Just Deploy It!

Blog

  • «Feia molts anys que els experts avisaven que viuríem una pandèmia així»

    Salvador Macip (Blanes, 1970) és doctor en Medicina, investigador i escriptor. Fa només uns dies, en concret des del primer d’aquest mes de març, que és professor dels Estudis de Ciències de la Salut de la UOC. Viu a Leicester des de l’any 2008, on dirigeix un grup de recerca sobre el càncer i l’envelliment a la Universitat de Leicester i on també és professor del Departament de Biologia Molecular i Cel·lular. Ha publicat diverses novel·les, llibres per a nens, contes i nou llibres de divulgació científica. Entre altres distincions, ha guanyat el Premi Europeu de Divulgació Científica per Jugar a ser déus (Bromera, 2014), escrit amb Chris Willmott, que també és coautor del seu nou llibre, Viurem per sempre? (Eumo, 2020). En temps de mascaretes, confinament i estat d’alarma pel coronavirus, dos dels seus llibres anteriors, Les grans epidèmies modernes (La Campana, 2010) —Las grandes plagas modernas, en espanyol (Destino, 2010)— i Enemigos microscópicos: virus, bacterias y vacunas (Materia, 2016), es fan més actuals que mai. De fet, el primer es reedita aquests dies després d’haver estat descatalogat durant un temps.

    «Març del 2009: un nen esternuda en un poble de Mèxic. Dos mesos després, milers de persones s’infecten arreu del planeta i comença el recompte de morts. Ha esclatat la pandèmia de la grip A (H1N1), amb unes conseqüències imprevisibles». , però podria ser la crònica actual d’un mitjà de comunicació sobre la COVID-19. La realitat supera la ficció?

    La crisi que estem passant ara sembla treta d’un llibre, però la veritat és que feia molts anys que els experts avisaven que viuríem una pandèmia així. De fet, és la ficció la que s’ha alimentat sempre d’aquesta realitat, que potser molts desconeixien. Ens cal una mica més de cultura científica de base a tots perquè aquestes coses no ens agafin tant per sorpresa.

    Tenint els casos de la Xina i d’Itàlia tan a prop, les autoritats sanitàries han subestimat el coronavirus, la rapidesa del contagi i la seva virulència amb les persones grans?

    Crec que haurien d’haver observat millor què passava als països que anaven més avançats i actuar amb més contundència. A la Xina, i fins i tot potser a Itàlia, els va agafar per sorpresa, però els que han vingut després haurien d’haver estat més ben preparats. Hi ha hagut massa vacil·lacions al principi, i això fa que el virus s’escampi molt més ràpid. Els governs que han pogut aplicar mesures radicals més aviat són els que ho han pogut controlar millor. Ho hauríem de tenir en compte amb vista a futures pandèmies.

    Diuen que el pitjor encara ha d’arribar. Què ens espera?

    El SARS-CoV-2 és un virus nou i encara no sabem com es comportarà. Només podem predir l’evolució de la pandèmia a partir del que veiem ara. De moment, és evident que encara continuaran augmentant els contagis a la majoria de països. Segurament la corba de nous casos no començarà a baixar fins passats dos o tres mesos del començament, però això, és clar, dependrà de l’èxit de les mesures que es prenguin. La clau és aconseguir que durant aquests mesos crucials no se saturin els serveis sanitaris, perquè això és el que fa augmentar més el percentatge de morts. El que és una incògnita és què passarà després. Hi podria haver rebrots, potser més forts que la primera onada. O potser a partir d’ara continuarà present a tot el món però amb un impacte menor, perquè molta gent en serà immune. També pot ser que canviï i que d’aquí a uns mesos hi hagi una variant del virus contra la qual no tenim tantes defenses, semblant al que passa amb la grip cada any. És difícil de predir. Haurem d’esperar.

    Mentre es treballa contra rellotge per aconseguir la vacuna contra el coronavirus, quines mesures consideres que s’han de prendre?

    Actualment, l’única mesura eficaç és reduir el nombre de contagis. I això es fa minimitzant els contactes socials, aïllant les ciutats o àrees amb més casos, fent que la gent es tanqui a casa… No tenim cap altra opció fins que no s’aconsegueixi una vacuna, que és qüestió d’uns quants mesos encara, si tot va bé. Per això és tan important que tothom segueixi les recomanacions.

    Quin consell dones a les famílies confinades a casa per a evitar el contagi? I quan hagin d’anar a comprar?

    Primer, que tinguin paciència. No sabem quant de temps haurem d’estar així, però és important complir amb l’aïllament. En cas que hagin de sortir, han de prendre totes les precaucions possibles. Recordem que el virus es transmet malament per l’aire però que, en canvi, és capaç de sobreviure moltes hores sobre qualsevol superfície. Per això hem de vigilar què toquem i rentar-nos bé les mans. És aconsellable deixar la roba i les sabates que s’usen per a sortir a comprar en un armari a part a l’entrada, per reduir el risc de portar el virus a casa. Són importants, sobretot, la precaució i la higiene, i sortir només quan sigui imprescindible i com menys estona millor.

    El sistema sanitari està a punt del col·lapse… Com es poden aconseguir més recursos humans i equips de protecció individual

    En aquests moments no podem treure recursos del no-res. Això és una cosa que s’haurà de pensar i planificar quan s’acabi la pandèmia, per estar més ben preparats per a la pròxima.

    Cada país crea i segueix el seu protocol d’actuació contra el coronavirus. És correcta aquesta manera d’actuar o s’haurien d’establir mesures de protecció per a tots els estats d’organismes referents en l’àmbit com l’OMS?

    Seria essencial actuar de manera coordinada. Les pandèmies són un problema global i, si deixem que cada país segueixi la seva estratègia, les coses poden empitjorar, perquè sovint es prenen decisions amb criteris polítics i no pas científics, i això és molt perillós. Un organisme central que pogués planificar els protocols amb tots els països i estigués assessorat pels millors experts seria la manera més racional d’enfrontar-se a aquestes crisis. Això és difícil de posar en marxa, però hauríem d’aprofitar el que passa actualment per a començar-hi a pensar.

    Quan calcules que la normalitat tornarà a imperar en els nostres dies?

    És difícil de dir. Això durarà mesos, si tot va bé. Però encara hi ha massa factors que desconeixem per a poder fer una predicció més exacta.

    La salut planetària, que analitza com la ruptura i la sobreexplotació dels ecosistemes poden comportar problemes per a la nostra salut, podria haver impedit aquesta pandèmia?

    Impedir-la potser no, però sens dubte hauria pogut ajudar a minimitzar-ne l’impacte i a controlar-la abans. És molt difícil modificar el comportament humà, però amb el canvi climàtic ja hem començat a prendre consciència que hem d’actuar si no volem tenir problemes molt seriosos en el futur. El tema de les pandèmies és semblant: hem de prendre consciència que és un problema global que augmentarà cada cop més a mesura que degradem els ecosistemes i envaïm els hàbitats dels animals salvatges. És un problema més de salut relacionat amb l’activitat humana, del qual potser abans no érem prou conscients. Hem d’aprofitar el que està passant per a prendre’n consciència i integrar-ho en els estudis de salut planetària, que cada cop seran més importants per a evitar el col·lapse del nostre ecosistema.

    Quan la pandèmia passi, quina lliçó n’han d’extreure les autoritats sanitàries?

    Que hem d’estar preparats. L’última pandèmia que hem viscut, la grip A del 2009, va ser un avís perquè va tenir relativament poques conseqüències, però no en vam fer cas. Hem desaprofitat una dècada que ens hauria anat molt bé per muntar un sistema coordinat de resposta per a fer front a aquestes crisis. A veure si ara ho entenem i ens comencem a preparar plegats per a la pròxima.

    Hi pot haver una segona part d’aquest malson en un futur?

    No solament és una possibilitat: és una certesa. Hi haurà més pandèmies, com n’hi ha hagut sempre en el passat. Caldrà veure si seran més o menys greus que aquesta, però hem de ser conscients que és inevitable, per com funcionen els microbis i per l’estil de vida que tenim actualment. Per això insisteixo que cal que ens preparem bé.

    Aquesta és una entrevista publicada originalment a la UOC

  • «La Caixa» destina 1,5 milions d’euros per a projectes d’innovació pel coronavirus

    L’actual pandèmia de coronavirus, que està comportant mesures de contenció a escala mundial amb grans repercussions sanitàries i socials, afecta ja 183 països i més d’1.275.000 de persones, i ha causat 69.513 morts al món, segons dades de la Johns Hopkins University. Per tal de revertir la situació i buscar noves vies per fer front a aquesta pandèmia i altres de futures, la Fundació ”la Caixa” destina fins a 1,5 milions d’euros a la nova convocatòria exprés del programa CaixaImpulse, dirigida exclusivament a projectes vinculats a la COVID-19.

    El president de la Fundació Bancària ”la Caixa”, Isidre Fainé, ha explicat: «Tots hem de contribuir a buscar solucions per fer front a la crisi sanitària i social generada per la pandèmia del coronavirus. Amb iniciatives com aquesta, reafirmem una vegada més el nostre compromís amb la recerca biomèdica per poder donar resposta a situacions d’emergència, com la que ara mateix vivim».

    Convocatòria CaixaImpulse COVID-19, oberta fins al 15 d’abril

    CaixaImpulse COVID-19, que es va posar en marxa fa més d’una setmana, ja ha despertat un gran interès per part de la comunitat científica. Els centres de recerca, hospitals, universitats i fundacions d’Espanya i Portugal interessats a participar-hi poden presentar les seves propostes fins al 15 d’abril.

    A causa del caràcter excepcional d’aquesta convocatòria, només s’accepten projectes clínics i translacionals iniciatives que puguin ser aplicades en benefici de la societat) que incloguin tecnologies clarament enfocades a trobar solucions per a la malaltia de la COVID-19. Els projectes, però, han de mostrar resultats preliminars d’activitats de validació prèvies, o prou evidència científica de la capacitat de translació.

    Les recerques que s’hi presentin poden incloure plans i eines de prevenció, desplegament d’eines de diagnòstic o detecció precoç, desenvolupament de noves teràpies o reposicionament de tractaments específics, així com el desenvolupament de models de predicció o estratègies de gestió d’emergències, entre d’altres.

    Un cop seleccionats els projectes, es posarà a la seva disposició els recursos d’acompanyament especialitzat, amb accés a mentors i experts, que siguin necessaris per al correcte desenvolupament de les iniciatives, així com suport financer. Aquest ajut econòmic podria ser de fins 300.000 euros. El nombre de projectes finançats, serà d’entre tres i cinc, i s’establirà tenint en consideració els criteris dels avaluadors i l’excel·lència dels projectes.

    Un procés d’avaluació en dues etapes i una ràpida resolució

    Els projectes presentats iniciaran un procés de selecció que consta de dues fases. A la primera, es fa una preselecció de sol·licituds basada en una carta d’intenció. Les iniciatives han de presentar, a la segona fase, una proposta més extensa del projecte, que defensaran en una entrevista presencial amb un panel d’experts internacionals de diferents àmbits relacionats amb la pandèmia.

    Per tal de poder posar en marxa al més aviat possible les propostes, la convocatòria es resoldrà a mitjan maig.
    Els criteris que es tindran en compte a l’hora d’avaluar les propostes són, per una banda, la implementació i l’equip: es valorarà la viabilitat per portar a terme el projecte, considerant l’alineament dels objectius amb les fites proposades i la complementarietat de l’equip. També, el pla de desenvolupament. Es tindrà en compte si la proposta contribueix a complir el full de ruta general del projecte. A més, el potencial de transferència. S’analitzarà fins a quin punt el desenvolupament del projecte i les fites proposades han estat correctament dimensionats. Per altra banda, l’impacte social. S’examinarà la consideració de la responsabilitat social en la concepció, el disseny i el desenvolupament dels resultats del projecte.

  • De l’escassa anticipació dels polítics a la salut mental en temps de confinament

    Estem vivint un període de la història del Planeta Terra veritablement excepcional tot i que ja s’han donat altres pandèmies al llarg dels segles; potser la més notable la coneguda com Grip Espanyola, que malgrat el seu nom, es va originar als Estats Units i es va propagar a Europa arran del trasllat de tropes nord-americanes a Europa en el context de la Primera Guerra Mundial. En aquella ocasió, la grip va provocar entre 20 i 40 milions de morts i va suposar una gravíssima complicació a la ja situació precària generada pel conflicte mundial, que va finalitzar el novembre del 1918.

    Ara no hi ha una guerra mundial però sí conflictes «locals» en els que les grans potències del planeta intenten guanyar posicions favorables a les seves estratègies econòmiques i polítiques.

    Sembla que en aquest marc mundial es va impulsar la creació per part del Govern del Sr. Pedro Sánchez de la Oficina Nacional de Prospectiva y Estrategia de País a Largo Plazo, inspirada pel Sr. Ivan Redondo. Un fragment de la notícia que donava compte de la seva creació deia el següent: «Uno de los grandes defectos de la democracia es el cortoplacismo. En la frenética cotidianeidad de los gobiernos, lo urgente a menudo eclipsa a lo importante. Esto genera a su vez otros problemas como falta de pensamiento estratégico, de respuesta a la demanda de la sociedad, obsolescencia legislativa, oportunidades no aprovechadas o escasa anticipación, que están en la base de fenómenos como el cambio climático, el vaciamiento rural o la pérdida de relevancia económica para una nación».

    Grans paraules, grans propòsits. El text parla dels defectes de la democràcia, del «cortoplacismo» i la «escasa anticipación». Cert! Es sabia què estava passant a la Xina i malgrat això no es varen prendre les mesures anticipatòries pertinents. Aquí se’ns intentava tranquil·litzar dient-nos que es tractava d’un problema que afectava persones que vivien a milers de kilòmetres de distància però es varen obviar detalls inherents a la globalització i, més concretament, als enormes desplaçaments que milers i milers de persones fan cada dia, de manera que el que passa als antípodes avui ens afectarà demà a nosaltres mateixos.

    Hem tingut també notícia dels advertiments que diversos científics entre ells, el Professor Alex Arenas, director del Grup d’Investigació Alephsys Lab, que va desenvolupar un model matemàtic de propagació del virus. Segons va explicar en el programa Faqs de TV3, quan varen fer els primers advertiments cap administració els va escoltar, fins que els fets, la realitat, ja ha imposat el seu dramatisme.

    Ara ja s’estan adoptant les mesures adients, ja es tendeix a un confinament més rigorós i, per tant, tothom que no sigui estrictament necessari s’ha de quedar a casa. Totalment d’acord, però, com sempre, es fa necessari un plantejament més detallat, curós i, sobretot, que contempli altres variables. I vull referir-me a una d’aquestes variables: la salut mental.

    S’ordena el confinament «total» i es sancionen les persones que no el segueixen, d’acord. Es pretén evitar que els contactes pròxims entre els ciutadans contribueixin a propagar encara més el virus; però sabem, i se’ns repeteix una i mil vegades, que el contagi es produeix entre persones que no respecten la distància d’1,5 metres o bé a partir del contacte amb superfícies contaminades, per exemple, els panys de les portes o les baranes de les escales, per citar-ne algunes. Ara bé, si una persona surt a passejar sola i amb mascareta i evita contactar de manera pròxima amb altres ciutadans sembla clar que no podrà contagiar-se ni contagiar d’altres.

    I és aquí on, novament, no s’han considerat les variables de les persones que, per motius de la seva precària salut mental o bé perquè són grans, necessiten sortir al carrer ja sigui per reduir la tensió de la convivència intrafamiliar o bé per recordar-se a si mateixes que encara estan vives.

    S’ha parlat dels autistes, de com el confinament pot afectar la seva salut mental i com pot provocar agitacions o crisis que hauran de ser «ateses» pels mateixos familiars ja que, en els moments actuals, les urgències psiquiàtriques han passat a ser un tema secundari; però no s’ha esmentat res dels malalts que pateixen processos psicòtics, d’angoixa, de depressió, de bipolaritat, per citar-ne alguns. Per moltes d’aquestes persones els resulta indispensable poder sortir, «airejar-se», alliberar-se de les tensions i/o conflictes que es generen en les llars en un marc relacional d’acció-reacció que dóna lloc a bucles progressivament més greus.

    Fa pocs dies se li va plantejar aquest problema al Dr. Oriol Mitjà, reconegut expert en el tema de la Covid-19, i va respondre que, en efecte, a moltes de les persones afectades per problemes de salut mental els podria beneficiar poder passejar, gaudir de l’espai. Ara bé, el mateix Dr. Mitjà va afegir que si es permetia que certes persones poguessin sortir al carrer es corria el risc que també ho fessin d’altres que no seguissin les normes i precaucions que ordenen les autoritats sanitàries. També d’acord, som mediterranis i la disciplina i la responsabilitat socials no són el nostre fort. No obstant això, penso que de cara a l’estat de la salut mental de molts ciutadans, ara i a curt i mitjà termini, caldria implementar mesures que anessin en la direcció de prevenir crisis i/o episodis que també requeriran ser atesos. Recordant novament la intencionalitat de la Oficina Nacional de Prospectiva y Estrategia de País ens cal reivindicar l’Anticipació de crisis per problemes de salut mental en el marc de la pandèmia de la Covid-19.

  • «El dia a dia és molt estressant i el més dur és que els pacients marxin sols»

    Montserrat Padilla és infermera a l’Hospital de Martorell, un hospital comarcal que tot i el seu volum s’ha vist afectat plenament per la COVID-19. El virus ha modificat el dia a dia del centre i ha provocat la reestructuració de molts dels seus serveis.

    Parlem amb Padilla de com el més dolorós és acomiadar des de la distància les persones més greus i com això està impactant en la feina del personal sanitari. També, i una vegada més, la denuncia principal és la manca de material.

    Quin és el vostre dia a dia a l’Hospital de Martorell?

    Tenim una mica de tot. Des de pacients que hem de corre i els hem de derivar, pacients que arriben molt justets i veus que no es podrà fer massa i acaben morint… Els hi donem confort fins a l’últim dia però és molt trist. No hi ha família ni ningú proper amb ells. Estem nosaltres però és molt dur.

    Després també hi ha casos de gent que quan està més estable podem derivar cap a l’hotel que tenim habilitat i això es porta millor.

    En general el dia a dia és molt estressant. La part que marxin sols és molt dura.

    Quins recursos utilitzeu per arribar a les famílies? S’han sentit moltes iniciatives aquests dies.

    La setmana passada em vaig trobar amb un cas d’un avi, molt agradable pobret, que no duia res. No tenia mòbil ni tan sols les seves ulleres perquè havia ingressat d’urgències. De les donacions que anem rebent a l’hospital, que estan super bé, hi ha una que ha consistit en uns telèfons petitons que es poden rentar, que es poden posar sota l’aixeta. Parlem amb els familiars perquè es baixin una aplicació i es connectin i així poden fer videotrucades.

    Vaig portar el mòbil a l’habitació i el pobre home va poder veure a la seva filla, als néts, a la seva dona i va parlar amb ells una estoneta. La veritat és que poder fer això està molt bé.

    A banda, encara que no els puguin veure, si els hi volen portar algun efecte personal com un mòbil o les ulleres en aquest cas o un llibre doncs també ho acceptem. Ho deixen a la recepció, ja que no poden accedir a les instal·lacions de l’hospital, i nosaltres els hi facilitem.

    Heu de mantenir també aquesta distància de seguretat i encara que pugueu fer de missatgeres però tota la part més humana que de sempre s’ha tingut des d’infermeria s’ha perdut en no poder tenir contacte. Entenc que poder presenciar i facilitar aquests gests us reconforta.

    Sí, la veritat és que sí que serveix. Tenim una mica de tot. Hi ha moments que estem contents però hi ha moments que plorem bastant.

    La saturació també us ha marcat diferències a les rutines entre treballadors. Us impedeix compartir aquests moments de dificultat?

    Ha canviat la situació però també és cert que aquí a l’Hospital de Martorell som com una petita família. Tot i que hem tingut prou baixes de companys, alguns que han estat molt malament, altres que han estat malament però ja s’estan recuperant i estan tornant una altra vegada, la veritat és que entre nosaltres ho portem bastant bé. Fem un bon equip i ens donem suport. Parlo a nivell d’infermeria, supervisors d’infermeria i auxiliars. Hi ha dies que si tenim algun problema, en algun moment és fàcil que facis una mica de davallada però sempre hi ha algú que et dóna suport.

    Des de l’Hospital també us han facilitat ajudes?

    Tenim suport psicològic. Es va crear un grup de whatsapp des de l’hospital que funciona com a canal i on hi som tots els treballadors. No podem escriure però si rebre informació. Per allà ens van explicar que hi havia un equip de psicologia al qual ens podríem dirigir.

    A nivell de salut mental ens han ofert suport de tota mena però el què ens passa és que tenim manca de material… Anem justets però de moment anem fent.

    S’han marcat protocols des de l’Hospital pel que fa a la comunicació amb les famílies? Com ho feu?

    S’han repartit els metges de tal manera que hi ha uns quants que es dediquen a passar visites i altres que es dediquen a trucar als familiars i explicar o bé l’evolució o bé que hi ha hagut una defunció. Si es donen d’alta, si s’ha de traslladar, si ha empitjorat i s’ha de traslladar a un altre hospital… o per dir simplement que segueix estable.

    Nosaltres en el full d’infermeria ho veiem si han parlat amb el fill i què li han comunicat i també podem explicar això als pacients ingressats.

    De la mateixa manera què ha canviat el contacte amb el pacient també amb els familiars… Per molt que pugueu recorre a oferir videotrucades.

    Avui en dia també la majoria de malalts tenen mòbil però sí que és veritat que quan empitjoren clar aquest recurs ja no el tenen i una videotrucada no farem si no estan bé. Aleshores ja és el metge el qui truca i el qui va explicant l’evolució fins que els hi diu que ha mort…

    Fer entendre això als pacients sí que es deu veure diferent segons la seva edat.

    Sí perquè els més grans es posen molt neguitosos, molt. I, clar, si estan molt justets, es troben sols, potser es tracta d’un avi que era molt autònom i de sobte quan ingressa veu que no es pot aixecar… Res ajuda. Nosaltres estem amb ells i els intentem facilitar tot però és molt difícil dur-ho bé.

    Els que comparteixen habitació encara poden tenir una mica de conversa i es relacionen però els que estan sols, no. A l’Hospital també els hi han facilitat targetes de televisió gratuïtes perquè puguin veure-la i distreure’s. Això no pal·lia el malament que estan però facilita les coses i suma per ajudar tot el que es pot.

    Aquesta dedicació requereix temps. Amb les baixes que comentaves, heu vist que us costa més arribar?

    Nosaltres som de portar entre 10 i 12 pacients per infermera i ara ens han baixat les ràtios a 8 però perquè no executem una dinàmica normal. Trigues més de l’habitual entre que et vesteixes, entres, et vas traient capes… Però ni que costi sempre trobes un moment perquè saps que estan passant-ho malament. Intentem així estar una estona amb ells, amb alguns aprofitant el temps de la higiene. Amb els que són autònoms igualment els hi preguntes sovint com estan perquè xerrin una mica i els hi deixes clar que estàs allà amb ells, encara que estiguin sols familiarment parlant.

    Us està costant adaptar-vos? Com porteu els torns?

    Jo vaig estar molts anys a planta però vaig passar a laboratori per reducció d’horari en tenir dos fills petits. Ara he passat de nou a planta… Des que ha començat tot sí que he tingut dies de descans però sí que he passat de fer mitges jornades a guàrdies senceres. S’ha hagut de fer així perquè amb tantes baixes i tanta feina anem «a lo que puedas y donde puedas».

    Els caps de setmana o fem mig dia els dos dies o 13 hores un dels dos. Ens ho pregunten i respecten bastant el què cadascú demana però anem fent dia a dia. No sé si el cap de setmana vinent em necessitaran.

    Per les persones que no estaven tant en primera línia trobar-se amb pacients més greus estan afectant?

    L’Hospital de Martorell en ser un comarcal molt petit totes hem passat per planta. Més o menys sabem com va tot l’hospital. És diferent un gran que agafaria molta més cosa. Ser petit fa que sigui més fàcil.

    No es fan consultes, no es fan extraccions… moltes coses no estan operatives i ara estem tots ubicats a planta. Però insisteixo, sempre pregunten per quins torns pots fer i fins i tot ens deixen que ens canviem entre nosaltres els serveis per poder estar una setmana seguida a un mateix lloc i treballar més tranquil·la sense anar-te canviant de pacients cada dia.

    Entenc que ser petits i que us conegueu tots més ajuda i fa família

    Sí. Ens veiem i anem cansats i a alguns sí que ens està tocant una miqueta però ens fa il·lusió veure’ns…

    Heu xerrat d’expectatives de futur?

    Diumenge de guàrdia ho comentàvem a l’hora de dinar i estem desanimats. No veiem el final, ni com acabarà això, ni què passarà. No vam saber arriscar-nos a pensar en dates.

    De dissabte a diumenge ens van dir que hi havia menys ingressos i semblava que la cosa baixés però de diumenge a dilluns un altre cop estava ple. No ens plantegem quan acabarà. Anem treballant el dia a dia.

  • Pel Dia Mundial de la Salut, un llençol blanc per defensar-la

    El 7 d’abril, dia mundial de la salut és el dia triat per a visibilitzar a nivell europeu la lluita per la salut pública i contra les polítiques que consideren que la salut és un negoci. Per cinquè any consecutiu, la jornada està organitzada per la Xarxa Europea contra la Comercialització i Privatització de la Salut i la Proteccio Social i Peoples’s Health Movement Europe i més de 160 organitzacions.

    I també aquest any, Marea Blanca de Catalunya es suma de nou a la denuncia i a la demanda: «necessitem que es posi com a centralitat social i política la cura de les persones». Així, ho fan en plena pandèmia de la Covid-19 que, com volen remarcar, «ha mostrat amb tota cruesa els efectes mortals de les retallades en sanitat i de la mercantilització i privatització de la nostra salut i els sistemes sanitaris».

    Davant aquesta situació, la Marea Blanca de Catalunya ha publicat un llistat d’exigències que es tradueixen en més recursos de protecció per a tots els treballadors i treballadores de la sanitat o en prendre el control de les indústries sanitàries i també de les instal·lacions i centres sanitàris privats «a fi de quedin efectivament a disposició de les autoritat sanitàries amb tots els seus recursos, tècnics i humans nacionalitzant-les si cal».

    Amb la visió primarista que sempre han situat a primera línia, també deixen clar que «no es poden tancar els centres de l’atenció primària per a desplaçar professionals i recursos a l’atenció hospitalària perquè suposa deixar a les comunitats desateses augmentan la mortalitat i sense tenir present les tasques de triatge i seguiment dels malalts diagnosticats».

    En el seu comunicat, també apunten que «mercantilitzar i privatitzar les tasques de les cures a la dependència ha suposat obrir la porta a la mort per Covid 19  a les residències de gent gran, sense cap mena de control de qualitat de l’administració pública sobre les empreses prestadores a fi d’assegurar condicions de vida digna de les persones grans» o bé «aplicar polítiques eugenèsiques, no per criteris ètics, sinó per falta de recursos materials i humans en aquests moments de pandèmia».

    Contra tot això, i amb la voluntat de seguir lluitant per una sanitat pública de qualitat, integral i universal que tingui com a centre la salut i la vida de les persones i no el negoci privat, la Marea Blanca així com altres entitats demanen a la població que, per aquest 7 d’abril, tothom pengi llençols blancs als balcons o finestres en reivindicació i defensa de la sanitat pública. Una acció que alguns ja havien començat i que esperen que segueixi mentre duri el confinament «per a recordar-nos el valor de la sanitat públicia i els seus treballadors i treballadores».

    A més, durant tot el dia mitjançant el canal de youtube de la plataforma s’emetran entrevistes a activistes dels diferents moviments en defensa de la salut així com de la resta de moviments socials. La campanya es podrà seguir amb les etiquetes #Health4all, #sanitatpublica, #SalutPerTotes.

  • AIFiCC denuncia el tancament dels CAP i el desplaçament de professionals

    En els temps de pandèmia com les que estem vivint actualment, la població més vulnerable és la que té més risc d’emmalaltir i alhora és la que està més a prop dels professionals d’atenció primària. Les infermeres i metges de família som els professionals que millor coneixem les necessitats, recursos que hi ha a la comunitat i quina és la millor atenció que se’ls pot oferir.

    Des de l’inici de la pandèmia, els/les professionals de l’Atenció Primària hem proporcionat l’acompanyament adequat de cada persona atesa segons la seva situació, mantenint el seguiment en aquells casos lleus, donant suport a domicili en aquelles situacions que es requeria, atenen al CAP quan era necessari i derivant a nivell hospitalari quan la clínica ho requeria.

    No entenem que capgirin cap per avall les estructures d’atenció primària de Catalunya traient els professionals dels CAPs on fan una aportació més útil i directa a les persones per les quals en son referents, i enviar-los a hospitals de campanya i hotels hospital.

    Considerem que hi ha molts pacients que a priori estan destinats a ser atesos en l’hospital de campanya que poden perfectament ser més ben atesos als seu domicili amb millor cures, més higiene i més suport de l’entorn que en un pavelló deshumanitzat i sense els recursos adients.

    Per a responsabilitat amb la professió i lleialtat a les persones ateses, des d’Associació d’Infermeria Familiar i Comunitària de Catalunya, (AIFiCC) creiem que és un greu error tancar centres d’atenció primària i moure els professionals a un hospital de campanya o hospital hotel, desplaçant l’expertesa i el coneixement de la comunitat a un altre àmbit que de ben segur no ajudarà a les persones més vulnerables a mantenir, recuperar ni establir l’estat de salut.

    Des de l’atenció primària ens oferim a donar suport en els hospitals de campanya però sense tancat els centres de salut, cada dispositiu fa una activitat imprescindible, son complementaris però de cap manera un pot substituir a un altre.

    Ara més que mai cal escoltar els professionals de primera línia i crear conjuntament les estratègies per a fer front a aquesta pandèmia. No fer-ho pot empitjorar greument l’assistència que en els propers dies s’ofereixi a les persones que més ens necessiten.

    Des de la l’AIFiCC demanem a les autoritats sanitàries que es repensin aquests tipus decisions sense escoltar als experts més propers a les persones que viuen a la comunitat.

  • ‘El Diari de la Sanitat’, quatre anys al vostre servei

    Complim quatre anys. El Diari de la Sanitat va néixer el 7 d’abril del 2016, en el vell recinte de l’Hospital de Sant Pau. La data, el Dia Mundial de la Salut, era una primera declaració de principis. Però mai podíem haver imaginat que, quatre anys després, tot el que vam dir i escoltar aquell dia cobrés tant sentit. Vam expressar el nostre compromís en un periodisme independent i lliure, que estigués al servei de la comunitat que lluita en primera línia per defensar un dret tan essencial com és l’assistència sanitària.

    I vam escoltar la veu de metgesses, de metges, de professionals de la infermeria, de científics, d’acadèmics… que reclamàveu més temps, més recursos, més implicació de la societat per poder afrontar els reptes que teníeu al davant. Durant quatre anys hem intentat que la societat escoltés la vostra veu. Hem anat a contracorrent. Vosaltres, els sanitaris. I nosaltres, com a periodistes.

    Ha estat un camí difícil, perquè durant aquests anys tots els focus, de la política, dels mitjans i d’una part considerable de l’opinió pública, han estat centrats en altres objectius. Vosaltres, els sanitaris, heu patit aquest oblit i malgrat tot, quan ha esclatat l’emergència més greu de les nostres vides, heu donat un exemple de coratge i eficiència que no oblidarem mai. Com diu el doctor Miquel Vilardell, «el que ens salva és la qualitat i l’entrega del personal sanitari».

    Són la vostra professionalitat i generositat les que, malgrat tot, han aconseguit preservar la sanitat, avui el primer front en contra de la Covid-19. Herois i també víctimes de la falta de mitjans per poder-vos protegir. I de la manca de recursos després d’aquelles retallades de fa deu anys, mai revertides a la sanitat pública. Ara és hora d’emergència i d’aplaudiments cada dia a les 8 del vespre. És hora de recordar aquella frase de Winston Churchill quan, referint-se als pilots de la RAF, va dir: «mai tanta gent li ha degut tant a tan pocs». Ara podem dir el mateix de vosaltres, el personal sanitari que esteu lluitant, amb condicions molt difícils, per salvar-nos.

    Quan això passi, la societat us farà saber el seu agraïment infinit, però, el més important serà que us faci costat a les vostres reivindicacions. I que us ajudi a superar l’immens desgast emocional d’haver gestionat el dolor dels pacients que han hagut de donar l’últim adéu a la família a través vostre.

    Els professionals de la Sanitat i de l’Educació sou els dos grans pilars de la justícia social, dels drets bàsics. Representeu el que dóna sentit a la vida en comunitat. Sense un sistema sanitari que defensi el dret universal a l’assistència per preservar la salut, o una educació que garanteixi la igualtat d’oportunitats, no hi ha el que anomenem societat. Amb aquesta voluntat vam crear l’any 2013 la Fundació Periodisme Plural que avui, a més de El Diari de la Sanitat, edita mitjans com Catalunya Plural, El Diari de l’Educació, El Diari del Treball, El Diario de la Educación o la RevistaXQ.

    Tots aquests diaris parteixen de la convicció que el periodisme també és un servei a la comunitat, i que té la responsabilitat cívica de contribuir a la defensa dels drets essencials. Ha estat un camí difícil, dèiem, però ara s’ha demostrat que, més que mai, calia estar al vostre costat. Nosaltres, El Diari de la Sanitat, seguirem aquí. Per donar-vos les gràcies per la vostra entrega i qualitat professional. Per recordar les vostres reivindicacions, que són les de tots.

    Josep Carles Rius és el President de la Fundació Periodisme Plural, editora de El Diari de la Sanitat.

  • La prudència en epidemiologia

    Els epidemiòlegs solen dir que les projeccions per predir el curs d’una epidèmia tenen moltes incerteses, doncs hi ha molts factors que hi influeixen. Aquesta visió indica que cal una gran prudència a l’hora de comunicar les estimacions del futur, i més en el cas d’una pandèmia nova com la SARS-2 més coneguda com a Covid-19.

    Les autoritats sanitàries deleguen en equips d’experts el tractament de les dades i d’aquest treball col·lectiu surten unes conclusions que un portaveu sol comunicar. L’important és el treball en equip seguint criteris científics. Així es treballa a l’Imperial College o al Instituto Carlos III. Això vol dir que les previsions (hipòtesis) siguin exactes? No, les hipòtesis científiques, per ser-ho, han de ser rebutjables experimentalment i, en el cas de l’epidemiologia, això es veu amb el transcurs del temps, quan les noves dades mostren si les previsions s’han complert o no.

    Aquest principi de prudència s’observa en molts epidemiòlegs, com ara els que ens comuniquen gairebé diàriament les noves dades o els que expliquen en llenguatge planer quines mesures hem d’adoptar i ens les raonen. En aquest sentit destaca com a molt adequat el to que acostumen a mostrar els Drs. Fernando Simón, Antoni Trilla o Benito Almirante, entre d’altres, i que cito pel seu paper mediàtic. Tots ells juguen un paper professional molt prudent, d’incalculable valor en temps tan difícils com els estem vivint.

    Sobta, en canvi, el paper del Dr. Oriol Mitjà, que al meu entendre no troba el to adequat. En els mitjans públics catalans i com assessor de la Conselleria de Salut, el Dr.Mitjà ha adquirit un paper molt destacat que, malauradament, no es correspon amb el d’un assessor. Malgrat que a l’inici de la pandèmia SARS-2, el Dr. Oriol Mitjà va declarar al febrer que l’epidèmia podria no arribar aquí i que era més o menys com una grip, un mes més tard declarava la incompetència dels responsables del comitè d’emergència espanyol per fer front la crisi i en reclamava la dimissió dos dies després de l’entrada en vigor de l’estat d’alarma.

    El Sr. Mitjà va obviar que les competències en matèria de salut a Catalunya eren totalment de la Generalitat fins el decret d’alarma i que ara encara té tota la capacitat per comprar el material que fa falta a molts hospitals. La manca de material adequat ha estat una via de contagi dels sanitaris catalans en una proporció més elevada que a qualsevol altre lloc. El Sr. Mitjà, no va dir res quan es va obligar a 160.000 famílies amb dret a ajuts de menjador a trencar l’aïllament domiciliari per anar als ajuntaments a recollir les acreditacions quan a altres llocs de l’estat això es va fer via telèfon mòbil.

    El Sr. Mitjà té tot el dret a fer plantejaments polítics, però llavors queda exposat a la crítica política sobre els seus plantejaments i la seva opinió com a assessor científic queda devaluada per manca d’objectivitat. No es pot repicar i anar a la processó

    El Sr. Mitjà no ha dit res sobre el canvi dràstic de posició de la Generalitat sobre l’estatus de la conca d’Òdena, que ha passat en una setmana d’exigir mesures més dràstiques (per tota Catalunya) a demanar-ne el desconfinament, una mesura totalment en contra dels postulats dels Sr. Mitjà. Reclama, amb tota la raó, que cal fer tests per identificar contagiats asimptomàtics i trencar la via de contagi, però no ha proposat en públic que tots els aparells per fer RT-PCR d’Universitats i centres de recerca es posin a disposició de la Conselleria de Salut. La incompetència en organitzar aquesta tasca ha estat de les autoritats sanitàries catalanes. El Sr. Mitjà té tot el dret a fer plantejaments polítics, però llavors queda exposat a la crítica política sobre els seus plantejaments i la seva opinió com a assessor científic queda devaluada per manca d’objectivitat. No es pot repicar i anar a la processó.

    En relació a dos dels documents presentats pel Sr. Mitjà, caldria fer algunes apreciacions. La Generalitat, per exigir mesures més dràstiques al Gobierno, va presentar un document de Salut el dia 24 de març fent servir unes estimacions fetes pel Dr. Mitjà, amb el model SIR, segons el que, en el supòsit més favorable, el pic de nous casos es donarà el 12 d’abril i el nombre final de casos i morts seria molt elevat. Segons les dades que hi ha ara, podria ser que el pic s’hagi donat o el 31 de març o el 2 d’abril, ho sabrem més endavant.Com he comentat, no sembla adequat utilitzar una única modelització i cal contrastar amb altres modelitzacions, de la mateixa manera que, des del punt de vista estrictament sanitari, no és massa útil utilitzar la opinió d’un únic epidemiòleg doncs sol ser més consistent contrastar diferents opinions.

    Des del punt de vista estrictament sanitari, no és massa útil utilitzar la opinió d’un únic epidemiòleg doncs sol ser més consistent contrastar diferents opinions.

    El segon document que volia comentar és el presentat el dia 3 d’abril, anomenat Salida Coordinada del Confinamiento. Aquest és un document de treball, adaptat d’un pla andorrà, en què s’esmenten les mesures a adoptar i les tècniques a utilitzar per controlar tant possibles rebrots com per saber la immunització de la població. Sobten dues coses del document, la primera és que en el document es diu Revisiones por panel de epidemiólogos expertos en enfermedades transmisibles però sols el signen dos autors. De nou es troba a faltar una visió col·legiada de les mesures a prendre. L’altra cosa sobta del document és que no hi ha referències bibliogràfiques, essencials en un document de treball que han de revisar experts.

    Fins i tot en el document s’afirma que hi ha una baixa proporció de la població immunitzada (15%). Aquesta dada és una mitjana extreta d’un informe de l’Imperial College del dilluns 30 de març, i equivaldria a uns 7 milions d’immunitzats, amb una forquilla que va del milió i mig fins els 15 milions. Aquest informe ni es menciona en el document del Dr. Mitjà, així com tampoc l’àmplia forquilla.

    Una pandèmia com aquesta acaba posant tothom al seu lloc i caldrà, quan la superem, fer una anàlisi exhaustiva dels errors comesos per aprendre d’ells. Això ens inclou a tots com a societat, als epidemiòlegs que hauran de fer una anàlisi exclusivament científica i a les institucions que hauran de fer una anàlisi política de la gestió de la crisi i de l’adequació del sistema sanitari després d’una dècada de retallades de la despesa en sanitat pública.

    Lleonard Barrios Sanromà és ex-catedràtic, jubilat el passat setembre, de Biologia Cel·lular de la Universitat Autònoma de Barcelona

  • 1 mapa i 3 gràfics per seguir l’evolució del coronavirus a Catalunya

    Des de principis de març, la Covid-19 és present a Catalunya. El Departament de Salut, a través del portal de dades obertes de la Generalitat, ha fet públiques les dades de persones afectades pel coronavirus corresponents als tests que comptabilitza el sistema sanitari, així com el nombre de defuncions i d’altes de pacients.

    Aquestes dades, que també inclouen una segregació per edat, gènere, regió sanitària i àrea bàsica de salut (ABS) – la distribució administrativa amb la qual es gestiona el sistema sanitari català -, s’actualitzen cada tres hores. Amb elles, hem creat els següents gràfics d’actualització automàtica que permeten fer un seguiment permanent del virus a Catalunya.

    També pots seguir l’evolució del coronavirus a l’Estat espanyol i al món aquí.

    * Les dades s’han actualitzat automàticament fins el dia 31/05.

    El coronavirus va afectar primer les comarques de l’àrea metropolitana de Barcelona i la Conca d’Òdena. A principis d’abril, la seva presència va anar en augment també a l’Aran i la Pobla de Segur, el Gironès i la plana de Vic. El següent mapa interactiu mostra l’evolució de la taxa de casos positius acomulats per cada 100.000 habitants, per ABS.

    Tot i que la distribució per gènere dels positius per coronavirus és, a principis d’abril, igual per homes i dones, la distribució generacional no ho és tant. Les franges d’edat amb més casos de coronavirus entre els homes són dels 60 als 80 anys, mentre que per les dones la majoria estan entre els 40 i els 60 anys. També es pot veure a la següent piràmide que es fan més tests a dones encara que no resultin en més casos positius. Una explicació rau en el fet que les dones són majoria en la professió sanitària i d’assistència a la gent gran, uns dels sectors més exposats al virus i entre els que, per tant, es fan més proves.

    A principis d’abril, les comarques del Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre són les menys afectades. També són, juntament amb l’Alt Pirineu i l’Aran, les zones on el virus va arribar més tard. El gràfic següent mostra els nous casos positius registrats cada dia a les diferents regions.

  • El 20% de les visites ateses a l’Hospital de Cerdanya no són a residents de la zona

    En un vídeo penjat al compte de twitter de l’Hospital de la Cerdanya el seu director, el Dr. Francesc Bonet, ha denunciat que aquest cap de setmana ha pujat el nombre de pacients no domiciliats a la Cerdanya atesos al seu centre. Han volgut remarcar que la COVID-19 no fa vacances i han demanat a la població que mantingui el confinament i es quedi a casa. 

    Així el doctor Bonet ha comentat que l’Hospital està en «una situació de pdoer atendre aquells pacients sospitosos de COVID19 i les altres patologies habituals amb la mesura dels habitants que té l’Alta i Baixa Cerdanya, entre França i Catalunya, que és d’uns 30.000 habitants». Ha seguit dient que aquest cap de setmana i des d’uns dies abans, estan atentent un 20% de persones no residents a la Cerdanya, «el que posa en evidència que malgrat l’esforç dels policies la gent està venint cap a la nostra regió».

    Al final de la gravació ha demanat a la gent que no es desplaci per diversos motius: «esteu posant en risc les vostres famílies, esteu posant en risc la gent gran i esteu posant en risc la nostra regió que per la dimensió d’aquest hospital i pels recursos sanitaris de la zona estem en un estat de control de la pandèmia». «Si us plau quedeu-vos a casa i no us mogueu del lloc de residència», Ha acabat el Dr. Bonet.

    A banda, el president de la Generalitat, Quim Torra, ha dedicat unes paraules a la població en fer retuit al missatge del doctor Bonet dient que ell no ho diria amb paraules tan educades: