Etiqueta: Coronavirus

Una tarda, a mitjans de juliol, en Joan s’aixeca, s’arregla i surt al carrer. Té Covid-19, però no ho sap (és un d’aquells «asimptomàtics»). Es pren alguna cosa en una terrassa amb uns amics i, com que fa calor, decideix llevar-se la màscara. Al migdia, agafa un autobús i s’acosta a casa dels seus pares a dinar amb ells, com ha fet tantes altres vegades.

Tres mesos després, sense ell saber-ho, algunes de les persones amb les que va tenir contacte van emmalaltir, es van contagiar les unes a les altres o, fins i tot, van morir. Si en Joan va contagiar a una sola persona i, al llarg de la setmana següent, aquesta persona va contagiar a una altra i així successivament, després de 3 mesos el brot que va iniciar s’haurà propagat a unes 12 persones. I si hagués contagiat a 2, que al seu torn contagiessin a altres 2 cada setmana, els afectats arribarien els 4.000. Encara pitjor: si el ritme de contagi setmanal fos de 3 per cada contagiat, seria responsable directe de 500.000 infectats.

Aquesta història evidència tres dificultats que trobem per predir l’evolució de la pandèmia. Primer, no sabem amb certesa qui està infectat i qui no. Segon, encara que el «rastreig» ens permet detectar precoçment alguns asimptomàtics, no sempre podem determinar la xarxa de contactes (alguns en el transport públic o al supermercat), de manera que desconeixem quantes d’aquestes trobades han estat contagioses. Finalment, i aquesta és la idea central del present article, les epidèmies creixen (i en ocasions s’atenuen) a un ritme exponencial.

Encara que un creixement exponencial pot desbordar el nostre sistema de salut en unes poques setmanes, els humans no estem psicològicament equipats per comprendre totes les seves implicacions (per exemple, sabia el lector que si poguéssim doblegar un full de paper unes 103 vegades, seria tan ample com nostre univers?). En general, ens costa assimilar que el 26 de febrer es va notificar el primer cas de contagi local i el 14 de març es va decretar l’estat d’alarma.

Amb tot, la realitat és que la dinàmica de l’epidèmia no segueix tan sols un creixement exponencial incontrolat. Per això els epidemiòlegs utilitzen models matemàtics, per capturar totes les subtileses de la seva propagació. Els models més habituals divideixen la població en grups (anomenats «compartiments») que descriuen els conjunts d’individus susceptibles, asimptomàtics, malalts, hospitalitzats o altres. Diferents models inclouen més o menys detalls i donen lloc a una autèntica sopa de lletres.

El més habitual és pensar que la incapacitat per predir la dinàmica de l’epidèmia es deu a la pobra qualitat de les dades i no a la qualitat dels models. Per tant, arreglem les dades i tindrem una «bola de cristall» (a la qual anomenem model matemàtic) que ens dirà amb tota precisió quan començarà o acabarà la segona onada. Fins i tot quan arribarà la fi de l’epidèmia. A la fi i al el cap, si models matemàtics semblants han posat a l’home a la Lluna, per què no haurien de funcionar en aquest cas?

Doncs perquè no és tan senzill. La dificultat rau en el fet que, amb independència dels detalls de cada model, tots tanquen l’implacable creixement exponencial. Aquest factor no només afecta el creixement de l’epidèmia, sinó també el ritme a què creix la nostra ignorància sobre la mateixa. Com esmentem en la breu història que obre l’article, totes les petites decisions que un pren poden amplificar-se i difuminar completament la nostra capacitat de predicció.

L’autobús a què ens pugem, o un dinar a casa dels nostres pares, poden tenir conseqüències imprevisibles setmanes després. I aquesta epidèmia d’incertesa no depèn únicament de la qualitat dels models matemàtics, sinó que és intrínseca a la pròpia dinàmica de propagació de la infecció. I no oblidem que l’escenari real és encara més desolador, ja que comptem amb unes dades incompletes, inconsistents i, en moltes ocasions, inaccessibles a científics i ciutadans.

Aprenent dels meteoròlegs

El lector es preguntarà què podem fer davant d’aquest panorama tan desesperançador. La solució podria venir d’un assumpte en el qual la nostra incapacitat de mirar al futur és coneguda i acceptada: la predicció meteorològica.

A l’igual que en la dinàmica de la pandèmia, petites alteracions de les condicions meteorològiques (potser l’aleteig d’una papallona) podrien desencadenar un huracà a l’altre costat de la planeta. Fa un segle, la predicció meteorològica no era molt millor que la que proporcionava l’experiència individual: a l’hivern fa fred i a l’estiu calor. Amb el temps, s’ha assolit un gran nivell de sofisticació, ja que s’han atacat les tres fonts principals d’incertesa en la predicció meteorològica.

La primera d’elles és la qualitat de les dades. Diàriament, es recullen milions de lectures de temperatura, humitat, precipitacions o velocitat del vent. Hi ha instituts especialitzats en tots els països que integren aquestes dades i proporcionen informació actualitzada cada hora. En el cas del coronavirus, tot just sabem els casos positius per PCR o test d’anticossos i les dades de hospitalitzats i morts. Comparem aquestes 4 o 5 fonts de dades amb les desenes de sondes meteorològiques distribuïdes en una sola localitat.

En segon lloc, els models del clima han millorat i són capaços de descriure la seva dinàmica amb exquisit nivell de detall. Les interaccions en l’atmosfera i amb la terra i el mar a nivell local es descriuen mitjançant equacions molt detallades. Això ha estat possible gràcies a l’augment de la capacitat de computació dels ordinadors. Antigament no es podien resoldre equacions de tal sofisticació a temps per fer una predicció, i calia fer servir versions molt simplificades (i clar, molt menys precises).

El tercer problema és inevitable i no es pot fer res al respecte: el caos. Les equacions del clima són caòtiques. Això vol dir que el més mínim error que hi hagi en un mesurament s’anirà amplificant amb el temps i produirà uns resultats divergents que, finalment, res tindran a veure amb la situació real.

Com s’ha «solucionat» aquest problema? De dues formes: una, acceptant que hi ha una «finestra de predicció» fiable més enllà de la qual ja no podem «veure». Per això les prediccions del temps mai excedeixen d’una setmana, i el que passi de tres dies té una fiabilitat molt relativa. A més, les prediccions es van corregint sobre la marxa.

La segona «innovació» ha consistit a incorporar la predicció probabilística. Ja que la predicció exacta és impossible, per què no canviar-la per un rang de situacions amb diferents probabilitats? Per això ara en les notícies del temps no s’afirma que demà vagi a ploure, sinó que la probabilitat de pluja per demà és del 90%, per exemple. El que vol dir és que, de mitjana, una de cada 10 vegades que hi hagi una predicció així fallarà.

En el cas de la pandèmia de coronavirus, hem d’assumir els reptes que no podem canviar (el creixement exponencial de la nostra incapacitat per predir) i treballar cap a un sistema de recollida de dades eficaç (i transparent!) i una aproximació probabilística a la predicció .

Però per ara, amb les dades i models amb què comptem, no podem fer-ho millor que el bo d’en Mariano Medina.

Aquest és un article publicat originalment a The Conversation

El sistema de Salut de Catalunya disposa ara dels tests d’antígens, una nova eina per a descartar o confirmar casos positius de Covid-19. Es tracta d’una prova que detecta les proteïnes del virus i que permet identificar les persones amb símptomes que estan patint la infecció causa pel SARS-CoV-2. La consellera de Salut, Alba Vergés, ha destacat en roda de premsa que aquesta nova eina funciona molt bé en persones amb símptomes manifestats en els primers 5 dies. “En aquests casos, tenen una sensibilitat molt elevada, del 94%”, ha subratllat, juntament amb la rapidesa i el menys cost econòmic i de complexitat logística que suposa en comparació amb les proves PCR.

El test antigènic es realitza amb una mostra del nas, que el professional sanitari extreu amb l’ajuda d’un bastonet. Els resultats triguen entre 10 i 15 minuts i es donen en el mateix punt d’atenció on s’ha pres la mostra. Cada prova té un cost aproximat de 4,5 euros –molt menys que el d’una prova PCR-, i des del divendres passat s’han començat a distribuir arreu de Catalunya les primeres 500.000 unitats d’una primera comanda d’un milió, a la que seguirà una altra de dos milions més. De fet, ja s’han realitzat els primers tests a 161 centres sanitaris de Catalunya amb els següents resultats: 375 positius de 1.641 tests realitzats.

En aquest sentit, el cap del Servei de Microbiologia de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron, Tomás Pumarola, ha posat en valor els tests d’antigen perquè permeten fer la prova i saber el resultat in-situ, de forma simple. “D’aquesta manera guanyem temps pel que més importa: trencar cadenes de transmissió”. Pumarola ha recomanat el seu ús a centres d’atenció primària, a residències i a urgències dels hospitals, reservant la PCR per a casos sense símptomes i casos amb símptomes que fa més de 5 dies que duren.

Al març o a l’abril, per la manca global de material, es feien un màxim de 5.000 PCR al dia; ara, en canvi, se’n fan unes 20.000 o 25.000 diàries de mitjana, amb pics màxims de fins a 32.000 o 35.000 (en els darrers dies s’estan fent unes 30.000).

Catalunya tancarà bars i restaurants i imposarà noves restriccions a la població durant quinze dies per frenar l’augment de contagis i fer front a la segona onada de la pandèmia. Així ho han anunciat en roda de premsa telemàtica el vicepresident de la Generalitat i president en funcions, Pere Aragonès, la consellera de la Presidència i portaveu del Govern, Meritxell Budó, el conseller d’Interior, Miquel Sàmper, i la consellera de Salut, Alba Vergés, des de la sala de premsa del Palau de la Generalitat i les conselleries d’Interior i Salut, respectivament. «Estem davant d’un moment molt complicat; cal actuar avui per evitar un confinament total en les properes setmanes», ha assenyalat Aragonès.

La resolució de l’executiu permetrà únicament el servei de recollida de menjars o begudes en els bars i restaurants. Les noves restriccions també inclouen la prohibició de tots els serveis que impliquen contacte físic que no siguin mèdics, com massatgistes o estètica, excepte les perruqueries. S’aturaran també les competicions esportives no professionals. Així mateix, tancaran les sales de jocs, els bingos i els casinos i quedaran suspesos tots els congressos i fires previstos aquest mes. El govern ha manifestat també la necessitat de reduir al màxim la mobilitat, limitar les relacions i trobades socials i promoure el teletreball en la mesura del possible.

Les mesures anunciades també inclouen límits d’aforament en diverses activitats. Pel que fa als comerços i mercats ambulants, s’imposarà un límit del 30% d’aforament. Per altra banda, els teatres i cinemes hauran de reduir al 50% el seu aforament, per sota del 70% que es permetia fins el moment. Als gimnasos i poliesportius també queda reduït l’aforament al 50% i s’haurà de demanar cita prèvia. La capacitat del transport públic seguirà al 100%, esperant que es redueixin les aglomeracions amb el foment del teletreball. Les escoles continuaran obertes, així com també es mantindran les activitats extraescolars.

La consellera de Salut, Alba Vergés, ha assenyalat la gravetat de la situació epidemiològica actual. «Tenim 12.000 casos positius a la setmana, i la velocitat de transmissió del virus augmentarà en els propers dies», ha destacat. A Catalunya, el risc de rebrot, que mesura el creixement potencial de la pandèmia, se situa a dia d’avui en 362. Per sobre de 200, el risc de rebrot és «molt alt». A més, també s’ha constatat un fort creixement d’ingressos hospitalaris. «Actualment tenim més de 1.000 persones ingressades en llits d’hospitalització i en l’última setmana han ingressat 141 persones a l’UCI», ha explicat Vergès.

Les noves mesures, que el Govern vol que entrin en vigor el divendres, hauran de ser validades pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). «Són mesures necessàries per evitar el col·lapse del sistema sanitari i preservar la salut col·lectiva. La prioritat és la mateixa des del primer dia: preservar la salut de la ciutadania i salvar vides», ha destacat Aragonès.

A aquestes mesures se sumen les ja existents, com la suspensió de l’activitat universitària presencial durant 15 dies. El govern català també va anunciar el passat dilluns noves restriccions en 15 municipis del Vallès Occidental, on es demana a la ciutadania que redueixi l’activitat social i que es quedi a casa en la mesura del possible.

L’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), un centre impulsat per Fundació «la Caixa», en col·laboració amb la City University of New York Graduate School of Public Health (CUNY SPH) i altres institucions internacionals, ha desenvolupat una eina fàcil i fiable per avaluar com percep la població la resposta del seu govern enfront de la pandèmia de Covid-19. Segons l’anàlisi dels primers resultats obtinguts en 19 països, el qüestionari COVID-SCORE pot ajudar els i les responsables de salut pública i altres prenedors de decisions a detectar i corregir errors en aspectes clau de la resposta d’un país, així com a avaluar tendències a mesura que la pandèmia evoluciona. Es tracta d’un breu qüestionari de deu preguntes o ítems, en el qual les persones entrevistades han de qualificar aspectes clau de la resposta del govern a la pandèmia. L’enquesta ha comptat amb més de 13.400 participants.

La resposta enfront de la pandèmia de Covid-19 ha variat considerablement entre països. Tot i que la majoria de governs han imposat una sèrie de mesures comunes, incloent restriccions de mobilitat, tancament de negocis, llocs de culte o escoles, i confinaments, ho han fet de manera i en temps diferents. Un element clau per determinar el curs d’una pandèmia és el grau de compliment d’aquestes mesures per part de la població, i això depèn alhora de diversos factors, com la confiança en el govern i la claredat de la informació proporcionada per les autoritats.

Espanya, amb 748 enquestats, va obtenir una nota mitjana de 44,68. L’ítem que va rebre major puntuació va ser el relatiu a la cooperació del govern amb altres països i organismes internacionals com l’OMS (amb una puntuació mitjana de 3,46 sobre 5), mentre que el pitjor qualificat va ser el d’accés a proves diagnòstiques Covid-19 gratuïtes i fiables en cas de tenir símptomes (2,09 sobre 5).

La puntuació mitjana pels Estats Units, amb 773 enquestats, va ser de 50,57 punts sobre 100. La qüestió millor puntuada (3,16 sobre 5) va ser l’ajuda de govern pel que fa a ingressos, menjar i refugi durant la pandèmia; aquest fet es correspon amb el moment en què es va dur a terme l’enquesta, poc després que es distribuïssin els fons d’emergència inicials la primavera passada. En particular, Estats Units va ocupar el lloc 17 entre els 19 països enquestats pel que fa a la cooperació governamental amb altres països i organitzacions internacionals com l’OMS (3,03 sobre 5).

Les notes mitjanes atorgades per les persones enquestades han variat considerablement entre països: des dels 35,76 punts sobre un màxim de 100 registrats a Equador fins als 80,48 per a la Xina, el país on la resposta va ser valorada més positivament. Els països amb major puntuació van ser predominantment asiàtics, mentre que els de menor puntuació van ser llatinoamericans i europeus.

En tots els països, les qüestions relatives a la protecció i assistència a grups vulnerables i a l’ajuda per cobrir necessitats bàsiques d’ingressos, menjar i abric van obtenir una puntuació molt per sota de la mitjana, la qual cosa subratlla la necessitat d’atendre de manera particular a la població més vulnerable. L’atenció a la salut mental va ser l’assumpte amb la pitjor nota mitjana entre països.

La nota mitjana està fortament associada amb el nivell de confiança en el govern, tant el registrat en les respostes d’aquest estudi com l’estimat per un organisme independent (Wellcome Global Monitor). «Sabem que l’adopció i compliment de mesures preventives depèn molt de la confiança que té la societat en els i les experts de salut pública, en els sistemes de salut i en la ciència», afirma Ayman El-Mogandes, degà de CUNY SPH. Inversament, una major mortalitat per Covid-19 o una major proporció de participants directament afectats per la malaltia es va correlacionar amb una menor nota mitjana per a aquest país.

«Aquesta eina és fàcil d’implementar i pot guiar autoritats i la comunitat científica en el disseny de mesures per fer front a la pandèmia», assenyala El-Mohandes. A més, es pot realitzar en diferents moments per avaluar la resposta a mesura que la pandèmia evoluciona.

Aquest canvi també tindrà incidència en l’àmbit escolar, segons informa el Departament d’Educació en un comunicat. Així, les quarantenes que tinguin lloc als centres educatius seran ja per un període de 10 dies. Respecte a les quarantenes iniciades abans de l’entrada en vigor del nou document, els centres avisaran a les famílies que els infants podran reprendre l’activitat presencial un cop hagin passat els 10 dies. Tot i el canvi de dies de quarantena, les autoritzacions de confinament signades per les famílies al seu dia continuen sent vàlides.

Segons afegeix el comunicat, els professionals que es trobin en confinament sense baixa mèdica també es reincorporaran als centres educatius un cop transcorreguts aquests 10 dies, conjuntament amb la resta del grup estable de convivència. I els que tinguin una baixa mèdica prescrita inicialment per 14 dies, que hagin estat substituïts en el seu lloc de treball al centre educatiu, s’incorporaran un cop acabi aquesta baixa mèdica, moment en què també finalitzarà del nomenament del seu substitut.

Avui hi ha 1.247 grups bombolla confinats, l’1,73% del total, segons es pot veure a la web traçacovid. Aquesta xifra suposa 46 grups més que ahir, però es tracta del creixement més baix des del 17 de setembre, quan es va passar de 34 a 68 (que aleshores implicava duplicar en un dia). Demà podria fins i tot baixar la xifra per primer cop, ja que, amb la retallada del temps d’aïllament, s’haurien d’incorporar a les aules els més de 200 grups que van ser confinats entre el 17 i el 21 de setembre. La dada negativa del dia és que hi ha un nou centre tancat, que novament és una llar d’infants, en aquest cas situada al terme de Vilagrassa (Urgell).

L’actualització del document de Procediment d’actuació enfront de casos d’infecció pel nou coronavirus SARS-CoV-2 estableix també que en cas de sospita d’un positiiu, els menors del grup de convivència mantindran l’activitat escolar a l’espera dels resultats, sense barrejar-se amb la resta de grups. Si les proves realitzades són negatives, els infants i tutors del grup continuaran amb normalitat les seves activitats, i l’alumne es podrà incorporar quan els símptomes hagin cedit i després de 24h sense febre. En cas positiu, s’establirà la quarantena de 10 dies del grup i tutor, i s’indicarà la prova PCR al mateix centre o en altres punts específics segons indiquin els equips d’atenció primària.

La tardor de 2020 serà recordada com aquella en el qual es van unir la pandèmia per Covid-19 amb l’epidèmia de grip estacional. Amb un augment significatiu de casos de coronavirus en les últimes setmanes, els professionals sanitaris temen la pressió davant la coincidència de tots dos virus en els pròxims mesos.

Els experts asseguren que la necessitat de descartar el virus SARS-CoV-2 davant d’altres processos epidèmics respiratoris serà molt intensa. «La concordança de les epidèmies de grip i Covid-19 serà un problema molt greu», explica a SINC Héctor Bueno, director científic de el departament de Cardiologia a l’Hospital 12 d’octubre.

«Des del punt de vista de la diagnosi serà una bogeria. Excepte l’anòsmia, pràcticament tots els altres símptomes són inespecífics, amb la qual cosa és impossible distingir. Això serà una dificultat terrible per a la gestió de pacients en els circuits hospitalaris», afegeix Bueno. «Més val que la gent es vacuni».

Amb aquest propòsit, el Ministeri de Sanitat ha llançat la campanya de vacunació enfront de la grip -que començarà la primera quinzena d’octubre- per evitar complicacions en les persones vulnerables i una sobrecàrrega en el sistema assistencial. Així, les recomanacions són començar amb les persones grans institucionalitzades i el personal dels centres sanitaris i sociosanitaris, i seguir amb la resta de grups prioritaris.

L’objectiu és aconseguir una major cobertura (s’han comprat 5 milions de dosis més), el que suposaria arribar al 75% en persones majors de 65 anys i professionals de centres sanitaris, i el 60% en embarassades i persones amb patologia crònica.

L’any passat, es va arribar a una cobertura del 53,5% en majors de 65 anys, el 40,5% en personal sanitari i el 48,5% en dones embarassades. Segons les dades d’Institut de Salut Carlos III (ISCIII), amb això es van evitar un 26% de les hospitalitzacions, un 40% d’ingressos a UCI i un 37% de morts atribuïbles a la grip.

Per a Jesús Díez Manglano, que treballa a l’Hospital Royo Villanova de Saragossa, tot dependrà de si s’aconsegueix una vacunació massiva de la grip. «Lògicament així es disminuiria molt la incidència d’aquesta i, per tant, distingiríem millor si una persona pot tenir una patologia o una altra. Però si hi ha poca vacunació i ve una onada de grip, tindrem una sobrecàrrega més gran encara del sistema sanitari».

Per què és important vacunar

Durant el I Congrés Nacional COVID-19, celebrat fa unes setmanes, els experts de la Societat Espanyola de Malalties Infeccioses i Microbiologia Clínica (SEIMC) van subratllar que un dels principals reptes aquests mesos serà el risc de concordança temporal de la pandèmia del coronavirus amb epidèmies estacionals de virus respiratoris (essencialment grip i virus respiratori sincitial).

L’opinió és compartida pels diferents professionals mèdics. «Aquest any és crucial traslladar el missatge de la major importància de la vacunació. Tots els professionals sanitaris hem de centrar els nostres esforços en recordar-ho. Sempre és important vacunar-se, però aquest 2020 més», destaca Esther Redondo, coordinadora de el Grup de Treball d’Activitats Preventives i Salut Pública de la Societat Espanyola de Metges d’Atenció Primària (SEMERGEN).

«Una forma d’evitar consultes o ingressos innecessaris, d’impedir una possible tempesta perfecta que comprometi el nostre sistema de salut, és per mitjà de la vacunació en l’adult», assenyala Federico Martinón, coordinador del Grup Neumoexpertos i cap de servei de pediatria de l’Hospital Clínic Universitari de Santiago de Compostel·la.

«Tant la pneumònia com la grip afecten de manera important a la població cada any. Per això, és fonamental treure el màxim rendiment de les vacunes que ja tenim disponibles, que a més són segures, eficaces i efectives i estan recomanades en molts dels principals grups de risc de la Covid-19», destaca Martinón.

Els pediatres ho tenen igualment clar. El Comitè Assessor de Vacunes de l’Associació Espanyola de Pediatria (AEP) ha advertit de la possible coinfecció de virus de la grip i de la SARS-Cov-2. Per això, s’han actualitzat les seves recomanacions de vacunació antigripal amb les que insisteixen en la vacunació com a mesura preventiva més efectiva.

«En una tardor que es preveu marcat per la Covid-19, considerem que les recomanacions que hem elaborat cobren aquest any més rellevància que mai. Volem evitar la coinfecció pels dos virus», indica María José Mellado, president de l’AEP.

El juny passat, els pediatres ja van assenyalar que la pandèmia no ha tingut una incidència important en els nens fins a la data. No obstant això, es desconeixen els efectes que pot tenir si coincideix en el temps amb la grip: «Podria generar un increment de quadres respiratoris i febrils en nens i adolescents, per la qual cosa seria més difícil el maneig d’aquests pacients i suposaria més sobrecàrrega per el sistema sanitari».

«Sens dubte, tindrem uns mesos complicats. Sobrepassarem els llits habituals en vigilància intensiva i s’hauran de buscar recursos per reubicar els pacients, amb la necessitat de poder comptar amb un diagnòstic ràpid per fer-ho», conclou Maria Creu Martín Delgado, cap de Servei de Medicina Intensiva de l’Hospital Universitari de Torrejón.

¿Grip o coronavirus?

Segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS), la grip estacional es caracteritza per l’inici sobtat de febre, tos (generalment seca), dolors musculars, articulars, de cap i coll, intens malestar i abundant secreció nasal. La febre i els altres símptomes solen desaparèixer en la majoria dels casos en el termini d’una setmana, sense necessitat d’atenció mèdica. En persones amb alt risc, pot ser una malaltia greu, i fins i tot mortal.

Pràcticament el mateix passa amb la Covid-19. Els símptomes més habituals són febre, tos seca i cansament. Altres símptomes menys freqüents són dolors i molèsties, congestió nasal, mal de cap, conjuntivitis, mal de coll, diarrea, pèrdua del gust o l’olfacte i erupcions cutànies o canvis de color en els dits de les mans o els peus. Aquests símptomes solen ser lleus i comencen gradualment.

La majoria de les persones (al voltant del 80%) es recuperen de la infecció per coronavirus sense necessitat de tractament hospitalari. No obstant això, al voltant d’1 de cada 5 acaba presentant un quadre greu i experimenta dificultats per respirar.

En el que sí hi ha diferències és en el període d’incubació. Mentre que en la grip el temps transcorregut entre la infecció i l’aparició de la malaltia és d’uns 2 dies (tot i que oscil·la entre 1 i 4), entre l’exposició a la SARS-CoV-2 i el moment en què comencen els símptomes solen passar de cinc a sis dies (però pot variar entre 1 i 14).

Aquest és un article traduït de l’Agència SINC