Un recent assaig clínic -IMPACT-BCN- coordinat des de BCNatal (dels hospitals Clínic Barcelona i Sant Joan de Déu) evidencia que “la dieta mediterrània i la reducció de l’estrès matern durant l’embaràs milloren el neurodesenvolupament infantil”. En l’estudi es va analitzar el possible benefici d’intervencions en l’estil de vida matern durant l’embaràs, i es va veure que tant la dieta com pràctiques com el mindfulness van millorar significativament el neurodesenvolupament infantil en els dos primers anys de vida.
En l’assaig, que ha comptat amb el suport de la Fundació ”la Caixa” i CEREBRA, es van estudiar les dades als dos anys de vida de 626 nens i nenes mitjançant un test de Bayley, una prova estandaritzada per a mesurar el neurodesenvolupament infantil. Els resultats, publicats a Jama Network Open, indiquen que els fills i filles de les dones que van seguir un programa de dieta mediterrània durant l’embaràs van mostrar millors resultats cognitius en el test (desenvolupament sensorial i motor, relació amb objectes i formació de conceptes) i socioemocionals (en referència a les relacions i interaccions). D’altra banda, els fills i filles de les dones que van seguir un programa de reducció d’estrès a través de pràctiques com el mindfulness durant l’embaràs van presentar millors resultats en el domini socioemocional.
L’estudi IMPACT-BCN ja havia demostrat que seguir aquestes dues pràctiques reduïa en més d’un 30% el risc de tenir un bebè amb baix pes en néixer.
Dieta mediterrània
Tal i com explica el ginecòleg Eduard Gratacós en el relat de l’embaràs setmana a setmana, ‘9 mesos des de dins’ (ed. Columna), “l’alimentació de la mare és un dels aspectes que més influeixen en el correcte desenvolupament del fetus al llarg de tot l’embaràs”. I la dieta més recomanable -precisa- “és la dieta mediterrània”. Gratacós dirigeix el centre clínic BCNatal i el centre de recerca BCNatal-FMRC, i és pioner en medicina i cirurgia fetal.
La Fundació Medicina Fetal Barcelona va posar en marxa Inatal, la primera web social interactiva en col·laboració amb professionals i hospitals de referència per a resoldre dubtes que sorgeixen en el temps de la gestació. I la dieta que ha d’acompanyar millor les 42 setmanes d’embaràs en pot fer sorgir algun.
En aquest sentit, els professionals especialitzats en gestació apunten algunes pautes imprescindibles a seguir. Prendre a diari fruita, verdura, cereals i làctics, evitant l’excés de greixos animals és una de les primeres premisses indicades. També es recomana consumir setmanalment llegums, ous, carns i peixos. La dieta ha d’incloure aliments amb un alt contingut en ferro, com carns vermelles o marisc. Cal evitar els menjars preparats i el fetge, i també l’alcohol, així com reduir el consum de refrescos ensucrats. La sal, millor que sigui iodada i el sucre cal prendre’l amb moderació.
Durant la gestació -afirma Gratacós- convé no guanyar molt de pes i això, només mitjançant una alimentació molt equilibrada, ja es pot aconseguir. S’ha de menjar, almenys un cop al dia, proteïnes (carn, pollastre o peix) i aliments rics en fibra, fruita i verdura. I els hidrats de carboni, greix i proteïnes cal menjar-los en les proporcions habituals, ni més ni menys.
Encara que no constitueixin un grup d’aliments en si mateix, els lípids (olis i greixos) aporten nutrients importants i són fonts concentrades d’energia. Per fer-nos una idea, una cullerada d’oli conté el doble d’energia que una cullerada de sucre. Els greixos que consumeix una dona gestant contribueixen al desenvolupament dels òrgans fetals i la placenta. I convé que la majoria d’olis i greixos que es consumeixin siguin d’origen vegetal, essent especialment recomanable l’oli d’oliva.
També apunta Gratacós que les vitamines i minerals exerceixen una funció molt important per al desenvolupament de totes les funcions vitals, tant de la mare com del fetus. Durant l’embaràs, necessites una quantitat superior a l’habitual de ferro, iode i àcid fòlic, i altres nutrients importants són el calci, el zinc i les vitamines A, C i D.
Les dones amb sobrepès o obesitat tenen un major risc de presentar problemes al llarg de l’embaràs; concretament, diabetis gestacional, hipertensió, preeclampsia (complicació de la gestació relacionada amb la placenta, en la qual la pressió arterial de la gestant s’eleva i apareixen nivells augmentats de proteïnes en l’orina), part prematur i/o part per cesària.
En les revisions ginecològiques, el seguiment de l’embaràs també és moment de consultar i deixar-se assessorar pels especialistes sobre l’alimentació durant aquesta etapa.
El concepte de “sitopia” ve del grec “sitos” (menjar) i “topos” (lloc) i, tal com remarca Steel al seu assaig, “molts dels nostres grans desafiaments -el canvi climàtic, l’extinció massiva, la desforestació, l’erosió del terra, la falta d’aigua, la contaminació, la resistència als antibiòtics i les malalties relacionades amb la dieta- obeeixen al fet que no valorem el menjar”.
L’alimentació està relacionada amb la salut i l’ecologia, però també amb la desigualtat al planeta. És aquest un dels principals punts que vols destacar al llibre?
Sí, per a mi és molt clar. Una societat igualitària és aquella en què hi ha menys diferències, com podria ser l’escandinava, amb alts nivells d’educació, millor salut, menys crims… Molts dels problemes als quals ens enfrontem tenen a veure amb la desigualtat que genera el capitalisme. Hem de pensar en això, però també en allò que realment ens importa, com a humans, que és què ens fa realment feliços. És suficient amb què hi hagi creixement i riquesa? Si un país és ric econòmicament, què no hi ha desigualtat?
Hi ha gent que menja per plaer i gent que menja per què té gana. Ho sabem. Sabem que hi ha una mala distribució. Si coneixem l’origen del problema i la solució, per què no s’ha resolt?
Hi ha un grup de persones que està contenta sobre com van les coses, i un altre grup que no creu que les coses es puguin canviar. La meta del capitalisme, com del somni americà, és que no importa qui siguis, si treballes prou, pots ser ric, tenir una casa, portar els fills a l’escola… No és veritat. Pots treballar tota la vida i no poder comprar una casa ni tenir una bona vida. Però la gent encara creu en aquesta meta. Pot haver existit en algun moment, en l’Amèrica dels anys 50, però ja no funciona. Així i tot, és un model molt dominant, i s’està fent global: has de viure a la ciutat, treballar a una oficina, promocionar-te, fer-te ric… És com estar atrapat a la roda del hàmster tota la teva vida, i la gent vol ser més rica, més rica i més rica.
Una de les coses que intento explicar al llibre és que podem fer-nos les preguntes realment importants a una bona taula. La pregunta pràctica és: “Què és una bona vida?”. Ens hem oblidat de fer-nos preguntes. I “què li fa feliç a la gent?”. L’estrès? Estar malalt? Podem canviar això, perquè el capitalisme no va néixer sol, és una invenció humana. Hem de despertar i veure que el capitalisme de lliure mercat empresona la gent en el camí de la pobresa. Si ets ric, vas cap a la llibertat, però si ets pobre, tens menys oportunitats i menys drets. És ridícul que als Estats Units, que és una nació rica, hi hagi gent que no fa vacances, que té tres feines o que té problemes per pagar la universitat. Això no és una nació lliure.
A ‘Sitopía’ comentes que la vida gira entorn del menjar i que no ens adonem, com tampoc veiem la quantitat d’informació que ens dona sobre les persones: lloc de procedència, classe social… Pretens que el lector sigui més conscient d’això?
Absolutament. El menjar és una de les eines més poderoses per veure el món i també per canviar el món. Vull fer que la gent pensi, i vull donar les eines perquè pensin. El menjar és un mitjà increïble a través del qual pensar i fer grans preguntes perquè et diu moltes coses: qui pot menjar de forma saludable, qui està malament… Hi ha productes locals i barats que no significa que siguin dolents, sinó que pagues el cost de la verdura. I en el món industrialitzat la qualitat del producte és pitjor: la manera en què s’engreixa una vaca canvia la qualitat de la carn, fins al punt que un bistec no sembla un bistec.
El capitalisme no va néixer sol, és una invenció humana
La pregunta és: “Què és una bona alimentació?” És molt revelador, perquè la manera en què tractem el menjar diu molt de la nostra societat. Quan llegeixo que al Regne Unit o als Estats Units arribem a fer malbé la meitat dels aliments que produïm… Com pot ser? És per què no valorem el menjar. Desaprofitem el menjar, i és moralment incorrecte.
Respectar el menjar és una forma de respectar el món?
Per a mi el menjar és una metàfora de la vida. Hem de ser conscients del que fem malbé. Si no valores el menjar, no valores la vida. El menjar ens dona informació dels individus, però també ens està dient que alguna cosa va molt malament a la nostra societat, en relació amb el sistema de valors, que està cap per avall. Diem, ‘ah, tot està malament’, ‘no és just’, i ens entristim perquè estem destruint el paisatge, ens estressem, emmalaltim… Llavors, per què continuem de la mateixa manera? El canvi no és fàcil, però crec que estem arribant a un punt en què estem despertant, sobretot els joves. No podem continuar així, i no només pel canvi climàtic, que evidentment és important, és també per coses com que, al Regne Unit i, crec que també a Espanya, moltes persones de 30 i més anys tenen problemes per independitzar-se i han de viure a casa dels pares.
Creus que, en general, el jovent és més ecològic i és més conscient sobre el futur del planeta?
Sí, ells són la solució. La meva generació va tenir la sort de viure en pau, bé, quan era jove encara patíem les conseqüències de la guerra, la vida era dura i tot va ser reconstruït. Vam tenir una bona vida i ara hem de tornar a pensar què és una bona vida al segle XXI. Aquesta ha de ser una idea global. Una bona vida a Espanya no serà exactament el mateix que al Canadà o a Àfrica, però si pensem en les coses bàsiques que necessitem, una de les més importants és el menjar, i és comuna a tot el planeta, per la qual cosa per a mi el menjar sempre serà el mitjà més poderós per respondre a la pregunta de com viure bé i junts, perquè, quan menges, no ho fas tu tot sol, cada dia hi ha gent que menja al planeta. Quan estem menjant ho fem amb els éssers humans i amb els éssers no humans, és un gran àpat mundial.
«Hi ha una bona vida sense tenir molts diners, mentre tinguis diners suficients» | Capitán Swing
Si penses en aquests termes, ho comences a veure clar. Per exemple, imaginem un dinar amb sis persones al voltant d’una taula en què només hi ha cinc patates. Penses, potser les partim totes, o compartim una, perquè ningú es quedi sense. Si hi ha set patates, agafes la teva sense més. Això diu moltes coses de com som els humans, de com ens sentim com a grup, i crec que hi ha alguna cosa que hem de traduir en polítiques globals. Tots tenim necessitats i emocions, i mengem junts. Si penses en què necessita la gent per viure bé i ser feliç, el més imprescindible no és fer vacances tres o quatre vegades a l’any, ni tenir una casa amb piscina i jacuzzi. Necessites una casa decent i una feina que per a tu tingui sentit, el suport d’un grup i d’una comunitat afectuosa, accés a l’escola, oportunitats, fer coses interessants com participar en activitats culturals i sentir que tens una veu. O vols seguir consumint i seguir malbaratant? El capitalisme comparteix la idea de ‘fes la feina que no t’agrada per guanyar diners’.
Hi ha una bona vida sense tenir molts diners, mentre tinguis diners suficients. No estic dient que l’Estat hagi de tenir molt de control, només dic que necessitem una manera més equitativa de compartir, i que totes les persones haurien de tenir l’oportunitat de tenir una bona vida, produint bé i consumint bé.
Amb la migració del camp a la ciutat i el món industrialitzat, han canviat els nostres hàbits alimentaris. Hi ha menys productes frescos i més menjar ràpid. Cap a on anem?
Està passant, però també hi ha un moviment de gent que es resisteix a això i ha descobert que hi ha una altra manera de viure que podria fer-los més feliços, encara que sigui tenint menys diners, però tenint més temps. Gaudir del menjar de qualitat, si tens la sort de poder menjar bé i disfrutar-ho, és molt obvi. I per què no ho pot fer tota la societat?
Si no valores el menjar, no valores la vida
Com connecten l’urbanisme, el món laboral i l’alimentació?
Fa deu anys hauria dit que anem camí de construir més ciutats i més grans. L’exemple més remarcable és el de la Xina, on el 1980 la població rural suposava el 80% del total i, en l’actualitat, un 53% viu a les ciutats. En aquest temps, han passat de menjar una mitjana de 13 quilos a l’any per persona a consumir-ne seixanta quilos. Això està connectat amb com gestionem l’augment de residus a les ciutats. Però les ciutats no existeixen per si soles, necessiten del camp per produir aliments, i per altres coses. Hi ha una idea històrica sobre que el progrés està lligat a l’urbanisme, però això ja ho criticava Thomas More al segle XVI quan va escriure ‘Utopia’. Feia una crítica a Londres, massa gran, massa poderosa, i imaginava un lloc més equitatiu, com ciutats semiindependents i interrelacionades.
Hi ha més sensibilitat cap al món rural ara que dècades enrere?
Hi ha diferents punts de vista des de la ciutat al camp, en funció del període i el lloc. Hi ha hagut moments en què la gent abandonava el camp, d’altres en què s’ha repoblat després que la gent gran morís i es quedessin sense agricultors i ramaders. S’ha de trobar un equilibri entre el camp i la ciutat perquè hi ha una forta relació entre totes dues. Hi ha gent que en refusa i ni en pensa, i d’altres que idealitzen el món rural i el veuen com un lloc meravellós per anar de vacances.
I com lliga això amb ‘Sitopía’?
Si penses en l’alimentació i en la producció local o industrial, per exemple, pots pensar en la forma d’engreixar els pollastres i d’obtenir els ous. No és el mateix en una fàbrica que en una granja. Segurament, trobaries la diferència de gust entre uns i altres. Pensa en el cost de producció. La meva proposta és que valorem el cost real de producció. Tothom hauria de menjar aquest deliciós ou, potser s’hauria de produir menys i que sigui de qualitat. Mirem de crear una societat en què tothom pugui menjar bé, i això vol dir que la gent guanyi prou diners. Això és una societat igualitària, i una economia basada en el valor real. Si la societat actua en conseqüència, podem menjar bé tots.
Així tornem al que dèiem al principi: si vols canviar el món de manera positiva, comença per cuidar tot el procés del menjar, des de la producció fins al consum i els residus?
Sí, però, i per què la gent marxa de la ciutat al camp? Perquè no té diners i creu que tindrà una vida millor a la ciutat. Perquè no valorem el menjar. Si el valoréssim i si paguéssim el cost que té aquest bon ou, podrien continuar produint ous i podrien seguir al camp, si ells volen. Hi ha molta gent que vol viure enmig de la natura i amb els animals, és una vocació que no valorem, que devaluem, i fem que els sigui impossible viure d’aquesta manera. Si la gent valorés el menjar, ser cuiner, agricultor, apicultor, restaurador, botiguer, etc., seria una bona feina. Però no és un objectiu, perquè l’objectiu és enriquir-se, no cuidar la natura.
Hem de valorar la gent que ens alimenta i tenir una visió diferent de què és una bona vida. El meu missatge per als lectors seria que el menjar és alegria i plaer. Els hi diria: valoreu el menjar, penseu en el menjar, parleu-ne i gasteu el que pugueu en aliments. Recordeu-vos el plaer de menjar i dediqueu-li temps. És difícil, però no ets tu, és el sistema. Cal canviar el sistema.
L’informe ‘Pacte del temps, per uns hàbits saludables’ del Consell Educatiu Municipal de Barcelona avalua, en el marc de la reforma horària, què cal prioritzar perquè l’alumnat millori a nivell vital i estudiantil. Hi ha consens entre la comunitat educativa que els tres pilars bàsics són l’alimentació, el descans i l’activitat física.
“Els infants i els joves cada cop dinen més tard, pitjor i sols”, indica l’estudi, que relaciona aquest canvi amb l’adaptació a l’horari intensiu: “En el món escolar, fruit de diferents circumstàncies i negociacions, es van compactar els horaris escolars; l’horari lectiu va passar de ser de matí i tarda a ser exclusivament de matí; com que el nombre d’hores lectives no podia modificar-se, a partir d’aquell moment l’alumnat es va incorporar més aviat a l’escola o l’institut i va plegar més tard”. Així, la majoria de menjadors de secundària van desaparèixer per la manca d’oferta lectiva a la tarda i el baix volum de menús.
La secretària del Consell Educatiu Municipal de Barcelona, Marta Carranza, recorda que els experts que van assessorar-los en l’elaboració de l’informe indiquen que s’hauria de menjar cada tres hores, aproximadament. “El que no és saludable és estar moltes hores sense cap ingesta. A secundària, hi ha qui entra a les 8 i surt a les 2 i, entremig, no menja entrepà, sinó llaminadures. Un bon hàbit és fer una parada a mig matí i fer ganyips, menjar nous, avellanes, ametlles, o fruita, per arribar a l’hora de dinar amb suficient energia”.
En aquest sentit, Carranza subratlla que “amb la supressió dels menjadors dels instituts es va agreujar el problema i va ser un pas enrere pel que fa a l’alimentació”, més enllà de la distribució i organització legítimes de cada centre i del professorat.
Substitueixen àpats per bosses de patates
L’estudi assenyala que, quan els infants i joves menjaven a l’escola, es garantia una qualitat i un acompanyament, mentre que en l’actualitat hi ha casos en què acaben substituint àpats per bosses de patates o aliments poc saludables, sobretot en zones més desafavorides i vulnerables. Així, la prevalença d’obesitat infantil en el barri de la Mina és d’un 24%, mentre que a Sant Gervasi és d’un 2,4%.
Els tres pilars del Pacte del temps per uns hàbits saludables
Entre les mesures proposades per a una millor nutrició dels infants i el jovent, figura fer un seguiment a les famílies que, un cop l’alumnat passa a secundària, continua requerint una ajuda per garantir una alimentació sostenible.
Dormen menys i pitjor
El Consell incideix que és necessari dormir nou hores per rendir bé a l’aula, però “any rere any, els infants i joves dormen menys i pitjor”. El descans, tan important en les etapes de creixement, no esdevé una prioritat, i no tenir uns bons hàbits de son pot provocar “alteracions en el caràcter, irritabilitat i baix rendiment escolar”.
Així, el document alerta que “els horaris i l’organització de la jornada existent a l’Estat espanyol no són els més adequats per respectar els ritmes del cos, i això és especialment dramàtic en infants i joves”. Per això, es recomana avançar els horaris d’activitat extraescolar i l’hora del sopar. Tenint en compte que les classes comencen a les 8 i que els adolescents es lleven a les 7, la nit abans haurien d’haver anat a dormir a les 22 hores, per anar bé, i sopar a les 20 hores.
“Els adolescents no se’n van a dormir a les 10”, reconeix Carranza. “Estaria molt bé flexibilitzar horaris i coordinar horaris amb les activitats de lleure i les famílies. Ja s’intenta, però les xarxes, la televisió i les sèries van avançant terreny, i quan les miren els adolescents? A la nit, amb el mòbil o el dispositiu que tinguin”.
“A les 8 del matí”, continua la secretaria del Consell Educatiu, “els joves estan a classe però no hi són. Tot i que hi ha excepcions, s’adormen i no estan concentrats. En canvi, a les primeres hores del matí a primària sí que hi ha més concentració, els infants són més petits i potser sí que sopen a les 8 i se’n van a dormir, però quan creixen la cosa canvia”.
L’estudi sosté que més de la meitat de l’alumnat d’entre 8 i 18 anys té somnolència a classe i no compleixen les recomanacions de descans dels professionals: “L’alumnat va a dormir molt tard i es lleva molt d’hora per anar a classe. No descansar prou implica més trastorns d’ansietat, menys empatia, augmenten les agressions…”.
Cal que l’activitat física sigui quotidiana
El tercer gran pilar per gestionar bé el temps i adquirir hàbits saludables és fer activitat, i la recomanació és incorporar una hora d’activitat física en horari lectiu cada dia. Això ajudaria a lluitar contra el sedentarisme i a adquirir valors com l’esforç, la superació, la constància, la persistència i el treball en equip.
La pràctica pot ser molt variada i no necessàriament ha d’incloure l’esport i la competició, sinó que les persones expertes parlen d’interioritzar rutines des de ben joves per fer moviments corporals i gastar energia. Aquesta educació física, que va acompanyada de l’equilibri psíquic i social, tindria a veure amb tenir en compte el domini corporal i postural i amb l’ocupació activa del temps.
“Dintre de l’activitat física, hi ha el desplaçament saludable, com anar al centre caminant o en bicicleta”, exemplifica Carranza, que destaca que a la ciutat de Barcelona el 90% de l’alumnat va i bé del centre escolar a peu, ja que s’aposta per l’escola de proximitat. D’altra banda, adverteix que no es pot tenir els alumnes tot el dia asseguts: “Els tenim hiperestimulats amb les pantalles i alguns s’estan tornant sedentaris perquè no prioritzen l’activitat física”.
Les recomanacions del ‘Pacte del temps, per uns hàbits saludables’ per a l’alumnat passen per qüestions com ara flexibilitzar els horaris d’entrada, avançar els àpats, fomentar l’activitat física i els desplaçaments actius, garantir el descans, fer classes de 50 minuts millor que de 60, o procurar no tenir tasques més enllà de les 6 de la tarda.
Aquest és un article publicat originalment al bloc Educa.Barcelona del Diari de l’Educació
Alguna cosa deuen tenir els suplements dietètics perquè el 52% dels adults nord-americans reconeguin haver-ne pres algun en els últims 30 dies, i el 31% haver pres algun complex multivitamínic en aquest període. Sens dubte, els prenen perquè confien que siguin beneficiosos per a la seva salut i solucionin alguna carència, a part que alguna cosa deuen fer els gairebé 900 milions d’euros de màrqueting d’un negoci de gairebé 48.000 milions d’euros als EUA el 2021 i que segueix en auge. Però el cert és que, per ara, no hi ha proves científiques que el consum d’aquests suplements sigui beneficiós per a la salut, mentre que sí que n’hi ha sobre els efectes perjudicials del consum de suplements de betacarotè i vitamina E.
La suplementomania que es viu als EUA, sense comparació segurament a cap altre país, ve de lluny i sembla haver fet orelles sordes a la informació i les recomanacions de panells independents i autoritats sanitàries sobre la manca d’evidències. El reclam d’aquests suplements és clar i contundent, i es basa, aparentment, en una bona lògica. Els efectes antioxidants d’algunes vitamines (A, C, E) o els seus precursors (betacarotè, de la vitamina A) han de reduir, en teoria, el risc de malalties cardiovasculars i càncer, responsables del 30% i el 20% de la mortalitat, respectivament. Les fruites i verdures són riques en antioxidants i el seu consum s’associa amb un risc menor d’aquestes malalties, però la gran diferència és que aquests aliments són molt més que contenidors d’antioxidants. I, a més, quan s’estudien els efectes del consum de suplements de vitamines i minerals no s’observen aquests beneficis, sinó que s’aprecien danys en alguns casos.
El 21 de juny, el Grup de Treball de Serveis Preventius dels Estats Units (U.S. Preventive Services Task Force o USPSTF), un panell independent que emet periòdicament recomanacions sobre prevenció, va publicar a JAMA una actualització de l’evidència i les seves recomanacions sobre aquests suplements que havia fet el 2014, quan alhora havia actualitzat les del 2003. I el que ha constatat aquest panell amb els nous estudis disponibles (84 estudis, 52 més que el 2014) és que l’evidència disponible és encara insuficient per conèixer els efectes beneficiosos i perjudicials dels suplements dietètics. Per tant, no és possible recomanar ni recomanar en contra del consum en població sana de la majoria d’aquests suplements.
Tot i això, sí que hi ha proves que la vitamina E probablement no aporta beneficis per a la salut i que el betacarotè, a més de no aportar beneficis, pot augmentar el risc de mortalitat i de càncer de pulmó. Per això, en aquests dos casos, l’USPSTF fa una recomanació explícita contra el consum d’aquests dos suplements per part de la població general sana. En el cas dels complexos multivitamínics conclou que hi ha un potencial efecte beneficiós molt petit, però assenyala que aquesta evidència té importants limitacions i molt incerta.
La general manca d’evidència sobre els beneficis de la majoria dels suplements i vitamines, presos de forma individual o aparellats, juntament amb l’evidència que qualsevol efecte potencial beneficiós dels multivitamínics serà probablement petit, sembla que bufa a favor d’un consum i una indústria en expansió. A això hi ajuda tot l’heterogeni argumentari de les explicacions fisiopatològiques sobre els antioxidants. Però una cosa són les explicacions fisiopatològiques i una altra el repte majúscul de comprovar els efectes beneficiosos i perjudicials sobre desenllaços importants que permeti fer recomanacions fermes. Mentrestant, el consum desbocat en adults sans es continua recolzant en la inconsistència científica.
L’últim informe de l’estat d’inseguretat alimentària i nutrició al món 2021, emès per la FAO en col·laboració amb UNICEF, OMS i altres organitzacions internacionals, descriu una evolució dramàtica del sistema alimentari mundial.
La prevalença de fam, que en els últims cinc anys estava més o menys estable, va patir un increment brusc el 2020, amb 118 milions més d’habitants que pateixen gana i posen en greu risc complir amb objectius de desenvolupament sostenible de les Nacions Unides (Objectiu 1: fi de la pobresa; Objectiu 2: fam zero, per al 2030). La fam va afectar el 21% de la població d’Àfrica (1 de cada 5 habitants), el 9% de la població d’Àsia i el 9,1% de la població d’Amèrica Llatina i el Carib.
La prevalença d’“inseguretat alimentària” (sense accés a una quantitat suficient, estable i adequada d’aliments nutritius), mesurada per l’Escala d’Experiència d’Inseguretat Alimentària (amb 8 indicadors), que tenia un lleuger augment des del 2014, va patir el 2020 un increment brusc de gairebé 320 milions d’habitants en només un any i, com a conseqüència, un de cada 3 habitants al món (més de 2.300 milions d’habitants) no van tenir accés a una alimentació adequada el 2020. La meitat es troba a Àsia (més de 1.200 milions), un terç a l’Àfrica (gairebé 800 milions) i un 11% (267 milions) a Amèrica Llatina i el Carib.
Com és esperat, atès que les dones són més vulnerables socialment que els homes, la proporció de dones que pateixen una moderada o severa inseguretat alimentària és un 10% més alta. Globalment, el 2020, hi havia 149,2 milions (22%) de nens menors de cinc anys patint un retard del creixement. Tres quarts d’aquests viuen justament en dues regions: el sud-est i el centre d’Àsia (un 37% amb retard de creixement) i a l’Àfrica subsahariana (també un 37%).
L’informe ressalta que l’alt cost d’una dieta saludable al costat d’una persistent desigualtat en els ingressos econòmics posa una dieta saludable fora de l’abast d’uns tres mil milions d’habitants, especialment els més pobres a totes les regions del món, principalment a Àfrica i Amèrica Llatina, entre 2017 i 2019. S’espera un agreujament de la situació a la majoria de les regions el 2020, com a conseqüència de la pandèmia del Covid-19.
Els conflictes armats, generats majoritàriament actualment pel canvi climàtic (guerres climàtiques), que incrementa les zones desertitzades i de manca d’aigua per al consum i el reg per les sequeres persistents o afectades per inundacions, tempestes i tifons, tenen un efecte negatiu en els sistemes alimentaris, en l’agricultura i la ramaderia, des de la producció, la collita (disminució del rendiment), el transport, el comerç i el consum.
Tot això redunda en un augment dels preus dels aliments i reducció de la disponibilitat, augmentant la gana i la inseguretat alimentària. Es produeixen obligadament moviments massius de població a la recerca de terres explotables i s’originen conflictes armats amb els pobladors originaris que rebutgen els qui intenten envair el seu territori.
No tots els conflictes armats s’originen, però, pel canvi climàtic; també s’originen per interessos geoestratègics, com l’actual del Iemen (país que pateix la crisi humanitària més gran del món), en una guerra impulsada per l’Aràbia Saudita i amb armes proporcionades, principalment, per Espanya.
Més de 16 milions de persones s’enfronten a la gana i n’hi ha 50.000 morint en condicions de fam, davant la indiferència de la premsa i del món occidental. En la mesura que persisteixin aquestes profundes desigualtats socials i els multimilionaris d’occident gastin alegrement en viatges espacials centenars de milions de dòlars, l’emigració massiva irregular a Europa i els EUA continuarà sent imparable encara que milers morin en l’intent.
Aquestes tremendes desigualtats socials afecten també la nostra societat. A Espanya s’estima que 12,5 milions d’habitants (un de cada quatre adults i tres nens) està en risc de pobresa i d’exclusió social i més de dos milions pateixen inseguretat alimentària. La FAO proposa diverses mesures per transformar aquesta dura realitat mundial, entre les quals assenyala integrar polítiques de desenvolupament humanitari i pacificació en àrees de conflicte i augmentar la resiliència dels més vulnerables a l’adversitat econòmica. Tancant els ulls a aquesta crítica i greu situació alimentària al món, no aconseguirem més que agreujar-la.
Un estudi liderat per investigadors del grup de Psiquiatria i salut mental de l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge, l’Hospital Universitari de Bellvitge i del l’Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques conclou que la dieta mediterrània no només té efectes beneficiosos en la salut cardiovascular de les persones que la segueixen, sinó que també els hi pot permetre millorar la seva memòria i prevenir o retardar els efectes del deteriorament cognitiu associat a l’envelliment.
Segons els resultats de l’estudi, publicat a Clinical Nutrition, aquests efectes beneficiosos no arriben a tothom per igual. Les dones, les persones de més edat, les que tenen un menor nivell educatiu i aquelles amb diabetis tipus 2 són els col·lectius que obtenen menys beneficis de seguir la dieta mediterrània. Per aquest motiu, l’equip investigador aposta per un tipus d’intervencions basades en recomanacions dietètiques per adaptar-los a les característiques de cada persona.
L’estudi ha seguit durant tres anys a un grup de 487 voluntaris i voluntàries, repartits gairebé a parts iguals entre homes i dones i amb una edat mitjana de 65 anys. A l’inici de la investigació, els participants presentaven sobrepès o obesitat i, com a mínim, tres criteris de síndrome metabòlica, la qual inclou hipertensió, hiperglucèmia, excés de greix a la cintura, nivells baixos de colesterol HDL i nivells elevats de triglicèrids.
Els investigadors van analitzar, a través de tests neuropsicològics, l’estat cognitiu dels voluntaris a l’inici de l’estudi i al cap d’un i de tres anys. Es va establir el seu rendiment en memòria i en altres funcions cognitives, incloent-hi la capacitat de prendre decisions, raonar, parar atenció, planificar o ignorar certs impulsos. Segons estudis anteriors, en un període de tres anys, les persones amb síndrome metabòlica que no segueixen cap mena d’intervenció, haurien presentat una disminució de gairebé 0,40 punts en la seva cognició global i de 0,10 punts en la seva memòria. Per contra, amb les recomanacions de l’estudi, van registrar millores de més de 0,60 punts en cognició global i de prop de 0,90 a la memòria.
En el conjunt dels pacients, els resultats indiquen una relació directa entre l’adherència a la dieta mediterrània i la millora cognitiva. L’adherència a la dieta Mediterrània hipocalòrica es mesura amb un qüestionari de 17 ítems que explora el consum d’oli d’oliva verge extra i el nombre de racions de verdura i peces de fruita que es consumeixen al dia, entre altres.
Així, per cada punt de millora de l’adherència a aquest tipus d’alimentació, la memòria va millorar en 0,13 punts. Aquesta millora es pot deure, segons els investigadors, a la pèrdua de pes i a l’increment de l’activitat física, que també s’associa a una millora de la qualitat de vida. En aquest sentit, el Dr. Rafael de la Torre, un dels investigadors principals de l’estudi, apunta que aquest fet “és important, atès que els canvis cognitius poden no ser perceptibles per a les persones, però poden ser més rellevants si es combinen amb millores en la seva qualitat de vida”.
L’Anna Tresserra (Barcelona, 1985) sap bé de què parla. I no només perquè treballi en això cada dia i li hagi dedicat els últims dos anys de la seva vida, sinó perquè ho ha viscut en el seu propi cos. Li van diagnosticar un càncer neuroendocrí el 2018 i, després de trobar-se amb un grapat de dubtes sobre com alimentar-se mentre patia els efectes secundaris de la quimioteràpia, va decidir crear el projecte audiovisual Què i com menjar durant el càncer. Actualment, després d’haver-lo superat i amb una humilitat aclaparadora, parla d’aquest projecte amb en Raul Zamora, investigador principal de la Unitat de Nutrició i Càncer de l’ICO-Idibell i el seu company en aquesta aventura.
En primer lloc, la salut. Com estàs?
Estic bé. Recuperada, feliç i amb una vida nova. Patir un càncer et fa replantejar moltes coses, començar de zero i parar atenció a aspectes de la teva vida que abans passaven desapercebuts. Diuen que després d’un càncer una es planteja les seves amistats, els seus costums, la casa on viu i fins i tot el que menja. A mi m’ha passat. He canviat moltes coses i la més important de totes ha estat la meva alimentació.
En aquest sentit, també t’has adonat com és d’important per a un pacient oncològic rebre ajuda mentre està en tractament…
A l’Hospital Clínic de Barcelona, on vaig rebre les meves sessions de quimioteràpia, tots els pacients tenim nutricionistes al nostre servei que ens ajuden amb les pautes a seguir. La nutrició és una part important del tractament contra el càncer: menjar els aliments indicats abans, durant i després pot ajudar a mantenir-se més fort, sentir-se millor, mantenir el pes i les reserves de nutrients, mantenir un nivell d’energia i tolerar millor els efectes secundaris relacionats amb el tractament. No obstant això, jo em sentia perduda a l’hora de preparar plats, per no acabar menjant sempre el mateix (tot just tenia forces per moure’m, com havia de tenir-les per pensar a innovar!) i que la meva alimentació s’anés adaptant als efectes secundaris del tractament, que cada dia canviaven.
Per això quan el vas superar vas decidir crear el projecte Què i com menjar durant el càncer?
Quan em van dir que estava curada, vaig voler celebrar-ho amb la gent que estimo i que m’estima. Els meus amics, que saben de les meves inquietuds, van posar diners per regalar-me’l i que jo pogués iniciar una investigació científica relacionada amb el càncer i l’alimentació, o per fer un donatiu. Això em va animar a aprofundir en aquest àmbit, perquè soc doctorada en nutrició, però mai havia estudiat l’alimentació de malalts de càncer, i va ser llavors quan vaig trucar a en Raul Zamora, amb qui vaig coincidir fa molts anys. Ell em va proposar fer d’aquest donatiu alguna cosa gran junts, així que vam dissenyar la base del que ara és aquest projecte audiovisual que es pot veure a les televisions i ràdios locals de Catalunya, i també per internet.
No es tracta tant de saber quin tractament estàs seguint, sinó què t’està passant a conseqüència d’aquest tractament, perquè hi ha molts efectes secundaris. Tots els efectes que estan relacionats amb l’alimentació es poden millorar.
Hi ha algun tipus d’alimentació que ajudi especialment a les persones en tractament?
Tothom busca un aliment car i exòtic que se suposa que curarà el càncer. Això no existeix. S’ha de diferenciar entre què puc menjar per curar el càncer, cosa que no és possible, i què puc menjar per pal·liar els efectes del tractament oncològic. Aquesta és la part innovadora. No es tracta tant de saber quin tractament estàs seguint, sinó què t’està passant a conseqüència d’aquest tractament, perquè hi ha molts efectes secundaris. Tots els efectes que estan relacionats amb l’alimentació es poden millorar.
El projecte explica receptes per atenuar els efectes secundaris, dona consells que ajuden a trencar mites i aporta noves pautes generals. No es tracta d’informació que ja estava a l’abast de tothom?
Que el cos necessita una dieta saludable per al seu òptim funcionament és sabut per tothom, i també que això no té res a veure amb estar malalt o no estar-ho. A més, aquí fa anys que sabem que la dieta mediterrània (basada a reduir el consum de carns i hidrats de carboni en benefici de més aliments vegetals i greixos mono i poliinsaturats) és extremadament beneficiosa per a la salut. Si es pateix càncer, això és crucial. De fet, sabem que alguns tractaments funcionen millor si el pacient es manté ben nodrit consumint suficients calories i proteïnes, ja que el seu cos estarà més ben preparat per rebre «l’atac» i no es debilitarà tant.
El problema és que aquest coneixement no sol traduir-se en consells pràctics o en pautes per al dia a dia, de manera que hi ha certa distància entre la base nutricional i la gastronomia. Els pacients de càncer necessiten consells gastronòmics a més de pautes nutricionals. Per això volíem aportar receptes concretes, factibles i adaptades als efectes secundaris que poden patir.
Algunes d’aquestes receptes són pollastre amb pinya, mousse de carabassó, broquetes de salmó amb salsa de formatge o albergínies farcides. Boníssims!
És clar! Es tracta de receptes fàcils d’elaborar i que qualsevol membre de la família pot assumir, perquè quan un està malalt l’últim que té són forces per cuinar. D’aquesta manera, amb aspectes agradables i presentacions originals, és més fàcil no acabar avorrits de menjar sempre el mateix, de manera que augmenta també l’ànim dels pacients. A més, les hem classificat segons els efectes secundaris més habituals, així que alleugen la diarrea, la disfàgia a líquids, la disfàgia a sòlids, la disgèusia, la mucositis, les nàusees i els vòmits, l’habitual pèrdua de gana o el restrenyiment.
Amb quin suport compta el projecte?
Arran de la proposta d’en Raul i meva es van incorporar al projecte entitats científiques rellevants en l’àmbit de la nutrició, l’oncologia i la investigació. Aquestes són la Fundació Alícia, l’Institut Català d’Oncologia (ICO), l’Institut de Recerca Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL), l’Institut de Recerca Sanitària Pere Virgili (IISPV) i la Universitat de Barcelona (UB). El fet de comptar amb la producció de la Xarxa Audiovisual Local, que ha elaborat i difon les vídeo-receptes, ens ha permès arribar fins a la ciutadania, persones que estan assegudes a casa seva i que normalment desconeixen quines són les conclusions dels nostres estudis perquè ens falta, precisament, aquest enllaç.
Han constatat que manca comunicació entre la comunitat científica i la societat? O el que manquen són coneixements?
Per descomptat. Els que ens dediquem a això, l’últim que tenim al cap és arribar fins a aquest punt i posar el nostre coneixement en pràctica amb càpsules audiovisuals com aquestes. A tots ens agradaria, però és un tipus de projecte complicat perquè se surt del que estem acostumats a fer. Tenim dades, treballem amb informació en un despatx, amb un ordinador… Però lamentablement no arribem a traslladar-ho al ciutadà final. I, en canvi, aquest projecte és multidisciplinari, hem treballat amb persones de molts camps que desconeixíem. Definitivament, crèiem que era necessari reforçar la divulgació.
Què passa quan s’acaba el tractament?
L’alimentació no canvia quan finalitza el tractament, les pautes de dieta saludable són les mateixes. Però es pot modificar la procedència de certs nutrients en funció del problema que tingui cada pacient. És a dir, si després del tractament es manté l’anèmia, caldrà consumir més carn. Si no hi ha efectes secundaris, l’alimentació ha de ser exactament igual a la preventiva: una dieta saludable.
Fem poc cas a la nostra alimentació?
Després de passar per aquesta experiència, considero rotundament que sí. Com comentava, les meves prioritats han canviat i és una cosa a la qual jo mateixa abans parava molta menys atenció. Cal dir que en el meu cas, amb un càncer de coll i cap, tots els efectes del tractament van anar a la cavitat oral, així que per a mi va ser el pitjor. I són efectes dels quals ningú m’havia avisat. Precisament perquè creiem en la importància d’una bona alimentació i per seguir ajudant els pacients, seguirem treballant en aquest àmbit. De moment ens han concedit un projecte europeu que veurà la llum molt aviat per ampliar el Què i com menjar durant el càncer i traduir-lo al castellà i l’anglès. No puc estar més contenta!
Investigadors del Barcelonaβeta Brain Research Center (BBRC), el centre de recerca de la Fundació Pasqual Maragall, amb l’impuls de la Fundació ‘La Caixa’, han liderat un dels majors estudis realitzats fins ara sobre els beneficis que pot tenir la ingesta d’àcids grassos omega-3 en persones portadores del genotip APOE ε4/4, que confereix un major risc de desenvolupar la malaltia d’Alzheimer.
L’estu, que s’ha publicat a la la revista The American Journal of Clinical Nutrition, conclou que les persones d’aquest col·lectiu de risc que consumeixen més àcid docosahexaenoic (DHA, pel nom en anglès), que és un nutrient aportat pel peix blau, presenten una major preservació cortical a zones del cervell específicament afectades amb l’Alzheimer i un menor nombre de microhemorràgies. Els humans som capaços de “fabricar” aquest àcid al nostre cos, però ho fem d’una forma molt poc eficient, de manera que la millor manera de garantir uns nivells adequats de DHA és a través de la ingesta d’aquest tipus de peix.
“Als beneficis que ja sabíem que té el consum de peix blau en la salut cardiovascular, ara podem dir que també proporciona una major resiliència cerebral a la malaltia d’Alzheimer en les persones amb més risc genètic de desenvolupar-la”, explica el Dr. Aleix Sala, investigador del BBRC i primer autor de la recerca. Aquest estudi, afegeix l’especialista en nutrició, “obre la possibilitat de millorar el disseny d’intervencions dietètiques amb suplementació de DHA, centrant-nos sobretot en les persones amb més risc de desenvolupar l’Alzheimer”.
Actualment, no es fan proves rutinàries per saber la predisposició genètica de cada persona a desenvolupar la malaltia d’Alzheimer, ja que revelar aquesta informació no comporta cap benefici clínic. Hi ha múltiples factors de risc que contribueixen al desenvolupament de la malaltia i, en cap cas, ser portador del genotip APOE ε4/4 determina que es tingui la malaltia en un futur.
En aquest sentit, el Dr. Sala destaca que “si bé les nostres troballes entre peix blau i malaltia d’Alzheimer afecten només a una part de la població, hem de seguir recomanant el consum regular (de dues racions per setmana) de salmó, sardines o anxoves, entre d’altres, ja que aporta beneficis cardiovasculars a tothom”.
La investigació ha comptat amb la participació de l’Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques, el CIBER de Fragilitat i Envelliment Saludable (CIBER-FES), el CIBER de Bioenginyeria, Biomaterials i Nanomedicina (CIBER-BBN), la VU University Medical Center d’Àmsterdam i l’Aiginition Hospital d’Atenes.
Els resultats mostren la importància de dur una vida saludable
L’estudi, batejat amb el nom d’Alfa, ha comptat amb una mostra de 340 participants d’entre 45 i 75 anys, sense alteracions cognitives, els quals van passar proves clíniques, de cognició i neuroimatge i van respondre diversos qüestionaris.
Una d’aquestes enquestes preguntava pel consum de 166 aliments, que són els que han permès quantificar la ingesta regular de DHA. A partir de les respostes dels participants, els investigadors van buscar associacions entre el consum reportat de DHA, la cognició, la presència de microhemorràgies cerebrals i el gruix cortical a regions cerebrals que es deterioren amb l’Alzheimer, tenint en compte també el genotip APOE de cadascun d’ells.
Una vegada fetes les anàlisis, els investigadors no van observar cap relació entre el consum de DHA i la cognició, però van detectar troballes en l’estructura cerebral. “Els resultats d’aquest estudi van en la línia d’altres que mostren que les persones amb un major risc genètic de desenvolupar Alzheimer són precisament les que més es beneficien d’un estil de vida saludable, en aquest cas, pel que fa a la dieta”, apunta el Dr. Juan Domingo Gispert, cap del grup de Neuroimatge del BBRC
El següent pas dels investigadors del BBRC serà analitzar marcadors biològics del consum de fins a 20 tipus d’àcids grassos en una major població de participants de l’Estudi Alfa, i estudiar la seva possible relació amb altres biomarcadors de la malaltia d’Alzheimer detectats a la sang, el líquid cefalorraquidi i a través de diversos traçadors a Tomografies d’Emissió de Positrons (PET).
Espanya, igual que França, Bèlgica, Suïssa, Alemanya i els Països Baixos, han adoptat el logotip nutricional Nutri-Score, destinat a ser col·locat en la part anterior dels envasos, per a ajudar els consumidors a reconèixer amb un simple cop d’ull la qualitat nutricional dels aliments, poder comparar els productes entre ells i ajudar-los a orientar les seves opcions cap a aliments més saludables. L’elecció de Nutri-Score per les autoritats de salut pública d’aquests països es basa en sòlides bases científiques que han validat l’algorisme que sustenta el seu càlcul i demostrat la seva eficàcia (més de 40 estudis, alguns d’ells realitzats a Espanya, han estat publicats en revistes científiques internacionals). El seu format de colors (del verd a vermell) superposat de lletres (d’A a E) el converteixen en una eina senzilla, intuïtiva i comprensible per a tots.
El color final, emmarcat en un cercle és conseqüència de la valoració del producte en funció del seu contingut en calories, sucre, greixos saturats, sodi, fruites, vegetals, fibra i proteïnes.
En un recent estudi de modelització, s’ha demostrat que l’ús del Nutri-Score permetria, només per a França, reduir la mortalitat per malalties cròniques en un 3,4%, és a dir, de 6.600 a 8.500 morts que podrien evitar-se cada any gràcies a aquesta simple mesura de salut pública. Però perquè Nutri-Score sigui plenament eficaç, ha de figurar en tots els aliments posats a la disposició dels consumidors per a ajudar-lo a orientar les seves decisions de compra cap a aquells amb millor qualitat nutricional. No obstant això, fins a la data d’avui, l’ús de Nutri-Score depèn únicament de la bona voluntat dels industrials a causa de la normativa europea sobre la informació dels consumidors (votada en 2011) de manera que els estats membres no poden obligar als industrials al posicionament d’un logotip nutricional frontal en els envasos dels aliments. Raó per la qual, si bé alguns industrials i grans distribuïdors han acceptat o tenen previst fer-ho a Espanya (Eroski, Caprabo, Danone, Al Campo…) i en canvi, grans empreses multinacionals (entre altres Coca-Cola, PepsiCo, Mars, Unilever, Mondelez, Ferrero o Kraft) continuen negant-se a afegir-ho en els seus productes, impedint als consumidors disposar d’una valoració sobre la qualitat nutricional dels seus productes senzilla, intuïtiva i comprensible. És important subratllar que aquestes grans multinacionals que s’oposen a col·locar Nutri-Score en els seus envasos corresponen a diversos centenars de marques corresponents a milers de productes posats a la disposició dels consumidors en els prestatges dels supermercats.
Per a obligar a totes les empreses que es neguen a col·locar Nutri-Score en els seus productes, és necessari fer-ho obligatori, la qual cosa requereix una modificació del Reglament europeu. Aquest és el sentit de la Iniciativa Ciutadana Europea, titulada «PRONUTRISCORE». Llançada per set associacions de consumidors, secundades per nombroses ONG i societats científiques, la seva finalitat és impulsar a la Comissió Europea a imposar Nutri-Score sobre els productes alimentosos, per a garantir una informació nutricional de qualitat a tots els consumidors europeus i protegir la seva salut.
Perquè el procés oficial en curs conclogui, és necessari reunir un milió de signatures d’aquí a maig de 2020 en almenys set països europeus en el portal www.pronutriscore.org.
És indispensable que els professionals de la salut donin suport a aquesta iniciativa signant ells mateixos la petició i difonent-la entre ells i entre els seus familiars i pacients. Es tracta d’una oportunitat excepcional per a influir en la Comissió Europea a fi que es tinguin en compte els beneficis de la salut pública i s’anteposin a la defensa d’interessos econòmics específics. Per a aconseguir així un progrés concret en matèria d’informació dels consumidors i millorar la salut pública dels europeus, és necessari, per tant, una forta mobilització. Signa i fes signar la petició perquè Nutri-Score sigui obligatori a Europa!
L’obesitat ha deixat de ser un problema característic dels països rics, de la mateixa manera que la desnutrició ja no afecta només als països pobres. A tot el món, s’estima que hi ha 2.300 milions de persones amb obesitat o sobrepès, i més de 150 milions de nens amb retards del creixement per desnutrició. El nou del nostre temps és que aquests dos problemes coexisteixen en els mateixos països, ciutats, comunitats, famílies i fins i tot individus, en diferents etapes de la seva vida. La sobrealimentació i la desnutrició són dos fenòmens interconnectats, originats per l’actual sistema alimentari global i superposats en la tercera part dels països amb menors ingressos, segons el demolidor informe The double burden of malnutrition publicat el passat 15 de desembre a The Lancet.
«Ens enfrontem a una nova realitat nutricional», adverteix Francesco Branca, primer autor de l’informe i director del Departament de Nutrició per a la Salut i el Desenvolupament de l’OMS, en declaracions recollides en el comunicat de premsa de The Lancet. «Totes les formes de malnutrició tenen un denominador comú: els sistemes alimentaris, que no són capaços de proporcionar a totes les persones una dieta saludable, segura, assequible i sostenible. Per a canviar aquesta situació serà necessari actuar en tots els àmbits de l’alimentació, des de la producció i el processament, passant pel comerç i la distribució, la fixació de preus, la comercialització i l’etiquetatge, fins al consum i els residus. Totes les polítiques i inversions rellevants han de ser radicalment reexaminades».
L’informe assenyala que 48 dels 126 països estudiats presenten simultàniament aquest doble problema de malnutrició, 14 dels quals no el tenien en la dècada de 1990. La desnutrició en els primers anys de vida (els 1.000 primers dies són els crucials) seguida sovint de sobrepès augmenta el risc de sofrir una sèrie de malalties no transmissibles i és també, un factor clau que impulsa les epidèmies mundials de diabetis tipus 2, hipertensió arterial, ictus i malaltia cardiovascular. A més, aquests efectes negatius poden passar d’una generació a una altra, perquè les mares obeses que van sofrir desnutrició de nenes tendeixen a tenir fills obesos i amb pitjor salut.
Un aspecte cridaner és l’escassa difusió que ha tingut l’informe en la premsa occidental en comparació amb la dels països menys rics: pràcticament només The Guardiani la BBC, entre els mitjans més rellevants, s’han fet eco. Potser és perquè el problema afecta principalment als països menys rics, perquè l’assumpte s’antulla massa complex per a despatxar-lo en una notícia (l’informe consta de quatre densos articles sobre la dinàmica de la malnutrició, l’etiologia i les seves conseqüències, les polítiques i els efectes econòmics) i perquè tampoc s’esbossa una estratègia clara per al canvi. El que sí que és clar és que és necessari el concurs de tots: des de l’ONU i la comunitat científica, fins als mitjans de comunicació, el sector privat i la societat civil en general.
Com assenyala l’informe, aquest estat de malnutrició s’explica pels recents i ràpids canvis ocorreguts en el sistema alimentari global i la falta d’exercici en el treball i els desplaçaments; i, en particular, per l’àmplia disponibilitat d’aliments i begudes ultraprocessats i de baix preu, que afavoreixen el guany de pes i afecten negativament les dietes dels nens i els escolars. El control de tota la cadena alimentària per empreses globals és, a més, un element clau que dificulta el canvi del sistema. Per això, en el manifest que signen els autors en The Lancet, es recalca que no s’ha de permetre que la indústria alimentària interfereixi en les polítiques públiques ni esbiaixi les evidències científiques.
