Just Deploy It!

Blog

  • Salut recorrerà el decret estatal sobre la prescripció infermera

    El conseller de Salut, Toni Comín, ha respòs a la demanda feta per les infermeres. Una setmana més tard després de que el col·lectiu es presentes a les portes de la conselleria per reclamar suport, el conseller s’ha reunit amb elles i els ha anunciat que recorreran el reial decret 954/2015 que regula la indicació, ús i autorització de la dispensació de medicaments i productes sanitaris d’ús humà per part de les infermeres.

    “Posarem un recurs contenciós administratiu contra el reial decret”, ha assegurat Comín en declaracions a la premsa a la sortida de la reunió. “Demanarem la suspensió cautelar de l’article 3.2 i de l’article 2.2”, ha assegurat. Aquests són els dos articles del decret que no permeten a les infermeres dispensar medicaments sense autorització del metge i que no permeten l’acreditació per la prescripció autònoma.

    [related url=http://diarisanitat.disquet.net/2016/01/28/les-infermeres-reclamen-que-el-govern-compleixi-la-promesa-de-regular-el-que-poden-prescriure/ blog=3]

    Més enllà de recórrer el decret espanyol, que al seu parer es va publicar amb “nocturnitat i traïdora”, ha assegurat que el seu departament aprovarà un decret català que reguli la prescripció infermera. “La situació jurídica de les infermeres des de l’aprovació del decret espanyol és delicada, i hem de posar més pressa i més urgència”, ha assegurat.  Tot i que no ha avançat el perfil del contingut d’aquest marc legal català, ha dit que la intenció és arribar a un acord que inclogui el màxim de professionals possibles.

    Poc després de la reunió de Comín amb el Consell dels Col·legis d’infermeres, el col·lectiu ja ha respòs a l’anunci del Departament de Salut. “Rebem positivament les intensions del conseller”, han assegurat en un comunicat, però demanen que es concreti el més urgent possible la data d’entrada en vigor del decret català i el seu contingut. Perquè, recordem, «corre pressa» solucionar la situació en la que es troben les professionals.

    “La norma catalana pot fer sortir a les infermeres de la incertesa en què es troben des del 23 de desembre” ha expressat Glòria Jodar, consellera del Consell de Col·legis Oficials d’Infermeres i Infermers de Catalunya.

    Les infermeres havien demanat al Departament de Salut la setmana passada, a través d’un manifest, que regulés la prescripció infermera de medicaments oposant-se al decret espanyol, que exigeix autorització per part del metge. Això suposa que no puguin, de forma autònoma, dispensar medicaments o productes sanitaris, com apòsits o cremes. Més de 40 entitats sanitàries que representen el col·lectiu van firmar el document.

    A banda d’aquestes dues mesures, el conseller també ha dit que serà necessari que es convoqui el Consell Interterritorial del Sistema Nacional de Salut, per poder queixar-se de les maneres en com ha actuat el ministeri. Comín ha dit que no té sentit que un reial decret aprovat a l’octubre no es faci públic fins al 23 de desembre amb un govern amb funcions i que canvi de contingut a últim moment.

  • Un 10% del pressupost públic sanitari de Barcelona es destina a empreses amb afany de lucre

    Més de 200 milions d’euros, o el que és el mateix, un 10% del pressupost públic destinat a la partida sanitària a la ciutat de Barcelona va a parar a mans d’empreses privades amb afany de lucre. Així ho han anunciat aquest divendres l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau i la comissionada de Salut Gemma Tarafa, durant la presentació de l’informe “Privatització i mercantilització en l’assitència sanitària pública a Barcelona”.

    El percentatge de diners públics que va a parar a mans de gestors privats amb afany de lucre és molt superior en el cas de l’atenció sociosanitària, on s’eleva fins al 48%, o en el cas del transport sanitari no urgent, on la gestió és 100% mercantil. És a dir, tot i que en alguns sectors, com l’hospitalari, els diners públics que van a entitats amb afany de lucre representen el 4,5% en altres sectors aquest transvasament de diners públics és molt major.

    “No es tracta d’una lluita entre la pública i la privada, es tracta dels diners públics recaptats pels impostos dels ciutadans que dirigim a entitats privades amb ànim de lucre. El que ens preocupa és com entitats públiques hem de poder garantir els principis d’equitat, de qualitat, de condicions laborals dels treballadors i en aquests casos això no ho veiem”, ha denunciat la comissionada de Salut, Gemma Tarafa.

    I ha afegit, en al·lusió a les primeres mesures adoptades pel nou conseller de Salut, Toni Comín, de treure els tres centres hospitals privats amb afany de lucre de la xarxa pública, que no es tracta de canviar quatre coses del model, sinó de replantejar-lo tot. I per això ha volgut posar èmfasi en que la privatització del sector va molt més enllà dels centres hospitalaris.

    L’estudi que avui ha presentat l’Ajuntament va ser encarregat després de què el nou govern arribes al consistori i tenia per objectiu veure quin és el grau de mercantilització de l’atenció sanitària pública a Barcelona. Els proveïdors sanitaris públics de la ciutat de Barcelona depenen del Departament de Salut de la Generalitat, i per tant és el CatSalut qui en la majoria de casos té les competències per contractar proveïdors i decidir la distribució dels pressupostos. Tot i així, a la capital catalana existeix el  Consorci Sanitària de Barcelona, un organisme constituït per la Generalitat (60%) i l’Ajuntament (40%) que és qui coordina i dirigeix els serveis sanitaris d’aquesta ciutat.

    L’informe conclou que un 4,5% del pressupost per atenció hospitalària va destinat en el cas de Barcelona a l’Hospital Universitari Sagrat Cor, propietat de l’empresa privada QuironSalud. En el cas de l’atenció primària un 10% dels diners públics va a entitats privades, les anomenades EBAs o EAPs, que són equips d’atenció primària amb afanys de lucre. En el cas de la salut mental predomina el sector privat no lucratiu tot i que un 20% del pressupost va a parar a empreses mercantils. Per últim pel que fa a l’atenció sociosanitària el predomini és del sector privat i recau en empreses com la Clínica Barceloneta, Hucasave, Centre Sanitari Palau, o l’empresa Nacare SA, entre d’altres.

    Altres casos com el servei de rehabilitació també està majoritàriament en mans d’entitats privades que ofereixen aquest servei a través de pressupost públic (55%) o l’atenció a la insuficiència renal, que costa 35 milions d’euros, i que es gestionada en un 100% per empreses privades.

    Augmenten les privatitzacions durant la crisis

     “Una altre de les raons per les quals hem fet aquest estudi és perquè durant els últims 6 o 8 anys hem sentit que ens deien que no hi havia privatització i que tenim el model més eficient i volíem veure-ho”, ha dit Tarafa a l’inici del seu discurs. En contra del que els darrers consellers han afirmat als darrers anys, el pressupost públic destinat a empreses amb ànim de lucre ha incrementat durant els anys de crisi. De fet, mentre que tots els actors públics han vist com es reduïa el seu pressupost durant el període que va del 2009 al 2014, en un 8,5% en el cas de l’ICS per exemple, el pressupost públic per a empreses mercantils ha augmentat més d’un 25% durant aquests anys. “Lluny d’anar a la baixa la privatització ha anat en augment els darrers anys”, ha dit la comissionada de Salut.

    Una altra de les conclusions de l’informe és que a Barcelona predomina l’atenció hospitalària per sobre de les altres. De fet, més de la meitat del pressupost públic va destinat a aquesta atenció. Els diners destinats a hospitals estan molt per damunt dels que es destinen a l’atenció primària. A més, mentre que la retallada en aquests darrers anys ha estat d’un 3% en el cas del pressupost pels centres hospitalaris, ha sigut d’un 21% en el cas de l’atenció primària.

    “Hem de veure com redirigim el model hospitalari cap a un centrat en l’atenció primària”, ha dit Tarafa. I ha afegit que per fer-ho cal treballar conjuntament amb la Generalitat. I ha recordat que els models sanitaris més eficients són els que reforcen l’atenció primària, la comunitària i la salut pública i això, ha dit, no es veu reflectit en els pressupostos.

  • La pressió assistencial porta els metges de l’Hospital de Palamós a convocar vaga

    “Et puc dir en tres minuts que tens un càncer de còlon i que la setmana que ve t’operem?”, pregunta el doctor Antoni Duran, delegat de Metges de Catalunya a l’Hospital de Palamós per exemplificar la pressió assistencial que pateixen els metges d’aquest centre on ell treballa. Els metges estan cansats, diuen, de que no s’escoltin les seves demandes i per això han decidit convocar una jornada de vaga de quatre hores un matí, un dia que encara està per decidir però que apunten serà entre el 14 i el 18 de març. Duran ha informat de què ja han començat les gestions pertinents per dur a terme aquesta mobilització.

    Des de fa anys els facultatius demanen a la gerència una millora de les seves condicions laborals, que s’han deteriorat ens els darrers anys, per solucionar els problemes de pressió assistencial i precarietat laboral que pateixen. Problemes que com expliquen, afecten la qualitat de l’assistència i al dia a dia dels professionals. És per això que la setmana passada, en una trobada de metges d’aquest centre del Baix Empordà, els professionals van decidir, amb un 69,3% dels vots a favor convocar una vaga de treball de quatre hores. “Estem cansats”, ha confessat el delegat de Metges de Catalunya de l’Hospital de Palamós en declaracions a Catalunya Plural.

    La reestructuració del model de transport sanitari, de fa tres mesos, ha estat per ells “la gota que ha fet vessar el got”. La falta de resposta per part de la direcció els ha portat també a recórrer els tribunals per demanar allò que, segons diuen, ja està acordat en el conveni de treball de la sanitat concertada catalana.

    “Hi ha companys que han marxat a causa d’aquesta situació”, explica Duran. De fet, segons diu, dos metges d’urgències que treballaven al SEM (Sistema d’Emergències Mèdiques de Catalunya) van marxar d’ençà de la reforma del transport sanitari. També ho va fer una ginecòloga, segons explica, perquè va preferir anar a treballar a la privada. I per últim ho farà una pediatra, que, segons explica Duran, va decidir que marxaria després de la pressió viscuda arran del brot de bronquiolitis el desembre. “Els pediatres demanaven reforços a les tardes i el cap del servei els responia que no eren capaços d’aguantar la pressió assistencial, quan tenies a nens esperant entre quatre i cinc hores per ser atesos”, reivindica Duran. La marxa de professionals que fa molts anys que treballen al centre i que s’han format allí és una de les conseqüències de les condicions que pateixen els metges.

    El dia a dia dels metges

    “A vegades s’afegeixen malalts a les llistes de visites i amb els temps que ens queden és impossible passar visita, acabes fent esperar el malalt i treballant una hora més”, es queixa Duran. A banda d’aquesta sobrecàrrega de pacients explica que en algunes especialitats hi ha realment una manca d’especialistes. És el cas dels radiòlegs, que explica, han de córrer entre prova i prova per tenir temps a arribar a tot. “Això té el risc de què ens passin per alt coses al moment de fer el diagnòstic, no dic que passi però podria passar. I si passa, és per què al metge se li ha passat o per la pressió assistencial que té aquest professional que ha d’arribar a tot i no pot?”, reflexiona. I diu que per algunes especialitats la segona visita té un temps d’espera d’un any, com és el cas de reumatologia.

    Un altre dels problemes afegits d’ençà que va arriba la crisi i de què el CatSalut comences a pagar menys als centres concertats, és el canvi a l’hora d’establir les guàrdies. Fins al 2011 els cirurgians i traumatòlegs majors de 50 anys deixaven de fer guàrdia, tal com indica el conveni dels treballadors, però per culpa de l’envelliment de la plantilla i perquè no es contracten persones noves, la direcció del centre va decidir que a partir dels 50 anys també haurien de fer guàrdies,  però serien de localització. És a dir, a les hores de guàrdia els metges estan a casa, pendents de si els truquen per anar a l’hospital. Com aquestes en poden arribar a fer fins a quatre cada mes.

    “Tinc 59 anys, la meva capacitat mental a les quatre del matí no és la mateixa que la d’un jove de 30. Hi ha dies que a les onze de la nit estic dormint. La capacitat intel·lectual d’una persona cansada no és la mateixa”, descriu Duran. Per aquest cirurgià, el fet d’haver de seguir fent guàrdies amb aquesta edat comporta estar lligat de per vida amb l’hospital. A més, assegura que el fet de què siguin localitzades i no físiques fa que es perdi qualitat assistencial perquè el metge no està allí al moment en que se’l necessita, pot tardar fins a 30 minuts.

    En el cas dels pediatres i els metges interins es va decidir mantenir la idea d’ajornar les guàrdies a partir dels 50 anys però van decidir que aquestes es pagarien diferent, menys hores comptabilitzarien com a guàrdia i es pagarien doncs com a hores ordinàries, per tant els professionals cobren menys per guàrdia realitzada.

    “El 2014 un uròleg, també afectat pel tema de guàrdies localitzades, ho va plantejar a la direcció, no li van fer cas i ho vam portar a judici, encara estem pendent de la sentència”, explica Duran.

    Per tot això, la primera demanda que fan aquests metges és que la gerència accedeixi a repassar tots els serveis, planta per planta, per veure el problema de sobrecàrrega i mostrar voluntat per solucionar-ho.

  • Salut analitzarà indicadors de desigualtat per reordenar els recursos per a la primària

    L’Índex d’atur o el nivell d’estudis dels ciutadans en àrees territorials són indicadors, entre altres, que determinaran quins són els recursos sanitaris que necessita la població de cadascuna de les 375 àrees de salut -unitats territorials en les que s’organitza l’atenció primària- en les que està organitzat el mapa sanitari català. Aquesta és la idea que hi ha darrere l’estudi que la conselleria de Salut ha encarregat ara a l’AQuAS, un estudi que recollirà informació a partir de diferents indicadors socioeconòmics i que ha de servir per fer un mapa de quines són les necessitats en termes de recursos sanitaris de la població.

    L’objectiu, segons ha explicat aquest dijous el conseller de Salut Toni Comín, és fer una reordenació dels recursos a les àrees bàsiques de salut en funció de les necessitats detectades. «Les necessitats de la població són diferents en funció de la seva situació social i econòmica», ha assegurat Comín durant una visita al CAP La Mina, que està en fase de construcció i que està previst que s’inauguri el 2017.

    Fins ara a l’hora d’assignar la població a les àrees bàsiques de salut es tenien en compte indicadors com la població, l’envelliment, la dispersió i la renda mitjana d’aquella zona. «Ara volem aprofundir en això, volem posar el factor desigualtat a les nostres polítiques», ha dit el conseller. Segons ell fins ara la distribució de recursos no s’ha fet amb indicadors «prou exactes» ni prou «a fons» i per això es tindran en compte indicadors de desigualtat. Entre aquests determinants hi haurà el nivell d’atur de la població, el nivell d’estudis dels usuaris o el nombre de joves que no han acabat l’ensenyament obligatori. Qui ja ha fet informes en la línia que ara vol seguir Salut és l’Agència de Salut Pública de Barcelona, que per exemple va incorporar l’InfoABS, que conté indicadors sòcio-demogràfics, de mortalitat i de morbiditat per a les 66 Àrees Bàsiques de Salut, els 10 sectors sanitaris i tota la ciutat de Barcelona.

    L’informe en el què ha començat a treballar ja l’AQuAS estarà llest abans de l’estiu, segons el calendari previst per Salut. L’encarregat de traduir les necessitats detectades en una ordenació o reordenació dels recursos d’atenció primària -tant en termes de personal com d’equipament- serà el Servei Català de la Salut. «Intentarem combinar dos tipus de solucions: l’increment de recursos i la redistribució de recursos existents, però són decisions que no prendrem fins que tinguem tota la informació sobre la taula», ha explicat Comín, que ha estat prudent i no ha volgut apuntar possibles mesures concretes.

    Amb tot ha posat com a exemple el CAP de la Mina, que té una població assignada de prop de 16.000 persones quan l’assignació mitjana en un CAP estàndard és de 30.000. «Es tracta de què els metges tinguin menys població per atendre quan aquesta població té una càrrega de necessitats més alta», ha apuntat.

    Segons dades de la memòria del CatSalut de 2014 Catalunya va registrar més de 45 milions de visites a Centres d’Atenció Primària -més de la meitat a la Regió Sanitària de Barcelona- i la mitjana és de 8 visites per habitant. Amb tot el 36,8% de les visites el van generar majors de 64 anys.

  • Un informe planteja la necessitat de repensar la interacció público-privada a la sanitat

    El cas de Barnaclínic (un centre privat dins d’un centre públic que comparteix espai físic i professionals), les retallades en sanitat (més de 1.300 milions des del 2010) o les derivacions d’hospitals públics a centres privats en els darrers anys, entre d’altres, han propiciat el qüestionament des de diferents sectors del model sanitari català. Per exemple, s’ha optat per descongestionar les llistes d’espera a través de les derivacions d’intervencions quirúrgiques a centres privats, com passa amb les derivacions del Parc Taulí de Sabadell (hospital de gestió pública) a la Clínica del Vallès o l’Hospital General de Catalunya (HGC), centres que són propietat del grup Quiron Salud però que formen part de la xarxa d’utilització pública i tenen concerts amb el Servei Català de la Salut per la prestació de serveis. O amb les derivacions de diversos centres públics a l’Hospital Sagrat Cor, també propietat de Quiron Salud.

    El qüestionament o el debat sobre el sistema sanitari català que es comença a articular amb la Llei d’Ordenació Sanitària de Catalunya (LOSC) aprovada el 1990 ha perseguit l’exconseller Boi Ruiz fins l’últim dia en el càrrec i persegueix ara al seu successor Toni Comín, que va admetre en compareixença parlamentària la setmana passada que l a diversitat de proveïdors que integren el SISCAT -centres públics i privats amb ànim i sense ànim de lucre- «és un repte».

    Regenerar el sistema sanitari públic català

    És la interacció público-privada en sanitat positiva per l’interès públic, dels ciutadans? Com s’ha d’abordar aquesta relació? Quines són les conseqüències que se’n deriven? Aquestes són algunes de les preguntes que planteja un informe de la Fundació Víctor Grífols i Lucas presentat aquest dimarts a Barcelona. L’informe, que es publica ara perquè des de la fundació consideren que en un context com l’actual les retallades dels darrers anys han reobert el debat públic-privat, és «indispensable» encetar una reflexió i quina hauria de ser la relació entre els elements públics i privats de la sanitat catalana.

    «Hauríem d’aprofitar la crisi per revisar què és allò que necessita una reforma», ha dit la presidenta de la Fundació, Victòria Camps, en l’acte de presentació. Segons ella, el debat està carregat d’ideologia i sovint es parla de privatització utilitzant el terme de manera confusa. «Cal trobar l’equilibri entre l’equitat en l’accés i l’eficiència dels diners públics», ha remarcat Camps.

    Per encetar aquest debat, però, l’informe avisa en les primeres pàgines de la necessitat de deixar de banda prejudicis com els que afirmen que «la gestió privada és eficient mentre la pública no ho és ni pot ser-ho» o, al contrari, el que diu que «la gestió privada no pot deixar anteposar l’afany de lucre i l’interès empresarial al servei públic».

    Més transparència, controls i millores en la concertació

    Una de les realitats que sí que constata l’informe, més enllà de plantejar reflexions, és la necessitat de més transparència en el sistema sanitari i la seva gestió. «Tots els concerts haurien d’estar publicats al web», ha assegurat Guillem López Casanovas, catedràtic d’Economia de la Universitat Pompeu Fabra. A banda d’una manca de transparència, tant López Casanovas com Camps han coincidit a subratllar que el que més falla «a casa nostra són sobretot els controls interns i per això té lloc la corrupció», ha dit Camps durant la seva intervenció, problema al que segons ella cal fer-hi front amb més autoregulació per part dels professionals però també amb controls externs, auditories.

    També s’apunta que cal millorar les pràctiques de concertació i en aquest sentit López Casanovas ha reivindicat la necessitat d’adaptar urgentment la directiva europea 2014/24/UE sobre contractació de serveis sanitaris públics socials i sanitaris. Ja el passat 11 de setembre diverses persones, entre les quals el mateix López Casanovas o l’actual director del CatSalut David Elvira, van fer una crida perquè així sigui « de manera que esdevingui garantia que totes les entitats dependents de la Generalitat, d’ajuntaments i/o del tercer sector, que treballin amb finançament públic, ho facin amb els nivells de cooperació i integració adequats per al benestar i cohesió social de la ciutadania de Catalunya».

  • «L’OMS no va declarar l’emergència d’ebola fins al primer cas d’un occidental»

    L’epidèmia d’ebola més mortífera a l’Àfrica occidental es va emportar 11.300 vides i va infectar a 17.300 persones més que van aconseguir superar-ho. A gairebé dos anys de l’inici d’aquest brot, que ressuscitava la malaltia al continent després de quaranta anys de la seva arribada, hem conversat sobre les lliçons que hem après d’aquesta epidèmia amb Luis Encinas, expert de Metges Sense Fronteres en ebola.

    Encinas reflexiona sobre les lliçons, en plural, perquè són diverses. «El que hem après és que el que no havia de passar ha passat», deixa anar d’entrada. El virus de l’ebola i l’abast de l’epidèmia, així com la rapidesa amb la qual avançava, va agafar per sorpresa a tothom, incloent als que tenien més experiència, assegura.

    1. Activar totes les alertes a temps

    El fet de desconèixer la malaltia geogràficament, culturalment i oficialment, que comporta ja un temps per posar els mecanismes d’atenció i que saltin les alertes, va retardar la reacció davant l’emergència. Segons ell l’alerta de l’OMS va arribar molt tard. «Hem tingut un problema i és que des del principi no hem fet el mateix diagnòstic de gravetat. Nosaltres l’1 d’abril de 2014 ja parlàvem d’una situació sense precedents i la resposta va trigar molt».

    «Recordo al març de 2014 a Guinea, érem molt pocs experts i se’ns en va anar de les mans ràpidament: no teníem la capacitat de tenir equips que poguessin respondre, fer exploratòries», es queixa. No obstant això, hi ha altres motius, més enllà del desconeixement, que per a ell expliquen la tardança en la reacció. «Això és difícil d’escoltar però la declaració d’emergència mundial de salut pública de part de l’OMS no arriba fins a uns dies després del primer cas d’un occidental. Sí que ho va declarar localment però fins llavors el discurs era més positiu, d»això en un parell de mesos s’acaba’ i nosaltres dèiem que la situació estava fora de control i que hi havia un esclat de nous casos i un caos sobre la regió» .

    2. Sense nous fàrmacs la situació continuarà

    Una reflexió necessària per al Luis passa per adonar-se que el pacient i/o la seva comunitat no han estat posats a la taula de decisions de canvis culturals. «Això és molt important perquè en certes zones hi ha ritus i creences molt seculars i això no es canvia així, d’un dia per l’altre».

    El desenvolupament de nous fàrmacs, de vacunes, també ha arribat molt tard. «Ha hagut d’arribar al primer món el primer cas perquè es disparin els interessos», lamenta. De fet, segons una altra informació recollida per MSF, Espanya va quedar en el lloc número 23 de la llista de donants, destinant menys fons a la lluita contra l’epidèmia en terreny que a la resposta nacional després de detectar tres casos. «Sense diners i sense atenció política i mediàtica en termes de desenvolupar nous fàrmacs això continuarà així», lamenta el professional.

    3. L’ebola es va emportar la confiança de la població

    Quan parlem sorgeix en la conversa el grau de vulnerabilitat de la població dels països on l’ebola va colpejar amb força. «No oblidem que estem parlant de dos països, per exemple, Sierra Leone i Libèria, que fa deu o dotze anys estaven en plena guerra civil, on les acusacions i les denúncies eren el dia a dia», diu. Això ajuda a entendre que en el moment que arriba el brot de l’ebola, el 2014 el sistema sanitari s’estava començant a desenvolupar tímidament. L’entrada letal del virus va provocar «por, pànic, desconfiança», en paraules seves. «No hem d’oblidar que l’ebola al principi no tenia ni tractament ni vacuna i que avui en dia només tenim una de les vacunes que hipotèticament podria protegir en un cert context i encara en fase d’assaig clínic. Hem fet un pas de gegant en dos anys però què hem fet en quaranta?

    4. Millor sobrereaccionar que no reaccionar o fer-ho malament

    [destacat]»És millor sobrereaccionar que no reaccionar o fer-ho malament»[/destacat] Preguntat per quina imatge no pot repetir-se, Encinas diu: «Tots els mecanismes d’alerta del moment zero al moment cent». Per a ell «és millor sobrereaccionar que no reaccionar o fer-ho malament». En el moment que hi ha un dubte s’investiga, es posa el material per protegir els que estan fent la investigació, es forma el personal…Cal prendre mesures de protecció i posar en marxa els mecanismes d’alerta quan cal», insisteix.

    5. La lluita contra l’ebola no ha acabat

    «Això encara no ha acabat, m’agradaria que posessis èmfasi en això», em diu. Fins fa poc hi havia certa percepció que la situació estava controlada però pocs dies després que es declarés la fi de l’ebola a l’Àfrica Occidental s’han tornat a detectar casos. «Si després de dos dies que es declari l’epidèmia es detecten nous caso, allà hi ha alguna cosa que no funciona, no vol dir que un ho hagi fet bé o un altre malament, hi ha països on les condicions són més òptimes però hi ha certs centres de salut que no tenen ni guants. L’ebola ha provocat en alguns llocs una força de reacció ràpida mentre que altres han quedat més oblidats. Parlar de control quan encara hi ha un país en crisi…un sol cas d’ebola positiu és factible, i aquí no només n’hi va haver un».

    6. Construir sistemes de salut forts

    A Luis Encinas li fa por l’endemà, per al qual considera que s’ha de recuperar la confiança de la gent en els centres de salut per evitar així més morts. «Cal veure quants dels morts que hem comptabilitzat han mort de malària, de parts complicats, infeccions respiratòries que s’han complicat o morts perquè hi havia por a anar als centres de salut, on la gent tenia por anar perquè es contaminava». Defensa la construcció d’un sistema de salut fort en els països arrasats pel virus però assegura que s’ha de fer «amb saviesa». «Estem parlant d’un país on està tot destrossat i on tenim indicadors de salut per sota de la mitjana acceptable i on tenim cinquanta vegades menys metges que fins i tot abans de l’epidèmia».

    7. La salut ha de ser un bé comú

    Surt a la conversa, a mode comparatiu i salvant les distàncies, el virus de la Zika i la reacció que està havent-hi a nivell internacional i en els països afectats. «Els països afectats tenen sistemes de salut més forts. No estem parlant de Zika a República Centreafricana. Parlem de països emergents amb capacitat de tractament, sistemes de salut mitjans o forts, credibilitat i més pressupost. Desafortunadament la salut no és un bé comú i depèn de la capacitat d’un país de protegir-se «, conclou.

  • Com pot acabar Salut amb les derivacions del Parc Taulí a la privada?

    El nou conseller de salut, Toní Comín, s’ha estrenat a la comissió de salut del Parlament de Catalunya amb una declaració contundent. El Departament de Salut traurà dos centres de titularitat privada amb afany de lucre del SISCAT, la xarxa d’utilització pública. Ha concretat, de fet, que serà el 22 de febrer, quan se celebra el pròxim consell d’administració del CatSalut, quan la Clínica del Vallès i l’Hospital General de Catalunya, els dos de l’empresa quironsalud, sortiran del SISCAT. «És el pas més important en termes de reforçar el caràcter públic del sistema sanitari», ha dit el conseller. Ara bé, que aquests dos centres quedin fora del SISCAT no vol dir que els contractes que actualment té el Catsalut amb aquesta empresa quedin d’un dia per l’altre rescindits.

    Així ho constaten des de l’Hospital Parc Taulí de Sabadell, el centre públic de referència que més derivacions fa a aquests dos hospitals privats. Com han explicat des del departament de comunicació a Catalunya Plural, el Catsalut els va informar que no es renovaria el contracte amb la Clínica del Vallès, i que per tant tots els pacients que es deriven serien absorbits de nou pel Taulí. Això si, es deixaria de fer a l’agost, quan acaba el contracte, no al febrer. I tot i així, des de comunicació del Taulí confirmen que la data es podria retardar si d’aquí a l’agost no s’han tingut els recursos o la capacitat per absorbir tota l’activitat derivada. És a dir, aquests dos centres quedaran fora del SISCAT però els contractes es mantindran, de moment.

    La direcció del Taulí no ha rebut encara instruccions pel que fa a les derivacions a l’Hospital General de Catalunya ni s’han concretat els detalls de l’anunci que aquest dijous ha fet el conseller. Salut no ha dit si es dotarà de més recursos al Taulí o què passarà amb els malalts que es deriven als centres privats, que són molts.

    Fa uns mesos Catalunya Plural parlava de les derivacions que fa el centre públic a aquests dos hospitals de titularitat privada. En total, només al primer semestre de 2015 el Taulí havia derivat  1.607 operacions quirúrgiques a la Clínica del Vallès. Aquestes derivacions es van continuar realitzant a l’estiu mentre l’hospital mantenia quiròfans inutilitzats. Les derivacions per hospitalització també es seguien fent tot i que hi havia al voltant de 90 llits tancats. Pocs dies després de la denuncia feta pels treballadors a Catalunya Plural l’hospital va decidir reobrir 12 llits, degut en part, a la forta pressió assistencial del servei d’urgències que contínuament se satura a causa de la falta de drenatge dels pacients a planta.

    “Celebrem la notícia, però volem més respostes. Què passarà amb els malalts del Taulí quan les urgències estiguin saturades i els llits de planta plens? Què passarà amb les llistes d’espera? Tornaran a créixer un altre cop? Què passarà amb els cirurgians que anem a operar a l’Hospital General de Catalunya a pacients del Taulí?”, reflexiona Jorge Serrano, president del Comitè d’empresa del Taulí a Catalunya Plural. Per la seva banda el Departament de Salut no ha respòs a aquest diari sobre aquesta qüestió.

    Pot la pública absorbir tota l’activitat?

    “Està clar que per assumir tota l’activitat s’ha de rearmar (el Taulí) i es pot fer amb els recursos que no destines a la privada, ja que no els compres activitat a ells”, declara Isabel Vallet, del grup de treball de salut de la CUP a Catalunya Plural. Per això, segons ella és necessari no només fer fora del SISCAT els centres com la Clínica del Vallès o l’Hospital General, sinó tota aquella activitat que es faci amb ànim  de lucre. Com és el cas de l’Hospital Clínic, amb la seva ala privada, el BarnaClínic o altres fundacions privades que estan dins del sistema, com la Clínica de Girona. “Amb els centres ICS (de l’Institut Català de la Salut) a ple rendiment l’activitat a derivar seria molt menor”, explica Vallet. I recorda que si aquestes derivacions es fan és perquè el Catsalut així ho vol. “El que no té sentit és tenir 300 llits i quiròfans tancats a Vall d’Hebron, i personal al carrer i comprar activitat a les multinacionals”, ha afegit.

    Josep Martí, fundador del Centre d’Anàlisi i Programes Sanitaris (CAPS) i representant de l’Ajuntament de Barcelona al Consorci Sanitari de Barcelona, està d’acord que la manera de revertir aquesta activitat és destinant els recursos que ara van a la privada als centres públics. “Els recursos que anaven a la Clínica del Vallès i a l’Hospital General haurien d’anar al Taulí i s’hauria de planificar de quina forma el Taulí pot absorbir aquesta activitat”, ha dit en declaracions a Catalunya Plural.

    Martí està molt convençut que, en contra del que solia defensar l’exconseller Boi Ruiz, entre els centres públics i aquells sense afany de lucre es pot absorbir tota l’activitat. “Si surt la Clínica Sagrat Cor del SISCAT es pot repartir l’activitat pública que feia aquest centre entre el Clínic, Vall d’Hebron o la Clínica Plató, que és privada però almenys sense afany de lucre”, explica.

    De fet Martí diu que l’Hospital Vall d’Hebron ja ha rebut l’ordre de deixar de derivar pacients al Sagrat Cor. Una pràctica que sobretot es va començar a fer el 2014. Abans aquestes derivacions es feien a la Clínica Sant Rafael, sense ànim de lucre.

    El Jorge Serrano, del comitè d’empresa del Taulí també ho té clar. “Falten recursos necessitem els recursos econòmics que es deriven”, ha dit. Serrano recorda que des del Taulí es deriven al voltant de 2.500 intervencions quirúrgiques i 1.000 hospitalitzacions a la Clínica del Vallès i al voltant de 500 intervencions a l’Hospital General. Per això, si aquesta activitat torna al Taulí diu que és imprescindible augmentar els recursos. Perquè a més, recorda que el Taulí pateix “un dèficit clar i estructural de llits”. En total hi ha 1,7 llits per cada 1.000 habitants quan en principi tocaria a més de 3, explica.

     “Hi ha dies que els malalts que han estat operats han de passar la nit a la sala de despertar perquè no poden ser ingressats. La setmana passat hi havia 9 pacients en aquesta situació”, reivindica. A banda dels recursos aquest cirurgià diu que seria necessari ampliar les infraestructures del centre o bé pensar en obrir un altre centre públic que pugui absorbir pacients de la zona. “No es poden dilatar més les coses, ara han d’arribar els diners i fer un bon estudi per veure com hem de fer tot això”, ha expressat.

    “El problema de les derivacions també es deu al mal sistema de pagament que hi ha”, explica per la seva banda Martí. L’exconseller solia argumentar que els centres privats ofereixen millors  preus que els públics i que per tant sortia més barat. “Això és cert, però perquè les altes hospitalàries es paguen depenent de la complexitat del centre, les intervencions tenen un preu diferent a cada centre”, explica Martí.  Això vol dir que una operació de galindons, malgrat ser senzilla val molt més a l’Hospital Vall d’Hebron que al Sagrat Cor ja que l’Hospital Vall d’Hebron és un centre de més complexitat, doncs té UCI, unitat de cremats, o altres unitats més especialitzades. “Per això és important canviar el sistema de pagament i pagar el mateix per cada intervenció”, opina ell.

    Si més no, després de les declaracions del conseller ara queda pendent concretar de quina forma aquests centres de titularitat privada quedaran fora del SISCAT i de quina forma l’activitat que fan tornarà al sistema públic.

  • Toni Comín: «No volem definir un nou model, volem definir de nou el model»

    Si Toni Comín es perfilava com el conseller que volia recuperar la confiança en el sistema públic, aquesta intenció s’ha tornat a veure en la seva primera i llarga intervenció a la Comissió de Salut al Parlament. Al llarg d’una hora i mitja Comín ha intentat no deixar-se cap punt important en un intent de seduir a la resta de grups parlamentaris: «Estem parlant de la salut de manera integral, de l’estat complet de salut física, mental i social. També hem de tenir present la desigualtat social i econòmica a l’hora de plantejar les nostres polítiques, els determinants socials de la salut».

    «No volem definir un nou model, volem definir de nou el model», ha dit el conseller cap al final de la seva intervenció a mode de resum. El model assistencial, segons Comín, ha de ser «universal, equitatiu, públic, divers, transparent, d’excel·lència i sostenible». En aquesta línia, una de les mesures que ha anunciat aquest dijous és la de treballar en una norma que blindi la universalitat de la sanitat, més enllà de les dues instruccions que el Departament ha fet com a reacció al RDL 16/2012 d’exclusió sanitària i durant les quals consten casos d’exclusió a Catalunya, com ha recollit aquest diari i com han denunciat en reiterades ocasions la Pasucat.

    Compromís de mantenir els temps de garantia de llistes d’espera

    Més enllà de reduir les llistes, el compromís del govern passa per complir tant els temps de garantia com els de referència. «El percentatge de compliment és molt alt però no és absolut», ha admès respecte la situació d’espera actual. Per tal de complir amb la proposta de Junts pel Sí en el pla de xoc de reduir en un 50% el temps mig d’espera per a proves diagnòstiques i un 10% les llistes per a intervencions quirúrgiques es destinaran 100 dels 270 milions del pla de xoc. Sobre les llistes d’espera Comín ha insistit també en la necessitat de fer un model transparent, de dades obertes.

    Desprivatització del sistema públic i derivacions

    Un dels punts del pla de xoc més trencador amb les polítiques de l’anterior govern és el que es proposa desprivatitzar el SISCAT, és a dir, treure del sistema sanitari d’utilització pública aquells operadors privats que tinguin afany de lucre.

    Per Comín la diversitat de proveïdors que integren el SISCAT -la xarxa d’hospitals d’utilització pública- és un repte però assegura que la complexitat «no ha de ser l’excusa de l’opacitat» i ha matisat que «cadascú ha de fer el seu paper i que «a partir d’avui» cap proveïdor tindrà avantatges respecte un altre. Sobre les derivacions Comín ha dit que totes aquelles que no responguin a un principi d’eficiència no estan justificades. «Si una derivació suposa un increment de costos ningú no la voldrà», ha dit. Des de l’oposició Escarp li ha demanat que aclareixi si farà derivacions encara que el centre disposi de recursos per assumir-ho.

    Una de les veus més crítiques de l’oposició en aquest aspecte ha estat la diputada de la CUP Eulàlia Reguant, que li ha recordat a Comín que «no és cap novetat que diferim profundament del model de gestió». Recuperant una intervenció de l’exdiputada de la formació anticapitalista Isabel Vallet, Reguant ha dit que el model de gestió actual és «el model facilitador del procés progressiu de privatització. Aquesta lògica ha sentat les bases de la denominada Nova Gestió Pública». Respecte la proposta de treure del SISCAT els centres de titularitat privada amb afany de lucre, la diputada de la CUP ha insistit que també caldria analitzar els centres privats sense ànim de lucre. «El grup Quirón Salud ( IDC Salud) ha passat dels 56M el 2008 a gairebé 82 el 2013. La reducció de les llistes s’ha fet gràcies a alimentar el negoci privat però sobretot clíniques privades, com la Clínica del Vallès«, ha dit Reguant. En al·lusió a la intervenció de Reguant, Comín ha anunciat que la Clínica del Vallès deixarà d’assumir derivacions del Parc Taulí de Sabadell aquest mateix mes.

    Empoderar l’Atenció Primària

    D’altra banda el conseller de Salut també ha destacat que cal empoderar l’atenció primària i que aquesta sigui objecte de transformació profunda, ja que és «la columna vertebral» del sistema sanitari. En aquest sentit ha parlat de fer un pla estratègic per dotar la primària de més autonomia de gestió i més autonomia de compra. Comín ha demanat maduresa als ajuntaments per fer front a les demandes dels CAPS i CUAPS i ha insistit que les decisions han de ser preses després d’un procés de deliberació.»Si realment volem empoderar la primària fem el que ha de ser la primària, basada en la proximitat i el territori, també en salut mental», li ha respòs Assumpta Escarp del PSC.  Jorge Soler, metge de família i diputat de Ciutadans, li ha suggerit que si de veritat vol empoderar l’atenció primària la blindi amb una major dotació pressupostària.

    Una llei de salut i social de Catalunya

    En l’última fulla de la seva intervenció, Comín ha destacat l’infrafinançament crònic del Departament de Salut des de fa 35 anys. « Estem en un moment de transició nacional. En salut un té la sensació que ja ens assemblem molt a la situació pròpia d’un estat independent perquè tenim un estat competencial molt alt, la diferència principal és la insuficiència pressupostària», s’ha queixat. 

    «Què ens falta?», s’ha preguntat Comín. Segons ell, una de les eines que manquen és una A gència Catalana del Medicament i Productes Sanitaris, en la qual ha assegurat que ja s’hi està treballant. «Tornem a l’essència i mirem quines són les bases de les que no hauríem d’haver marxat, aprenem de l’experiència i fem la llei del segle XXI de salut», ha conclòs Comín en la seva primera intervenció. També Comín ha explicat que pel Pla de Salut 2016-2020, el govern disposa d’un document de bases i vol construir el nou pla de salut des del consens, obrint la seva redacció a la millora i la revisió abans de ser aprovat. 

    La corrupció, absent en el discurs

    Des de l’oposició, Ciutadans i Catalunya Sí que es Pot han lamentat que el conseller no hagi parlat de corrupció en el seu discurs inicial. Jorge Soler de Ciutadans ha assegurat que cal despolititzar la sanitat i actuar amb més rapidesa i contundència amb els corruptes. Per la seva banda, Albano Dante, de Catalunya Sí que es Pot, ha recordat que «la corrupció és sistèmica i fa anys que la conselleria mira cap a un altre costat».

    En els darrers anys s’han destapat diversos casos de corrupció relacionats amb la sanitat catalana. En un dels principals, el cas Innova, hi estan imputats l’expresident de l’ICS Carles Manté i l’exdirector del CatSalut Josep Prat. Recentment va ser destapat el cas de les pròtesis caducades de la marca Traiber.

  • El difícil accés a la sanitat fora de la cartera de serveis públics

    «Hi ha coses que encara que siguin de primera necessitat no pots pagar. Ni un empastament tant sols, perquè amb prou feines arribes a final de mes», relata Isabel Sánchez a Catalunya Plural. La Isabel té 56 anys i és una de les beneficiàries de programes de Creu Roja Catalunya des de fa un parell d’anys. El 2007 va tenir un infart i encara que després d’una llarga recuperació es va reincorporar al mercat laboral temps després va haver de deixar-ho perquè la seva salut es deteriorava. Ara rep una ajuda del Servei d’Ocupació de Catalunya de 480 euros al mes, uns diners que no li permeten pagar alguns serveis bàsics que, tot i que afecten a la salut, no es troben dins de la cartera de serveis bàsics de la sanitat pública. És el cas, per exemple, de l’atenció odontològica.

    Segons l’Observatori de Vulnerabilidad de Creu Roja el 81,4% de les persones ateses per l’entitat tenen problemes de salut bucodental, i en canvi no poden pagar-se els serveis odontològics requerits. «El dret a la salut està contemplat en l’article 25 de la Declaració Universal dels Drets humans, però amb la situació actual no queda del tot garantit», expressa Josep Quitet, vicepresident de Creu Roja Catalunya.

    Amb l’objectiu de fer front a aquesta demanda el Col·legi Oficial d’Odontòlegs i Estomatòlegs de Catalunya (COEC), juntament amb la Creu Roja i l’empresa Henry Shein han constituït la primera clínica odontològica solidària a través de la qual s’atendrà als pacients derivats de Creu Roja. En total, es preveu donar cobertura a unes 1.000 persones cada any, encara que ara en un inici només s’atendrà a pacients un dia per setmana a l’espera de més voluntaris i de veure com funciona el servei.

    L’objectiu és donar cobertura odontològica a aquelles persones que la necessiten però que no poden pagar-la. «Donarem atenció gratuïta bucodental a pacients que no tenen accés a tractaments bucodentals», va expressar Antoni Gómez, president de COEC en la presentació d’aquesta nova iniciativa.

    La clínica solidària estarà situada a la seu del col·legi d’odontòlegs i constarà de vuit cadires per atendre pacients, totes amb la seva instrumentalització necessària, i dos quiròfans. Els professionals que treballaran allà seran col·legiats que ho faran de forma voluntària. De moment, com han informat des del COEC ja hi ha 32 voluntaris inscrits.

    El president del col·legi va aprofitar per criticar els preus desorbitats que posen algunes clíniques dentals, aprofitant-se que es tracta d’un servei majoritàriament privat. «Es mercantilitza la pobresa. S’estafa a la gent pobra», va dir. «L’administració hauria de ser la responsable de donar aquesta cobertura a la cartera de serveis», va reivindicar també.

    «No hi ha dret, no pot ser que això no entri per la seguretat social malgrat tot el que cotitzem», es queixa per la seva banda la Isabel fent referència als serveis odontològics. La Isabel, que ara es presenta a oposicions per un lloc de treball com a auxiliar d’infermeria perquè té ganes de tornar a treballar en la mesura del que pugui, celebra molt aquesta iniciativa.

    «Necessitaria anar al dentista, però ara mateix no puc. Encara que fos per a una revisió, fa molt que no hi vaig», expressa. És per això que ara és una de les candidates a visitar la clínica solidària.

    Altres serveis sanitaris no garantits

    Segons l’Observatori de Vulnerabilidad de Creu Roja sobre l’efecte de la crisi sobre la salut, un 70% dels enquestats opina que la seva situació socioeconòmica afecta a la seva salut. D’aquests, un 38% considera que aquesta situació li provoca problemes físics. Després de l’alimentació, la segona demanda que fan els usuaris d’aquesta entitat a Catalunya és la de poder rebre una atenció odontològica.

    Igual que els serveis odontològics no estan coberts pel servei públic, la part del cost de la medicació que va a càrrec del pacient també és un impediment per a moltes persones.

    Així, un 17% dels que pateixen una malaltia crònica, segons l’Observatori de Creu Roja, no poden pagar-se el tractament necessari. I això que dels enquestats per aquest Observatori, un 45% va dir patir algun tipus de malaltia crònica o viure amb algú que la pateix. És el cas de la Isabel, que des que va tenir l’infart té una cardiopatia crònica i no pot pagar-se el tractament necessari.

    Aquesta va ser la raó per la qual la Isabel es va apropar per primera vegada a Creu Roja Catalunya. «Em va enviar l’assistenta social, em va costar molt, però m’ajuden a pagar la medicació, amb 480 euros al mes no arribo», explica ella a aquest diari.

    Més enllà dels que tenen un problema crònic però, segons l’Observatori de Vulnerabilidad, un 64% del total de les persones encuetadas té dificultats o no pot pagar els medicaments que li prescriu el metge.

    A banda dels medicaments i l’atenció odontològica, l’atenció oftalmològica tampoc està garantida pel servei públic en la majoria dels casos.

    És per això que fa un any el Col·legi Oficial d’Òptics optometristes (COOOC) i la Fundació Privada de la Visió van signar un conveni amb Creu Roja per oferir tractaments òptics a persones amb situació vulnerable. Un any després de la signatura d’aquest projecte s’ha donat cobertura a 247 persones derivades totes de Creu Roja. L’objectiu ara, segons l’entitat, és poder seguir oferint el servei i incrementar el nombre de beneficiaris al llarg de 2016. Aquest tipus de tractaments, encara que també tenen a veure amb la salut, tampoc estan coberts per la cartera de serveis públics, i per tant, les persones vulnerables queden excloses d’aquesta cobertura.

  • L’ús d’antibiòtics contra la desnutrició recomanat per l’OMS no garanteix resultats

    Al voltant de 19 milions de nens menors de 5 anys pateixen desnutrició aguda severa a tot el món. En la majoria de països on aquest problema assetja les autoritats i organitzacions sanitàries internacionals segueixen els protocols de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) per fer-li front. D’aquesta manera i des de 1999 els nens amb desnutrició aguda severa són tractats amb l’ús d’antibiòtics. Ara, per primera vegada, un estudi realitzat per Epicentre, el centre d’investigacions de Metges Sense Fronteres (MSF), demostra que l’ús rutinari d’antibiòtics per tractar la desnutrició aguda severa té un impacte mínim en la probabilitat de recuperació.

    La investigació es va dur a terme al Níger entre octubre de 2012 i novembre de 2013. L’objectiu era veure quin era l’efecte de l’ús de l’antibiòtic en comparació amb l’ús de placebo per a la recuperació nutricional. Un total de 2.399 nens, tots ells afectats per desnutrició aguda severa sense complicacions, van participar en aquest estudi. El tractament va durar set dies i a la meitat d’ells se’ls va administrar amoxicil·lina, un tipus d’antibiòtic, i a la resta placebo. Al final, es van recuperar de la desnutrició un 65,9% dels nens que van rebre amoxicil·lina, i un 62,7% dels que van ingerir placebo. Aquest resultat, segons MSF, posa en dubte la teoria generalitzada que els antibiòtics són la forma més efectiva de tractar aquesta problemàtica.

    Els antibiòtics per tractar la desnutrició severa greu van començar a utilitzar-se el 1999 després que l’OMS ho recomanés per tractar a tots aquells nens que eren hospitalitzats per aquesta causa. Els antibiòtics podien funcionar per tractar els casos de desnutrició que en molts casos desencadenaven en infeccions bacterianes. Amb l’evolució dels anys la forma de fer front als casos de desnutrició ha anat evolucionant. Nacions Unides i l’OMS donen suport des de 2007 a una model que aposta pel tractament a casa a través d’aliments terapèutics però que segueix potenciant l’ús d’antibiòtics.

    Tot i l’evolució, explica Rebecca Grais, directora d’investigació de Epicentre, a Catalunya Plural, el protocol mèdic amb el qual es tracta als nens no ha canviat tant. «No s’han realitzat estudis per comprovar si el protocol mèdic a seguir segueix sent acurat», diu.

    Grais creu que això no ha evolucionat perquè «desafortunadament la desnutrició afecta només als nens més pobres del món i per tant no és un tema que entri a les agendes d’investigadors i polítics».

    Els resultats d’aquesta investigació, segons Grais, són aplicables a altres països que tenen un tipus de desnutrició amb les mateixes característiques. No serveixen en països com Malawi, on hi ha també una alta incidència de VIH entre els menors i on els nens pateixen un tipus de desnutrició concreta coneguda amb el nom de kwashiorkor.

    Les conseqüències de l’ús d’antibiòtics

    Segons les conclusions de l’estudi, fer servir antibiòtics de forma rutinària pot tenir uns costos i conseqüències importants per a la salut pública. Sobretot pel fet que l’ús rutinari pot provocar resistència als antibiòtics, i això a la llarga pot dificultar el tractament d’infeccions difícils i cares de tractar.

    «Els costos i conseqüències per a la salut pública en relació a la resistència als antibiòtics associada a l’ús dels antibiòtics com a rutina requereix més proves que permetin recolzar la seva pràctica continuada», conclou la investigació.

    L’estudi, publicat a la revista The New England Journal of Medicine, aconsella eliminar l’ús d’antibiòtics de forma rutinària. Afegeix a més que això suposaria un estalvi substancial de medicaments, de personal i de sistema de distribució. Els investigadors volen fomentar un subministrament d’antibiòtics més responsable.

    Grais espera que amb aquests resultats sobre la taula els ministres de sanitat, ONG i la resta de persones que tracten amb aquest problema «pensin una mica més sobre si els antibiòtics són necessaris en els programes en què treballen».