Just Deploy It!

Etiqueta: Ajuntament de Barcelona

  • Llistes d’espera: no ens podem conformar

    Les llistes d’espera per visitar l’especialista, per fer proves diagnòstiques o per intervenció quirúrgica, no les podem mirar per separat, ja que la ciutadania les pateix totes juntes i una darrere l’altra, amb dolor, angoixa, pèrdua de qualitat de vida, quan no agreujament de la seva patologia. Esperes per la visita a l’especialista, moltes vegades de mesos, d’un pacient que ha estat derivat des de la seva metgessa de família, espera per proves diagnòstiques que demana l’especialista, més mesos, i finalment si s’indica una intervenció quirúrgica també tens esperes que poden suposar un any més, en total aquest pacient pot haver sofert una espera d’un any i mig.

    Després d’un Pla de Xoc de la Generalitat de 57 milions d’euros, les darreres dades apunten a una reducció de les esperes i a un major compliment dels temps de garantia. Però seria molt greu conformar-se amb aquests indicadors. Continuem tenint la llista més gran d’espera quirúrgica de l’Estat, més de 160.000 persones. Més de 120.000 catalans i catalanes fa més de tres mesos que esperen visitar l’especialista, més de 5.000 fa més de tres mesos que esperen una prova diagnòstica, més de 6.000 fa més d’un any que esperen una intervenció quirúrgica. No tenim dades de quant s’espera per tenir cita pels metges d’Atenció Primària, però sabem que en molts casos cal esperar més d’una setmana per tenir hora. I en tot aquest panorama, Catalunya també és líder en persones amb assegurança sanitària privada: 32%. Amb les mancances de la pública alimentem el negoci de la privada, i una font de desigualtat sanitària: qui pot s’ho paga, qui no pot s’espera.

    Hi ha hagut passes endavant però no s’han assolit els objectius marcats pel Pla integral per la millora de les llistes d’espera. En un any, el nombre total de persones que esperen cirurgia ha disminuït un 0,6%. En relació a les consultes d’especialistes l’objectiu de disminuir un 50% del temps mitjà d’espera, a desembre del 2017 ha disminuït un 25%, actualment el temps d’espera mitjà és de 114 dies, gairebé 4 mesos. Per últim, en relació a les proves diagnòstiques, el temps mitja d’espera és de més de 2 mesos (67 dies) i ha disminuït un 21%, lluny del 50% fixat com a objectiu. També cal reconèixer l’esforç de transparència en publicar mensualment les dades de seguiment de les llistes d’espera. En aquest sentit, les auditories sobre una mostra d’hospitals de l’any 2016 van detectar problemes de fiabilitat que cal resoldre tant abans com sigui possible amb l’auditoria de tot el sistema que es va anunciar per l’any 2017 i no s’ha realitzat.

    Encara hi ha persones que esperen més dels terminis garantits, i aquests terminis són molt més llargs del que seria desitjable. Complir terminis no vol dir que no s’hagi esperat molt. Els temps de «garantia» d’alguns procediments estan pensats per fer front a la realitat precària dels recursos del Sistema més que per les necessitats dels pacients, el seu dolor, angoixa i patologia. Com podem dir a un pacient que està indicada una intervenció quirúrgica però el Sistema permet fer-la d’aquí a un any, o una visita a l’especialista o prova diagnòstica que tenen demores de molts mesos! Hem d’aspirar a poder garantir la visita a la metgessa de família en menys de 48 hores, a l’especialista o proves no urgents en màxim tres setmanes, i la intervenció quirúrgica en màxim tres mesos.

    Però com podrem assolir aquestes fites? Sens dubte amb voluntat política d’assolir-les, i amb molts més recursos a tot el sistema, començant des de la Primària. Però fallarem si no tenim un bon diagnòstic d’un problema que té causes múltiples i requereix solucions intel·ligents.

    Una causa a abordar és l’increment de la demanda, per població sortosament cada vegada més envellida i tècniques més modernes que permeten tractar amb més seguretat a gent gran o delicada; però també a vegades per actuació dels professionals que indiquen procediments que no estan del tot justificats o la gran variabilitat d’indicacions en diferents centres o territoris de Catalunya.

    Una altra causa és la insuficient oferta per part del Sistema Sanitari: els centres i els professionals no tenen prou mitjans per fer front a la demanda i a les necessitats de la població, i quan hi són no s’utilitzen en la seva plenitud: l’ocupació de consultes i quiròfans a les tardes n’és un exemple. Aquesta causa evidentment s’ha agreujat molt per les retallades de recursos dels darrers anys.

    Però també les llistes es poden agreujar per mala planificació i gestió de les mateixes per part de l’administració i equips directius. Aquí els motius són molt variats: des de la mala coordinació entre la Primària i els hospitals, el treball professional compatible entre públic i privat, l’escassa priorització per gravetat o factors socials (gent gran que viu sola, etc.), quan no la franca iniquitat de deixar passar al davant de la llista a persones importants o familiars de personal del centre. Les solucions són molt variades: des de l’aprofitament de les noves tecnologies per una extensió molt més ràpida de la consulta virtual com a eina per reduir sensiblement les esperes en l’accés als metges especialistes, a la priorització i control de gestió des de l’Atenció Primària de les llistes dels hospitals, al compliment del lliurament del certificat d’entrada en llista, etc.

    Totes aquestes causes: increment de la demanda, poca oferta per pocs recursos, causes de planificació i gestió, influeixen sumant-se a generar llargues llistes. Per fer-hi front seran necessàries mesures en totes elles amb un pla ambiciós i integral, més enllà de «plans de xoc». Si no fem un bon diagnòstic difícilment podrem posar tots els tractaments necessaris. En definitiva no millorarem realment les llistes si no hi ha una ferma voluntat política i ambició per fer-ho, posem suficients recursos a tot el sistema públic i exigim bona planificació, gestió clínica eficient, transparència i implicació de la ciutadania.

  • La lluita contra la pobresa energètica: un tema social, de salut i legislatiu

    Ho explicàvem just fa un any: la pobresa energètica és una amenaça per a la salut. Els preus creixents de l’energia, la reducció de les rendes familiars o la baixa qualitat dels edificis són els principals aspectes que motiven una situació de pobresa energètica que suposa una amenaça per a la salut física i mental. Durant els últims mesos s’han aprovat i suspès lleis i ja s’inicien les sancions contra elèctriques.

    El Tribunal Constitucional va anul·lar els articles referents a l’emergència habitacional del decret de pobresa energètica i un jutjat de Barcelona va anul·lar el protocol de la Generalitat que evita els talls d’aigua i llum a les famílies en situació de vulnerabilitat. En tot cas, Juli Carrere, coordinador de Fuel Poverty Group – Energia Justa, una iniciativa de l’Associació Benestar i Desenvolupament i Ecoserveis, explica que és perillós i de difícil resolució. Opina que les elèctriques «fan publicitat per explicar que la llei ha caigut i que el bo social estarà per sobre» però realment «només han tombat el principi de precaució en un cas concret, segueix totalment vigent».

    L’aprovació del bo social elèctric a principis d’octubre fixa els llindars de renda per percebre descomptes en la factura de la llum i  impedirà que als consumidors atesos per serveis socials se’ls talli el subministrament. Diverses ciutats han denunciat aquest decret com insuficient. Una d’elles, Barcelona, estima que aquesta mesura oblida el 43% de la població afectada de la ciutat.

    Repassem diferents moviments i mesures al voltant de la pobresa energètica.

    L’Ajuntament de Barcelona sancionarà Endesa per talls de subministrament

    L’Ajuntament de Barcelona ha anunciat cinc sancions de 70.000 euros cadascuna a Endesa per incomplir la llei 24/2015 de pobresa energètica en no demanar l’informe d’exclusió residencial als Serveis Socials municipals abans de procedir a tallar el subministrament d’electricitat. A més a més, l’Ajuntament també ha presentat un recurs contenciós administratiu contra el Reial Decret 897/2017 de l’Estat que regula la figura del consumidor vulnerable o el bo social. Ho ha fet en considerar que va en contra de la Constitució i a la Directiva 2009/72 del Parlament Europeu i del Consell de la Unió Europea i perquè vulnera les competències exclusives en matèria de serveis socials que té assumides Catalunya i el mateix municipi de Barcelona.

    Laia Ortiz, tinent d’alcalde de Drets Socials, ha anunciat aquestes sancions remarcant que l’Ajuntament de Barcelona ja havia advertit que la regulació estatal era insuficient per preservar els drets energètics de la ciutadania. Així ho va denunciar el consistori en estudiar que, la mesura aprovada aquest octubre pel Govern, oblida a un 43% de la població afectada. Aquest percentatge es tradueix en què gairebé la meitat de les persones ateses per pobresa energètica per l’Ajuntament de Barcelona aquest any –unes 10.000– no podran acollir-se als descomptes, ni tampoc al principi de precaució, amb el nou bo social de l’Estat.

    Les primeres sancions que executa Barcelona responen a talls que es van produir un cop aprovada la llei 24/2015 en llars habitades per persones vulnerables. Els talls van ser detectats a través d’un dels 10 Punts d’Assessorament Energètic (PAE).

    Laia Ortiz va aprofitar la roda de premsa per explicar que l’Ajuntament de Barcelona no té com a objectiu sancionar però sí ser estrictes per garantir que «tothom tingui accés a uns subministraments bàsics independentment de la seva condició econòmica». A més a més, també va criticar el nou decret: «el nou bo social de l’Estat respon als interessos de l’oligopoli energètic i no pas a les necessitats de la ciutadania. Per això en reclamem la nul·litat.»

    Concentració a la plaça Sant Jaume per exigir l’aplicació de la llei 24/2015 l’any passat / ROBERT BONET

    El protocol de la Generalitat contra la pobresa energètica anul·lat per un jutjat de Barcelona

    Un jutjat de Barcelona va anul·lar el protocol de la Generalitat per evitar els talls de subministrament d’aigua i llum a famílies en situació de vulnerabilitat, que desenvolupava la llei contra la pobresa energètica. Aquesta, sorgida d’una ILP de la PAH i d’Aliança contra la Pobresa Energètica (APE), contenia normes en matèria d’emergència habitacional i pobresa energètica. El Tribunal Constitucional ja havia anul·lat alguns preceptes relatius a l’emergència habitacional, però els relacionats amb els talls encara seguien vigents.

    En la seva sentència la jutgessa argumenta que el protocol de la Generalitat, a més d’envair competències estatals, és nul de ple de dret per haver estat aprovat per l’Agència Catalana de Consum i no pel mateix Govern. Així dóna la raó a Endesa, que havia recorregut al considerar il·legal la prohibició de la Generalitat de tallar els subministraments al moment que es produeix un impagament.

    El tribunal Constitucional ja havia anul·lat l’abril de 2016 el decret de pobresa energètica, aprovat pel Govern de CiU el 2013, en considerar que envaïa competències estatals. Aquest protocol se suma així a la llarga llista de mesures contra la pobresa energètica que han estat anul·lades o rebaixades en diferents tribunals.

    Alternatives contra la pobresa energètica

    No entendre les factures, no saber si estàs pagant allò que perceps o més, no conèixer trucs per estalviar tant econòmicament com en termes ecològics… Informació que poques vegades està a l’abast de la població si és que aquesta no busca per iniciativa pròpia recursos, gens fàcils de trobar.

    A Catalunya, el 23% de la població en risc de pobresa pateix fred a casa a l’hivern. Per respondre això, hi ha qui aposta per la intervenció social contra la pobresa energètica mitjançant l’entrega de kits de microeficiència o, altrament dits, kits de supervivència. Això és el que realitza Fuel Poverty group en xarxa amb altres arreu de l’estat. Aquí a Barcelona, junt amb ABD, formen Energia Justa.

    Amb l’entrega de kits busquen incrementar el confort a la llar sense gastar més del que les famílies ja gasten. Els kits compten amb dues bombetes de baix consum, viret per sota portes, viret per finestres, regleta amb interruptor, pel·lícula aïllant finestres, temporitzador i termòmetre i higròmetre.

    Els diferents instruments pretenen rebaixar les implicacions que comporta tenir dificultats per accedir al consum d’energia. Alguns dels problemes que es troben les persones que pateixen pobresa energètica és no poder encendre la calefacció i mantenir la llar a una temperatura de confort, patir impagaments en les factures de la llum i per tant sumar deutes, desenvolupar i empitjorar certes problemàtiques de salut o que se’ls hi tallin els subministraments i es quedin sense llum, aigua o gas.

    Energia Justa és un projecte nascut de l’Associació Benestar i Desenvolupament (ABD) i Fuel Poverty. Suma així les vessants d’una entitat social i d’una entitat per l’eficiència energètica. A partir de formacions preparen als seus voluntaris per detectar les problemàtiques que puguin patir aquells que viuen en pobresa energètica. Existeix un punt informatiu on aquests voluntaris treballen individualment amb les afectades. Les trobades serveixen per assessorar en eficiència energètica però també per ensenyar a entendre les factures de les elèctriques.

    La població gran és la més vulnerable però sovint, ens explica Juli Carrere, hi ha gent que per altres factors com ara no entendre l’idioma també necessita entendre què se li està cobrant i què pot fer. És aquí on Energia Justa també intervé: «ens demanen ajuda per pagar factures però en comptes d’això nosaltres els hi ensenyem a reduir-les» donant informació de consum responsable.

    Des d’Energia Justa realitzen tallers, punts d’informació i també intervenció directe. Carrere ens explica que en algunes ocasions els ajuntaments se’ls hi han dirigit però «la feina dels voluntaris arriba on arriba» i, a més, aquesta «no hauria de suplir l’activitat de les administracions».

  • El nou Pla d’Acció sobre Drogues preveu lluitar contra l’estigma

    Barcelona ha elaborat un nou Pla d’Acció sobre Drogues per als pròxims tres anys. La voluntat d’aquest pla és «prevenir i reduir el consum de drogues i les seves repercussions negatives en la comunitat». El nou Pla d’Acció sobre Drogues per al període 2017-2020, el novè en els últims 30 anys, tracta i analitza les drogues il·lícites però també les substàncies que tenen circulació legal en el mercat com ara l’alcohol. L’objectiu del pla és, segons els grups de treball involucrats i l’Agència de Salut Pública de Barcelona, reduir el consum però també «rebaixar-ne la malaltia i la mortalitat associades». Així, a part d’abordar les addiccions des del tractament, també treballa la prevenció i la reinserció d’aquelles persones que desenvolupen problemes pel consum de drogues.

    El pla considera que «el consum problemàtic de drogues als barris té una forta relació amb la renda familiar disponible i que, per tant, és en els barris amb menys recursos on es detecta un major impacte de les drogodependències». Així, s’han de tractar com a elements clau «l’equitat, la justícia social i els drets de les persones usuàries de drogues, amb l’objectiu d’evitar la discriminació i situacions d’exclusió social». Per aconseguir-ho, el pla assegura que es destinaran recursos per a la inserció laboral, tallers ocupacionals i espais de cerca de feina dins dels centres d’atenció a usuaris de drogues, i es potenciaran itineraris de recerca d’ocupació o adaptabilitat al mercat laboral.

    Revisions i novetats al nou Pla d’Acció sobre Drogues

    La presentació de l’informe arriba dos anys després de l’inici de la seva redacció. Ha estat realitzat a partir de les aportacions de 300 persones d’entitats, persones usuàries i professionals, pel Grup de treball de Drogodependències de l’Ajuntament de Barcelona i pel Grup de Drogues del Consell de Benestar Social de la ciutat. Totes elles sota el paraigua de la coordinació de l’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB).

    Durant el procés d’elaboració del pla, els grups que hi han treballat s’han encarregat d’analitzar els darrers plans elaborats, han fet revisió d’aspectes i han incorporat novetats. També s’han estudiat altres plans vigents com ara el Pla de Salut Mental 2016-2022.

    L’Agència de Salut Pública de Barcelona organitza aquestes novetats en quatre aspectes:

    • El tractament d’alcoholisme és el que demanda té i el nou pla augmenta el nombre d’actuacions per reduir el seu impacte. El pla calcula que «al voltant del 5% dels homes i el 4% de les dones fan un consum de risc d’aquesta substància».
    • Es crearan recursos específics per a dones usuàries de drogues que estan en risc de patir violència i abusos.
      S’iniciarà una estratègia concreta al voltant del risc per a la salut que suposen les pràctiques sexuals que incorporen el consum de drogues.
    • S’estudiarà com limitar l’ús de fàrmacs que es prescriuen de manera legal i tenen un potencial addictiu elevat.

    L’alcohol ocupa la meitat de tractaments per trastorn d’ús de substàncies del 2016

    L’any 2016 es van iniciar 4.242 tractaments per trastorn per ús de substàncies i més de la meitat d’aquests estaven relacionats amb l’alcohol.

    El pla tindrà en compte diversos eixos de desigualtat per reduir el consum d’alcohol com ara el gènere, l’origen o l’edat. L’estratègia per fer-ho passa per adaptar les intervencions a les noves realitats: «es promourà l’intercanvi d’experiències, la formació, coordinació i treball en xarxa entre els diferents actors de l’àmbit de les drogodependències», ha afirmat l’Agència de Salut Pública durant la presentació del pla.

    Les intervencions que es realitzaran seran tant de tractament com de prevenció. Pel que fa a la prevenció, als centres escolars i a la comunitat ja existeixen programes gratuïts. No obstant això, amb el nou pla «s’afegiran un conjunt d’actuacions pensades per fer intervencions selectives entre nois i noies escolaritzats en risc de consumir substàncies«. L’objectiu que busca això és «endarrerir l’edat d’inici en el consum i aconseguir així que baixi la seva prevalença i els problemes de salut que hi van associats».

    Les tecnologies s’incorporen al Pla d’Acció

    Aquest és el primer informe que incorpora el risc d’addiccions tecnològiques, com el joc patològic o la dependència excessiva a les pantalles. El pla calcula que aquest risc podria afectar al voltant del 3% dels joves de Barcelona. Per respondre a aquest fet, es designarà com a centre especialitzat per atendre adolescents i joves que pateixin aquests tipus d’addiccions el Centre d’Atenció i Seguiment (CAS) Horta-Guinardó.

    Durant l’acte de presentació del Pla, Gemma Tarafa, la comissionada de Salut de l’Ajuntament de Barcelona i presidenta de l’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB), s’hi ha referit explicant que el pla està pensat a llarg i mitjà termini i «fa un abordatge comunitari pensat per donar resposta a les noves problemàtiques que s’han detectat».

    A banda del CAS Horta-Guinardó existeixen 14 centres més, 7 dels quals estan gestionats per l’ASPB. «Aquests centres tenen en compte els àmbits educatiu, sanitari i social, i això inclou l’avaluació dels pacients, el diagnòstic, els tractaments, la derivació, i l’atenció a persones usuàries i famílies, però igualment incorpora els programes de reducció de danys i les derivacions», explica l’informe. A banda de 15 CAS, també existeix un bus específic per reducció de danys i un vehicle que distribueix metadona.

    La identificació de les intervencions parteixen de les prioritats i els criteris que s’estableixen en salut pública. S’estableixen les prioritats segons territori a partir de l’Índex de Consum Problemàtic de Drogues (ICPD). Es calcula sumant la mortalitat per reacció aguda adversa a drogues, les urgències en consumidors de drogues, els inicis de tractament segons substància psicoactiva, i xeringues recollides. Com més alta és la puntuació, major és el grau de problemàtica en el territori concret.

    El pla preveu estendre CAS a barris com Les Corts, traslladar el CAS Baluard des de Drassanes cap a Peracamps o consolidar el CAS Lluís Companys. Cadascun d’aquests procediments portarà diferents ritmes i l’Ajuntament assegura que sempre comptarà amb «el necessari diàleg amb el veïnat».

    El pla analitza i celebra avenços durant els últims anys

    L’anàlisi de Plans d’Acció sobre Drogues anteriors i l’estudi de la situació i context actual també inclòs al Pla ha ajudat per constatar alguns indicadors que desenvolupen dins l’informe. Entre les dades que ofereixen, asseguren que «entre el 2004 i el 2016 el nombre de xeringues recollides a la via pública ha baixat de les 14.000 unitats mensuals fins a les prop de 2.000». Per altra banda, entre 2004 i 2008, un 20% dels alumnes de 4rt d’ESO consumia tabac. Aquesta xifra ara s’ha reduït a un 13%. També ha baixat el nombre d’envasos prescrits de benzodiazepines que «ha baixat dels 2 milions d’unitats a 1,7 milions entre els anys 2014 i 2016».

  • Colau i Comín acorden dissoldre l’antiga mútua municipal i eixugar-ne el dèficit de 22,8 milions

    Una de les anomalies que existeix en el sistema sanitari català i amb la que han decidit acabar la conselleria de Salut i l’Ajuntament de Barcelona es troba en un edifici ubicat al carrer Viladomat: l’Institut de Prestacions d’Assistència Mèdica al Personal Municipal (PAMEM). L’ens públic, participat per l’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat de Catalunya, només dóna cobertura a un 20% dels treballadors en actiu de l’Ajuntament de Barcelona i té un dèficit acumulat de 22,8 milions d’euros. És per això que les dues administracions han decidit posar-hi fi i fer la inversió necessària per eixugar el dèficit així com també dissoldre’n l’activitat i integrar els afiliats de la mútua al Servei Català de la Salut. “La transició no es farà de la nit al dia, serà un procés de prop de 3 mesos”, ha matisat la comissionada de Salut de l’Ajuntament, Gemma Tarafa.

    A més, un cop s’hagi completat la integració l’Ajuntament reinvertirà els recursos destinats al manteniment del PAMEM (2,2 milions d’euros anuals) a oferir serveis assistencials per a persones vulnerables.

    Creat als anys 50 per oferir als empleats municipals assistència mèdica i farmacèutica, l’ens s’ha acabat convertint en una inversió a fons perdut per a les administracions ja que a partir dels anys noranta, amb la creació del Servei Català de la Salut la seva raó de ser perd sentit. “Un cop existeix un sistema nacional com el Servei Català de la Salut  deixa de tenir sentit el PAMEM perquè és una mutua paral·lela”, ha expressat l’acaldessa de Barcelona, Ada Colau.

    Tanmateix la decisió política de dissoldre l’activitat mutualista i integrar els seus afiliats al sistema nacional de salut no ha arribat fins avui, quan el dèficit acumulat sobrepassa els 22 milions d’euros. “És important perquè acaba amb una anomalia que tenia unes raons històriques”, ha afegit Colau.

    22,8 milions de dèficit

    Segons ha explicat el conseller de Saut, Toni Comín, el dèficit acumulat s’explica perquè a partir de l’any 93, just després que es creï el Servei Català de la Salut, se signa un acord perquè a partir d’aquella data el personal funcionari que ingressi a l’Ajuntament s’adscrigui directament al Servei Català de la Salut.

    És a dir, que es va decidir mantenir l’estructura assitencial però les quotes també van anar disminuïnt. “L’extinció demogràfica del PAMEM tenia un revers: que era la generació del dèficit”, ha dit Comín que ha recordat que en termes financers era important aturar l’evolució del deficit. En aquest sentit l’Ajuntament de Barcelona aportarà dues terceres parts dels recursos per eixugar el dèficit acumulat mentre que la Generalitat aportarà el terç restant.

    Tres nous serveis

    Una vegada s’hagi completat la integració dels afiliats al Servei Català de la Salut l’Ajuntament invertirà la seva aportació anual al manteniment de l’estructura del PAMEM a oferir tres nous serveis. Segons ha explicat la comissionada de Salut, Gemma Tarafa, els nous serveis aniran orientats a persones sense recursos de la ciutat i servirà alhora per garantir l’estabilitat dels 22 treballadors i treballadores de l’antiga mútua municipalista.

    Seran serveis d’odontologia, podologia i de medicina de l’esport i s’oferiran en el mateix edifici del carrer Viladomat, on hi arribaran ciutadans derivats de serveis socials. Les previsions de l’Ajuntament són que en el primer any des de la posada en marxa es puguin fer 3.000 tractaments d’odontologia i 1.000 de podologia.

  • Els professionals sanitaris de Barcelona es convertiran en detectors de pobresa energètica

    Habitualment els casos de pobresa energètica es detecten a través dels serveis socials quan ja hi ha un avís de tall per impagament. Ara, l’Ajuntament de Barcelona vol que altres agents que considera clau en la identificació dels possibles casos, com ara treballadors socials sanitaris dels Centres d’Atenció Primària, participin en els protocols específics de detecció.

    La idea parteix de la premissa que no tots els casos arriben als serveis socials i que agents com els treballadors socials sanitaris o metges i infermeres que visiten pacients al domicili tenen un rol molt important a l’hora de detectar possibles casos. L’Ajuntament espera, d’aquesta manera, detectar millor la pobresa energètica oculta a la ciutat. «Una cosa són els casos concrets que podem veure i l’altra és quin és el conjunt de la realitat de la pobresa energètic a al ciutat de Barcelona, una fotografia que encara no tenim però esperem tenir», ha explicat la tinenta d’alcaldia de Drets Socials Laia Ortiz.

    També s’espera fer-ho de manera precoç per evitar les conseqüències que la pobresa energètica té sobre la salut física i mental. Segons ha indicat la comissionada de Salut de l’Ajuntament, Gemma Tarafa, «la pobresa energètica genera i generarà importants impactes en la salut de la ciutadania». En aquest sentit ha recordat, per exemple, el pes de patir pobresa energètica en malalties respiratòries o els efectes sobre la salut mental en una família que no pot pagar la factura de la llum.

    De moment el consistori ha fet ja una primera formació específica sobre pobresa energètica als treballadors socials sanitaris dels CAP amb la idea que aquests actuin com a formadors també d’equips de metges i infermeres ja que sobretot els que visiten a domicili són clau en la detecció de casos. També han rebut formació treballadors dels Centres d’Atenció i Seguiments a les drogodependències (CAS) que depenen de l’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB). L’objectiu és que els professionals puguin derivar casos en situació de risc als Punts d’Assessorament Energètic que estan en marxa a la ciutat des de fa dos mesos. Durant aquest període han atès 1.800 persones. D’entre els casos que han arribat en aquests punts 184 casos van requerir d’una intervenció directa i urgent a la llar.

    Segons ha explicat aquest dimarts l’Ajuntament de Barcelona, pròximament s’ampliarà la formació a centres hospitalaris i de salut mental. A més a més, s’ha creat una taula de treball amb el Servei Català de la Salut (CatSalut) i les diferents administracions implicades per determinar aquelles condicions sanitàries que donen dependència energètica i que haurien de quedar emparades per llei i per l’establiment de circuits específics a seguir en aquests casos.

    Més agents clau en la detecció de pobresa energètica

    Al febrer, els bombers van denunciar que en diverses ocasions tenen la sospita que moltes de les víctimes que atenen per incendis ho són en realitat de la pobresa, que els impedeix escalfar-se o il·luminar-se en condicions de seguretat. Ara aquest col·lectiu també podrà, com reclamaven, actuar com a detector de possibles casos.

    Així, un cop a dins d’un habitatge, els Bombers hauran d’observar si hi ha manca de subministrament energètic a partir d’una sèrie d’indicis que han estat identificats. Per exemple, la presència de fogonets a la cuina en un edifici amb subministrament de gas; l’acumulació de garrafes d’aigua del carrer; la presència d’espelmes o làmpades sense bombetes; o bé la presència de goteres i humitats, entre altres aspectes.

    També participaran en aquest protocol ampliat de detecció que inclou diferents serveis municipals, les Unitats d’Exclusió Residencial (UCER) i el Servei d’Intervenció i mediació en situació de Pèrdua i/o Ocupació d’Habitatge (SIPHO). Aquests equips, en cas d’observar senyals d’alerta, hauran de verificar si efectivament es tracta d’un cas de pobresa energètica.

  • La salut mental, laboral o sexual seran prioritats en salut de Barcelona

    A Barcelona, al voltant de 15 de cada 100 dones i 10 de cada 100 homes presenten patiment psicològic. Millorar la salut mental de la població és una de les deu línies estratègiques que guiarà les actuacions en salut a Barcelona els pròxims quatre anys. Així ho especifica el Pla de Salut a la ciutat que, en consonància amb el Pla de Salut de Catalunya, vol atacar les desigualtats en salut intervenint sobre diferents entorns. Així, en salut mental, per exemple, la que sempre ha estat «la germana pobra» segons la comissionada de Salut de l’Ajuntament Gemma Tarafa, les actuacions es desplegaran en línia amb un pla encara més específic: el Pla de Salut Mental a la ciutat.

    En relació amb la salut mental hi ha l’entorn laboral, sobre el que es vol incidir a escala local. La incertesa respecte a la continuïtat de la vida laboral -amb l’atur i la inestabilitat com a factors més visibles- o la precarització de les condicions de treball generen un context en què «és previsible un empitjorament de la salut de la població activa de Barcelona». Així s’assegura en el pla, que detecta que calen dades «vàlides, exhaustives i actualitzades» per la presa de decisions i perquè els agents implicats en la salut i la prevenció de riscos laborals actuïn. En aquest sentit es proposa com a objectiu per als pròxims quatre anys elaborar documents periòdics sobre treball i salut a Barcelona per garantir l’accés a un treball de qualitat, en el qual es procuri un entorn laboral que protegeixi la salut de les persones, faciliti i reforci les eleccions saludables i asseguri un tracte respectuós i just. De cara l’any que ve també es preveu haver elaborat i presentat l’informe d’indicadors de salut laboral de Barcelona de 2016.

    Una altra línia estratègica és la d’introduir accions orientades a la millora de la salut sexual i reproductiva i la prevenció de malalties de transmissió sexual. «S’ha prioritzat la necessitat d’impulsar les accions en aquesta àrea perquè el seguiment d’indicadors clau com són, per exemple, els embarassos en adolescents, els embarassos no desitjats i les infeccions de transmissió sexual (ITS) marquen aquesta necessitat», s’assegura en el document. I és que si bé en les dones adolescents, tant els avortaments com la fecunditat han disminuït i s’han situat en taxes inferiors a les dels anys 2003 i 2004, els embarassos adolescents es distribueixen de forma desigual als barris de la ciutat. En aquest sentit el pla preveu més activitats d’educació sexual a l’escola, incloent la diversitat sexual en els programes, o estendre la implantació de programes ja existents a àrees amb més vulnerabilitat. Per a l’estiu vinent la fita és que almenys en una escola de tots els barris on ja hi ha implantat el programa ‘Salut als barris’ es faci el programa ‘Parlem-ne, no et tallis’.

    A més, mitjançant altres actuacions, Barcelona vol reduir en un 10% en els pròxims quatre anys la incidència del VIH, la sífilis i la gonocòccia, les malalties de declaració més freqüents a la ciutat, que afecten principalment homes joves que tenen sexe amb homes. Així, per exemple, vol implementar iniciatives que ajudin a augmentar el nombre de persones que coneguin la seva serologia per reduir el retard en el diagnòstic.

    Més prevenció de la violència i atenció als transsexuals

    A més d’aquestes línies mestres, Barcelona també vol millorar el model de prevenció, detecció i atenció i recuperació de la violència de gènere dels infants i de la gent gran. Per exemple, un dels projectes de cara l’any vinent és elaborar un model de promoció i prevenció de la salut en infants i joves fills de pares amb trastorns mentals greus i/o addiccions, o víctimes d’abús o de violència. També es vol facilitar la formació i la capacitació dels professionals des de la perspectiva de la salut en relació amb la prevenció i l’atenció de les dones que han patit o pateixen violència masclista i les que es troben en risc de patir-ne.

    D’altra banda, també es volen donar més garanties en l’atenció sanitària de les persones transsexuals. «Malgrat el progrés social esdevingut els darrers anys a la ciutat de Barcelona, la població lesbiana, gai, transsexual i bisexual continua sent discriminada, cosa que pot tenir conseqüències per a la seva salut», es diu en el pla. A curt termini es preveu continuar amb la sensibilització dels professionals de la salut i de l’educació sobre la realitat i les necessitats de les persones transsexuals. Com a novetat, es preveu també el disseny d’uns protocols d’actuació per als serveis sanitaris que evitin una atenció patologitzant en l’atenció de les persones transsexuals, tal com demana aquest col·lectiu.

  • Un 10% del pressupost públic sanitari de Barcelona es destina a empreses amb afany de lucre

    Més de 200 milions d’euros, o el que és el mateix, un 10% del pressupost públic destinat a la partida sanitària a la ciutat de Barcelona va a parar a mans d’empreses privades amb afany de lucre. Així ho han anunciat aquest divendres l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau i la comissionada de Salut Gemma Tarafa, durant la presentació de l’informe “Privatització i mercantilització en l’assitència sanitària pública a Barcelona”.

    El percentatge de diners públics que va a parar a mans de gestors privats amb afany de lucre és molt superior en el cas de l’atenció sociosanitària, on s’eleva fins al 48%, o en el cas del transport sanitari no urgent, on la gestió és 100% mercantil. És a dir, tot i que en alguns sectors, com l’hospitalari, els diners públics que van a entitats amb afany de lucre representen el 4,5% en altres sectors aquest transvasament de diners públics és molt major.

    “No es tracta d’una lluita entre la pública i la privada, es tracta dels diners públics recaptats pels impostos dels ciutadans que dirigim a entitats privades amb ànim de lucre. El que ens preocupa és com entitats públiques hem de poder garantir els principis d’equitat, de qualitat, de condicions laborals dels treballadors i en aquests casos això no ho veiem”, ha denunciat la comissionada de Salut, Gemma Tarafa.

    I ha afegit, en al·lusió a les primeres mesures adoptades pel nou conseller de Salut, Toni Comín, de treure els tres centres hospitals privats amb afany de lucre de la xarxa pública, que no es tracta de canviar quatre coses del model, sinó de replantejar-lo tot. I per això ha volgut posar èmfasi en que la privatització del sector va molt més enllà dels centres hospitalaris.

    L’estudi que avui ha presentat l’Ajuntament va ser encarregat després de què el nou govern arribes al consistori i tenia per objectiu veure quin és el grau de mercantilització de l’atenció sanitària pública a Barcelona. Els proveïdors sanitaris públics de la ciutat de Barcelona depenen del Departament de Salut de la Generalitat, i per tant és el CatSalut qui en la majoria de casos té les competències per contractar proveïdors i decidir la distribució dels pressupostos. Tot i així, a la capital catalana existeix el  Consorci Sanitària de Barcelona, un organisme constituït per la Generalitat (60%) i l’Ajuntament (40%) que és qui coordina i dirigeix els serveis sanitaris d’aquesta ciutat.

    L’informe conclou que un 4,5% del pressupost per atenció hospitalària va destinat en el cas de Barcelona a l’Hospital Universitari Sagrat Cor, propietat de l’empresa privada QuironSalud. En el cas de l’atenció primària un 10% dels diners públics va a entitats privades, les anomenades EBAs o EAPs, que són equips d’atenció primària amb afanys de lucre. En el cas de la salut mental predomina el sector privat no lucratiu tot i que un 20% del pressupost va a parar a empreses mercantils. Per últim pel que fa a l’atenció sociosanitària el predomini és del sector privat i recau en empreses com la Clínica Barceloneta, Hucasave, Centre Sanitari Palau, o l’empresa Nacare SA, entre d’altres.

    Altres casos com el servei de rehabilitació també està majoritàriament en mans d’entitats privades que ofereixen aquest servei a través de pressupost públic (55%) o l’atenció a la insuficiència renal, que costa 35 milions d’euros, i que es gestionada en un 100% per empreses privades.

    Augmenten les privatitzacions durant la crisis

     “Una altre de les raons per les quals hem fet aquest estudi és perquè durant els últims 6 o 8 anys hem sentit que ens deien que no hi havia privatització i que tenim el model més eficient i volíem veure-ho”, ha dit Tarafa a l’inici del seu discurs. En contra del que els darrers consellers han afirmat als darrers anys, el pressupost públic destinat a empreses amb ànim de lucre ha incrementat durant els anys de crisi. De fet, mentre que tots els actors públics han vist com es reduïa el seu pressupost durant el període que va del 2009 al 2014, en un 8,5% en el cas de l’ICS per exemple, el pressupost públic per a empreses mercantils ha augmentat més d’un 25% durant aquests anys. “Lluny d’anar a la baixa la privatització ha anat en augment els darrers anys”, ha dit la comissionada de Salut.

    Una altra de les conclusions de l’informe és que a Barcelona predomina l’atenció hospitalària per sobre de les altres. De fet, més de la meitat del pressupost públic va destinat a aquesta atenció. Els diners destinats a hospitals estan molt per damunt dels que es destinen a l’atenció primària. A més, mentre que la retallada en aquests darrers anys ha estat d’un 3% en el cas del pressupost pels centres hospitalaris, ha sigut d’un 21% en el cas de l’atenció primària.

    “Hem de veure com redirigim el model hospitalari cap a un centrat en l’atenció primària”, ha dit Tarafa. I ha afegit que per fer-ho cal treballar conjuntament amb la Generalitat. I ha recordat que els models sanitaris més eficients són els que reforcen l’atenció primària, la comunitària i la salut pública i això, ha dit, no es veu reflectit en els pressupostos.