Just Deploy It!

Etiqueta: Ajuntament de Barcelona

  • L’Ajuntament de Barcelona aborda el patiment psicològic per la Covid-19 amb un 1,5 M€ extraordinaris

    L’Ajuntament de Barcelona posarà en marxa un pla de xoc en salut mental per fer front els efectes que pugui generar la Covid-19 a nivell emocional entre la ciutadania, un reforç important que es farà de la mà de les entitats que integren la Taula de Salut Mental de la ciutat i d’altres especialitzades en l’acompanyament i el suport psicològic. El pla està dotat amb 1,5 milions d’euros extraordinaris, un increment del 234% respecte als 640.000 euros que ja estava previst destinar aquest any als diferents programes municipals de salut mental que funcionen a Barcelona, igualment de la mà d’entitats especialitzades, que es mantindran en tot cas.

    El pla de xoc s’ha fixat arribar als quatre col·lectius que s’han identificat amb més necessitats de suport específic perquè estan patint especialment l’impacte de la crisi: infants i adolescents, persones cuidadores que han assumit una sobrecàrrega important, persones grans i persones amb problemes de salut mental. Igualment, es preveuen línies específiques per abordar el suport i l’acompanyament al dol, la prevenció del suïcidi, el suport i l’assessorament expert a professionals de l’àmbit comunitari de les zones amb especials dificultats per fer prevenció i detecció i, finalment, programes per protegir la salut mental de la ciutadania durant la crisi i per detectar i acompanyar el malestar psicològic.

    La mesura arriba en un moment en què s’ha pogut constatar que la situació actual és complicada per a un volum important de la ciutadania i tot apunta que aquests efectes es perllongaran en el temps. Concretament, l’enquesta de seguiment de la Covid-19 a Barcelona que està fent setmanalment l’Oficina Municipal de Dades reflexa que el 49% de la població assegura que el confinament està essent molt o bastant dur, mentre que fins el 86% es declara molt o bastant preocupat per la situació que s’està vivint. Les xifres més actuals són del passat 14 de maig, però els percentatges d’afectació s’han mantingut força estables, amb poques variacions setmanals des que l’enquesta es va començar a fer el passat 11 d’abril.

    De fet, hi ha altres indicadors que confirmen l’existència d’una crisi emocional que se superposa a la crisi sanitària i econòmica. Així ho demostra l’anàlisi de trucades que s’han fet als diferents telèfons d’escolta i de suport que han funcionat a Barcelona durant la crisi, tant el que es va posar en marxa amb motiu del confinament de la mà del Col·legio Oficial de Psicologia de Catalunya (COPC) com el Telèfon de l’Esperança, que en aquest context han rebut gairebé 10.000 trucades –el 72% protagonitzades per dones i el 58% amb edats entre els 49 i els 69 anys–. Igualment, les valoracions de les Taules de salut mental que hi ha als districtes de la ciutat, així com la revisió d’articles publicats en mitjans especialitzats sobre l’impacte de la Covid-19 en la salut mental, o bé el seguiment que està fent l’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB) sobre els efectes de la malaltia en els diferents barris de la ciutat, fan preveure un escenari en què l’acompanyament i el reforç dels programes de salut mental serà clau per poder garantir el màxim benestar emocional possible de la ciutadania.

    Entre els sentiments més destacats es troba la por i l’angoixa a un possible contagi i les implicacions que això podria tenir per a la persona i el seu entorn més immediat; un increment de les situacions de sobrecàrrega de les persones cuidadores; un fort impacte emocional per la mort i el dol en un context en què el comiat dels éssers estimats morts no s’ha pogut fer en condicions de normalitat; així com un agreujament de les sensacions d’aïllament i soledat especialment en la gent gran, entre d’altres. Addicionalment, amb el pas de les setmanes i la prolongació de les mesures de confinament s’ha pogut observar un augment de les situacions de risc i vulnerabilitat per la pèrdua de cobertura de necessitats bàsiques com per exemple l’alimentació, problemes de convivència, un increment de simptomatologia entre les persones amb un trastorn mental previ o amb addicions, i també dificultats creixents entre el personal laboral essencial, que ha de poder realitzar les seves tasques amb l’obligatorietat d’adaptar-se al nou context.

    Estrictament pel que fa a infants, joves i adolescents, a partir de les més de 700 intervencions que s’han fet als serveis específics per a aquest col·lectiu com l’Aquí T’Escoltem, el Konsulta’m, els Centres per a Famílies amb Adolescents i la Xarxa de Centres Oberts, s’ha pogut constatar l’existència de situacions familiars que compliquen la convivència durant el confinament, així com dificultats per dormir i altres problemes disruptius i necessitats de pautes de comportament. Igualment, i partint de la base que aquesta crisi no afecta tothom per igual perquè subratlla amb tota la seva cruesa les desigualtats prèvies i persistents, s’han identificat condicions difícils de confinament com és conviure en un habitatge petit, sobreocupat o amb poca il·luminació com a detonants d’altres problemes de benestar emocional i angoixa en famílies que, per la seva situació, en ocasions no poden seguir el ritme escolar. Addicionalment, també s’observa en determinats casos una pauta de falsa pau i calma momentània que fa preveure que es problemes apareixeran a mesura que es vagi transitant cap a les diferents fases del desconfinament.

    Per tot plegat, el pla de xoc en salut mental que posarà en marxa l’Ajuntament de Barcelona inclou diferents projectes que estaran actius entre els propers mesos de juny i juliol, com per exemple són la posada en marxa d’un centre d’activitats en línia d’aprenentatge i suport per afavorir la resiliència i el benestar emocional, que oferirà eines per afrontar dificultats en els temps de la Covid-19. Serà una eina universal per protegir la salut mental durant la crisis, a través d’un espai web per a la divulgació de recursos, propostes de formació i iniciatives grupals. Es tracta d’una iniciativa que ja s’està desenvolupant en ciutats com Nova York.

    També iniciaran un programa de suport i assessorament en salut mental als i les professionals socials i d’entitats. D’aquesta manera es vol millorar la detecció precoç dels problemes de salut mental, principalment als barris amb més dificultats socials i de la mà dels Centres de Salut Mental d’Adults (CSMA) i els Centres de Salut Mental Infantil i Juvenil (CSMIJ), que intensificaran l’abordatge comunitari als serveis de base.

    Per altra banda iniciaran la posada en marxa d’un telèfon adreçat a la infància i les famílies. Aquesta línia d’atenció no substituirà altres dispositius o serveis ja existents i en funcionament, sinó que actuarà com un reforç específic. Estarà dirigit especialment a nens, nenes i adolescents, familiars directes o tutors legals, així com educadors/es, mestres, professors/es o monitors/es que plantegin dificultats en el maneig emocional amb infants i adolescents. Els principals punts d’atenció aniran dirigits a la gestió de les emocions, les relacions iguals i amb la famílies, l’establiment de rutines saludables o l’activitat psicomotriu i el joc, entre d’altres.

    A més a més també es donarà suport a les entitats que treballen en l’àmbit de la inserció sociolaboral de les persones amb problemes de salut mental. Es donarà suport a les entitats de la ciutat que treballen en el sector de la inserció sociolaboral en el mercat ordinari de persones amb trastorn mental perquè puguin reforçar els seus serveis i programes d’acompanyament i orientació en l’àmbit laboral a les persones afectades i sobretot ampliar el treball amb les empreses perquè incorporin aquests perfils en la seva plantilla. Així, les persones amb problemes de salut mental tindran més facilitats de retorn al mercat laboral i, per tant, de continuar amb els seus processos individuals de recuperació i projecte de vida.

  • Barcelona tancarà a partir de demà els 58 casals de gent gran, posposarà les reunions, audiències i consells oberts al públic i reforçarà la neteja del transport públic

    L’Ajuntament de Barcelona reforçarà la protecció de les persones grans i més vulnerables davant del COVID-19. Les mesures municipals addicionals, que s’han pres de manera coordinada amb el govern de l’Estat i amb la Generalitat de Catalunya, seran vigents inicialment durant els propers 15 dies, des de demà dijous 12 de març fins al proper divendres 27 de març. Totes elles volen complementar i reforçar les mesures que igualment han anunciat la resta d’administracions, que treballen totes elles conjuntament per dificultar l’expansió del nou coronavirus i limitar la seva incidència com a mínim fins que arribi el bon temps i pugin les temperatures.

    Pel que fa a l’Ajuntament, i centrant-se només en les persones d’edat més avançada o amb patologies prèvies que les fan més vulnerables al COVID-19, l’Ajuntament ha decidit tancar els 58 casals per a gent gran que hi ha a la ciutat, així com el reforç del Servei Municipal de Teleassistència amb trucades proactives a les seves 100.000 persones usuàries per tal de transmetre recomanacions i consells d’autoprotecció, que passen principalment per evitar aglomeracions en espais tancats. Igualment, el consistori limitarà l’activitat d’aquestes persones grans en altres equipaments municipals, com poden ser biblioteques o gimnasos, i que de vegades disposen d’activitats dirigides especialment per a elles.

    En un segon paquet de mesures, l’Ajuntament de Barcelona ha decidit igualment que durant els propers 15 dies es recomanarà al conjunt de la ciutadania que restringeixi la seva activitat social. A banda de posposar els esdeveniments de més de 1.000 persones i de demanar que aquells que englobin menys de 1.000 només s’ocupin en una tercera part del seu aforament, això suposarà posposar la celebració dels diferents òrgans de participació de l’Ajuntament com poden ser audiències públiques, consells de districte i consells de barri. Aquestes mesures ja han estat compartides amb els diferents grups de l’oposició i en cap cas suposen la paralització de l’activitat municipal. De fet, el personal municipal que preventivament es troba en situació d’aïllament a casa seva treballa actualment amb intensitat gràcies al reforç que s’ha aplicat en totes les línies de teletreball.

    Finalment, l’Ajuntament també treballa per augmentar les freqüències de pas dels diferents transports públics de la ciutat, així com incrementar la neteja i desinfecció d’aquests transports. De la mateixa manera, i sempre en coordinació amb la resta d’administracions, l’Ajuntament es compromet a mantenir la interlocució necessària amb els agents econòmics i socials de la ciutat per tal d’estudiar mesures econòmiques que facilitin la gestió de la situació actual, així com la flexibilització de les jornades laborals.

    Aquests mesures dissenyades per fer front al COVID-10 “no són només una qüestió individual, sinó col·lectiva” que es fa amb l’objectiu sempre de “protegir a la població més vulnerable”, ha explicat en roda de premsa l’alcaldessa Ada Colau. Es tracta de “minorar el ritme de la ciutat, sense aturar-la en cap cas, per avançar en el control de la malaltia”, ha afegit la regidora de Salut, Envelliment i Cures, Gemma Tarafa.

    Coordinació entre administracions

    El conjunt de mesures coincideixen amb l’activació en fase d’alerta del Pla Específic Municipal per a Risc Sanitari, en línia amb les decisions que han pres tant el govern de l’Estat com la Generalitat. L’Ajuntament de Barcelona ha detectat hores d’ara un tercer cas positiu per COVID-19 entre el seu personal, en aquesta ocasió d’una persona que treballa a l’Àrea d’Ecologia Urbana, a banda dels dos casos positius que ja es van comunicar el passat dilluns. L’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB) està establint la traçabilitat de tots les persones que hagin pogut mantenir contacte i, en aquests moments, es mantenen de manera preventiva 70 persones aïllades a casa seva que es troben bé i segueixen treballant amb total normalitat. Una d’aquestes persones aïllades de manera preventiva és la regidora de Mobilitat Rosa Alarcón.

  • Gairebé 90.000 persones més grans de 64 anys viuen soles a Barcelona, un nou màxim històric

    Al voltant d’una cinquena part de les persones que viuen a Barcelona tenen més de 64 anys. Aquesta xifra ha anat creixent des de començaments de segle i ha assolit un nou màxim històric durant l’any 2018, fins a les gairebé 350.000 persones. Així ho assenyala el nou informe de l’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB), que afegeix un segon indicador a l’envelliment progressiu de la societat: unes 90.000 d’aquestes persones viuen soles a casa seva. Aquesta situació afecta majoritàriament a les dones i augmenta progressivament amb l’edat.

    Aquests màxims històrics són possibles gràcies a una esperança de vida per sobre dels 80 anys en homes i dels 86 en dones, però planteja també que aquesta situació suposa un repte per a la salut pública. De fet, la salut de les persones grans no només està influenciada per l’edat cronològica, sinó que es relaciona amb el seu entorn i les seves experiències al llarg de la vida i durant aquesta etapa. Per aquesta raó, conèixer les condicions en què viuen i el seu estat de salut és necessari per tal de desenvolupar l’estratègia de ciutat d’envelliment actiu i saludable que inclogui una visió de determinants de la salut i les desigualtats.

    L’informe anual de l’ASPB recull igualment que, entre les persones majors de 64 anys, el 29,7% dels homes i el 40,5% de les dones arriben a final de mes amb algun grau de dificultat. La solitud, l’aïllament i la manca de suports social influeixen de manera negativa en la salut, i són especialment determinants en les persones grans. La percepció de soledat és superior entre les dones: el 16,6% dels homes i el 30,5% de les dones han trobat a faltar companyia sovint o algunes vegades. I encara fixant-se en aquestes persones majors de 64 anys, l’informe recull que el 42,4% ha assistit a alguna activitat organitzada en grup durant l’últim any, més els homes que les dones (46% vs. 40%). Globalment, les condicions de vida i l’estat de salut de les persones grans és pitjor entre les dones, que a més a més també presenten un consum de fàrmacs més alt.

    Durant la presentació de l’informe han explicat que per tot plegat, l’envelliment saludable és cada any un repte major, que en el cas de la ciutat de Barcelona s’afronta amb la promoció de la salut física, mental i social, la participació en la xarxa de Ciutats Amigues de la Gent Gran i la millora de les condicions de vida. En aquest sentit, també ressalten, l’ASPB col·labora amb altres institucions i entitats socials i veïnals per desenvolupar intervencions en l’àmbit de la salut comunitària en el marc del programa Barcelona Salut als Barris (BSaB), en marxa des de 2007. Les Escoles de Salut de la Gent Gran, el Programa Activa’t als parcs, Baixem al carrer o el Gran circ, en són exemples. Igualment, l’Ajuntament ha aprovat recentment l’Estratègia sobre canvi demogràfic i envelliment, coordinada per l’àrea de Drets Socials, i que recull 77 accions a desenvolupar en els propers anys.

    Descens dels embarassos juvenils

    Pel que fa a la salut sexual i reproductiva, l’informe anual de l’ASPB destaca positivament la baixada dels embarassos i avortaments en les dones adolescents de 15 a 19 anys a la ciutat, una tendència que s’observa especialment als districtes de Ciutat Vella i Nou Barris. En aquest sentit, cal recordar que l’ASPB ha impulsat des de 2006 el programa SIRIAN a 16 barris prioritzats per BSaB que ara milloren els indicadors. Aquesta intervenció pretén reduir els embarassos no desitjats i augmentar els coneixements sobre contracepció amb entrevistes personals de consell. Es fa amb la col·laboració dels agents comunitaris, l’atenció primària de salut i social, i els serveis d’atenció a la salut sexual i reproductiva de la zona. Entre 2017 i 2018 el servei va atendre més de 1.900 dones i més de 450 homes.

    En relació amb les infeccions de transmissió sexual, mentre a Barcelona el nombre de casos de VIH i la incidència de la Sida disminueixen, es pot observar també que es manté la tendència a l’augment d’altres infeccions de transmissió sexual (ITS), particularment la clamídia, la sífilis i la gonocòccia. Aquesta tendència s’observa des de 2015 i és similar a la registrada en altres ciutats d’Espanya, Europa i dels Estats Units. En part està associada a les millores en la detecció i en els sistemes de vigilància d’aquestes infeccions en els últims anys, però a la vegada reflecteix un increment real relacionat amb canvis en les conductes sexuals. Per exemple, a Barcelona entre el 40% i el 60% de les persones amb un diagnòstic de clamídia, sífilis o gonocòccia l’any 2018 no havien utilitzat el preservatiu en l’última relació sexual.

    En el cas de Barcelona, la vigilància epidemiològica d’aquestes malalties, que són de declaració obligatòria, la fa l’ASPB i requereixen la instauració de mesures de tractament en les persones diagnosticades i de control de la transmissió en les persones amb qui hagin tingut relacions sexuals. Els professionals de la salut estan cada vegada més sensibilitzats i formats per detectar possibles riscos i ofereixen proves de diagnòstic precoç davant la sospita d’infecció. Igualment les proves disponibles actualment són més senzilles, eficients i accessibles tant en l’àmbit assistencial com en el comunitari.

    Reforç de la prevenció

    En el marc de l’Estratègia compartida de salut sexual i reproductiva de Barcelona (ESSIR) es duen a terme diferents accions dirigides a prevenir les ITS i donar accés a mètodes preventius i serveis de qualitat. Igualment, des de l’ASPB es duen a terme accions de prevenció, vigilància i control. Entre elles, la promoció de la salut sexual a les escoles amb el programa Parlem-ne, no et tallis!, la publicació d’una guia sobre els criteris de qualitat de les intervencions d’educació afectiva i sexual a les escoles, la prevenció i detecció d’ITS als Centres d’Atenció i Seguiment de drogodependències (CAS), amb tallers de prevenció i programes de cribratge, i el programa d’intercanvi de xeringues per reduir el contagi per aquesta via. El CAS Sants compta també amb un programa d’atenció al ChemSex (consum de substàncies associades a les relacions sexuals) i, específicament pel que fa a la detecció i diagnòstic accessible, l’ASPB ofereix les proves de VIH i altres ITS mitjançant dos programes a través d’aplicacions de cites que es van posar en marxa els anys 2016 i 2018.

    • Tot i així, i davant els resultats que demostren que algunes d’aquestes infeccions mantenen la seva tendència a l’alça, l’ASPB reforçarà aquest 2020 mesures de prevenció i sensibilització.
    • Campanya de sensibilització: en el marc de l’ESSIR es posarà en marxa una campanya ciutadana de sensibilització vers les ITS.
    • Promoció de la salut a l’escola: l’ASPB continuarà impulsant el programa Parlem-ne no et tallis! per ampliar-ne la cobertura. Durant el 2018, el programa s’ha desenvolupat en 68 centres de secundària (el 30% del total), la qual cosa suposa que ha arribat a 5.027 alumnes. La cobertura ha estat superior als barris en situació més desfavorida.
    • Prevenció combinada amb la incorporació de la PrEP (Profilaxis Pre-Exposició): la PrEP és una eina essencial en la prevenció del VIH i es presenta com una oportunitat en el control i prevenció de les ITS. Amb l’aprovació del seu finançament pel Sistema Nacional de Salut es dispensarà a grups específics amb elevat risc d’infecció pel VIH i es monitorarà el procés.
    • Ampliació del programa de ChemSex: la Unitat de Malalties de Transmissió Sexual de Drassanes i el Servei d’Atenció i Prevenció a les Drogodependències de l’ASPB estan treballant per oferir un programa pilot d’atenció conjunta. El programa s’ha plantejat de forma coordinada amb les entitats que ja treballen en ChemSex i inclourà atenció a la drogodependència, atenció a les malalties infeccioses i tallers de reducció de danys.
    • Estudi de les parelles sexuals: l’any vinent es posarà en funcionament una nova aplicació per a la realització d’un estudi de contactes des de l’àmbit assistencial, amb l’objectiu de millorar la col·laboració entre els serveis assistencials i de salut pública.

  • Barcelona prohibeix obrir nous locals de joc i apostes per preservar la salut de la ciutadania i evitar addiccions

    L’Ajuntament de Barcelona vol posar ordre als locals de joc i apostes de la ciutat per preservar la salut de la ciutadania i evitar els problemes que poden generar. Aquesta és una nova línia de treball específic que s’ha engegat des de la regidoria d’Envelliment, Salut i Cures i l’àrea d’Ecologia, Urbanisme, Infraestructures i Mobilitat per fer front a les addiccions a les xarxes, a les pantalles i el joc patològic, tenint en compte l’impacte negatiu i les conseqüències socials que tenen en la població, especialment entre les persones més joves.

    Per fer efectiva la intervenció en aquest àmbit i treballar la prevenció al trastorn patològic a causa del joc, una mesura clau és la limitació i ordenació dels establiments de joc on es realitzen apostes a la ciutat. Per aquest motiu, la Comissió de Govern ha suspès per un any l’admissió de comunicats de noves activitats de concurrència pública per obrir establiments de jocs d’atzar, salons de joc, apostes, bingos i casinos. La suspensió afecta igualment l’atorgament de llicències i admissió de comunicats per fer obres destinades a l’obertura o ampliació d’aquests tipus de locals.

    La suspensió de comunicats i llicències aprovada ara va vol blindar tot l’àmbit de la ciutat on ara per ara no hi ha regulació en aquest àmbit, per evitar que s’hi ubiquin nous negocis vinculats al joc i les apostes. Actualment, a Barcelona hi ha un total de 53 locals dedicats als jocs d’atzar: 35 salons de joc, 17 bingos i 1 casino.

    Ara, el Govern municipal inicia la redacció d’un pla especial urbanístic –un pla d’usos– que regularà la implantació d’establiments. En essència, amb la redacció del document es proposarà un decreixement del nombre d’establiments actual –quan en tanqui un no se’n podrà obrir cap altre–, i s’evitarà que n’hi hagi a prop d’equipaments sensibles com ara els centres docents i sanitaris. Tot plegat, amb la voluntat de disposar d’una normativa que, a través de les eines i competències urbanístiques de què disposa el consistori, posi la prioritat en la defensa de la salut de les persones.

    Més mesures

    La suspensió de llicències i comunicats, però, no és l’única mesura que s’ha pres per mirar de limitar la proliferació de les cases d’apostes i el joc a través d’Internet dins de la ciutat de Barcelona. La Comissió de Govern municipal ha aprovat també impedir l’accés i la connexió a les pàgines de joc on-line des de totes les dependències municipals i en aquelles en què el consistori té un pes específic compartit amb d’altres administracions. A més, exigir en els contractes i les convocatòries de subvencions anuals clàusules específiques perquè les entitats i les empreses que hi participin disposin de plans o mesures per combatre les addicions que poden comportar riscos per a la salut i pèrdua de professionalització dels treballadors i treballadores. Entre les mesures s’inclouran la inhibició de la connexió a pàgines de cases de joc on-line o bé mesures de sensibilització per a la prevenció a les addicions, entre d’altres.

    Un altre punt és reforçar i generar sistemes d’informació propis per a una anàlisi més acurada dels impactes en salut del joc patològic i l’addicció a les pantalles; crear programes de prevenció dirigits específicament a totes les escoles i que interpel·li el conjunt de la comunitat educativa: infants, adolescents i pares i mares; i prohibir la publicitat i/o el patrocini d’aquest tipus de negocis en la xarxa de Transport Metropolitans de Barcelona (TMB), la via pública o bé les activitats que es puguin desenvolupar a la ciutat.

    Les mesures que ha decidit prendre l’Ajuntament de Barcelona van acompanyades igualment d’una exigència clara i explícita a la resta d’administracions públiques que disposen de les eines legislatives necessàries perquè limitin la publicitat del joc. Davant la proliferació sense control d’aquest tipus d’anuncis durant els últims anys, íntimament vinculats moltes vegades amb l’emissió d’espectacles esportius, el consistori demana específicament que la publicitat del joc tingui el mateix tractament que l’alcohol i el tabac i que, per tant, es prohibeixi en horaris de protecció infantil a la ràdio i a la televisió.

    Un problema de salut

    El joc patològic o trastorn del joc és un problema de salut reconegut per l’Organització Mundial de la Salut (OMS) i recollit en la Classificació Internacional de Malalties des de l’any 1992. De fet, la literatura científica assegura que és un problema emergent de salut pública a nivell global que, en els darrers 20 anys, ha augmentat la seva prevalença de la mà d’un increment dels diferents tipus de joc d’atzar, especialment entre els joves.

    Els primers indicadors específics sobre aquesta problemàtica s’han començat a recollir en dues enquestes que elabora el Ministeri de Sanitat, Consum i Benestar Social: l’enquesta EDADES sobre alcohol i altres drogues al conjunt de la població i l’ESTUDES, que se centra específicament en joves d’entre 14 i 18 anys. Segons aquests estudis, un 60,2% de la població espanyola entre 15 i 64 anys va jugar a jocs amb diners durant l’any 2017, ja fos presencialment (59,5%) o bé on-line (3,5%). Més concretament, el 0,4% de la població entre aquestes franges d’edat va desenvolupar un joc problemàtic (el 0,8% en el cas dels homes i un 0,1% en el cas de les dones), la qual cosa equival a unes 20.000 persones en el cas de Catalunya.

    Pel que fa a les dades de l’última enquesta ESTUDES, amb xifres del 2016, destaca el fet que el joc en línia és més freqüent entre els joves, amb una important diferència per sexes. En concret, el 6,4% de la població entre 14 i 18 anys afirma que juga diners a través d’Internet (un 10,2% en el cas del nois i un 2,5% en les noies). Aquesta taxa d’apostar diners s’amplia fins al 13,6% en jocs fora d’Internet (21,6% de nois i 5,4% de noies). Així doncs, els homes joves són els que es troben en una posició de major risc de desenvolupar un trastorn del joc, atès que aquesta problemàtica és entre dues i quatre vegades més freqüent entre joves de 12 a 17 anys que entre la població adulta.

    Hi ha altres indicadors que demostren un increment del nombre de persones jugadores durant els últims anys. Concretament, segons les dades de la Direcció General d’Ordenació del Joc, que pertany al Ministeri d’Hisenda, el nombre de persones registrades per jugar on-line a l’Estat ha augmentat exponencialment en passar de 637.000 persones l’any 2013 fins a les 1,47 milions de persones registrades l’any passat. Això és compatible amb el fet que el percentatge del 3,5% de jugadors on-line que recull l’enquesta ESTUDES l’any 2017 era del 2,7% tan sols dos anys abans, el 2015, que és el primer any amb dades d’aquest fenomen.

    El desenvolupament d’un trastorn del joc comporta una major probabilitat de desenvolupar quadres psicopatològics com ara depressió i ansietat, així com també consum de substàncies (tabac, alcohol i altres drogues), i especialment en edats adultes es relaciona amb problemes econòmics i interpersonals, tant familiars com laborals. De fet, aquest tipus de patologia comparteix moltes característiques amb les addicions a substàncies psicoactives, tant a nivell molecular, com neuronal i de comportament i, per aquest motiu, és àmpliament reconegut com un trastorn de salut mental.

    Des de l’Ajuntament amb dades científiques defineixen com a possible joc problemàtic aquella persona que es reconeix en tres dels següents símptomes i com a possible trastorn del joc la que es reconeix en quatre o més:

    1. Necessita jugar una quantitat cada vegada més gran de diners per aconseguir l’emoció desitjada.
    2. Es mostra inquiet o irritable quan intenta reduir o deixar de jugar.
    3. Ha fet diversos esforços sense èxit per controlar, reduir o deixar de jugar.
    4. Mostra una gran preocupació pel joc (pensaments persistents de reviure els jocs d’experiències passades, planificació de la propera jugada o pensaments reiterats de maneres de guanyar diners per poder tornar a jugar).
    5. Utilització del joc com a via d’escapament dels problemes o d’alleugeriment del malestar emocional.
    6. Intents repetits mitjançant el joc de recuperar els diners perduts.
    7. Tractar d’ocultar el grau d’afectació i implicació en el joc amb familiars, terapeutes o altres persones.
    8. Posa en risc o ha perdut relacions interpersonals significatives, de treball i d’oportunitats educatives o professionals a causa del joc.
    9. Compta amb els altres perquè li donin diners per alleujar la seva situació financera desesperada provocada pel joc.

  • Salut comunitària, salut mental, addiccions, determinants i desigualtats… per eleccions tots en parlen, no tots hi aporten

    Educació, cultura, tenir un sostre, menjar per dur-se a la boca… les necessitats bàsiques cobertes són paràmetres que tots els partits que es presenten a aquestes eleccions municipals a Barcelona donen per vàlids. Un essencial per a la convivència i la vivència en si de la població és la salut. La seva universalitat i gratuïtat, l’atenció primària i comunitària, els determinants socials de la salut i com encarar la situació desigual d’accés i estat de salut per barris, la salut mental dels barcelonins… La salut i la sanitat són un dels temes estrelles en qualsevol societat, mirem un a un què volen aportar els alcaldables i les seves sigles.

    S’ha de dir, com molts alcaldables sobretot entre Barcelona en Comú, Junts per Catalunya i Esquerra Republicana de Catalunya s’han dit, que hi ha moltes competències que fugen de la ciutat. Ens hem acostumat a veure acusacions de l’Ajuntament cap a la Generalitat i viceversa sobre qui hauria d’haver-se encarregat i responsabilitzat de tasques. Tenim com a exemple tots els moviments a voltant del CAP Raval Nord on si que depenia de l’Ajuntament l’ubicació del centre però eren Generalitat i Diputació qui al final davant la pressió del MACBA haurien imposat un emplaçament fora de la Misericòrdia, l’opció inicial.

    BeC vol consolidar les polítiques que han reduït les desigualtats en salut a la ciutat

    Des de Barcelona en Comú, i a través dels seus informes «La salut a Barcelona» que feien des del govern juntament amb l’Agència de Salut Pública de Barcelona, expliquen que «els últims 4 anys s’ha donat especial importància als indicadors referits a les desigualtats territorials». En posen alguns exemples com ara que les desigualtats en esperança de vida en néixer entre els barris més pobres i els més rics han passat de 4,3 anys a 2,4 anys. Per seguir amb aquestes polítiques, BEC proposa posar de nou en marxa «el Pla de Barris amb una durada de 10 anys i donar continuïtat als projectes socials més reeixits». Relacionat amb això, també «continuar estenent els programes de salut comunitària de Barcelona “Salut als barris”, abordant nous reptes de salut, i implantar programes de promoció de la salut a més del 50% d’escoles de la ciutat». Aquesta salut comunitària és un dels punts que volen seguir treballant doncs, com diuen, s’ha augmentat a 25 barris dels 13 on hi era l’any 2014. Per fer-ho, diuen, «cal exigir el 25% de pressupost sanitari de la ciutat per a l’atenció primària», «desprivatitzar i passar a l’atenció primària la rehabilitació ambulatòria i domiciliària, l’atenció de salut a les residències geriàtriques i la podologia, i millorar les condicions laborals en els serveis encara externalitzats» i «desmedicalitzar l’atenció sanitària amb un pla participat per professionals i ciutadania usuària i amb perspectiva de gènere per reduir el 20% de la despesa farmacèutica».

    Segons l’enquesta de salut de Barcelona, el 16,5% dels homes i el 19,9% de les dones estan en risc de patiment psicològic i el suïcidi és una important causa de defunció, sobretot en les persones joves. Les mesures que volen implantar aquest mandat en termes de salut mental implicarien «exigir duplicar el pressupost sanitari per a la salut mental ambulatòria i comunitària i incrementar els recursos d’atenció domiciliària per a persones amb problemes de salut mental per disminuir la institucionalització i l’ús de psicofàrmacs».

    La feminització de la sanitat és un fet i que les polítiques sanitàries no contemplaven la dona fins fa relativament poc també. Encara ens trobem molt lluny del que BeC cataloga com «equitat de gènere en salut». Sobre això, parlen de «donar una clara orientació de gènere», «millorar l’atenció dels casos de violències masclistes des dels serveis sanitaris, la formació i recursos per a les actuacions i la recuperació» i «continuar l’Estratègia de Salut Sexual i Reproductiva».

    Des de BeC demanen, com també ho fa la CUP encara que aquesta ho vol descentralitzar també als barris, la «reactivació del Consell de Salut de Ciutat, rendiment de comptes als consells de salut de districte i constitució obligatòria de les comissions de participació de centres sanitaris amb professionals del centre i ciutadania usuària».

    Internacionalitzar la recerca i renaturalitzar Barcelona

    Junts per Catalunya inicia el seu bloc sobre salut dins el programa electoral parlant «d’impulsar una “Barcelona renaturalitzada” per contribuir a la salut i al benestar de les persones». Segueix amb la idea de crear un Pla de xoc en col·laboració amb altres administracions per combatre i reforçar la participació ciutadana en els grups de salut i drogodependències.

    Les dues pàgines i mitja que el programa de Junts per Catalunya dedica a salut llista diferents idees sense aprofundir-hi massa. Segueix amb amb la idea d’estendre la xarxa de famílies cuidadores i reforçar la participació en l’elaboració i implantació dels programes de salut dels plans comunitaris de barris, amb la col·laboració de les entitats del territori. També esmenten desplegar la mesura de salut sexual i reproductiva a la ciutat de Barcelona conjuntament amb els serveis sanitaris i les entitats del sector per evitar embarassos no desitjats, i malalties de transmissió sexual, especialment en els joves.

    Barregen salut i indústria quan anuncien que continuaran «treballant per la internacionalització de la recerca i la indústria biomèdica i biotecnològica així com donarem suport a la implantació d’aquest tipus d’indústria a la ciutat i la dinamització del clúster biomèdic i biotecnològic», alhora que reforçaran, diuen, «la tasca investigadora de l’Agència de Salut Pública de Barcelona perquè continuï sent un referent de la salut pública mitjançant els projectes de recerca i les publicacions a les revistes científiques».

    Defensar el turisme sanitari per finançar tecnologies i innovació

    El partit de Manuel Valls barreja educació i salut en un mateix punt dins un programa que no supera les 35 pàgines. Opinen que tot i ser competència autonòmica, el programa de Salut de Barcelona ha de vetllar per la qualitat de l’atenció sanitària, així com promoure iniciatives municipals de Salud Pública, Prevenció i Educació Sanitària.

    En les mesures que proposen, sota el títol ‘Salut de qualitat’ a part de voler impulsar Barcelona com una referència en la cura de la salut, parlen d’aprofitar «els actius sanitaris per crear una oferta de qualitat internacional.  Aquesta oferta generarà ocupació i valor afegit per Barcelona, i també un turisme sanitari que permetrà finançar millor l’extensió de les últimes tecnologies i la innovació».

    Sobre salut mental, parlen de desenvolupar un nou Pla coordinat amb el Consorci Sanitari, el Consorci d’Educació i l’àrea de Drets Socials. No diuen com serà. Sobre joves i salut sexual asseguren que actualitzaran i ampliaran l’estratègia de salut sexual i reproductiva. No diuen com serà.

    Crear plans i avaluar situacions

    Reforçar l’acció comunitària de salut, crear un sistema de priorització social dels barris amb vulnerabilitat, fer campanyes per evitar i reduir les malalties de transmissió sexual o elaborar un pla de xoc contra la marginalitat de les persones amb trastorns. Aquestes són algunes de les propostes que Esquerra Republicana de Catalunya inclou en el seu programa electoral en l’apartat titulat ‘Salut pública’.

    També esmenen la necessitat d’un pla director d’urgències psiquiàtriques o un d’acció per a les addiccions a les noves tecnologies. Introdueixen el tema de les residències i de les cures de la gent gran i afirmen que l’objectiu és millorar la participació ciutadana en l’àmbit de la salut a a la ciutat, per districtes i per barris.

    En general, el programa electoral d’ERC fa apostes concretes encara que no ben desenvolupades sobre diversos temes que a banda d’afectar la ciutat, afecten a les persones que hi viuen en ella i el seu entorn. Per exemple, en termes de salut pública, parlen de treballar aigua i aire, l’aluminosi a la ciutat, els brots i plagues o erradicar les malalties contagioses.

    Garantia social i de salut: dos en un

    «El 80% dels determinants de la salut són de fora del sistema sanitari, això vol dir que molts dels problemes de salut més rellevants estan subjectes a la influència de l’entorn i de les condicions de vida de les persones. Per tant, reduir les desigualtats de salut requereix actuar sobre els determinants socials, sobre tots ells». Aquesta és una de les declaracions que incorpora el PSC en el seu programa. I d’aquí extreuen que «incorporaran la visió transversal de la salut en totes les polítiques destinant part del pressupost de cada regidoria a la promoció i prevenció de la salut». Diuen des d’on però no diuen com. Afegeixen que reduiran les desigualtats en salut entre barris amb plans transversals. No donen cap pista de com seran.

    Sí que parlen de serveis socials i d’abordar la pobresa infantil o d’atendre integralment a famílies desnonades. D’ampliar el fons d’emergència per a la pobresa estructural i adequar el servei d’atenció domiciliària a les necessitats quantitatives i qualitatives de les famílies afectades. Ara bé, sota el títol «Prioritat 4. Garantia social i de salut», el PSC no parla de la situació de l’atenció primària i la feina als barris més enllà de la necessitat de trencar amb les desigualtats ni tampoc treballa què fer sobre com donar una perspectiva de gènere a la salut a la ciutat.

    Triar metge i centre sanitari o incentivar el canvi de model de finançament sense dir com

    El Partit Popular, per la seva banda, no ha realitzat un programa electoral concret per a la ciutat de Barcelona. De fet, ha elaborat un text de 54 pàgines titulat eleccions municiplas i autonòmiques 2019; programa marc. Així, no inclou propostes en clau Barcelona i fa referència al conjunt dels «espanyols» per a totes les mesures. Algunes d’elles són de molt difícil gestió i no s’acaba d’entendre la seva intencionalitat com ara que demanen «garantia de llibertat d’elecció de metge i de centre sanitari en el marc del Sistema Nacional de Salut» i afegeixen idees que no incorpora cap altre partit com ara impulsat la utilització del testament vital en situacions terminals.

    Sobre com promoure la medicina personalitzada parlen d’incentivar el canvi de model de finançament dels centres sanitaris que estimulin les activitats preventives. No diuen exactament com ho faran però llisten diverses idees enfocades a les addiccions, l’obesitat o l’assistència a les persones grans. Insisteixen en dotar de tecnologia els equips i de recursos per investigació transnacional.

    La salut, com el dret a una vida digne, garantista, pública i per a tothom

    «Els serveis de salut i sanitat han de ser garantistes i no poden mai derivar del nivell de recursos econòmics de la població. El dret a la salut i l’accés al sistema sanitari ha de ser universal, equitatiu i 100% públic» o «amb l’objectiu de millorar la salut, cal planificar des de la comunitat (el barri o la vila) les deteccions en salut, analitzar les diferents situacions, prioritzar els problemes i les diverses actuacions, implementar les intervencions, fer seguiment i avaluar el pla consensuat». És a dir, «cal planificar, actuar i avaluar des de baix, cal impulsar la creació de comissions de control popular com a usuaris potencials que som totes de la sanitat pública».

    Aquestes són algunes de les afirmacions que la Candidatura d’Unitat Popular incorpora en el seu programa electoral per dir que la salut és vida i com a tal cal que sigui per a tothom i feta des de tothom. Perquè això passin, entre les seves mesures incorporen «revertir les privatitzacions, les externalitzacions i/o la gestió privada dels serveis de salut» a través de la remunicipalització dels serveis i així evitat l’externalització de treballadors que entenen que si no formen part de plantilles estructurals estan precaritzats.

    Cal doncs, més pressupost per la salut comunitària i la salut pública que la CUP enten que es pot aconseguir prioritzant els serveis públics i que la gestió sigui 100% pública.

    Tot i així, fora de les accions directament enfocades a la salut, la CUP incorpora en aquest punt del seu programa electoral que es tingui cura dels drets laborals, implicant aquí dret a la formació continuada, dret a condicions de salari, torns de treball dignes i lliures d’assetjament laboral i sexual. Per ells, això és salut. I sobre com fer-ho? A través dels consells de salut i els agents socials i sindicals que hi vetllarien.

    Un altre punt que tracta i adopta com a mesura és revertir l’especulació farmacèutica de la salut i crear una agència de farmàcia de titularitat pública, així com revisar el sistema de patents i fomentar l’ús de medicaments genèrics i un sistema de preus en relació al valor terapèutic. Paral·lelament a això, dedicar un esforç especial a la prevenció de la salut així com adoptar serveis sanitaris les 24 hores on tothom pugui accedir. Això implica una reorganització de l’estructura actual i contractar més personal.

    Pel que fa a la salut mental, apunten que cal «definir uns protocols sociosanitaris específics per a l’atenció de les persones afectades per una malaltia mental, que evitin les negligències o problemes en l’atenció sanitària que sovint pateixen les persones que pateixen una malaltia mental greu»

  • El dret universal als subministraments, el gran oblidat als programes electorals a Barcelona

    Aquest document s’ha elaborat fent una anàlisi dels programes electorals de les candidatures que van tenir representació en les passades eleccions municipals del 2015 a la ciutat de Barcelona.

    Des de l’Aliança contra la Pobresa Energètica (APE) considerem essencial la lluita contra la pobresa energètica des de l’àmbit municipal i per això hem volgut avaluar com inclouen aquesta problemàtica als seus programes les principals candidatures que es presenten per governar la ciutat.

    Per dur a terme aquesta avaluació hem seleccionat diferents indicadors:

    • Enfocament de drets: per tal de poder plantejar mesures valentes que lluitin contra la pobresa energètica des de l’arrel, no podem deixar de banda que en essència es tracta d’un tema de drets i que el fet que es considerin l’aigua o l’energia com a simples mercaderies és la principal causa perquè existeixin famílies que pateixen la problemàtica.
    • Defensa de la Llei 24/2015: és imprescindible que des del municipi es facin servir totes les eines disponibles per lluitar contra la pobresa energètica. En aquest sentit, la Llei 24/2015, com a norma que ha aconseguit aturar desenes de milers de talls només a la ciutat de Barcelona, ha de ser aplicada de forma completa i que des de l’Ajuntament es sancioni a les empreses subministradores que la incompleixin en qualsevol terme.
    • Apoderament energètic: la nul·la voluntat de les grans subministradores per donar a conèixer els drets energètics de la ciutadania s’ha de combatre des de l’àmbit municipal. Per això creiem imprescindible reforçar i ampliar el servei municipal d’assessorament energètic perquè sigui capaç d’arribat a totes les habitants de la ciutat.
    • Accés universal als subministraments: per culpa de l’actual situació de dificultat per accedir a un habitatge assequible, a Barcelona hi ha milers de persones que viuen en situació d’ocupació en precari i és imprescindible garantir que, mentre la seva situació habitacional no es regularitz,i tinguin accés a aigua i energia, donat que es tracta de drets universals necessaris per una existència digna.
    • Transversalitat de gènere: el gènere és un factor de risc en la pobresa energètica i cal tenir-lo en compte en les polítiques públiques que es desenvolupin en matèria de vulnerabilitat energètica.
    • Transició energètica inclusiva: no podem pensar en una transició energètica sense tenir en compte a les famílies que es troben en situació de vulnerabilitat i això ha d’estar reflectit en les mesures que es plantegin en aquest sentit.

    Barcelona en comú

    El programa de Barcelona en Comú té un apartat específic de lluita contra la pobresa energètica on s’inclou l’enfocament de drets de manera concreta i es proposen mesures en la línia de garantir els drets energètics.

    Pel que fa a la defensa de la Llei 24/2015, se’n fa menció com eina que ha aconseguit aturar desenes de milers de talls, així com a mecanisme per tal de sancionar talls il·legals per part de les empreses subministradores.

    En relació a l’apoderament energètic s’inclouen com a mesures concretes el reforçament dels Punts d’Assessorament Energètic, així com l’ampliació del programa pilot de la Marina per detectar casos de pobresa energètica.

    En relació, a les ocupacions en precari, tot i que no es criminalitzen, no s’esmenta la necessitat de garantir l’accés al subministraments bàsics en aquestes llars, qüestió que és imprescindible si parlem de drets universals.

    BeC inclou en el seu programa mesures concretes per pal·liar els efectes diferencials en el gènere de la pobresa energètica a través de mesures com l’apoderament de les dones i en especial de les llars monomarentals en els drets energètics, així com la creació d’una xarxa de dones que puguin assessorar en matèria energètica, entre altres.

    Per últim, pel que fa a la rehabilitació proposa un programa d’ajuts per la rehabilitació en entorns vulnerables.

    Junts per Catalunya

    Junts per Catalunya fa menció específica a la pobresa energètica però no utilitza l’enfocament de drets sinó que simplement relaciona la pobresa energètica com un problema de rendes i de consums ometent la causa principal que és la pujada dels preus d’aquests serveis.

    En el seu programa no es fa cap menció a la Llei 24/2015 ni al dret als subministraments bàsics.

    En relació a l’apoderament, es proposa obrir un nou Punt d’Assessorament Energètic que doni servei al Turó de la Peira, Vilapicina, Porta i Can Peguera.

    Pel que fa a les ocupacions en precari no només no fa cap referència a què les famílies tinguin dret als subministraments bàsics sinó que criminalitza aquestes situacions i proposa lluitar contra elles.

    Junts per Catalunya no fa cap menció a la relació que existeix entre pobresa energètica i gènere tot i que reconeix que existeix la feminització de la pobresa i proposa una atenció especial a les dones sense concretar mesures.

    Per últim, en relació a l’estalvi energètic inclou mesures concretes com una línia d’ajuda especifica per les persones en situació de vulnerabilitat per tal que amb sistemes d’autoproducció renovable pugui disminuir el consum d’electricitat.

    Barcelona pel Canvi – Ciutadans

    Ciutadans en el seu programa parla de la pobresa energètica i la necessitat de garantir el dret d’accés als subministraments bàsics a les persones en situació de risc d’exclusió residencial que viuen a la ciutat.

    En el seu programa no es fa cap menció a la Llei 24/2015 com a eina essencial per aturar els talls de subministrament de les famílies vulnerables.

    Pel que fa a l’apoderament inclou continuar impulsant els punts d’assessorament energètic.

    Pel que fa a les ocupacions en precari no només no fa cap referència a què les famílies afectades tinguin dret als subministraments bàsics sinó que criminalitza aquest tipus de situacions.

    Mencionen el gènere com a factor de risc en la pobresa energètica però no preveuen cap mesura concreta per fer-hi front.

    En relació a propostes com la rehabilitació d’edificis no tenen en compte a la població més vulnerable.

    Esquerra Republicana de Catalunya

    En el programa d’ERC inclouen la garantia al dret als subministraments bàsics davant els interessos de l’oligopoli.
    No fan cap referència a la Llei 24/2015 com a eina essencial per lluitar contra els talls de subministrament ni inclouen cap mesura d’apoderament energètic.

    Pel que fa a les ocupacions, reconeix l’existència del fenomen però no parla de que les persones en aquesta situació tinguin dret als subministraments bàsics.

    En relació al gènere com a factor de risc en la pobresa energètica no es menciona però sí es parla de la feminització de la pobresa sense concretar mesures en pobresa energètica.

    Finalment, en el programa parlen de garantir l’equitat de la transició ecològica per reduir la pobresa energètica com una prioritat però no ho concreten en cap mesura.

    Partit Socialista de Catalunya

    El PSC parla de pobresa energètica però només des de la vessant de l’eficiència energètica i no fa cap referència a un enfocament de drets.

    Tot i així menciona la Llei 24/2015 però sense concretar cap mesura per aplicar-la ni esmentar a la possibilitat de sancionar com ajuntament a les empreses subministradores pel seu incompliment.

    En el programa proposa reforçar el que anomena el servei d’eficiència energètica però no fa cap menció explícita als Punts d’assessorament energètic ni a l’apoderament de la ciutadania que es troba en situació de vulnerabilitat.

    Pel que fa a les ocupacions només fa referència quan parla de preservar els drets dels propietaris anteposant-los als drets de les persones que ocupen en precari i tampoc explícita que tinguin dret als subministraments bàsics.

    En relació al gènere com a factor de risc en la pobresa energètica no es menciona però si es parla de la feminització de la pobresa sense concretar mesures concretes.

    Per últim, planteja una ac¬ció de rehabilitació dirigida a sectors amb riscos d’exclusió.

    Partit Popular

    En el programa marc del PP per les municipals no es fa cap menció a la pobresa energètica ni tampoc al dret als subministraments bàsics.

    Tampoc es menciona la Llei 24/2015 ni cap mesura d’apoderament ciutadà en drets energètics només parla del bo social elèctric.

    No fa cap menció a la relació que existeix entre pobresa energètica i gènere ni a que existeixi feminització de la pobresa.

    En relació a les ocupacions no només no parla de que tinguin dret als subministraments bàsics sinó que les criminalitza i proposa mesures per endurir la seva prohibició així com una regressió dels seus drets proposant que ni tant sols puguin empadronar-se als habitatges.

    Per últim, en l’apartat d’energia i canvi climàtic menciona el tenir en compte els més vulnerables però no concreta com.

    CUP Capgirem Barcelona

    El programa de les Cup Capgirem Barcelona inclou l’enfocament de drets on vinculen clarament la pobresa energètica al fet de que l’energia o l’aigua es tractin com una mercaderia enlloc de com un dret.

    Fa referència a la Llei 24/2015 i a la prohibició de talls però interpreta que qui s’ha de fer càrrec de les ajudes és l’administració pública enlloc de l’oligopoli. No fa cap referència al fet de que l’ajuntament pugui sancionar a les empreses subministradores pel seu incompliment.

    Pel que fa a l’apoderament energètic no fa cap referència.

    En relació a les ocupacions és l’única candidatura que explicita clarament que les persones en situació d’ocupació han de tenir garantit el dret als subministraments bàsics.

    Pel que fa al gènere com a factor de risc en la pobresa energètica no el menciona però si proposa mesures com dotar de recursos econòmics i assistencials específics per dones en situació de precarietat i vulnerabilitat.

    Per últim, en relació a mesures cap a la transició energètica proposen que els sistemes de producció i distribució, així com la seva gestió, han de ser públics o bé gestionats per la ciutadania per tal de garantir l’accés a tos els veïns i veïnes i també parlen de crear una tarifa social en relació a la renda.

  • Les addiccions, la satisfacció pel propi cos o els mals hàbits dels joves de Barcelona entre els indicadors més preocupants

    Els infants i joves de Barcelona consideren la seva salut com satisfactòria però gairebé a la meitat d’ells no els hi agrada el seu cos en la seva totalitat i tenen una addicció forta amb l’ús del mòbil. El 70% dels joves no dormen les hores suficients i hi ha un problema de sobrepes per no practicar prou esport. A més, 1 de cada 3 adolescents fumen i 3 de 4 joves d’entre 15 i 16 anys ja ha tastat l’alcohol.

    L’Observatori 0-17 BCN, vides i drets de la infància i l’adolescència a la ciutat ha publicat el seu darrer informe per posar en alerta com actuen o com els afecten diversos aspectes als infants i joves de la ciutat de Barcelona. Aquesta eina de l’Ajuntament de Barcelona analitza, fa seguiment i consulta dades relatives a la infància i l’adolescència de la ciutat amb visió integral i mirada prioritària cap a les situacions de més vulnerabilitat social.

    Les dades que mostra el darrer informe posen al focus al fet que  1 de cada 3 infants de 10 a 12 anys i un 44% dels i les adolescents no es mostren prou satisfets amb el seu cos. A més, pel sistema patriarcal, les nenes i noies es mostren molt més insatisfetes amb el seu cos que els nois (quasi 20 punts percentuals de diferència).

    De fet, el 27,1% dels nens i nenes entre 10 i 12 anys diu no estar prou satisfet amb el seu cos, amb diferències significatives entre nens i nenes. Entre els infants poc o gens satisfets, el 59,9% són nenes i el 40,1% són nens. La insatisfacció amb la imatge corporal augmenta amb l’edat (44,1% entre els i les adolescents) i amb el mateix patró per sexe: el 52% dels insatisfets són noies i el 36,3% són nois.

    Un altre dels aspectes que estudia l’informe és l’estat de la salut sexual i reproductiva. El 14,5% d’adolescents declaren no haver usat cap mètode anticonceptiu i la taxa de fecunditat és de 6 per cada mil adolescents. A banda, la taxa d’interrupcions voluntàries de l’embaràs és de 13 per cada mil adolescents.

    Un altre tema on s’ha centrat l’informe de l’observatori són les addiccions i la salut mental. Pel que fa a les addiccions, gairebé 1 de cada 3 adolescents fumen i afirmen haver consumit cànnabis alguna vegada. Sobre les begudes, 3 de cada 4 als 15 i 16 anys ja han tastat l’alcohol. En general, el contacte actiu dels adolescents amb substàncies addictives com el tabac, l’alcohol i el cànnabis augmenten amb l’edat, fent un salt important entre els 15 i 16 anys i els 18 i 19 anys.

    El que s’anomena com ús de les pantalles és una de les addiccions més perilloses que pateixen els infants i joves. En relació a l’ús del mòbil, el 45,5% dels i les adolescents entre 13 i 19 anys en fan un ús problemàtic, un 41,2% de forma ocasional i un 4,3% de forma freqüent. Així com amb l’ús dels mòbils es dóna una major prevalença entre les noies (49,6%) que entre els nois (41,7%), en relació a l’ús d’internet passa a la inversa: un 39,1% dels i les adolescents en fan un ús problemàtic: un 33,1% de forma ocasional i en un 6% de forma freqüent. D’entre els problemàtics, un 41,2% són nois respecte el 36,9% de noies.

    El risc de patir un problema de salut mental és significatiu tant en la infància com en l’adolescència (6%) i la prevalença efectiva de malalties mentals és del 3,5%. Més específicament, la probabilitat de patir algun problema de salut mental (escala SDQ) és del 5,9% en infants entre 4 i 14 anys, essent força més alt per als nois (7%) que per a les noies (4,5%). Més enllà d’aquest risc potencial, la prevalença efectiva de les malalties mentals (depressió o ansietat) entre els adolescents de 15 a 17 anys és del 3,5%, lleugerament més alta entre les noies (4,1%) que entre els nois (2,9%).

    Una pregunta que sempre es fa a les enquestes és el grau de satisfacció amb la salut. Aquest aspecte de la vida està globalment molt ben valorat tant pels nens d’entre 10 i 12 anys (85%) com pels adolescents entre 13 i 19 anys (63%), tot i la important davallada que s’observa en el pas de la infància a l’adolescència. L’informe també marcar estar atents al 12% d’infants entre 10 i 12 anys que expressen malestars corporals freqüents (mal de cap, d’estómac o d’esquena) i al 14,9% que declaren haver tingut dificultats per dormir 5 dies o més a la setmana.

    En aquest sentit, dins del que s’entén per hàbits saludables de descans, alimentació i exercici, l’informe destaca que en tots tres aspectes les millores són necessàries perquè els indicadors estan molt per sota dels hàbits recomanats. Una gran part d’infants i molts adolescents no dormen suficients hores al dia (43% dels infants i 70% dels adolescents) i molt pocs mengen les 5 racions de fruita recomanades al dia (7,1%). Tot i que el 76,0% declaren fer exercici físic de manera regular fora de l’horari escolar, 1 de cada 4 infants i adolescents no en fan o en fan de forma insuficient.

    Això fa que 4 de cada 10 infants estan per sobre del pes adequat a la seva edat i 3 de cada 10 ho estan en l’adolescència. Més concretament, un 36,7% dels infants als 8 i 9 anys no tenen un pes adequat a la seva edat (el 24% sobrepès i el 12,7% obesitat), amb més afectació entre els nois que entre les noies. Tot i que les xifres de sobrepès i obesitat disminueixen amb l’edat, el 25,3% dels i les adolescents continuen tenint pesos inadequats: el 18,4% sobrepès i el 6,9% obesitat.

  • El projecte Aquí T’Escoltem obre un nou servei d’acompanyament i escolta a l’adolescència a Barcelona

    Els punts d’atenció “Aquí T’Escoltem” són serveis preventius en els quals els adolescents d’entre 12 i 20 anys troben un espai d’assessorament i escolta individual i confidencial per acompanyar-los en el procés de creixement o per donar-los suport en moments de desorientació, dubte o angoixa. L’objectiu és donar resposta a la necessitat de treballar el desenvolupament personal i emocional dels adolescents. Alhora també es realitzen activitats grupals entre iguals per millorar les competències personals i les habilitats socials a través de propostes creades des dels interessos adolescents.

    Ahir es va obrir un nou servei dins el marc d’Aquí T’Escoltem (ATE) d’escolta i acompanyament emocional als adolescents al districte de Sants-Montjuïc. Serà el 9è districte que compti amb aquest servei després que l’any 2018 s’obrissin els centres de Ciutat Vella i Horta-Guinardó. A més, des de l’Ajuntament de Barcelona també s’ha comunicat que l’Eixample obrirà el seu punt d’atenció l’any 2020 i amb ell es completarà la xarxa de centres ATE d’atenció a l’adolescència en el conjunt de la ciutat.

    El servei ATE del Districte de Sants-Montjuïc s’ubica a l’Espai d’adolescents La Clau i a l’Espai Jove La Bàscula, disposarà d’educadora i de psicòloga. La figura d‘educadora donarà suport i promourà activitats conjuntament amb els professionals dels serveis i equipaments per a joves i, la psicòloga, en canvi, farà tasques més individualitzades amb els joves, fent-los un acompanyament emocional i educatiu i treballant des d’una perspectiva de la prevenció.

    A més dels dos espais on donaran servei, La Clau i l’Espai Jove La Bàscula, també donaran resposta a les necessitats d’atenció i programació d’activitats d’altres espais del districte dedicat als joves.

    L’any 2018, les activitats grupals dels vuit punts d’informació Aquí T’Escoltem van comptar amb 10.541 usos. És un 28% més que l’any anterior, quan se’n van fer 8.207 usos.

    I un total de 348 adolescents van rebre atenció per part de les psicòlogues dels punts ATE. Per tant, ens trobem davant d’un increment del 43,4% respecte els 239 joves atesos al 2017. Cal tenir present que durant el maig i juny de 2018 es van obrir 2 nous punts ATE a Horta-Guinardó i a Ciutat Vella.

    D’altra banda, es van fer 1.134 acompanyaments i atencions individualitzades a nois i noies, el que suposa un 24,3% més que l’any anterior quan es van fer 912 acompanyaments.

    L’edat mitjana d’edat dels atesos ha estat de 16 anys. Cal destacar una majoria de noies ateses, el 68,1% respecte i un 31,9% de nois. Respecte l’any anterior ha augmentat el percentatge de nois, que el 2017 va ser del 28%.

    Pel que fa a l’accés dels joves al servei d’atenció individual i confidencial, la principal ha estat l’accés directe (48%), per darrere hi trobem les derivacions formals per part d’altres professionals (35%) i, per últim, hi trobem l’accés a través de la família (17%).

    Analitzant el motiu principal de consulta dels nois i noies, continua sent el malestar en l’entorn familiar (33,84% dels casos), seguit de les dificultats per relacionar-se (11, 11%), el malestar emocional inespecífic (9,07%), les dificultats en la relació de parella (8,89%), l’angoixa o ansietat (7,78%), la desorientació vital (5,74%) i el control d’impulsos (4,4%). La mitjana d’edat dels/les participants a les activitats grupals ATE ha estat de 16 anys. Ha augmentat respecte la mitjana de 2017, que es situava en els 15 anys. un 68,1% de noies, un 30,9% i un 1,1% de persones que no s’identifiquen amb aquestes identitats

    Entre les activitats que s’han dut a terme adreçades als adolescents, hi trobem tallers de sexualitat i afectivitat, activitats de gestió emocional o accions per fomentar l’autoestima i l’apoderament.

  • Obre el nou espai Barcelona Cuida, un centre per a la cura de les persones cuidadores i cuidades

    La ciutat de Barcelona compta des d’aquest dimecres amb un nou recurs obert a tota la ciutadania i pensat específicament per acompanyar i facilitar la tasca de les persones cuidadores i les que són cuidades. L’espai Barcelona Cuida està ubicat al número 22 de l’Avinguda Marquès de l’Argentera, al costat de l’Estació de França, i obre tots els dies laborables en horari de matí i de tarda, a banda del primer cap de setmana de cada mes. Igualment, també disposa d’un servei d’atenció telefònica i respon les consultes telemàtiques que es facin arribar a través del web.

    Barcelona Cuida – Espai d’Informació i Orientació compta amb un pressupost anual al voltant dels 450.000 euros i la implicació directa de diferents àrees municipals. Hi treballen 7 professionals a temps complert amb perfils diferents i complementaris, a més del personal de recepció i professionals especialitzats en horaris establerts, i s’ha dissenyat amb el suport  de professionals de serveis socials, de salut i d’entitats de l’àmbit de la cura com les que formen part de la Xarxa pel suport a les famílies cuidadores i de la Xarxa treball de la llar just, a més de col·lectius d’autoorganització de les treballadores de la llar com Libélulas, Mujeres Diversas, Sindillar o Mujeres Pa’lante. Les professionals d’àrees diferents i les entitats socials conformen un consell assessor ideat per ajudar a millorar el funcionament del centre, dissenyar la programació dels tallers formatius que s’hi facin i potenciar espais puntuals de trobada, entre d’altres aspectes. De fet, el centre s’ha pensat com un punt neuràlgic per recollir tota la informació que es genera al voltant de la cura i el web que s’ha posat en marxa també aquest dimecres ja recull un primer llistat de més de 800 recursos presents a la ciutat que estan dirigits a persones que són cuidades o que cuiden. L’espai Barcelona Cuida s’ubicarà definitivament a partir del proper any al carrer Viladomat 127, on abans estaven les instal·lacions de l’antiga mútua municipal PAMEM, un cop finalitzin les obres d’adequació d’aquest espai.

    La posada en marxa del centre Barcelona Cuida és una de les 68 actuacions previstes en la Mesura de Govern per una Democratització de la Cura 2017-2020, dissenyada per l’Ajuntament amb l’objectiu de posar les cures al centre de les polítiques municipals. El motiu és doble, ja que no només l’economia de les cures és un aspecte fonamental de la vida econòmica, imprescindible per al sosteniment de les necessitats humanes, i que qualsevol persona serà cuidada i/o cuidarà en algun moment de la seva vida, sinó que també el progressiu envelliment de la població fa pensar que aquesta necessitat anirà en augment i és convenient preveure-ho amb antelació.

    Barcelona cuida / Ajuntament de Barcelona

    El nou centre funcionarà com un servei per informar i assessorar la ciutadania sobre els recursos existents al voltant de la cura, donant informació sobre tràmits concrets, serveis especialitzats o necessitats emergents al voltant d’aquesta realitat, com poden ser el reconeixement del grau de dependència, la formació de les persones cuidadores i els drets laborals de la feina que fan aquestes persones, per exemple. Per aquesta raó, el centre neix amb la voluntat de donar resposta a tots els perfils.

    • Persones que tenen cura de familiars o persones properes. A Barcelona una de cada quatre persones cuida una altra persona de la seva xarxa familiar o de convivència. La responsabilitat i la dedicació a les cures de manera sostinguda pot ocasionar esgotament físic i emocional.
    • Persones cuidadores professionals a la llar. El servei també s’adreça a les persones que cuiden a la llar de manera remunerada, independentment de la relació laboral i de la situació administrativa, per facilitar-ne la formació, l’acreditació i la defensa dels drets.
    • Professionals de serveis socials, comunitaris i de salut. Les persones i equips de serveis socials, espais comunitaris i de l’àmbit de la salut són un col·lectiu fonamental en l’atenció directa tant a persones receptores de cura com a famílies cuidadores i persones treballadores del sector. El Barcelona Cuida treballarà com un espai de segon ordre i es coordinarà amb totes elles.
    • Entitats. Les organitzacions, entitats i col·lectius de l’àmbit de la cura constitueixen un ampli ventall de recursos, xarxes i relacions que representen un suport fonamental per a les persones implicades en la cura.
    • Persones que vulguin planificar la seva cura. L’objectiu és donar informació a persones preocupades pel seu present o futur, ja sigui per una situació de dependència, discapacitat o bé per l’envelliment.

    Igualment, el centre aspira a demostrar la seva necessitat i el seu potencial oferint informació, orientació i assessorament sobre els recursos existents a la ciutat per tal de proporcionar de forma integral una primera orientació a les persones usuàries i, en funció de les seves necessitats i demandes, derivar-les vers els serveis més adequats. Així es busca enfortir i potenciar el que ja s’està fent, evitant duplicar serveis existents, però facilitant que les persones trobin la informació sistematitzada i en un únic lloc. La informació inclou suports pràctics dins i fora del domicili per a la cura d’infants i persones dependents o malaltes; ocupació i formació de la persona cuidadora; aspectes jurídics per abordar temes relacionats amb la contractació de la persona cuidadora i dels seus drets laborals; i suports emocionals i activitats grupals per a persones cuidadores.

    El servei aspira a afavorir l’intercanvi i la relació entre persones, professionals i organitzacions, amb tallers formatius, accions de difusió i l’organització d’espais de trobades. Aglutinarà els estudis, eines o recursos web relacionats amb aquest àmbit.

    A més, els professionals del centre vetllaran per tenir actualitzat el mapa de recursos de la cura, en constant interacció amb els agents i entitats del territori. D’aquesta manera detectarà els agents clau i generarà una xarxa de referents, amb els quals es podrà reunir de forma periòdica per tal d’actualitzar la informació disponible.

  • El nou CAP del Raval i els escuders del capital

    Estic convençut que si el dilema CAP o MACBA a la Capella de la Misericòrdia fos entre fer una escola de música municipal -equipament del tot necessari i absent no només al Raval sinó a tot Ciutat Vella- o un nou CAP a l’espai que actualment ocupa la Capella, no hi hauria dilema, s’hi faria un nou CAP i es buscaria una ubicació adient per a fer-hi una escola de música, municipal. Difícilment ens podem imaginar un context on grups de veïns defensessin la necessitat de disposar una escola de música a cost de renunciar a l’únic espai on s’hi pot construir un nou Centre d’Atenció Primària per deixar enrere l’actual amb greus mancances infraestructurals. És una qüestió de prioritats en un barri on prop del 80% de la població no té cap cobertura sanitària a banda del servei de sanitat pública.

    Com també és una qüestió de prioritats bloquejar la construcció d’aquest equipament sanitari a la Capella de la Misericòrdia. Un bloqueig encapçalat per la fundació del MACBA presidida de manera honorífica ni més ni menys per la Reina d’Espanya, Sofia, i de manera executiva per Ainhoa Grandes Massa, consellera de l’empresa Renta Corporación, empresa immobiliària que ha deixat un rastre de desnonaments al pas de la seva activitat econòmica. Una fundació impulsada econòmicament per Abertis, Agroalimen, La Caixa, Coca-Cola, El País, Freixenet, Banc Sabadell, Fundació Puig, La Vanguardia i Naturgy.

    A la vista de qui encapçala la campanya per evitar que el CAP es faci a la Capella, i dels èxits que han obtingut en aquesta estratègia de bloqueig, de moment, es fa fàcil d’entendre en quin ordre de prioritats queda l’accés a la sanitat pública i de qualitat per aquests personatges, organitzacions i partits que els donen suport. És tan fàcil d’entendre que les organitzacions i partits que han triat prioritzar els interessos de determinats lobbies econòmics en detriment de les necessitats dels veïns del Raval, han de posar en marxa la maquinària de la propaganda a ple rendiment per mirar de generar confusió.

    La primera gran cortina de fum -que encara fumeja- va ser voler fer creure que la cosa anava de sanitat contra cultura, sí?, segur? Veiem…

    Des del 2014 el MACBA disposa del Convent dels Àngels, prèvia habilitació de l’equipament municipal -és propietat pública, de l’Ajuntament- a cost 1.5M€ per a les arques municipals, l’ús principal d’aquest espai -segons es va dir en aquelles dates- havia de ser l’ampliació de l’espai expositiu. A dia d’avui els espais del convent no són emprats com una extensió de la proposta cultural del MACBA: es lloguen al millor postor, per festes, promocions, reunions, filmacions…dels 1.600 € la mitja jornada als 6.800 € la jornada completa, segons l’espai, fins a 5 ambients diferents. Pràcticament 1.800 m².

    Arribats a aquest punt, algunes preguntes, a l’aire: Si no se’n fa ús expositiu perquè gestiona l’espai el MACBA i no l’Ajuntament? Quina credibilitat té la urgència de més espai que fa el MACBA quan no fa ús de tot l’espai de què disposa? Quina garantia hi ha que la Capella de la Misericòrdia no acabarà fent funcions d’equilibri pressupostari com ha passat amb el Convent?, calen més equipaments culturals al Raval però aquests han d’estar en mans de fundacions com les del MACBA? Sanitat contra Cultura?, sí? Fins i tot nombroses persones del món de la cultura de la ciutat han negat rotundament que el problema amb el nou CAP al nord del Raval pogués ser plantejat en aquests termes, però hi ha qui segueix obstinat a posar el centre en el conflicte d’interessos entre aquestes dues necessitats vitals.

    Tot i això els escuders dels interessos econòmics de la fundació del MACBA -PDeCAT, Ciutadans, ERC, PSC i PP- segueixen obstinats en la seva estratègia de confusió a base d’estirabots histriònics com ara deixar sense zona de pràctiques les estudiants d’arqueologia de la UB Raval, encabint en aquest espai de la universitat el nou CAP, una proposta d’ERC que pretenia posar fi a la pugna entre «Sanitat i Cultura» per convertir-la en la triada Sanitat contra Cultura, i Cultura contra Educació, brillant.

    Els escuders afirmen amb vehemència que el que fan, ho fan en benefici dels veïns del Raval, veïns que estan ocupant la Capella de la Misericòrdia per exigir que allà s’hi faci el CAP. Exactament què és el que fan en benefici dels veïns?, mirar de garantir que el MACBA gestioni més espai públic al Raval?

    I quan parlem de veïns en el cas del CAP Raval ho fem en el sentit més ampli, actualment la demanda de la construcció d’un nou cap a la Capella de la Misericòrdia aglutina persones de totes les sensibilitats polítiques, TOTES. I per si aquest consens fos poc s’hi afegeixen les treballadores de l’actual CAP del Raval Nord que fa temps, anys, que exigeixen deixar enrere totes les mancances infraestructurals.

    Departament de Cultura, Comissió de l’Ajuntament, Ple de l’Ajuntament, i ara també el Departament de Sanitat, tots aquests espais institucionals desoint les veïnes que s’han organitzat, per manifestar-se, recollir milers de signatures, passar a l’acció… com no pot ser d’una altra manera el que s’hauria de fer amb el CAP, la Capella de la Misericòrdia, el Convent dels Àngels i el MACBA ho haurien de decidir els veïns del barri del Raval, ni més ni menys.