Just Deploy It!

Etiqueta: alzheimer

  • Científics descriuen el funcionament d’unes proteïnes implicades en l’Alzheimer i el càncer

    Investigadors del Centre Nacional d’Investigacions Oncològiques (CNIO) i de l’Institut de Recerca Biomèdica (IRB) han desvelat el funcionament d’unes proteïnes implicades en malalties com l’Alzheimer i el càncer. Es tracta de les les proteïnes HAT, unes proteïnes essencials per a la vida que transporten aminoàcids a través de la membrana cel·lular. Tot i això, unes transporten uns aminoàcids i unes altres no.

    La seva especialització és responsable que cadascuna estigui involucrada en funcions concretes com, per exemple, el creixement cel·lular o el funcionament de les neurones i, per tant, en malalties concretes com el càncer o malalties neurològiques com l’ictus i l’Alzheimer. Els investigadors han descrit el perquè d’aquesta especificitat en un estudi publicat a la revista Proceedings of the National Academy of Sciences (PNAS).

    Gràcies a les darreres tecnologies d’alta resolució estructural com la criomicroscòpia electrònica, els investigadors han estat capaços de visualitzar amb detall atòmic l’estructura d’un dels membres d’aquesta família de proteïnes. Combinat amb modelatge computacional i el disseny de mutants de la proteïna, han pogut entendre el seu funcionament.

    Els resultats de l’estudi mostren que només uns quants residus d’aquesta família de proteïnes, situats en regions molt concretes, seleccionen els aminoàcids específics als quals s’uniran, i per tant són els responsables que desenvolupin una funció o una altra.

    Nous fàrmacs contra el càncer o l’Alzheimer

    A partir d’aquesta investigació, el gran repte dels investigadors ara és trobar noves teràpies i fàrmacs per a patologies en què estan implicades les proteïnes de la família HAT, amb especial interès en aquelles malalties que representen greus problemes de salut pública com el càncer o les malalties neurodegeneratives com l’Alzheimer.

    El treball s’ha dut a terme en col·laboració amb els grups de Víctor Guallar, Barcelona Supercomputing Center (BSC) i Lucía Díaz de l’empresa biotecnològica Nostrum Biodiscovery. L’estudi ha comptat amb el finançament de la Fundació “la Caixa”, el Ministeri de Ciència i Innovació, l’Institut de Salut Carles III, Centre de Recerca Biomèdica a la Xarxa de Malalties Rares (CIBERER), el Fons Europeu per al Desenvolupament Regional i la Generalitat de Catalunya.

  • Identifiquen la causa de la progressió de l’Alzheimer al cervell

    Un nou estudi, publicat a la revista Science Advances, ha utilitzat per primera vegada dades humanes per quantificar la velocitat dels diferents processos que condueixen a la malaltia d’Alzheimer. L’equip internacional, liderat per la Universitat de Cambridge (Regne Unit), ha descobert que aquesta malaltia neurodegenerativa es desenvolupa de forma molt diferent del que es creia fins ara, cosa que podria tenir implicacions per al desenvolupament de possibles tractaments, segons els autors.

    Els investigadors han descobert que, en lloc de partir d’un únic punt del cervell i d’iniciar una reacció en cadena que produeix la mort de les cèl·lules cerebrals, la malaltia d’Alzheimer arriba de forma primerenca a diferents regions del cervell. La rapidesa amb què la malaltia mata les cèl·lules d’aquestes regions, a través de la producció de grups de proteïnes tòxiques, determina també la velocitat amb què es propaga.

    L’equip ha descobert que, en lloc de partir d’un únic punt del cervell i iniciar una reacció en cadena que provoca la mort de les cèl·lules cerebrals, com es creia fins ara, l’Alzheimer arriba a diferents regions del cervell de forma primerenca.

    A l’estudi van utilitzar mostres cerebrals post mortem de pacients amb Alzheimer i imatges d’escàner PET (tomografia per emissió de positrons, per les sigles en anglès) de malalts vius.

    Segons explica SINC Georg Meisl, del departament de Química Yusuf Hamied de Cambridge i primer autor del treball, “per assegurar que les conclusions eren generals, utilitzem diversos conjunts de dades diferents, mesurats amb diferents mètodes i informació d’estudis previs. També dades noves procedents del Cambridge Brain Bank, que guarda historials i mostres de pacients amb malalties neurodegeneratives, inclòs l’Alzheimer”.

    Les dades dels pacients incloïen des que les que tenien un deteriorament cognitiu lleu fins als que patien la malaltia en tota la seva extensió amb l’objectiu de rastrejar l’agregació de tau, una de les dues proteïnes clau implicades en la malaltia.

    A l’Alzheimer, la tau i una altra proteïna anomenada beta-amiloide s’acumulen en forma de cabdells i plaques -coneguts com a agregats proteics-, cosa que provoca la mort de les cèl·lules cerebrals i l’encongiment del cervell. Les conseqüències són la pèrdua de memòria, els canvis de personalitat i la dificultat per dur a terme les funcions diàries, entre d’altres.

    Química, millors mesuraments i model matemàtic

    «La malaltia de l’Alzheimer és molt complexa. Per això, al nostre equip, estem intentant millorar la vostra investigació aportant idees d’una disciplina diferent: la química. Per fer possible aquest estudi, necessitàvem millors mesuraments per obtenir informació detallada sobre la malaltia, com ara un tipus específic [escàner] de PET, i un nou model matemàtic”, assenyala Meisl.

    L’expert explica que al llarg de la darrera dècada el seu grup ha “desenvolupat les idees que ens han portat a aquest model, començant el procés al tub d’assaig i després examinant sistemes cada cop més complexos, fins que per fi hem estat capaços analitzar dades de pacients”.

    Els autors van observar que el mecanisme que controla la taxa de progressió de la malaltia és la replicació d’agregats proteics a regions individuals del cervell, i no la propagació d’agregats d’una zona a una altra.

    Mitjançant la combinació dels conjunts de dades diferents i la seva aplicació a aquest model matemàtic, els investigadors van observar que el mecanisme que controla l’índex de progressió de la malaltia és la replicació d’agregats proteics a regions individuals del cervell, i no la propagació d’agregats d’una regió a una altra.

    Durant molt de temps, els processos cerebrals que produeixen l’Alzheimer s’han descrit amb termes com cascada i reacció en cadena. És una malaltia difícil d’estudiar, ja que es desenvolupa al llarg de dècades, i només es pot fer un diagnòstic definitiu després d’examinar mostres de teixit cerebral després de la mort.

    Fins ara, les investigacions s’havien basat, en gran mesura, en models animals per estudiar-los. Els resultats obtinguts en ratolins suggerien que la malaltia s’estenia ràpidament, ja que els grups de proteïnes tòxiques colonitzaven diferents parts del cervell.

    “La idea era que l’Alzheimer es desenvolupava de manera similar a molts càncers, és a dir, que els agregats de proteïnes tòxiques es formaven en una regió i després s’estenien pel cervell”, diu Meisl.

    Hem descobert que quan l’Alzheimer comença ja hi ha agregats [de proteïnes tòxiques] a múltiples regions del cervell, per la qual cosa tractar d’aturar la propagació entre regions servirà de poc per frenar la malaltia. – Georg Meisl, del departament de Química Yusuf Hamied de Cambridge i primer autor del treball

    En canvi, afegeix, “nosaltres hem descobert que quan l’Alzheimer comença ja hi ha agregats a múltiples regions del cervell, per la qual cosa intentar aturar la propagació entre regions servirà de poc per frenar la malaltia”.

    Els autors han observat també que la replicació dels agregats de tau és sorprenentment lenta: triga fins a cinc anys. «Les neurones són molt bones a l’hora d’impedir la formació d’aquests grups proteics, però hem de trobar maneres de fer-les encara millors si volem desenvolupar un tractament eficaç», diu David Klenerman, coautor de l’estudi i membre de l’Institut d’Investigació de la Demència de Cambridge. “És fascinant com ha evolucionat la biologia per aturar l’agregació de proteïnes”, subratlla.

    El valor de treballar amb dades humanes

    Per a Tuomas Knowles, també del departament de Química de Cambridge i coautor del treball, “aquesta investigació demostra el valor de treballar amb dades humanes en lloc de models animals imperfectes”.

    Segons Knowles, el descobriment clau d’aquest treball “és que aturar la replicació dels agregats en lloc de la propagació serà més eficaç en les etapes de la malaltia que hem estudiat”.

    Els autors afirmen que la seva metodologia podria utilitzar-se per ajudar al desenvolupament de tractaments contra l’Alzheimer, que afecta uns 44 milions de persones al món, en adreçar-se als processos més importants que es produeixen quan els humans desenvolupen la malaltia. A més, aquest mètode podria aplicar-se a altres malalties neurodegeneratives, com ara el Parkinson, assenyalen.

    La metodologia es podria utilitzar per ajudar al desenvolupament de tractaments i també aplicar-se a altres malalties neurodegeneratives.

    En opinió de Georg Meisl, el seu estudi “proporciona una nova manera d’obtenir més informació sobre el que passa a la malaltia d’Alzheimer a partir de les dades dels pacients. Això ens pot permetre tant esbrinar què hem de canviar mitjançant medicació per frenar la malaltia com predir quant hem de fer canvis per aconseguir una millora significativa dels malalts”.

    Els investigadors tenen previst examinar els processos més primerencs en el desenvolupament de l’Alzheimer i ampliar els estudis a altres malalties, com la demència temporal frontal, la lesió cerebral traumàtica i la paràlisi supranuclear progressiva, en què també es formen agregats de tau durant la malaltia.

    Knowles opina que “resulta emocionant veure el progrés en aquest camp: fa quinze anys, nosaltres i altres científics determinàvem els mecanismes moleculars bàsics per a sistemes senzills a un tub d’assaig; però ara podem estudiar aquest procés a nivell molecular en pacients reals, cosa que és un pas important per desenvolupar algun dia tractaments”, conclou.

    Referència:

    Georg Meisl et al. “In vivo rate-determining steps of tau seed accumulation in Alzheimer’s disease”, Science Advances (octubre, 2021)

    Aquest és un article traduït de l’Agència SINC

  • Cada any es diagnostiquen uns 10 milions de casos nous d’Alzheimer al món

    L’Alzheimer és una malaltia neurodegenerativa caracteritzada per la pèrdua i mort de neurones, el que produeix un deteriorament persistent de les funcions cognitives, que altera la capacitat funcional i condiciona discapacitat i dependència de manera gradual i progressiva. Es tracta de la principal causa de demència (més del 60% dels casos de demència diagnosticats al món), i cada any es diagnostiquen uns 10 milions de nous pacients. Segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS) és ja una de les 10 principals causes de discapacitat, dependència i mortalitat a tot el món. La Societat Espanyola de Neurologia (SEN) calcula que a Espanya hi ha unes 800.000 persones que pateixen aquesta malaltia, 86.000 a Catalunya.

    «En els últims anys la prevalença de l’Alzheimer ha augmentat considerablement, en paral·lel a l’increment de l’expectativa de vida i envelliment de la població. L’edat és el principal factor de risc per patir la malaltia. Afecta entre un 5 i un 10% dels adults majors de 65 anys, unes xifres que es dupliquen cada cinc anys fins a arribar a una prevalença d’aproximadament el 50% en la població major de 85 anys», explica el Dr. Juan Fortea, Coordinador del Grup d’Estudi de Conducta i Demències de la Societat Espanyola de Neurologia.

    Però l’edat no és l’únic factor. L’Alzheimer és una patologia d’origen multifactorial, condicionada per factors genètics i ambientals, en la qual també influeixen altres com la hipertensió arterial, la hipercolesterolèmia, l’obesitat, el sedentarisme, el tabaquisme o la diabetis. «Molts d’aquests factors són modificables, per la qual cosa practicar exercici físic de forma regular, no fumar, evitar l’abús de l’alcohol, controlar el pes corporal, seguir una dieta sana i mantenir la pressió arterial, el sucre en sang i el colesterol en nivells adequats redueix el risc de patir aquesta malaltia», assenyala Fortea.

    Es calcula que una reducció d’almenys un 25% en aquests factors de risc modificables podrien ajudar a prevenir entre 1 i 3 milions de casos d’Alzheimer al món. No obstant això, un estudi publicat recentment a la Revista Neurologia assenyala que menys d’un 50% de la població espanyola té coneixement sobre els factors de risc de la malaltia. Per tant, augmentar el grau de coneixement de la malaltia d’Alzheimer és fonamental perquè la població pugui adoptar mesures que puguin ajudar a prevenir el deteriorament cognitiu. «Això és un importantíssim, perquè estimem que a Espanya més del 50% dels casos que encara són lleus estan sense diagnosticar. A més, detectar la malaltia precoçment permet una millor planificació de les cures i una millor qualitat de vida», remarca el Dr. Juan Fortea.

    La importància de la detecció precoç

    Sota el lema «Zero omissions. Zero Alzheimer», la Confederació Espanyola d’Alzheimer planteja les seves reivindicacions i propostes amb motiu del Dia Mundial de l’Alzheimer 2021, que s’estendrà fins al mes de novembre, amb la celebració del IX Congrés Nacional d’Alzheimer, que tindrà lloc a Vitòria entre els dies 10 i el 13 d’aquest mes.

    L’eix central d’aquestes reivindicacions se centra en la importància del diagnòstic precoç, com a punt de partida bàsic i imprescindible per arribar a temps no només en la detecció de casos, sinó, sobretot, per poder posar en marxa els necessaris processos d’intervenció terapèutica dirigits al conjunt de la família afectada per l’Alzheimer o un altre tipus de demència.

    La Societat Espanyola de Neurologia insisteix en la necessitat de dissenyar un Pla d’Alzheimer amb un finançament adequat que permeti disposar dels recursos necessaris per oferir diagnòstics primerencs amb certesa, així com perquè es pugui accedir als tractaments per aquesta malaltia amb equitat a tota Espanya.

    Avenços en el diagnòstic i el tractament

    En les últimes dues dècades s’han realitzat enormes avenços en el coneixement de la fisiopatologia i del desenvolupament de biomarcadors per ajudar en el diagnòstic de la malaltia. «Hem de destacar el desenvolupament en els darrers cinc anys de marcadors plasmàtics, marcadors que revolucionaran la manera com diagnostiquem la malaltia, ja que permetran cribratges massius de la població i un diagnòstic molt més precoç de la malaltia», destaca Fortea.

    Pel que fa al tractament de l’Alzheimer, els fàrmacs disponibles actualment no aconsegueixen alentir la progressió de la malaltia, tot i que sí que milloren els símptomes. Però aquest escenari canviarà en els pròxims anys. En l’actualitat, molts dels nous enfocaments de teràpies farmacològiques contra l’Alzheimer es basen en l’ús d’anticossos monoclonals. «Aquest any ha estat aprovat als Estats Units el primer d’ells, que si bé s’ha aprovat tot i tenir una evidència controvertida respecte als seus beneficis clínics, és la primera mostra que ja possible modificar processos fisiopatològics clau de la malaltia. A més, actualment, s’estan realitzant estudis de fase 3 amb altres dos fàrmacs de característiques molt similars i dels que s’espera tenir resultats a la fi de 2023 i 2024 respectivament», comenta Fortea.

  • La musicoteràpia en pacients amb Alzheimer: tenir cura més que curar

    La Marta Cinta va ser una ballarina de ballet clàssic que es va fer molt popular a les xarxes fa uns mesos perquè es transformava escoltant El Llac dels Cignes.

    Vivia asseguda en una cadira de rodes perquè l’Alzheimer que patia li impedia moure’s, però quan sentia l’obra de Tchaikovsky, centenars de records la travessaven i la feien tornar als seus anys al damunt dels escenaris. Va trepitjar els més importants del món: Cuba, Nova York, Madrid… Però l’Alzheimer li va fer passar els últims anys de la seva vida a una residència. Allà, els seus vetlladors la van gravar entregada a la música i movent el cos com si encara es trobés en els seus dies de glòria.

    La reacció de la Marta és un exemple dels efectes de la música en qualsevol persona. Com que arriba directament a les emocions, la musicoteràpia l’aprofita per millorar els símptomes de qui pateix Alzheimer. Tot i això, a Espanya la musicoteràpia és una tècnica en avaluació, de manera que, si bé existeixen publicacions relatives a aquesta pràctica, actualment no té el suport del coneixement científic i el Ministeri de Sanitat no n’avala la seva eficàcia.

    Davant d’aquesta realitat, els musicoterapeutes reivindiquen el seu paper i defensen que no es tracta d’escoltar música ni de plaer o evasió, sinó d’un procés pautat per un professional que millora els símptomes de la malaltia. «Els musicoterapeutes fem servir la música en directe amb finalitats concretes i, aplicada correctament, arribem de manera directa a les necessitats dels pacients», assegura Manu Sequera, musicoterapeuta i cofundador de Huella Sonora Musicoterapia.

    Manu Sequera amb un dels seus pacients | Cedida

    Com afecta la música a la capacitat cognitiva i la motora?

    La musicoteràpia és un tractament cada vegada més consolidat en el camp de la neurogeriatria. La ciència ha comprovat que ajuda a gestionar certs comportaments perquè activa moltes àrees de cervell alhora. Segons Sequera, «la música, com a estímul, activa el cerebel, l’escorça promotora, la motora, la visual, l’auditiva… No hi ha cap art que estimuli el cervell de manera tan global com la música».

    Percebre la música significa emoció, i aquesta depèn d’estructures neuronals. En els últims anys, s’ha demostrat que escoltar i produir música potencia la integració dels sentits. Un fet tan anecdòtic com la pell de gallina activa les escorces orbito frontal i cinglada, que són les responsables de la resposta emocional. Quan s’activen, s’inhibeix el circuit de la por i s’allunyen també la culpa, la vergonya o la ràbia.

    L’hipocamp es fa més petit amb l’Alzheimer, de manera que, amb la malaltia, tot el que depèn d’ell, s’atrofia

    José Enrique de la Rubia, doctor en Farmàcia i investigador principal de la Universitat Catòlica de València, explica que l’origen de la deterioració està en l’hipocamp, on s’ubiquen la memòria i les emocions: «L’hipocamp es fa més petit amb l’Alzheimer, de manera que tot el que depèn d’ell, s’atrofia. L’Alzheimer també augmenta el cortisol, que quan està molt alt perjudica l’hipocamp», explica de la Rubia. I afegeix: «Si l’hipocamp està malmès, no pot ordenar a l’hipotàlem i a la hipòfisi que deixin de produir les hormones que augmentaran el cortisol», concreta, en el que sembla un peix que es mossega la cua.

    Com s’organitza una sessió de musicoteràpia?

    Mónica de Castro, musicoterapeuta i fundadora de Singular Música i Alzheimer, fa servir l’audició, el cant, els instruments, els jocs o la improvisació durant les seves sessions. «Amb les persones que, a més de tenir una demència, tenen una artrosi, per exemple, treballem amb els instruments. Superen el mal que senten i s’animen a tocar els instruments, i s’activa així un circuit de recompensa als seus cervells», apunta.

    De la mateixa manera que Sequera, de Castro també assegura que per promoure canvis físics, cognitius o socials, les sessions han d’estar dirigides per un professional. Poden durar entre 45 i 55 minuts amb pacients en fase lleu i uns 15 minuts amb pacients en fase avançada. Però el més important és que se sentin còmodes. «Hi ha qui somriu i hi ha qui segueix dormint o qui segueix cantant. El més gratificant arriba quan, en acabar, s’acosten a mi i em diuen que han gaudit molt», comenta.

    Manu Sequera es dirigeix a una de les seves pacients durant una sessió | Cedida

    Banda Sonora Vital: la tecnologia als peus de la teràpia

    Quan s’inicia un tractament de musicoteràpia en un pacient d’Alzheimer, és essencial conèixer la biografia del pacient i la seva història musical. El psiquiatre Rolando Benenzon, un dels pares de la musicoteràpia, la va definir com Identitat Sonora. Aquesta depèn, segons Benenzon, del desenvolupament cultural i fins i tot dels nou mesos que les criatures són dins de l’úter matern.

    Per facilitar la feina dels musicoterapeutes, un grup d’enginyers de tecnologia musical de la UPF, a Barcelona, ha creat Banda Sonora Vital, una eina que permet crear una llista de reproducció música preferida, que vindria a ser com un Spotify, però dels pacients amb Alzheimer i a disposició del treball dels musicoterapeutes. Felipe Luis, un dels seus membres, assegura que la seva intenció era aportar a aquest món i facilitar una eina útil i gratuïta.

    Pels beneficis físics, psicològics, emocionals i cognitius que ha demostrat aquesta tècnica, experts i musicoterapeutes treballen perquè la musicoteràpia esdevingui un grau universitari (actualment és un màster). Els motius els tenen clars: els pacients d’Alzheimer poden oblidar moltes coses de les seves vides, però la música els acompanyarà fins a pràcticament el final. I mentrestant, no tot està a curar, sinó també en tenir cura.

  • El consum de peix blau aporta beneficis en persones amb risc de desenvolupar Alzheimer

    Investigadors del Barcelonaβeta Brain Research Center (BBRC), el centre de recerca de la Fundació Pasqual Maragall, amb l’impuls de la Fundació ‘La Caixa’, han liderat un dels majors estudis realitzats fins ara sobre els beneficis que pot tenir  la ingesta d’àcids grassos omega-3 en persones portadores del genotip APOE ε4/4, que confereix un major risc de desenvolupar la malaltia d’Alzheimer.

    L’estu, que s’ha publicat a la la revista The American Journal of Clinical Nutrition, conclou que les persones d’aquest col·lectiu de risc que consumeixen més àcid docosahexaenoic (DHA, pel nom en anglès), que és un nutrient aportat pel peix blau, presenten una major preservació cortical a zones del cervell específicament afectades amb l’Alzheimer i un menor nombre de microhemorràgies. Els humans som capaços de “fabricar” aquest àcid al nostre cos, però ho fem d’una forma molt poc eficient, de manera que la millor manera de garantir uns nivells adequats de DHA és a través de la ingesta d’aquest tipus de peix.

    “Als beneficis que ja sabíem que té el consum de peix blau en la salut cardiovascular, ara podem dir que també proporciona una major resiliència cerebral a la malaltia d’Alzheimer en les persones amb més risc genètic de desenvolupar-la”, explica el Dr. Aleix Sala, investigador del BBRC i primer autor de la recerca. Aquest estudi, afegeix l’especialista en nutrició, “obre la possibilitat de millorar el disseny d’intervencions dietètiques amb suplementació de DHA, centrant-nos sobretot en les persones amb més risc de desenvolupar l’Alzheimer”.

    Actualment, no es fan proves rutinàries per saber la predisposició genètica de cada persona a desenvolupar la malaltia d’Alzheimer, ja que revelar aquesta informació no comporta cap benefici clínic. Hi ha múltiples factors de risc que contribueixen al desenvolupament de la malaltia i, en cap cas, ser portador del genotip APOE ε4/4 determina que es tingui la malaltia en un futur.

    En aquest sentit, el Dr. Sala destaca que “si bé les nostres troballes entre peix blau i malaltia d’Alzheimer afecten només a una part de la població, hem de seguir recomanant el consum regular (de dues racions per setmana) de salmó, sardines o anxoves, entre d’altres, ja que aporta beneficis cardiovasculars a tothom”.

    La investigació ha comptat amb la participació de l’Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques, el CIBER de Fragilitat i Envelliment Saludable (CIBER-FES), el CIBER de Bioenginyeria, Biomaterials i Nanomedicina (CIBER-BBN), la VU University Medical Center d’Àmsterdam i l’Aiginition Hospital d’Atenes.

    Els resultats mostren la importància de dur una vida saludable

    L’estudi, batejat amb el nom d’Alfa, ha comptat amb una mostra de 340 participants d’entre 45 i 75 anys, sense alteracions cognitives, els quals van passar proves clíniques, de cognició i neuroimatge i van respondre diversos qüestionaris.

    Una d’aquestes enquestes preguntava pel consum de 166 aliments, que són els que han permès quantificar la ingesta regular de DHA. A partir de les respostes dels participants, els investigadors van buscar associacions entre el consum reportat de DHA, la cognició, la presència de microhemorràgies cerebrals i el gruix cortical a regions cerebrals que es deterioren amb l’Alzheimer, tenint en compte també el genotip APOE de cadascun d’ells.

    Una vegada fetes les anàlisis, els investigadors no van observar cap relació entre el consum de DHA i la cognició, però van detectar troballes en l’estructura cerebral. “Els resultats d’aquest estudi van en la línia d’altres que mostren que les persones amb un major risc genètic de desenvolupar Alzheimer són precisament les que més es beneficien d’un estil de vida saludable, en aquest cas, pel que fa a la dieta”, apunta el Dr. Juan Domingo Gispert, cap del grup de Neuroimatge del BBRC

    El següent pas dels investigadors del BBRC serà analitzar marcadors biològics del consum de fins a 20 tipus d’àcids grassos en una major població de participants de l’Estudi Alfa, i estudiar la seva possible relació amb altres biomarcadors de la malaltia d’Alzheimer detectats a la sang, el líquid cefalorraquidi i a través de diversos traçadors a Tomografies d’Emissió de Positrons (PET).

  • Identifiquen nous marcadors de la proteïna tau per detectar la fase preclínica de l’Alzheimer

    Un estudi internacional liderat pel centre d’investigació de la Fundació Pasqual Maragall, el Barcelonaβeta Brain Research Center (BBRC), impulsat per la Fundació “la Caixa”, ha analitzat una sèrie de nous biomarcadors de la proteïna tau fosforilada (o p-tau, el seu acrònim en anglès), que és un dels segells distintius de l’Alzheimer, per esbrinar si també són capaços de detectar la fase preclínica de la malaltia.

    Els resultats de l’estudi mostren que alguns dels biomarcadors que recentment han estat descrits per diagnosticar l’Alzheimer en fase de demència també poden detectar la fase inicial de la malaltia en el plasma sanguini i en el líquid cefalorraquidi.

    “Les nostres troballes obren la porta a desenvolupar noves formes de detectar la fase preclínica de l’Alzheimer i a enriquir la selecció de participants per a estudis d’intervenció o observacionals dirigits a aquesta fase asimptomàtica de la malaltia», assenyala el Dr. Marc Suárez Calvet del BBRC, primer autor de l’estudi.

    En aquest sentit, el Dr. Thomas Karikari, colíder de l’estudi de la Universitat de Göteborg, assenyala que “una de les possibles vies per millorar l’èxit del desenvolupament de fàrmacs per tractar l’Alzheimer és provar-los en persones que estiguin a l’inici de la fase preclínica, quan es produeixen canvis molt subtils en el cervell que són molt difícils de mesurar. Les nostres troballes mostren també el potencial de les eines altament sensibles que hem desenvolupat per avançar en la detecció precoç i en els assajos clínics de la malaltia”.

    L’estudi s’ha publicat a la revista científica EMBO Molecular Medicine, i ha comptat amb la participació d’investigadors de la Universitat de Göteborg, l’Hospital del Mar i Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques (IMIM), i el Centre d’Investigació Biomèdica en Xarxa de Fragilitat i Envelliment Saludable (CIBERFES, en castellà).

    El paper de la proteïna tau

    Molts anys abans de l’inici dels símptomes de l’Alzheimer, en el cervell es produeixen dos esdeveniments neuropatològics que actualment confirmen el diagnòstic de la malaltia: la formació de cabdells neurofibril·lars de la proteïna tau, i l’acumulació de plaques de la proteïna beta amiloide.
    La proteïna tau agregada als cabdells que es formen al cervell està anòmalament hiperfosforilada en el transcurs de la malaltia d’Alzheimer. Una de les formes més esteses per a detectar-la, tant en la fase preclínica com quan ja existeixen símptomes, és mitjançant la mesura del biomarcador ‘p-tau181’ en el líquid cefaloraquídic.

    Els últims mesos han sortit a la llum diferents estudis que apunten al fet que es pot diagnosticar l’Alzheimer i definir el grau de la malaltia mitjançant l’anàlisi d’altres biomarcadors de la proteïna tau. La finalitat d’aquest estudi ha estat comprovar si aquests nous biomarcadors descoberts també són efectius per detectar la fase preclínica de la malaltia.

    Avenços en el diagnòstic

    La investigació s’ha dut a terme sobre 381 participants de l’Estudi Alfa + del BBRC, impulsat per la Fundació “la Caixa”. Aquests participants tenen entre 45 i 75 anys, en la seva majoria són descendents de persones amb Alzheimer, i acudeixen periòdicament al BBRC per realitzar-se proves clíniques. Els participants no tenen alteracions cognitives, però alguns sí que presentaven biomarcadors associats a la fase preclínica de la malaltia. Els investigadors han pogut analitzar la presència d’aquests nous biomarcadors de la proteïna tau i contrastar-la amb mesuraments d’altres biomarcadors en mostres de líquid cefalorraquidi, sang i proves de neuroimatge.

    Els resultats de la investigació han revelat que els biomarcadors p-tau181, p-tau217 i p-tau231 serveixen per detectar la fase preclínica de l’Alzheimer, inclús quan tan sols es detecten canvis molt subtils en la patologia de la proteïna beta amiloide. De la mateixa manera, són capaços de diferenciar els participants amb patologia amiloide i sense. El Dr. Suárez-Calvet remarca que el biomarcador detectat en sang “pot canviar en els pròxims anys la pràctica clínica, ja que permetrà millorar el diagnòstic dels pacients amb la malaltia d’Alzheimer, tant en la seva fase asimptomàtica com simptomàtica”.

    “La nostra investigació suggereix que en la fase preclínica de la malaltia d’Alzheimer es produeixen canvis molt aviat en el metabolisme de tau, després del canvi del metabolisme de la proteïna beta amiloide. Per tant, això suggereix el potencial paper de la proteïna tau com a diana terapèutica inclús per la prevenció de la demència associada a l’Alzheimer”, explica el Dr. José Luis Molinuevo, impulsor del Programa de Prevenció de l’Alzheimer del BBRC i autor principal de l’estudi.

  • L’aïllament social agreuja l’Alzheimer

    El doble d’hiperactivitat, comportaments estranys, atròfia asimètrica de l’hipocamp o disminució de pes de la melsa. Són alguns dels patrons trobats en un grup de ratolins amb Alzheimer que han estat aïllats durant un llarg termini, en comparació amb un grup de rosegadors amb la demència però sense estar reclosos i un altre que no pateix la malaltia.

    Les troballes són fruit d’un estudi del Departament de Psiquiatria i Medicina Legal i de l’Institut de Neurociències (INc) de la Universitat Autònoma de Barcelona que volia trobar fins a quin punt l’aïllament físic, i sovint social, repercuteix sobre la gent gran amb la malaltia d’Alzheimer.

    Les científiques han sotmès a aïllament un grup de “ratolins mascles models d’estadis avançats de la malaltia d’Alzheimer” i els han fet una sèrie de “proves conductuals” similars a les zones de residències de gent gran en què, alguns d’ells, han estat o porten tancats durant mesos. Han escollit ratolins del gènere masculí perquè és el més afectat per la Covid-19 i el que pitjor dades reporta quant a supervivència a la demència i quant a envelliment del sistema neurològic, immunològic i endocrí.

    Hiperactivitat i impacte emocional

    Els resultats de les proves, en comparació amb les d’un altre grup de ratolins amb Alzheimer sense aïllar, confirmen la tesi que el tancament agreuja la malaltia de l’Alzheimer. El grup sotmès a un confinament va multiplicar per dos la hiperactivitat respecte dels rosegadors amb la malaltia però lliures.

    L’augment d’activitat es va trobar en les funcions motores gruixudes, que suposen el moviment d’extremitats o del cos sencer, així com en la funció motora fina, que provoca petits moviments a mans, canells, dits, llavis o llengua, expliquen les expertes.

    Les investigadores també reporten “l’aparició de comportaments estranys”. Expliquen que els animals van mostrar “patrons emocionals semblants a l’ansietat” i van canviar les formes de fer front a l’estrès. Les entitats que tenen cura de persones amb Alzheimer ho constaten: “Sembla que no se li doni importància, però per les persones amb trastorn neurocognitiu fa molt el seu estat d’ànim. Ens ha costat molt, gairebé dos mesos, remuntar el seu estat emocional», explica María Jesús Lerín, directora i coordinadora del Centre Terapèutic per a l’Alzheimer de Reus.

    Hi està d’acord Amèrica Morera, pedagoga i sotsdirectora de la Unitat d’Atenció Diürna de la Fundació ACE: «Hem vist que estaven més tristos, més irritables». Explica que els familiars cuidadors es van sorprendre a l’inici del confinament de la poca afectació que estava tenint sobre els malalts, però així com es va allargar l’estat d’alarma la situació va empitjorar amb hiperactivitat i conductes repetitives. «Necessiten un estímul. No només les activitats que els fem en si, sinó sortir de casa, arreglar-se, relacionar-se entre iguals i tenir una rutina horària», defensa.

    “Són resultats preocupants, ja que l’agitació és un dels principals símptomes neuropsiquiàtrics associats a les demències, que causa una càrrega important per al cuidador i, en alguns casos, el seu maneig clínic pot arribar a ser un desafiament”, reconeix Aida Muntsant, una de les autores de la recerca que ha esdevingut la seva tesi doctoral.

    Paqui Gómez, Cap d’Acció Social d’Alzheimer Catalunya Fundació, recorda que hi ha moltes persones afectades per trastorns cognitius moderats i greus que, en viure en centres residencials, encara no han pogut sortir al carrer. «És una situació vital nova que la persona no pot entendre. Es tradueix en estrès, ansietat i trastorns del comportament, que és el llenguatge que utilitzen per expressar el seu malestar». A través d’una enquesta pròpia constaten que el 34% dels usuaris ha mostrat un augment de la simptomatologia depressiva, un 19% ha manifestat un creixement dels trastorns de conducta i un 12% dificultats per agafar el son i dormir.

    Quant a la pèrdua de capacitat cognitiva, María Jesús Lerín reconeix que “quasi tots els usuaris han apujat un grau de l’escala GDS”, que mesura el deteriorament del cervell per la demència. “Gairebé tots els que tenien grau quatre van passar a cinc i els de cinc a sis”, lamenta. D’entre les persones tutelades per Alzheimer Catalunya Fundació, un 25% han empitjorat la qualitat de les àrees cognitives, incloent-hi orientació, atenció i concentració i memòria i llenguatge.

    La pedagoga de la Fundació ACE, per la seva part, explica que “sí que han perdut, sobretot en orientació física i temporal, però a la resta de funcions no hem vist una diferència significativa”, restant-li gravetat a les sensacions de les famílies. Destaca, això sí, la disparitat de declivi entre els usuaris que han tingut una estimulació des de casa i els que no l’han pogut rebre o no ho han permès. “A vegades, si no ve d’un professional, els pacients no col·laboren”, matisa.

    Atròfia i pèrdua de pes

    La multiplicació de l’activitat mental no és l’única diferència que s’ha reportat a la recerca. Si bé no s’ha modificat la variable de la proteïna Tau, vinculada a les malalties neurodegeneratives, “ha augmentat l’atròfia asimètrica de l’hipocamp” del grup aïllat. “El resultat és important, ja que l’asimetria s’ha relacionat amb major vulnerabilitat a factors estressants”, destaca Lydia Giménez-Llort, catedràtica en Psiquiatria i investigadora de l’INc que ha dirigit i també signa l’estudi sobre ratolins. No en va, l’hipocamp juga un paper important en el procés de la memòria i els records.

    L’aturada d’atenció especialitzada comportarà repercussions en els diagnòstics precoços i en la seva evolució, preveu Alzheimer Catalunya Fundació

    L’altre factor destacat és la pèrdua de pes corporal i renal, un fet ja reportat en humans amb la Covid-19. Ara bé, “la disminució del pes de la melsa, un important òrgan del sistema immunitari perifèric, es va observar només en els animals aïllats”, expliquen a l’estudi.

    “En l’àmbit de mobilitat sí que hem vist molta diferència. El fisioterapeuta, en fer les avaluacions de reingrés, ha vist que han perdut molt”, alerta Amèrica Morera. Hi coincideix Lerín, que recorda que “l’exercici físic, junt amb l’àmbit cognitiu i emocional, és un pilar”. Reporta, especialment en els usuaris en fase més avançada, un empitjorament en la marxa i en l’equilibri. I recorda que no caminar comporta efectes col·laterals, com dificultats per a defecar o l’aparició d’úlceres.

    Pacients i cuidadors, una realitat oblidada

    Els centres especialitzats en la cura i tractament de persones amb Alzheimer s’han adaptat, sobre la marxa, als efectes de la pandèmia. Trucades diàries i personalitzades per atendre i assistir el malalt i els seus cuidadors, enviament d’exercicis per via telemàtica o préstec dels equipaments d’exercici físic a les llars són algunes de les mesures

    «Va ser dur estar tot el dia parlant amb persones en una situació tan problemàtica. La part positiva és que hem entrat a la intimitat del domicili, ens explicaven el seu dia a dia i els hem conegut en pocs mesos més que en tot el temps previ. S’ha fet un altre tipus de vincle», relata Amèrica Morera.

    Lerín, que va portar durant el confinament un telèfon d’atenció per a les famílies les 24 hores del dia amb trucades de matinada incloses, afegeix que la represa no ha estat fàcil pels equips de sanitaris que tenen cura dels pacients amb Alzheimer: “Treballar amb EPIs no és fàcil. El llenguatge no verbal és el 80% de la comunicació, i amb la cara tapada no podem somriure, tampoc els podem abraçar… no podem fer coses habituals com tocar-los o acompanyar-los”.

    Hi ha hagut una tendència paternalista en la presa de decisions per part de les administracions. S’hauria d’haver trobat l’equilibri entre la protecció i els riscos

    Cuidadors professionals i familiars han «augmentat esforços i temps d’atenció per passar a una dedicació de 24h. Això ha generat una sobrecàrrega. Estrès i ansietat han estat el seu dia a dia i s’ha trobat a faltar el suport de l’administració a escala social i sanitària», es queixa Paqui Gómez.

    Amb tot, qui va es va encarregar directament de la cura dels pacients durant el confinament estricte van ser els familiars o cuidadors. Persones no expertes en la matèria i que van veure com, d’un dia per l’altre, perdien les hores de conciliació que els aportava el temps que els pacients eren als centres especialitzats. «No han pogut dedicar-se a ells mateixos i a cuidar-se físicament, social i emocional», resumeix Gómez.

    La directora del Centre Terapèutic per a l’Alzheimer de Reus, María Jesús Lerín, recorda que «la relació cuidador i usuari és un binomi» i assegura que «quasi tots els cuidadors estaven pitjors que els usuaris, alguns amb atacs d’ansietat o símptomes depressius» perquè «hi ha un component de desgast molt gran» en el tracte constant amb una persona amb Alzheimer que no entén la prohibició total de sortir al carrer.

    “En alguns casos les trucades s’enfocaven en la persona cuidadora. Li recordàvem que necessitava els seus moments propis i li donàvem tècniques. Hem intentat personalitzar al màxim l’atenció», diu Morera. La pedagoga i sotsdirectora de la Unitat d’Atenció Diürna de la Fundació ACE considera que els governs “s’han centrat en l’emergència i s’han oblidat dels drets de molta gent. Del tractament dels pacients i de la conciliació del cuidador principal”. Lerín pregunta retòricament: “Però a qui van tenir en compte? A cap col·lectiu. No vull pensar que se’ns va menystenir més que a altres col·lectius”, diu.

    Paqui Gómez, Cap d’Acció Social d’Alzheimer Catalunya Fundació, afegeix una problemàtica per al futur. L’aturada tècnica de l’atenció especialitzada a causa de l’emergència sanitària de la Covid-19 comportarà, preveuen, «repercussions tant en els diagnòstics precoços de la malaltia com en la seva evolució». A més, consideren que s’hauria d’haver relaxat el confinament, tal com van demanar a l’abril. «Hi ha hagut una tendència paternalista en la presa de decisions per part de les administracions. S’hauria d’haver trobat l’equilibri entre la protecció i els riscos per conviure amb la pandèmia sense arribar a situacions límits».

    En aquest sentit apunten també les investigadores que han realitzat l’experiment sobre ratolins: “Són necessàries intervencions adaptades al perfil clínic heterogeni i complex de les persones amb demències, i considerar les implicacions de càrrega sobre els cuidadors, professionals i familiars”, diuen Muntsant i Giménez-Llort.

  • Un assaig clínic contra l’Alzheimer frena la seva progressió un 60% en pacients amb malaltia lleu i moderada

    Grifols ha presentat al congrés Clinical Trials on Alzheimer’s Disease (CTAD) els últims i encoratjadors resultats de l’estudi AMBAR (Alzheimer Management by Albumin Replacement) que mostren els efectes positius en la reducció de la progressió de la malaltia en pacients amb malaltia d’Alzheimer lleu i moderada.

    Grifols va fer públics els primers resultats d’AMBAR l’octubre de 2018 a l’11a edició del congrés CTAD a Barcelona. Les variables primàries d’eficàcia de l’estudi van mostrar un 61% de reducció de la progressió de la malaltia en la cohort de pacients amb Alzheimer moderat. Diverses proves neuropsicològiques que avaluen la cognició, el llenguatge i la qualitat de vida van mostrar un impacte positiu en la memòria i la qualitat de vida en pacients amb Alzheimer moderat i en el llenguatge i la velocitat de processament en pacients en un estadi lleu de la malaltia. Els biomarcadors mesurats en el líquid cefaloraquidi van mostrar una estabilització dels nivells de proteïna Abeta 42 i P-Tau, proteïnes que estan relacionades amb la patologia subjacent de l’Alzheimer.

    Els resultats presentats d’altres variables rellevants que avaluen tant la capacitat cognitiva com funcional dels pacients amb Alzheimer van apuntar en la mateixa direcció a l’analitzar tots els pacients tractats conjuntament. Aquests resultats es van presentar al congrés Alzheimer ‘s Association International Conference (AAIC) 2019 el passat mes de juliol a Los Angeles.

    La variable CDR-Sb, que valora la memòria, l’orientació, el raonament, planificació i resolució de problemes, les activitats socials, les activitats domèstiques i aficions, i la cura personal, va mostrar una reducció del 71% en el deteriorament clínic dels pacients tractats respecte a el grup placebo quan es van analitzar conjuntament i en els tres braços de tractament de l’assaig clínic per separat.

    En el cas de ADCS-CGIC, escala que valora diversos aspectes de l’estat cognitiu i funcional i del comportament des de la perspectiva del propi pacient i del cuidador, es va observar una estabilització en tots els pacients tractats respecte a placebo. Un efecte que també es va mantenir en els tres braços de tractament de l’assaig clínic en analitzar-los per separat.

    Finalment, es van presentar els últims resultats sobre neuroimatge que va mostrar resultats positius sobretot en els pacients tractats amb albúmina i immunoglobulina. En comparació del grup placebo, aquests pacients van presentar menys reducció del metabolisme de la glucosa cerebral després dels 14 mesos de tractament d’assaig clínic, el que suggereix una reducció en el dany neuronal d’aquests pacients.

    «Els resultats de AMBAR són encoratjadors per als pacients amb Alzheimer lleu i moderat. Aquests resultats són fruit de l’esforç de més de 15 anys de rigorosa investigació. La companyia seguirà investigant sobre aquesta malaltia devastadora que afecta milions de pacients al món», va dir el Dr. Antonio Páez, Director Mèdic del Programa Clínic AMBAR de Grifols en la seva presentació.

    Grifols i l’Alzheimer

    Des de 2004, Grifols ha dut a terme diverses investigacions sobre l’Alzheimer. La seva recerca en aquest camp va començar quan un article científic va destacar que l’albúmina, la proteïna més comuna en el plasma, podria tenir la capacitat de capturar la beta-amiloide, una de les proteïnes que s’acumula al cervell dels pacients amb Alzheimer.

    Van fer un petit estudi clínic pilot per comprovar aquest concepte, al qual li va seguir un segon estudi amb 42 pacients realitzat als Estats Units i Espanya. El 2013, van realitzar un assaig clínic al qual van anomenar AMBAR: Alzheimer Management by albumin Replacement. Aquest va ser dissenyat amb l’objectiu d’avaluar si la progressió de la malaltia d’Alzheimer es podria alentir mitjançant el recanvi plasmàtic, un procés que implica extreure plasma periòdicament i infondre una solució d’albúmina amb o sense immunoglobulina intravenosa.

  • Un nou algoritme d’intel·ligència artificial ajuda a identificar persones que poden beneficiar-se d’estudis de prevenció de l’Alzheimer

    Cada 3 segons es diagnostica un nou cas de demència al món, i es calcula que actualment 50 milions de persones la pateixen, en la majoria de casos a causa de l’Alzheimer. Aquesta xifra es tradueix a Espanya en més de 800.000 persones afectades. Amb l’esperança de vida en augment, si no es troba un tractament per prevenir o aturar el curs de la malaltia, la xifra de casos podria triplicar-se l’any 2050, i arribar a dimensions d’epidèmia, tal com apunta l’últim informe World Alzheimer Report 2018 publicat per Alzheimer’s Disease International.

    El 21 de setembre es celebra el Dia Mundial de l’Alzheimer, que es commemora per conscienciar sobre l’impacte de la malaltia i reivindicar la necessitat de la recerca científica per lluitar contra l’Alzheimer.

    En aquesta línia, un equip del Barcelonaβeta Brain Research Center (BBRC), el centre de recerca de la Fundació Pasqual Maragall, ha desenvolupat un algoritme d’intel·ligència artificial que, a partir d’imatges de ressonància magnètica, facilita la identificació de persones candidates a estudis de prevenció de la malaltia d’Alzheimer. El projecte ha estat un dels 21 seleccionats d’un total de 102 projectes presentats al programa CaixaImpulse de “la Caixa”, que compta amb la col·laboració de Caixa Capital Risc i EIT Health.

    “El projecte preveu realitzar una prova de concepte en un entorn del món real i ens permetrà estudiar quin valor pot tenir la nostra tecnologia per a la societat”, explica el Dr. Juan Domingo Gispert, cap del grup de Neuroimatge del BBRC i líder del projecte. Aquesta prova de concepte es farà a partir de dades recollides de la cohort Alfa+, que està formada per participants de l’Estudi Alfa, impulsat per “la Caixa”.

    Actualment l’Alzheimer no té cura, però s’ha demostrat que la malaltia té una fase preclínica de fins a 20 anys. Durant aquesta fase, les persones no tenen símptomes cognitius (com ara pèrdua de memòria) però poden presentar una acumulació anòmala al cervell de beta amiloide, una proteïna relacionada amb el desenvolupament d’Alzheimer. L’estudi d’aquesta etapa és essencial per desenvolupar tractaments preventius de la demència abans de que apareguin els primers símptomes.

    Per identificar els canvis al cervell de persones cognitivament sanes, és necessari realitzar dues proves estàndard: punció lumbar i tomografia per emissió de positrons (PET). Tanmateix, aquestes proves són invasives i costoses, la qual cosa fa que la detecció sigui dificultosa.

    El nou algoritme desenvolupat per l’equip del Dr. Gispert utilitza la intel·ligència artificial per identificar persones amb nivells anòmals de beta amiloide. Ho fa a partir d’imatges de ressonància magnètica del cervell, una tècnica menys invasiva que les proves estàndard.

    “Aquesta tecnologia permet identificar quines persones necessiten realment les proves estàndard, que es realitzen després de la ressonància, i en quines es poden evitar”, destaca el Dr.Gispert. Així, és possible detectar quines persones es poden beneficiar d’assaigs clínics de prevenció de forma més cost-efectiva. L’ús d’aquesta metodologia permetrà reduir un 67% les proves selectives innecessàries i fins a un 50% els costos de reclutament de persones per aquests estudis.

  • Estimar en temps d’alzheimer

    La malaltia d’Alzheimer s’endinsa en la vida de les persones de manera insidiosa, sense fer soroll però amb pas ferm fins que, de sobte, obliden usar els coberts per a menjar, comencen a exclamar inesperades grolleries o manifesten un inopinat desig sexual. L’alzheimer atrapa així no només al pacient, sinó també als seus éssers estimats.
    La deterioració cognitiva que comporta aquesta patologia –que representa el 70% de totes les demències– no afecta únicament a la memòria o al llenguatge. Els pacients experimenten una progressiva disminució dels mecanismes de control, la qual cosa deixa lliure albir als impulsos.

    «Tenim menys neurones per a fer el mateix. Tot funciona pitjor», explica a Sinc Luis Agüera Ortiz, cap de secció en el Servei de Psiquiatria de l’Hospital 12 d’Octubre a Madrid. En aquest context, la sexualitat, tan controlada per les normes socials, l’educació i la cultura, no es queda fora.

    Els pacients deixen de saber com satisfer adequadament les seves necessitats de proximitat i intimitat i les seves conductes es tornen cada vegada menys matisades. Els escassos estudis científics que tracten el tema parlen de ‘comportaments sexuals inapropiats’, referint-se a una hipersexualitat o desinhibició de les pulsions sexuals.

    «La majoria dels articles dedicats a la sexualitat l’aborden des d’aquests ‘comportaments sexuals inadequats’. És sobretot aquesta sexualitat que es considera problemàtica la que rep atenció mèdica centrada en qüestions de consentiment i desinhibició», indica a Sinc Lorraine Ory, investigadora en l’Institut Nacional de Salut i Recerca Mèdica de França, que ha comparat la percepció de la sexualitat en persones amb discapacitats i amb alzheimer.

    El descontrol sexual

    Des del punt de vista científic, no hi ha a penes dades objectives sobre aquest tema, i en l’àmbit associatiu, sanitari o psicosocial no existeixen protocols d’actuació per a abordar els canvis conductuals sexuals. L’experiència amb pacients demostra, no obstant això, que es poden donar situacions socialment conflictives.

    «Una persona amb alzheimer que es despulla en públic, que es realitza tocaments o que es masturba en un entorn que no és la seva intimitat genera animadversió i malestar», detalla a Sinc l’educadora sexual Felicitat Iriarte Romero. Aquests comportaments es deuen a «una disminució del control social i personal que tothom exerceix, més que a una hipersexualitat», aclareix Agüera Ortiz.

    Aquests símptomes són especialment cridaners en la demència frototemporal, també coneguda com a malaltia de Pick, en la qual es degeneren centres del cervell com els lòbuls temporals que tenen a veure directament amb el control. «Realment es perd la capacitat de valorar l’adequat o inadequat de les coses en el context social», matisa el psiquiatre, fins fa poc president de la Societat Espanyola de Psicogeriatria.

    Aquests pacients, que a més acusen el canvi de manera molt més precoç que altres demències i a edats més primerenques (a partir dels 45 anys), poden començar a fer proposicions a gent que no coneixen de res davant dels seus éssers estimats.

    «No hi ha intencionalitat. És a la regió cerebral que té a veure amb el control de la conducta i de l’adequació dels hàbits socials on s’estan morint les seves neurones i, per tant, aquest control deixa de succeir. És molt característic d’aquesta demència», recalca a Sinc l’expert.

    En aquestes poblacions, no obstant això, la funcionalitat sexual o les malalties de transmissió sexual són poc analitzades. «Hi ha molt pocs estudis que se centrin en les persones afectades», assenyala Ory.

    Però aquests canvis conductuals i aquesta pèrdua de control no es produeixen en totes les persones que sofreixen alzheimer o altres demències. «Depèn una mica de quin ha estat la seva vida sexual anterior. En una persona de 80 anys que ha viscut d’una manera molt important la seva activitat sexual en els 15 o 20 últims anys, és possible que això no tingui major repercussió», subratlla l’expert de l’Hospital 12 d’Octubre.

    La vida en parella es ressent

    Entre el 50% i el 80% de les persones majors de 60 anys es mantenen sexualment actives, i aquesta activitat sexual normal es pot mantenir fins passats els 80. Malgrat l’edat, el desig no té per què desaparèixer, ni tan sols amb la malaltia d’Alzheimer, encara que sí que poden sorgir pertorbadors canvis conductuals que acaben afectant la parella.

    Aquests trastorns en la conducta sexual poden ser font de sofriment a l’entorn del pacient. La sexualitat no és fàcil d’abordar per la parella. Segons una publicació de la Confederació Espanyola de l’Alzheimer (CEAFA) sobre les conseqüències de la malaltia en els cuidadors familiars, la relació afectiva i sexual sol ser un tema tabú.

    «Als cuidadors els costa manifestar els seus sentiments davant les noves situacions i comportaments sexuals que poden sorgir durant el procés de la malaltia: canvis en l’apetit sexual, conductes anòmales, desinhibició, etc.», manifesta el document.

    «La sexualitat és un dels temes que no es tracta, no s’aborda o es fa de manera biològica o fisiològica sense aprofundir en l’engranatge», declara Iriarte Romero, presidenta de l’Associació de Familiars de Persones Malaltes d’Alzheimer i altres Demències ALCREBITE a Granada.

    Un estudi liderat per científics brasilers va mostrar, mitjançant entrevistes als cònjuges-cuidadors de pacients amb alzheimer, una falta de coneixement en el terme ‘sexualitat’, així com vergonya per a tractar el tema. «La sexualitat està present en la vida d’uns i és anul·lada en la d’uns altres», adverteixen els experts.

    Així, en certs casos, la malaltia provoca una apatia important no només per a sortir al carrer, vestir-se, parlar amb altres persones, o rentar-se, sinó també per a tenir sexe. «El pacient amb demència s’oblida de la vida sexual, deixa de tenir aquesta activitat i la parella el sofreix», exposa Agüera Ortiz.

    La qüestió de gènere també en alzheimer

    Però en la vida en parella tot pot passar: l’espectre és molt ampli, coincideixen els experts. «Hi ha parelles que ho porten millor, fins i tot si hi ha un increment de la demanda sexual que no correspon amb els hàbits anteriors. Però unes altres es poden sentir molt mal i espantades, o poden irritar-se molt», apunta Agüera.

    Fins i tot, a vegades, apareixen actituds d’agressivitat o violència. «El malalt es torna més impulsiu, la demanda en la relació es fa més autoritària, sobretot si és home», exposa l’educadora sexual.

    Investigadors en el National Ageing Research Institute d’Austràlia suggereixen en un treball que és necessari comprendre l’impacte dels cònjuges cuidadors en les relacions íntimes per a anticipar i donar suport a experiències. A això també s’afegeix la necessitat d’entendre les diferències de gènere en els canvis que es produeixen.

    «Quan el malalt és home hi ha major problemàtica, major conflictivitat i més problemes emocionals en la parella que quan la malalta d’alzheimer és dona», revela Felicitat Iriarte Romero.

    Per això, algunes dones perceben l’acostament sexual de la seva parella malalta com una agressió i sofreixen alts nivells d’ansietat i angoixa. «Hi ha dones que es veuen reclamades a tenir relacions sexuals no desitjades de manera freqüent. Quan no hi ha relacions amb penetració, hi ha tocaments continus», assegura a Sinc l’experta, que destaca que en aquesta demència es projecten tots els estereotips, prejudicis, falsos mites, tabús i creences errònies entorn de la sexualitat.

    No, no s’enamoren d’uns altres

    En general, tot canvi en el pacient repercuteix en la parella. Això forma part del procés d’adaptació del paper de cuidador, sobretot quan sorgeixen conductes mai abans observades. «És més freqüent l’increment de trets de personalitat que l’aparició de nous, però poden sorgir», estima el científic espanyol.

    El cònjuge se situa en primera línia i el frec amb el malalt és inevitable. «Malgrat ser les persones que més els cuiden, les parelles s’emporten tots els empipaments. El malalt s’enfada amb qui l’està cuidant», assegura Agüera Ortiz, que porta dècades tractant a pacients amb demències.

    No obstant això, contràriament al que algunes experiències han relatat, la persona amb alzheimer no només no s’allunya emocionalment de la seva parella, sinó que difícilment pot enamorar-se d’una altra persona. Els pacients es tornen extraordinàriament dependents dels seus cuidadors.

    «L’enamorament i la vida afectiva requereixen d’un funcionament mental no deteriorat. En la immensa majoria dels casos, aquests canvis de conducta produeixen més sofriment en la parella», observa el psiquiatre.

    Encara que podria ocórrer que les persones descurin la seva afectivitat, això és justament una de les coses que més tard es perden. En realitat, poques vegades s’observa en consulta casos en el que el pacient s’oblidi de la seva parella.

    Com controlar els impulsos sexuals

    Els canvis de conducta sexual que es poden produir en les persones amb la malaltia d’Alzheimer poden rebre tractaments, sobretot quan la sexualitat es converteix en una cosa disruptiva. «Però no hi ha moltes coses», lamenta Luis Agüera Ortiz, cap de secció del Servei de Psiquiatria a l’Hospital 12 d’Octubre.

    Segons l’expert, aquests canvis conductuals es tracten a través de dues vies. Els pacients poden prendre inhibidors selectius de la recaptació de serotonina (ISRS)​ usats com a antidepressius perquè l’efecte secundari que poden generar és beneficiós en el control d’impulsos. «Produeixen una disminució de la libido i de la funció sexual que en aquest cas es pot utilitzar com una cosa terapèutica», aclareix el psiquiatre.

    D’altra banda, també s’han provat tractaments hormonals per a disminuir la sexualitat en casos en els quals el descontrol és molt gran, com amb pacients amb demència frototemporal. «L’abordatge és treballar amb la parella-cuidador i intentar veure les vies perquè aquest tema millori per mètodes no farmacològics, però aquests tractaments ajuden, i, encara que no són curatius, alleugen l’efecte que la malaltia té sobre els mecanismes de control dels impulsos sexuals», conclou.

    Aquest és un article de l’Agència SINC