El Departament de Salut ha reforçat el Servei d’Urgències de Vigilància Epidemiològica (SUVEC) per respondre a les demandes dels professionals de la xarxa assistencial en la detecció i gestió d’alertes i urgències en salut pública, especialment arran de la situació generada pel coronavirus SARS-CoV-2.
També treballa per acreditar més laboratoris que permetrien augmentar les proves de confirmació de la Covid-19 i s’ha reforçat la formació dels professionals, alhora que se’ls manté permanentment informats de les actualitzacions dels protocols, que són públics i que es poden trobar a Canal Salut.
Paral·lelament, aquesta setmana el servei del 061 Salut Respon ha reforçat els recursos per poder resoldre tots els dubtes de la població sobre el coronavirus.
Els tres casos, evolucionen bé
Mentrestant, els tres casos importats lleus de coronavirus a Catalunya continuen aïllats a l’Hospital Clínic i evolucionen favorablement. Es tracta d’una dona, de 22 anys i de Tenerife; d’un noi de 22 anys i de Barcelona, i d’una dona de 36 anys i de nacionalitat italiana. Tots tres havien viatjat al nord d’Itàlia però cap dels casos està relacionat entre ells.
Paral·lelament, les 38 persones que van estar en contacte estret (a menys de dos metres i de manera continuada) amb el primer cas; les 14 del segon cas i les 3 del tercer cas estaran aïllades a domicili durant 14 dies. Totes són persones sanes a qui se’ls fa una vigilància activa i un monitoratge de la temperatura.
L’Agència de Salut Pública de Catalunya recorda que el 80% dels casos de coronavirus són lleus i que aproximadament un 15% són greus i un 2%, crítics. A més, recomana a la població que, en cas de dubte, truquin al 061 Salut Respon.
Mesures de prevenció
Les mesures genèriques de protecció individual enfront de malalties respiratòries inclouen:
Rentar-se les mans sovint amb aigua i sabó o bé amb solucions alcohòliques, especialment després del contacte directe amb persones malaltes o el seu entorn.
Evitar el contacte estret amb persones que mostrin signes d’afecció respiratòria, com ara tos o esternuts.
Mantenir una distància de dos metres aproximadament amb les persones amb símptomes d’infecció respiratòria aguda.
Tapar-se la boca i el nas amb mocadors d’un sol ús o amb la cara interna del colze en el moment de tossir o esternudar i rentar-se les mans de seguida.
Evitar de compartir menjar o estris (coberts, gots, tovallons, mocadors…) i altres objectes sense netejar-los degudament.
No s’han de prendre precaucions especials amb els animals a l’Estat, ni amb els aliments, per evitar aquesta infecció.
El Govern reforçarà les mesures de prevenció contra el coronavirus, després del brot de coronavirus al nord d’Itàlia detectat divendres passat que ja porta més de 200 infectats. Les relacions comercials i socials entre Espanya i Itàlia són molt més estretes que les que hi ha entre Espanya i la Xina, fins ara el principal focus, i això pot provocar que més casos sospitosos i més risc de contagi de COVID-19-nom tècnic del virus -. Pere Godoy, president de la Societat Espanyola d’Epidemiologia, explica el que implica aquesta nova situació i les prioritats científiques per contenir l’epidèmia i evitar que es converteixi en una pandèmia. Les màximes: cal ser «realistes» però també «evitar el pànic».
Canvia l’escenari a Espanya després del brot de coronavirus a Itàlia?
Sí, va tenir certes implicacions. Veurem la revisió que hi ha del protocol després de la reunió del Ministeri i les comunitats, però, sobretot, crec que aniran dirigides a canviar la sensibilitat per definir cada cas. S’haurà de revisar per tenir en compte a les persones que hagin estat en una zona de transmissió d’Itàlia. És molt rellevant perquè augmenta el volum de treball de la sanitat pública: com va assenyalar el diumenge Fernando Simón, la quantitat de ciutadans espanyols que viatgen i tenen relació amb el nord d’Itàlia és molt elevada.
A més d’això, estem en plena època d’activitat gripal, així que apareixeran moltes persones que hagin estat al nord d’Itàlia i que presentin símptomes [els de la grip comuna i els del coronavirus són molt similars], i per això s’haurà d’acotar bé qui és un cas en investigació i qui no. Probablement caldrà, a més d’haver estat a Itàlia, haver tingut contacte amb casos confirmats. Si no és així, la feina dels tècnics de Salut Pública serà molt elevada i potser contraproduent. Ja aquest cap de setmana el nivell de consultes ha augmentat.
Llombardia i altres zones d’Itàlia poden ser llavors un nou Wuhan, un focus epidèmic important per als protocols en les pròximes setmanes?
Més de 200 casos són bastants, vol dir que durant aquestes setmanes hi ha hagut transmissió interna. Però això no vol dir que no es pugui contenir a la regió: Itàlia té un sistema sanitari modern i capaç. No ens hem d’enganyar, en aquests nivells serà difícil frenar del tot i detectar a temps tots els casos, però fins ara s’estan fent les coses bé i el seu sistema té capacitat.
Quin seria el termini per a considerar que Itàlia ha frenat la crisi sanitària?
Les properes dues setmanes. En aquest temps sabrem si Itàlia ha estat capaç de frenar el brot de coronavirus o no: si passat aquest termini segueix havent-hi transmissió interna i contínua, ja hi haurà altres implicacions que caldrà afrontar. Per ara és aviat per saber com es resoldrà.
Està preparada Espanya per una situació similar? Podrien gestionar 200 positius en un cap de setmana?
Cal tenir clar que no estem lliures i, si ha passat a Itàlia, podria passar aquí. Hem de ser conscients que és un virus que es transmet i no està sent fàcil contenir-lo. Però alhora, cal relativitzar les coses: a Espanya, com a Itàlia, comptem amb un sistema de salut pública potent. Fins ara les mesures que s’estan prenent s’estan prenent bé, tenim capacitat per contenir-tant a Itàlia com si arriba a Espanya. Si a la fi s’estén més, s’han de prendre mesures alternatives que, afortunadament, també tenim disponibles, relacionades amb intensificar l’aïllament i la detecció precoç. Però insisteixo, no estem aquí.
Té algun sentit proposar cancel·lar vols entre Espanya i Itàlia o tancar fronteres, com han arribat a dir dirigents d’extrema dreta com Le Pen o Salvini?
No hi ha cap evidència sòlida que indiqui que tancar fronteres i anul·lar vols hagi de tenir alguna efectivitat real de contenció. Les mesures de salut pública han de conviure sempre amb la vida social i econòmica, i amb aquest tipus d’accions a la fi causes més mal que beneficis. Es tracta de mesures de pànic i per tant contraproduents. L’Organització Mundial de la Salut (OMS) ha estat molt correcta: no es poden tancar les fronteres, no hi ha evidències sòlides per a això.
Hi ha altres mesures que sí que són eficaços i menys perjudicials: detectar ràpidament i correctament als malalts, vigilar els seus contactes, extremar les mesures de prevenció en la transmissió respiratòria i en centres sanitaris -sobretot per evitar el contagi en sales d’espera i entre pacients i professionals-. I reforçar la investigació en la vacuna, que és una cosa molt bona. Són tot mesures que ja han funcionat històricament per altres casos. Cancel·lar els vols entre Madrid i Milà, tancar fàbriques, fronteres… seria una mesura desproporcionada, sense evidències de benefici i que causarien un dany social terrible.
Estem tancant el període finestra per evitar que es converteixi en una pandèmia, com sí que es va aconseguir amb la SARS (Síndrome respiratòria aguda greu, epidèmia de 2003) i ha advertit l’OMS?
És una possibilitat real que el nou coronavirus es converteixi en una pandèmia. Senzillament hem de ser conscients. Però alhora, també tenir clar que a hores d’ara no estem davant d’això: els casos s’estan donant en països, regions i ciutats concretes. Exigirà molta feina i molta coordinació internacional evitar que sigui finalment una pandèmia, però som a temps i hi ha bona voluntat. Hem de recolzar per això el treball que estan fent els països en què hi ha hagut transmissió, especialment la Xina, la tasca ha estat tremenda i digna de reconèixer.
Per ara hem de centrar-nos en el fet que no s’estengui més enllà de la transmissió autòctona. Si resulta que no ho vam aconseguir, caldrà acceptar-ho i posar en marxa altres polítiques: educació generalitzada per a la població sobre el virus i la malaltia que provoca, mesures d’higiene i rentat de mans massiu, extremar la investigació en la vacuna. Acceptar que les coses són com són, però sempre amb el principi que les accions no facin més mal que el bé que han de fer.
Quin seria el pitjor escenari? Que es converteixi en un virus amb el qual hàgim de conviure a escala mundial, com el de la grip comuna?
Això seria, i a això hem d’intentar no arribar. Però no donarem el missatge que està prop una situació així. No està tot perdut. Sí que és bo balancejar amb altres problemes de salut pública per a entendre-ho: ja convivim amb altres virus que provoquen malalties que no tenen cura, com el de la grip comuna. Però igualment, encara podem evitar convertir el coronavirus en això, i anem a intentar-ho. Basant-nos en l’evidència científica, en la coordinació internacional i en les capacitats i recursos dels països. Amb tranquil·litat, bona informació, bones actituds i evitant situacions de pànic.
Tot i que encara no es pot parlar de pandèmia, l’expansió del nou coronavirus fora de les fronteres de la Xina preocupa les autoritats sanitàries. Itàlia s’ha convertit en el tercer país del món, després de Xina i Corea de Sud, amb el nombre més gran d’afectats pel COVID-19. Com a resposta, el govern de Giuseppe Conte ha decidit mantenir a 50.000 persones aïllades per contenir l’epidèmia, amb una evident dificultat: no se sap com ha començat.
Encara que es pensava que s’havia identificat al pacient zero o cas índex (el cas inicial de l’epidèmia actual a Itàlia), les anàlisis de laboratori han mostrat que l’individu sospitós no havia desenvolupat anticossos contra el virus, el que indica que no hi havia estat prèviament infectat. De moment, es desconeix qui podria ser el pacient zero.
«Desafortunadament, la persona que es considerava el pacient zero no ho era. Necessitem buscar en altres llocs. Estem seguint dues hipòtesis i estem tractant de comprendre si una de les dues és correcta», ha explicat el president de la regió italiana de la Llombardia.
Per què és important el ‘pacient zero’?
L’Organització Mundial de la Salut (OMS) ha mostrat la seva preocupació per l’aparició de nous casos de COVID-19 sense vincles epidemiològics clars amb la Xina i el seu director, Tedros Adhanom Ghebreyesus, alerta que s’està acabant el temps (la «finestra d’oportunitat «) per contenir al coronavirus. El desconeixement de la identitat dels pacients zero, com en el cas d’Itàlia, dificulta el control de l’epidèmia.
Com explica Ignacio Rosell, metge especialista en medicina preventiva i salut pública, professor associat Universitat de Valladolid: «La identificació del pacient zero’, que també anomenem ‘cas índex’, és rellevant per entendre l’origen de l’epidèmia i també per delimitar amb més certesa els mecanismes i probabilitats de transmissió».
Rosell aclareix, a més, que el pacient zero: «pot no ser un ‘pacient’ en sentit estricte. Pot no haver requerit atenció sanitària, sinó haver contagiat des d’una forma lleu de la malaltia (la gran majoria de casos de COVID-19 cursen d’aquesta manera). La no identificació del pacient zero o cas índex no és una situació desitjable, perquè suposa perdre informació i per la manca de control sobre aquest cas. No obstant això, aquesta falta d’identificació del cas índex no és una situació excepcional, en salut pública pot donar-se amb certa freqüència. De vegades, i especialment en malalties transmeses per via respiratòria, un contacte relativament casual i distret pot transmetre la malaltia a una persona especialment susceptible, i això resulta molt difícil d’identificar. Encara que l’idoni seria controlar-ho, això tampoc vol dir que aquest cas índex segueixi contagiant a més persones, depèn del període de transmissibilitat en què es trobi, dels seus moviments i de la susceptibilitat de qui tingui aquest contacte. És possible que aquest cas índex ja no sigui un problema. Però en no tenir-ho identificat, es desconeix».
Una de les possibilitats sobre la taula a Itàlia és que el virus SARS-CoV-2 està, en realitat, més estès en aquest país del que indiquen els casos sospitosos i confirmats. Diversos experts plantegen la hipòtesi que en diverses regions d’Itàlia hagi tingut lloc una difusió «oculta» del coronavirus. Els símptomes dels pacients podrien haver-se atribuït a grip o refredats, en no haver-se identificat cap relació amb la Xina. Una altra possibilitat que no es pot descartar és que el pacient zero fos capaç de transmetre el virus a les persones del seu entorn, tot i no tenir símptomes, el que explicaria la dificultat per identificar-lo.
Sobre les declaracions de l’OMS, el doctor Rosell explica que: «La ‘finestra d’oportunitat’ és l’opció de contenir l’epidèmia en un país, i el fet que la malaltia salti fora d’aquest país evidentment redueix les possibilitats de control. A més, la possibilitat de restringir moviments als ciutadans és més fàcil en un sol país que en molts, amb els seus diferents recursos, polítiques i lleis. En tot cas, hi ha normatives de salut pública per actuar en aquestes situacions. A Espanya, per exemple, la Llei Orgànica de mesures especials en matèria de salut pública confereix la possibilitat de restringir certes llibertats individuals en benefici de la salut col·lectiva».
La cerca amb èxit dels pacients zero a l’Iran i Corea del Sud
A l’Iran i Corea del Sud, on han sorgit també dos brots de coronavirus recentment, les autoritats han aconseguit donar finalment amb els pacients zero, malgrat certes dificultats.
A l’Iran, l’actual brot de coronavirus compta amb 43 casos confirmats i 12 morts. Les autoritats no van conèixer la identitat del pacient zero fins diumenge. El ministre de Salut iranià Saeed Namaki va informar que un comerciant, que va morir pel COVID-19, havia transportat el virus des de la Xina fins a la ciutat de Qom. Tot i que els vols directes entre l’Iran i la Xina estaven suspesos, el comerciant havia realitzat vols indirectes, escapant-inicialment del radar de les autoritats.
Mentrestant, la segona epidèmia de coronavirus està tenint lloc a Corea de Sud, on s’han registrat més de 800 casos confirmats i 7 morts. El govern ha declarat el nivell màxim d’alerta. La majoria dels casos es van originar en una secta apocalíptica a Daegu amb un líder messiànic que afirma que portarà als seus seguidors al paradís en el dia del Judici Final.
Els professionals sanitaris van tenir dificultats per confirmar al pacient zero, ja que la dona sospitosa de ser-ho s’havia negat inicialment a realitzar-se les proves per a la detecció del nou coronavirus (SARS-CoV-2) i declarava no haver viatjat recentment a la Xina. Finalment, es va confirmar que la dona de 61 anys havia estat infectada amb el virus i que, abans que el test donés positiu, havia anat a un hotel, a un hospital i a l’església de la secta on també hi eren presents centenars d’adeptes. Segons indiquen les anàlisis epidemiològics, aquesta persona era una supercontagiadora, doncs va ser capaç de transmetre el virus al voltant de 40 persones.
El Departament de Salut confirma un tercer cas importat de coronavirus a Catalunya. Es tracta d’una dona, de 22 anys i de Tenerife, que va anar a la ciutat italiana de Milà, entre el 19 i el 25 de febrer, dia que va viatjar fins a Barcelona. Un cop a la ciutat, la dona es va adreçar a l’Hospital Clínic, on està aïllada en estat lleu en confirmar-se que té Covid-19. En aquests moments s’estan estudiant els contactes estrets que ha pogut mantenir la dona i, seguint el protocol, un cop identificats se’ls aconsellarà l’aïllament a domicili amb una vigilància activa per part dels serveis de salut pública.
Mentrestant, els altres dos casos importats de coronavirus evolucionen bé. Són un jove, de Barcelona i de 22 anys, que havia anat a Milà entre el 22 i 25 de febrer i una dona de 36 anys, de nacionalitat italiana i resident a Barcelona, que va viatjar a les ciutats italianes de Bèrgam i Milà, entre el 12 i el 22 de febrer. Cap dels tres casos està relacionat.
Paral·lelament, les 38 persones que van estar en contacte estret (a menys de dos metres i de manera continuada) amb el primer cas i les 14 del segon cas estaran aïllades a domicili durant 14 dies. Totes són persones sanes a qui se’ls fa una vigilància activa i una monotorització de la temperatura.
L’Agència de Salut Pública de Catalunya recorda que el 80% dels casos de coronavirus són lleus i que aproximadament un 15% són greus i un 2%, crítics. Els casos més greus succeeixen en persones grans o que pateixen alguna altra malaltia cardíaca, pulmonar o problemes d’immunitat. A més, recomana a la població que, en cas de dubte, truquin al 061 Salut Respon.
26 de febrer 15.00h
El Departament de Salut ha confirmat el segon cas importat de coronavirus a Catalunya. Es tracta d’un jove, de Barcelona i de 22 anys, que havia viatjat a la ciutat italiana de Milà entre el 22 i el 25 de febrer. El noi va començar a tenir símptomes (mal de cap, mal de coll i 37,5 graus de febre) el 25 de febrer i es va desplaçar a l’Hospital Clínic, on està aïllat després de confirmar-se el diagnòstic de coronavirus.
“És un cas importat. No hi ha transmissió local, no es transmet en el nostre país», ha destacat la consellera de Salut, Alba Vergés, durant la roda de premsa celebrada aquest migdia. Per la seva part, el secretari de Salut Pública, Joan Guix, ha explicat que en aquests moments s’estan estudiant els contactes que ha pogut mantenir el jove i que, un cop identificats, “se’ls aconsellarà l’aïllament a domicili amb una vigilància activa per part dels serveis de salut pública”.
Guix també ha indicat que “evoluciona bé” el primer cas importat de coronavirus, el d’una dona de nacionalitat italiana amb un quadre lleu i que es troba aïllada també al Clínic, l’hospital de referència per aquests casos. La dona, de 36 anys i resident a Barcelona, va viatjar a Bèrgam i Milà, a Itàlia, entre el 12 i el 22 de febrer. El passat dia 20 va presentar simptomatologia i es va adreçar a l’Hospital Clínic, on des d’aleshores està aïllada en confirmar-se que té Covid-19.
Durant la roda de premsa, la consellera de Salut, Alba Vergés, ha subratllat també que “el sistema de salut està preparat per detectar i tractar qualsevol cas de coronavirus, seguint els protocols, que es van actualitzant”. També ha remarcat que avui s’ha fet la primera reunió estratègica sobre malalties transmissibles d’alt risc. Una reunió liderada per la consellera amb representants de l’Agència de Salut Pública de Catalunya, del Servei Català de la Salut, i la presència de tots els secretaris generals del Govern i dels delegats territorials. “És una estratègia de coordinació absoluta de tots els àmbits de l’administració de Catalunya”, ha reblat la consellera.
Finalment, la gerent de processos integrals de salut del Servei Català de la Salut, Assumpta Ricart, ha subratllat que el servei 061 CatSalut Respon “ha doblat el personal per atendre totes les trucades de la població amb dubtes per coronavirus”. També ha indicat que la millor manera de prevenir la transmissió del Covid-19 “són les mesures habituals de prevenció de contagis: rentar-se sovint les mans amb sabó; utilitzar mocadors de paper d’un sol ús i tossir tapant-se amb la part interior del colze. L’ús de mascaretes de protecció no té sentit al carrer”.
Fotografia del secretari de Salut Pública, el Dr. Joan Guix, i la Dra. Assumpta Ricard, gerent de processos integrals de salut del Servei Català de la Salut
26 febrer 13.00h
El secretari de Salut Pública, Joan Guix, va informar el dia 25 de febrer a la tarda en roda de premsa sobre el primer cas de coronavirus a Catalunya. L’acompanyava la Dra. Assumpta Ricard, gerent de processos integrals de salut del Servei Català de la Salut. Abans d’això, des de Salud Pública del Ministeri de Salud a nivell estatal, han informat que la Generalitat de Catalunya ja ha activat el protocol per coronavirus després que una pacient donés positiu a Barcelona. Aquesta havia viatjat darrerament al nord d’Itàlia. El següent pas, han explicat, serà una nova prova de confirmació que realitzarà el Centro Nacional de Microbiología.
La dona, de 36 anys, està ingressada però es troba en estat lleu i, com ha dit Alba Vergés en una reunió a Madrid, és un cas «gens preocupant». Guix ha indicat a més que «està bé, té simptomatologia similar a la gripal. No té patologia de base, és una dona jove». De fet, ha afegit, està ingressada «per comoditat» i perquè ara mateix no hi ha saturació al Clínic. «Sobre la marxa decidirem si la dona es queda al Clínic o marxa a casa, si no hi ha saturació es quedarà a l’hospital», ha dit a més a més.
A banda, per precaució, hi ha 25 persones properes a la pacient que han estat posades en aïllament preventiu durant 14 dies però cadascuna a casa seva. Han explicat que se les contactarà 2 o 3 cops al dia per veure que no desenvolupen símptomes que fessin necessari realitzar-se proves.
A l’endemà, avui dia 26 de febrer al matí, Salut confirmava un segon cas de coronavirus. Aquest cop en un noi de 22 anys que ha estat a Itàlia.
El secretari de Salut Pública també ha indicat que se segueix el Protocol, que permanentment es va actualitzant, i ha informat que s’ha incorporat com a un dels criteris principals de detecció del coronavirus a persones amb clínica respiratòria procedents, a més de la Xina, de les regions italianes de Llombardia, Véneto, Emilia Romaña i Piamonte; i també de Corea del Sud, de l’Iran i de Singapur.
Durant la roda de premsa d’ahir dia 25, el secretari de Salut Pública ha fet una crida a la calma a la població: “No requerim mascaretes, sobretot, cal seguir les mesures d’higiene habituals: rentar-se sovint les mans amb sabó; utilitzar mocadors de paper d’un sol ús i tossir tapant-se amb l’avant-braç ”. També ha assenyalat que “el 80% dels casos de coronavirus són lleus i que aproximadament un 15% són greus i un 2%, crítics” i ha recomanat a la població que, en cas de dubte, truquin al 061 CatSalut Respon
Com explicaven fa unes dies en roda de premsa, l’Agència de Salut Pública de Catalunya i el Departament de Salut tenen consensuat un protocol d’actuació davant de casos sospitosos de coronavirus. A grans trets, el circuit a seguir comença per la notificació, per part d’un centre sanitari a la xarxa de vigilància epidemiològica de Catalunya, de l’existència de sospita d’un cas; atenent a un conjunt de criteris epidemiològics i clínics, Salut Pública declara o no l’alerta. Les proves realitzades al laboratori de suport de vigilància epidemiològica descartaran o confirmaran el cas: si és positiu, se seguiran les mesures de prevenció i control, entre les quals l’aïllament del pacient i el seguiment dels seus contactes.
Aquest protocol arribava després de fixar-se en una reunió del Comitè d’Anàlisi i Seguiment de Malalties Transmissibles Emergents d’Alt Risc, Dirigit als professionals sanitaris, aquest procediment a seguir es basa en l’evidència científica, segueix les directrius de la Organització Mundial de la Salut (OMS), es coordina amb el Ministeri de Sanitat i la Xarxa de Vigilància Epidemiològica Europea i està obert a noves actualitzacions a mesura que hi hagi noves evidències sobre aquesta malaltia.
Fa uns dies, mentre baixava les maletes d’un cotxe en un carrer de Barcelona, al Jia Liang Sun-Wang li van cridar: «coronavirus!». Tot i ser barceloní, va viure en la seva mateixa pell el racisme que estan patint moltes persones asiàtiques a causa de l’expansió del coronavirus originat a la ciutat xinesa de Wuhan, ara batejat com a Covid-19.
Jia Liang creu que l’augment d’aquests casos de discriminació és «un problema internacional». Ell mateix explica que la seva germana, que ara viu a Londres, ha rebut males mirades i bromes de mal gust relacionades amb el brot de la nova malaltia. Per això, aquest estudiant de doctorat a l’IRB Barcelona va decidir sumar-se a una iniciativa nascuda a França per conscienciar, a través de les xarxes socials, sobre racisme i combatre la desinformació. Fa deu dies, ell va ser el primer en tuitar #NoSócUnVirus en català i es fa afegir així als activistes que ho havien fet amb altres idiomes arreu del món.
Jia Liang no és l’únic barceloní que ha agafat empenta per sensibilitzar sobre les discriminacions que està provocant la por al coronavirus. El passat 1 de febrer, les joves asiàtic descendents de Catalunya del col·lectiu Catàrsia van fer una acció de denúncia davant de l’Arc de Triomf de Barcelona.
Tal com també han fet activistes antiracistes asiàtiques de diferents països, les joves barcelonines van fer una performance pública en la qual llegien un poema que denunciava «el racisme contra la comunitat xinesa que s’està legitimant amb la situació del coronavirus». D’aquesta manera reivindicaven que per elles «no només és important sinó necessari posicionar-se davant del racisme i no quedar-se callades».
Al mateix barri on es troba l’Arc de Triomf, el Fort Pienc, amb una gran presència de veïns i comerciants d’origen xinès, l’associació comercial ha iniciat una campanya de sensibilització – tant entre els seus comerços associats com de cara al públic. Juanjo Peña, President de l’Eix Comercial del Fort Pienc, explica que fan «una tasca de conscienciació, perquè si algú té símptomes sàpiga què ha de fer», però recorda que ara per ara «l’ambient és de normalitat». En l’àmbit comunicatiu, l’entitat ha iniciat una campanya a les xarxes amb el lema ‘Benvinguts! Estem treballant per tu’ per fer palès que cal mantenir la confiança en els establiments xinesos del barri.
Discriminacions invisibilitzades de la comunitat xinesa
L’advocada de l’Associació Catalana de Professionals d’Estrangeria, Kangyun Xiao, ha iniciat una campanya personal gratuïta d’assessorament jurídic per a les persones que hagin pogut patir racisme arran del coronavirus. Xiao planteja que hi ha mecanismes del dret que poden ser útils per ajudar a parar les actituds racistes.
Tot i això, són processos que a vegades poden ser difícils. «La comunitat xinesa a vegades és molt desconeixedora dels seus propis drets» deia l’advocada en una entrevista a Betevé, i per això «no s’utilitza suficientment aquesta eina que el dret ens dona».
Jia Liang creu que el racisme contra les persones xineses i asiàtiques en general no és una cosa nova, tot i que moltes vegades està invisibilitzat. «Dins la comunitat asiàtica, totes les persones en algun moment de la nostra vida hem viscut un acte discriminatori». Ell mateix explica que a l’inici de l’ESO va patir bullying, tot i que és una situació que, a mesura que s’ha fet més gran, ha notat menys.
Coincideix amb l’advocada quan diu que «de la discriminació a la comunitat asiàtica a casa nostra no se n’ha parlat gaire, en comparació, per exemple, amb la discriminació contra la població llatina». El jove creu que això passa perquè la gent d’aquest col·lectiu «no ho denuncia tant, també per les barreres idiomàtiques que tenen».
Combatre les fake news per frenar el racisme
Per fer front a aquest auge del racisme, uns actors clau són els mitjans de comunicació i les xarxes socials. «Molts mitjans estan exagerant l’alarma del coronavirus mentre que fora de la Xina la probabilitat de contagi és molt baixa», diu Jia Liang Sun-Wang, que recorda que no s’ha detectat cap cas de coronavirus a Catalunya, només un a les Canàries i un a les Illes Balears. «S’està generant una por irracional», afegeix.
I és que precisament, la por és «una de les emocions que ens porta a prendre més decisions, com a reacció gairebé per necessitat antropològica. Davant d’una notícia que ens genera por, és més fàcil que es prengui la decisió de compartir-la; sovint, per bona intenció ens convertim en difusors de desinformació», afirma Alexandre López-Borrull, professor dels Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació de la UOC.
Pel professor, a part dels activistes, és important que també els científics i els experts tinguin presència a les xarxes socials per fer arribar missatges veraços a la població, per exemple, «creant fils de context, donant la seva opinió i ajudant a desmentir rumors», considera López-Borrull.
Tot va començar el 31 de desembre quan l’Organització Mundial de la Salut (OMS) va confirmar el primer cas de coronavirus a la Xina. Des de llavors, són ja més de 24.500 casos confirmats (més de 24.300 només al país asiàtic) i 493 morts. I les xifres segueixen augmentant per moments.
L’epidèmia, causada per un virus com la síndrome respiratòria aguda greu (SARS, per les sigles en anglès) o el coronavirus de l’Orient Mitjà (MERS-CoV), també ha tingut l’habilitat de passar d’animals a humans.
Es compara amb el virus de la grip, que es presenta en forma d’epidèmia estacional cada hivern al nostre hemisferi, un vell conegut que es vigila des de fa molt de temps. No obstant això, sobre el nou coronavirus encara sabem molt poc. AmparoLarrauri, que desenvolupa la seva tasca en el Grup de Vigilància de Grip i és cap de grup del CIBERESP en el Centre Nacional d’Epidemiologia-ISCIII, analitza les diferències entre els dos virus.
Una de les coses que més preocupa és la taxa de letalitat del virus…
És clar, saber quantes persones moren entre els que han contret la malaltia dóna una idea de la seva gravetat. Però aquesta és una de les coses més difícils d’establir. Es tracta d’un quocient entre un numerador (nombre de defuncions ocasionades per aquest virus) i un denominador (nombre de casos infectats per aquest virus), i aquestes dades canvien cada dia.
Pot anar cap a una taxa de letalitat més gran si en aquest quocient el numerador (morts) augmenta amb els dies. Però també pot anar cap a una gravetat menor, si el què augmenta més és el denominador (casos que no acaben en morts).
En l’actualitat hi ha uns 90.000 casos en investigació que són sospitosos a la Xina. Per tant és molt probable que el denominador augmenti molt i la taxa de letalitat baixi.
Ara mateix, aquesta taxa de letalitat té un valor entre un 11 i un 14%, es pot comparar amb altres epidèmies?
Es tracta només d’estimacions, és impossible conèixer la taxa amb exactitud encara. Cal tenir en compte que aquest 14% està tret d’un dels estudis més recents, però només ha tingut en compte les defuncions produïdes entre els casos hospitalitzats més greus.
En principi, el què sabem és que seria bastant similar al què va passar amb la SARS el 2003, que va tenir una taxa de letalitat d’un 10%, mentre que en el MERS–CoV va ser més gran, del 32%. Per la seva banda, la grip posseeix entre un 10 i un 14% de letalitat en els casos hospitalitzats greus, la qual baixaria fins a un 6-7% si comptabilitzem les xifres d’hospitalitzacions sense aquests criteris de gravetat.
I sabem la capacitat de virus de transmetre entre tota la població?
Depèn de com sigui de patogen i transmissible, i això també pot canviar quan es coneguin més dades. Cada dia s’estudien més agrupacions de casos per observar quants episodis secundaris han sortit a partir d’un primari, el que s’anomena Ro.
Mentre que aquest coronavirus té un Ro d’aproximadament un 2,2 (pot arribar entre 2 i 4), en la SARS teníem unes xifres força semblants: al voltant d’uns 3. No obstant això, el MERS–CoV, que era molt més patogènic, va tenir -i té, perquè no ha desaparegut- 1 transmissibilitat molt més baixa; igual que el de la grip, que és al voltant d’1,1-1,2.
Com s’estan aplicant les mesures de control?
De moment, el coronavirus provoca un 17% de casos greus però, un cop més, aquestes només són estimacions. Se li pressuposa una capacitat de provocar gravetat similar o una mica menor que la SARS.
Cal aclarir que l’epidèmia de la SARS es va controlar totalment i en l’actualitat no hi ha virus en humans. Va durar 8 mesos, es van confirmar 8.000 casos al món i hi va haver 700 morts. Ara amb el coronavirus portem poc més d’un mes, hi ha confirmats més de 24.500 casos i gairebé 500 morts, amb tot just 200 casos fora de la Xina (només 24 casos confirmats a la Unió Europea).
És aquest equilibri entre patogenicitat del virus i capacitat de transmissió el que determina com s’expandirà, però sobretot, com serem capaços d’aplicar aquestes mesures.
Es recorda algun escenari anterior com el que hem vist aquests dies al país asiàtic?
A la Xina estan fent una cosa increïble, mai vista. Crec que l’epidèmia de la SARS els ha ensenyat molt i és lògic que es prenguin altres pautes i s’hagin après lliçons. El fet que la Xina veiés que era una situació complicada i prengués mesures per evitar una major propagació és excepcional. D’altra banda, potser també es tracta de l’únic país en el qual es podien haver pres mesures d’aquest tipus.
El que sí que està clar és que des que es va confirmar el primer cas el 31 de desembre fins ara hi ha hagut un gran desplegament d’informació que en altres ocasions no hi ha hagut i, sobretot, una actuació molt ràpida: es confirma un cas, i a la setmana ja tenim el genoma identificat. Això és un èxit de la coordinació de salut pública de tot el món.
L’epidemiòloga Amparo Larrauri, durant l’entrevista. / SINC | Álvaro Muñoz
Com es pot valorar el nivell d’alarma de l’epidèmia?
No és una qüestió ni d’alarmar-se ni de donar-li poca importància. Si ve un cas, els sistemes de vigilància han de funcionar estrictament, identificar com més aviat millor els contactes potencials i fer un seguiment.
En aquests moments el risc que se segueixi estenent la malaltia al món, sobretot a la Xina, és alt. El risc que s’identifiquin casos confirmats a Europa és relativament mitjà, ja que encara poden venir molts importats. Ara, el risc que es produeixin a Europa si les condicions de control i prevenció de la malaltia se segueixen adequadament, és baix.
Per exemple, a Espanya, si s’apliquen estrictament les condicions establertes en els protocols consensuats pel tipus d’alerta i intervenen totes les comunitats autònomes i el centre d’emergències del Ministeri de Sanitat -coordinador de tot el brot-, el risc que es segueixi transmetent el virus és baix.
Què passa amb els casos confirmats que no són greus? Quan s’acaba el seu període d’infectivitat?
Qualsevol cas sospitós o confirmat se segueix durant 14 dies per prevenció. A més, el coronavirus sembla ser infecciós abans que s’iniciïn símptomes, tot i que encara no s’ha establert amb seguretat. Això que està alarmant la gent passa en gairebé tots els virus, com el de la grip, que es transmet entre 24 i 48 hores abans dels símptomes i fins a 4-5 dies després; o virus del xarampió, que es transmet 4 dies abans de tenir l’exantema.
La capacitat de contenció d’una epidèmia va lligada al fet que sigui precisament el més greu possible. Perquè com més greu sigui, més casos hospitalitzats hi haurà, més mesures de contacte podem posar i més podem delimitar la situació. Però com menys greu es faci la malaltia, hi haurà més gent que ni tan sols vagi a metge i estigui transmetent. Per això ara s’afirma que les mesures han de ser estrictíssimes.
A més, aquests virus també tenen la capacitat de generar grans transmissors o supercontagiadors. No és exclusiu del coronavirus, amb la SARS en un vol transoceànic es van establir més de 160 contagis.
Estem inflant el risc del coronavirus pel que fa a la grip?
Són més de 25.000 casos confirmats de coronavirus i 493 morts. Això és el que hi ha. Però és lògic que la gent compari amb el més pròxim, com la grip estacional. El problema és que la visió general de la grip del gruix de la població és errònia, no es tracta d’una malaltia lleu.
En el nostre informe setmanal de vigilància de grip es pot veure com en la majoria dels casos produeix simptomatologia lleu. No obstant això, es produeixen altres casos veritablement greus que donen lloc a complicacions que provoquen la mort cada temporada d’hivern (entre 6.000 i 15.000).
Aquestes morts es concentren a les persones que té alt risc de complicacions. I entre els casos greus, el 80% tenien malaltia de base, i entre les defuncions per grip, més del 90% tenien malaltia de base. Igualment, és difícil estimar el nombre de morts que produeix la grip, ja que hi ha moltes persones grans que es moren a casa i no van a l’hospital, com està passant també a la Xina.
Què és el més preocupa els epidemiòlegs del coronavirus?
El que més inquieta del coronavirus no és el nombre de morts, sinó que en tot just un mes tenim 25.000 casos. Això et dóna la idea que la transmissibilitat és bastant gran. I potser el problema no és la gravetat, sinó el possible col·lapse del sistema sanitari.
A la Xina han fet un hospital amb 2.000 llits en vuits dies, i podrien tornar a fer-ho, però seria difícil en un altre país.
Arribarem a pandèmia amb aquest virus?
Una pandèmia passa quan un determinat agent es distribueix per tot el món i hi ha una transmissió sostinguda. Ara mateix amb el coronavirus no és el cas, però no es pot predir què passarà. Des de la grip H1N1 de 2009 no hi ha hagut cap.
A Europa hi ha 24 casos, però no hi ha transmissió sostinguda. Hi ha un cas a França que s’ha donat a través d’un agrupament familiar i, dels 12 casos d’Alemanya, com a mínim 6 també estan relacionats.
La clau està en la contenció. Mentre el virus no tingui una capacitat de transmissió interhumana brutal i puguem contenir-ho, passarà com amb la SARS, que va ser un gran problema sanitari però es va controlar. De fet, ja no hi ha aquest virus en l’ésser humà.
Hi haurà més casos a Espanya?
Possiblement, entra dins de l’esperable. L’important és poder explicar el seu origen i controlar-lo. Això dóna tranquil·litat, tot i que és normal que els sistemes de salut i la societat s’estressin davant d’una situació així. El punt d’imprevisibilitat i la novetat són els punts que marquen una epidèmia.
Ahir a la nit, el Comitè d’Emergència de l’OMS, integrat per una vintena d’experts de quinze països, va deliberar durant cinc hores abans de prendre la decisió de declarar l’emergència internacional «de manera gairebé unànime», va dir el seu president.
Tot i que la setmana passada no van arribar a un acord sobre la gravetat de l’epidèmia, la nova resolució permetrà interrompre la propagació del coronavirus 2019-nCoV. Això últim «és encara possible» si els països prenen les mesures adequades, va dir el francès Didier Houssin, president de Comitè, un òrgan consultiu que convoca el director general de l’OMS.
El canvi s’ha degut a l’augment considerable de casos a la Xina i la seva major dispersió a altres països, però també «perquè alguns països han pres mesures qüestionables relatives a les restriccions de viatges», va dir Houssin, contundent en afirmar que en aquest moment aquestes limitacions no són recomanables.
«No hi ha raó per prendre mesures que interfereixin de manera innecessària amb el comerç i els desplaçaments internacionals. L’OMS no recomana limitar els viatges», va dir també el director general de l’OMS, Tedros Adhanon. «Fem una crida a tots els països a implementar mesures basades en l’evidència «, per protegir la salut humana de manera «proporcionada».
Després d’una declaració d’emergència, el Reglament Sanitari Internacional, que va entrar en vigor el 2007, obliga tots els països de l’OMS a -entre altres coses-compartir informació rellevant i «respondre apropiadament a les mesures recomanades per l’OMS», informa aquest organisme.
Per això «declarar una emergència de salut pública d’importància internacional probablement facilita el paper de lideratge de l’OMS», va dir Houssin, i «li dóna la possibilitat de demanar comptes» als països que imposin unilateralment restriccions de desplaçaments, quarantenes, denegació de visats…
Ràpid augment de casos
Ahir, 30 de gener, l’OMS confirmava més de 7800 casos a tot el món -un dia abans eren menys de 6.100, i 170 morts, unes 40 més que el dia anterior-. Hi ha 1370 casos greus. A més hi ha gairebé 12.200 casos sospitosos. Fins ara només s’han curat, i han abandonat l’hospital, 124 persones.
El 99% dels contagis s’han donat a la Xina, igual que els morts. I «la immensa majoria» dels casos en altres països són en persones «que han viatjat a Wuhan o que han estat en contacte amb algú que l’ha fet», ha recordat Tedros. Però ja són almenys vuit els contagis entre persones que no compleixen aquesta condició, ahir a Alemanya, Vietnam i el Japó i avui ja als Estats Units.
El responsable de l’OMS va lloar una vegada més l’actuació de la Xina en les últimes setmanes: «Estaríem veient ara molts més casos fora de la Xina, i més morts, si no fos per l’esforç del govern xinès».
Suport a països amb menys recursos
Un dels missatges més repetits va ser la necessitat de donar suport als països amb sistemes de salut més febles, on «no sabem els danys que podria provocar el virus». Aquesta és «la nostra major preocupació», va dir Tadros, i la Xina ha ofert la seva ajuda en aquest punt.
«La principal raó per declarar aquesta declaració no és el que està passant a la Xina, sinó el que està passant en altres països», ha indicat Tadros. «Hem d’actuar junts per evitar una disseminació major de virus».
«És hora de la ciència i de la solidaritat, no de la por i l’estigma»
El director general de l’OMS va resumir en set punts les recomanacions del Comitè d’Emergències a la comunitat internacional:
1) No hi ha raó per prendre mesures que interfereixin de manera innecessària amb el comerç i els desplaçaments internacionals. En clara al·lusió al tancament de fronteres de Rússia, Tadros va comminar tots els països «a implementar mesures basades en l’evidència».
2) Donar suport a països amb sistemes de salut més febles
3) Accelerar el desenvolupament de vacunes, fàrmacs i kits diagnòstics
4) Combatre la difusió de rumors i desinformació
5) Destinar recursos a identificar, tenir cura i aïllar les persones contagiades, i prevenir la transmissió
6) Compartir coneixement i dades amb l’OMS i la resta del món
7) «L’única manera de vèncer aquest brot és que tots els països cooperin amb un esperit de solidaritat. És el moment dels fets, no de la por; de la ciència, no dels rumors; de la solidaritat, no de la por».
Catalunya ha consensuat un protocol d’actuació davant de casos sospitosos de coronavirus. A grans trets, el circuit a seguir comença per la notificació, per part d’un centre sanitari a la xarxa de vigilància epidemiològica de Catalunya, de l’existència de sospita d’un cas; atenent a un conjunt de criteris epidemiològics i clínics, Salut Pública declara o no l’alerta. Les proves realitzades al laboratori de suport de vigilància epidemiològica descartaran o confirmaran el cas: si és positiu, se seguiran les mesures de prevenció i control, entre les quals l’aïllament del pacient i el seguiment dels seus contactes.
Així ho han explicat des del Departament de Salut, a través de l’Agència de Salut Pública de Catalunya (ASPCAT), després de fixar en una reunió del Comitè d’Anàlisi i Seguiment de Malalties Transmissibles Emergents d’Alt Risc la metodologia del protocol. Dirigit als professionals sanitaris, aquest procediment a seguir es basa en l’evidència científica, segueix les directrius de la Organització Mundial de la Salut (OMS), es coordina amb el Ministeri de Sanitat i la Xarxa de Vigilància Epidemiològica Europea i està obert a noves actualitzacions a mesura que hi hagi noves evidències sobre aquesta malaltia.
A banda de dibuixar els circuits específics de notificació de casos en el marc dels plans de preparació i de resposta de la Xarxa de Vigilància Epidemiològica de Catalunya s’han tocat més temes. Durant la presentació, també s’ha posat en valor la tasca de formació, per part de l’ASPCAT i des de fa mesos i arreu de Catalunya, de formadors experts en aquestes malalties emergents d’alt risc.
Actualment es considera que l’impacte per a la salut pública en cas de detectar-se un cas importat és baix per a Catalunya i per a la resta de l’Estat. De fet, el Comitè d’Emergència de l’OMS no ha considerat, pel moment, que la situació constitueixi una emergència de Salut Pública de rellevància internacional. No obstant això, des de l’inici del primer brot fins ara, s’han registrat 2.783 casos: 2.744 a la Xina i 39 en altres països: Tailàndia, Japó, Corea del Sud, Taiwan, Vietnam, Singapur, Nepal, Malàisia, Austràlia, França, Canadà i EEUU. En tots aquests països, tots els casos són importats de Wuhan, ciutat xinesa on van néixer els primers casos. Actualment, 461 casos es troben en estat greu i 80 han mort.
Els símptomes i la prevenció
Actualment no existeix un tractament específic pel nou coronavirus però sí molts tractaments per controlar els seus símptomes, per la qual cosa, l’assistència sanitària pot millorar el pronòstic. Han aprofitat la trobada per explicar quins són els símptomes més comuns d’aquest coronavirus. Aquests inclouen tos, mal de coll, febre i sensació de falta d’aire. En casos més greus, la infecció pot causar pneumònia, dificultat important per respirar, insuficiència renal, i inclús la mort. Els casos més greus, generalment, succeeixen en persones grans o que pateixen alguna comorbiditat com la malaltia cardíaca, malaltia pulmonar o problemes d’immunitat.
El coronavirus es transmet per via respiratòria a través de petites gotes respiratòries i pel contacte estret amb les secrecions infectades. El període d’incubació de la malaltia és d’entre 2 dies i un màxim de 14. Per això, han demanat, si en els 14 dies posteriors a la tornada d’un viatge a la ciutat de Wuhan es presenten símptomes respiratoris (tos, mal de coll, febre, sensació de falta d’aire) s’ha de comunicar als serveis sanitaris l’antecedent de l’estància en aquesta ciutat o bé trucar al telèfon 061 Salut Respon. A més, aquest servei telefònic ja incorpora un servei de traducció a disposició dels professionals de la salut que ho necessitin per comunicar-se amb la població de parla xinesa.
Les mesures genèriques de protecció individual enfront de malalties respiratòries inclouen realitzar una higiene de mans freqüent, especialment després de contacte directe amb persones malaltes o el seu entorn; evitar el contacte estret amb persones que mostrin signes d’afecció respiratòria, com tos o esternuts; mantenir una distància d’un metre aproximadament amb les persones amb símptomes d’infecció respiratòria aguda; tapar-se la boca i el nas amb mocadors d’un sol ús en tossir o esternudar i rentar-se les mans.
