El Centre d’Atenció Primària (CAP) de La Granja tancarà tots els caps de setmana del 15 de juliol a l’1 de setembre. Fins ara, en caps de setmana i festius, el centre de salut oferia servei d’urgències de vuit del matí a vuit del vespre. El tancament, anunciat pel departament de Salut, no ha estat ben rebut per part del consistori, que va emetre una declaració institucional en contra de la decisió de la Generalitat. Molins de Rei, però, no és l’únic municipi del Baix Llobregat afectat, fet que va provocar la convocatòria d’una reunió del consell d’alcaldes del Consell Comarcal del Baix Llobregat en la qual també es va redactar una declaració en rebuig de les retallades sanitàries als centres d’atenció primària de la comarca durant l’estiu.
A la reunió hi van assistir una trentena d’alcaldes i alcaldesses dels diferents municipis del Consell Comarcal i es va abordar la qüestió del tancament dels serveis d’urgències; també es va redactar una declaració conjunta en contra de la decisió de la Generalitat, on es mostra el rebuig i es demanen solucions a la mesura. Principalment, la demanda és que el departament es repensi la mesura adaptada i no tanqui els serveis que ara mateix té previstos als diferents municipis. El consell d’alcaldes del Consell Comarcal està format per alcaldes de tots els colors polítics.
Una mesura que afecta a la població més vulnerable
En el text, de fet, es denuncia que la manca d’activitat durant el període d’estiu –argument que defensen des de la Generalitat per fer aquestes reduccions de jornades als centres d’atenció primària– no justifica de cap manera la falta d’atenció sanitària a les persones. A més, s’apunta que el tancament durant l’estiu “afecta principalment les persones més vulnerables”, és a dir aquelles que no fan vacances ni tenen capacitat per desplaçar-se a altres municipis en vehicle privat. En aquest aspecte, el consell d’alcaldes i alcaldesses del Baix Llobregat exigeix a la conselleria de Salut “que faci les accions necessàries per garantir els serveis sanitaris durant l’estiu a la nostra comarca”.
A la declaració conjunta, a més, els alcaldes i alcaldesses del consell apunten que la salut “ha de ser present a totes les polítiques públiques” i denuncien que la realitat actual respon a “una situació de precarietat per mancances en diversos aspectes”, com ara la reducció de personal o la d’horaris i serveis als centres. En aquest punt, apunten que aquestes mesures tenen un impacte directe sobre la ciutadania, a qui remarquen “que volem protegir”.
Traslladar-se a municipis propers per rebre atenció sanitària
Durant el període de tancament dels caps de setmana d’estiu, les persones que visquin a Molins de Rei i que pateixin urgències menors s’hauran de traslladar a altres municipis per rebre atenció sanitària. En concret, segons afirma la Generalitat, es podran traslladar durant el dia al Punt d’Atenció Continuada (PAC) de Sant Feliu de Llobregat que romandrà obert els dissabtes, diumenges i festius de vuit del matí a vuit del vespre.
A més de Sant Feliu, a la comarca, concretament a la regió sanitària metropolitana sud, també romandran oberts Centres d’Urgències d’Atenció Primària (CUAP) situats a Sant Vicenç dels Horts, Sant Andreu de la Barca i Cornellà de Llobregat, que mantindran l’obertura 24 hores. Els pacients també es podran adreçar a l’hospital Moisès Broggi de Sant Joan Despí, tot i que aquesta última opció està teòricament reservada per atencions més greus.
Aquesta notícia ha sortit publicada originalment al diari Viu Molins de Rei
Són les 8 del matí. Al costat de l’entrada de l’Equipament d’Atenció Primària (EAP) Besòs, una cua formada majoritàriament per persones que sobrepassen els setanta-cinc anys es comença a formar davant del mòdul d’extraccions. “El matí al CAP comença així”, explica la Begoña Caña, Adjunta a la direcció d’Infermeria. Pintat a l’esquena de la seva bata s’hi llegeix “Les infermeres diem prou!”.
Begoña Caña, Adjunta a la direcció d’Infermeria. Pintat a l’esquena de la seva bata s’hi llegeix “Les infermeres diem prou!”. | Pol Rius
Amb energia, a l’entrada del mòdul, la seva companya Sandra Sánchez és la Tècnica en Cures d’Auxiliar d’Infermeria (TCAI) encarregada de registrar els pacients i entregar-los els pots de mostra que necessiten. Avui està especialment carregada de feina, perquè ningú cobreix la baixa de la seva companya. “Aquests mòduls temporals van ser construïts per fer front a la crisi de la COVID i ara s’utilitzen per extraccions”, explica Sánchez, mentre envia un pacient cap a la sala d’extraccions i en crida a un altre de la cua. Al dia poden arribar a fer entre 80 i 100 extraccions.
Sandra Sánchez és la Tècnica en Cures d’Auxiliar d’Infermeria (TCAI) encarregada de registrar els pacients i entregar-los els pots de mostra que necessiten | Pol Rius
Patricia Serrano, infermera pediàtrica: “Aquí puc ser més autònoma que a un hospital”
Dins del mòdul, la Patricia Serrano ensenya a la Katy Pacheco, alumna de tercer d’infermeria, com fer extraccions de sang. “Normalment som quatre, i una cinquena s’encarrega de les extraccions a domicili”, explica, després de presumir de la seva bata, decorada amb petits dibuixos que semblen extrets dels quadres de Miró. És infermera pediàtrica, i en acabar amb les extraccions, es dedica a passar consulta a infants.
La seva jornada és de 8 a 2 de la tarda, i entre les dues i les tres, normalment tenen reunió d’equip o realitzen formacions. La rutina canvia segons el dia de la setmana, ja que es tornen en fer dies d’urgències i dies de consultes nominals, quan fan seguiment dels infants dels 0 als 15 anys. “En comparació a un hospital, aquí puc ser més autònoma: se t’escolta més com a infermera i el treball en equip és més marcat”, destaca Serrano, mentre lliga la tira de goma al voltant del braç de la usuària per palpar la vena i remarca que, sobretot, el que necessiten és un reconeixement institucional i més personal. “
Patricia Serrano: “En comparació a un hospital, aquí puc ser més autònoma: se t’escolta més com a infermera i el treball en equip és més marcat” | Pol Rius
La plantilla de l’EAP Besòs està conformada per 85 professionals a temps complet i 5 a temps parcial, el 80,2% de les quals són dones, mentre que també formen cinc residents de medicina i una d’infermeria. A banda, 12 professionals d’àrees d’especialitats com ginecologia, urologia, traumatologia o dermatologia venen des de l’Hospital del Mar a passar consulta a l’equipament. Aquesta vuitantena de professionals que treballen a l’EAP s’organitzen en 19 Unitats Bàsiques d’Atenció (UBA) d’adults i 4 UBAs de pediatria. Cadascuna d’aquestes unitats es conforma d’un professional d’infermeria, un altre de medicina i un tercer de l’atenció administrativa.
En conjunt, tot l’equip de professionals sanitaris dona cobertura a les gairebé 27.000 persones que habiten el barri del Besòs, un dels barris verticals que es van construir amb urgència als anys seixanta per allotjar les famílies treballadores nouvingudes a l’àrea metropolitana. El barri va créixer sense planificació urbana ni dotació de serveis públics, que s’han anat aconseguint a base de lluites veïnals. Una de les victòries va ser la instal·lació d’un equipament d’atenció primària al barri, que es va situar a l’edifici d’una antiga escola del barri a principis dels anys 2000. Avui dia, l’EAP Besòs continua al mateix edifici, però ha anat guanyant espais, com l’ampliació de l’àrea d’admissions, a la planta baixa, amb un taulell d’admissions reblert de missatges reivindicatius. I ara, després de quinze anys d’insistència, finalment tindrà una aplicació de tres plantes, actualment en procés de construcció.
’EAP Besòs continua al mateix edifici, però ha anat guanyant espais, com l’ampliació de l’àrea d’admissions, a la planta baixa | Pol Rius
Sergi Castellà, referent de la UAC: “Si tens un bon equip administratiu, tot roda”
El Sergi Castellà és el referent de la Unitat d’Atenció al Ciutadà (UAC), que a dia d’avui compta amb 22 professionals administratius que fan tasques rotatives. “L’administració és la base, clau pel bon funcionament. Si tens un bon equip administratiu, tot roda”, emfatitza. Són la porta d’entrada a l’atenció primària tant física com figurada, i en els darrers anys han anat ampliant competències, alhora que l’atenció s’ha anat digitalitzant. “Hem passat a fer la gestió total de les consultes i les derivacions, fer un seguiment a l’atenció continuada domiciliària (ACD), gestionar altes i la targeta sanitària individual (TSI)”, explica Castellà, que aprofita per apuntar que aquesta expansió en les funcions “no s’ha vist degudament reflectida als sous”.
Sense aquesta tasca organitzativa i administrativa, dividida en el taulell, el back office i l’atenció telefònica, l’engranatge de l’EAP no funciona. “Hem aconseguit que el temps d’espera sigui de 3 a 5 dies de mitjana, sobretot gràcies a la tasca d’infermeria, que assumeix moltes de les consultes”, explica Castellà, “tot i que hi ha professionals que poden arribar a tenir temps d’espera de fins a dotze dies; és per això que reclamem ampliar el personal per aconseguir la 20a Unitat Bàsica d’Atenció”.
Sergi Castellà: “L’administració és la base, clau pel bon funcionament» | Pol Rius
De mitjana, cada infermera té assignats uns 1.400 adults al seu càrrec, amb xifres similars per als metges i metgesses de medicina familiar, mentre les infermeres pediàtriques tenen a càrrec uns 700 infants i els i les pediatres uns 1.000. Ràtios que tot i que s’encabeixen dins del màxim de 1.500 habitants assignats per infermera segons la llei, superen els 1.300 pacients que organitzacions sindicals com el Sindicat d’Infermeres reclamen com a límit de contingent d’infermeria en la primària. Alhora, això es tradueix en una pressió assistencial mitjana de més de 27 pacients atesos al dia per metge o metgessa de família, més de 17 usuaris per infermera i 20 per pediatre, d’acord amb les dades recopilades per la Fundació CIVIO. Dades que situen el barri per sota de la mitjana barcelonina de pressió assistencial en la medicina comunitària, però amb un servei d’infermeria més tensat que la mitjana catalana i una pediatria que es troba just en la forquilla d’un màxim de 20-25 pacients al dia recomanat per l’Associació Espanyola de Pediatria d’Atenció Primària.
Roser Masa, doctora de família i directora de l’EAP Besòs: “La longitudinalitat redueix la mortalitat un 25%”
A la tercera planta, calendaris, horaris, organigrames i missatges motivadors revesteixen les parets de la sala de direcció, que el Sergi comparteix amb la Roser Masa Font, directora i metgessa de família de l’EAP Besòs, al costat de la Begoña Cañas, infermera i adjunta a la direcció. “Tot i les mancances estructurals de recursos, l’equipament funciona molt bé perquè es treballa en equip i amb el valor de la longitudinalitat al centre”, destaca Masa, recalcant que aquest van ser els motius pel qual va decidir quedar-se al centre.
Roser Masa Font, directora i metgessa de família de l’EAP Besòs | Pol Rius
“Hi ha estudis que demostren que la longitudinalitat, és a dir, tenir el mateix doctor i infermera per usuari, redueix la mortalitat un 25%. Perquè es coneix la persona i es construeix un vincle de confiança que és essencial per tractar correctament la salut de les persones”, explica la Roser, que fa més de quinze anys que porta els mateixos pacients i assegura que, quan entren per la porta, ja sap si estan bé o malament. “Hi ha dies que duc tres hores de consulta i no he fet servir el fonendo per res”, continua, emfatitzant la gran quantitat de patologies derivades de la situació socioeconòmica complexa del barri. Però ara són les onze, i toca esmorzar. És el moment de distendre’s i planejar sopars de Nadal amb un cafè, un entrepà i els raigs de sol que s’escolen entre les torres d’habitatges.
Montserrat Povedano, infermera pediàtrica: “Tot i amb pocs recursos, nosaltres intentem cuidar a les famílies en global”
Després d’esmorzar, a la planta 2, la Montserrat Povedano espera els usuaris a la consulta d’infermeria pediàtrica. “És freqüent que hi hagi famílies que no anul·len la visita i no es presenten, i la puntualitat també és relativa”. Finalment, arriba el torn de l’Enrique, el segon fill de la Gabriela, que viu a la frontera entre la Mina i el Besòs. Avui li toca la revisió d’un any: mesurar, pesar, comprovar les habilitats psicomotrius, resoldre dubtes que sorgeixen en el procés de criança i el més temut per la mare: les vacunes de la meningitis i la triple vírica. “El nostre és un centre pilot on nosaltres duem a terme totes les revisions del protocol del nen sa, excepte quan es tracta de nouvinguts, que ho fem en conjunt amb la doctora” – explica Povedano. “En quant veiem quelcom que es pot sortir de la normalitat, ho derivem a medicina pediàtrica, com ara”. En un moment, l’infermera truca a la porta contigua i la metgessa pediàtrica, Elena Cresto, entra a la consulta per fer la inspecció necessària.
Montserrat Povedano: “El nostre és un centre pilot on nosaltres duem a terme totes les revisions del protocol del nen sa” | Pol Rius
Durant la consulta, la Montse va més enllà de preguntar únicament sobre l’Enrique. S’interessa per la salut global de la Gabriela, el seu marit i els seus fills. I els usuaris i usuàries agraeixen aquest tractament personalitzat. “Se hacen colas que no son su culpa, les faltan manos. Pero se tiran el tiempo que haga falta tirarse para atenderte”, destaca la Gabriela. “Tot i amb pocs recursos, nosaltres intentem cuidar a les famílies en global”, explica la infermera, que destaca que a banda de passar consultes també impulsen grups de criança i promoció de la lactància materna i altres activitats preventives.
“El més gratificant de la feina és quan pots veure com les famílies fan petits grans canvis i evolucionen en les cures amb els diferents fills, de mica en mica augmentant la confiança en tu i en el sistema sanitari”, reflexiona Povedano, que lamenta que aquestes petites millores no estiguin reconegudes en el sistema informàtic d’indicadors de qualitat assistencial, mentre critica l’excés de treball burocràtic que han de realitzar. “La nostra feina és cuidar, però a vegades no ens deixen perquè hem de fer altres funcions”, etziba la infermera pediàtrica. Abans d’acomiadar-se de la Gabriela, li diu que cal començar a rentar les dents incipients de Enrique i li dona hora amb odontologia pediàtrica: ara es fan revisions a l’any.
Reivindicació dins i fora de l’equipament d’atenció primària
A les 12 del migdia, un avís retransmès pels altaveus i les pantalles de torns avisa als i les usuàries que el personal de l’EAP Besòs farà una aturada de 15 minuts en protesta pel resultat de les negociacions del Tercer Acord de l’ICS, tal com fan des de principis de desembre, com molts altres centres sanitaris del país. En els darrers anys, un dia a la rutina d’un professional sanitari no només és atenció al pacient, sinó reivindicar millores laborals. Puntuals, una desena de professionals surten de les consultes al carrer, i tallen la carretera de la rambla de Prim, entre crits de «No estem d’acord amb el tercer acord” i “Prou desigualtat, tots som sanitat«. De moment, les aturades diàries estan convocades de manera indefinida. Abans de reprendre el seu camí, el conductor de la furgoneta de neteja que havia estat bloquejat sona el clàxon en suport als sanitaris.
El personal de l’EAP Besòs farà una aturada de 15 minuts en protesta pel resultat de les negociacions del Tercer Acord de l’ICS | Pol Rius
Anna Huerta, treballadora social sanitària: “No donem l’abast”
Després de la breu aturada, l’Anna Huerta torna a la seva consulta de la planta 3, porta 8, on revisa expedients d’usuaris. Ella és la treballadora social sanitària, ua figura clau en equipaments sanitaris d’especial complexitat social com el Besòs. Les dades mostren com en aquest barri, problemes de salut relacionats amb estils de vida i condicions socioeconòmiques com l’obesitat, la hipertensió, la diabetis, o situacions d’especial vulnerabilitat com la soledat no volguda són més prevalents que a la mitjana de població a què dona servei l’Institut Català de la Salut.
La figura del/la treballadora social sanitària es va introduir als EAP amb el Decret Marc de la reforma d’Atenció Primària, l’any 1984, i es van anar desplegant progressivament pels centres d’atenció primària. Actualment, n’hi ha unes 400 a tota Catalunya. “En els darrers anys ha augmentat molt la demanda i complexitat dels usuaris que atenem, i les nostres visites requereixen temps. Però no donem l’abast”, destaca l’Anna. Des que van reduir l’horari de la mediadora cultural, la seva feina encara s’ha complicat més. El percentatge de població immigrada del barri arriba al 34% – gairebé el doble que la mitjana barcelonina-, majoritàriament d’origen pakistanès i llatinoamericà. “Hi ha una barrera lingüística que a vegades ens impedeix poder fer la nostra feina: necessitem una mediadora a temps complet”, reclama Huerta.
Anna Huerta: “En els darrers anys ha augmentat molt la demanda i complexitat dels usuaris que atenem» | Pol Rius
Treball social sanitari en comunitat
Tot i que parla en plural, a l’EAP Besòs la major part del temps fa la seva feina sola. Només alguns dies a la setmana té el suport de dues altres treballadores socials que van rotant per diferents equipaments. En el seu dia, Huerta fa 7 o 8 visites de mitja hora i un o dos domicilis. “A vegades ve el pacient, i d’altres persones del seu entorn com familiars o veïns. Alguns exemples de casos que atenem són un recent diagnòstic de demència o una patologia crònica. Nosaltres ens encarreguem de l’acompanyament psicosocial a l’usuari i a l’entorn, que sovint ha de reestructurar els rols de cura a la llar, i els vinculem amb recursos de la comunitat”.
En aquest sentit, l’Anna destaca que el Besòs és un barri especialment ric en recursos sociocomunitaris, molts d’ells autogestionats i impulsats pel veïnat. “Una atenció psicològica a una dona en una situació de risc lleu de violència de gènere a un PIAD (Punts d’Informació i Atenció a les Dones) pot arribar a demorar-se un any. Per això, busquem altres vies i derivem a associacions del barri”. Fora del seu horari, l’Anna també treballa amb aquestes entitats del barri en diferents taules per enfortir la xarxa de cures comunitàries.
En conjunt, tot l’equip de professionals sanitaris dona cobertura a les gairebé 27.000 persones que habiten el barri del Besòs, un dels barris verticals que es van construir amb urgència als anys seixanta per allotjar les famílies treballadores nouvingudes a l’àrea metropolitana | Pol Rius
Nous perfils professionals a l’atenció primària
Amb l’objectiu d’aconseguir una atenció més global, al llarg dels darrers dos anys s’han anat incorporant nous professionals al CAPs. A l’EAP Besòs, s’han sumat a l’equip una referent de benestar emocional comunitari (RBEC en l’argot sanitari), una nutricionista, una higienista dental – “molt necessària a aquest barri”, emfatitza la Roser – i tres fisioterapeutes a temps parcial, incorporades fa mig any.
L’Estela Gómez és la “RBEC” del centre. Forma part de la primera promoció de referents de benestar emocional, és coordinadora de la zona litoral i integra el grup motor d’aquesta figura a nivell català. “Nosaltres ens encarreguem de dur a terme activitats psicoeducatives i psico-sociocomunitàries per promoure el benestar de la comunitat”, explica Gómez. A la planta 2, comparteix despatx i alguns projectes amb la Marta Lloret, nutricionista. Totes dues també duen a terme altres grups de teràpia multidisciplinària amb l’Anna i les fisioterapeutes, “com per exemple el grup de suport a les persones cuidadores d’aquest matí”, comenta Gómez. Altres dels grups que es promouen des del centre són els grups de prevenció de la fibromiàlgia, els grups d’insomni o el treball amb joves i a les escoles.
Estela Gómez: “Nosaltres ens encarreguem de dur a terme activitats psicoeducatives i psico-sociocomunitàries per promoure el benestar de la comunitat” | Pol Rius
“L’objectiu d’aquesta figura és desmedicalitzar, fer més tasques de prevenció i donar-nos a conèixer més enllà dels CAPs, treballant amb les eines de salut comunitària que la població ja té: fa poc vam fer una sessió per abordar la soledat no desitjada a la parròquia”, explica Gómez. A les sessions hi solen venir una desena d’usuaris de mitja, però Gómez reconeix que hi ha una major dificultat d’aconseguir una constància en l’assistència entre la gent gran. “Després de dos anys, finalment un home ha començat a venir a un dels grups”, destaca Gómez, que espera que progressivament el boca-orella faci arribar el nou recurs a una major part de la població.
“Som metges de persones, no de malalties”
Precisament, un home d’edat avançada espera davant la consulta de la porta 8. Dins hi ha la Meritxell Sànchez, doctora de medicina familiar i comunitària, antiga directora del centre i expresidenta del Fòrum Català d’Atenció Primària (FoCAP), que està a punt de finalitzar la seva jornada. Es declara “activista de l’atenció primària”, i encara no s’ha cansat de repetir que “tenir una bona atenció primària allarga la vida de qualitat”.
Meritxell Sànchez: “El que veiem aquí a les consultes és un reflex del patiment en les seves vides» | Pol Rius
Dècades de treball en la medicina comunitària han proporcionat a Sànchez una perspectiva especialment afinada a l’hora d’analitzar la salut de la població. “El que veiem aquí a les consultes és un reflex del patiment en les seves vides. Moltes afeccions estan relacionades amb causants laborals privacions socioeconòmiques. Nosaltres les escoltem i acollim amb un enfocament global, perquè som metges de persones, no de malalties”, reflexiona. Per això, lamenta que a vegades els professionals de l’atenció primària no s’acabin de creure la seva importància. En aquesta línia, Sànchez denuncia que “tot i que se’n parli més, el pressupost en atenció primària és d’aproximadament el 17% del pressupost en sanitat de la Generalitat”. Encara lluny del 25% que recomana l’Organització Mundial de la Salut (OMS) per tenir uns serveis sòlids i garants del dret a la salut de la població.
Com molts altres metges de família, Sànchez està especialment desgastada per la dificultat que suposa “fer equilibris entre donar l’espai que l’usuari necessita i alhora garantir l’accessibilitat al sistema”. “A vegades, ho soluciones a costa del teu propi temps”, es plany la metgessa. “Però la relació amb les persones nodreix molt: veus el sentit, el retorn. Perquè, en una paraula, l’atenció primària és vincle”, conclou Sànchez. Un vincle que és apreciat de manera recíproca pel personal sanitari i la ciutadania.
El barri va créixer sense planificació urbana ni dotació de serveis públics, s’han anat aconseguint a base de lluites veïnals | Pol Rius
Aquests números volen dir persones, ciutadans i ciutadanes, el poble. Persones que han de tenir la seva opinió i participar activament en la política del país, perquè en aquests moments estan patint, igual que els professionals, el deteriorament creixent del sistema sanitari, la manca de qualitat, les llistes d’espera, la manca d’atenció presencial i les males condicions laborals.
La ciutadania més conscient i els professionals estem reclamant més recursos, el 25% del pressupost de Sanitat ha d’anar a la Primària, però no per fer el mateix que fins ara, amb derivació de recursos a la medicina privada, la manca d’eficiència en salut, la medicalització innecessària i perjudicial, la despesa creixent en fàrmacs (negoci de les multinacionals). El pressupost ha d’anar a augmentar els valors de la Primària, dedicat a la millora laboral del nucli central: metgessa, infermera, treballadora social i administrativa. També per assegurar les condicions i suficiència dels suports a aquest nucli: salut mental, salut de la dona, fisioteràpia, i millors relacions amb els especialistes i gestors dels hospitals.
Els valors que li demanem a la Primària: accessibilitat (visita no urgent en 48 hores) majoritàriament presencial, continuïtat de l’assistència pel meu equip, expertesa, salut comunitària (amb promoció i prevenció), atenció a les Residències, proves diagnòstiques i visites a especialistes en menys de tres setmanes, etc. Per fer això, cal personal suficient, prestigiat, ben pagat i content.
Què li demanem als polítics i als gestors: Transparència i participació, també valors del que és públic, dels béns comuns, pagats per tota la població (qui paga mana, diuen els catalans). Nosaltres hem de manar, hem de tenir clar i acceptar en què ens els gastem i amb quina qualitat i resultats. Aquesta ha de ser la nostra feina.
Per això, proposem des de fa anys la necessitat de constituir òrgans de participació de la ciutadania apoderada i els professionals en els centres sanitaris, començant pels Centres d’Atenció Primària, (els ciutadans aliats amb els bons professionals) no només comissions de salut comunitària en els barris i Consell de Salut actuals purament informatius, sinó autèntics òrgans de co-governança de l’equip de Primària, amb els objectius de millora de les condicions del centre, qualitat i defensa, ciutadania i professionals, davant de l’administració, dels corporativismes i dels interessos de corrupció i de negoci. Defensant els interessos comuns de la salut de les persones.
Però tot això caldrà fer-ho si la Primària se’n surt de l’estat en què l’han portat els darrers governs, l’ha rematat la pandèmia i la gestió dels responsables. Com diu una metgessa de Primària: “El que està passant actualment amb l’atenció primària era la crònica d’una mort anunciada”. Ara cal, amb urgència, que tots els ciutadans i ciutadanes que li deuen alguna cosa a la Primària (el 80% de Catalunya) la defensem amb fermesa davant de les institucions. Perquè la seva mort seria també la nostra. El que està passant a Madrid no és una anècdota. Aquí, si seguim com ara, sense un canvi radical de model i gestió, ho tindrem també aviat.
Marea Blanca Catalunya ha celebrat la seva III Assemblea General l’1 d’octubre a Barcelona i, en el seu comunicat final, fa una aposta per les “mobilitzacions àmplies i transversals” a favor de la salut pública.
Tal com explica el document, les reivindicacions climàtiques, ecològiques i de model de desenvolupament són també reivindicacions de salut, per la qual cosa “cal establir les complicitats necessàries amb els diferents moviments en defensa del planeta”.
La plataforma es reafirma en què cal dotar el model sanitari públic del finançament necessari, per tal que doni resposta a les necessitats de salut de les persones amb la màxima equitat i visió de gènere, fugint del lucre i de l’especulació.
Atenció primària
També reclama que els pressupostos destinats a salut incloguin un 25% cap a l’atenció primària, per enfortir l’atenció als ambulatoris: “Una atenció primària forta redueix les taxes de mortalitat, millora l’ús de tots els serveis i garanteix la sostenibilitat del sistema públic de salut”, remarca.
Pel que fa a la salut mental, Marea Blanca advoca per un nou enfocament que tingui menys en compte els medicaments i posi més atenció en la visió integral de la persona i el seu entorn, amb una correcta coordinació dels equips involucrats.
Treball digne
Per tenir uns serveis públics de qualitat, indica el manifest, els treballadors i les treballadores també han de tenir unes condicions laborals dignes, per la qual cosa es reclama prioritzar l’estabilitat en el lloc de treball i fugir de la precarietat.
Per tot això, el document assenyala que “la mobilització ciutadana és l’instrument més preuat per la defensa del sistema públic de salut, apostant pel diàleg i la col·laboració entre ciutadania i professionals sanitàries per treballar de manera conjunta en la millora dels serveis a nivell de barri, poble o ciutat”.
Després de la valoració satisfactòria que donava per complert l’acord amb el qual es va sortir de la vaga de metges de l’atenció primària el passat mes de novembre, Metges de Catalunya ha volgut negar públicament que l’acord s’hagi assolit.
Carolina Roser, delegada de Metges de Catalunya (MC) dels Centres d’Atenció Primària ha parlat d’un «discurs triomfalista» per part de l’Institut Català de la Salut. Així, el primer que han volgut dir des de MC és que no és cert que hi hagi 262 metges nous als ambulatoris. Tot i reduir-ho a aquesta xifra com a titular, l’ICS parlava de 122 nous contractes i que per ara la resta de vacants les han cobert metges que han retardat la seva jubilació però algunes vacants estan sent cobertes per metges que assumeixen més pacients. Així, Roser denuncia que les 123 places que resten són una sumatòria de la feina que «estan fent entre quasi 800 metges de plantilla que estan treballant més hores; són metges que ja hi eren però que treballen molt més». Per Roser l’acord no s’ha complert al 100% ni molt menys.
En aquestes declaracions fetes en una entrevista al programa Aquí Cuní, Roser ha desgranat els motius pels quals hem arribat aquí. Metges de Catalunya diu que la vaga es va fer per un excés de càrrega de feina dels professionals i els tres principals ítems que es van acordar per finalitzar-la (límit visites per dia, un temps per pacient de 12 minuts per les visites presencials i una població assignada per metge que ha de dependre de les característiques de la població i que ara supera el que es recomanaria) «no s’estan complint ni molt menys».
Roser ha volgut recordar que hi ha un compromís per part de l’ICS però també del CatSalut i del Departament de Salut. En aquest sentit i davant el problema dels pressupostos, Roser ha declarat que «el tema del finançament i com fer-ho ho han de resoldre ells que per això és la seva feina».
«Estem donant un marge massa llarg i de cara a la tardor si això segueix així amb el retard que portem en molts temes i temes de l’acord que no s’han començat a tractar ens plantejarem mesures i una d’elles podria ser tornar a ser vaga», ha respost finalment davant la pregunta si una nova convocatòria de vaga seria una opció.
Metges de Catalunya també troba el nou pla d’estiu insuficient
Paral·lelament a les valoracions fetes davant el balanç de l’ICS, Metges de Catalunya aprofita per titllar de «maquillatge» el pla d’estiu de Salut. La contractació de 212 facultatius per reforçar el personal dels centres sanitaris de les zones turístiques durant l’estiu per MC “ni tan sols arriben a cobrir les vacances dels professionals”. El sindicat qüestiona que aquestes incorporacions tinguin el caràcter de reforç, perquè no incrementen les plantilles estructurals, i creu que més aviat actuen com a “paracaigudistes”.
Segons Salut, aquest estiu hi haurà 21 facultatius més de reforç que l’any passat, fins arribar als 212, tenint en compte que el càlcul es realitza amb el concepte de ‘professionals equivalents’, és a dir, que cada contracte equival a un facultatiu amb una dedicació de 36 hores de treball setmanal durant un mes. “Les plantilles estan tensionades durant tot l’any pel dèficit de personal i per la sobrecàrrega de feina, amb aquesta planificació s’afegirà més estrès, especialment en els centres que a l’estiu veuen duplicada la seva demanda assistencial”, adverteix el sindicat.
Per a l’organització, un exemple paradigmàtic és el del CAP de L’Escala, una població que passa de 8.000 a 100.000 habitants a l’estiu i que perdrà cinc facultatius (dos per vacances i tres previstos com a reforç que no s’han pogut cobrir) durant el pic més alt d’afluència turística. La solució que aplica el Servei Català de la Salut (CatSalut), explica MC, consisteix a tancar l’agenda de visites programades i destinar tots els professionals disponibles a l’atenció continuada, una situació que penalitza els veïns de la localitat empordanesa. “Els professionals s’indignen quan veuen que s’anuncien reforços a bombo i platerets perquè ho viuen de primera mà i saben que la realitat no és aquesta”, rebla el sindicat.
Pel que fa a la dificultat que esgrimeix la conselleria per incorporar més facultatius, sobretot en l’àmbit de l’atenció primària, MC rebat que la precarietat de les condicions de treball i de les ofertes laborals comporten un “desincentiu evident” per als professionals. En aquest sentit, l’organització assegura que en les ofertes de treball que arriben d’altres països s’acostumen a postular multitud de candidats i candidates “perquè ofereixen unes condicions laborals incomparables”.
A més, com cada any, Salut ha planificat també el tancament de llits hospitalaris per ajustar la dimensió de les instal·lacions al descens de l’activitat durant l’estiu. Així, entre juliol i setembre la quantitat de llits disponibles de la xarxa hospitalària d’internament agut passarà de 13.375 a 12.183. En total es tancaran 1.192 llits arreu del territori, el que suposa una reducció mitjana del 9% respecte a la clausura de l’any 2018.
El sindicat mèdic insisteix en la necessitat d’aplicar una gestió “àgil i flexible” per reobrir les plantes i els llits en cas que sigui necessari per evitar que es reprodueixin les situacions de col·lapse dels serveis d’urgències que s’han viscut en estius anteriors.
L’Institut Català de la Salut (ICS) pactava amb el sindicat Metges de Catalunya després de la vaga de finals de novembre mesures centrades en quatre àmbits: «l’apoderament de les direccions d’atenció primària, l’abordatge de la sobrecàrrega laboral, la millora de les condicions de treball i l’autonomia dels equips». Això es traduïa en mesures com la contractació de 250 nous metges i un temps de referència de 12 minuts per pacient, per exemple.
Set mesos després donen per complerts aquests acords. Josep Maria Argimon, el director de l’ICS, ha parlat d’haver aplicat «mesures a curt termini per començar a construir la transformació de la primària a mitjà i llarg termini» i s’ha manifestat satisfet davant el balanç d’aquests primers sis mesos. Dels 250 metges promesos per exemple només se n’han contractat 122 i per ara la resta de vacants les han cobert metges que han retardat la seva jubilació però algunes vacants estan sent cobertes per metges que assumeixen més pacients. En total pugen a 262 professionals els contractats en el marc d’aquestes mesures.
Aquest balanç d’accions a curt, mitjà i llarg termini per reforçar l’atenció primària l’han realitzat Argimon juntament amb Yolanda Lejardi, directora assistencial d’Atenció Primària i a la Comunitat, davant dels comandaments, responsables i directius d’atenció primària i territorials.
A banda d’aquests, fins 792 professionals han assumit de manera remunerada més proporció de població assignada. Davant d’això, han explicat que la prioritat segueix sent contractar però han reconegut que a certs llocs és difícil tot i haver eliminat el requisit de la nacionalitat o haver mogut altres mesures. Un altre element en aquest sentit és que molts dels professionals que han assumit més càrrega ho han fet de manera temporal, ja que entre juliol i octubre s’incorporaran més metges que just surten de realitzar la residència.
Les dades a dia d’avui doncs, segons l’ICS, s’assoleixen gràcies a tot un seguit d’accions per facilitar la contractació de professionals –sobretot residents i metges de família extracomunitaris–, el pacte amb personal de l’ICS per augmentar el nombre d’hores assistencials i el perllongament de l’activitat de professionals més enllà de l’edat de jubilació. Així, 792 professionals han acceptat l’augment del nombre d’hores treballades a la setmana per donar resposta a les necessitats de la població. Aquesta xifra equival a 123 metges de família més. Hi ha 122 nous professionals, entre residents i professionals del sector i metges i metgesses extracomunitaris. I finalment 17 professionals han perllongat la seva activitat laboral més enllà de l’edat de jubilació. A aquest col·lectiu se’ls ofereix destinar el 60% del seu temps a l’assistència i la resta, a tasques de docència, recerca i mentoria.
Una altra mesura per pal·liar la manca de professionals serà l’augment de capacitat docent en els centres de l’ICS. L’any 2020 es passarà de 229 a 253 places de metges de família, de 30 a 36 places de pediatres i de 55 a 60 places d’infermeria familiar i comunitària.
L’ICS parla de recuperació retributiva
Les condicions laborals, més enllà de la manca de professionals, també van ser un dels temes centrals al novembre. En aquest sentit, l’ICS assegura que el mes d’abril tots els professionals amb dret a percebre el complement de direcció per objectius l’han recuperat, que el personal sanitari de l’atenció continuada d’urgències i els ginecòlegs d’atenció a la salut sexual i reproductiva també han rebut un complement salarial. A més, s’ha estipulat un complement d’exclusivitat per als professionals eventuals i s’està treballant amb la mesa sectorial per a l’adaptació dels nivells més elevats de carrera professional perquè els professionals d’atenció primària tinguin la capacitat d’assolir-los.
Pel que fa a l’estabilització, l’ICS ofereix a concurs 11.707 places. Com han explicat, «es tracta de la convocatòria de places més gran que s’ha fet». Han afegit que aquestes xifres suposen que, aproximadament, en finalitzar tots els concursos, el 90% de la plantilla de la institució estarà estabilitzada.
Per ajudar amb la conciliació laboral i familiar miraran que les reduccions de jornada respectin la proporcionalitat de l’activitat assistencial i la no assistencial, la incentivació de propostes de reorganització d’equips, torns que facilitin la conciliació i el tancament dels centres a les 20 hores.
Una altra de les mesures que col·laboraran a facilitar això és la del projecte de teletreball. En una primera fase, 106 professionals de 42 equips començaran a treballar des de casa fent certes tasques que no requereixen la seva presència al centre (revisió de plans de medicació, gestió de baixes d’incapacitat temporal, eConsulta, organització d’agenda, etc.). S’avaluarà l’impacte de la prova pilot per veure com repercuteix en l’organització general del professional i de l’equip i si ha millorat els indicadors d’accessibilitat.
Més lideratge als professionals per millorar l’atenció
L’acord de novembre també impulsava “l’organització autònoma dels equips i potencia la participació dels facultatius en la gestió clínica, afavorint la seva capacitat resolutiva i de lideratge”. En aquest sentit, aleshores per Metges de Catalunya, el pacte atorgava als professionals d’una “major autonomia perquè s’organitzin la seva feina i abandonin els models rígids de treball”.
L’ICS ha explicat que en aquest primer semestre de 2019, fins ara, s’han introduït diferents canvis per oferir una direcció de centre més propera. S’ha nomenat una vuitantena de directores i directors perquè cada equip d’atenció primària en tingui un i la tria de la direcció s’ha dut a terme a mitges entre l’equip i la direcció d’atenció primària territorial.
El Departament de Salut començarà a aplicar a partir de la tardor una nova manera d’abordar un dels problemes prioritaris de salut pública a Catalunya i arreu del món: l’excés de pes i, més concretament, en la població infantil, en tant que és una problemàtica sovint mantinguda en el pas a la vida adulta.
Ho farà amb el nou model de prevenció i atenció a l’excés de pes infantil. El model pretén actuar, en els infants i les seves famílies, sobre cinc àmbits -l’alimentació, l’activitat física, el sedentarisme, les hores de son, i altres conductes- i implica els professionals de la salut amb formació específica, i les famílies, en col·laboració amb els recursos comunitaris i de salut pública.
A grans trets, els seus objectius són promoure un entorn saludable i millorar la capacitat dels equips d’atenció primària en l’abordatge, especialment de la infermera, acompanyada d’altres professionals de suport. També es pretén homogeneïtzar la intervenció d’altres dispositius de suport i garantir la continuïtat assistencial entre nivells i professionals.
La consellera de Salut, Alba Vergés, ha destacat que el nou model abordi “un dels pilars de la salut de la nostra població”, partint dels joves i infants. Vergés, a més, ha emfatitzat que el pla requereix “la implicació decisiva de les famílies i de tots els recursos comunitaris a l’abast”. Per la seva banda, el secretari de Salut Pública, Joan Guix, ha remarcat el fet que l’obesitat comenci sovint a edats primerenques i per múltiples factors. “Hem d’evitar que els infants i joves d’avui tinguin pitjor salut que els seus pares i mares”, ha conclòs.
Les principals novetats del pla
El pla contempla la formació en prevenció i atenció a l’excés de pes infantil per als equips de pediatria d’atenció primària, escoles i recursos comunitaris. En segon lloc, inclou la disposició d’una dietista-nutricionista de suport, tant per a l’abordatge individual, com grupal o comunitari. També es comptarà amb altres suports necessaris o rellevants, com experts en activitat física o psicologia, i es treballarà qualitativament per identificar missatges claus que arribin als infants i a les famílies amb especials dificultats.
Abans d’estendre’l arreu de Catalunya, el programa arrencarà amb una prova pilot en diverses zones de característiques diferencials i en el marc de l’Estratègia Nacional d’Atenció Primària i Salut Comunitària (ENAPISC). En una primera fase, les escollides són el barri de La Mina de Sant Adrià de Besòs (l’Àrea Bàsica de Salut amb major prevalença registrada d’obesitat infantil) i Osona (on s’estan treballant iniciatives per a prevenir-la des de fa temps). En tots els casos, es partirà sobre el treball que ja hi estan desenvolupant els equips d’atenció primària de la mà dels ajuntaments, escoles i entitats comunitàries.
La incidència rellevant dels determinants socials
El nou model vol fer disminuir la prevalença d’excés de pes en els infants, que afecta al 35,6% dels infants d’entre 6 i 12 anys, segons dades de l’Enquesta de Salut de Catalunya (ESCA) 2017-2018. Aquest percentatge es divideix entre el 25% que té sobrepès i el 10% que presenta obesitat. Des del 2006 fins als anys 2013 i 2014 la prevalença de sobrepès va decréixer; a partir de llavors i fins al 2017 s’ha seguit una tendència creixent.
L’excés i el sobrepès afecta per igual nens i nenes, però l’obesitat és més freqüent en ells (13,6%) que en elles (7,2%). Aquesta problemàtica també es distribueix de forma desigual segons el nivell socioeconòmic, el que confirma que els determinants socials tenen molta incidència. De fet, la prevalença d’obesitat infantil registrada en algunes àrees bàsiques de salut és més de 9 vegades més alta que en d’altres: per exemple, l’obesitat infantil a La Mina és d’un 24%, mentre que a Sarrià-Sant Gervasi és del 2,6% (dades eCAP 2016). No obstant això, no s’observen diferències per regió sanitària.
El 35,1% de la població de 3 a 14 anys té un estil d’oci actiu; és a dir, com a mínim fa una hora al dia d’esport o de joc al parc o al carrer. A més, gairebé una tercera part de la població de 3 a 14 anys consumeix productes hipercalòrics més de 3 vegades a la setmana (27% dels nens i 32,9% de les nenes). El percentatge és més elevat en classes socials menys afavorides i, en general, elles tenen una prevalença més alta que ells. Per últim, es calcula que només el 7,8% dels infants de 0 a 14 anys compleix la recomanació de consumir 5 racions de fruites i hortalisses al dia.
No hi haurà infermeres escolars el curs vinent, malgrat les veus que les demanen, perquè la pròrroga pressupostària ho fa inviable, però sí que s’està intentant que els docents no hagin d’assumir tasques assistencials que no els corresponen i per a les quals no estan formats. Això passa per un acord entre els departaments d’Educació i Salut, pel qual es pretén que a partir del curs 2019/20 tots els centres educatius tinguin “un CAP de referència i un professional sanitari que treballi al centre el temps que faci falta i quan ho necessitin els alumnes”, segons va anunciar dijous passat el conseller Josep Bargalló, arran d’una interpel·lació sobre escola inclusiva formulada per la diputada del PSC Esther Niubó.
“Establirem aquest acord i esperem que el curs que ve cada centre tingui un CAP adjudicat; no seran infermeres a les escoles, però sí que ja serà una atenció que no recaurà només en les mans dels professionals de l’educació”, va dir Bargalló, que no obstant això va precisar que l’acord encara ha de rebre el vistiplau del Departament d’Economia i de la taula de la Funció Pública. Amb tot, el conseller va insistir que, pel seu Departament, l’escola inclusiva és una prioritat i que malgrat la pròrroga pressupostària els recursos destinats a escola inclusiva han augmentat “perquè s’han tret d’altres serveis”.
A banda, en la compareixença la diputada del PSC també va parlar d’altres coses, com de la falta de mecanismes per a la detecció precoç de l’alumnat amb necessitats de suport, de l’escassa inversió en escola inclusiva o dels problemes que molts d’aquests alumnes tenen durant el temps del migdia a causa de la falta de monitors. Sobre els dos últims punts, Bargalló va replicar amb un llarg llistat d’inversions i recursos que el sistema disposa per fer possible el model inclusiu, si bé va admetre que encara en falten més, i pel que fa al menjador va explicar que a 12 comarques catalanes els mateixos vetlladors que són a l’aula també donen suport a l’hora de dinar. “Això s’ha fet amb els mateixos diners que ja s’aportaven als consells comarcals, però usant-los de manera diferent, i aquesta mateixa solució l’anirem desenvolupant en altres comarques”, va dir el conseller.
Crítiques de les mares d’infants amb malalties cròniques
Pel grup de famílies amb fills amb malalties cròniques, que impulsen la petició de la infermera escolar juntament amb l’Associació Catalana d’Infermeria i Salut Escolar (ACISE), la proposta del conseller és insuficient. En una carta oberta que van difondre divendres, aquestes famílies titllaven d’excusa l’argument de la pròrroga pressupostària i insistien que “no dotar als centres d’infermera escolar constitueix una vulneració del dret dels infants a l’educació i la salut”.
Segons aquestes mares, algunes de les quals presents dijous a la tribuna de convidats de la cambra catalana, “l’Acord Marc que plantegen entre Educació-Salut només dotarà als centres educatius d’un CAP de referència, per tant continuem parlant d’una infermera itinerant amb intervencions puntuals. La proposta de cap manera s’ajusta a les necessitats dels nostres fills, continuaran sense rebre atenció sanitària de qualitat durant la jornada escolar, i mestres, vetlladores i famílies, continuaran realitzant tasques sanitàries”.
Fa unes setmanes, la presidenta d’ACISE, la infermera Engràcia Soler, ja va comentar a El Diari de l’Educació que desconfiava d’aquesta eventual solució: “Fa anys i panys que escoltem la mateixa història, però això no soluciona el problema. Des d’un CAP no tenen els ulls posats a l’escola i a més no podem desvestir un sant per vestir-ne un altre, les infermeres d’atenció primària prou feina tenen, i ja absorbeixen més competències del que els tocaria a causa de la falta de metges. Potser una cosa així pot funcionar en una petita localitat on el CAP i l’escola estiguin molt a prop, però més enllà de casos excepcionals no serveix”, deia Soler.
L’equip d’atenció primària Casanova del CAP Eixample estem molt contents perquè la darrera enquesta de satisfacció dels pacients (PLAENSA 2018) ens situa com els millors de Barcelona i els dècims de Catalunya. Evidentment felicito als que han obtingut millor puntuació i accepto totes les limitacions dels resultats de l’enquesta. Les dades es basen només en una mostra de persones visitades durant l’any i per tant estan subjectes al factor «sort» en la selecció dels escollits.
Malgrat tot, penso que l’equip hi ha contribuït, com a mínim més que l’empresa que el gestiona, ja que els altres equips de la mateixa organització no han estat tan ben valorats. El resultat s’associa als canvis que estem fent en l’organització. No és una casualitat que faci més d’un any que estem promovent millores seguint la filosofia de l’atenció centrada en la persona. És un mètode tan senzill com analitzar els diferents processos assistencials en grups multidisciplinaris mitjançant enquestes d’experiències dels pacients, observacions directes o relats dels mateixos usuaris per proposar canvis organitzatius encaminats a oferir l’atenció que desitjaríem per nosaltres mateixos o pels nostres familiars més propers. Com diu el personal administratiu del centre: «cal posar-se en la pell del pacient».
No és casualitat que no haguem estat felicitats pel gerent de l’empresa o que la notícia només hagi merescut una única piulada de l’actiu twitter institucional. Els pacients interessen molt poc al sistema sanitari català. El gerent sap molt bé que per sobreviure cal protegir el pressupost i complir els objectius marcats pel Catsalut. Segurament pensa que és un malbaratament d’energies preocupar-se per millorar l’experiència del pacient, especialment quan no ho requereix explícitament el contracte del Catsalut.
Al contrari del que diu la web del Departament de Salut, els contractes dels equips d’atenció primària no recullen objectius amb incentivació econòmica vinculats a les enquestes de salut. Només cal revisar els que estan publicats a la mateixa web per comprovar-ho. Sorprèn que el Catsalut faci periòdicament aquestes enquestes sense implantar després mesures de correcció de les deficiències identificades. Gasta molts diners per a comprovar cada tres anys que seguim sense agafar el telèfon i que fem esperar massa al pacient que ja té una cita prèvia.
Recordo una vegada més que el Regne Unit ja ha abandonat la bogeria d’intentar gestionar els processos assistencials dels milions de consultes d’atenció primària mitjançant sistemes informàtics i una política d’incentius econòmics. Han comprovat que l’esforç humà i econòmic no és eficient ni millora la salut dels ciutadans. Al contrari, actualment proposen una política de millora de qualitat a nivell local seguint la filosofia de l’atenció centrada en la persona. Si els vam copiar per entrar, potser hauríem de fer el mateix quan surten.
Els responsables del Departament de Salut haurien d’estar preocupats per estar gestionant un sistema sanitari que, desaprofitant la intel·ligència col·lectiva, només treballa per complaure els desitjos del gerent del CatSalut. Haurien de pensar que urgeix implantar una reforma orientada a millorar l’experiència assistencial dels pacients del sistema sanitari, especialment els d’atenció primària. Cada tres anys hi passa la pràctica totalitat de la ciutadania. L’envelliment de la població fa que la percepció de la qualitat del sistema de salut tingui cada vegada més importància sobre la decisió electoral. Les persones grans utilitzen molt l’atenció primària i totes tenen dret a vot. El gerent del Catsalut només vota una vegada.
A inicis de gener, una noia argentina que viu a Badalona va sol·licitar visita amb el seu metge/sa de capçalera al CAP Nova Lloreda per un problema dermatològic que havia de resoldre com més aviat millor. Donat que la llista d’espera era de diverses setmanes, va optar per demanar visita urgent al mateix CAP. Sorprenentment aquesta visita li va ser denegada.
Segons ens van explicar els administratius del mateix CAP, existeix un límit diari de visites que els metges/ses de família del CAP poden assumir, ja siguin programades com urgents i quan «s’acaben els torns d’urgències» envien a la resta de malalts a les Urgències de l’hospital.
Davant la impossibilitat de ser atesa al seu CAP, la noia va acudir a la Unitat d’Atenció Continuada (ACUT) del CAP Dr. Robert. Però en aquest ACUT, fins a les 20 hores, només visiten les urgències dels pacients de la seva zona assignada. Donat que aquesta noia pertanyia a una altra zona, havia d’esperar fins a les 20 hores per ser atesa.
Davant l’absència de visites disponibles, a tots dos centres van recomanar-li el mateix: el millor que podia fer era anar-se’n a les urgències de l’hospital.
Aquestes barreres d’accessibilitat als centres d’atenció primària de Badalona són incompatibles amb la qualitat assistencial que demanem al nostre sistema sanitari.
Arran dels acords signats per l’ICS i el sindicat Metges de Catalunya, s’ha establert un temps mínim de 12 minuts per cada visita mèdica, limitant el nombre màxim de visites diàries. En contrapartida, això ha provocat que la resta de malalts siguin derivats a les urgències hospitalàries. Per tant hi ha una multitud de pacients, amb malalties comunes sense cap gravetat, que es veuen forçats a saturar els serveis d’urgències dels hospitals.
No es pot sacrificar l’accessibilitat dels pacients per garantir un temps mínim de 12 minuts per visita. Aquest límit de visites ha d’estar acompanyat d’altres mesures -entre elles un augment del pressupost- per garantir que tothom sigui atès. Tancar les portes dels nostres CAP i derivar pacients als hospitals no és millorar la qualitat de l’Atenció Primària sinó tot al contrari, malmetre-la i desvirtuar-la de la seva funció. No només és més ineficient i costós sinó que té conseqüències nefastes en la salut dels pacients.
