Just Deploy It!

Etiqueta: contaminació

  • Un estudi associa menys capacitat d’atenció en infants amb contaminació vinculada al trànsit

    Entre els elements externs a una mare gestant que influeixen en el desenvolupament del fetus hi ha la contaminació atmosfèrica. Actualment, ja hi ha evidència científica sobre un impacte negatiu en la salut dels nadons. I un recent estudi liderat per l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal) relaciona l’exposició al diòxid de nitrogen durant els dos primers anys de vida (NO2, contaminant procedent sobretot de les emissions del trànsit) amb una menor capacitat d’atenció en nens i nenes de 4 a 8 anys, especialment en els nens.

    Segons explica Anne-Claire Binter, una de les autores de l’estudi i investigadora post-doctoral a ISGlobal, “la part del cervell responsable de les funcions executives, el còrtex prefrontal, es desenvolupa lentament i va madurant durant l’embaràs i la infància. Això el fa vulnerable a l’exposició a la contaminació atmosfèrica, que s’ha vinculat en estudis amb animals a inflamació, estrès oxidatiu i la deterioració del metabolisme energètic en el cervell”.

    L’estudi d’ara, en concret, associa una major exposició al NO2 a una pitjor capacitat d’atenció en nens i nenes de 4 a 6 anys. Els resultats, que han estat publicats a la revista Environment International, també recullen que hi ha una major susceptibilitat a aquest contaminant en el segon any de vida. I aquesta associació va persistir en les edats de 6 a 8 anys només en els nens, no en les nenes, amb un període de susceptibilitat al NO2 una mica major en l’etapa que va del naixement fins als dos anys.

    Anne-Claire Binter explica que «en els nois, l’associació entre l’exposició al NO2 i la funció atencional pot durar més temps perquè els seus cervells maduren més lentament, la qual cosa podria fer-los més vulnerables». Per entendre-ho millor –afegeixen els autors de l’estudi–, s’hauria de fer un seguiment de les persones per veure com l’edat i el sexe afecten la relació entre la contaminació atmosfèrica i la capacitat d’atenció, especialment en els grups de major edat. La funció atencional, tal com afirmen els especialistes, és crucial per al desenvolupament de les funcions executives del cervell, que gestionen i controlen les accions, els pensaments i les emocions per aconseguir un objectiu o propòsit.

    1700 mares

    Les dades que l’equip investigador va utilitzar pertanyen a 1.703 mares i els seus fills i filles, pertanyents a les cohorts de naixement del Projecte INMA en quatre regions espanyoles. El Projecte INMA és una iniciativa d’investigació que té l’objectiu d’estudiar el paper dels contaminants ambientals durant l’embaràs i l’inici de la vida, i els seus efectes en el creixement i desenvolupament infantil.

    En aquest estudi sobre contaminació i capacitat d’atenció dels infants, es va procedir a partir de l’adreça de residència de les mares i nens i nenes estudiades. L’equip va estimar l’exposició diària al NO2 durant l’embaràs i els primers 6 anys de la infància. Paral·lelament, es van avaluar la funció atencional (la capacitat de triar a què parar atenció i què ignorar) als 4-6 anys i als 6-8 anys, i la memòria de treball (la capacitat de retenir temporalment la informació) als 6-8 anys, utilitzant proves informatitzades validades.

    La informació que es desprèn d’aquest estudi, doncs, porta a pensar que «la primera infància, fins als dos anys, sembla un període rellevant per aplicar mesures preventives», segons afirma Binter. «Fins i tot un petit efecte a nivell individual de nivells relativament baixos d’exposició, com en aquest estudi, pot tenir grans conseqüències en l’àmbit poblacional. L’exposició a la contaminació atmosfèrica relacionada amb el trànsit és, per tant, determinant per a la salut de les generacions futures”, afegeix.

    Aquesta recerca afina més resultats d’un treball d’investigació anterior sobre l’exposició al NO2 durant l’embaràs i la infància i el deteriorament de la funció atencional en nens i nenes de 4-5 anys. El present estudi ha anat més enllà i concreta que una major exposició al NO2 entre els 1,3 i 1,6 anys d’edat es va associar amb un major error estàndard del temps de reacció a un estímul en la prova de funció atencional als 4-6 anys d’edat. Aquest és un indicador de la consistència de la velocitat de resposta. També s’ha vist ara que una major exposició al NO2 entre 1,5 i 2,2 anys d’edat es va associar amb un major nombre d’errors d’omissió. I igualment s’ha pogut precisar que una major exposició al NO2 entre els 0,3 i els 2,2 anys es va associar amb un major error estàndard del temps de reacció als 6-8 anys només en els nens. Però no es van trobar associacions entre una major exposició al NO2 i la memòria de treball en nens i nenes de 6 a 8 anys.

  • La qualitat de l’aire a Europa millora, però continua preocupant

    Les concentracions de partícules en suspensió i diòxid de nitrogen a l’aire són l’objecte d’estudi amb els quals es mesura la qualitat de l’aire.

    Tal com s’informa al Canal Salut, a Catalunya, el Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural realitza una vigilància permanent dels nivells dels contaminants presents en l’aire ambient a través de la Xarxa de Vigilància i Previsió de la Contaminació Atmosfèrica de Catalunya (XVPCA).

    A més, entre els mesos de maig i setembre, es fa una campanya específica de vigilància de l’ozó troposfèric perquè les condicions meteorològiques afavoreixen la formació d’aquesta substància. I en el web de Medi Ambient i Sostenibilitat, es pot conèixer la qualitat de l’aire actual en temps real.

    L’any 2021, l’Organització Mundial de la Salut (OMS) va establir unes directrius mundials sobre la qualitat de l’aire. I, d’acord amb aquestes directrius, l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), centre impulsat per la Fundació «la Caixa», i el Barcelona Supercomputing Center –Centre Nacional de Supercomputació (BSC- CNS)–, ha estimat les concentracions ambientals diàries de diferents partícules en suspensió (PM2.5 i PM10), diòxid de nitrogen (NO2) i ozó troposfèric (O3) en un ampli conjunt de regions europees entre el 2003 i el 2019. Ho ha fet basant-se en tècniques d’aprenentatge automàtic. L’objectiu era avaluar la quantitat de dies que se superen les directrius fixades per l’OMS en un o diversos contaminants.

    L’equip de recerca va analitzar els nivells de contaminació en més de 1.400 regions de 35 països europeus, on viuen 543 milions de persones. Els resultats, publicats a Nature Communications, mostren que els nivells globals de partícules en suspensió (PM2,5 i PM10) i diòxid de nitrogen (NO2) han disminuït en la major part d’Europa. En concret, els nivells de PM10 van ser els que van disminuir més durant el període d’estudi, seguits dels de NO2 i PM2,5, amb descensos anuals del 2,72%, 2,45% i 1,72%, respectivament. En canvi, els nivells d’O3 van augmentar anualment un 0,58% al sud d’Europa, fet que va multiplicar gairebé per quatre el nombre de dies amb mala qualitat de l’aire.

    Tot i les millores en la qualitat de l’aire, el 98,10%, el 80,15% i el 86,34% de la població europea viu en zones que superen els nivells recomanats per l’OMS per a PM2,5, PM10 i NO2, respectivament.

    Canvi climàtic i contaminació atmosfèrica

    Segons els experts, les temperatures més càlides i la intensitat més gran de la llum solar a l’estiu potencien la formació d’O3 mitjançant reaccions químiques. Posteriorment, els nivells elevats d’O3 acceleren l’oxidació dels compostos orgànics de l’aire. Aquest procés d’oxidació condueix a la condensació de certs compostos oxidats, formant noves partícules PM2,5. A més, el canvi climàtic augmenta la probabilitat d’incendis forestals, que eleven encara més tant els nivells d’O3 com de PM2,5. Segons alerta l’investigador d’ISGlobal i autor sènior de l’estudi, Joan Ballester Claramunt, “aquesta complexa interacció crea un bucle nociu que posa en relleu la necessitat urgent d’abordar simultàniament el canvi climàtic i la contaminació atmosfèrica».

    Aquesta és, de fet, la gran utilitat d’estudis com aquest, que serveixin per abordar després polítiques que encaminin a les societats a contribuir a millores globals per a les persones i per al Planeta. Per això, cada contaminant estudiat, un cop determinats els nivells d’acumulació i, per tant, d’agressió a la salut, ha de portar a mesures per a combatre aquesta emissió o formació concreta al nostre entorn.

    Un exemple és l’O3 troposfèric. Expliquen els investigadors que es troba a les capes baixes de l’atmosfera i es considera un contaminant secundari perquè no s’emet directament a l’atmosfera, sinó que es forma a partir de certs precursors –com els compostos orgànics volàtils (COV), el monòxid de carboni (CO) i els òxids de nitrogen (NOx)– que es produeixen en els processos de combustió, principalment en el transport i la indústria. En concentracions elevades, l’ozó pot causar problemes en la salut, la vegetació i els ecosistemes.

    Ballester Claramunt explica que «la gestió de l’ozó presenta un repte complex a causa de la seva via de formació secundària. Les estratègies convencionals de control de la contaminació atmosfèrica, que se centren en la reducció de les emissions de contaminants primaris, poden no ser suficients per mitigar eficaçment els alts nivells d’O3 i els dies amb contaminació composta associats”. I afegeix que, “abordar el canvi climàtic, que influeix en la formació d’ozó a través de l’augment de la llum solar i l’increment de les temperatures, és crucial per a la gestió de l’ozó a llarg termini i la protecció de la salut pública».

    Diversos contaminants alhora

    L’estudi també va analitzar el nombre de dies en què es van superar simultàniament els límits de dos o més contaminants, una confluència coneguda com a “dia amb contaminació composta”. Tot i les millores globals, el 86,3% de la població europea va experimentar almenys un dia amb contaminació composta a l’any durant el període d’estudi, i les combinacions de PM2,5-NO2 i PM2,5-O3 són les més comunes.

    Els resultats posen en relleu les millores significatives de la qualitat de l’aire a Europa pel que fa a les PM10 i NO2, mentre que els nivells de PM2,5 i O3 continuen superant les directrius de l’OMS en moltes regions, fet que es tradueix en un nombre més gran de persones exposades a nivells d’aire contaminat. «Es necessiten esforços específics per abordar els nivells de PM2,5 i O3 i els dies amb contaminació composta associats, especialment en el context del ràpid augment de les amenaces del canvi climàtic a Europa», diu Zhao-Yue Chen, investigador d’ISGlobal i primer autor de l’estudi.

    «La nostra estimació de l’exposició de la població a esdeveniments de contaminació atmosfèrica composta proporciona una base sòlida per a la investigació futura i el desenvolupament de polítiques per abordar la gestió de la qualitat de l’aire i les preocupacions de salut pública a tot Europa», assenyala Carlos Pérez García-Pando, ICREA i AXA Research Professor al BSC-CNS.

    Distribució geogràfica heterogènia

    L’equip de recerca ha desenvolupat models d’aprenentatge automàtic per estimar concentracions diàries d’alta resolució dels principals contaminants atmosfèrics, com ara PM2,5, PM10, NO2 i O3. Aquest enfocament, basat en les dades, crea una imatge diària completa de la qualitat de l’aire al continent europeu, que va més enllà de les estacions de control escassament distribuïdes. Els models recullen dades de múltiples fonts, com ara estimacions d’aerosols per satèl·lit, dades atmosfèriques i climàtiques existents i informació sobre l’ús del sòl. Analitzant aquestes estimacions de contaminació atmosfèrica, l’equip va calcular la mitjana anual de dies en què se supera el límit diari de l’OMS per a un o més contaminants atmosfèrics.

    L’anàlisi mostra que el 98,10%, el 80,15% i el 86,34% de la població europea vivia durant el període d’estudi en zones que superen els nivells anuals recomanats per l’OMS per a PM2,5, PM10 i NO2, respectivament. Aquests resultats coincideixen amb les estimacions de l’Agència Europea de Medi Ambient (AEMA) per als 27 països de la UE utilitzant únicament dades d’estacions urbanes. Cap país va complir la norma anual d’ozó (O3) durant la temporada alta del 2003 al 2019. Pel que fa a l’exposició a curt termini, més del 90,16% i del 82,55% de la població europea vivia en zones on almenys 4 dies superaven les directrius diàries de l’OMS per a PM2,5 i O3 el 2019, mentre que les xifres per a NO2 i PM10 eren del 55,05% i del 26,25%.

    Durant el període d’estudi, els nivells de PM2,5 i PM10 van ser més elevats al nord d’Itàlia i a Europa oriental, mentre que els nivells de PM10 van ser més elevats al sud d’Europa. Els nivells elevats de NO2 es van observar principalment al nord d’Itàlia i en algunes zones d’Europa occidental, com al sud del Regne Unit, Bèlgica i els Països Baixos. De la mateixa manera, l’O3 va augmentar un 0,58% al sud d’Europa, mentre que va disminuir o va mostrar una tendència no significativa a la resta del continent. D’altra banda, les reduccions més significatives de PM2,5 i PM10 es van veure a Europa central, mentre que en el cas del NO2 es van donar sobretot a les zones urbanes d’Europa occidental.

  • Un estudi demostra que plantar arbres al carrer redueix la mortalitat

    Plantar arbres al carrer s’associa amb disminucions en la mortalitat i aquesta relació és més forta a mesura que els arbres creixen i absorbeixen la contaminació de l’aire. Aquesta és la principal conclusió d’un nou estudi realitzat a Portland (Estats Units) arran de l’experiència de l’organització sense ànims de lucre Friends of Trees, que durant 30 anys va plantar arbres als carrers de la ciutat de l’estat d’Oregon i va fer diferents estadístiques per avaluar el benestar de la població.

    Les dades extretes permeten afirmar que cada arbre plantat es va relacionar amb una reducció de la mortalitat no accidental i cardiovascular del 20% i del 6%, respectivament, si es van plantar entre 15 i 30 anys abans.

    L’informe està codirigit per l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), impulsat per la Fundació “la Caixa”, i el Servei Forestal de l’USDA, dels EUA, i s’ha publicat a la revista científica Environment International.

    Per a l’autor principal de l’estudi i investigador d’ISGlobal, Payam Dadvand, cada cop es troben més evidències que apunten que hi ha una relació entre l’exposició a la natura i una menor mortalitat, però “la majoria d’estudis utilitzen imatges de satèl·lit per estimar l’índex de vegetació, que no distingeix entre els diferents tipus de vegetació i no pot traduir-se directament en intervencions tangibles”.

    Els científics van fer servir un experiment natural que va tenir lloc a la ciutat de Portland entre 1990 i 2019 en el qual Friends of Trees va plantar més de 49.000 arbres als carrers i va registrar on i quan ho van fer. En funció de l’espècie, els arbres tenien entre quatre i vuit anys quan es van plantar.

    Es va estudiar una zona en què viuen prop de 4.000 persones en tres períodes: cinc anys abans, deu anys abans i 15 anys abans, per tal d’obtenir informació sobre morts per causes cardiovasculars, respiratòries o no accidentals, gràcies a les dades obtingudes de l’Autoritat Sanitària d’Oregon.

    Els resultats mostren que els barris on s’havien plantat més arbres les taxes de mortalitat per cada 100.000 persones eren menors, sobretot en els casos dels homes i de les persones de més de 65 anys.

    A mesura que els arbres creixien i es feien més vells, milloraven les dades: quan els arbres s’havien plantat entre 1 i 5 anys abans, la taxa de mortalitat associada era del 15%, i quan s’havien plantat entre 11 i 15 anys era del 30%. Per arribar a aquestes conclusions, l’equip també va tenir en compte factors com els ingressos, l’educació i la composició racial dels barris.

    “Això significa que els arbres més vells estan associats a una més gran disminució de la mortalitat, i que conservar els arbres madurs pot ser especialment important per a la salut pública”, explica ISGlobal en un comunicat, que destaca que “els arbres més grans són millors per absorbir la contaminació de l’aire, moderar les temperatures i reduir el soroll, tres factors relacionats amb l’augment de la mortalitat”.

    El primer autor de l’estudi i membre del Servei Forestal de l’USDA, Geoffrey H.Donovan, remarca que van observar l’efecte “tant als barris verds com als menys verds, la qual cosa suggereix que plantar arbres als carrers beneficia tots dos”.

    Segons les estimacions, el cost de plantació i manteniment és relativament baix: un estudi del 2005 parlava d’entre 13 i 65 euros per unitat, que a xifres del 2022 seria d’entre 19 i 98 euros.

  • Les Zones de Baixes Emissions són molt efectives per a la reducció de la contaminació

    Les ZBE són 97 Km2 (95 a Barcelona) i beneficien més de 2.000.000 de persones. Avui ja són 280 ciutats a Europa les que tenen aquestes mesures (i altres complementàries) i,  segons la recent llei de l’estat espanyol, el 2023 es començaran a aplicar les ZBE a ciutats de més de 50.000 habitants. El 1990, segons la mateixa agència, morien de mort prematura per culpa de la contaminació a Europa 700.000 persones cada any.

    Segons Xavier Querol, investigador del CSIC, (entrevista al País 6 octubre 2022 https://elpais.com/quadern/2022-10-06/la-zona-de-baixes-emissions-de-barcelona-millorar-la-qualitat-de-laire-salva-vides.html) aquestes mesures són molt beneficioses per a la salut, el medi ambient i l’economia, però serà necessari complementar-les amb més mesures sobre el trànsit com, per exemple, més restriccions (etiquetes grogues, més i millor  transport públic, peatges, aparcaments dissuasius, etc.)

    Però a més de les actuacions sobre el trànsit, per millorar la salut i la qualitat de vida, així com actuar sobre l’emergència climàtica, caldran canvis de models socials i econòmics, que avui poden semblar contra culturals segons els valors neoliberals i del capitalisme encara hegemònics, caldrà decreixement selectiu, en consum, energia de combustibles fòssils i nuclear i creixement en vida i salut de qualitat, en coneixements, educació, alimentació sana i sostenible, treball digne i econòmicament suficient, renda bàsica de ciutadania i més democràcia participativa.

    Caldrà també disminució d’emissions contaminants d’indústries, serveis i domèstiques, com no ampliar l’aeroport, control de creuers i millores en el port, supressió de viatges curts en avions, millora del transport públic de rodalies i llargs recorreguts. Transformació d’indústries contaminants com cimenteres que cremen residus urbans (com el cas de la llarga lluita de la població de Montcada contra una multinacional contaminant, encara no solucionat tot i tenir dues sentències favorables). Cal a Catalunya una  bona gestió de residus, d’indústries contaminats del Baix Llobregat, els dos Vallès i Camp de Tarragona, extensió d’energies renovables fins a no dependre de combustibles fòssils ni nuclears.

    Ja sé que sembla molt difícil aquest canvi de valors fins a fer-los hegemònics, però cada vegada som més els que ho defensem, per què són necessaris i urgents per a la vida i la salut global, no només dels humans. Si aquests municipis de les ZBE ho han aconseguit, amb demandes populars i voluntat política, han demostrat que sí que es pot, que tot és possible quan es defensa el bé comú, cal treballar-ho.

    Aviat hi haurà eleccions a diferents nivells, no feu massa cas de les promeses, els programes i les mentides, feu cas del que han fet, quan han manat, els que es presenten, i voteu en conseqüència.

  • El trànsit a les ciutats europees exposa 60 milions de persones a nivells de soroll perjudicials per la salut

    La població exposada a nivells perjudicials de soroll pel trànsit supera el 60% a la majoria de les principals ciutats catalanes i arriba al 83,4% i el 85,2% en casos com Barcelona i Girona. Així ho conclou un estudi dut a terme per l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), centre impulsat per Fundació ”la Caixa”, que ha avaluat els nivells de soroll procedents del trànsit rodat en 749 ciutats europees i el seu impacte en la salut. Segons els resultats de l’estudi, publicats a Environment International, complir amb les recomanacions de l’OMS en matèria de soroll permetria evitar cada any més de 3.600 morts per cardiopatia isquèmica.

    Estudis anteriors han relacionat el soroll ambiental amb una sèrie d’efectes perjudicials per a la salut: alteracions de la son, molèsties, malalties cardiovasculars i metabòliques, efectes adversos en néixer, deteriorament cognitiu, així com salut mental i benestar pobres. Segons els investigadors d’ISGlobal, l’exposició prolongada al soroll del trànsit rodat pot provocar una reacció d’estrès sostingut, que dona lloc a l’alliberament d’hormones de l’estrès, a l’augment de la freqüència cardíaca i de la pressió arterial i a la vasoconstricció, la qual cosa pot acabar donant lloc a malalties cròniques, com les cardiovasculars o a trastorns de depressió i ansietat.

    Els resultats de la investigació mostren que més d’un 48% dels 123 milions de persones adultes incloses en l’estudi suporten nivells de soroll superiors als recomanats per l’OMS. Cal recordar que l’OMS recomana que el nivell de soroll mitjà registrat al llarg de 24 h no sobrepassi els 53 decibels. Pel que fa a les capitals de país, el percentatge de població exposada a nivells superiors al recomanat oscil·la entre el 29,8% de Berlín i el 86,5% de Viena, passant pel 43,8% de Madrid o el 60,5% de Roma.

    Així mateix, es va estimar que més d’11 milions de persones adultes estarien sofrint un elevat nivell de molèsties a conseqüència del soroll del trànsit, entenent-se per molèsties el resultat de la pertorbació repetida de les activitats quotidianes, com comunicar-se, treballar o dormir. Aquest tipus de molèsties poden potenciar l’estrès i, eventualment, degenerar en problemes de salut diversos.

    Sasha Khomenko, investigadora d’ISGlobal i primera autora de l’estudi, destaca que la investigació permet entendre amb major claredat per què el soroll generat pels mitjans de transport és la segona causa ambiental d’efectes adversos per a la salut a Europa occidental, després de les partícules contaminants de l’aire. Admet, però, que l’equip investigador s’ha trobat amb algunes limitacions durant la recopilació de les dades. «Tenim el convenciment que el veritable impacte del soroll del trànsit sobre la salut és encara molt major, ja que la falta de dades a nivell de ciutat limita els efectes sobre la salut que podem avaluar i, en conseqüència, porta a una infraestimació de l’impacte», explica la investigadora. A més, l’equip ha trobat dificultats metodològiques a causa de l’heterogeneïtat de les dades disponibles i de la qualitat d’aquestes.

    Aquest estudi s’emmarca dins del projecte ‘Càrrega de mortalitat a Europa’, que ha publicat prèviament rànquings de mortalitat atribuïble a contaminació atmosfèrica i a espais verds, respectivament, en ciutats europees. La investigació coincideix en el temps amb l’anul·lació de la zona de baixes emissions (ZBE) de Barcelona per una sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), que estima que els informes presentats per l’ajuntament de la ciutat per justificar la mesura són antics o no són prou complets. Comunitat científica, experts en salut i ajuntaments han rebutjat aquesta sentència, que consideren que significa un pas enrere en una qüestió els beneficis de la qual per a la població i el medi ambient ja han estat àmpliament provats per part d’altres ciutats europees.

  • Les resistències a la ZBE són contràries a la salut

    L’etern debat entre el liberalisme radical i el bé comú. Entre la llibertat individual (de fer el que es vulgui) i les normes socials per preservar la seguretat, la salut, l’equitat, els drets de tothom. Aquest debat (moltes vegades lluita), amb falses opinions no científiques i mentides per interessos personals o corporatius, és constant en la història. Recordem, per exemple, el tema del tabac en els establiments públics o les limitacions de velocitat i altres en la conducció (radars, telèfon mòbil, nivells de drogues, retirada de punts…), que han fet baixar dràsticament els accidents. O bé la regulació del nivell de sorolls i tantes coses que, amb la seva regulació (i sanció), han millorat la salut de la ciutadania, malgrat la limitació de la llibertat individual, a favor de la solidaritat i l’equitat.

    Ara en trobem que, quan les bones administracions públiques volen regular l’urbanisme i la mobilitat, també hi ha resistències per interessos (o opinions) econòmics, ideològics o polítics. S’ha donat en el tema de les superilles, el tramvia i, ara, en la Zona de Baixes Emissions de Barcelona (ZBE), totes elles planificades amb els valors de la salut de totes les persones, la seguretat i la lluita contra l’emergència climàtica.

    Aquesta història comença amb els recursos judicials d’unes entitats opositores a aquestes mesures: Plataforma Afectats per Restriccions Circulatòries (PARC), l’Associació de famílies nombroses de Catalunya, el Gremi Provincial de Tallers de Reparació d’Automòbils, la Federació Empresarial Catalana d’Autotransports de Viatgers, l’Associació d’Empresaris de Transport Discrecional de Catalunya i l’Associació d’autònoms-Pimes de transport de Catalunya.

    Finalment, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), decreta anul·lar l’ordenança municipal de ZBE, manifestant algunes raons com l’escassa memòria econòmica, l’àmbit geogràfic, el tipus de vehicles exclosos (referint-se a l’etiquetatge de la DGT) i els perjudici pels més desfavorits econòmicament. El tribunal no fa balanç de cost-beneficis d’aquesta mesura. Enfront d’això, cal recordar les obligacions que tenim per la Directiva Europea sobre la Qualitat de l’Aire, que Europa ja hi ha 300 ciutats amb les seves ZBE i que la llei recent de trànsit que incorpora sancions de fins a 200 euros per incomplir les normes de les ZBE.

    Davant la sentència del TSJC, professionals del món de la salut i el municipalisme han volgut donar resposta. S’han pronunciat 78 professionals de salut en contra de la sentència per motius de salut i emergència climàtica. A part, el prestigiós institut IsGlobal ha nodrit de coneixements científics els valors, plans i propostes ambientals de la ciutadania i les institucions.

    També s’han pronunciat en contra de la sentència 112 professionals de salut de 40 entitats sanitàries assistencials i de recerca de Catalunya. També els ajuntaments de Londres, París, Roma i Milà han fet manifesta la seva solidaritat amb el de Barcelona en les mesures de la ZBE i en contra de la sentència.

    Finalment, cal dir que si es considera que alguna causa de les mencionades, més o menys dubtosa de la seva eficiència o equitat, sembla que la més discutida és l’afectació dels propietaris de vehicles afectats amb condicions econòmiques més precàries. Aquests es poden acollir a ajudes per canvi de vehicle no contaminant i així, entre tots, solidàriament, treballem per una millor salut i un millor clima.

  • La sentència de la ZBE o com hipotecar el futur del jovent

    Segons l’Informe del Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC) de 2022, el canvi climàtic és inequívocament una amenaça pel benestar humà i la salut del planeta. Si els poders públics apliquen les polítiques actuals, el món anirà a un escalfament d’entre 2,3 i 2,7 °C el 2100. És per això que és més necessari que mai actuar amb mesures immediates i ambicioses per evitar que aquesta generació condemni a la següent.

    La sentència 969/2022 del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que anul·la l’Ordenança de la Zona de Baixes Emissions (ZBE) de Barcelona ha tingut molta repercussió mediàtica. I no és d’estranyar, perquè gran part de la societat no pot entendre com una mesura avalada per la Unió Europea, replicada a les ciutats europees més grans del món i que ara s’aplicarà als municipis de més de 20.000 habitants de Catalunya, a Barcelona quedi qüestionada per un Tribunal. En aquest article us intentaré explicar algunes claus d’aquesta sentència.

    Primerament, el Tribunal entén que la capacitat econòmica, és a dir, la renda de la persona és un obstacle per poder aconseguir una etiqueta ambiental que circuli per la ZBE -sent aquestes ECO, C i B-. No entén, o millor dit, no li interessa pronunciar-se, sobre si la renda ja és un obstacle econòmic pels ciutadans que vulguin comprar-se un vehicle, contaminant o no.

    A la ciutat de Barcelona, els barris que més s’han vist afectats per la prohibició de circulació només dels cotxes de gasolina amb més de 20 anys han sigut Sant Gervasi – Galvany (2.056 turismes), la Nova Esquerra de l’Eixample (1.508) i la Dreta de l’Eixample (1.502). En canvi, a barris de renda baixa com Ciutat Meridiana (229), Vallbona (50), el Bon Pastor (238) o la Marina del Prat Vermell (162) l’afectació ha sigut més baixa. Com podem veure en aquestes dades, l’afectació de la ZBE és desigual entre barris. Però no és cert que l’afectació repercutí més a aquelles zones on hi ha menys renda, sinó el contrari. Aquelles persones amb rendes més baixes ni tan sols tenen cotxe perquè no s’ho poden permetre econòmicament i per aquest motiu no es poden veure afectats per aquesta mesura.

    L’altra gran qüestió que el Tribunal afirma és que la documentació aportada per l’Ajuntament de Barcelona no justifica el fet d’haver limitat «el dret a la mobilitat en general» a la zona afectada per la ZBE. Paraules majors. No sabíem que el dret a moure’s pel territori només inclou la circulació amb un vehicle motoritzat amb una etiqueta ambiental A.

    Però parlem de la documentació que suposadament no justifica la ZBE. Segons l’Avaluació de la Qualitat de l’Aire de 2020 publicada per l’Agència de Salut Pública de Barcelona, l’any 2019 es va superar el límit legal europeu de 40 µg/m3 de NO2, un contaminant estretament relacionat a les emissions del trànsit. El Tribunal entén que l’informe presentat per l’Ajuntament era el de 2017 i no el del 2018, el qual presentava dades d’aquest contaminant menys nocives que l’any passat -però igualment majors que el nivell establert per la normativa europea-.

    Per altra banda, la sentència també critica l’abast territorial que la ZBE té. Aquesta comprèn cinc municipis, a més de Barcelona: L’Hospitalet de Llobregat, Cornellà de Llobregat, Esplugues de Llobregat i Sant Adrià del Besòs. La titlla de «desproporcionada», a la vegada que normalitza les altres dades -encara- il·legals de contaminació diària que provoquen els vehicles que hi circulen.

    Com a conclusió, aquesta sentència de 56 pàgines, a banda de no esmentar ni un sol cop el dret a la protecció de la salut, ve a demostrar com és d’ambiciosa una mesura com la ZBE. Malgrat les seves mancances, s’ha demostrat efectiva i ha permès reduir 4,3 μg/m3 de NO2 arribant a una reducció de 8,6 a l’Eixample. I no només això, també s’ha reduït un 40% la circulació dels vehicles més contaminants respecte al 2017. Concretament 26.000 desplaçaments menys des de 2017. Aquests canvis han impactat directament en les nostres vides, evitant 125 morts a l’any vinculades a la pol·lució, és a dir, un 0,8% de la mortalitat anual. I també s’han evitat 110 casos nous a l’any d’asma infantil i un 1% de nous casos de càncer de pulmó.

    L’esmentat «dret a la mobilitat en general» estarà en col·lisió permanentment amb el «dret a la protecció de la salut» i el «dret al medi ambient», els quals són principis rectors reconeguts en la nostra Constitució, com també ho és la «llibertat econòmica» que han argumentat els magistrats.

    Només el 58% del jovent nascut a partir de l’any 1995 té carnet de conduir a l’Estat espanyol. Una xifra que contrasta clarament amb el 81% de conductors que hi havia a la generació dels seus pares i mares. I la davallada s’accentua quan comparem les dades de nombre de conductors el 2017, 18,9 milions de conductors, i el 2020 amb poc més de 16,3 conductors.

    Els i les joves no veiem com una prioritat tenir un vehicle privat, en primer lloc, perquè les despeses que té la seva adquisició i manutenció són inassumibles per un col·lectiu que té un atur juvenil del 29%. En segon lloc, perquè cada vegada estem més conscienciats amb l’emergència climàtica i, per això, no volem contribuir a la contaminació del nostre planeta. I, per últim i a diferència dels magistrats, nosaltres si creiem que el transport públic és una alternativa a l’ús del vehicle privat contaminant.

    És tasca del poder judicial interpretar la normativa de manera adient en l’actualitat. I això comporta prioritzar sempre el dret a la salut abans que el dret a moure’s en un vehicle contaminant. I entendre, per part dels magistrats, que la mobilitat sostenible -bicicleta, busos, metro, tramvia, VMP’s, anar a peu- són una alternativa viable socioeconòmica i ambientalment.

    Dit això, no podem fiar-ho tot a una altra possible pandèmia per reduir la contaminació als carrers del nostre país. Hem d’actuar. De manera coordinada per part de totes les administracions implicades -Ens Locals, AMB, Generalitat, Estat i UE- i decididament. Aquesta mesura és necessària però no suficient. Cal anar més enllà i ara s’ha obert la possibilitat de millorar-la.

    El jovent no ens mereixem que se’ns negui l’esperança de tenir un futur més net, més sostenible i més saludable.

  • Viure a prop de zones verdes redueix en un 16% el risc de patir un ictus

    El risc de patir un ictus isquèmic, el més habitual dels accidents cerebrovasculars, es redueix un 16% en aquelles persones que tenen zones verdes a menys de 300 metres de casa seva. Així ho revela un estudi conjunt de l’Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques, l’Hospital del Mar, l’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya (AQuAS) del Departament de Salut de la Generalitat i l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), centre impulsat per la Fundació “la Caixa”.

    L’estudi, publicat a la revista Environment International, ha analitzat l’exposició a contaminants del trànsit rodat de 3,5 milions de residents a Catalunya de 18 anys o més que no havien patit un ictus abans de l’inici del treball. Concretament, la investigació ha analitzat l’impacte dels nivells de les partícules de menys de 2,5 micres (PM2,5), del diòxid de nitrogen (NO2) i de les partícules de sutge, en el lloc de residència de cadascuna de les persones estudiades. També s’ha analitzat la quantitat i densitat de zones verdes existents en un radi de 300 metres del seu domicili.

    Els resultats indiquen una relació directa entre l’increment dels nivells de concentració de NO2 a l’atmosfera i el risc de patir un ictus isquèmic. Així, per cada increment de 10 micrograms (µg) per metre cúbic, aquest perill creix un 4%. El mateix passa quan els nivells de PM2,5 s’incrementen 5 µg/m3. I en el cas de les partícules de sutge, el risc creix un 5% per cada increment d’un µg/m3 a l’atmosfera. Unes dades que són iguals per a tota la població, de forma independent d’altres factors socioeconòmics, de l’edat o de l’addicció al tabac.

    “Cal tenir present que, a diferència del que ocorre amb altres contaminants de l’aire, que tenen fonts de procedència diverses, el NO2 és causat principalment pel trànsit rodat. Per tant, si realment volem reduir els múltiples riscos que aquest contaminant suposa per la salut de les persones hem d’aplicar mesures valentes que redueixin l’ús del cotxe”, sosté Cathryn Tonne, investigadora d’ISGlobal. L’estudi demostra la importància dels determinants ambientals en el risc de l’ictus. Tenint en compte que la predicció és que la incidència, mortalitat i discapacitat atribuïda a la malaltia anirà creixent en els pròxims anys, és important conèixer tots els factors de risc que hi estan implicats”, afegeix la Dra. Carla Avellaneda, investigadora del Grup de recerca Neurovascular de l’IMIM-Hospital del Mar i una de les autores principals del treball.

    Estudis anteriors del mateix grup ja havien aportat evidències sobre la relació de factors com els nivells de sutge o de soroll en el risc de patir un ictus o la severitat. Tots aquests factors actuen com a disparadors de l’ictus. Per contra, tenir abundància de zones verdes en el mateix radi del domicili té un impacte directe en la disminució del risc de patir un ictus. En concret, de fins al 16%. En aquest sentit, “la gent que viu envoltada d’un major grau de verdor al seu lloc de residència, té protecció enfront de l’aparició de l’ictus”, apunta la Dra. Avellaneda. En general, es considera que l’exposició a espais verds té efectes beneficiosos a través de diferents mecanismes, com la reducció de l’estrès, l’increment de l’activitat física i dels contactes socials i, fins i tot, l’exposició a un microbioma enriquit.

    Replantejar els límits de contaminants establerts

    Els investigadors apunten que cal fer una reflexió sobre els actuals nivells de contaminació atmosfèrica considerats segurs. En aquests moments, els llindars marcats per la Unió Europea són de 40 µg/m3 en el cas del NO2, que l’Organització Mundial de la Salut redueix a 10 µg/m3, i de 25 µg/m3 en el de les PM2,5, que l’OMS limita a 5 µg/m3. No hi ha nivells establerts per les partícules de sutge. De fet, els nivells registrats durant el període analitzat eren inferiors, de mitjana, als marcats per les autoritats europees.

    “Malgrat que es compleixin els nivells marcats per la Unió Europea, ens trobem amb la paradoxa que encara hi ha risc per a la salut, com el que hem trobat en aquest estudi, on hi ha una relació directa entre l’exposició a contaminants en el nostre entorn i el risc de patir un ictus”, explica la Dra. Rosa Maria Vivanco, autora principal del treball i investigadora de l’AQuAS i de l’IMIM-Hospital del Mar. “El perill encara hi és i s’han de prendre moltes més mesures”, tenint en compte l’increment de població urbana i el seu envelliment, afegeix.

    En aquest sentit, el Dr. Jaume Roquer, cap del Servei de Neurologia de l’Hospital del Mar i coordinador del Grup de recerca Neurovascular de l’IMIM-Hospital del Mar, afirma que l’estudi demostra l’impacte real que els aspectes ambientals tenen sobre la salut de la població de Catalunya. «Davant la constatació de l’efecte de la contaminació atmosfèrica, la manca d’espais verds, el soroll… calen més esforços i estratègies poblacionals per reduir-ne l’impacte. El seu efecte nociu ens perjudica permanentment i de forma global. Hem de lluitar per aconseguir pobles i ciutats més sostenibles en les que viure no impliqui assumir un increment de risc de malaltia”, argumenta.

  • Els infants amb major exposició a la contaminació i menys accés a espais verds tenen un 62% més de risc de patir TDAH

    Els nens i nenes que viuen en zones amb major contaminació atmosfèrica per partícules PM2,5 i amb escassetat d’espais verds podrien tenir fins a un 62% més de risc de desenvolupar TDAH. Aquesta és la principal conclusió d’un treball publicat a Environment International que ha comptat amb dades de 37.000 menors de Vancouver (el Canadà). L’estudi ha estat liderat per Matilda van den Bosch, investigadora de l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), centre impulsat per la Fundació «La Caixa».

    L’objectiu de la investigació era avaluar les possibles associacions entre l’exposició a la vegetació, la contaminació atmosfèrica i el soroll en els primers anys de vida amb la incidència posterior de TDAH, un dels trastorns del neurodesenvolupament més prevalents, que afecta aproximadament entre un 5 i un 10% de la població infantil i adolescent.

    L’estudi va utilitzar dades administratives dels naixements a Vancouver entre 2000 i 2001 i va recuperar dades sobre els casos de TDAH a partir dels registres hospitalaris, les visites mèdiques i les receptes. El percentatge d’espai verd en el barri dels participants es va estimar amb una mètrica a partir de satèl·lit nova i precisa, mentre que els nivells residencials de dos contaminants atmosfèrics -NO2 i PM2,5-, així com els nivells de soroll, es van estimar utilitzant els models d’exposició disponibles. Finalment, es van avaluar les possibles associacions entre les tres exposicions ambientals i el TDAH mitjançant un model estadístic que permetia determinar quocients de risc.

    Més espais verds, menys de risc de TDAH

    L’equip científic va poder identificar 1.217 casos de TDAH , la qual cosa equival a un 4,2% de la població total de l’estudi. L’anàlisi dels espais verds va revelar que els infants que vivien en zones amb un major percentatge de vegetació tenien un menor risc de TDAH. Concretament, els resultats mostren que un augment del 12% en el percentatge de vegetació es va associar amb una reducció del 10% en el risc de TDAH .

    Quant a la contaminació atmosfèrica, es va observar l’associació contrària amb les PM2,5: els participants amb una major exposició a les partícules fines van tenir un major risc de TDAH (cada 2,1 micrograms d’augment en els nivells de PM2,5 es va traduir en un augment de l’11% en el risc de TDAH). No es van trobar associacions per a la resta d’exposicions ambientals avaluades, ni pel NO2 ni pel soroll.

    Els resultats són coherents amb estudis anteriors, que van trobar associacions entre els espais verds i la contaminació atmosfèrica, respectivament, amb el TDAH. No obstant això, la majoria de les recerques realitzades fins ara se centraven en l’avaluació d’exposicions úniques i rares vegades avaluaven els efectes conjunts de múltiples exposicions ambientals.

    «Aquestes associacions són especialment rellevants perquè les exposicions tenen lloc en els primers anys de vida, un període crucial per al desenvolupament del cervell en el qual els nens i nenes són especialment vulnerables. I el que és més important, aquestes exposicions són modificables, cosa que significa que els resultats haurien de tenir-se en compte per a una planificació urbana més saludable», explica l’autora principal de la investigació, Matilda van den Bosch.

  • La contaminació a Mollet és insostenible

    Mollet del Vallés és una de les ciutats amb un índex més alt de contaminació. Així ho corroboren els últims mesuraments i estudis d’entitats solvents. Alguns estudis fins i tot plantegen que som la tercera ciutat de l’estat espanyol quant a índexs de contaminació, la segona de Catalunya i entre les primeres d’Europa, al costat de Barcelona.

    Fa uns mesos que s’ha constituït la nostra plataforma per a lluitar per un Mollet lliure de contaminació i respirable. A part de la contaminació atmosfèrica, lluitem també per l’eliminació de l’amiant en canonades d’aigua i edificis públics i privats, un material molt tòxic i que provoca milers de morts cada any.

    És necessari que l’Ajuntament de Mollet del Vallés prengui mesures eficaces per reduir dràsticament els nivells de contaminació a la nostra ciutat, com pot ser continuar convertint en zona de vianants els carrers i fer «superilles», crear un veritable carril bici segur, potenciant la bicicleta, i crear un sistema de bicicletes compartides. També és necessari ampliar el servei de transport públic i instar a la Generalitat de Catalunya a limitar la velocitat als vehicles a 80 km/h en autovies i autopistes.

    Cal limitar el creixement urbanístic i, per això, diem NO al nou Barri del Calderi i diem NO a la construcció de centenars de pisos al costat de l’Hospital de Mollet del Vallés. NO AQUEST POUM.

    Cal assegurar a la ciutat una circulació de màxim 30 km/h i cal crear aparcaments dissuasius, entre altres mesures necessàries per a aconseguir una ciutat saludable i deixar de ser una de les ciutats amb més mortalitat per contaminació de Catalunya, Espanya i Europa.

    #FEMMOLLETSALUDABLE