Just Deploy It!

Etiqueta: contaminació

  • La contaminació de l’aire podria accelerar el desenvolupament de l’Alzheimer

    L’exposició a la contaminació de l’aire estaria relacionada amb nivells més alts de biomarcadors de la malaltia d’Alzheimer, segons un estudi liderat per Investigadors del Barcelonaβeta Brain Research Center (BBRC), centre de recerca de la Fundació Pasqual Maragall, en col·laboració amb ISGlobal. Els resultats de la investigació, que ha comptat amb l’impuls de la Fundació ”la Caixa”, s’han publicat a la revista Environment International.

    “L’estudi aporta evidència que la contaminació atmosfèrica afectaria especialment a aquelles persones que ja presenten indicis biològics de l’inici de la malaltia en forma d’acumulació de proteïna beta amiloide al seu cervell. La pol·lució de l’aire podria contribuir en l’avenç o progressió de la malaltia”, destaca Marta Crous-Bou, una de les autores de l’estudi i científica col·laboradora del BBRC.

    A l’estudi han participat 156 persones adultes sense alteracions cognitives amb una mitjana d’edat de 57 anys i moltes d’elles familiars de malalts d’Alzheimer. Els resultats de la investigació indiquen, en concret, que una major exposició a diòxid de nitrogen i a partícules en suspensió de menys de 2,5 micres (PM2.5) s’associaria amb nivells més alts de deposició de la proteïna beta amiloide al cervell, una de les alteracions biològiques que es produeixen en la malaltia d’Alzheimer.

    Aquestes troballes, segons els investigadors, encaixarien amb hipòtesis que suggereixen que les partícules fines podrien arribar al cervell travessant la barrera hematoencefàlica. A més, la contaminació de l’aire és una de les fonts més rellevants d’inflamació i estrès oxidatiu induïts pel medi ambient, tots dos implicats en processos neurodegeneratius.

    Així doncs, la investigació reforça l’evidència científica emergent que apunta que la contaminació de l’aire seria un factor de risc pel desenvolupament de l’Alzheimer. “És important destacar que es tracta d’un factor modificable al qual una gran part de la població està exposada. Encara que els riscs associats siguin petits, una reducció en l’exposició implicaria també una disminució en la morbiditat associada a la malaltia”, explica Silvia Alemany, investigadora d’ISGlobal.

    Futurs estudis permetran demostrar si els seus efectes estan relacionats amb la progressió de la malaltia. «Els resultats de l’estudi obren les portes també a estudiar l’impacte a llarg termini de la contaminació en mecanismes involucrats en la malaltia de l’Alzheimer, i a estendre la investigació fora de la ciutat de Barcelona i en un ventall de població més ampli”, conclou Natàlia Vilor-Tejedor, co-autora de l’estudi i membre del Grup de Recerca en Neuroimatge del BBRC.

  • La contaminació de l’aire s’associa a un major risc de patir Covid greu

    L’exposició prolongada a la contaminació de l’aire no s’associa a un major risc d’infecció per Covid-19, però sí a emmalaltir més greument d’aquesta malaltia, segons un estudi coliderat per l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), centre impulsat per la Fundació ”la Caixa”, i pel projecte GCAT de Institut d’Investigació Germans Trias i Pujol (IGTP) de Badalona.

    En l’estudi, publicat a Environment Health Perspectives, es van mesurar un seguit d’anticossos antivirals en una cohort d’individus residents a Catalunya (la cohort COVICAT), amb informació sobre l’exposició d’aquests individus als contaminants atmosfèrics NO2, PM2.5, sutge i ozó.

    La investigació va incloure 9.605 participants, entre els quals hi havia 481 casos confirmats de Covid (5%). A més, es van prendre mostres de sang a poc més de 4.000 participants per determinar la presència i quantitat d’anticossos IgM, IgA i IgG davant de cinc antígens virals.

    Els resultats no revelen una relació entre exposició a la contaminació i infecció, però sí que es va trobar una associació entre una major exposició a diòxid de nitrogen (NO2) i partícules fines (PM2.5) i nivells més elevats d’IgG contra els cinc antígens virals, la qual cosa indica una major càrrega infecciosa o gravetat dels símptomes.

    Segons Manolis Kogevinas, investigador d’ISGlobal i primer autor de l’estudi, la investigació proporciona l’evidència més contundent fins ara sobre l’associació entre contaminació de l’aire i Covid-19. “Els resultats van en línia amb l’associació entre contaminació i hospitalització que s’ha descrit per a d’altres infeccions respiratòries com ara la grip o la pneumònia”, assenyala.

    L’equip investigador subratlla que la contaminació també podria contribuir afavorint condicions cròniques, com les cardiovasculars o les respiratòries, que augmenten el risc d’emmalaltir greument per Covid-19. Així doncs, els resultats de l’estudi proporcionen un argument addicional en relació als beneficis per a la salut pública de reduir els nivells de contaminació atmosfèrica i posen en evidència l’impacte dels factors ambientals sobre les malalties infeccioses.

  • És factible ampliar l’aeroport amb el menys impacte ambiental possible?

    Molt s’ha escrit a favor i en contra de la possible ampliació de l’aeroport de Barcelona, ​​amb diferents i diversos arguments. Tot i que el projecte ha quedat de moment suspès i l’enorme manifestació en contra el passat diumenge 19 de setembre a Barcelona, ​​la patronal empresarial Catalana i els grans mitjans de comunicació que estan al seu servei continuen insistint, temorosos de perdre una gran oportunitat de negoci.

    Com a part d’aquesta campanya, La Vanguardia publica (27.9.21) una enquesta encarregada (GAD3) a la població, amb el cridaner titular que diu: «Un 66% dels enquestats (la població catalana) dóna suport al projecte d’ampliació amb el menor impacte ambiental possible«. La pregunta és tramposa, perquè s’havia d’haver preguntat si estaven d’acord amb l’ampliació, sigui quin sigui l’impacte ambiental. Perquè els que afirmen que és possible ampliar l’aeroport sense impacte ambiental menteixen o estan confosos. No es tracta només si s’afecta majorment l’espai natural protegit de la Ricarda, o si la tercera pista es fa una mica més curta o es canvia l’espai protegit per un altre i se’ls informa a les aus que la llacuna s’ha traslladat. La qüestió clau és que AENA reconeix en el seu pla que els vols de Barcelona passen d’uns 70 milions a uns 100 milions per any. És a dir, gairebé es dupliquen.

    L’últim informe de l’IPCC (el panell internacional pel canvi climàtic) que va transcendir el mes passat recorda que les 3 principals fonts de la producció de gasos d’efecte hivernacle (GEH), responsables del canvi climàtic són el trànsit automotor, el trànsit aeri i la producció de carn. Assumim a més que 30 milions més de vols representen milions de pernoctacions turístiques a Barcelona, ​​centenars de milers de cotxes més circulant, un augment de la contaminació de l’aire, amb tots els seus efectes sobre l’augment de les morts prematures, les malalties cardiovasculars i respiratòries, el càncer de pulmó, etc. etc. Com es pot pensar que es pot gairebé duplicar el trànsit aeri sense produir un gran impacte ambiental? Deixin, per favor, de mentir i enganyar a la població.

    Una altra dada de l’enquesta és que el 50% dels enquestats estan en contra de paralitzar infraestructures per protegir l’entorn, si això frena el creixement econòmic. Una altra pregunta tramposa. S’hauria de preguntar el que la ciutadania considera prioritari, si invertir en ampliar l’aeroport amb l’impacte ambiental que porta o, per exemple, invertir en millorar la xarxa de trens de rodalies (el tren genera 20 vegades menys GEH que l’avió) o ampliar la xarxa de transport públic de Barcelona i l’àrea metropolitana i mantenir un desenvolupament econòmic sostenible.

    Els polítics i els empresaris desaprensius, que només miren els negocis en el curt termini, han de prendre consciència que l’emergència climàtica és obra de l’activitat humana, és molt greu, hi ha danys que es consideren ja irreversibles i no podem empitjorar la situació. Cal parlar clar, sense mentir o ocultar informació. AENA ha d’explicar a la població detalladament l’impacte ambiental de l’ampliació de l’aeroport i en què es van a invertir realment els mil set-cents milions d’euros programats. La nostra vida i la vida del planeta està amenaçada.

  • Límits de contaminació atmosfèrica per la salut

    El tema dels límits de concentracions a l’atmosfera de determinats contaminants per a la protecció de la salut de les persones i el medi és un tema important per legislar i complir. Històricament, sempre hi ha hagut més permissivitat per part de les legislacions que ens afecten: les directives de la Unió Europea, que són acordades pel Parlament Europeu, i són més permissives que les recomanacions de l’Organització Mundial de la Salut. A més d’això, hi ha hagut una històrica permissivitat també per part de les administracions públiques (per interessos econòmics de grups de pressió i polítics) de poca vigilància i sanció dels incompliments d’aquesta legislació. Tant és així que la Unió Europea ha sancionat als nostres governs per aquest tema.

    Ara sembla que ens ho prenem més seriosament, però cal ser més ràpids i eficaços. Parlem d’algunes dades per conèixer el que l’OMS proposa (i recomana), ara de canvis de límits de contaminació (que, per cert, molts mitjans han explicat amb alguns errors). Recordem que la normativa dictada per la Unió Europea (UE) en referència a la contaminació atmosfèrica és d’obligat compliment per als Estats membres.

    Per una banda, la Directiva 80/779/CEE estableix valors de qualitat per a les partícules en suspensió i el diòxid de sofre. Va ser incorporada en la legislació espanyola pel Reial decret 1613/1985. Per altra banda, la Directiva 85/203/CEE, incorporada en la legislació espanyola pel Reial decret 717/1987, estableix valors de qualitat per al diòxid de nitrogen. Després tenim la Directiva 99/30/CEE, relativa als valors límit de diòxid de sofre, diòxid de nitrogen i òxids de nitrogen, partícules i plom en l’aire ambient. Aquesta va ser incorporada en la legislació espanyola pel Reial decret 1073/2002.

    Segons el Quadern del Col·legi de Metges de Barcelona «El medi ambient i la salut» redactat pel CAPS l’any 2012 i que jo mateix vaig coordinar, els límits mitjans anuals legislats per la Unió Europea i acceptats per Espanya d’Òxids de Nitrogen i Partícules eren:

    • Diòxid de Nitrogen NO2 (2002): Valor límit anual per a la protecció de la salut humana 1 any civil 40 µg/m3 de NO2
    • Partícules en suspensió inferiors a 10 micres PM10: Valor límit 1 any civil 40 µg/m3
    • Partícules en suspensió petites inferiors a 2,5 micres PM2,5 (2008): Valor límit 1 any civil 25 µg/m3

    L’OMS recomanava per NO2 una mitjana anual de 20 g i per a Partícules PM2,5 una mitjana anual 10 µg. La nova recomanació de l’OMS anunciada aquests dies és per NO2 una mitjana anual de 10 µg/m3 (la meitat de la recomanació anterior per l’OMS i 4 vegades menys de la Directiva de la UE) i per Partícules PM2,5 una mitjana anual de 5 µg/m3, també la meitat del recomanat fins ara.

    Són bones notícies per la nostra salut. Ara caldrà posar-se a la feina, superar reticències i protestes interessades d’uns quants i anar depresa, perquè pel que fa al canvi climàtic ja hem vist que se’ns acaba el temps i la contaminació ja provoca morts prematures.

  • El rendiment cognitiu i l’estrès empitjoren amb la contaminació

    El rendiment cognitiu i l’estrès empitjoren durant els dies de major contaminació a Barcelona, segons els resultats preliminars de CitieS-Health, un estudi europeu de ciència ciutadana coordinat per Ideas for Change i l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), centre impulsat per Fundació ”la Caixa”, per a mesurar com la contaminació afecta a la salut mental de les persones. En la investigació han participat de manera voluntària gairebé 300 veïns i veïnes, que han permès recopilar informació sobre hàbits i mobilitat durant un total de 160 dies.

    L’estudi ha revelat que la ciutadania presenta un menor nivell de concentració durant els dies en què la contaminació atmosfèrica és més elevada. En concret, el temps de reacció i el rendiment cognitiu poden variar prop d’un 5% entre un dia net i un amb alta contaminació de l’aire. També el nivell d’estrès augmenta en les jornades amb majors nivells de contaminació. La diferència és de 0,5 (en una escala de 0-10) entre un dia molt contaminat i un de clar.

    Els resultats de la investigació també mostren que, durant els dies amb més pol·lució, la salut cognitiva de les persones que viuen prop d’un espai verd o del mar es veu menys afectada que la d’aquelles que resideixen lluny d’aquests punts.

    Durant dues setmanes no consecutives, els voluntaris de l’estudi van realitzar un test de capacitat d’atenció i velocitat de processament i una sèrie de preguntes sobre el nivell d’estrès, l’estat d’ànim i la qualitat de la son a través d’una app. A més, més de 260 persones voluntàries van portar un tub de captació passiva d’NO₂ que ha permès mesurar la concentració acumulada d’aquest contaminant per cada participant durant una setmana.

    Amb l’objectiu de comparar la mostra i establir correlacions, els resultats s’han creuat amb altres dades públiques com la mitjana de concentració de contaminants recopilada per les estacions de la Xarxa de Vigilància i Previsió de la Contaminació Atmosfèrica de l’Ajuntament de Barcelona, el mapa municipal estratègic de soroll de Barcelona o els mapes d’ús del sòl de la ciutat.

  • La contaminació de l’aire, el trànsit i el soroll a les zones urbanes pot incrementar el risc d’obesitat infantil

    Els nens i nenes que viuen a zones urbanes amb nivells alts de contaminació de l’aire, soroll i trànsit podrien tenir més risc de patir obesitat infantil. Això conclou un estudi dirigit per l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), centre impulsat per la Fundació ”la Caixa”, i l’Institut Universitari d’Investigació en Atenció Primària (IDIAP Jordi Gol) finançat per la Fundació La Marató de TV3.

    La investigació, publicada a la revista Environment International, ha analitzat dades de 2.213 nens i nenes d’entre 9 i 12 anys de Sabadell que participaven als projectes ECHOCAT i INMA, el 40% dels quals presentava sobrepès o obesitat.

    L’equip investigador va avaluar l’associació entre els factors urbans als quals els infants van estar exposats entre l’octubre del 2017 i el gener del 2019, com la contaminació de l’aire, els espais verds, el trànsit o els entorns construïts, així com diferents paràmetres tant d’obesitat infantil -índex de massa corporal (IMC), circumferència de la cintura i grassa corporal- o de comportaments relacionats amb el pes -consum de menjar ràpid i begudes ensucrades, activitat física, comportament sedentari, durada del son i benestar-.

    “Els nivells més alts de contaminació de l’aire, trànsit i soroll es van associar amb IMC més alts i amb més probabilitat que el nen o la nena patís sobrepès o obesitat”, explica Jeroen de Bont, primer autor de l’estudi i investigador d’ISGlobal i IDIAP Jordi Gol. Tot i que encara es desconeixen els mecanismes que podrien explicar aquesta associació, l’equip científic planteja diverses hipòtesis.

    Per una banda, la contaminació de l’aire podria alterar els mecanismes moleculars que originen l’obesitat, en induir inflamació o estrès oxidatiu, alteració hormonal i adipositat visceral, tot i que de moment els estudis al respecte s’han dut a terme en ratolins. El soroll, per la seva banda, podria influir en la privació del son i augmentar les hormones de l’estrès, que estan associades amb el desenvolupament físic en la infantesa i podrien augmentar el risc de patir sobrepès.

    També es va observar que la quantitat d’establiments d’alimentació no saludables de l’entorn s’associava també a l’obesitat infantil, probablement per afavorir un major consum de menjar ràpid i una major ingesta calòrica.

    A més, es va observar que els nens i les nenes participants a la investigació que vivien a zones més desfavorides dels afores de la ciutat presentaven més sobrepès i obesitat tot i estar exposats a nivells més baixos de contaminació de l’aire, trànsit rodat i soroll, i tenir accés a més zones verdes. Així doncs, l’estatus socioeconòmic pot tenir un paper important en risc de patir obesitat, encara que, segons els experts, calen més estudis per aclarir aquesta qüestió.

    L’estudi, tanmateix, no va trobar una relació entre l’entorn urbà i el nivell d’activitat física, comportament sedentari i d’altres comportaments relacionats amb el pes de la població infantil que hi vivia, encara que es pensa que hi podria influir. Que l’estudi no trobés una associació entre aquests paràmetres podria deure’s al fet que “és difícil saber fins a quin punt la mateixa obesitat condiciona els comportaments relacionats amb el pes”, explica el primer autor de l’estudi.

    Segons els investigadors, comprendre els mecanismes de la relació entre l’entorn urbà i el risc de patir obesitat infantil permetrà desenvolupar programes de promoció de la salut a nivell comunitari que millorin els comportaments a la ciutat.

  • «Llegim informes de l’Agència de Salut Pública o l’ISGlobal i com a famílies no ens podem quedar amb els braços plegats»

    Aquest divendres, a la sortida d’escola, les famílies del moviment Revolta Escolar tornaran a tallar els carrers més pròxims al seu centre educatiu per protestar contra la contaminació atmosfèrica i acústica que han de suportar els seus fills i filles. Serà el dotzè i darrer tall del curs. Seran un total de 117 talls, dels quals 53 a Barcelona, i com a fi de festa les AFA (Associació de Famílies d’Alumnes) de l’Esquerra de l’Eixample de Barcelona s’han organitzat per sortir de cadascuna de les escoles a les 16.30h per fer una rua reivindicativa i trobar-se totes davant l’escola Llorers a les 17h.

    El creixement d’aquest moviment al llarg del curs ha estat exponencial i en certa manera insòlit, tenint en compte la seva base voluntària, des del primer tall solitari que va tenir lloc el 27 de novembre al costat de l’Escola Auró (Esquerra de l’Eixample). A partir d’aquí s’hi van anar sumant més i més AFA, de dins i fora de Barcelona, fins a arribar a la fotografia actual, amb gairebé 200 AFA adherides a la Revolta Escolar, que compta també amb el suport de l’Affac. A Barcelona en són una setantena, però també tallen carrers associacions de famílies de diversos centres de Badalona, Girona, Sabadell, Olot, Cardedeu, Mollet i Sant Cugat, i fora de Catalunya el moviment s’ha anat estenent fins a arribar a Madrid (on ja són prop de 50 AFA), València, Bilbao, Saragossa, Lugo, Guadalajara, Getafe i Melilla.

    Parlem amb Guille López, veí de l’Eixample, pare de dos nens de 5 i 8 anys que van a l’escola Auró, enginyer informàtic, portaveu de Revolta Escolar i un dels artífex d’aquest fenomen.

    Quin balanç feu del curs?

    Doncs estem molt contents d’haver-ho impulsat i de com ha arrelat, i com hem fet pinya entre totes les AFA. Hem crescut molt i ara el repte és veure com ens reinventem per donar-li continuïtat. El curs vinent la reivindicació no desapareix, però sí que creiem que ens cal seguir innovant amb els formats i que es continuï visualitzant que aquí tenim un problema.

    Com heu aconseguit créixer tant i tant ràpidament?

    Crec que la clau és que a la plataforma veïnal Eixample Respira ja portàvem dos anys funcionant, vam començar a fer xerrades a escoles i d’aquí va sorgir la Revolta Escolar. I també el fet que després del primer tall vam fer com una guia explicant tot el que s’havia de fer per organitzar-ne un, que no és gaire complex (com el formulari per notificar-lo a Interior), però al final les famílies anem súper saturades i necessitem aquestes empentes. Això va permetre que comencessin els talls coordinats, i donar-li seriositat i credibilitat a la protesta. I això al final ens ha servit per fer difusió, i que gent d’altres ciutats i pobles hagi vist que això existeix i que és una cosa seriosa. I quan vam veure que creixíem molt també ens vam decidir a fer la web de revoltaescolar.cat, perquè veiem que havíem trobat una fórmula que connectava bé amb les AFA i permetia que les famílies conscienciades de cada AFA poguessin arrossegar a la resta.

    Estem parlant d’un problema enquistat, que es remunta a diverses dècades. Us heu preguntat per què això no ha esclatat abans i per què tants anys de conformisme?

    És un procés que tota la societat estem fent, i al final nosaltres tampoc hem estat els primers. A Barcelona i a altres ciutats ja van sortir fa temps les iniciatives dels camins amics, per exemple, per fomentar una mobilitat segura a l’escola. A banda, els mitjans de comunicació potser ajuden més ara en la difusió de l’afectació, perquè al final nosaltres no ho tractem tant com un tema d’ecologisme sinó de salut i potser això també fa que es despertin moltes consciències. Comences a llegir informes de l’Agència de Salut Pública de Barcelona o de l’Institut de Salut Global i com a famílies ens diem que no ens podem quedar amb els braços plegats.

    Quines són les dades que més ajuden a conscienciar la gent?

    Cadascú té el seu moment en què deixa de normalitzar aquesta situació. També t’he de dir que quan organitzàvem xerrades a escoles hi havia mares i pares que se’ns apropaven i ens deien: “Aquest tema em preocupa, però no hi aniré perquè ja tinc prou problemes a la meva vida com per haver-ne d’afegir un altre”. Hi ha una dada que jo crec que a molts ens ha impactat, que és l’estudi que va fer Jordi Sunyer, investigador de l’Institut de Salut Global, sobre l’impacte pel que fa a l’aprenentatge, memòria i desenvolupament cognitiu d’infants que estaven en escoles més o menys exposades al trànsit, perquè aquella recerca que es fa en 20 o 30 escoles de Barcelona demostra que realment hi ha un impacte, i que la capacitat d’atenció i memòria es veu afectada. I són amb aquests estudis que arriba un punt que veus que la salut dels teus fills es veu afectada i et fa qüestionar la teva responsabilitat com a pare, de si has triat el lloc adequat per criar-los.

    Guille López, a la dreta, en un tall recent al costat de l’escola dels seus fills | Foto: Revolta Escolar

    Hi ha escoles o AFA que no s’hagin volgut sumar al vostre moviment?

    Hi ha escoles on el debat és més complex. La majoria de les escoles mobilitzades són centres de proximitat, on la majoria de famílies portem els nostres fills caminant o com a molt en transport públic. Però hi ha centres on hi ha un gruix important de famílies que fan servir el vehicle privat per arribar-hi, i en aquests no hi ha un consens per afegir-se a una protesta d’aquesta mena, més que res perquè posa en risc la pau social del mateix centre.

    Hi ha escoles on l’AFA s’hagi adherit a la revolta però la direcció del centre no ho vegi bé?

    Alguna n’hi ha, ara mateix penso en una escola concertada en la qual les famílies ho veien bé i la direcció no. Però també perquè hi havia el tema covid, que ho complicava tot una mica. Però en la majoria de casos la direcció es queda al marge de les protestes, perquè es fan a l’espai públic, fora de l’horari lectiu, i perquè al final les direccions ja van fins amunt d’històries de portes endins.

    Les AFA dels centres concertats són més reticents, doncs?

    No va tant de si l’escola és concertada o no, sinó d’on està ubicada. Per exemple, hi ha concertades com l’Escola Pia de Balmes o els Escolapis de Casp que estan participant a la protesta. I, en canvi, hi ha escoles públiques situades més a la muntanya on les famílies estan més dividides i per això no hi participen, perquè les famílies conscienciades no volen enfrontar-se a altres famílies del mateix centre.

    Us ha costat més arribar a les AFA de secundària? Ho pregunto perquè normalment estan menys mobilitzades, potser perquè els nanos són més grans i autònoms.

    Així és. La protesta pràcticament no ha tingut incidència als instituts. Principalment perquè a aquestes edats la implicació de les famílies a les AFA no és tan intensa, i també perquè ha coincidit amb un període que molts feien classe de forma telemàtica.

    L’Ajuntament va presentar el Pla Protegim Les Escoles fa un any i mig, vosaltres heu dit reiteradament que era poc ambiciós, i fa unes setmanes l’Ajuntament va anunciar que el modificava per intensificar-lo. Com el veieu ara?

    La nostra protesta sorgeix a posteriori de la presentació d’aquest pla. De fet, abans de començar-la ja ens havíem reunit amb l’Ajuntament, amb el Xavi Matilla, l’arquitecte en cap que l’està coordinant, i nosaltres des del principi vam celebrar aquesta actuació, com no pot ser d’altra manera, però ja vam veure els problemes que tindríem. Quan vam veure la primera actuació a l’Escola Grèvol, on malauradament havia mort un nen de 5 anys atropellat, vam tenir clar que allò estava molt bé, però també que no s’actuaria amb la mateixa contundència amb els carrers amb més trànsit, com així ha passat. Però, clar, el fet que l’Ajuntament hagi començat a actuar també ens ha obert els ulls: des del moment que demostres que pots fer-ho et fas qüestionar per què no ho fas amb més urgència, perquè realment estem en entorns molt hostils i realment es pot canviar aquesta situació.

    Per això preguntava. L’heu estat qüestionant i de resultes d’això el Pla s’ha ampliat, oi?

    L’han accelerat una mica. El pla que van presentar va ser actuar en una de cada tres escoles durant aquesta legislatura i sí que és veritat que les actuacions planificades pel 2021 s’han ampliat respecte al que s’havia dit, amb la qual cosa segurament acabarem una mica per sobre d’una de cada tres escoles. Però al final, si estem d’acord que això és un problema de salut, i que aquests entorns tenen un risc per la seguretat dels infants, no entenem com no s’actua amb més contundència, quan per altra banda veiem actuacions d’urgència com l’ampliació de terrasses per bars i restaurants que es van executar en qüestió de mesos. Estem parlant d’actuar a 500 escoles, i en canvi durant el postconfinament en tres mesos van actuar en més de 3.000 ampliacions de terrasses. Lògicament no són actuacions semblants, però el que ens demostra és que no és tant un tema tècnic sinó de prioritat política.

    Aquesta comparació amb les terrasses ja us l’he sentit altres cops i suposo que l’heu exposat directament a ells. Què us han contestat?

    Curiosament, tots els partits estan d’acord a fer aquestes actuacions, però tots també estan d’acord que s’han de fer a poc a poc. Consideren que la ciutat ja està molt tensionada – aquesta és l’expressió que fan servir– pel que fa a la mobilitat, i que no es pot anar més ràpid del que s’està anant. Aquest és el seu argument, però nosaltres insistim en les prioritats: què poses per davant?

    Infants en un tall de carrer promogut per Revolta Escolar | Foto: Revolta Escolar

    El vostre moviment l’impulsen les escoles que més pateixen la contaminació, situades sobretot a l’Eixample. S’estan prioritzant aquestes escoles?

    S’està actuant en alguna d’aquestes escoles, però el criteri de la contaminació no és l’únic. També s’està tenint en compte el criteri de sinistralitat en base a informes aportats per Guàrdia Urbana i els districtes, i s’estan fent actuacions a tots els districtes de forma equitativa, però no prioritzant els que estan en una situació més vulnerable. Al final veiem que s’està actuant allà on l’actuació és més fàcil, en carrers que ja estaven molt pacificats i s’estan pacificats del tot. Són actuacions correctes i que nosaltres també aplaudim, però en tot cas no s’han prioritzat les actuacions més complicades i necessàries, les de les escoles que estem al que s’anomena la xarxa viària bàsica.

    També us vau reunir amb l’alcaldessa. Què us va dir?

    El mateix. Crec que ella és la primera convençuda que s’ha d’actuar, però també que s’ha d’anar fent a poc a poc, però no ens va donar cap motiu concret. I el que també ens sap greu és que els partits que són a l’oposició i podrien agafar aquest tema tampoc se l’estan fent seu, amb la qual cosa afavoreixen que els Comuns capitalitzin el poc que s’està fent. Al final tenim clar que els partits polítics no es mouran fins que no hi hagi una massa crítica molt clara a favor d’aquests canvis, perquè molts van amb peus de plom ja que no saben on s’ubica la ciutadania. I la ciutadania estem transicionant des d’un model en el qual la contaminació estava molt normalitzada cap a un altre model amb una nova mobilitat i distribució de l’espai públic, i el que intentem és que es visualitzi que cada cop som més.

    Tota la protesta es focalitza molt en l’àmbit municipal. Amb la Generalitat no heu tingut cap contacte?

    No, no hem fet cap contacte. Al tractar-se d’una protesta de transformació de l’entorn escolar, qui té les competències son els Ajuntaments. Això no treu que sí que seria interessant parlar amb la Generalitat, ja que la mobilitat al país i la xarxa d’infraestructures sí que és competència seva.

  • La contaminació atmosfèrica s’associa amb el deteriorament cognitiu en homes d’edat avançada

    Les últimes dades de l’Agència Europea de Medi Ambient (AEMA) indiquen que gairebé tots els europeus pateixen els efectes de la contaminació atmosfèrica, que provoca unes 400.000 morts prematures al continent, on Madrid és una de les ciutats amb més morts associades als alts nivells de diòxid de nitrogen. Les partícules fines (PM2.5, és a dir, d’un diàmetre inferior a 2,5 micres) suposen el contaminant més perillós per a la salut, amb un origen principalment antropogènic.

    Diverses investigacions han examinat des de fa anys com aquest material respirable pot perjudicar el rendiment cognitiu. El 2019, l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), centre impulsat per «la Caixa», ha apuntat que l’exposició a les partícules fines durant la gestació i els primers anys de vida s’associa amb una reducció en habilitats cognitives fonamentals, com la memòria de treball i l’atenció executiva.

    L’augment dels nivells de partícules fines fins a 28 dies abans de la prova s’associava amb puntuacions més baixes de la funció cognitiva global entre els participants, fins i tot a nivells inferiors als que se solen considerar perillosos.

    Però no és l’única etapa sensible a aquests efectes adversos. La contaminació de l’aire és un dels riscos ambientals més freqüents que afecta des del desenvolupament intrauterí fins a la mort, encara que es requereixen més estudis que examinin els seus efectes a curt termini.

    Ara, un pioner treball publicat a la revista Nature Aging ha comprovat l’associació en un breu període de temps de les PM2.5 amb el deteriorament de la funció cognitiva en 954 homes blancs d’edat avançada (mitjana de 70 anys). Els resultats indiquen que, si bé aquest desgast és comú entre els adults d’edat avançada, es pot veure accelerat per factors ambientals, com les partícules fines.

    Així, els autors, de la Xina i els EUA, van descobrir que l’augment dels nivells d’aquest material contaminant fins a 28 dies abans de la prova s’associava amb puntuacions més baixes de la funció cognitiva global entre els participants, fins i tot a nivells inferiors als que solen considerar-se perillosos (aproximadament ≤10 mg m-3).

    «El nostre estudi és el primer que demostra que aquesta exposició, fins i tot durant unes poques setmanes, pot perjudicar el rendiment cognitiu», explica a SINC Xu Gao, primer autor de la investigació i professor a la Universitat de Pequín (Xina).

    «De la mateixa manera, quan les PM2.5 es trobaven en nivells inferiors als que solen considerar perillosos, segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS), l’efecte advers seguia existint. Això suggereix que no hi ha una zona segura per a aquestes partícules», afegeix.

    Antiinflamatoris, possible protector?

    Estudis anteriors també han investigat l’ús d’antiinflamatoris no esteroides (AINE), destinats a reduir el dolor i la inflamació, com l’aspirina, com a possible tractament de la deterioració cognitiva i la demència. No obstant això, fins ara no s’havia examinat el seu ús com a possible intervenció per limitar l’impacte de la contaminació atmosfèrica en la salut cognitiva.

    El nou treball suggereix que l’empremta negativa de l’exposició a curt termini a la contaminació atmosfèrica va ser menor entre els participants als quals se’ls van receptar analgèsics comuns. «Aquests efectes adversos van disminuir en les persones que prenien aquests medicaments antiinflamatoris», subratlla Gao.

    L’empremta negativa de l’exposició a curt termini a la contaminació atmosfèrica va ser menor entre els participants als quals se’ls van receptar analgèsics comuns, però calen més estudis per corroborar-ho.

    Això sí, les troballes només insinuen que aquest tipus de fàrmacs poden ser un «potencial protector» per a aquest efecte advers de la contaminació atmosfèrica. Els autors insisteixen en la necessitat d’estudis més amplis per validar les relacions entre aquesta exposició i la funció cognitiva, així com el possible efecte modificador dels AINE.

    «Ha de ser validat; aquests fàrmacs tenen efectes secundaris que no som capaços d’esbrinar en la nostra anàlisi transversal. Per tant, no podem dir que les persones hagin de prendre’ls per protegir-se específicament de la contaminació atmosfèrica», conclou l’investigador xinès.

    Referència:

    Short-term air pollution, cognitive performance and nonsteroidal anti-inflammatory drug use in the Veterans Affairs Normative Aging Study. Nature Aging DOI 10.

    Aquesta és un article traduït de l’Agència SINC

  • La millora de la qualitat de l’aire durant la primera onada de la Covid va evitar 150 morts prematures per contaminació

    Amb l’inici de la pandèmia de la Covid-19 es va observar un descens històric dels nivells de contaminació de l’aire, especialment durant el període de 30 de març a 14 d’abril, quan el confinament va ser total i es va reduir dràsticament la mobilitat i les grans indústries van cessar pràcticament tota la seva activitat. Un estudi liderat per l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), centre impulsat per la Fundació «la Caixa», juntament amb el Barcelona Supercomputing Center – Centre Nacional de Supercomputació (BSC-CNS), estima que aquesta millora de la qualitat de l’aire va evitar al voltant de 150 morts prematures en 47 ciutats espanyoles.

    L’estudi, publicat a la revista Environmental Pollution, va avaluar els canvis en els nivells de contaminació atmosfèrica –diòxid de nitrogen (NO2) i ozó (O3)– durant els períodes de confinament i desconfinament de la primera onada de la Covid entre el març i el juny del 2020.

    Els resultats de la investigació mostren que les emissions de NO2, la major part de les quals procedeix dels vehicles, especialment els de dièsel, es van reduir en un 51% i un 36% durant el confinament i el desconfinament, respectivament. «Els confinaments per la Covid-19 han portat a reduccions sense precedents a les concentracions de NO2, especialment quan es van aplicar les mesures més estrictes per reduir la transmissió de virus, arribant fins a un 65% en algunes de les ciutats estudiades», explica Hervé Petetin, investigador del BSC-CNS i responsable de l’aplicació de les tècniques d’aprenentatge automàtic.

    En aquest sentit, respecte a l’impacte de la disminució del NO2 sobre la mortalitat prematura, l’estudi ha estimat que es van evitar al voltant de 170 morts prematures -120 durant el confinament i unes 50 morts durant el desconfinament-. «Estimem que amb aquesta reducció del diòxid de nitrogen s’han evitat 28 morts a Barcelona», explica Hicham Achebak, primer autor de l’estudi i investigador d’ISGlobal i del Centre d’Estudis Demogràfics (CED).

    L’ozó, en canvi, es va reduir molt menys, en un 1,1% i un 0,6%, respectivament, encara que va augmentar en algunes de les ciutats més poblades. De fet, s’estima que la mortalitat prematura es va incrementar en aproximadament 20 morts en relació amb aquest contaminant durant el període estudiat.

    Carlos Pérez García-Pando, professor ICREA i AXA i cap del grup de composició atmosfèrica del BSC- CNS que ha participat a l’estudi, explica que això passa perquè «l’ozó és un contaminant secundari que pot augmentar quan es redueixen els òxids de nitrogen en entorns saturats d’aquest contaminant, com en les grans àrees urbanes». Per això, en el moment d’avaluar els impactes de les exposicions ambientals a la salut, s’han de tenir en compte les possibles compensacions entre múltiples contaminants.

    «Aquestes troballes evidencien els grans beneficis per a la salut que suposa la reducció de la contaminació atmosfèrica a curt termini i, amb reduccions permanents de les emissions, els efectes positius podrien ser molt més grans», diu l’investigador d’ISGlobal que ha coordinat l’estudi, Joan Ballester.

    A més de disminuir la mortalitat prematura, els investigadors argumenten que la millora de la qualitat de l’aire «podria reduir la càrrega de malaltia d’epidèmies que causen infeccions respiratòries com la Covid-19, ja que les malalties causades per l’exposició a llarg termini a la contaminació de l’aire són, al seu torn, factors de risc de gravetat i mortalitat del Covid-19″.

    Segons un altre estudi liderat també per ISGlobal, si les ciutats europees fossin capaces de complir amb els nivells de partícules en suspensió inferiors a 2,5 micres (PM2,5) i NO2 recomanats per l’OMS, es podrien evitar 51.000 i 900 morts prematures cada any, respectivament.

    Grans ciutats com París, Madrid, Barcelona, Milà, Brussel·les i Anvers encapçalen el rànquing de morts associades al diòxid de nitrogen, així com ciutats més petites situades en les seves proximitats amb un possible augment de l’ús de l’automòbil per desplaçar-se a les grans ciutats, com Mollet del Vallès, que se situa en la setena posició del rànquing, per darrere de Barcelona.

  • Ferran Campillo: «Els infants que fan classe envoltats de natura tenen menys problemes d’hiperactivitat i dèficit d’atenció»

    Ferran Campillo és pediatre i coordinador del Grup de Treball de Salut Mediambiental de la Societat Catalana de Pediatria i responsable de la Unitat de Salut Mediambiental Pediàtrica a la Garrotxa. En paral·lel a les protestes iniciades per la plataforma RevoltaEscolar per reduir la contaminació i pacificar els entorns escolars, el grup de treball que coordina Campillo ha elaborat un document en que alerta que una exposició constant a nivells de contaminació elevats provoca problemes respiratoris i un pitjor rendiment acadèmic en els infants i joves. En aquest sentit, la Societat Catalana de Pediatria demana convertir els entorns escolars en llocs segurs i saludables per la infància, augmentant els espais verds, i reduir el trànsit motoritzat, entre altres propostes.

    Com afecta la contaminació de l’aire la salut dels infants?

    Hi ha moltes evidències des de fa dècades que una mala qualitat de l’aire, un aire contaminant, genera un gran impacte de la salut dels infants. S’ha estudiat sobretot el tema de les patologies respiratòries. I és que els nens que estan exposats a la contaminació atmosfèrica, fins i tot durant l’embaràs, tenen més problemes respiratoris, com bronquitis de repetició i, sobretot, d’asma.

    La contaminació pot provocar un pitjor rendiment acadèmic? Pot afectar la capacitat de retenir continguts?

    S’ha estudiat força també l’impacte de la contaminació en el desenvolupament cognitiu. Una pitjor qualitat de l’aire afecta al rendiment acadèmic dels infants i joves. Els nens que viuen en entorns més exposats a la contaminació habitualment treuen pitjors notes que els seus companys que viuen en entorns amb millor qualitat de l’aire. Quan els fan exàmens, determinades funcions com la memòria o l’atenció sembla que es veuen deteriorades.

    A banda del trànsit motoritzat, el soroll també té un impacte en la salut dels infants. Afecta també al rendiment escolar, a banda d’altres afectacions que es poden produir en l’adolescència o l’edat adulta, com problemes cardiovasculars. També hi ha el tema dels accidents de trànsit, que són encara una de les primeres causes de mortalitat infantil. Tenir al voltant de les escoles un gran volum de cotxes augmenta el risc de patir aquests accidents. Per tant, el trànsit ens preocupa molt, per la contaminació de l’aire, però també per tot el que suposa en la salut de les persones.

    Un de cada tres nens catalans tenen un problema de sobrepès o obesitat. Si els pares porten els fills a l’escola amb cotxe, augmenta el sedentarisme i, en conseqüència, aquesta bomba de rellotgeria que és l’obesitat i el sobrepès.

    Cal fer un canvi en la mobilitat escolar?

    Sí. En les escoles envoltades de trànsit motoritzat és menys probable que els seus alumnes hi accedeixin amb el que en diem la mobilitat activa, és a dir, anar a peu al centre escolar. Hi ha una pandèmia de la qual no se’n parla massa, i que amb el confinament s’ha accentuat, que és la pandèmia de l’obesitat i sobrepès infantil. Un de cada tres nens catalans tenen un problema de sobrepès o obesitat. Si els pares porten els fills a l’escola amb cotxe, augmenta el sedentarisme i, en conseqüència, aquesta bomba de rellotgeria que és l’obesitat i el sobrepès.

    A més, hi ha hagut moltes restriccions en la pràctica habitual de l’esport. Necessitem que els nens puguin desenvolupar activats a l’aire lliure, puguin fer esport, caminar pel bosc o pel camp més del que ho estan fent ara. No en som prou conscients de la importància que té això per la promoció de la salut.

    Amb la pandèmia s’ha insistit molt en la necessitat de realitzar part de l’activitat lectiva a l’aire lliure, per disminuir els contagis.

    Sabem que en espais a l’aire lliure la probabilitat de transmissió de la Covid és vint vegades inferior que si es produeix la trobada en espais tancats. Per això, insistim molt en el tema de la ventilació o que, fins tot, es facin classes a l’aire lliure. El cert és que, especialment arran de la pandèmia, s’ha perdut molt el contacte amb la natura i els infants cada cop passen més temps tancats i exposats a les pantalles, sigui des de l’àmbit educatiu o com a entreteniment. Volem que els entorns escolars puguin ser també entorns de natura. Gran part dels entorns escolars els ocupen aparcaments de vehicles privats i, en canvi, tenim pocs espais verds.

    La pandèmia ha afectat molts sectors de la societat, però els infants, que no tenen dret a vot i que, en general, han sigut força ignorats, s’han vist especialment afectats. A Espanya, els nens han viscut el confinament més estricte en tota Europa. Des de la Societat Catalana de Pediatria reclamem donar als infants i adolescents l’atenció que es mereixen.

    El vehicle privat ocupa gran part de l’espai urbà i necessitem aquest espai per moltes altres coses. A les altres i sortides de moltes escoles s’hi formen aglomeracions, no perquè les persones no vulguin seguir les mesures de distanciament social, sinó perquè, moltes vegades, tenen una vorera que no arriba a un metre d’ample i, a costat i costat, tenen cotxes. Això s’ha de canviar, i esperem que en els pròxims anys hi hagi una transformació total dels nostres entorns escolars.

    Quins beneficis comporta per a la salut i benestar dels infants i joves el fet d’estar en contacte amb la natura?

    Les evidències en aquest camp potser són més limitades, però s’ha demostrat que la natura té un impacte pel que fa a la promoció dels hàbits saludables. Els nens que estan més en contacte amb la natura fan, en general, més activitat física i tenen uns millors nivells de vitamina D. En aquests casos també ens trobem que disminueix el nombre de consultes al metge.

    Hi ha també força evidència pel que fa a l’àmbit de la salut mental i també en l’àmbit acadèmic. S’ha estudiat que els infants que fan classe envoltats de natura tenen menys problemes d’hiperactivitat o dèficit d’atenció, es concentren més i retenen més i millor el contingut après durant la lliçó i, per tant, poden tenir un cert avantatge respecte als alumnes que fan una classe envoltats de murs de ciment.

    L’accés a un espai verd de qualitat i proper, en molts casos, no es dóna. Normalment, en barris més benestants sempre és més freqüent trobar espais verds, per tant, parlem també d’un tema d’equitat o de justícia.

    Així doncs, falten espais verds per als infants?

    Sí, totalment. L’accés a un espai verd de qualitat i proper, en molts casos, no es dóna. Normalment, en barris més benestants sempre és més freqüent trobar espais verds, per tant, parlem també d’un tema d’equitat o de justícia. Molts nens no disposen d’aquests espais verds comunitaris en el seu barri. Malauradament, tampoc totes les escoles disposen d’espais verds. Els arbres estan preparats per protegir del vent i de la pluja quan fa mal temps i de protegir del sol quan fa calor.

    Després hi ha tot el tema dels accessos als parcs naturals. A la Garrotxa, on visc jo, ens trobem que tot i viure tan prop d’un parc natural, moltes famílies no hi van, per desconeixement o per manca d’accés. Vivim en un moment que molts espais naturals s’estan retallant. De fet, aquí s’està plantejant construir una autovia dins el Parc Natural de la Garrotxa.

    Fa pocs dies l’Ajuntament de Barcelona va anunciar que intensificava el pla ‘Protegim les Escoles’, presentat el gener de 2020 precisament amb aquest propòsit de reduir el trànsit en els entorns escolars, pacificant els entorns escolars. S’espera arribar a l’inici del curs 2021/22 a la xifra total de 92 escoles protegides. Li sembla que aquest pla és adequat i suficient?

    No conec amb detall el pla, però d’entrada crec que és una molta bona notícia que un Ajuntament dediqui recursos econòmics a retirar cotxes i fer uns entorns escolars més segurs i saludables pels infants. Ara bé, s’ha d’estudiar si aquestes mesures són prou contundents. No conec quins criteris s’han fet servir a l’hora de seleccionar les escoles, però, d’entrada, em sembla una bona notícia.

    La pandèmia ha comportat una disminució dràstica tant de la contaminació atmosfèrica com de l’acústica. Tanmateix, ara els nivells de contaminació tornen a estar com abans. La pandèmia pot suposar una oportunitat per remodelar les ciutats i fer que siguin espais més sostenibles?

    Completament. Han calgut mesures així de dràstiques com el confinament per notar una millora en la qualitat l’aire. Hem de reduir el trànsit motoritzat, un dels factors més importants de contaminació de l’aire. La pandèmia ens ha donat un avís. Ens hem adonat que fer accions d’aquest calibre, reduint al màxim la mobilitat, poden tenir un impacte molt positiu pel que fa al medi ambient i la nostra salut.

    Si no comencem a canviar la nostra manera de relacionar-nos amb el planeta, anem cap a una situació de catàstrofe. Les mesures per protegir el planeta haurien de ser urgents i dràstiques i, de moment, no s’està fent gaire, ni en l’àmbit estatal, ni autonòmic, ni en l’àmbit local. Els ajuntaments tenen les estructures per fer molts canvis, tenen al seu abast una sèrie de recursos i competències que les estructures estatals no tenen. D’un ajuntament depèn que hi hagi arbres al voltant de les escoles, que hi hagi accés segur per les bicicletes… per això, animo als ajuntaments a empoderar-se, perquè tenen molt a fer i molt a dir per fer front a l’emergència climàtica.

    Si no comencem a canviar la nostra manera de relacionar-nos amb el planeta, anem cap a una situació de catàstrofe. Les mesures per protegir el planeta haurien de ser urgents i dràstiques i, de moment, no s’està fent gaire.

    Cal fer més pedagogia en el sentit ambiental als infants i joves?

    L’educació és un pilar fonamental i té un impacte més gran del que ens pensem. Nosaltres, des de la Societat Catalana de Pediatria, animem a les escoles que instaurin sensors que mesurin la qualitat de l’aire o el trànsit. Això ajuda a veure quina és la realitat que vivim perquè, a vegades, tot el que ignorem ho menyspreem. Si no som conscients dels perills que té per la salut una mala qualitat de l’aire, no prendrem accions. A més, quan als infants els impacta alguna cosa, normalment ho transmeten als seus pares, i això pot ajudar als adults a ser conscients d’aquesta problemàtica.

    S’estima que la qualitat de l’aire té una càrrega de mortalitat similar a la que ha tingut en un any el coronavirus, i això es produeix any rere any. Però com que en el certificat de defunció no apareix les paraules ‘contaminació atmosfèrica’, sinó que apareix ‘ictus’, ‘infart de miocardi’ o ‘càncer’, la població no en pren consciència. I la mortalitat només és la punta de l’iceberg, si parlem de l’impacte de la contaminació en la qualitat de vida i en el desenvolupament de malalties cròniques, les xifres són alarmants. Cal, doncs, plantejar accions dràstiques i urgents, perquè ens hi va la vida, la nostra salut i la del planeta.