Just Deploy It!

Etiqueta: contaminació

  • La contaminació atmosfèrica, el tabac i les característiques de l’entorn construït s’associen amb més risc d’obesitat infantil

    De quina manera influeixen les exposicions ambientals durant l’embaràs i la infància en més risc d’obesitat infantil? L’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), centre impulsat per la Fundació ”la Caixa”, i la Universitat del Sud de Califòrnia han liderat el primer gran estudi que relaciona una multitud de contaminants i factors ambientals ­­–77 exposicions prenatals i 96 postnatals– amb el risc d’obesitat infantil. Els resultats mostren el paper destacat que podrien jugar la contaminació atmosfèrica, el tabac i les característiques de l’entorn construït, com viure en àrees densament poblades, en el desenvolupament d’aquest problema de salut infantil.

    Fins ara, diversos estudis han abordat l’efecte dels contaminants ambientals, l’estil de vida i les característiques de l’entorn urbà en l’obesitat infantil, però s’havia estudiat cada exposició individual per separat. El concepte d’exposoma implica un canvi de perspectiva en la recerca de com els riscos ambientals afecten la salut. En lloc d’analitzar per separat les conseqüències que cada exposició podria tenir en el nostre organisme, es planteja l’estudi conjunt de les diferents exposicions a les que una persona està subjecta des de la concepció fins a la mort. Es tenen en compte molts elements als quals estem exposats a través de la dieta, estil de vida i l’entorn en què es viu.

    La nova recerca, que forma part del Projecte HELIX i s’ha publicat a la revista Environmental Health Perspectives, va partir de les dades de més de 1.300 nens i nenes de 6 a 11 anys de cohorts de naixement de sis països europeus –Espanya, França, Grècia, Lituània, Noruega i el Regne Unit–.

    D’una banda, es van recollir una sèrie de dades relacionades amb el sobrepès i l’obesitat dels nens i nenes: índex de massa corporal (IMC), circumferència de la cintura, gruix dels plecs cutanis i nivells de greix corporal. També es van realitzar anàlisis de sang i d’orina, tant dels nens i les nenes, com de les seves mares durant l’embaràs. D’altra banda, es van estimar un total de 77 exposicions durant l’embaràs i 96 exposicions infantils, incloent contaminants de l’aire, les característiques de l’entorn construït, l’accés a espais verds, el tabaquisme i contaminants químics (contaminants orgànics persistents, metalls, ftalats, fenols i pesticides).

    Martine Vrijheid, investigadora d’ISGlobal que coordina el Projecte HELIX i és la primera autora de l’estudi, destaca que «les taxes d’obesitat infantil estan augmentant a nivells alarmants a tot el món, i pot ser que durant el confinament per la COVID-19 s’hagin incrementat encara més». Els resultats de l’estudi, amb dades anteriors a les mesures preses per frenar la pandèmia, mostren similituds amb les xifres mundials: una prevalença de sobrepès i obesitat general del 29%, amb uns percentatges més alts en les cohorts d’Espanya (43%) i Grècia (37%).
    Les conclusions van mostrar que l’exposició al tabac –al fum matern durant l’embaràs i al passiu durant la infància–­, ​​a la contaminació atmosfèrica (partícules PM2.5 i PM10, i diòxid de nitrogen, NO2, tant a l’interior dels habitatges com a l’exterior) i les característiques de l’entorn construït s’associaven amb un índex de massa corporal més alt en la infància. L’estudi no va trobar que les diferències en el nivell socioeconòmic de les i els participants influïssin en els resultats.

    D’altra banda, les associacions amb contaminants químics van ser menys consistents, amb l’exposició a alguns químics (metalls pesants, coure i cesi) que es van vincular a un IMC més alt, i altres contaminants orgànics persistents com PCB i pesticides DDE que es van relacionar amb un IMC més baix. «Això pot explicar-se pel fet que els químics es van analitzar al mateix temps que es va mesurar l’obesitat en els nens i nenes, i l’estat de l’obesitat pot haver influït en els nivells sanguinis dels químics. Cal un seguiment longitudinal de la cohort per establir millor aquesta relació», argumenta Vrijheid.

    Obesitat i ciutats poc caminables

    «Els nens i nenes que vivien en àrees densament poblades i que anaven a escoles en zones que comptaven amb pocs serveis i instal·lacions tenien més risc de patir obesitat», explica Leda Chatzi, darrera autora de l’estudi i investigadora de la Universitat del Sud de Califòrnia. Aquesta relació entre l’obesitat i les característiques de l’entorn construït «van en la línia d’estudis anteriors i podria ser explicada per les poques oportunitats que tenen els nens i nenes de caminar i desenvolupar activitat física a l’exterior», afegeix.

    «Aquests resultats enforteixen l’evidència existent i mostren que la modificació de les exposicions ambientals a principis de la vida pot limitar el risc d’obesitat i les seves complicacions associades», destaca Martine Vrijheid. «Això té importants implicacions per a la salut pública, ja que ajuda a identificar les exposicions relacionades amb l’obesitat infantil per a la prevenció i intervenció primerenca», explica Vrijheid.

  • Estem o no en emergència climàtica?

    La majoria de les institucions han comprès almenys de paraula, que el canvi climàtic és una qüestió greu, que la societat està cada vegada més sensibilitzada enfront del problema i que cal fer alguna cosa o fer veure que es fa alguna cosa. Però com sempre o gairebé sempre entre les paraules i els fets hi ha un tros, a vegades massa llarg.

    La Comissió Europea acaba de presentar un projecte de llei per a prescindir dels combustibles fòssils el 2050, com a part del seu Pacte Verd Europeu. Es pretén el 2050 aconseguir el que es denomina la «neutralitat climàtica», és a dir que el volum d’emissió de gasos d’efecte d’hivernacle (GEI) (després d’una gran reducció) sigui compensat per les absorcions (captures per boscos o altres mesures tecnològiques). La mesura ha generat una negativa reacció per part de les organitzacions ecologistes, perquè la consideren poc ambiciosa. 2050 és una meta massa tard (es requereix actuar dràsticament des de ja), no es fixen objectius clars intermedis per a 2030, i les tecnologies per a absorbir CO₂, no estan desenvolupades i no hi ha garanties que es desenvolupin. Països com França, Itàlia i Espanya han sol·licitat un calendari més estricte.

    D’altra banda AENA, un organisme públic dependent del govern espanyol, que presumeix d’estar per la batalla pel clima, ha presentat una proposta d’ampliació de l’aeroport del Prat, amb la creació d’una nova pista destruint una part de l’entorn natural del Delta del Llobregat i el seu parc agrari. En l’actualitat és un espai natural que s’hauria de potenciar com a àrea per a una agricultura de proximitat, i en lloc d’això es pretén substituir per una pista de ciment. L’alcaldessa de Barcelona, reconeixent la importància dels vols com a font important d’emissió de GEI, havia proposat justament substituir vols de curt i mitjà recorregut (com el pont aeri a Madrid) per l’ús del tren AENA en lloc d’assumir la necessitat de reordenar els vols, per a contribuir a la mitigació del canvi climàtic, proposa una nova pista a costa de la destrucció d’un dels espais ecològics més importants de l’àrea metropolitana de Barcelona.

    El 10 de febrer passat la Vicepresidència de Transició Ecològica del Govern Espanyol va presentar l’avantprojecte de Llei de Canvi Climàtic i Transició Energètica, que haurà d’aprovar el parlament. El contingut ha estat definit com a poc ambiciós per diverses organitzacions ecologistes. No inclou una data de tancament per a centrals tèrmiques de carbó. Estableix que per a 2030, el sistema elèctric hauria de ser el 70% renovable, quan es reclama que hauria de ser el 100%. Estableix el final de la matriculació i venda de turismes dièsel i gasolina en 2040. D’aquí 20 anys! Podem esperar tant?

    Un recent estudi internacional publicat a Cardiovascular Research, coordinat per un centre de recerca alemany estima que estem perdent 3 anys de vida per la contaminació ambiental. La contaminació ambiental influeix més a escurçar la vida de les persones que el tabaquisme, les guerres, o les malalties víriques o bacterianes (com la SIDA o la Malària). Podem continuar passivament esperant tants anys a aquesta veritable pandèmia que va causar 8,8 milions de morts prematures l’any 2015? Es requereixen mesures dràstiques immediates que demostrin que estem veritablement en emergència climàtica.

  • Prop de la meitat dels casos d’asma infantil a Barcelona són atribuïbles a la contaminació atmosfèrica

    Fins 1.230 casos d’asma infantil -el 48% del total- a Barcelona es podrien atribuir a la contaminació atmosfèrica cada any. És la principal conclusió d’un nou estudi de l’Institut de Salut Global de Barcelona, centre impulsat per «la Caixa», que a més conclou que els casos d’asma infantil relacionats amb la contaminació de l’aire a la ciutat podrien afectar més els nens i nenes menys desfavorits socialment.

    L’asma és la malaltia crònica més comuna a la infància i s’ha associat amb més morbiditat i mortalitat. Una recerca recent d’ISGlobal, realitzada amb la metodologia d’Avaluació d’Impacte en la Salut (HIA, per les sigles en anglès), apuntava que el 33% dels casos nous d’asma infantil a Europa eren atribuïbles a la contaminació atmosfèrica.

    Amb aquest mateix enfocament quantitatiu, el nou estudi s’ha centrat en estimar el nombre de casos d’asma infantil a la ciutat de Barcelona atribuïbles a tres contaminants atmosfèrics principals: diòxid de nitrogen (NO2), partícules fines (PM2,5) i carboni negre (BC). El treball, publicat a Environmental Research, va partir de dades del cens de població de la ciutat i va obtenir les taxes d’incidència d’asma en nens i nenes -entre 1 i 18 anys- de la base de dades de l’estudi de la Càrrega Global de Malalties (Global Burden of Disease). L’exposició als diferents contaminants es va calcular utilitzant un model estadístic harmonitzat (regressió d’ús del sòl o LUR).

    Per estimar la càrrega de malaltia de l’asma infantil, l’equip científic va plantejar dos escenaris diferents: el primer es basava en els nivells màxims anuals de contaminació atmosfèrica contemplats en les recomanacions de l’Organització Mundial de la Salut (OMS). El segon prenia com a referència els nivells més baixos de contaminació de l’aire detectats en una revisió de 41 estudis científics anteriors.

    En el primer escenari, si es complissin les recomanacions anuals de l’OMS, Barcelona podria evitar fins 454 casos d’asma atribuïbles a NO2 (el 18% del total de casos) i 478 en el cas de PM2,5 (el 19%). En el segon escenari, amb els nivells més baixos de contaminació de l’aire, es podrien evitar 1.230 casos atribuïbles a NO2 (48% del total de casos d’asma), 992 en el cas de PM2,5 (el 39%) i 789 ( el 31%) en el cas del carboni negre.

    David Rojas, investigador d’ISGlobal i de la Universitat Estatal de Colorado i coordinador de la publicació, destaca que «es tracta de la primera avaluació quantitativa d’impacte en la salut, que inclou múltiples contaminants (NO2, PM2,5 i BC) i el desenvolupament de l’asma infantil, amb una perspectiva d’equitat en salut ambiental a Barcelona».

    L’estudi també es va proposar descriure la distribució de l’impacte de la contaminació atmosfèrica en el desenvolupament d’asma infantil segons el nivell socioeconòmic de les famílies. A partir de l’índex de privació Medea, es va classificar la població de Barcelona amb diversos indicadors educatius i laborals. En general, es va identificar diferències entre els grups socioeconòmics per a tots els contaminants estudiats. David Rojas explica que «l’anàlisi va mostrar més exposició a la contaminació atmosfèrica i casos d’asma infantil entre els grups menys desfavorits de la ciutat». «A Barcelona, a diferència d’altres ciutats, la població amb més poder adquisitiu tendeix a viure on hi ha més trànsit i contaminació de l’aire», afegeix.

    «El transport per carretera és una de les principals fonts de contaminació de l’aire», comenta Mark Nieuwenhuijsen, director de la Iniciativa de Planificació Urbana, Medi Ambient i Salut d’ISGlobal i un dels autors de l’estudi. «Barcelona necessita urgentment d’intervencions per reduir el volum de trànsit de vehicles motoritzats, que té un impacte negatiu en la salut dels nens i nenes que viuen a la ciutat”. «La reducció del trànsit no només disminuiria la contaminació atmosfèrica, sinó que també reduiria el soroll i els efectes de les illes de calor, i augmentaria els nivells d’activitat física, amb els beneficis que tot això comporta per a la salut», afegeix.

  • Els empleats d’AVIS al World Trade Center faran aturades per denunciar la concentració de CO2 amb la qual han de treballar

    Els treballadors de les oficines centrals per a Europa de la multinacional de lloguer d’automòbils AVIS han decidit convocat dues vagues parcials per instar l’empresa i també la direcció de l’edifici on hi ha la seu de la companyia a Barcelona, el World Trade Center, a causa de l’alt nivell de diòxid de carboni, CO2 que hi ha a l’interior de les instal·lacions, segons han informat fonts del sindicat CGT i del comitè d’empresa de la companyia.

    El comitè d’empresa, format per CGT, CCOO i UGT, ha convocat vagues parcials dilluns i divendres de les dues setmanes de nadal començant pel 23 de desembre, de 10 a 11 del matí, i / o de 17 a 18 de la tarda. Es vol, a més, exterioritzar la situació amb concentracions a l’exterior del singular edifici barceloní.

    El portaveu sindical explica que “a les oficines hi treballem, només per AVIS, unes 500 persones en els moments punta, i un mínim de 350 persones habitualment”. Segons conten els sindicalistes, l’edifici es va construir amb unes determinades capacitats d’hostatjar treballadors i entre les seves característiques hi ha que les finestres no es poden obrir, cosa que fa que la seva ventilació s’hagi de fer mecànicament. Però amb els anys, la capacitat s’ha superat hostatjar treballadors amb escreix a causa de la insuficiència del sistema d’evacuació d’aire de l’edifici contribueixen al que ara viuen com un risc per a la salut.

    Les fonts consultades expliquen que a AVIS és normal que treballadors hagin de marxar durant la jornada pel fet que “la situació a la feina és de gran angoixa, perquè senten que s’ofeguen”, afirmen els informants. Aquesta situació ha afectat de manera important la plantilla, de manera que han demanat, a través del comitè seguretat i salut al treball que es mesurin les concentracions de CO2 a l’edifici. En aquest sentit els resultats són que en totes les plantes ocupades per les oficines d’AVIS se superen les recomanacions tècniques sobre la concentració de CO2.

    Ofec causat per l’amuntegament

    Un dels aspectes que segons els sindicalistes d’AVIS contribueix a la sensació d’ofec que pateixen els treballadors és l’amuntegament amb el qual treballen. A la cinquena planta hi treballen 300 persones, a la tercera planta hi hauria un centenar de persones i a la quarta unes 50 persones.

    Des de la representació dels treballadors s’ha instat la realització d’inspeccions de treball perquè certifiquin la situació i ajudin a millorar la qualitat de vida els treballadors. “Hem demanat tres vegades la presència de la inspecció i no han vingut mai” expliquen. En el comitè de salut laboral tenen la sensació que davant del problema tant AVIS com el Wold Trade Center, es passen la pilota i no solucionen la situació.

    Emmalaltir treballant i ser acomiadats per posar-se malalts

    Segons expliquen la situació que causa el malestar dels treballadors d’AVIS també es dóna en altres empreses que tenen les oficines en l’edifici del World Trade Center. Un cas en aquest sentit serien les instal·lacions de Google a Barcelona i també la societat Teleperformance, tot i que els seus treballadors no han plantejat encara cap mobilització.

    El malestar de la plantilla d’AVIS té una derivada que fa que els treballadors tinguin la indignació a flor de pell. Segons el comitè d’empresa, la direcció està acomiadant treballadors per estar malalts. Ho fa emparant-se en l’article 52d de l’Estatut dels Treballadors que, segons una recent sentència, permet acomiadar operaris d’una empresa un cop han superat un nombre determinat de dies de baixa, encara que aquesta baixa laboral estigui mèdicament motivada. Doncs, bé, “mentre ens estan fent fora perquè ens posem malalts, resulta que l’empresa no fa res per millorar la salut i les condicions de treball a les oficines. És un peix que es menja la cua i en tots els casos els que en resultem perjudicats som els treballadors”, afirmen.

  • La salut infantil, en risc pel canvi climàtic

    La salut de les nenes i nens que neixin avui es veurà “profundament afectada” pel canvi climàtic, segons un nou estudi de la revista mèdica The Lancet. La infància d’avui haurà d’enfrontar, al llarg d’una vida que en molts casos arribarà al segle XXII, a una meteorologia extrema, inseguretat alimentària i hídrica i malalties infeccioses, entre altres conseqüències.

    L’informe qualifica el desafiament per al benestar i la salut humana com “sense precedents”, i demana una “intervenció accelerada” per evitar conseqüències negatives per a la salut no només dels nens i nenes, i sinó de persones de totes les edats.

    La prestigiosa publicació britànica afirma que contenir l’escalfament global “bastant per sota” de 2ºC (l’objectiu vinculant de l’Acord de París), transformaria per bé la salut de les persones nascudes avui. “Posar la salut en el centre de la transició que ve aportaria enormes beneficis tant per al públic com per a l’economia, amb un aire més net, ciutats més segures i dietes més saludables”, estableix el document.

    Per evitar les conseqüències més negatives de l’escalfament global sobre la salut, The Lancet recomana “nous enfocaments” en l’elaboració de polítiques, la investigació i l’activitat empresarial: “Assegurar que la salut d’una persona nascuda avui no es vegi definida pel canvi en el clima requerirà el treball dels 7.500 milions de persones que estem vives en aquest moment”.

    L’estudi ha monitoritzat 41 indicadors dividits en cinc àrees: impactes, exposició i vulnerabilitat al canvi climàtic; adaptació, planejament i resiliència de la salut; accions de mitigació i els seus beneficis per a la salut; finances i economia; i compromís públic i polític. Els resultats recullen el consens entre les investigacions de 35 institucions acadèmiques i agències de l’ONU de tots els continents.

    El document considera tan sols dos escenaris futurs: un que aconsegueixi que l’escalfament global es vegi contingut “bastant per sota” dels 2ºC, i un altre que continuï la tendència actual de creixement de les emissions. Les decisions que es prenguin en un sentit o altre tindran un efecte profund en les realitats a les quals hauran d’enfrontar-se els humans d’aquest segle i els propers.

    Nens, dones i grans

    Segons l’informe, els nens i les nenes de tot el món estan entre les persones a les què més afecta la crisi climàtica. Entre les majors amenaces estan la inseguretat alimentària, les malalties diarreiques i el dengue. La transmissió d’aquesta última malaltia és precisament una de les més preocupants, ja que en les últimes dues dècades s’han registrat nou dels deu anys en què el clima ha estat més propici per el seu contagi.

    Durant l’edat adulta, els majors riscos per a moltes comunitats es deriven de la incidència d’esdeveniments meteorològics extrems. Aquests són cada vegada més intensos i freqüents a conseqüència de l’escalfament global. Entre 2001 i 2014, el 77% dels països ha patit un augment en el nombre de persones que es troben exposades a aquests danys. L’informe confirma que les dones són més vulnerables per les estructures socials i culturals patriarcals que imperen en la majoria societats. A més, com més pobre és la comunitat estudiada, més afecten els extrems del clima.

    Finalment, l’informe també esmenta la vulnerabilitat més gran de les persones majors de 65 anys. Aquesta secció de la població està especialment en risc durant les onades de calor.

    Les conclusions de l’informe Lancet Countdown 2019

    Impactes, exposició i vulnerabilitats davant el canvi climàtic

    L’any 2018, les persones més grans de 65 anys exposades a onades de calor van augmentar en 220 milions d’individus, la major pujada mai registrada.

    Les poblacions de 152 dels 196 països del món estan més exposades a incendis forestals que a principis de segle.

    La capacitat vectorial per a la transmissió del dengue va ser la segona més alta de la història en 2017. Dels deu anys amb més capacitat de transmissió, nou han tingut lloc des de l’any 2000.

    La temporada de creixement de collites s’ha reduït en un 2,9% per al blat de moro, un 3,8% per al blat i un 3,1% per a la soja entre 1998 i 2017.

    Adaptació, planificació i resiliència en la salut

    El 54% de les ciutats globals esperen que el canvi climàtic amenaci seriosament la seva infraestructura de salut pública.

    En 2018, la inversió en adaptació de la sanitat global es va incrementar en un 11,2%, aconseguint el 5% de la inversió total en adaptació al canvi climàtic.

    Accions de mitigació i beneficis per a la salut

    La intensitat de carboni de sistema d’energia global no ha millorat des de 1990.

    Almenys 3.000 milions de persones viuen sense accés a tecnologies i combustibles de cuina nets, i l’ús de tecnologies segures i saludables es manté en el 7,5% de les llars en països empobrits.

    La carn vermella procedent de remugants va suposar l’emissió de tres gigues tones de CO2 equivalent el 2016, el 93% de totes les emissions procedents de la ramaderia. Les dietes riques en vegetals podrien millorar la salut i ajudar a reduir les emissions de gasos d’efecte hivernacle.

    Les emissions del sector sanitari van suposar el 4,6% de les emissions globals en 2016.

    Economia i finances

    En 2018, 831 esdeveniments meteorològics extrems van resultar en 166.000 milions de dòlars en pèrdues econòmiques. Als països amb menors ingressos moltes més pèrdues, no calculables, no comptaven amb assegurances.

    En 2018, les inversions en fonts d’energia lliures de carboni van representar 20% de les totals en el sistema energètic global. Per 2030, aquestes inversions han de representar el menys el 65% del total anual.

    L’any passat, al voltant de 135 bilions de dòlars es van comprometre a la desinversió.

    Els subsidis als combustibles fòssils o el seu consum es va incrementar fins a 427.000 milions el 2018, més d’un terç més que el 2017 i fins a un 50% més que el 2016.

    Compromís públic i polític 

    Les persones individuals solen buscar informació sobre la salut o el canvi climàtic, no dels dos. Quan algú busca informació sobre la relació entre aquests dos temes, la recerca sol iniciar per un interès en la salut.

    Els líders nacionals cada vegada criden més l’atenció sobre la salut i el canvi climàtic en el debat de les Nacions Unides. Aquesta tendència està liderada pels estats insulars petits en desenvolupament, que van representar el 36% dels països que van fer referència a aquests temes en 2018.

    Aquest és un article de la Revista XQ

  • L’exposició prenatal a la contaminació atmosfèrica s’associa a canvis en el cervell infantil relacionats amb trastorns de comportament

    Al llarg de les últimes dècades, diverses recerques científiques han estudiat l’impacte de la contaminació atmosfèrica sobre les capacitats cognitives infantils. Tot i això, els estudis sobre els canvis que podria provocar en el cervell en creixement encara son escassos. Ara, una recerca liderada per l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), centre impulsat per ”la Caixa”, revela un vincle entre la contaminació atmosfèrica i modificacions en el cos callós, una zona del cervell l’alteració del qual es relaciona amb trastorns del neurodesenvolupament com el de Dèficit d’Atenció i Hiperactivitat (TDAH) i el de l’Espectre Autista (TEA). L’estudi s’ha publicat en el marc del projecte BREATHE, les troballes prèvies del qual ja apuntaven a l’existència d’efectes perjudicials de la contaminació de l’aire sobre les funcions cognitives de nens i nenes en edat escolar i també a canvis funcionals en aquest òrgan.

    En aquesta ocasió, les i els investigadors van examinar la relació entre l’exposició prenatal a les partícules fines (PM2,5), presents en aires urbans, i la grandària del cos callós en la infància. Per a això, van comptar amb la participació de 186 nens pertanyents a quaranta escoles de Barcelona. La quantitat de partícules PM2,5 a la qual s’exposava cada mare durant l’embaràs i el seu fill o filla es va calcular gràcies a dades del projecte ESCAPE (European Study of Cohorts for Air Pollution Effects) i a l’historial de residència de cada nen o nena. D’altra banda, la informació sobre l’anatomia cerebral de les i els nens es va obtenir a través de ressonàncies magnètiques i les dades sobre el seu comportament es van extreure de qüestionaris emplenats per mares i pares, així com per professorat. Tal com explica la primera autora de l’article, publicat a Environmental Research, Marion Mortamais, es van centrar en l’exposició durant l’embaràs perquè “es tracta de l’època en la qual les estructures cerebrals s’estan formant, i els danys provocats per l’exposició a alts nivells de contaminació podrien ser permanents”. Segons Jesús Pujol, director de recerca de la Unitat de Ressonància Magnètica de l’Hospital del Mar, investigador de l’Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques (IMIM) i responsable de realitzar les ressonàncies magnètiques, “conèixer els danys cerebrals causats durant l’etapa prenatal podria ser molt útil a l’hora de predir i tractar problemes conductuals que normalment es diagnostiquen més
    tard, en la infància”.

    D’acord amb els resultats de l’estudi, l’exposició prenatal a les partícules fines, especialment durant l’últim trimestre de l’embaràs, pot induir canvis estructurals en el cos callós observables en nens de 8 i 12 anys. Concretament, un augment de 7 μg/m3 en els nivells d’aquestes partícules es va associar amb una reducció de gairebé el 5% del volum mitjà del cos callós.

    “Els nostres resultats són preocupants per diverses raons”, comenta Jordi Sunyer, líder de la recerca i cap del programa d’Infància i Medi ambient de ISGlobal. “En primer lloc, perquè provenen de casos d’exposició prenatal crònica a nivells de PM2,5 que no excedeixen el valor límit establert per la Unió Europea (25 μg/m3). En segon lloc perquè, tot i que no es tracta d’una alteració específica d’aquests trastorns, la reducció del volum del cos callós és una característica comuna del TDAH i del TEA. Finalment”, afegeix l’investigador, “els nens i nenes amb el volum del cos callós reduït en un 5% van mostrar uns nivells d’hiperactivitat més alts”.

  • Alba Vergés: «La lluita contra la contaminació atmosfèrica és clau per a la salut i ha de ser compartida»

    Durant la jornada Canvi d’aires: El repte de la qualitat de l’aire a la Barcelona metropolitana, celebrada ahir a Barcelona i celebrada al Col·legi d’Enginyers de Camins, Canals i Ports de Catalunya per analitzar els problemes problemes que genera la contaminació des de diferents perspectives, la consellera de Salut, Alba Vergés, va emfatitzar que la contaminació atmosfèrica és el principal risc ambiental per a la salut, i contra ella cal una “lluita compartida, sumant esforços i comptant amb els experts dels col·legis i associacions professionals, els científics i la societat civil”.

    La titular de Salut va iniciar la seva intervenció destacant que promoure la salut no només és curar persones malaltes sinó també incentivar estils de vida saludable i viure també en entorns que ho siguin. Vergés va parlar sobre que el Departament de Salut està impulsant una recerca que permeti avaluar l’afectació de la contaminació a l’aire metropolitana de Barcelona i de Catalunya per a la salut de la població, especialment dels més vulnerables com els infants, i així poder implementar polítiques que millorin la salut de la població.

    La consellera també va afegir que, al maig, el Govern català va ser un dels primers al món a declarar l’emergència climàtica en el marc de totes les mobilitzacions liderades fins ara. També, que al setembre passat s’aprovés el pla nacional per a la implementació de l’agenda 2030 per assolir el 17 objectius de desenvolupament sostenible (ODS) entre els quals hi ha el promoure una energia neta i assequible, fer ciutats més sostenibles i emprendre accions contra el canvi climàtic.

    “Tot plegat és cabdal, perquè fixa el compromís del nostre país amb la comunitat internacional i la lluita contra el canvi climàtic en un context polític global molt complicat”, va dir Vergés abans de cloure la jornada explicant la darrera mesura emmarcada en aquesta lluita: la posada en circulació d’una primera remesa de la nova flota de 344 vehicles 100% sostenibles de l’Institut Català de la Salut (ICS). “Tenint en compte l’evidència científica sobre l’afectació de la contaminació de l’aire sobre la salut de les persones, es fa necessari seguir treballant per disminuir aquesta contaminació. Si la disminuïm, millorarem la salut”, va concloure.

    Els principals contaminants

    Els principals contaminants a la conurbació de Barcelona són les partícules en suspensió (PM) i els diòxids de nitrogen (NO2), i depenent de la seva concentració en l’aire i els factors de risc d’exposició de les persones, poden tenir efectes perjudicials per a la salut a curt i/o a llarg termini.

    Per exemple, les PM provoquen un augment d’afeccions respiratòries i cardiovasculars i la seva exposició disminueix l’esperança de vida 1 any de mitjana a la regió europea de l’OMS. Per la seva banda, l’exposició a llarg termini a l’NO2 es relaciona amb un increment dels símptomes de bronquitis en infants asmàtics. De fet, els nadons i els nens en edat preescolar són, juntament amb les persones amb malalties cardíaques o de l’aparell respiratori i les dones embarassades, el grup de persones més vulnerable als efectes dels contaminants atmosfèrics.

    L’Agència de Salut Pública de Catalunya va establir, amb la col·laboració d’ISGlobal, unes recomanacions per reduir l’exposició a la contaminació de l’aire. Així, pel que fa a l’activitat física a l’aire lliure es recomana fer-la en les hores del dia amb menys contaminació i evitant les vies amb més trànsit rodat, mentre que a les llars es recomana ventilar l’habitatge en les hores amb menys trànsit al carrer.

    Aquests consells es completen amb altres precaucions addicionals a adoptar si se superen uns determinats nivells de contaminació. Per exemple, si se supera el valor límit diari de 50 µg/m3 de PM o el valor límit horari de 200 µg/m3 d’NO2 es recomana que la població vulnerable redueixi l’exercici físic intens, especialment a l’exterior.

  • Tres gràfics per entendre la crisi climàtica a Catalunya

    El clima del planeta ha variat moltes vegades des que es va formar. En l’actualitat, però, ens trobem en un canvi de clima que, per primera vegada, no ha estat provocat per fenòmens naturals sinó per activitats humanes. La indústria, el transport, l’agricultura o el tractament de residus han immers el planeta en una crisi climàtica.
    La causa principal d’aquesta crisi és l’augment de gasos d’efecte hivernacle (GEH) a l’atmosfera, produïts per la crema d’una gran quantitat de combustibles fòssils. El gas que predomina entre els GEH és el diòxid de carboni (CO2), la concentració del qual no para de créixer a l’atmosfera terrestre.

    De fet, el 2017 va ser l’any amb una concentració de CO2 a escala mundial des de fa com a mínim 800.000 anys, segons dades de la American Meteorological Society. I cada cop augmenta més ràpidament. Fent comparacions més recents, el C02 mundial gairebé s’ha quadruplicat des dels anys 60.

    Tot i que els gasos d’efecte hivernacle no entenen de fronteres, ja que es mouen per l’atmosfera, sí que es poden identificar els països que els emeten. A Catalunya hi ha hagut una tendència irregular però creixent d’emissions de CO2, que només es va reduir dràsticament durant la crisi econòmica, a causa del descens de la producció i no pas a una política de reducció.

    El 2005, les emissions eren un 50% més elevades que el 1990. El 2013 van estar en el seu punt més baix a causa de la crisi i tot i això eren un 9% més que al principi dels anys 90. El 2017, però, les emissions de CO2 a Catalunya ja s’havien tornat a enfilar.

    En el futur, afirmaven al Tercer Informe del Canvi Climàtic a Catalunya, hi ha dues opcions: «si la ‘gran recessió’ actual no provoca cap canvi de plantejament en el model socioeconòmic i energètic, hi haurà un nou augment de les emissions. Per contra, si s’aconsegueix un canvi socioeconòmic i energètic profund, hauria de permetre un canvi a la baixa de les emissions».

    Cada cop fa més calor

    El 2018 va ser el quart any més càlid a escala mundial des que hi ha registres. Es va notar sobretot a l’Àrtic, el nord d’Àfrica, l’Orient Mitjà, el sud d’Àsia i gran part d’Europa. De fet, va ser l’any més càlid a països com França, Alemanya o Suïssa. I és que actualment l’escalfament provocat per l’activitat humana ja ha fet augmentar 1ºC la temperatura global respecte l’època preindustrial i segueix augmentant uns 0,2ºC cada dècada.

    Que pugin les temperatures és una conseqüència directa de l’augment d’emissions de gasos d’efecte hivernacle a l’atmosfera i afecta la vida de les persones i de tots els éssers vius. El Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC), però, ha avisat en un estudi [https://www.ipcc.ch/sr15/] que es poden reduir les emissions de carboni en 12 anys i així frenar l’escalfament global previst. «Limitar l’escalfament a +1,5ºC és possible científicament, però és necessari fer canvis sense precedents», deien a la presentació de l’informe de l’IPCC.

    A Catalunya, el 2018 va ser el setè any més càlid des de 1950, segons les dades del Servei Meteorològic de Catalunya (SMC). La temperatura és ara 1,6ºC més elevada que a mitjan segle XX i augmenta uns 0,25ºC per dècada, més que la mitjana global. Aquests increments de temperatura es noten sobretot a l’estiu, època que és actualment fins a 2,5ºC més calorosa que fa 70 anys.

    Per veure més clarament l’escalfament a Catalunya, hem visualitzat en el gràfic següent l’evolució de la temperatura respecte d’un període de referència (1981-2010). En els anys en què la temperatura mitjana va ser més baixa que la mitjana, la banda vertical és blava. Si, contràriament, la temperatura va ser més elevada, l’any està pintat de vermell. Com més diferència hi ha entre la mitjana anual i la mitjana general, més fosc és el color.

    La idea de presentar la variació de les temperatures amb bandes de colors blaus i vermells, com en el gràfic anterior, la va tenir el científic Ed Hawkins i es va fer viral aquest estiu amb l’etiqueta de Twitter #ShowYourStripes. Podeu veure com ha augmentat la temperatura a diferents regions i països de tot el món al web showyourstripes.info

    Puja el nivell del mar

    Com a mínim des de principis del segle XX, el nivell del mar ha estat pujant. Des del 1900 fins al 2016, els oceans havien crescut entre 16 i 21 cm, segons dades del U.S. Global Change Research Program (USGCRP). En les darreres dècades la pujada ha estat encara més forta. Segons dades dels satèl·lits de la NASA, el mar va augmentar 7,5 cm entre 1993 i 2017.

    El causant principal d’aquesta pujada és l’escalfament global provocat per l’acció humana, que fa que, d’una banda, es desglaci el gel dels pols i, d’altra, l’aigua s’expandeixi a mesura que s’escalfa. L’augment del nivell del mar, però, no és uniforme a tot el planeta. Per exemple, a l’Estartit (Baix Empordà) el nivell del mar s’eleva – de mitjana – 3,3 cm cada dècada i cada cop ho fa més de pressa, segons càlculs del SMC.

    A finals de segle, s’estima que el nivell de mar pujarà un metre, cosa que faria desaparèixer la majoria de platges catalanes. El Delta de l’Ebre, per exemple, quedaria completament submergit, com es pot veure la imatge següent. A cada nou informe sobre el clima, però, les previsions augmenten i molts veuen possible que el mar pugi més d’un metre.

    Podeu veure com quedaria el territori si puja el nivell del mar des d’1 a 7 metres al mapa interactiu d’inundacions Flood Map.

  • Ciència ciutadana: implicar el veïnat per incidir en les polítiques públiques

    Fa dos anys, els investigadors que estaven darrere del projecte Making Sense van decidir estudiar els nivells de soroll a la plaça del Sol del barri de Gràcia de Barcelona. Aquest estudi, però, no el van fer sols. Els veïns de la plaça, molt afectats per la congregació dia i nit de joves que sovint fan botellón, es van sumar de seguida a la iniciativa.

    L’experiment va consistir a instal·lar 25 sonòmetres als balcons dels veïns que monitoraven la contaminació acústica i, d’aquesta manera, crear un banc de dades amb el qual poder exigir solucions a l’Ajuntament. Però les dades que anaven recollint seguien un patró que no aconseguien entendre: el soroll es movia per la plaça cada dia de la mateixa manera.

    “És el moviment del sol! La gent que seu a la plaça sempre busca l’ombra dels edificis”, va dir als investigadors un nen de dotze anys que vivia a la plaça. “Aquesta dada qualitativa va ser clau per entendre la desviació de les dades”, explica Mara Ballestrini, la investigadora responsable d’aquest projecte. I és que, en tractar-se d’un projecte de ciència ciutadana, els veïns estaven implicats de ple en el projecte i hi podien fer aportacions.

    Mara Ballestrini és doctora en Human Computer Interaction i està especialitzada en el desenvolupament de projectes de ciència ciutadana. En aquests tipus de projectes, és la gent qui s’implica en diverses fases de les investigacions científiques i recull les dades rellevants per a produir coneixement i millorar les polítiques públiques.

    Encara que ens pugui sorprendre, aquesta metodologia no és nova. Ja durant el segle passat, hi havia aficionats a l’observació d’ocells a Anglaterra i als Estats Units que feien recomptes d’aus per a associacions científiques. De totes maneres, és cert que en els últims anys el moviment de la ciència ciutadana ha anat creixent “perquè ara la ciutadania té més a l’abast dispositius de recollida – com els telèfons intel·ligents – i xarxes de coordinació – com Wikipedia o Dropbox – que faciliten la participació”, explica la Mara.

    I no és només la tecnologia el que ha fet créixer aquest tipus d’investigacions. “Hi ha una tendència cap a la democratització i l’obertura dels processos de coneixement, perquè cada vegada la gent està més informada”, diu Ballestrini. És a dir, s’han unit “la voluntat i la possibilitat tecnològica de fer-ho”, afegeix.

    Les investigacions que impliquen a la ciutadania no només són més justes, també poden ser més robustes. La investigadora argumenta que, tot i que alguns científics tradicionals defensen el contrari, “l’error de regressió és menor en ciència ciutadana”, el que significa que poden arribar a ser més fiables. “L’aportació que dóna la gent pot generar resultats significatius, perquè ells tenen informació sobre el seu entorn i les seves pròpies decisions que complementa el coneixement científic”, diu Mara.

    Un pas més: la ciutadania tria la investigació

    Ara Mara Ballestrini està immersa en un nou projecte de ciència ciutadana de la mà d’Ideas 4 Change, l’organització que dirigeix, i ISGlobal. Mentre normalment són els investigadors els qui decideixen la línia d’investigació i la hipòtesi, en el projecte Cities Health volen que la ciutadania dirigeixi la investigació.

    Per això, han preparat un qüestionari on la gent pot exposar les seves principals preocupacions sobre el tema de la contaminació i la salut. Aquesta enquesta, que romandrà oberta fins a mitjans de setembre, va rebre 250 respostes en tan sols els dos primers dies. “Te n’adones la voluntat de la gent de participar”, diu Mara amb orgull.

    A partir d’això, després de l’estiu realitzaran una sessió oberta on es convertiran les preocupacions ciutadanes en preguntes d’investigació viables. Després, vindrà el moment de co-crear amb ciutadans no científics l’experiment i posteriorment, desenvolupar-lo conjuntament. Alhora, es realitzaran projectes similars a Lucca (Itàlia), Kaunas (Lituània), Ljubljana (Eslovènia) i Zutphen (Països Baixos).

    Els ciutadans no han de ser només la mà d’obra

    En molts projectes de ciència ciutadana, tot i això, el paper de la ciutadania es redueix a ser els encarregats de recollir les dades i de fer tasques instrumentals d’anàlisi. “Això comença a ser molt criticat”, diu Ballestrini. “Segueix sent important, però el que veig és que la gent ha d’aportar en totes les parts del procés científic perquè la ciència realment analitzi el que a la gent li importa i l’afecta”, afegeix.

    Els ciutadans poden arribar a implicar-se més si reben de la investigació, i no només donen. En aquest sentit, “si el ciutadà participa, que sigui una investigació que li resulti rellevant”, diu Mara. Aquesta participació també li aporta coneixement científic i l’ajuda a desmitificar la ciència.

    A més, els resultats científics poden arribar a incidir i produir canvis en les polítiques públiques si arriben a la ciutadania, aquesta és capaç de comprendre-ho i es mobilitza, perquè “no és el mateix un moviment ciutadà amb queixes que amb dades”, diu Ballestrini.

    Més projectes de ciència ciutadana a Barcelona

    Més enllà del Cities Health, que just es comença a desenvolupar aquest estiu, hi ha a Barcelona múltiples projectes científics que impliquen la ciutadania per estudiar i combatre la contaminació.

    Un d’ells és LiquenCity, un projecte que va voler descobrir la diversitat de líquens que viuen als arbres de la ciutat per relacionar-ho amb la contaminació de l’aire. Durant aquest any, més de 800 persones – entre alumnes i ciutadania en general – van buscar i van identificar líquens per a la investigació, al mateix temps que aprenien sobre la qualitat d’aquests éssers com a bioindicadors. Aquest projecte del centre de recerca CREAF està ara en fase d’anàlisi i de generació de mapes de nivells de contaminació.

    També el Centre de Recerca per a l’Educació Científica i Matemàtica (CRECiM) està desenvolupant projectes d’aquest tipus de la mà d’alumnes de primària i secundària. Un d’ells es diu ATENCI!Ó i vol analitzar si la contaminació atmosfèrica en els entorns dels instituts pot afectar l’atenció dels alumnes.

    Com que sembla que els projectes de ciència ciutadana estan en auge, una bona manera de trobar-los, més enllà de les xarxes socials, és el web de voluntariats ambientals, que té una categoria específica de ciència ciutadana.

  • Així afecta la contaminació a la formació dels òrgans en l’úter

    La contaminació de l’aire és un problema de salut pública mundial. Nombrosos estudis alerten sobre l’exposició a la pol·lució des de les etapes més primerenques de la vida i ho associen fins i tot a efectes negatius sobre les capacitats cognitives. L’impacte s’aprecia ja en l’embaràs.

    Un equip de científics liderat per la Texas A&M University als EUA revela que l’exposició prenatal a les partícules fines (PM2,5) té efectes adversos. La contaminació no només provoca complicacions de l’embaràs, sinó també efectes metabòlics en les cries. L’estudi, publicat a la revista PNAS, s’ha realitzat en rates.

    «L’exposició materna a partícules fines ultrafines que consisteixen en sulfat d’amoni altera la supervivència i el creixement embrionari i fetal i escurça la durada de la gestació en rates embarassades», assenyala a Sinc Renyi Zhang, autor principal del treball i investigador en el departament de Ciència Atmosfèrica de la universitat estatunidenca.

    Fins ara, altres estudis sobre l’exposició de rates prenyades a les partícules fines havien mostrat alteracions en els sistemes metabòlics i immunitaris de les cries, però seguia sense estar clar com la contaminació de l’aire afectaria la formació d’òrgans en l’úter matern.

    Problemes metabòlics en les cries

    L’equip de científics, en el qual participa el mexicà Mario Molina, Premi Nobel de Química en 1995 per les seves recerques sobre química atmosfèrica i la predicció de l’aprimament de la capa d’ozó a causa de l’emissió de gasos industrials, va exposar a rates embarassades a alts nivells d’aerosols de sulfat d’amoni ultrafi i va monitorar el desenvolupament de les cries.

    Els resultats van mostrar efectes adversos en el seu desenvolupament. En escurçar la durada de l’embaràs, la contaminació de l’aire provoca un menor pes corporal en certs òrgans en comparació amb les rates nascudes sense exposició a la pol·lució durant la gestació.

    «L’exposició a partícules fines disminueix els pesos relatius del cervell, cor, intestí, pulmons i melsa de les cries en néixer», indica Zhang.

    En altres casos, els òrgans es van engrandir: «Augmenten els pesos relatius de la melsa i l’estafa (un òrgan glandular limfoide primari) al deslletament», subratlla el científic. L’exposició durant l’embaràs també «causa hipertròfia dels ronyons, altera l’homeòstasi dels lípids i la glucosa, i indueix disfunció endotelial en la descendència», afegeix l’investigador.

    No obstant això, els autors no creuen que l’exposició a les partícules «necessàriament predisposi al sobrepès o l’obesitat en l’edat adulta».

    Encara que aquest treball s’ha realitzat en rates, els investigadors subratllen que el model animal proporciona una guia molt útil per als estudis epidemiològics. «Els experiments d’exposició ben controlats amb models animals ofereixen avantatges importants per als estudis d’exposició a la contaminació de l’aire i prometen el desenvolupament d’intervencions terapèutiques i procediments de tractament», conclou Zhang.

    Els autors ressalten a més la necessitat de tenir en compte aquestes partícules més petites en formular els Estàndards Nacionals de Qualitat de l’Aire ambient (NAAQS, per les seves sigles en anglès) i de seguir estratègies per a reduir l’exposició prenatal a les partícules fines.

    Aquest és un article original de l’Agència SINC.