Just Deploy It!

Etiqueta: Ajuntament de Barcelona

  • L’Ajuntament de Barcelona aprova la creació del nou dentista municipal en el ple

    El Plenari del Consell Municipal ha aprovat aquest divendres de forma definitiva la proposta de l’Ajuntament de Barcelona per crear un nou servei odontològic municipal obert al conjunt de la ciutadania. La nova iniciativa econòmica ha comptat amb els vots favorables de BComú, ERC, PSC, CUP-Capgirem i dels diputats no adscrits Gerard Ardanuy i Joan Josep Puigcorbé. El Grup Municipal Demòcrata, C’s i PP han votat en contra.

    Amb aquesta votació, els grups municipals culminen un procediment que va iniciar-se fa mesos, durant el qual s’ha posat de manifest l’oportunitat i l’interès públic de la mesura, i que ha comptat també el preceptiu període per a la presentació d’al·legacions. De fet, algunes de les aportacions fetes per part de les entitats professionals en aquest període d’al·legacions han sigut incorporades durant el tràmit, com per exemple el compromís perquè el dentista municipal obri les seves portes en un dels barris amb una situació socioeconòmica sensiblement per sota de la mitjana de la ciutat. El projecte, a la pràctica, té com a un dels seus objectius aconseguir facilitar l’accés al dentista al volum de persones que actualment no ho poden fer estrictament per motius econòmics, i que l’última Encuesta Nacional de Salud de l’any 2017 xifrava en el 12% de la població de Catalunya.

    El nou servei odontològic municipal s’ha dissenyat en una primera instància per poder atendre unes 36.000 persones l’any, 18.000 ja durant el primer exercici i amb només un centre en funcionament que disposi de vuit butaques, amb uns preus que podrien ser fins a un 40% per sota dels actuals. La proposta complementa el servei de dentista gratuït per a persones vulnerables que es va iniciar fa uns mesos i que en aquests moments ja ha atès més de 400 persones derivades des dels Serveis Socials de la ciutat.

  • Molta tensió i poca concreció: el ple de l’Ajuntament de Barcelona relega el debat sobre el futur del CAP a l’acord de Generalitat i Diputació

    Una hora i mitja després de l’inici del ple ha arribat el punt que havia de desestimar les al·legacions formulades pel consorci sobre la cessió d’ús de la Capella de la Misericòrdia per part del MACBA. Si la revocació s’hagués donat, s’hagués aconseguit el que els veïns demanaven després de conèixer l’acord que la Diputació de Barcelona i les conselleries de Cultura i Salut van establir ahir: la igualtat de condicions entre CAP i MACBA per a dos espais (la Capella i el cub).

    En una primera intervenció, Gala Pin ha explicat que si el punt s’ha dut al plenari ha estat perquè després de 13 anys ja no es pot arrossegar més aquest tema. Sobre l’acord fet ahir, ha manifestat que des del govern de Barcelona En Comú no posarien cap trava però que aquest no els hi dóna cap confiança. Ha recordat de nou que «el Raval necessita un CAP en condicions i hem de prioritzar les necessitats sanitàries dels veïns del Raval».

    Donat que alguns grups municipals havien demanat que Barcelona En Comú retirés el punt, Gala Pin ha demanat disposar de la Capella «perquè si al final el CUB no és viable, no podem quedar-nos sense opció». Ha repetit de nou que la necessitat de tenir les dues opcions en igualtat de condicions ve perquè no els hi dóna confiança l’acord. Tot i així, ha explicat que des del govern estan disposats durant l’abril a crear un grup de treball entre Generalitat i Ajuntament que mostri quina és la millor opció.

    Les respostes de tots els grups municipals han estat les esperades: l’aprovació per part de BEC i la CUP i la negativa de la resta. ERC, no obstant, ha indicat que si finalment no hi hagués més possibilitat que la Capella, votarien i es decantarien per això per tal d’estar amb els veïns.

    La primera intervenció de resposta ha estat del PDeCAT. Xavier Trias ha demanat que es retirés el punt per coherència: «van dir que si les conselleries es posaven d’acord ho retiraríem i s’ha donat aquesta circumstància». Trias ha acusat el Govern de rebre això amb desconfiança i ha afegit que «actuen sempre de destructors» i que no busquen mai l’entesa. «Si hi ha un acord anem a mirar com s’aplica i com traiem el màxim profit». La reacció dels membres de la Plataforma ha fet que l’alcaldessa, moderadora del plenari, hagi hagut de demanar calma.

    Ciutadans s’ha estranyat que, després de 13 anys, BEC vulgui resoldre-ho en dos mesos i ha demanat també retirar el punt per coherència. El grup municipal ha aprofitat per fer campanya i culpar tots els governs anteriors tant de la Generalitat com de l’Ajuntament: «La sanitat pública és el primer però justament està així per la deixadesa i les retallades». S’ha queixat de tornar al debat de «confrontar salut i cultura» i, a més, ha denunciat que es facin «escraches» a la seu de Ciutadans per exigir-li una intenció de vot i ha exigit al Govern que deixés de fer electoralisme i populisme.

    Davant les paraules de Carina Mejías, un dels membres de la Plataforma, presents com a públic al ple, ha esclatat contra la seva intervenció i Colau ha intervingut per cridar a la calma: «Entenc que pot haver-hi emocions a flor de pell i més quan parlar de serveis bàsics és tant important». Carina Mejías li ha demanat a Colau que controlés l’ordre i l’alcaldessa li ha dit que no li indiqués com havia de fer la seva feina. La tensió ha estat latent durant tot el ple.

    Esquerra Republicana de Catalunya ha fet ús del seu torn de paraula per explicar l’acord i concloure que amb aquest guanya la ciutadania. En aquesta lògica ha demanat responsabilitat, ja que com és molt difícil posar d’acord a dues institucions, ara que s’ha aconseguit, cal aprofitar aquest consens. «La regidora va dir que acataria la decisió que prengués el Departament de Salut i ahir en va dir una», han indicat.

    El PSC ha valorat que calia «demanar disculpes als professionals de la sanitat pública, als veïns del Raval perquè aquest espectacle ha estat lamentable. Els desgoverns de la Generalitat i de l’Ajuntament han provocat que una solució que es va donar ahir es podria haver donat fa tres mesos».

    El PP també ha demanat que es retirés el dictamen de l’ordre del dia perquè des que es va formular l’acord a avui ha sorgit un acord que canviava l’escenari.

    La CUP ha lamentat que tothom defugís el centre del debat i el portés cap on cada grup municipal considerés. Eulàlia Reguant ha assenyalat que «aquí el que s’ha fet és esquivar el conflicte que hi ha amb el MACBA i la seva Fundació però no ha importat anar contra les veïnes» i ha demanat que la ciutat no formulés propostes o debats pensant en els interessos dels equipaments sinó que pensés en les necessitats del barri. A més, «cal que abordem qui és el projecte cultural del MACBA, que és un projecte tancat en si mateix com molts dels museus d’aquesta ciutat. Amb aquest debat s’ha reforát la idea del MACBA tancat, el MACBA que busca preservar els seus interessos en contra les veïnes».

    Després de les intervencions dels independents, Gala Pin ha demanat que es respongués si es volia revocar o no la cessió d’ús, ja que aquest era el punt del debat i ha entés que ningú havia respost a la demanda concreta.

    Davant aquesta petició, PDeCAT s’ha queixat de nou però no ha contestat directament, Ciutadans ha dit que no i ERC ha dit que volia estar amb les veïnes i que, per tant, si no hi hagués cap altra opció que la Misericòrdia estarien a favor. El PSC ha reafirmat creure en l’acord. El PP ha demanat que es retirés de nou per poder dialogar però que, mentrestant, la resposta seria que no. La CUP no ha utilitzat de nou el torn de paraula perquè ja havia manifestat la seva voluntat de vot positiva.

    Gala Pin finalment ha retirat la proposta perquè donat que no hi havia acord, si es votava, encara que fos que no, l’informe tècnic es tancaria i caldria obrir-ne un de nou cosa que provocaria que no es votés de nou fins setembre. Així queda en stand by. «Jo hauria d’estar fent una intervenció més enfadada però realment estic trista perquè no entenc que aquí no es vegi la realitat en aquest ple», ha tancat Pin que ha acusat davant l’actitud del PDeCAT que «el govern del senyor Trias no va fer res i ahir surten amb un acord a última hora i han hagut d’estar les veïnes les que s’han hagut de mobilitzar per posar el debat damunt la taula».

    Els veïns han abandonat la sala al crit de vergonya.

  • La creació d’un dentista municipal a Barcelona tira endavant amb els vots en contra del Grup Municipal Demòcrata, C’s i PP

    La Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports ha aprovat la proposta de l’Ajuntament de Barcelona per a l’exercici d’una nova activitat econòmica municipal consistent en la prestació de serveis odontològics. La idea que ja es va plantejar el passat mes de novembre tira endavant gràcies als vots favorables de BComú, ERC, PSC, CUP Capgirem i els regidors no adscrits Gerard Ardanuy i Joan Josep Puigcorbé. El Grup Municipal Demòcrata, C’s i PP han votat en contra.

    Al mateix temps de ratificar el decret d’Alcaldia, també han aprovat inicialment la memòria justificativa sobre la conveniència, l’oportunitat i l’interès públic. El següent pas per a fixar el dentista municipal serà l’aprovació definitiva d’aquest durant el Ple del Consell Municipal del proper mes de març. Abans d’això, tota la documentació que s’ha generat se sotmetrà a informació pública perquè tothom qui ho vulgui pugui presentar les al·legacions i reclamacions que consideri oportunes.

    Des de l’Ajuntament de Barcelona defensen que «la proposta de dentista municipal sorgeix amb el doble objectiu d’oferir a tota la ciutadania que ho demani un servei d’odontologia a uns preus ajustats als costos i, a la vegada, garantir la qualitat assistencial i les condicions laborals satisfactòries per als equips professionals». Segons els estudis, el nou servei tindria capacitat per atendre unes 36.000 persones l’any amb uns preus que podrien ser fins a un 40% inferiors als preus actuals que hi ha a la ciutat de Barcelona. Les persones destinatàries d’aquest servei, i la clau de la seva creació, són el 12% de la població que declara que no pot anar al dentista perquè econòmicament no s’ho pot permetre. Si tots els tràmits necessaris es compleixen segons els tempos marcats, aquesta mesura podria entrar en funcionament en un any com a molt.

    La proposta de servei odontològic municipal, que per altra banda és la primera que es fa en tot l’Estat, arriba després que ja s’hagi posat en marxa el servei de dentista gratuït per a persones vulnerables. Aquest servei es va iniciar fa uns mesos i, segons dades del mateix Ajuntament, ja ha atès unes 220 persones derivades des de Serveis Socials de Barcelona. S’han d’entendre totes dues mesures com elements diferents dins els serveis de l’Ajuntament que ara crea aquest dentista municipal en entendre que la previsió de 2.000 persones tractades l’any pel dentista gratuït «queda lluny de resoldre el problema de l’accés a tractaments odontològics en un ampli sector de la població barcelonina, especialment per la limitada cobertura pública existent, les desigualtats en la utilització de serveis i les disfuncions en l’oferta privada que els mateixos col·legis professionals han denunciat reiteradament».

    Un accés desigual com a motiu per posar en marxa el servei odontològic municipal

    L’Ajuntament espera que la posada en marxa de l’activitat contribueixi a augmentar l’accés de la població al dentista, atès que l’última enquesta de Salut de Barcelona apunta que el percentatge de la ciutadania que hi ha anat durant l’últim any és només del 40,8%. Aquest percentatge es redueix molt entre les classes socials més desafavorides, tot i que són precisament les que presenten més necessitats d’obturacions dentals, per exemple. A més a més, la mateixa Encuesta Nacional de Salud de 2017 ja indicava que el 12% de la població de Catalunya manifesta no poder accedir a l’assistència dental per un motiu econòmic, i que aquest percentatge s’incrementa entre les persones amb menys recursos.

    A Catalunya només un 10% de les visites odontològiques es fan dins de la cobertura de la sanitat pública i a dins d’aquesta, Barcelona, segons un informe comparatiu de l’Associació de Consumidors i Usuaris en Acció (FACUA) amb dades de 2014 i que analitzava 150 clíniques dentals de tot l’Estat, ja era una de les ciutats de l’Estat amb els preus més elevats. Per enfrontar aquesta situació l’Ajuntament de Barcelona també ha presentat un pla de viabilitat per fer més forta la seva proposta.

    La cartera de serveis inclouria les extraccions, periodòncies, higienes dentals, obturacions, endodòncies, pròtesis amovibles i fixes, fèrules, implants i ortodòncies. Segons el pla de viabilitat que s’ha fet a 10 anys, la iniciativa podria tirar endavant i es podrien atendre unes 36.000 persones l’any, 18.000 ja durant el primer exercici i amb només un centre en funcionament que disposi de vuit butaques amb una ocupació del 80% de l’horari laborable.

    Altres idees que ja havien avançat abans de l’aprovació del servei, cadascun dels centres comptaria amb un equip d’uns 23 professionals (4 odontòlegs, 9 auxiliars d’odontologia, 3 higienistes, 6 persones per treballar a la recepció i una coordinadora del centre) i una dimensió d’uns 200 metres quadrats degudament equipats. El projecte contempla igualment una inversió de fins a 1.150 euros per metre quadrat; el pagament de salaris en línia amb les condicions vigents a la sanitat pública; el cost del material i els costos de manteniment. Les tarifes que garantirien la sostenibilitat de l’activitat oscil·larien entre els 55 euros d’una obturació, els 160 euros d’una endodòncia i els 30 euros d’una higiene (els tres procediments més habituals i que representen el 60% de les sessions en qualsevol clínica dental). És en base a aquests preus i a la seva comparativa respecte a l’estudi dels preus actuals fet per FACUA que el pla de negoci fet per l’Ajuntament estima que els preus serien un 13% inferiors als del mercat pel que fa a les obturacions, un 30% en les endodòncies i un 43% en les higienes.

  • Neix un servei d’odontologia municipal per a persones en situació de vulnerabilitat a Barcelona

    L’Ajuntament de Barcelona ha posat en marxa recentment un nou servei d’odontologia per a persones en situació de vulnerabilitat. Ho ha fet a les instal·lacions que acollien l’extinta mútua municipal PAMEM, rebatejades com Barcelona Serveis de Salut. Aquesta és la primera passa dins d’una estratègia més àmplia, atès que les oficines de l’antic PAMEM també acullen un servei de podologia i es preveu que acullin en el futur un servei de medicina esportiva per a persones igualment en situació de vulnerabilitat; un espai per oferir informació i recursos a persones cuidadores, familiars i professionals; i addicionalment un dels quatre centres de serveis socials especialitzats en l’atenció a la dependència que s’estan posant en marxa a la ciutat per millorar el funcionament diari de l’Institut Municipal de Serveis Socials (IMSS).

    L’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, explicava que «l’objectiu de l’Ajuntament és que les oportunitats que es generen a la ciutat siguin iguals per a totes les persones, independentment del barri on visquin o de la seva renda». També instava a la resta d’administracions que el servei d’odontologia formi part de la cartera pública de salut per a tota la població.

    La cartera dels serveis inclosos dins de Barcelona Serveis de Salut tenen a veure amb patologies no cobertes pel sistema sanitari públic, però que tot i així s’ha comprovat que poden minvar de manera substancial la qualitat de vida de les persones i tenen un clar biaix d’accés en funció del poder adquisitiu de cadascú. En concret, els serveis d’odontologia van adreçats a persones adultes i inclouran en primera instància el tractament de càries, tractament d’arrels, pròtesis removibles, fèrules de descàrrega, curetatges i higienes dentals complementàries a d’altres tractaments.

    Per poder-se beneficiar del servei, s’han de complir tres criteris diferents. Un d’ells, estar ateses pels Serveis Socials municipals i tenir un pla de treball en actiu. Això inclou les diferents antenes que l’IMSS té desplegades. Això ha de ser així perquè, de fet, són les professionals de Serveis Socials les encarregades de derivar tots els casos per a la seva posterior valoració. També tenen accés al servei les persones derivades pels professionals d’atenció social dels Centres d’Atenció i Seguiment (CAS) a les drogodependències. Un altre requisit és tenir uns ingressos econòmics per sota del llindar del 0,93 de l’Indicador de Renda de Suficiència de Catalunya (IRSC). Aquesta quantitat equival enguany a 529,28 euros mensuals i cal afegir 170 euros més per cada membre addicional de la unitat de convivència efectiva. Un tercer criteri seria presentar una necessitat diagnosticada a la xarxa pública d’atenció primària d’un tractament que no estigui inclòs a la cartera d’aquesta xarxa.

    L’Ajuntament de Barcelona ha calculat que els serveis d’odontologia faran unes 4.000 visites i 2.000 tractaments cada any, a banda d’unes 2.300 higienes. Això es tradueix en una cobertura de 45 hores setmanals de servei d’odontologia i en 25 hores més d’higienista, a càrrec de professionals del Consorci de Salut i Social de Catalunya. El cost d’aquest personal sanitari i material se situa per sobre dels 370.000 euros l’any, sense comptar el cost del personal municipal provinent del PAMEM, encarregat de la recepció i la coordinació de tots els serveis que s’instal·lin a l’edifici del número 127 del carrer Viladomat.

    En paral·lel al servei d’odontologia, l’Ajuntament manté també a les noves instal·lacions el servei de podologia adreçat a exmutualistes del PAMEM, tot i que també l’ha obert a persones en situació de vulnerabilitat, seguint els mateixos criteris socials i econòmics definits per a l’odontologia. Es preveu que aquest servei de podologia cobreixi fins a 20 hores setmanals, amb unes 2.600 visites l’any. En aquest cas, el cost del personal sanitari i del material s’estima en uns 40.000 euros.

    El per què d’un servei d’odontologia municipal

    El disseny i posada en marxa dels dos serveis sanitaris parteixen d’un dels objectius expressats en el Programa d’Atenció Municipal 2016-2019, aquell que fa referència a la reducció de les desigualtats socials en salut i més concretament a la reducció del nombre de persones que no poden accedir a fàrmacs i prestacions sanitàries necessàries. De fet, l’Institut Municipal de Serveis Socials (IMSS) ja va destinar l’any passat més de 250.000 euros a cobrir despeses d’odontologia i ortodòncia en persones que no poden cobrir aquestes necessitats pels seus propis mitjans.

    L’objectiu, expliquen des de l’Ajuntament, de millorar l’accés a determinades prestacions sanitàries que tenen un fort impacte en els processos d’inserció social i en el benestar individual, i que no formen part de la cartera del sistema públic. L’última enquesta de Salut de Barcelona apunta que el 59,2% de la població de la ciutat no ha visitat el dentista durant l’últim any, enfront del 40,8% que sí ho ha fet. Si la pregunta es fa en funció de la renda familiar disponible, destaca que el 52% de les persones de classe social més afavorida sí que l’han visitat, enfront del 28% de classe més desafavorida. De fet, aquesta situació manté una correlació molt alta amb el fet de disposar d’una cobertura sanitària privada, ja que mentre que les persones que només tenen una cobertura sanitària pública han anat al dentista durant l’últim any en un 35% de les ocasions, en el cas de les persones amb cobertura privada o mixta el percentatge supera el 50%.

    Dades de l’Instituto Nacional de Estadística (INE) apunten que la mitjana de visites l’any per habitant al dentista se situa en les 1,45. Ara bé, mentre que el 59,6% de persones amb un nivell socioeconòmic alt asseguren que han anat al dentista durant el darrer any, aquest percentatge baixa al 35,4% en el cas de les persones amb un nivell socioeconòmic més desafavorit. A més a més, les necessitats d’obturacions afecten el 15% de les persones amb una renda alta enfront del 39,4% de les rendes baixes i també s’observa un clar biaix en el nombre de pròtesis o dents ben conservades en funció de la renda familiar disponible. Addicionalment, segons la Encuesta Nacional de Salud de 2017, el 12% de la població de Catalunya manifesta que no pot accedir a l’assistència dental per motiu econòmic, però aquest percentatge s’incrementa sensiblement en les classes socials amb menys recursos (passant del 4% al 22%), així com en persones aturades (27%) o amb una incapacitat laboral (24%).

    No són les úniques dades que destaquen la importància de la salut bucodental. La mateixa Organització Mundial de la Salut (OMS) en una nota informativa sobre salut bucodental l’any 2012 ja subratllava que entre el 60% i el 90% dels escolars i gairebé el 100% dels adults a nivell mundial presenten càries, i que entre el 15% i el 20% dels adults d’entre 35 i 44 anys pateixen malalties periodontals greus que poden desembocar en la pèrdua prematura de dents. L’OMS afegia en aquesta nota que la salut bucodental és fonamental per gaudir d’una bona qualitat de vida i que la seva absència repercuteix fins i tot en el benestar psicosocial. De fet, apuntava que les malalties d’aquest tipus són molt més comunes entre les poblacions pobres i desafavorides i, per tant, la seva prevalença està estretament relacionades amb la disponibilitat i accessibilitat als serveis de salut. Per aquesta raó, i donada l’eficàcia comprovada dels tractaments, l’OMS recomanava instaurar i promocionar polítiques públiques per a la promoció de la bona salut bucodental.

  • L’Ajuntament de Barcelona signa una declaració per a la defensa de l’atenció primària amb els vots en contra d’ERC i PDeCAT

    A través del seu compte de Twitter, Gemma Tarafa, comissionada de Salut a l’Ajuntament de Barcelona, ha publicat una còpia de la declaració institucional del consistori per a la defensa i millora de l’atenció primària i comunitària de salut. En el text del tuit explicava: «L’Ajuntament ha aprovat per àmplia majoria una Declaració Institucional per defensar l’Atenció Primària de Salut i exigir a @salutcat (Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya) prioritzar-la en el pressupost, recuperar personal i condicions laborals, garantir cita prèvia en 2 dies. Treballarem per transformar-ho en fets».

    La Declaració ha estat aprovada en data 13 de novembre pels dos regidors no adscrits i tots els grups municipals (Barcelona en Comú, PSC, CUP, PP i Cs) menys per ERC i el PDCAT. Moviments socials de professionals i usuaris relacionats amb l’Atenció Primària com ara el SAP Muntanya  han denunciat per xarxes que el motiu és no voler comprometre’s a augmentar el pressupost per al 2019.

    I és que en aquesta Declaració institucional constituïda per 5 punts es demanava, entre altres aspectes, «incrementar substancialment el finançament de l’Atenció Primària de Salut en els pressupostos de la Generalitat de Catalunya per l’any 2019, passant del percentatge actual de pressupost dins del Departament de Salut fins al 20% i progressivament cap el 25%, per poder fer front a les competències, objectius, necessitats i plantilles, inversions i qualitat d’un model primarista de la sanitat».

    Aquesta demanda forma part del quart punt de la Declaració, on s’insta a la Generalitat, al CatSalut, a l’ICS i el Consorci Sanitari de Barcelona a complir amb això i també a restituir el personal que es va perdre «amb les retallades dels anys 2011-2014» i treballar per aconseguir «condicions de treball dignes i sense precarietat per a totes les treballadores dels equips d’Atenció Primària». A més, també se’ls insta a «establir per decret el termini garantit per l’accés per cita prèvia a la metgessa i infermera de referència en menys de 48 hores» i rebutjar la reducció d’horari de tarda de les consultes, «tot facilitant horaris racionals, amb millores per a la conciliació familiar dels treballadors». Al text indiquen que això només serà possible si es dota els EAP amb personal suficient.

    Entenen que també és competència de Salut promoure l’atenció integral a la ciutadania a càrrec de professionals de la medicina i la infermeria referents per a tota mena de necessitats i des de l’Ajuntament insten a aturar la creació de nous dispositius que fraccionen l’atenció segons problemes o malalties.

    Així, a proposta de la Marea Blanca de Catalunya, l’Ajuntament de Barcelona ha acordat en la Comissió de Drets Socials, Cultura i Esport aquesta Declaració Institucional en defensa de la salut de la ciutadania. Entenent que «l’Atenció Primària i Comunitària està en situació crítica i no pot fer front de manera adequada a les tasques que li pertoquen dins del sistema sanitari», veuen que «quan l’AP és insuficient en pateix les conseqüències el pacient i tot el sistema, perquè arriben al nivell secundari problemes i demandes que no hi haurien d’arribar». En el text expliquen a més que actualment en els hospitals altament especialitzats, el 60% de les ugències que es reben poden ser ateses i resoltes en els centres d’atenció primària, «el que suposa un cost desproporcionat, ineficiència i més riscos per a la salut de la població».

  • Contractació Pública Socialment Responsable? La més responsable, la Gestió Directa

    El matí del passat dimarts 8 de Maig es va presentar al Pati Llimona, la Guia de Contractació Pública Socialment Responsable, un Projecte fet en col·laboració entre el Consorci de Salut i Social de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona per tal «d’adaptar les noves clàusules de contractació social i ambiental en les entitats proveïdores de salut a la ciutat», amb la col·laboració de representants de tots els proveïdors sanitaris públics del Consorci Sanitari de Barcelona a excepció de l’ICS. Xoca veure dins del grup promotor empreses amb una gestió d’ètica dubtosa i on algun dels seus gerents són fundadors d’un lobby que anomenem #VoltorsFentCercles i deixebles d’un tal Josep Maria Via, que va arribar a dir «Els controls contra la corrupció provoquen unes administracions ineficients». Tot i això, vaig assistir a la presentació, per la confiança que encara vull esforçar-me a mantenir en algunes persones de l’Ajuntament de Barcelona.

    El projecte el «va vendre» Francisco Blanco, Director de Coordinació de Contractació Administrativa de l’Ajuntament de Barcelona, com a un ambiciós repte sobre el canvi de model en la compra i/o contractació de serveis. La Nova Llei de Contractació Pública que va entrar en vigor el 9 de març de 2018 ja parla de la necessitat d’inclusió de clàusules socials i ambientals «amb l’objectiu de fomentar la compra pública amb responsabilitat social i ambiental».

    No entraré a avaluar massa a fons el contingut de la Guia, però sí a assenyalar aquells punts que em semblen positius.

    Les clàusules que valoren l’estabilitat de la plantilla en forma de contractes indefinits o que premien les empreses que ofereixen salaris superiors als marcats pel conveni sectorial, la condició de contractació de persones en atur o en risc d’exclusió social, són aspectes que sens dubte han de millorar el tarannà social dels plecs de condicions.

    Sembla també una bona notícia l’intent que es farà de restar importància al preu del servei. El preu no superarà en cap cas el 35% en la ponderació. És a dir, es valora més la relació qualitat-preu.

    Per descomptat, totes aquelles mesures amb sensibilitat cap a la igualtat de gènere, la no discriminació del col·lectiu LGTBI, la contractació de persones amb discapacitat (encara que solament es parli d’un ridícul 2%) i el respecte cap al medi ambient em semblen indispensables. Qui amb un mínim de consciència progressista pot oposar-s’hi?

    Ara bé, és això el més apropiat? O fins i tot el més econòmic? Sobre la primera pregunta, estic segur que no. Sobre la segona, segurament tampoc. O, com a mínim, no pel que fa a la relació qualitat-preu.

    Per què no la gestió directa?

    Aquesta em sembla una qüestió clau. Les polítiques aplicades des del traspàs de les competències sanitàries a la generalitat, vénen implantades amb criteris fortament ideològics. Criteris marcats pel credo neoliberal dominant els darrers anys. Tot és mercat, guanys, marges, beneficis, superàvit, rendiment… terminologia imposada per la doctrina ESADE i escoles germanes. Però, i si oferim una “Aliança Estratègica” d’aquestes que tant agraden als gestors sanitaris. Si fem una Aliança entre els seus valors d’economia de mercat amb el nostre ideari «Una Sanitat, un Conveni» es poden aconseguir millores significatives. Ens expliquem. A finals del 2017 l’ICS informava sobre les “bondats” de les compres agregades.

    “L’Institut Català de la Salut (ICS) va estalviar 30,5 milions d’euros amb els expedients de contractació de subministraments i de serveis realitzats de forma agregada durant l’any 2017. D’aquesta manera, l’empresa pública més gran de Catalunya aprofità les economies d’escala per estalviar recursos públics. Actualment, més del 85% dels expedients de contractació de l’ICS es fan de forma agregada”.

    Sabem que, de tot el Sistema Sanitari Català, l’Atenció Hospitalària és la que més gruix pressupostari s’emporta amb diferència. Sabem també que els llits hospitalaris de l’ICS no arriben ni al 20% de la xarxa hospitalària d’aguts del SISCAT. Imagineu quants milions d’euros es podrien estalviar mitjançant la compra agregada de tot el Sistema Català de Salut? Si amb el 85% de l’ICS es van estalviar uns 30 milions d’euros, amb el 100% del Sistema sanitari utilitzant l’economia d’escala, es podrien superar els 150 milions d’euros d’estalvi.

    Direu sí, sí, però això no té res a veure amb la Gestió Directa. Home doncs penso que sí. Amb “Una sanitat, un conveni” acabaríem amb el principi mercantil de la LOSC que diferencia entre Proveïdors i Compradors. És a dir, el Departament de Salut ofereix sanitat a tots els ciutadans que el sistema considera legals i exclou a molts altres. Si no, pregunteu a Jo Sí Sanitat Universal o a Pasucat. Però bé, aquesta és una nova perversió que ja tractarem un altre dia. Deia que el CatSalut ofereix assistència sanitària als ciutadans. Aquests serveis “els va a comprar al mercat” on troba diferents “botiguers” amb diferents ofertes de Serveis Sanitaris. Uns són propis de l’Administració Catalana, el que coneixem com ICS. I després hi ha un galimaties de “botiguers” que cadascú té un Òrgan Jurídic particular. Simplificant, d’aquests n’hi ha que són 100% públics pel que fa a la propietat, però amb una Gestió com a la privada, com són la majoria de Consorcis, que s’aprofiten d’una cosa anomenada “Autonomia de Gestió” per fer una mica el que els hi rota, d’altres que són participats entre empreses públiques i privades, alguns són privats “sense ànim de lucre” i finalment els privats amb molt ànim de lucre. Per entendre-ho una mica millor, us recomano la lectura d’un llibret que condensa força bé tot aquest embolic.

    La Sanitat Pública és un Dret Bàsic, no podem deixar que la lògica de mercat sigui la que regeixi els designis de la salut de la població. Així doncs, un cop ha quedat clar que cal simplificar el Model, per tal que provisió, gestió i titularitat siguin 100% públiques, anem a parlar sobre allò que en la Jornada de presentació anomenaven Bates Blaves. Tots aquells serveis que, tot i no ser directament assistencials, són molt importants pel bon funcionament de qualsevol centre del sistema sanitari. Aquells com el servei de neteja, de cuina, de bugaderia, manteniment, facturació a estrangers, seguretat…

    A simple vista, sembla difícil creure que contractar una altra empresa pugui ser més barat que mantenir el servei propi, per dos motius molt senzills. Un, en contractar un servei a un tercer, s’ha de pagar el 21% d’IVA. I dos, l’empresa contractada, a part de pagar als seus treballadors i treballadores ha de treure uns beneficis, i aquests acostumen a ser importants. Així doncs, com es pot entendre que surti més econòmic contractar serveis externs que mantenir la gestió directa del servei? A mi se m’acudeixen dos motius. El primer, que els nostres gestors son uns incompetents i no són capaços de fer la feina que fan els gestors de les empreses privades a un preu molt inferior. El segon, que els treballadors i treballadores de les empreses contractades, tenen unes càrregues de feina molt superiors, jornades laborals anuals molt més elevades i uns sous significativament inferiors.

    D’altra banda, en la sessió de presentació també es va parlar de la necessitat de fer un seguiment de totes les empreses contractades, per comprovar que realment es van complint totes les «exigents» clàusules imposades. Si realment es vol fer un control i seguiment efectiu de compliment dels compromisos socials, laborals i mediambientals adquirits per les contractades, sent conscients de tots els mecanismes que disposen les empreses, es requerirà d’un notable esforç humà i econòmic. (Diners i diners). Tret que solament siguin boniques paraules de compromís i poc més.

    Per contra, amb la gestió directa aconseguiríem transvasar recursos dels despatxos a la trinxera. Veuríem reduir activitat i mitjans dels serveis encarregats de les licitacions, plecs de condicions, control de normatives… que es podrien emprar per ampliar plantilla a plantes d’hospitalització, urgències, CAPS, sociosanitaris. Imprescindible.

    Conclusió, si volem respectar drets socials, laborals i mediambientals, pensem que la Gestió Directa és la millor eina. Així mateix, crec que existeixen elements de pes per, com a mínim, plantejar dubtes raonables sobre quin model pot resultar més econòmic. Tota la resta em semblen criteris ideològics imposats pel liberalisme i el capitalisme d’amiguets.

     

    PD: Si aconseguim trobar instruments mitjançant els quals les empreses contractades puguin demostrar que són capaces d’abaratir el cost final del servei, mantenint condicions laborals de l’empresa pública contractant, i sense escatimar en material i altres recursos, podrem concloure que els gerents de centres públics no fan bé la seva feina i els haurem de substituir.

  • Barcelona atén en un any més d’un centenar de persones afectades per tràfic d’éssers humans

    La realitat del tràfic de persones no és llunyana, i ara se sap una mica més del cert: Barcelona va atendre l’any 2017 més d’un centenar d’expedients relacionats amb el tràfics d’éssers humans. Fins a 109 persones van passar per la Unitat Municipal contra el Tràfic d’Éssers Humans (UTEH), creada pel Govern d’Ada Colau a l’octubre de 2016, per a rebre assessorament psicològic, social i legal.

    La majoria de les víctimes (91,74%) patien tràfic d’éssers humans amb fins d’explotació sexual i el perfil més repetit de les persones acompanyades pel consistori va ser el d’una dona, d’origen nigerià i jove (menor de 30 anys).

    La casuística de persones ateses per la UTEH va ser diversa i, tot i que la majoria d’unitats familiars es van adreçar l’any 2017 afectades per tràfic amb fins d’explotació sexual (fins a 100 persones); va haver-hi cinc persones que patien directament explotació sexual; tres que havien estat víctimes de tràfic amb fins d’explotació laboral; i una d’explotació laboral.

    L’Ajuntament de Barcelona només ha pogut acompanyar les víctimes en onze processos penals. “Cal estar fort per tirar endavant per la via legal”, ha lamentat les baixes xifres de denúncia la responsable del Departament d’Atenció i Acolliment per violència masclista de Barcelona, Bàrbara Roig.

    Un òrgan de coordinació pioner

    La UTEH és un projecte pioner en l’àmbit municipal que forma part d’un circuit contra el tràfic d’éssers humans i que pretén facilitar la coordinació entre les policies i els diferents serveis que la ciutat ofereix a les persones que veuen vulnerats els seus drets. “Es pensa en el marc d’una taula interinstitucional. Volíem millor coordinació. És complicat coordinar tants actors; una part important de la feina de la unitat es formar els diferents serveis de l’Ajuntament”, ha dit explicat la regidora de Feminismes del consistori, Laura Pérez, que ha demaant –sense entrar en detall– una llei contra el tràfic que afavoreixi la gestió local.

    De moment, l’objectiu del servei municipal és actuar en un segon nivell, és a dir, no s’encarrega de la detecció –tasca adreçada als cossos de seguretat– sinó, segons atén una portaveu municipal a aquest mitjà, “sobretot a la reparació del dany que causa el tràfic en les persones”.”L’impacte psicològic és molt important. Són processos de recuperació lents. El més important és trencar l’aïllament de la víctima, perquè moltes vegades la seva explotació està molt vinculada a la comunitat”, ha destacat Bàrbara Roig. “La detecció no vol dir sortir de la xarxa d’explotació. Aquest és un procés que es fa en la mida que la situació personal ho permet. No sempre es dona la situació per a la desvinculació de les màfies”.

    La UTEH atén a qualsevol potencial víctima de tràfic que es trobi a Barcelona, sigui quina sigui la seva situació administrativa i també dóna atenció a les persones de l’entorn més immediat de les víctimes. “A les persones a vegades se les atén d’urgència, directament a comissaria, d’altres se les cita després”.

    Perfil “variat” però majoria de dones joves i d’origen nigerià

    Dones joves i d’origen nigerià és el perfil més comú del més d’un centenar de casos atesos pel consistori. Pel que fa al gènere de la víctima, 89 persones eren dones, 16 dones trans i quatre, homes. De les 109 persones detectades, la franja d’edat majoritària es trobava entre les persones de 18 a 29 anys. Un 81,65% de les víctimes per tant, es trobaven per sota dels 30 anys.

    Tot i el ventall de nacionalitats –es compten fins a una vintena en els registres de 2017– del més d’un centenar de persones ateses, la majoria (51 persones) eren d’origen nigerià. “Tot i aquestes coincidències, realment el perfil és molt variat”, ha insistit el consistori.

  • Elisabeth Eidenbenz, la fundadora de la Maternitat d’Elna, ja té un carrer a Barcelona

    Aquesta tarda es descobrirà la placa del carrer d’Elisabeth Eidenbenz situat a l’antic carrer de la Maternitat al barri de Les Corts. El carrer vol ser un homenatge a la infermera suïssa que va fundar la Maternitat d’Elna i que, entre el 1939 i el 1944, va salvar la vida de 595 infants, fills d’exiliades republicanes espanyoles i de dones jueves, en una torre de la Catalunya Nord.

    L’acte, que comptarà amb la presència del regidor del districte Agustí Colom, es celebra dins del marc dels actes de la Primavera Republicana. Unes jornades organitzades per l’Ajuntament de Barcelona per tercer any consecutiu a través del comissionat de Programes de Memòria al voltant del 14 d’abril. Durant aquests dies, s’han inaugurat als diferents districtes plaques d’història i memòria de diversos indrets de la ciutat dedicats a persones, fets o llocs rellevants relacionats amb els valors republicans.

    Elisabeth Eidenbenz va arribar al municipi d’Elna, al sud de França, acompanyant la marxa cap a l’exili de milers de persones que fugien d’Espanya buscant evitar la guerra. Allà va fundar la Maternitat d’Elna, un espai on van poder néixer 597 infants entre els anys 1939 i 1944. Eidenbenz havia vingut l’any 1937, amb només 25 anys, a Espanya des de Suïssa amb el Servei Civil Internacional per ajudar a la població que patia la guerra.

    Les mares que aquesta infermera suïssa, Elisabeth Eidenbenz, ajudava a donar a llum, estaven vivint refugiades als camps d’Argelers i Ribesaltes, a la França de Vichy. Eidenbenz les recollia dels camps i les duia a la torre que van anomenar Maternitat d’Elna. Les autoritats de Vichy tenien la intenció de tancar-la i finalment va ser l’exèrcit alemany qui ho va fer l’any 1944.

  • Les Escoles de Salut a la Gent Gran volen disminuir l’aïllament social entre el col·lectiu

    «Només veure que col·laboreu ens feu sentir importants», li diu una senyora a una de les voluntàries de l’Escola de Salut per a Gent Gran que s’ha realitzat al centre cívic Pati Llimona del barri del Gòtic. Tros de coca a una mà i una copeta de cava a l’altra i la trentena de persones que han participat del curs s’acomiaden després de sis sessions. «Diuen que l’any vinent repetirem», ens comenta la Teresa.

    Les Escoles de Salut per a Gent Gran es desenvolupen en cicles anuals i segueixen un model de sessions impartides per diferents professionals i amb diferents enfocaments. L’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB) ha avaluat el funcionament i l’efectivitat de les Escoles de Salut. La satisfacció és força elevada, i 9 de cada 10 persones indiquen que recomanarien l’experiència a les seves amistats. «Jo estic contenta», comenta la Carme, qui recorda i lamenta que la Rosa vingués el primer dia i no hagi tornat: «a part de ser útil, hem conegut gent i a més del barri».

    A més a més, l’avaluació indica millores en aspectes de salut com la qualitat de vida o la salut mental. Les persones participants subratllen igualment com a elements positius sobretot la possibilitat de trencar amb la dinàmica d’estar sempre a casa i poder relacionar-se amb altres persones de la seva edat, recuperar la capacitat de riure, conèixer activitats del barri i sentir que es pertany a una comunitat. «Penses que fas nosa però aquí, que hi ha gent treballant per tu, ja veus que no» o «vaig coixa però com veig que hi ha gent que està igual que jo, ens ajudem» són algunes de les valoracions de les persones assistents al curs. Gairebé totes són dones i amb edats que oscil·len entre els 70 fins als 90 anys.

    Sessió de tancament de l’Escola de Salut per a Gent Gran al Gòtic / Carla Benito

    L’objectiu amb tot això és disminuir l’aïllament social entre la gent gran, fent que cada trobada sigui una oportunitat de relacionar-se per a les persones que hi participen. Gemma Tarafa, comissionada de Salut de l’Ajuntament de Barcelona, va participar del tancament de l’Escola de Salut del Gòtic i va valorar positivament els cursos: «l’objectiu és poder aprofitar l’estada a l’escola tant perquè es socialitzin com perquè obtinguin coneixements i habilitats en diferents àmbits relacionats amb la gestió emocional, amb la seguretat amb la llar i com fer-la més sostenible». Altres aspectes que des dels cursos troben importants destacar serien aquells relacionats amb la cura de la pròpia salut, la gestió de les emocions, la prevenció dels accidents, l’activitat física, la millora en l’ús dels medicaments, la seguretat i autoprotecció a la llar i al carrer, l’alimentació saludable i la memòria, per exemple. Entre les activitats innovadores que han incorporat darrerament hi ha informació sobre els Punts d’Assessorament Energètic (PAE) i l’augment d’activitats intergeneracionals, entre d’altres.

    «A mi em va interessar mol la sessió on vam parlar d’insomni… compartim el què ens passa i ens fem companyia», comenta la Carme a la sortida de l’última sessió del curs celebrat al Pati Llimona. Han parlat, han vist pel·lícules, han fet aperitius… i en aquest últim dia han cantat cançons per revifar la memòria i han fet una dinàmica per indicar què els hi transmetia haver realitzat aquest curs i què voldrien repetir o canviar. Fer coses més addients a l’edat, parlar sobre la soledat o fer gimnàs han estat algunes de les idees. Alegria, companyia, riure han estat les sensacions.

    Sessió de tancament de l’Escola de Salut per a Gent Gran al Gòtic / Carla Benito

    L’Ajuntament té previst iniciar 6 noves Escoles de Salut per a la Gent Gran

    L’Ajuntament de Barcelona comptarà amb 18 Escoles de Salut per a la Gent Gran un cop doni inici a sis més que té previstes. Aquests projectes són eines incloses dins les estratègies que inclou Barcelona Salut als Barris (BSaB), un dels programes que ha desplegat la ciutat amb l’objectiu de reduir les desigualtats en salut entre el veïnat i que actualment ja està implantat en 23 barris de la ciutat. Les sis noves escoles que s’aniran obrint al llarg de l’any es realitzaran als barris de La Marina, Sant Genís dels Agudells, el Turó de la Peira, Gòtic, Trinitat Nova i Verneda i La Pau II.

    Els promotors de les escoles expliquen que aquestes volen fomentar el vessant comunitari, i per això la gestió es fa de manera compartida i participativa entre diferents agents i entitats de cada territori. Tres de les escoles (Barceloneta, Sant Andreu i Vallcarca) han estat impulsades per un Centre d’Atenció Primària (CAP), mentre que la del Poblenou és fruit del Pla de Desenvolupament Comunitari que hi ha al barri. Les altres vuit iniciatives que estan en actiu són les de Raval, Casc Antic, Bon Pastor, Besòs i Maresme, Guineueta, Verneda i la Pau I, Roquetes i Verdum.

    En dos anys, BSaB ha passat de 10 a 23 barris, estenent-se cap a aquells que es troben en una situació més desfavorida, i ha iniciat noves línies d’intervenció. La població d’aquests 23 barris, i per tant usuaris potencials dels programes, és de 360.000 persones. En conjunt, la dotació econòmica que destinarà l’Ajuntament de Barcelona passarà dels 514.112 euros de 2015 als 1.489.225 euros previstos l’any 2019, quan acabi el mandat. En total s’invertiran en salut comunitària 5,1 milions d’euros en quatre anys a Barcelona.

  • xAire, un projecte de ciència ciutadana per conscienciar els infants sobre la contaminació

    Divendres a la tarda, tocades les tres, el barri barceloní de l’Eixample va ser recorregut per diversos grups d’una desena de nens que caminaven pels seus carrers, mirant al cel i guiats per un adult que carreteja una escala. Molts dels nens i nenes juguen i observen el que tenen a les mans, d’altres fan fotos…però no estan distrets: estan fent ciència.

    En David és un alumne de quart de primària de l’Escola Sagrada Família i és un dels encarregats de portar un mapa del barri, on hi ha cinc punts marcats amb un dibuixet d’un núvol. Indiquen els llocs on han de col·locar sensors que mesuraran els índex de contaminació per diòxid de nitrògen -NO2- de l’aire. En arribar davant del fanal assenyalat, la Maria extrau un tubet d’una bossa zip que porta i l’Ania proveeix d’una brida a l’adult encarregat de pujar-se a l’escala i col·locar el mesurador.

    Aquesta activitat s’emmarca en el projecte xAire, una acció de monitoratge de la contaminació de l’aire per NO2 a Barcelona, un dels contaminants més importants a la ciutat degut als vehicles motoritzats. El projecte està impulsat per l’Estació Ciutat, que proveeix d’infraestructures per a la realització d’accions ciutadanes participatives per contribuir en la millora de la salut ambiental, una coproducció del CCCB i l’institut de Cultura de Barcelona, l’Àrea d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat de l’Ajuntament de Barcelona i el Districte de Sant Martí.

    Així, el passat divendres es van col·locar 810 sensors per vint escoles diferents -dues de cada districte- que cobreixen 800 hectàrees, un 10% de la ciutat, que pretenen millorar el detall de les set estacions fixes que hi ha actualment. “Aquestes estacions estan col·locades a indrets que no sempre són als llocs de pas i els tubs de mesura són una alternativa fiable i senzilla per a mesurar la qualitat de l’aire en els punts que interessen”, explica Josep Perelló, director de l’activitat.

    Perelló és professor de física a la UB i treballa des de fa anys en la participació ciutadana en la ciència. Destaca que aquest tipus d’investigacions, com les relatives a la salut ambiental, “no es poden fer si no és de manera col·lectiva perquè és quelcom que ens afecta a tots. Com l’escola, un espai que vehicula molta vida i acció social”. Així, col·laborant amb els centres educatius, es pot ser sensible i mesurar la contaminació allà on realment cal saber quina és la qualitat de l’aire, com els camins escolars.

    Els alumnes de l’Escola Sagrada Família registren la col·locació dels mesuradors de la qualitat de l’aire | SANDRA VICENTE

    “La conscienciació passa per l’acció”

    Perelló també incideix en el component intergeneracional de la iniciativa, que implica tant a pares, mares i professorat, com als infants. En Carles i l’Anna són un pare i una mare coordinadors de l’activitat a l’Escola Sagrada Família, que van rebre una formació de la mà del mateix Perelló i van participar en tota la preparació que hi ha darrera de la jornada de col·locació dels mesuradors, “com preparar i dissenyar els mapes per a un bon mapeig”, explica l’Anna.

    “És una molt bona iniciativa perquè sensibilitzem els nens i nenes envers la contaminació i els expliquem que ells poden fer coses per a revertir-la. Que no és només un assumpte de científics”, explica en Carles mentre subjecta l’escala amb la que s’ha pujat als fanals. A més, diu, si els pares i mares s’hi impliquen, “els demostrem que no és només quelcom que se’ls ensenya a classe i que es queda a l’aula, sinó que ens afecta a tots”.

    En aquesta línia s’expressa també Perelló, qui considera que la conscienciació passa per l’acció: no s’ha de dir que hi ha un problema amb la qualitat de l’aire, sinó identificar-lo amb les persones a les qui afecta, que som tots”. És per això que la tarda passejant pel barri per a col·locar els sensors no ha estat una activitat aïllada, sinó que ha vingut acompanyada per diverses sessions de formació impartides per mestres com la Marta, tutora que, a més a més, és biòloga de formació.

    Així, la Marta i els seus ‘pepinos’ -com anomena els seus alumnes- van estudiar les matrícules dels cotxes que tenen a casa i quant contaminen i van repassar el camí que feien fins l’escola per a ser conscients de les fonts de contaminació que s’hi troben. De fet, els punts on es van col·locar els sensors van ser triats pels mateixos alumnes, tenint en compte la seva ruta fins a classe. “Els mesuradors no podien estar a cantonades, ni davant de pàrquings perquè les frenades i accelerades dels cotxes podrien canviar els resultats”, explica contenta l’Aina, una de les alumnes que participa de l’activitat.

    L’Aina porta un cordill lligat a una petita figura de la Torre Eiffel, que servirà per marcar l’alçada a la qual col·locar el sensor al fanal. “Ens van demanar que poséssim un a un parc, lluny dels cotxes, per comparar resultats. Però en aquesta zona no en tenim cap”, explica agenollada, posant amb cura la seva Torre Eiffel al terra d’un petit parc allunyat, amb prou feines, uns 100 metres dels cotxes.

    Col·locació dels tubs mesuradors de la qualitat de l’aire a un carrer amb molt transit | SANDRA VICENTE

    L’Eixample, un barri 8 vegades més contaminat que la resta de la ciutat

    L’Eixample és un dels barris més contaminats de Barcelona. Amb voreres estretes, que permeten molta circulació de cotxes, i carrers molt encaixonats. Només a la confluència dels carrers Gran Via i Balmes hi circulen uns 40.000 vehicles al dia, generant una contaminació 8 vegades superior a la de la resta de la ciutat. “La pol·lució en aquest barri es nota fins i tot en l’olor”, afirma la Marta.

    “En aquesta zona hi ha molt transit, no només perquè sigui de pas, sinó perquè també hi ha molt turisme: estem rodejats dels cotxets grocs per a turistes i de busos que a l’estiu fan que no puguem obrir les finestres”, denuncia la mestra. En aquesta escola han col·locat també sensors al pati i a les aules per a demostrar els efectes de la contaminació dins les classes.

    I és que la pol·lució no té efectes només en la salut física, sinó que diversos estudis conclouen que la contaminació al voltant dels centres i els camins escolars disminueix l’atenció i la memòria de treball en els alumnes. Aquells qui estudien a prop del transit mostren menys desenvolupament cognitiu, segons l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal).

    Tots els ‘pepinos’ de la Marta tenen molt clar que la contaminació té a veure amb els cotxes; en Leandro, per exemple, sap que els nivells d’N02 que recolliran seran altíssims. En canvi, la Maria no ho veu tan clar: “la contaminació ve dels cotxes, però aquí no n’hi ha massa…”. Per a ella, que sempre ha viscut i estudiat a l’Eixample, aquests nivells de transit són normals i canviar aquesta normalització del cotxe com a únic mètode de transport és un dels objectius de la iniciativa.

    Els sensors es recolliran el 6 d’abril i es presentaran els resultats de l’informe químic que DKV elaborarà, a mitjans de març, fent que les “dades tornin a les escoles. Perquè les dades són de qui les recull”, assegura Perelló. Així, els centres podran treballar sobre els resultats i prendran decisions per combatre la contaminació com “evitar que els camins escolars passin per certes vies o promoure que els pares i mares no aparquin en segona fila davant l’entrada”, proposa Perelló.