institut d’Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer (IDIBAPS) i professor del Departament de Biomedicina de la Universitat de Barcelona (UB)– “els fongs invasius són a tot arreu, a l’ambient, la terra, la pols… i normalment tots estem en contacte amb ells”. Però, afortunadament, tal com també diu, “aquest contacte no es tradueix en infeccions en una persona amb el sistema immunitari que funciona correctament, excepte les micosis cutànies, que sí que són infeccions produïdes per aquests fongs, però que són molt lleus”. També “la candidiasi vaginal és una infecció causada per un fong invasiu”, afirma una de les altres investigadores participants en l’assaig de la nova immunoteràpia contra infeccions fúngiques, María Velasco.
En el cas dels pacients immunodeprimits, als quals no els funciona bé el sistema immunitari, els fongs, que tenen capacitat de travessar barreres naturals, poden arribar a envair ràpidament òrgans com el cervell, el pulmó o el ronyó.
Gràfic que mostra el procès d’aquesta obtenció de cèl·lules defensives.
El que aconsegueix la teràpia amb cèl·lules NK (natural killers, assassines naturals) és introduir defenses en l’organisme dels pacients que no en tenen. Ho fan modificant al laboratori cèl·lules sanes de donants perquè lluitin en el cos de la persona malalta contra possibles infeccions. La novetat en aquest cas, segons explica el Dr. Lozano, és que les NK s’han reforçat amb un nou receptor que detecta més i millor els fongs per a poder combatre’ls.
Fins ara, les NK ja han mostrat la seva efectivitat contra infeccions en pacients amb leucèmia. El nou assaig reforça aquest ‘exèrcit’ cel·lular defensiu, ampliant l’espectre de possibles infeccions contra les quals lluitar. A més, segons el Dr. Lozano, “l’avantatge d’aquesta nova teràpia és que funcionaria davant de qualsevol fong, perquè tots tenen en la seva composició una molècula que és el que el nostre receptor detecta, siguin resistents o no als antifúngics. Seria, doncs, una teràpia universal perquè els actuals antibiòtics són selectius enfront d’uns o altres fongs”.
En un moment en què les infeccions bacterianes topen amb el gran hàndicap de la resistència als antibiòtics, la manca d’efectes secundaris i la universalitat d’aquesta teràpia ofereix un ventall de cura molt esperançador.
La Síndrome d’Ovari Poliquístic o SOP és una síndrome que pot provocar alteracions hormonals i metabòliques i irregularitats en el cicle menstrual i infertilitat, entre altres símptomes i conseqüències. Avui dia no té cap tractament aprovat, tot i que afecta entre el 5 i el 15% de les dones en edat fèrtil de tot el món, essent el transtorn hormonal més prevalent en les dones d’edat reproductiva. Actualment s’està realitzant un estudi clínic multicèntric a nivell europeu, Spiomet4Health, que ha de permetre provar l’eficàcia del primer fàrmac per tractar-la, que s’espera que no sigui un tractament crònic. Hi participen sis països d’arreu d’Europa i compta amb recursos dels fons European Union’s Horizon 2020.
La santcugatenca Maite Miranda és infermera d’investigació i coordinadora de l’estudi a l’Hospital Sant Joan de Déu; on gestiona l’estudi, que està provant l’eficàcia del fàrmac amb 70 pacients d’entre 12 i 23 anys. Ni ella ni les pacients saben si estan prenent fàrmac en proves o si no té res, per poder controlar l’efecte placebo. Com a coordinadora de l’estudi dona suport a la investigadora principal, i el seu rol també és ser l’enllaç entre el promotor i l’equip. A més, és la persona referent i fa d’intermediària en l’organització de la visita i les cures de les pacients.
L’assaig el forma un equip multidisciplinar, amb tres doctores (dues endocrines i una ginecòloga), una biòloga que controla l’anàlisi dels valors, i la infermera que coordina l’equip i porta el pes de l’assaig clínic. Una de les doctores, Lourdes Ibáñez, ha assessorat algunes respostes d’aquesta entrevista.
Quins són els principals símptomes que permeten detectar el SOP?
S’associa a regles irregulars i excés de pèl corporal i acné, que de vegades s’acompanya de xifres elevades d’hormones masculines. Pot donar regles irregulars, obesitat i una diabetis tipus II a la llarga i pot donar també infertilitat. Per això és important tractar-lo el més d’hora possible, perquè la simptomatologia es fa més important a mesura que avancen els anys.
Hi ha també una part endocrina, que mira a nivell hormonal què està passant, perquè normalment no s’està ovulant, i això és conseqüència d’un excés de greix a les vísceres, fonamentalment al fetge, encara que no hi hagi obesitat.
Quines conseqüències per a la salut té o pot tenir la SOP?
Les conseqüències són infertilitat, síndrome metabòlica, diabetis tipus 2, més risc cardiovascular, complicacions durant l’embaràs (normalment després de fecundació in vitro).
Se’n saben les causes?
Un excés de greix hepato-visceral (és a dir, a les vísceres: estómac, pulmons…) perquè es dipositen els lípids o greixos fora del teixit adipós subcutani (de sota de la pell), que és el lloc ón es poden dipositar de forma saludable. És a dir, una alteració endocrina que fa que la reserva d’energia que és el greix s’acumuli en parts on pot donar problemes.
Miranda va treballar també com a infermera a Sant Cugat, als centres sanitaris Can Mora i Policlínic Torreblanca. | Laia Coronado Nadal
L’ovari poliquístic en principi s’ha de detectar quan comences a tenir regles irregulars. L’interessant és que en aquest moment hi hagi una visita d’un metge, ja sigui un endocrinòleg, o que sigui la ginecòloga qui pugui derivar. Però també pot dependre que els professionals tinguin més o menys experiència amb el diagnòstic.
Hi ha camí a recórrer per millorar el diagnòstic?
A l’estudi hi ha moltes noies que arriben una mica desesperades, perquè han fet moltes visites i ningú els ha sabut dir que tenen un ovari poliquístic, i això pot retardar el diagnòstic. Molt sovint, si és molt jove, costa més de diagnosticar. Des que ho tens i tens els símptomes fins que et diuen que tens ovari poliquístic pot passar un temps llarg, i això genera desesperació. Sovint van a ginecologia perquè tenen les regles irregulars, i la primera resposta és donar anovulatoris (les píndoles anticonceptives), que l’únic que fan és un pedaç sense tractar els símptomes.
Pot passar sense detectar perquè en els primers anys de l’adolescència és normal que les regles siguin irregulars?
Sí, però no triga molts anys en regular-se; per tant, si es detecta algun problema, encara que sigui en els primers anys de tenir la menstruació, és millor anar al metge.
Quin és l’objectiu de l’estudi?
L’objectiu de l’estudi SPIOMET és demostrar que una combinació de medicaments en dosis baixes és efectiu per a l’ovari poliquístic. Per això s’estan fent quatre branques, per donar evidència científica que la medicació adequada, en dosis adequades, és el més efectiu. És una combinació de dosis fixes d’espironolactona, pioglitazona i metformina.
Són dos sensibilitzants a l’acció de la insulina que també poden activar el teixit adipós marró, que augmenta la despesa energètica, i poden millorar el metabolisme del teixit adipós, i un anti-androgen i anti-mineralcorticoide, que activa el teixit adipós marró.
Quins altres hospitals europeus l’estan fent?
És un assaig clínic internacional, i hi ha sis països que hi participen. A Espanya hi ha Sant Joan de Déu i el Trueta de Girona. També hi participen hospitals a Itàlia, Àustria, Noruega, Dinamarca i Turquia. Són aquests sis països perquè es vol veure a nivell europeu si hi ha una mateixa línia, més o menys, de comportament de les pacients amb la simptomatologia, etc. I per això s’ha fet multicèntric, per abarcar més població diferent.
L’estil de vida dels diferents països també és diferent; i amb la SOP se sap que els factors externs són molt importants. És a dir, tenir un estil de vida saludable millora l’ovari poliquístic, i un que no ho és l’empitjora. Té a veure amb la insulina i amb com s’acumula el greix al teu cos. Per això és important tenir una vida saludable, menjar bé i dormir bé —no es dona prou importància a dormir bé, però descansar és molt important—.
Per què l’estudi es fa amb nenes i dones d’entre 12 i 23 anys?
Es fa en l’adolescència i edat jove perquè el tractament és millor; com menys temps esperis en diagnosticar i tractar, millors resultats hi haurà. No és el mateix tenir ovari poliquístic durant 10 anys que tractar-lo un cop es detecta. No obstant, normalment s’ha d’esperar uns dos anys després de la primera regla per considerar que els cicles són irregulars de debò, ja que abans seria erroni jutjar-ho.
Miranda és la coordinadora a Barcelona de l’estudi clínic Spiomet4Health, de prova d’un fàrmac per al SOP. | Laia Coronado Nadal
L’objectiu final és que surti un fàrmac al mercat. En aquest moment, una dona més gran podria fer el tractament?
Un cop comercialitzat per adolescents i dones joves, s’espera que es pugui fer extensiu a una franja més àmplia d’edat.
Teniu intenció de demanar fons de La Marató d’enguany?
És una possibilitat que no es descarta.
Com valores que s’hagi dedicat La Marató a tractar la salut sexual i reproductiva?
Em sembla molt important, i és un tema que fa molts anys que s’hauria d’haver abordat. Són temes molt oblidats socialment, es dona com quelcom poc important, i cal que es conegui i sobretot dedicar temps i recursos a la investigació. En tot cas, s’hauria de repetir! Són temes bàsics.
Per què fins ara no hi ha hagut un estudi que mirés l’efectivitat d’un fàrmac per tractar la SOP?
Aquest assaig clínic té al darrere una trajectòria d’investigació de molts anys; des del 2003. La Dra. Ibáñez va començar a investigar en aquesta línia i a valorar que això podia passar en una edat adulta, per exemple en nenes amb baix pes al néixer i recuperació excessiva i ràpida de pes després del naixement. Finalment, arriba a valorar que la combinació concreta de fàrmacs que et comentava, sembla que realment aconsegueix fer ovular, i seria la manera de curar l’ovari poliquístic.
Són molts anys d’investigació, i s’han d’anar fent fases. Primer és tenir una línia, i poc a poc anar avançant. Un cop veus que el fàrmac funciona, la situació que caldria donar a les pacients, posem, un quart d’una pastilla, un quart d’una altra i un quart d’una altra. No és gens pràctic, però per poder posar qualsevol fàrmac al mercat cal fer un assaig clínic.
Quins altres deures pendents té la medicina en relació al cos de les dones?
Com a infermera de recerca, puc dir que hi ha clarament un biaix en les patologies relacionades amb l’aparell reproductiu de la dona. Per exemple, una dona no hauria de tenir dolor de regla. O no hauria de tenir irregularitats. Però socialment se li treu importància, sembla que no passi res. Sí que es nota un canvi social, i cada vegada les dones tenen més informació, especialment en les generacions joves. S’han fet moltes investigacions amb homes a nivell de patologia cardíaca, per exemple, que afecten molt als homes, i és molt important, però no s’ha donat la rellevància necessària en la investigació a tot el que té a veure amb el cos de la dona.
És greu que tú diguis que cada mes et fa mal la menstruació i no salti cap alarma. Si et fa mal el braç, és per alguna cosa, és una simptomatologia. En canvi, quan a les dones ens fa mal la menstruació, se’ns diu que ja ens passarà, que no és res. Per què? O els coàguls, que també són un símptoma que alguna cosa passa amb la menstruació. Per sort hi ha un canvi, donat en part per internet i les xarxes socials, que han obert molt les possibilitats d’aconseguir informació i compartir experiències amb altres dones.
Trobeu aquests prejudicis i biaixos en les pròpies pacients?
Hi ha aquest canvi que et comentava. El que fa deu anys no es parlava tant i es considerava més normal, ara es parla més. Per exemple, tenir una regla irregular pot donar, a la llarga, infertilitat. S’ha vist que, si fas una prevenció, educació, t’avances a quan passin molts anys; aconseguir una ovulació. Hem vist que es pot tractar i començar a actuar d’una manera diferent.
Aquesta entrevista ha estat publicada a elCugatenc
Més de tres milions de persones a Catalunya tenen alguna afecció vinculada a una Infecció de Transmissió Sexual (ITS), amb una incidència de més de 210.000 casos nous cada any. Per investigar aquestes infeccions, els seus mecanismes d’aparició, contagi, proliferació i tractaments es destinaran almenys els més de cinc milions i mig d’euros (5.705.395) recaptats fins aquest diumenge a la nit, en el punt final de disset hores de televisió i ràdio al servei de la recerca en salut.
Desgranant molt gràficament i explicant en primera persona aquestes afectacions en salut sexual i reproductiva, aquesta 32a edició de La Marató no només ha tornat a aconseguir recursos per a la investigació, sinó que ha contribuït a fer que l’audiència conegui i pugui normalitzar més moltes de les malalties que es desconeixen o es viuen en silenci i d’amagat. És la manera de poder prevenir que, ara per ara, és la gran eina de lluita contra aquestes malalties, en mans de cadascú.
Són malalties que tenen una prevalença major entre dones i joves, i se sap que s’han multiplicat per deu en els darrers anys. Segons Oriol Mitjà, infectòleg de l’hospital Germans Trias i Pujol, «hi ha hagut un increment de gairebé totes les ITS molt lligat a una revolució sexual».
Endometriosi, violència obstètrica, ovaris poliquístics, contracepció, VIH i tantes altres malalties amb les quals més de tres milions de persones conviuen a Catalunya varen deixar-se veure i sentir amb tota dimensió informativa i sense el tabú que les fa invisibles en el dia a dia. Ara, amb la recerca que possibilitarà la recaptació aconseguida amb La Marató, s’estudiarà com poder-les evitar o curar.
La Marató 3Cat va començar a les 8 del matí amb una edició especial d’»El suplement» de Catalunya Ràdio amb Roger Escapa, i a les 9.30 per TV3, amb Elisenda Carod i Marina Romero, des dels Jardins de la Maternitat, considerat un hospital pioner tant per la seva tasca social com per l’atenció i equipaments.
Els periodistes Helena Garcia-Melero i Xavi Coral van ser dos dels principals presentadors de la jornada. Foto: Jordi Play/CCMA
El periodista Xavi Coral, presentador del Telenotícies de TV3, va ser l’encarregat de presentar el tram final del programa fins a la descoberta del marcador al costat d’Helena Garcia Melero, del “Tot es mou”.
Justícia social
Colpidors testimonis de persones afectades o que han patit malalties de transmissió sexual varen donar a conèixer com les varen viure, o les continuen vivint elles mateixes i el seu entorn. La seva valentia de parlar-ne sense amagar cap detall esdevenia mirall per a molta gent que desconeix o viu en silenci, culpa, remordiment i pors allò que també els afecta. Per això, el doctor Oriol Porta, ginecòleg cap del servei de Ginecologia i Obstetrícia de l’Hospital Universitari Mútua de Terrassa parlava de ‘justícia social’ referint-se a la necessitat de poder parlar obertament de tot allò que ens passa, per poder rebre la comprensió i acompanyament del nostre entorn més proper i de tota la societat. Ho feia després de la gran aportació informativa d’un testimoni que va explicar la seva situació convivint amb la incontinència fecal. Colpidor per la necessitat constant d’anar al bany, i colpidor perquè va explicar com se li negava l’entrada al lavabo en diferents bars per poder-se canviar de roba, tacada per la seva incontinència. D’aquesta manera, no només es posava en majúscules la necessitat de la recerca per curar i millorar la qualitat de vida de les persones que pateixen certes malalties, sinó que aquest testimoni ha significat una invitació a la reflexió col·lectiva, davant d’un crit d’auxili en una societat lluny encara de la comprensió de la malaltia, les febleses i la vulnerabilitat.
Així mateix, tant al plató com fora d’ell, nombrosos reportatges i entrevistes periodístics ens van anar descobrint i apropant, però sobretot fent molt entenedores malalties, tractaments i circumstàncies més o menys complicades amb les quals conviuen cada dia moltes persones. De la mà dels professionals de la salut que els tracten, com Julio Herrero, ginecòleg del Vall d’Hebrón, vam anar sabent molt més sobre conceptes com la infertilitat i l’esterilitat. Herrero va explicar amb tot detall i acompanyat d’un grafisme projectat en pantalla com procedeixen tècnicament a realitzar una inseminació artificial, com seleccionen els espermatozous més ràpids i potencialment millors candidats a fecundar un òvul. L’11% dels nadons nascuts avui dia a tot el món ho han fet amb ajuda dels professionals de la salut reproductiva.
El Dr. Fèlix Castillo, cap del servei de Neonatologia de l’Hospital del Vall d’Hebrón, parlant de la prematuritat també va situar moltíssim en aquesta afectació molt present avui dia, en part per l’edat, cada vegada més alta, de les embarassades.
L’esperança de la recerca
Els canvis de pronòstic gràcies a la investigació són l’esperança que alimenten accions com La Marató 3Cat. Els donatius tenen com a retorn social una atenció i tractaments més precisos i eficaços en la conquesta de la salut.
Artistes com els Figa Flawas o Mushkaa (Irma Farelo) van atraure molts joves i adolescents fins a l’Espai Fòrum. | Foto: Andreu Puig
Com en cada edició, a totes les comarques es van organitzar amb motiu de La Marató activitats de caràcter lúdic i esportiu, com ara curses populars, però també es van muntar paradetes solidàries, tot per a recaptar diners per donar a la investigació. Va ser gràcies a aquestes contribucions que el pot dels diners va anar acumulant saldo al llarg del dia, tot i que ja feia dies que es podien fer donacions, i fins al 31 de març es mantindran operatives quatre vies per a fer-ho. Es pot fer per internet, amb targeta de crèdit a través de la pàgina web de La Marató 3Cat. També es pot fer donatiu per Bizum, des de l’apartat «Donacions», amb l’identificador de La Marató: 33333. I, per complir amb les obligacions legals, cal posar el codi postal al camp «concepte» de l’aplicació. Als caixers automàtics de CaixaBank també es pot fer donatiu, així com per transferència bancària, al número de compte ES94 2100 0555 34 0202122222 (des de l’estranger – BIC/ SWIFT CODE: CAIXESBBXXX).
En el càncer, les cèl·lules tumorals, no només destrueixen altres cèl·lules en la lluita que desencadena la malaltia, sinó que en molts casos amaguen la seva malícia, enganyant així el sistema immunitari, on hi ha la defensa del nostre organisme per a combatre-les com a agents estranys. Una proteïna, de nom PDL1, en cèl·lules canceroses, pot evitar la destrucció d’aquestes cèl·lules dolentes amb aquest camuflatge que enganya. I, com que evitar la destrucció i, per tant, la proliferació de les cèl·lules tumorals és part del tractament mèdic i un dels fronts oberts de la comunitat científica que investiga en oncologia l’origen, causes i maneres del desenvolupament tumoral, trobar mecanismes per evitar l’engany del sistema immunitari és una de les dianes d’estudi.
Recentment, i tal com s’ha fet ressò a la revista científica The Lancet, un assaig clínic internacional liderat des de Barcelona ha mostrat un augment de la supervivència de pacients amb càncer de coll d’úter metastàsic al tractament estàndard de les quals s’ha afegit un inhibidor del punt de control de PDL1, perquè no puguin ser passades per alt les cèl·lules canceroses.
“Ha estat un estudi aleatoritzat que va incloure 410 pacients d’Europa, Estats Units i Japó, totes amb càncer de cèrvix metastàsic recurrent, no candidates a cap tractament local, ni radioteràpia ni cirurgia, i es dividien a l’atzar en dos grups. Se’ls va fer un seguiment de trenta-cinc mesos. Unes seguien el tractament estàndard i les altres, l’experimental, mantenint els mateixos fàrmacs de l’estàndard, però afegint-hi un agent d’immunoteràpia, l’inhibidor del punt de control de PDL1”, explica la doctora Ana Oaknin, investigadora principal i primera autora d’aquest estudi.
Ana Oakin
Els resultats mostren una mitjana de supervivència general de 32,1 mesos en pacients que van rebre l’inhibidor del punt de control de PDL1 (atezolizumab) més bevacizumab i quimioteràpia, enfront dels 22,8 mesos en pacients que van rebre l’opció estàndard de tractament, bevacizumab més quimioteràpia. “Són resultats molt satisfactoris, per la supervivència lliure de progressió, aconseguida, és a dir, el temps que triga la pacient a que la malaltia pugui tornar a créixer. I també creix la supervivència global. Hem vist com l’ús de la immunoteràpia perllonga de forma significativa la supervivència global. Al cap de dos anys, amb el tractament convencional, només el 49% de les pacients eren vives, mentre que afegint la immunoteràpia, als dos anys eren el 61% de les pacients les que sobrevivien. D’aquesta manera, disminueix un 32% el risc que la pacient pugui morir per la malaltia.
Ara, el següent pas -explica la Dra. Oaknin- “és aconseguir que aquest tractament el puguin rebre totes les pacients”. Per això, ha de ser aprovat per les agències reguladores, tant l’europea com la nord-americana, i en això treballen, segons diu la investigadora principal de l’assaig. “Tant de bo l’any 2024 puguem comptar amb aquest tractament per a totes les pacients que siguin candidates a ell”.
Les pacients amb càncer de coll uterí metastàtic, recurrent o persistent no susceptible de ser tractades amb cirurgia o radioteràpia, tenen un pronòstic molt pobre.
La depressió és una malaltia que està entre les principals causes mèdiques de discapacitat. L’OMS la presenta com un trastorn de salut mental comú que pateix un 5% de la població adulta. S’estima que pot afectar quasi 300 milions de persones a tot el món. Es caracteritza per la tristor, la irritabilitat i la sensació de buidor, la pèrdua de l’interès per les activitats i del plaer. Els episodis depressius poden ser lleus, moderats i greus, segons el temps que es perllonguin i la intensitat dels símptomes, així com l’afectació d’aquests en la vida diària de la persona.
Segons expliquen els especialistes, en aquest trastorn mental, actualment, els tractaments convencionals donen bons resultats en general, però es calcula que entre un 15 i un 20% dels malalts no responen de manera adequada, i la seva situació de malestar tendeix a fer-se crònica. Aquestes formes de depressió resistent, a banda de suposar un major impacte en la qualitat de vida dels pacients, presenten un risc molt més elevat de discapacitat funcional i tenen taxes més elevades de complicacions i fins i tot de mortalitat.
Pensant especialment en aquests casos de més difícil pronòstic, investigadors de l’Institut de Recerca de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau – IIB Sant Pau han demostrat que hi ha una tècnica que aconsegueix millores en aquest tipus de pacient. Mitjançant l’aplicació d’un tipus d’estimulació cerebral -profunda del gir subcallós cingulat (SCG-DBS, per les sigles en anglès)- han vist que s’obtenen beneficis significatius i duradors per tractar la depressió. Els resultats d’aquesta investigació donen suport a la idea que aquesta intervenció quirúrgica podria ser una alternativa eficaç per als pacients que pateixen formes de depressió major greu i que han deixat de respondre als altres tractaments convencionals.
L’estudi ha estat publicat a la revista The Journal of Clinical Psychiatry, i és el seguiment més llarg de pacients dut a terme mai a Europa en què s’han analitzat factors clínics relacionats amb els beneficis a llarg termini i la seguretat de l’estimulació cerebral profunda del gir subcallós cingulat a la depressió resistent al tractament, segons expliquen el Dr. Javier de Diego i la Dra. Dolors Puigdemont, investigadors del grup de Recerca de Salut Mental a l’IIB Sant Pau i psiquiatres del mateix hospital.
La Dra. Dolors Puigdemont i el Dr. Javier de Diego a l’Hospital de Sant Pau.
L’estimulació cerebral profunda consisteix en implantar uns elèctrodes ultrafins en el cervell que van connectats a uns petits cables que van per sota la pell i arriben fins a un neuro-estimulador -semblant a un marcapassos- i que normalment s’allotja a la regió pectoral o abdominal. Aquest neuro-estimulador genera uns impulsos elèctrics, els paràmetres del qual poden ser modificats mitjançant un comandament extern fins a observar la resposta desitjada. Segons detalla el Dr. Javier de Diego, “l’escorça sub-callosa cingulada és una regió cerebral clau en la depressió. Les evidències suggereixen que la modulació de l’activitat elèctrica en aquesta regió mitjançant l’estimulació profunda, pot restablir el funcionament de circuits cerebrals que són claus en la persistència d’aquests quadres depressius més greus i refractaris”, puntualitza
Habitualment, segons explica el Dr. de Diego, “en casos de depressió major, a més d’associar el tractament farmacològic amb el psicoterapèutic, tenim l’opció de realitzar estratègies de combinació o de potenciació amb fàrmacs i molècules que actuen amb mecanismes d’acció diferents. Fins i tot podem optar per intervencions com la teràpia electró-convulsiva, que està adreçada als casos més greus. Però hi ha un petit subgrup de pacients més greus que no les toleren o deixen de respondre a aquestes estratègies, presentant recurrències i freqüents hospitalitzacions, o bé un curs crònic persistent”. I és aleshores quan l’estimulació cerebral profunda” pot ser una alternativa molt esperançadora”, diu l’especialista.
Seguiment a setze pacients
L’estudi fet a Barcelona analitza dades de setze pacients amb depressió major resistent, diagnosticats segons els criteris del Manual Diagnòstic i Estadístic dels Trastorns Mentals (DSM-IV o DSM-5), que van rebre estimulació cerebral profunda del gir subcallós cingulat de manera crònica durant un període de fins a 11 anys, des del gener del 2008 fins al juny del 2019. Es van recopilar dades demogràfiques, clíniques i del funcionament general abans de la cirurgia i durant el seguiment.
Un dels aspectes més destacats, segons indica el psiquiatre de Sant Pau, és que els pacients van mostrar millores clíniques sostingudes després de la intervenció, mesurades mitjançant l’Escala de Depressió de Hamilton de 17 ítems (HAM-D17) i la Impressió Clínica Global, així com l’Avaluació Global del Funcionament.
Els resultats mostren una disminució significativa dels símptomes depressius al llarg del temps. Segons explica el Dr. de Diego, fins a un 75% dels pacients van respondre al tractament i un 50% van poder assolir finalment la remissió, és a dir, una reducció dels símptomes per sota del llindar considerat patològic, tot i que no tothom podia aconseguir una recuperació funcional completa. “Les repercussions d’un quadre depressiu crònic greu són molt acusades des del punt de vista personal, social i laboral, i els condemna en molts casos a una vida limitada i d’aïllament durant anys”, explica la Dra. Puigdemont.
“La disminució de la freqüència de les recurrències depressives o l’atenuació de la intensitat dels símptomes ja són fites molt rellevants per aquestes persones. De fet, en la nostra mostra, el 40% dels pacients intervinguts, van assolir nivells de recuperació funcional satisfactoris, poden tornar a gaudir del seu temps d’oci o de la seva vida social i familiar, en alguns casos com abans de l’inici de la malaltia”, detalla aquesta experta.
Els efectes no són immediats, però acostumen a ser percebuts al llarg dels primers mesos, en concret el 55% dels pacients van assolir la remissió en una mitjana de 139 dies després de la intervenció quirúrgica, expliquen els experts de Sant Pau.
En conclusió, l’estimulació cerebral profunda del gir subcallós cingulat va produir una millora significativa i duradora en la majoria dels pacients estudiats, cosa que reforça la possibilitat que aquesta tècnica pugui ser una alternativa per a aquells que pateixen depressió major resistent al tractament convencional, quan s’han esgotat totes les altres alternatives. “Un dels reptes actuals consisteix a identificar predictors clínics i neurobiològics de resposta per poder anticipar quins són els casos de depressió que més es podrien beneficiar i determinar de forma més precoç i precisa els paràmetres d’estimulació cerebral profunda més adients”, en paraules del Dr. de Diego.
“La col·locació dels elèctrodes requereix un estudi previ de neuroimatge minuciós i una intervenció quirúrgica d’elevada precisió i complexitat, i per això és fonamental el treball multidisciplinari entre psiquiatres i neurocirurgians. Posteriorment, i especialment durant la primera etapa post-intervenció, cal continuar fent un estret seguiment d’aquests pacients, que requereixen un pla d’intervenció farmacològic, psicoterapèutic i rehabilitador integral”, recorda la Dra. Puigdemont.
En aquest estudi, els investigadors del grup de Recerca en Salut Mental a l’IIB Sant Pau, que lidera la Dra. Maria Portella, i diversos professionals del Servei de Psiquiatria del mateix hospital, que dirigeix el Dr. Narcís Cardoner, han treballat en estreta col·laboració amb els neurocirurgians Rodrigo Rodríguez-Rodríguez i Juan A. Aibar-Durán per oferir aquesta alternativa terapèutica dirigida als pacients amb trastorns afectius més greus.
Els darrers avenços tecnològics han permès el creixement de la immunologia, l’especialitat que ens ajuda a entendre millor el funcionament del nostre sistema immune, la primera barrera de defensa per a la salut del nostre cos. Aprenent com funciona, la medicina pot tractar d’emular aquest sistema defensiu quan, per motiu d’una malaltia o qualsevol circumstància, la resposta a les amenaces externes és deficient o inexistent.
Amb la idea de fer créixer la investigació sobre aquest mecanisme natural de defensa del cos i com poder suplir les mancances o falles que pugui presentar en un organisme, la Fundació ‘la Caixa’ ha iniciat la construcció del que serà el primer centre de recerca especialitzat en immunologia d’Espanya i un dels primers d’Europa. Batejat com a CaixaResearch Institut, es preveu que hi puguin començar a treballar els primers investigadors l’any 2025 en un primer mòdul de les instal·lacions que s’espera que, aleshores, ja estiguin acabades.
La ubicació d’aquest nou centre de recerca, al davant del CosmoCaixa de Barcelona, a l’altra banda de la Ronda de Dalt, permetrà, tal com s’ha previst ja, comunicar els dos espais en el futur a través d’un pas que es construirà per sobre de la ronda. L’edifici tindrà més de 20.000 m2 i està pensat perquè hi treballin unes 500 persones, tot i que tindrà capacitat per a 700, en el cas que s’hi donin nous usos, com ara l’acollida de possibles spin offs de projectes del centre. La inversió prevista volta els 100 milions d’euros.
L’edifici tindrà més de 20.000 m2 i està pensat per a què hi treballin unes 500 persones
L’institut disposarà de zones i equipaments de primer nivell destinats a l’activitat científica —com ara laboratoris secs i humits, serveis cientificotècnics i espais per a la innovació—; zones d’oficines per a activitats de direcció, gestió i administració, i espais per a l’acollida i la recepció de visitants, en els quals es duran a terme esdeveniments, formacions o iniciatives de treball en xarxa (networking). Per al president de la Fundació ”la Caixa”, Isidre Fainé, “aquesta primera pedra no només suposa l’inici de la construcció física del primer centre de recerca d’Espanya especialitzat en immunologia, sinó que representa una fita transcendental en la història de la recerca del nostre país. Gràcies a la unió d’esforços de diferents actors compromesos amb el benestar de la societat, podrem impulsar solucions innovadores per als grans reptes que enfrontem actualment en el camp de la salut, contribuint d’aquesta manera a l’objectiu últim de la Fundació ”la Caixa” que no és un altre que crear una societat millor i més justa, especialment per a aquells que més ho necessiten».
El Dr. Tabernero, director
El nou institut neix sota la direcció científica del doctor Josep Tabernero, amb l’objectiu d’atraure nous perfils de talent que contribueixin a projectar la recerca i la innovació biomèdica en un dels camps més prometedors per a la salut. Recentment, el doctor Antoni Ribas, expert mundial en immunoteràpia, ha estat escollit president del comitè assessor del futur equipament. Ribas és director del Parker Institute for Cancer Immunotherapy i del Tumor Immunology Programme al Jonsson Comprehensive Cancer Center – Universitat de Califòrnia de Los Angeles (UCLA).
En paraules del Dr. Josep Tabernero, ”l’institut s’erigeix com un epicentre on la ciència espremerà tot el seu potencial”. I afegeix també que “els equips científics tindran a la seva disposició eines d’avantguarda, tecnologia d’última generació i un entorn de recerca de primer nivell”.
Malalties prevalents
L’institut se centrarà en els processos del sistema immunològic en la interacció amb les malalties més prevalents, com les neurològiques, les oncològiques i les infeccioses, i també en l’anàlisi dels factors mediambientals que hi influeixen.
Tot i que les obres tot just acaben de començar, l’activitat del CaixaResearch Institute ja es dona per iniciada. Els pròxims 15 i 16 de novembre al Museu de la Ciència CosmoCaixa s’hi farà el seminari Human Immunome Project «Into Action». Serà una primera reunió de treball d’alt nivell en la qual es vol traçar un full de ruta perquè les parts interessades contribueixin a generar conjunts de dades immunològiques a escala i a construir models disponibles públicament d’intel·ligència artificial del sistema immunitari.
Actualment, hi ha altres ofertes de treball obertes relacionades amb la gestió, el finançament de la investigació, la innovació, les infraestructures i la tecnologia. Es preveu que, quan funcioni a ple rendiment, el centre pugui incloure més de 40 grups d’investigació i unitats de serveis cientificotècnics. El CaixaResearch Institute serà el primer centre a Espanya i un dels primers a Europa dedicat a la immunologia, àmbit clau per a la medicina personalitzada, amb l’objectiu de promoure la recerca translacional basada en tecnologies de les ciències de la vida amb una mentalitat pluridisciplinària. També vol treballar de manera sinèrgica i complementària amb l’ecosistema biomèdic català i ibèric existent, especialment amb els quatre centres vinculats a la iniciativa de Fundació ”la Caixa”: el Barcelonaβeta Brain Research Center (BBRC), l’Institut de Recerca de la Sida (IrsiCaixa), l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal) i el Vall d’Hebron Institut d’Oncologia (VHIO).
El seu edifici serà sostenible i respectuós amb el Parc Natural de la Serra de Collserola i TAC Arquitectes, liderat per Eduard Gascón, és l’estudi arquitectònic que duu a terme el projecte arquitectònic del CaixaResearch Institute, caracteritzat per la construcció d’un complex arquitectònic amb dos edificis i una pèrgola que domina i defineix l’espai d’accés. La construcció del centre seguirà criteris de priorització de la sostenibilitat i el medi ambient, comptant amb energia renovable procedent de plaques fotovoltaiques i sondes geotèrmiques, i inclourà sistemes de monitoratge de consums. També es preveu que disposi de mètodes de recollida d’aigua de pluja per al reg i l’ús intern per tal d’aconseguir un 38 % d’estalvi energètic i un 40 % d’estalvi d’aigua. D’altra banda, té previst impactar en la millora de la biodiversitat, a través de l’ampliació de zones verdes, cobertes vegetals i paisatgisme amb vegetació nativa. També,caixa la millora de la qualitat de l’aire interior s’aconseguirà amb la maximització de les renovacions d’aire i l’ús de materials no tòxics i de sensors de CO2. Finalment, mitjançant l’ús de materials reciclats i reutilitzats, i la reducció de residus de construcció, el CaixaResearch Institute aconseguirà la disminució del consum de recursos materials.
Millorar la manera com fem les nostres feines diàries per augmentar-ne l’eficàcia, a més de fer-nos guanyar temps i recursos, repercuteix en la nostra autoestima i també en el bé de qui pugui rebre, directa o indirectament, el benefici de les nostres accions. En l’àmbit sanitari, com una petita pedra llençada al mig de les aigües tranquil·les d’un estany, qualsevol millora i avenç s’expandeix en tot l’entorn del pacient, l’entorn sanitari i social.
A l’Hospital Universitari Parc Taulí, un grup de recerca liderat per infermeres estudia com assolir la màxima adherència dels seus pacients al tractament de les apnees que pateixen. Ja saben què és el que funciona en el 70% dels casos, però volen que la millora l’experimentin el màxim de pacients.
Parlem d’homes i dones que pateixen apnea obstructiva del son, la més prevalent de les patologies del son. Segons la Sociedad Española del Sueño (SES), els estudis realitzats a Espanya mostren que entre el 4,7 i el 7,8% de la població de més de 40 anys presenta criteris d’Apnea Obstructiva del Son (AOS) de tipus greu. Aquesta pot arribar fins al 26% entre els homes i al 21% en dones, amb un índex d’apnees per hora (IAH) superior a 30 en els majors de 65 anys.
L’apnea obstructiva del son es dona quan les vies respiratòries superiors es col·lapsen perquè les parets d’aquestes vies s’ajunten -per la relaxació de la musculatura-, impedint que passi l’aire i, en conseqüència, provocant la interrupció de la respiració durant uns segons. La solució és enviar aire des d’una màquina que, a través d’una mascareta, s’introdueix amb pressió a dins de les vies, mantenint les parets correctament separades per a una bona circulació de l’aire. L’ús durant la nit d’aquesta mascareta, que es coneix com a CPAP, per les sigles en anglès de Pressió Positiva Contínua d’Aire, ha demostrat ser el més eficaç per a tractar l’apnea obstructiva del son. En un 70% dels casos la mascareta ajuda a passar bona nit, perquè l’aire que manté les vies obertes permet al pacient respirar de manera òptima, descansar bé i d’aquesta manera el seu dia millora de manera notable.
A l’Enric, la CPAP li va canviar la vida. Després de molts mesos patint una somnolència exagerada durant el dia, especialment als matins, quan s’havia de posar a treballar i se suposa que havia de tenir més energia, un dia es va quedar adormit al volant, mentre esperava que es posés verd. Aquell mateix dia va demanar hora a la seva doctora de capçalera i van començar a fer-li l’estudi complet del son. “Les primeres nits amb la mascareta em costava més agafar el son, i a mitjanit me la treia, però cap a la tercera setmana ja m’hi havia acostumat del tot”, explica el pacient.
Doncs bé, tal com explica Montse Montaña, la infermera que està al capdavant de la recerca de l’Hospital Parc Taulí, volen esbrinar “què fa que el tractament no sigui efectiu en el 30% dels casos en els quals hem vist que el tractament no està funcionant, per poder d’aquesta manera posar-hi solució i aconseguir la màxima adherència dels pacients”. L’objectiu és poder portar una vida saludable, descansant bé de nit perquè, tal com precisa Montaña: “ningú no es morirà per una apnea per llarga que sigui, perquè el cos sempre s’acaba despertant, bruscament, per la mateixa sensació d’ofec”.
Menys risc de cardiopaties
Això sí, una recent investigació dirigida des de l’Institut de Recerca Biomèdica de Lleida (IRBLleida) demostra que el compliment adequat del tractament amb pressió positiva contínua a les vies respiratòries (CPAP) (superior a quatre hores d’ús durant la nit) és un factor clau en la prevenció cardiovascular secundària, i en la reducció del risc de recurrència d’un esdeveniment cardiovascular greu. L’estudi diu concretament que “el bon ús del tractament amb CPAP per al tractament de l’apnea del son redueix el risc de tornar a patir episodis cardiovasculars i cerebrovasculars fins a un 31%”. Aquests resultats han estat publicats per la prestigiosa revista internacional Journal of the American Medical Association (JAMA). La troballa evidencia que la teràpia CPAP pot contribuir, i molt, en la prevenció cardiovascular en pacients amb apnea obstructiva del son i malaltia cardiovascular establerta.
Tal com expliquen els autors principals i responsables de l’estudi, Ferran Barbé Illa i Manuel Sánchez de la Torre, aquests resultats destaquen encara més “la importància i la necessitat que el pacient tractat amb CPAP compleixi aquest tractament diàriament, fent-lo servir durant tot el període de son”, convençuts que aquestes troballes científiques canviaran les guies clíniques de maneig de l’apnea del son. Altres estudis han mostrat la relació entre l’apnea obstructiva del son (AOS) i un major risc en algunes tipologies de càncer.
Primeres conclusions de la no adherència
Com en qualsevol àmbit, per millorar qualsevol procés, primer s’ha de ser conscient del que no funciona suficient. En l’equip multidisplinar de l’Hospital Taulí, on intervenen set investigadors dels departaments de pneumologia, neurologia o psiquiatria, entre altres especialitats, compten amb les dades -aplicables a nivell europeu- de l’efectivitat de la CPAP. “Aquesta màquina que insufla l’aire en una pressió continua i empeny les parets perquè no s’obstrueixen, que no s’apropin i, per tant no col·lapsin, és el que ha demostrat resoldre el problema, perquè hem vist que manté les parets separades. Tractem l’acció, i així hem aconseguit eliminar l’apnea obstructiva i, per això recomanem portar la CPAP durant cada hora del descans nocturn”, explica Montse Montaña, investigadora principal de la investigació i membre del Grup de Recerca en Infermeria de l’Institut d’Investigació i Innovació Parc Taulí que des del 2010 treballa en el servei de neumologia, i principalment en la unitat del son.
Ara bé, què passa amb els pacients que no aconsegueixen acostumar-se a la CPAP? Doncs en la primera part de l’estudi, ara pendent de publicació, el seguiment de 111 casos de pacients amb una CPAP prescrita, els ha permès veure que la no adherència al tractament “està més influïda per aspectes de tipus psicològics que una altra cosa, per tant, hauríem d’incorporar la presa de decisió compartida i treballar els hàbits d’adherència”.
Per això ara, amb el 30% dels pacients als quals no ha funcionat el tractament, incorporaran en la continuació de l’estudi de millora de l’adherència estratègies per adquirir els hàbits d’adherència i la presa de decisió compartida. És a dir, ara en una segona part de la recerca estudiaran com individualitzar més el tractament de les apnees del son per a incloure noves maneres de procedir amb el 30% dels pacients que no han tret benefici de la CPAP. Per això han de tenir en compte el pacient i les seves circumstàncies, més enllà de si la teràpia és o no la més indicada per al seu problema. “El nostre paper en aquests pacients és ajudar-los a l’adaptació, intentar aconseguir que s’adaptin a la teràpia i tinguin un compliment adequat del tractament”, afirma Montse Montaña. “Com més hores usen la CPAP, millor resultat es té, més es redueix el risc de problemes de salut futurs i menys cansament se sent durant el dia, perquè a la nit es descansa millor”, afegeix la infermera.
Símptomes de l’AOS
Des del departament d’Otorrinolaringologia de Clínica Corachan, la doctora María Martel explica que “els símptomes dels pacients amb síndrome d’apnea obstructiva del son poden ser múltiples. Durant el dia, és fàcil que sentin una excessiva somnolència, que seria el símptoma més important. També poden patir mal de cap (cefalees), cansament crònic, i trastorns de conducta i personalitat, com serien la depressió i la irritabilitat. La seva atenció també es pot veure disminuïda, la memòria de successos recents pot deteriorar-se i pot ser que disminueixi la libido”.
De nit -afegeix Martel- “els símptomes més comuns acostumen a ser el ronc, les pauses respiratòries, el despertar freqüent, i la producció de gran quantitat d’orina (poliura) nocturna, però també l’insomni o la sensació de coïssor des de l’estómac fins a la boca (pirosi). I poden donar-se encara altres símptomes més greus com a complicacions hemodinàmiques i cardiovasculars: Hipertensió arterial (HTA), arrítmies, hipertensió pulmonar o cardiopatia isquèmica, entre d’altres patologies.
Però principalment els símptomes que més fàcilment es detecten en un cas d’apnea del son són la somnolència diürna, ja des de bon matí la persona es pot llevar ja cansada, tot i haver dormit moltes hores, i l’altre símptoma és el ronc amb parades respiratòries.
En l’origen de les apnees se sap que no hi intervé una única causa, sinó que és un fenomen multifactorial, amb diferents factors identificats com a influents. Ho són l’edat, perquè a major edat hi ha més incidència; el pes, ja que amb sobrepès hi ha més tendència a patir-ne, i alguns actors genètics també s’hi han associat. Els homes pateixen més AOS que les dones i això sembla que pot ser degut a la diferència en la morfologia de la via d’aèria. La forma i disposició del paladar i la mandíbula també hi tenen a veure. L’obstrucció nasal, en canvi, pot agreujar un cas d’apnea obstructiva perquè augmenta la pressió i agreuja la intensitat i durada, però per si mateixa no és tant un factor d’origen de l’AOS.
Com ens recorda la infermera Montse Montaña, “dormir és un dels pilars fonamentals de la salut, juntament amb la dieta, l’exercici i l’activitat i actitud mental”.
VIGex és una firma d’expressió gènica que classifica els tumors sòlids en tres categories segons l’estat d’activació dels gens de resposta immunològica adaptativa: Calent, Intermedi i Fred. Els tumors calents tindrien major probabilitat de benefici a la immunoteràpia en què s’inhibeix el punt de control PD-1/PD-L1. La major part dels tumors freds no presenten benefici a aquests tractaments.
La immunoteràpia es basa a estimular la resposta immunitària del pacient contra les cèl·lules del tumor i ha suposat una revolució en el tractament del càncer en els darrers anys. No obstant això, aquesta estratègia terapèutica no funciona en tots els pacients ni en tots els tipus de càncer, per la qual cosa un dels objectius de la recerca en aquest camp és identificar biomarcadors que ajudin els oncòlegs a decidir quin tractament és el més indicat per a cada pacient.
Ara un equip d’investigació del Vall d’Hebron Institut d’Oncologia (VHIO) ha publicat -a la revista Med– un estudi que dóna suport a la utilitat clínica d’una eina creada per ells –batejada com VIGex- per ajudar els oncòlegs a identificar quins pacients es beneficiarien d’un tractament d’immunoteràpia. És un test desenvolupat i validat a través de 2.000 mostres de 45 tipus de tumors diferents que classifica els tumors segons el nivell d’expressió de 12 gens involucrats en la resposta immune. Gràcies a ell, els oncòlegs poden triar millor pacients i combinacions d’immunoteràpia, segons el perfil d’expressió gènica del seu tumor.
En l’estudi, que és fruit d’una col·laboració internacional entre el VHIO, l’Hospital Princess Margaret de Toronto i la Universitat de Montreal al Canadà, hi han participat investigadors del Grup de Genòmica del Càncer del VHIO, liderat per la Dra. Ana Vivancos i de la Unitat d’Investigació en Teràpia Molecular del Càncer del VHIO UITM-CaixaResearch, dirigida per la Dra. Elena Garralda. I la investigació ha estat possible gràcies al suport de la Societat Espanyola d’Oncologia mèdica SEOM, CRIS contra el càncer, la Fundació BBVA a través dels Programes CAIMI I i II, la Fundació “la Caixa”, la Fundació FERO a través del Programa DIAMAV, i un premi de la Universitat de Toronto i el Princess Margaret Cancer Center (Canadà).
Tal com explica el Dr. Alberto Hernando-Calvo, investigador de la UITM-CaixaResearch, “en l’última dècada ha crescut el nombre de fàrmacs d’immunoteràpia en desenvolupament. Tot i això, la manca de biomarcadors de resposta fiables al camp dificulta la implementació del model de medicina de precisió en immunoteràpia”. Hernando-Calvo és oncòleg mèdic de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron i primer co-autor de l’article juntament amb la Dra. María Vila Casadesús, bioinformàtica del Grup de Genòmica del Càncer del VHIO.
Segons la Dra. Elena Garralda, directora de la UITM-CaixaResearch del VHIO, “el desenvolupament d’aquesta eina permetrà millorar la selecció dels pacients per a tractaments d’immunoteràpia. De fet, dins de la col·laboració internacional establerta en aquest projecte, s’aplicarà la firma VIGex a dades d’un assaig clínic d’immunoteràpia realitzat a l’Hospital Princess Margaret a Toronto. A més, l’eina serà utilitzada com a biomarcador en un assaig clínic prospectiu de l’European Organization for Research and Treatment of Cancer (EORTC), finançat per l’Associació Espanyola contra el Càncer (AECC), per a pacients afectes de tumors de cap i coll tractats amb immunoteràpia”.
El microambient tumoral, mesurat mitjançant la signatura VIGex, varia segons l’origen del tumor primari i el lloc anatòmic de les metàstasis. En particular, es va observar que les metàstasis hepàtiques van mostrar un microambient tumoral immunosupressor. La capacitat predictiva de VIGex es va observar inicialment en una cohort de 98 tumors sòlids refractaris de pacients tractats en assajos d’immunoteràpia de fase primerenca a la UITM-CaixaResearch del VHIO i es va validar posteriorment en més de 800 tumors procedents d’estudis clínics prèviament publicats i amb dades clíniques i d’expressió gènica disponibles per a la comunitat científica.
