Just Deploy It!

Etiqueta: alzheimer

  • Pautes per a quan la memòria falla

    Pautes per a quan la memòria falla

    Cada 22 de juliol se celebra el Dia Mundial del Cervell amb l’objectiu de crear consciència sobre els riscos i les malalties que involucren aquest òrgan imprescindible, així com també per difondre coneixements sobre la importància de la salut cerebral i la prevenció de les malalties neurològiques. Una de les més majoritàries és l’alzheimer, que constitueix la forma més freqüent de demència, sobretot en les persones grans. A Catalunya, el 2% de la població pateix algun tipus de demència. Segons dades de la Federació d’Associacions d’Alzheimer de Catalunya (FAFAC), 85.000 persones amb una mitjana d’edat que s’apropa als 81 anys són pacients afectats per l’Alzheimer; el 64,5% de les quals són dones. I es calcula que, amb l’envelliment de la població, el nombre de casos es duplicarà l’any 2050.

    L’Alzheimer és una malaltia que afecta diferents sistemes del cos i que evoluciona en tres fases molt diferenciades. A la fase inicial o lleu el pacient s’oblida freqüentment dels records més recents, té irritabilitat i pateix un cert grau de depressió. Els afectats també poden tenir dificultats per realitzar tasques complexes, com resoldre algun esdeveniment imprevist o utilitzar diners, així com problemes per mantenir la cura personal i desorientar-se en llocs coneguts. La malaltia avança amb la pèrdua de la memòria i la dificultat per retenir informació. En aquesta fase moderada la persona pot confondre llocs i dates i perd vocabulari, repeteix preguntes o accions i té dificultat per identificar objectes comuns, persones, etc. Sovint pot canviar objectes personals de lloc i es pot donar un increment d’irritabilitat, depressió o agressivitat. La necessitat d’assistència en les tasques quotidianes creix, però és precisament en aquesta fase quan l’entitat Ace Alzheimer Center Barcelona remarca la importància de seguir estratègies que facilitin l’autonomia de la persona afectada, ja que –resalten– “mantenir la seva independència alenteix el procés de deteriorament cognitiu, promou la seva autoestima i millora la seva qualitat de vida el màxim temps possible”.

    En aquesta línia, la doctora Pilar Cañabate, antropòloga i responsable de l’àrea de Treball Social d’Ace Alzheimer Center Barcelona, apunta que «És crucial no suplir a la persona abans d’hora, ja que fer-ho pot accelerar el deteriorament cognitiu. De vegades, per anar més ràpid, suplim a la persona, però això és contraproduent. Cal donar suport de manera adequada i progressiva, adaptant-nos a les necessitats de cada moment per mantenir la seva independència el màxim temps possible».

    Supervisió i acompanyament

    En aquest context, una de les claus és que la persona cuidadora faci una supervisió constant de totes aquelles activitats que inclouen tasques elementals de la vida diària com comprar, cuinar, netejar la llar, utilitzar electrodomèstics o gestionar diners, entre d’altres. Per exemple, a l’hora de fer la compra, és recomanable revisar periòdicament la despensa i la nevera per assegurar que hi hagi prou provisions; planificar els àpats i fer llistes de compra detallades. També es recomana observar quina és l’actitud del malalt a l’hora de fer la compra i proporcionar suport si és necessari. En el cas de cuinar, és important planificar els àpats utilitzant un receptari, i llistar tasques senzilles a la persona amb demència, donant indicacions clares sobre quines accions cal seguir. També és important reforçar la seguretat, per exemple, amb detectors de gas, per prevenir accidents. Tanmateix, cal atendre activitats bàsiques com ara la higiene personal, vestir-se, el control d’esfínters, el descans i la mobilitat funcional.

    Estiu amb alzheimer

    L’arribada de l’estiu, la calor i els canvis de rutina que comporten les vacances poden suposar un daltabaix addicional per a les persones amb la malaltia d’Alzheimer i les persones que les cuiden. Per això, és important que les persones cuidadores i familiars prenguin mesures preventives. Des de la Fundació Pasqual Maragall recomanen, entre d’altres coses:

    • Mantenir les rutines. Procurar mantenir els hàbits i planificar amb antelació les activitats i sortides; respectar els horaris de menjar i descans per evitar situacions estresants i mantenir el nivell de funcionalitat de la persona amb Alzheimer.
    • Evitar les hores de més calor. Planificar les activitats a l’aire lliure durant les primeres hores del matí o al final de la tarda, quan les temperatures són més baixes.
    • Adaptar les activitats. Fomentar que les activitats que es realitzin siguin segures i adequades, evitant aquelles que puguin causar confusió o ansietat.
    • Adaptació de l’entorn humà. Si la logística familiar requereix passar un temps a casa d’un familiar no habitual, és important que els qui acullin comprenguin les rutines i costums de la persona amb Alzheimer. Si s’allotja uns dies en un establiment turístic, és aconsellable informar el personal de l’allotjament sobre la situació per a tractar de minimitzar riscos.

    Ace Alzheimer Center Barcelona afegeix, per a combatre les altes temperaturas i evitar un possible cop de calor:

    • Temperatura adequada. Mantenir sempre un ambient fresc i agradable en els espais on es troben els pacients, evitant així l’exposició a altes temperatures que puguin generar malestar o deshidratació.
    • Hidratació contínua. Estar pendents de la ingesta d’aigua fresca i begudes refrescants durant tot el dia, per mantenir-se hidratats.
    • Supervisió de la vestimenta. Assegurar-se que els pacient vesteix roba adequada al clima càlid: peces lleugeres, transpirables i de colors clars.
    • Alimentació saludable. Seguir una alimentació equilibrada i rica en fruites i verdures fresques, adaptada a l’estació de l’any; menjars lleugers i plats refrescants.

    En aquest sentit, cal recordar que les persones grans, i sobretot aquelles amb malalties cròniques com l’Alzheimer o el Parkinson, són més vulnerables als efectes negatius de la calor. La mobilitat limitada i la ingesta habitual de medicaments que afecten el sistema nerviós central, com tranquil·litzants, antidepressius i diürètics, també poden augmentar el risc de cops de calor.

  • Llegir per recordar

    Llegir per recordar

    Llegim per informar-nos, per comunicar-nos, per feina o per plaer. En tots els casos estem realitzant un exercici mental en què el cervell hi participa de forma activa, relacionant conceptes, imaginant, interpretant i provocant reaccions. I sembla ser que aquest hàbit, cada dia menys freqüent en aquest món tant tecnològic i farcit de múltiples fonts d’oci –com poden ser les sèries, les tauletes, els videojocs o el cinema– pot esdevenir una eina imprescindible en la prevenció i en l’alentiment dels efectes de la malaltia de l’Alzheimer.

    Segons estimacions d’Alzheimer Europe, l’any 2050, més d’un milió i mig de persones patirà algun tipus de demència a l’estat espanyol; aquesta xifra representa gairebé el 4% de la població, més del doble que la registrada l’any 2018 (1,83%). Amb aquesta perspectiva, l’Alzheimer, la forma més comú de demència –segons dades de la OMS pot representar entre el 60 i el 70% dels casos– es converteix en un dels reptes de salut més importants en els propers anys. En aquest context, la Fundació Ace Alzheimer Center Barcelona destaca la importància de l’hàbit lector per estimular i preservar la funció cognitiva, i ajudar així a alentir l’Alzheimer i altres tipus de demències. La pedagoga i terapeuta de l’entitat Amèrica Morera apunta que “la lectura és un hàbit molt complert, que fa treballar moltes àrees del cervell: la part d’atenció i memòria, perquè has de recordar on t’has quedat, com anava la història, els personatges…, però també activa la imaginació i ajuda a exercitar la concentració i la capacitat de visualització”, i afegeix que quan es diagnostica un deteriorament cognitiu o demència a una persona “nosaltres som partidaris que es treballi i es practiqui –inclús una mica més– l’hàbit de la lectura. Per què? Doncs perquè la mecànica de la lectura es perd molt endavant de la malaltia; el què es perd abans és la comprensió de la lectura, però la mecànica s’acostuma a tenir; i el que fem al centre és adaptar les lectures i l’hàbit a les necessitats i a les capacitats de cada usuari en cada moment”. l en aquests casos el menys important és què es llegeix i com es llegeix; tant és si es llegeixen notícies esportives com contes o novel·les… i tampoc és rellevant si la lectura es realitza amb la tauleta, ebook o si es prefereix llegir de manera tradicional, gaudint del tacte i l’olor del paper. Segons Morera, “el més important és alentir el procés de pèrdua amb tots els mecanismes que tenim, i l’estimulació és una eina molt vàlida”.

    El cervell necessita que el mantinguem actiu i que l’exercitem. En aquest sentit, una de les principals aportacions de la lectura és que ajuda a incrementar la reserva cognitiva. Amèrica Morera defineix la reserva cognitiva del cervell “com una motxilla. Observem que les persones que eren més capaces mentalment i que tenen més nivell sòcioeducatiu, perquè han tingut la possibilitat d’estudiar durant més temps, tenen aquesta motxilla més plena, i per a que aquesta motxilla quedi buida el camí és més llarg”. Tanmateix, resalta que “mai és tard per omplir aquesta motxilla. El cervell l’hem de fer treballar, sobretot en etapes inicials de la malaltia, i serveix qualsevol activitat que ens faci aprendre coses noves”.

    D’altra banda, la lectura també és un hàbit essencial per tractar i millorar la qualitat de vida de les persones que ja pateixen Alzheimer. En aquests casos, la terapeuta i pedagoga aconsella concretament llegir en veu alta “perquè és quan alentim el ritme de la lectura i, com que ens sentim, el missatge entra per un altre registre i hi ha més possibilitats que això es gravi o es recordi més. A mesura que avança la malaltia, el llenguatge es pot perdre d’expressió o de comprensió. Hi ha vegades que es pot mantenir la mecànica de la lectura però no entendre el què s’està llegint; per això, en fases avançades de la malaltia nosaltres recomanem la lectura significativa: frases curtes i significatives o de l’interès per a la persona que, quan les llegeixi en veu alta, es vegi si la persona ha comprès allò”.

    En definitiva, la lectura és una bona eina que tenim a l’abast en el nostre dia a dia per cuidar la nostra memòria, enfortir-la i protegir-la en el cas d’haver d’afrontar un procés de pèrdua o de deteriorament cognitiu.

  • Un pas més en la recerca sobre l’Alzheimer

    Un estudi liderat per investigadors del Grup de Neurobiologia de les Demències de l’Institut de Recerca Sant Pau, que va publicar ahir la revista Nature Medicine, identifica que pràcticament totes les persones que tenen dues còpies del gen APOE4 desenvolupen signes de la malaltia d’Alzheimer. Segons l’estudi, a més, aquells individus amb el gen APOE4 duplicat també desenvolupen la malaltia abans que aquells amb altres variants del gen APOE. “Aquestes dades representen una reconceptualització de la malaltia. Aquest gen es coneix des de fa més de 30 anys i se sabia que estava associat a un risc més gran de desenvolupar la malaltia d’Alzheimer. Però ara sabem que pràcticament totes les persones que tenen aquest gen duplicat desenvolupen la biologia de l´Alzheimer. Això és important perquè són entre un 2 i un 3% de la població”, detalla el doctor Juan Fortea, director de la Unitat de Memòria del Servei de Neurologia del mateix hospital.

    Canvi de paradigma

    Des de fa dècades, la comunitat científica sap que l’APOE4 està associat a un risc més gran de desenvolupar Alzheimer, però fins ara no s’havia determinat que pogués ser una causa determinant de la malaltia.»Molts dels gens que es publiquen i s’investiguen són molt importants des del punt de vista fisiopatològic –com a possibles factors de desenvolupament de la malaltia–, però no informen la persona o la família del «risc individual que té» d’acabar patint Alzheimer», resalta Fortea.

    El doctor Juan Fortea, director de la Unitat de Memòria del Servei de Neurologia de l’Hospital de Sant Pau.

    En l’estudi fet públic ahir, els experts van avaluar els canvis clínics, patològics i de biomarcadors en gens APOE4 duplicats per determinar el risc de desenvolupar Alzheimer. Per a dur a terme la investigació van utilitzar dades de 3.297 donants de cervell, incloent-hi mostres de 273 APOE4 duplicats del Centre Nacional de Coordinació de l’Alzheimer dels Estats Units. També dades clíniques i de biomarcadors de més de 10.000 persones, inclosos 519 APOE4 duplicats de cinc grans cohorts multicèntriques d’Europa i Estats Units –entre elles la de la Fundació Pasqual Maragall– de subjectes amb biomarcadors de la malaltia d’Alzheimer.

    Els resultats suggereixen que pràcticament tots els gens APOE4 duplicats mostraven patologia d’Alzheimer i tenien nivells més alts de biomarcadors associats a la malaltia als 55 anys en comparació a les persones amb un altre tipus, l’APOE3. Als 65 anys, més del 95% dels APOE4 duplicats mostraven nivells anormals de proteïna amiloide al líquid cefaloraquidi –una característica patològica primerenca clau a l’Alzheimer– i el 75% tenien exploracions d’amiloide positives.

    En base a aquests resultats, els autors suggereixen que la variant genètica del gen APOE4 no és només un factor de risc per a la malaltia d’Alzheimer, tal com es pensava fins ara, sinó que també podria representar una forma genètica diferent de la malaltia d’Alzheimer. “Aquesta reconceptualització de la malaltia és similar a la que vam proposar des de Sant Pau amb la síndrome de Down, que fa uns anys tampoc no es considerava una forma genèticament determinada d’Alzheimer”, afegeix el Dr. Fortea.

    Els autors comenten que aquestes troballes podrien ser útils per desenvolupar estratègies de prevenció individualitzades, assaigs clínics i enfocaments de tractament dirigits a aquesta població específica. En aquest sentit el Dr. Alberto Lleó, investigador del Grup de Neurobiologia de les demències a l’IR Sant Pau i director del Servei de Neurologia del mateix hospital, assenyala que “les dades mostren clarament que tenir dues còpies del gen APOE4 no només eleva el risc, sinó que anticipa l’aparició d’Alzheimer, tot reforçant la necessitat d’estratègies preventives específiques”.

  • Mantenir rutines, visitar entorns coneguts i protegir-se de la calor: consells per a cuidadors de persones amb alzheimer

    Amb l’augment de les temperatures pròpies de l’estiu, la gent gran es torna encara més vulnerable als cops de calor, especialment aquelles amb demència. Per a evitar-ho, els professionals d’Ace Alzheimer Center Barcelona emfatitzen la importància de mantenir unes certes rutines per a prevenir aquestes situacions. Concretament, els professionals recomanen mantenir els hàbits durant les vacances d’estiu, visitar entorns coneguts i cuidar l’alimentació i la hidratació.

    És habitual que la rutina de moltes famílies canviï durant aquesta època de l’any, però aquestes alteracions poden afectar directament a les persones amb Alzheimer. És comú que les persones amb demència tinguin dificultat per a recordar quan va ser l’última vegada que van beure, experimentin una menor sensació de set i segueixin una dieta poc variada. A més, és probable que estiguin exposades al sol durant períodes més prolongats de l’habitual, la qual cosa augmenta el risc de deshidratació.

    Les persones majors de 75 anys, especialment aquelles amb malalties cròniques com l’Alzheimer o el Parkinson, són més susceptibles als efectes adversos de la calor. La limitació de la mobilitat i el consum de medicaments que afecten el sistema nerviós central, com tranquil·litzants o antidepressius, així com els diürètics, també poden augmentar el risc de patir cops de calor. A més, viure sols pot augmentar el risc, ja que pot ser més difícil per a ells identificar els símptomes de la deshidratació, que són mal de cap, marejos, respiració i freqüència cardíaca accelerades, i fins i tot canvis en el comportament.

    Montse Bergés, responsable d’Infermeria de la Unitat d’Atenció Diürna d’Ace, insta els cuidadors a estar atents i garantir que les persones amb demència mantinguin hàbits i rutines saludables per a fer front a la calor. “És important prendre mesures adequades segons els hàbits i rutines de cada persona, com assegurar-se que beguin aigua regularment i, si la persona no té capacitat per a demanar-la, oferir-li prendre una mica amb freqüència; evitar sortir al carrer durant les hores més caloroses (com el migdia o les primeres hores de la tarda); evitar menjars massa calents o contundents i assegurar-se que vesteixen roba lleugera. A més, si la persona amb Alzheimer viu sola, és vital mantenir un contacte freqüent amb ella, així com revisar la medicació amb el metge si aquesta pot influir en la termoregulació”, emfatitza Bergés.

    Per part seva, Amèrica Morera, subdirectora de la Unitat d’Atenció Diürna d’Ace, destaca la importància d’adaptar-se a les necessitats i capacitats de cada persona. A més, explica la necessitat que els cuidadors principals també puguin descansar durant aquesta època. Morera assenyala: «No és necessari renunciar a les vacances, es tracta d’adaptar-nos a la nova situació perquè l’estiu pugui ser un temps de descans i comoditat per a tots».

    Els experts insisteixen també en la importància de realitzar activitats d’estimulació cognitiva, com la lectura, els passejos o la pintura. Mantenir una activitat cognitiva i física diària és fonamental, establint pautes i participant en tasques senzilles com parar taula o jugar una partida de dominó. Aquestes activitats ajuden a evitar situacions d’ansietat o estrès causades per un excés d’estímuls. Els entorns coneguts i ambients relaxats són els més adequats perquè les persones amb Alzheimer se sentin còmodes i evitin situacions de perill i desorientació.

    És crucial que els cuidadors i l’entorn pròxim de les persones amb demència estiguin atents a la possible aparició dels símptomes i, en cas necessari, es posin en contacte amb els serveis sanitaris. L’atenció i vigilància adequades poden marcar la diferència en la salut i benestar de les persones amb demència durant l’estiu.

  • Primer fre a l’avançament de l’Alzheimer

    Curar, encara no, però alentir el deteriorament cognitiu de persones ja diagnosticades de la malaltia d’Alzheimer en estats inicials és el que sí aconsegueix, per primer cop, un fàrmac batejat com Lecanemab, que aquests dies ha aprovat l’Agència Federal del Departament de Salut i Serveis Humans dels Estats Units (Food and Drug Administration, FDA). No tothom és candidat a beneficiar-se’n. Cal que siguin pacients amb un grau lleu de deteriorament cognitiu i que “tinguin un biomarcador positiu de la proteïna Betamiloide, perquè aquest fàrmac ha estat dissenyat per netejar-la. Si no se’n té, no pot actuar”, explica la neuròloga, cofundadora i directora mèdica de la Fundació ACE (Alzheimer Center Barcelona).

    La proteïna Betamiloide, juntament amb la TAU, es detecten als cervells amb la malaltia d’Alzheimer. Al cúmul d’aquestes dues proteïnes se’ls atribueix l’aïllament i aturada de l’activitat de les neurones. La presència de Beta i TAU interfereix, obstaculitza, talla la comunicació entre neurones i aquestes acaben morint. Per això és important un diagnòstic el més precoç possible, per salvar les milions de neurones sanes i actives que encara hi ha en un cervell que tot just inicia el seu deteriorament.

    Alentir el deteriorament en fases lleus, que amb aquest medicament aconsegueix reduir-lo un 27%, també permetrà que aquests pacients siguin candidats a rebre nous tractaments que puguin arribar a curt i mig plaç, fàrmacs que estan en estudi i que es pensa que podrien ajudar en etapes més avançades de la malaltia. Per això Mercè Boada, com a investigadora fa més de 30 anys de la malaltia d’Alzheimer, parla de “punta d’un iceberg” referint-se a aquest primer fàrmac aprovat. “Els altres fàrmacs en investigació poden adequar-se,  aprendre, modificar-se en funció d’aquest primer medicament aprovat. Això és el que ha passat en oncologia. Un primer fàrmac que permet controlar una malaltia per 4 o 5 anys, o 6  o 10. L’esperança de supervivència, obre la possibilitat de provar també en aquests pacients altres fàrmacs que vindran. I fins i tot quan només són dos mesos ja podem aprendre quins són els efectes més immediats del tractament, i gràcies a aquestes persones les millores en els tractaments gràcies al perfeccionament après dels primers es poden anar traduint en una supervivència d’un any. Aquest ha estat l’èxit de l’oncologia, i serà el nostre èxit”.

    La fundació barcelonina que dirigeix Boada ha participat en els assajos clínics d’aquest nou fàrmac a nivell mundial. Segons explica la responsable clínica d’ACE Alzheimer Center Barcelona, la doctora Vanesa Pytel, “l’estudi va comptar amb 1795 pacients, 142 dels quals els van aportar 12 centres de l’Estat espanyol. D’ACE n’hi va haver 28, el 20% del total de l’Estat”. Dividits en dos grups, els que varen rebre un placebo per una banda, i als que varen donar el fàrmac estudiat, varen poder aportar resultats de millora en els que havien pres el medicament als 18 mesos d’iniciar-se l’assaig. “Però als 6 mesos ja es percebien diferències en el grau d’evolució de la malaltia”, puntualitza la Dra. Pytel.

    Precisa també que ara tots els pacients participants prendran el fàrmac, tant els que ja el prenien com els del grup placebo, i es continuarà fent seguiment dels resultats de les proves de control pròpies de l’estudi durant 4 anys.

    Aprovació pendent a Europa

    Amb l’aprovació del Lecanemab, se li obre la porta del mercat als Estats Units, però perquè aquest fàrmac es pugui prescriure a Catalunya, caldrà esperar que l’aprovin l’Agència europea del Medicament (EMA) i l’Agència Espanyola del Medicament i Productes Sanitaris (AMPS). “Un bon escenari -apunta la Dra. Mercè Boada- és que a finals d’aquest any ja estès aprovat a Europa. Després aquesta aprovació europea arriba als estats i l’agència regulatòria de cada estat, com l’espanyol, haurà de dir quan es pot prescriure i negociar un preu per passar a ser part de la prescripció mèdica pública. Amb molt bona sort, tot aquest procés pot acabar donant resultat el juliol del proper any”.

    “Ara és imprescindible que el nostre sistema sanitari comenci a dissenyar estratègies que permetin oferir la màxima seguretat als pacients i els protocols diagnòstics per a una adequada prescripció. Disposar de fàrmacs eficaços en fases inicials dels símptomes fa que sigui més necessari que mai continuar avançant en el diagnòstic precoç”, afegeix el doctor Xavier Morató, director adjunt d’assajos clínics d’ACE Alzheimer Center Barcelona.

    Un dels principals reptes en aquesta detecció precoç de la malaltia o el risc de patir-la és aconseguir fer-ho amb una analítica de sang. Fins ara cal una punció lumbar, una prova invasiva, costosa (1500 euros) i que no tots els pacients poden rebre-la, o una prova de neuroimatge molecular com és el la tomografia per emissió de positrons (PET). “Fa molts anys que s’investiga la detecció de biomarcadors de les proteïnes que indiquen la malaltia d’Alzheimer per via perifèrica, amb una senzilla punxada per analitzar la sang. És més fàcil, molt més barato i repetible, i això alleugeriria moltíssim l’entrada i  maneig de malalts. Potser en un any ho podríem tenir.

    Poc a poc, totes les peces del trencaclosques es van definint. I tal com expressa la directora general de la mateixa fundació, Mirin Jone Gurrutxaga, a ACE faran tot el possible per adaptar-se als reptes que això planteja, i per a poder administrar el fàrmac. “Volem ser part d’aquesta nova realitat acostant aquest tractament a les persones que puguin rebre’l i, gràcies a la nostra experiència amb la participació de l’assaig clínic, tenim avui un equip de professionals experts en el maneig d’aquest tractament, per a quan estigui disponible a Europa i a Espanya”.

  • Primer estudi que vincula l’Alzheimer i l’estat d’ànim amb el risc de demència

    Un equip multidisciplinar de l’Ace Alzheimer Center Barcelona, dedicat al diagnòstic, tractament i investigació de la malaltia d’Alzheimer, ha estat fent un seguiment exhaustiu i durant diversos anys de persones en les quals s’ha trobat biomarcadors positius d’aquesta malaltia neurodegenerativa. S’han estudiat en elles diferents símptomes neuropsiquiàtrics, factors que era el primer cop que s’investigaven en relació directa amb la causalitat o tendència a desenvolupar un estat de demència.

    Segons explica l’investigador principal en aquest estudi pioner, i cap de psicologia mèdica d’Ace, Sergi Valero, “és el primer cop que es tenen en compte simultàniament els factors bioquímics i de comportament en el desenvolupament de la demència”. I així com l’ansietat, la irritabilitat i l’apatia -entre altres factors també estudiats- no han mostrat un efecte modulador sobre la conversió dels pacients a demència, la depressió sí que ha marcat una diferència clara. Els resultats de l’estudi han fet evidenciar, doncs, que en persones en les quals ja s’han detectat senyals positives d’Alzheimer i que també conviuen amb símptomes depressius, el risc de patir una demència es pot arribar a multiplicar per tres. “Fins ara s’havia estudiat l’evolució cap a demència de certs símptomes neuropsiquiàtrics, i també per altra banda aquesta evolució en pacients amb biomarcadors d’Alzheimer, però és la confluència dels dos punts de partida el que ara hem vist que exacerba el risc d’accelerar l’evolució cap a la demència”, precisa el Dr. Valero. “És un efecte sinèrgic, no només per l’acció dels factors neuropsiquiàtrics o els bioquímics, sinó la interacció entre els dos”, aclareix.

    “Les conclusions suposen un pas endavant per identificar els pacients que es troben més exposats a desenvolupar demència, posant de relleu la necessitat de tenir en compte també els símptomes neuropsiquiàtrics dels nostres pacients”, afirma l’investigador.

    D’aquesta manera, l’estudi esdevé en certa manera un punt d’inflexió per als professionals de la salut, en el sentit que la conducta dels pacients i l’estat d’ànim d’aquests esdevé una altra nítida ajuda per a poder identificar persones amb pitjor pronòstic. Encara, però, queda molt per investigar en aquesta línia, i amplia el repte d’observar encara amb més atenció aquelles persones en fases més inicials de la malaltia. En elles, la depressió esdevé aquest nou senyal a tenir en compte, “com a predictor de l’evolució que la persona experimentarà en els anys posteriors”, apunta l’investigador principal d’aquesta investigació pionera.

    Estudi dinàmic

    A partir d’ara, l’estudi pren encara més sentit i força, obre més encara els ulls de la investigació sobre una malaltia que “a Catalunya tenen al voltant de 86.000 persones amb una mitjana d’edat propera als 81 anys, i el 64,5% de les quals són dones”, segons dades del Canal Salut de la Generalitat de Catalunya. La mateixa font explica que el 2% de la població pateix algun tipus de demència”.

    Parlem de demència quan la disminució de les capacitats cognitives impacta ja sobre la funcionalitat de la persona. “Algú a qui fem una exploració neuropsicològica, com les que fem a la nostra fundació a qualsevol persona, i el resultat obtingut és d’un rendiment neuropsicològic inferior per nivell de formació i edat, diem que és un deteriorament cognitiu”, puntualitza el Dr. Valero. “Ara bé -afegeix- si la capacitat de memòria, atenció i processament de la informació, tot  ser inferior al que es consideraria normal per edat i nivell de formació de la persona no impedeix que aquesta funcioni en el seu dia a dia de manera autònoma i correcta, és a dir, que pot continuar desenvolupant tasques laborals, la seva higiene personal i preparar-se els àpats sense necessitat d’ajuda, es considera deteriorament cognitiu lleu”.

    La nova informació aportada per aquesta investigació feta a Barcelona és que en una persona amb biomarcadors positius de la malaltia d’Alzheimer, que també presenti depressió, la velocitat d’arribada a l’estat de demència serà més ràpida. És a dir, encara que des del seu deteriorament cognitiu lleu hagués acabat desenvolupant una demència, si també té depressió, aquesta demència arribarà abans. Per tant, la clau és la velocitat.

    Se suma així una nova peça en el trencaclosques que ha d’ajudar a entendre els mecanismes que porten a la malaltia d’Alzheimer i tot allò que ho acompanya. “Anem enriquint les mostres de la recerca i analitzant nous paràmetres bioquímics que no han estat estudiats fins ara”, explica el doctor Sergi Valero.

    Detecció i atenció precoç

    El diagnòstic en fases lleus de la demència és una prioritat de l’Ace Alzheimer Center Barcelona, per això realitza revisions gratuïtes de memòria, també a través de l’espai en línia FACEmemory. Ace és una entitat referent com a centre d’investigació i participa en nombrosos assajos clínics internacionals. També lidera projectes de recerca aprovats per la  Unió Europea sobre genètica d’Alzheimer i sobre models de participació activa dels pacients, perquè des de l’any 1995 aporta una atenció integral i acompanyament als pacients amb Alzheimer i a les seves famílies. Per això disposa d’un hospital de dia, un centre de dia i tallers de memòria, una clínica de memòria i  servei d’afèresi terapèutica, fa recerca bàsica, aplicada, clínica i social i legal i formació acadèmica i general, dins i fora del centre, que inclou una aula de cuidadors i àrea de sensibilització de la societat.

  • Fins a un 50% de les persones amb una malaltia neurològica pateixen també depressió

    Entre un 30 i un 50% de les persones que tenen una malaltia neurològica pateixen també depressió. Això és molt superior a l’índex de depressió de la població en general, que té una prevalença del 10% al 12% en el cas dels homes i del 20% al 25% entre les dones.

    Aquestes són algunes de les conclusions de l’informe ‘Depressió i Neurologia’ que ha presentat la Societat Espanyola de Neurologia (SEN) durant la seva LXXIV Reunió Anual celebrada a Sevilla del 15 al 19 de novembre. En ell, destaca que la taxa de depressió en persones que han sobreviscut a un ictus és vuit vegades superior a la població en general, la possibilitat de desenvolupar depressió en epilèpsia és de tres a vuit vegades superior, i la prevalença entre les persones amb migranya és el doble.

    A més, el 65% de les persones amb esclerosi múltiple, el 50% amb Alzheimer, el 40% amb Parkinson i el 80% amb ELA presenten símptomes de depressió en diferents graus.

    Un risc 10 vegades superior de morir per ictus

    El president de la SEN, José Miguel Láinez, assegura que “les malalties neurològiques són la principal causa de discapacitat i la segona causa de mort en el món, i la depressió és una comorbiditat que està present en la majoria d’elles”. “A menor simptomatologia depressiva, millor serà la resposta a certs tractaments i millor serà la percepció que té el pacient neurològic sobre la seva qualitat de vida”, afegeix.

    Roda de premsa de la reunió anual de la SEN

    L’informe demostra que les persones que pateixen malalties neurològiques i depressió tenen un risc fins a 10 vegades més gran de morir per ictus, el doble de risc de desenvolupar una epilèpsia farmacoresistent i un nivell de deteriorament cognitiu més elevat davant malalties com el Parkinson, l’Alzheimer o l’esclerosi múltiple. També fa augmentar la intensitat dels atacs de migranya i els brots d’esclerosi múltiple.

    Suïcidis

    L’estudi posa de manifest la vinculació entre la depressió i la conducta suïcida: en els últims 10 anys, els intents de suïcidi entre les persones que pateixen trastorns neurològics ha passat del 3% a l’11%, sobretot entre les que tenen epilèpsia, esclerosi, migranya, Alzheimer, malaltia de Huntington, ELA o Parkinson.

    “La depressió no sempre es diagnostica en els pacients neurològics d’una manera adequada, perquè les manifestacions clíniques de la depressió en els pacients neurològics poden ser diferents de les habituals i es poden arribar a confondre amb els símptomes de fatiga, alteració de la son, apatia, dèficits cognitius…”, adverteix Láinez.

    A Espanya, el suïcidi és la principal causa de mort violenta, superant des de l’any 2009 les defuncions per accidents de trànsit. La depressió és un clar factor de risc de suïcidi, i pot arribar a augmentar el risc fins a 20 vegades. Segons alerta la SEN, fins a un 15% de les persones amb depressió se suïciden.

    La depressió com a factor de risc

    Així com les persones que pateixen malalties neurològiques o neurodegeneratives tenen més riscos de tenir depressió, a l’inrevés també passa: la depressió és un factor de risc a l’hora de patir ictus, epilèpsia, migranya crònica, Parkinson o Alzheimer.

    En aquest sentit, qui ha patit depressió té el doble de possibilitats de tenir epilèpsia o demència, el triple de desenvolupar Parkinson i una “altíssima possibilitat” de patir la primera crisi de migranya.

    Conclusions de la SEN

    Per tot això, l’informe sosté que “la depressió és un procés que s’observa més freqüentment en persones amb malalties neurològiques que en la població general” i conclou que influeix en l’evolució de les malalties neurològiques i en resposta de les persones als tractaments.

    Tot i la freqüència de la depressió, “no sempre es diagnostica d’una manera adequada” perquè els símptomes es poden confondre amb els de la malaltia neurològica, per la qual cosa “és molt important que els neuròlegs detectin i tractin adequadament la depressió en els pacients neurològics per millorar la seva qualitat de vida”.

  • 120.000 persones estan en risc de patir una discapacitat cerebral a Espanya

    Més de 120.000 persones a Espanya estan en risc de viure amb discapacitat o morir aquest any per no cuidar la salut cerebral. És una afirmació de la Societat Espanyola de Neurologia (SEN), que argumenta que hi ha prop de 20 milions de persones de més de 50 anys i, a partir d’aquesta edat, més de la meitat pateix una malaltia crònica.

    Segons dades de la SEN, les malalties neurològiques són les responsables del 44% de la discapacitat per malalties cròniques.  El vicepresident de l’entitat, el doctor Jesús Porta, afirma que “a mesura que fem anys, més gran és la possibilitat que patim algun tipus de malaltia neurològica crònica, ja que l’edat és un dels factors de risc que amb més freqüència s’associa a l’aparició d’aquestes malalties”.

    Per al doctor, si bé no es pot modificar l’edat, sí es poden canviar hàbits quotidians per evitar factors de risc: “Està comprovat que portant hàbits de vida cerebro-saludables es podrien prevenir moltes malalties neurològiques. Per exemple, fins al 90% dels casos d’ictus o més del 30% dels casos d’Alzheimer i epilèpsia es podrien arribar a evitar –la qual cosa suposaria reduir en més de 120.000 els nous casos que es produeixen cada any a Espanya, només d’aquestes tres malalties– si la població comença a prendre consciència sobre la importància que té cuidar el nostre cervell”.

    Amb aquest objectiu, la SEN celebra la Setmana del Cervell del 31 d’octubre al 4 de novembre, una iniciativa que va sorgir fa més de 10 anys. El president de la SEN, el doctor José Miguel Láinez, remarca que “una de les claus a l’hora de prevenir l’aparició de malalties neurològiques és fomentar la reserva cognitiva, és a dir, estimular el cervell amb activitats que ajuden a augmentar la connectivitat entre neurones”, entre les quals cita llegir, estudiar, socialitzar i jugar. “Igual que tots sabem que és necessari dedicar temps a fer exercici per millorar la nostra salut corporal, tots hauríem de saber també que hem de dedicar temps a millorar la nostra salut cerebral”.

    Altres factors involucrats en l’aparició de malalties neurològiques són la inactivitat física, el tabaquisme, la hipertensió, l’alcohol, la depressió, la diabetis o la contaminació de l’aire. “Evitant aquests factors, seguin la dieta mediterrània, intentant tenir un bon estat anímic i buscant la socialització, estarem ajudant a reduir la prevalença i progressió de moltes malalties neurològiques”, comenta el doctor Porta.

    Segons explica la SEN en un comunicat, les malalties neurològiques són responsables del 23% dels anys de vida perduts per mort prematura i del 19% de les malalties que es produeixen cada any a Espanya. Per a Láinez, “tenint en compte que s’estima que el 2050 més del 30% de la població espanyola tindrà més de 65 anys, si no es prenen mesures, el nombre de pacients amb malalties neurològiques augmentarà de forma molt considerable”.

    Les previsions apunten que el 2050 es triplicarà la incidència d’Alzheimer i en els pròxims deu anys augmentaran un 45% les morts per ictus. Entre les malalties més conegudes, també figuren el Parkinson, l’ELA, la migranya, l’esclerosi múltiple i la demència frontotemporal.

    Aquests són els set consells de la SEN per mantenir un cervell sa:

    • Fer activitats que estimulin l’activitat cerebral i et mantinguin mentalment actiu, com llegir, escriure, memoritzar números de telèfon, participar en jocs de taula, fer activitats manuals, completar mots encreuats i practicar un nou idioma.
    • Fer algun tipus d’activitat física de manera regular, sigui un esport o caminar com a mínim 30 minuts al dia.
    • Potenciar les relacions socials i afectives, evitant l’aïllament social i l’estrès.
    • Seguir una dieta equilibrada, tot oblidant-nos de l’excés de greixos animals i de sal, i potenciant el consum de fruites i verdures.
    • Portar hàbits de vida saludables sense consum d’alcohol, tabac i drogues, i dormint 8 hores.
    • Controlar la hipertensió, que és un dels principals factors de risc de malalties cerebrovasculars com l’ictus.
    • Protegir el cervell de possibles agressions físiques exteriors fent servir el cinturó de seguretat en els vehicles i el casc quan es viatgi en moto.

     

  • Identificats 75 factors de risc genètic associats a l’Alzheimer

    L’Alzheimer és la forma més comuna de demència i afecta unes 800.000 persones a Espanya, segons la Societat Espanyola de Neurologia (SEN). Aquesta patologia complexa i multifactorial, que se sol desenvolupar després dels 65 anys, té un fort component genètic. Es creu que la majoria dels casos són causats per la interacció de diferents factors de predisposició genètica i ambientals.

    Encara no existeix cura; els medicaments disponibles es dirigeixen principalment a alentir el deteriorament cognitiu i a reduir certs trastorns del comportament. Per això, un dels principals reptes de la investigació és caracteritzar millor els factors de risc i proposar noves dianes terapèutiques.

    Ara, investigadors d’Europa, els EUA i Austràlia han identificat 75 regions del genoma associades a l’Alzheimer. D’aquestes, 42 són noves, és a dir, mai no s’havien implicat en la malaltia. Els resultats, publicats a Nature Genetics, aporten més coneixements sobre els mecanismes biològics implicats i apropen un millor diagnòstic i tractament.

    L’equip va realitzar un estudi d’associació de tot el genoma (conegut com a GWAS) sobre el grup més gran de pacients creat fins ara.

    L’equip internacional, que compta amb participació espanyola, va fer un estudi d’associació de tot el genoma (conegut com a GWAS) sobre el grup més gran de pacients creat fins ara, sota la coordinació del director de recerca de l’Institut Nacional de Recerca en Salut i Medicina de França (Inserm), Jean-Charles Lambert.

    «El component genètic de les formes comunes de la malaltia d’Alzheimer és molt elevat, especialment per a una patologia associada a l’envelliment. Entendre aquest component és un dels principals reptes de la comunitat investigadora», explica a SINC Lambert.

    La mostra consistia en 111.326 persones a les quals se’ls havia diagnosticat la malaltia o tenien parents propers amb aquesta afecció, i 677.663 controls sans, les dades dels quals procedeixen de diverses grans cohorts europees agrupades al consorci European Alzheimer & Dementia BioBank (EADB) amb l’objectiu d’examinar factors de risc genètic associats a aspectes concrets de la patologia.

    “Després d’aquest descobriment important, caracteritzem aquestes regions per donar-los un significat en relació amb els nostres coneixements clínics i biològics, i així comprendre millor els mecanismes cel·lulars i els processos patològics implicats”, continua l’expert.

    Noves troballes per a aquest tipus de demència

    Des de fa anys es coneixen bé dos fenòmens patològics cerebrals relacionats amb la malaltia d’Alzheimer: l’acumulació de pèptids beta-amiloides i la modificació de la proteïna Tau, els agregats dels quals es troben a les neurones.

    Aquestes troballes confirmen i amplien els nostres coneixements sobre els processos patològics implicats en la malaltia i obren noves vies de recerca terapèutica.

    Al nou treball, els científics van confirmar la importància d’aquests processos. Les seves anàlisis de les diferents regions del genoma confirmen que algunes estan implicades tant a la producció de pèptids amiloides com a la funció de la proteïna Tau.

    A més, la seva observació també revela que una disfunció de la immunitat innata i de l’acció de la microglia –cèl·lules immunitàries presents al sistema nerviós central que eliminen les substàncies tòxiques– intervenen en aquesta patologia.

    «Per últim, aquest estudi mostra per primera vegada que la via de senyalització dependent del factor de necrosi tumoral alfa (TNF-alfa) està implicada en la malaltia», afegeix Lambert. «Aquestes troballes confirmen i amplien els nostres coneixements sobre els processos patològics implicats en la malaltia i obren noves vies de recerca terapèutica».

    Per exemple, confirmen la utilitat de la realització d’assajos clínics de teràpies dirigides a la proteïna precursora de l’amiloide, la continuació de la investigació sobre les cèl·lules microglials iniciada fa uns anys i la focalització a la via de senyalització del TNF-alfa.

    Puntuació de risc

    Així mateix, els investigadors van idear una puntuació de risc genètic per avaluar millor quins pacients amb deteriorament cognitiu desenvoluparan, en els tres anys següents a la manifestació clínica, la malaltia d’Alzheimer.

    «Encara que aquesta eina no està pensada encara per al seu ús a la pràctica clínica, podria ser molt útil per categoritzar els participants segons el seu risc i millorar l’avaluació dels medicaments que s’estan provant. Igualment, permetrà optimitzar els assaigs terapèutics i, per tant, accelerar el desenvolupament de teràpies eficaces», subratlla a SINC Lambert.

    Els investigadors van idear una puntuació de risc genètic per avaluar millor quins pacients amb deteriorament cognitiu desenvoluparan, en els tres anys següents a la manifestació clínica, la malaltia d’Alzheimer.

    L’equip vol ara continuar la seva investigació en un grup encara més ampli i desenvolupar altres enfocaments de biologia cel·lular i molecular per determinar-ne el paper en el desenvolupament de la patologia.

    Igualment, com que la recerca s’ha realitzat principalment en poblacions caucàsiques, una de les consideracions per al futur serà realitzar el mateix tipus d’estudis en altres grups per determinar si els factors de risc són els mateixos, cosa que en reforçaria la importància en el procés fisiopatològic.

    «La malaltia d’Alzheimer és la demència més comuna entre moltes altres. Tanmateix, el diagnòstic clínic és incorrecte en un 20% dels casos. Hi ha una gran quantitat de feina per fer per comprendre millor el component genètic d’aquestes poblacions», conclou.

    Referència:

    «New insights into the genetic etiology of Alzheimer’s disease and related Dementias». Nature Genetics

    Aquest és un article traduït de l’Agència SINC. Llegeix l’original aquí

  • La contaminació de l’aire podria accelerar el desenvolupament de l’Alzheimer

    L’exposició a la contaminació de l’aire estaria relacionada amb nivells més alts de biomarcadors de la malaltia d’Alzheimer, segons un estudi liderat per Investigadors del Barcelonaβeta Brain Research Center (BBRC), centre de recerca de la Fundació Pasqual Maragall, en col·laboració amb ISGlobal. Els resultats de la investigació, que ha comptat amb l’impuls de la Fundació ”la Caixa”, s’han publicat a la revista Environment International.

    “L’estudi aporta evidència que la contaminació atmosfèrica afectaria especialment a aquelles persones que ja presenten indicis biològics de l’inici de la malaltia en forma d’acumulació de proteïna beta amiloide al seu cervell. La pol·lució de l’aire podria contribuir en l’avenç o progressió de la malaltia”, destaca Marta Crous-Bou, una de les autores de l’estudi i científica col·laboradora del BBRC.

    A l’estudi han participat 156 persones adultes sense alteracions cognitives amb una mitjana d’edat de 57 anys i moltes d’elles familiars de malalts d’Alzheimer. Els resultats de la investigació indiquen, en concret, que una major exposició a diòxid de nitrogen i a partícules en suspensió de menys de 2,5 micres (PM2.5) s’associaria amb nivells més alts de deposició de la proteïna beta amiloide al cervell, una de les alteracions biològiques que es produeixen en la malaltia d’Alzheimer.

    Aquestes troballes, segons els investigadors, encaixarien amb hipòtesis que suggereixen que les partícules fines podrien arribar al cervell travessant la barrera hematoencefàlica. A més, la contaminació de l’aire és una de les fonts més rellevants d’inflamació i estrès oxidatiu induïts pel medi ambient, tots dos implicats en processos neurodegeneratius.

    Així doncs, la investigació reforça l’evidència científica emergent que apunta que la contaminació de l’aire seria un factor de risc pel desenvolupament de l’Alzheimer. “És important destacar que es tracta d’un factor modificable al qual una gran part de la població està exposada. Encara que els riscs associats siguin petits, una reducció en l’exposició implicaria també una disminució en la morbiditat associada a la malaltia”, explica Silvia Alemany, investigadora d’ISGlobal.

    Futurs estudis permetran demostrar si els seus efectes estan relacionats amb la progressió de la malaltia. «Els resultats de l’estudi obren les portes també a estudiar l’impacte a llarg termini de la contaminació en mecanismes involucrats en la malaltia de l’Alzheimer, i a estendre la investigació fora de la ciutat de Barcelona i en un ventall de població més ampli”, conclou Natàlia Vilor-Tejedor, co-autora de l’estudi i membre del Grup de Recerca en Neuroimatge del BBRC.