Etiqueta: Coronavirus

  • Barcelona tancarà a partir de demà els 58 casals de gent gran, posposarà les reunions, audiències i consells oberts al públic i reforçarà la neteja del transport públic

    L’Ajuntament de Barcelona reforçarà la protecció de les persones grans i més vulnerables davant del COVID-19. Les mesures municipals addicionals, que s’han pres de manera coordinada amb el govern de l’Estat i amb la Generalitat de Catalunya, seran vigents inicialment durant els propers 15 dies, des de demà dijous 12 de març fins al proper divendres 27 de març. Totes elles volen complementar i reforçar les mesures que igualment han anunciat la resta d’administracions, que treballen totes elles conjuntament per dificultar l’expansió del nou coronavirus i limitar la seva incidència com a mínim fins que arribi el bon temps i pugin les temperatures.

    Pel que fa a l’Ajuntament, i centrant-se només en les persones d’edat més avançada o amb patologies prèvies que les fan més vulnerables al COVID-19, l’Ajuntament ha decidit tancar els 58 casals per a gent gran que hi ha a la ciutat, així com el reforç del Servei Municipal de Teleassistència amb trucades proactives a les seves 100.000 persones usuàries per tal de transmetre recomanacions i consells d’autoprotecció, que passen principalment per evitar aglomeracions en espais tancats. Igualment, el consistori limitarà l’activitat d’aquestes persones grans en altres equipaments municipals, com poden ser biblioteques o gimnasos, i que de vegades disposen d’activitats dirigides especialment per a elles.

    En un segon paquet de mesures, l’Ajuntament de Barcelona ha decidit igualment que durant els propers 15 dies es recomanarà al conjunt de la ciutadania que restringeixi la seva activitat social. A banda de posposar els esdeveniments de més de 1.000 persones i de demanar que aquells que englobin menys de 1.000 només s’ocupin en una tercera part del seu aforament, això suposarà posposar la celebració dels diferents òrgans de participació de l’Ajuntament com poden ser audiències públiques, consells de districte i consells de barri. Aquestes mesures ja han estat compartides amb els diferents grups de l’oposició i en cap cas suposen la paralització de l’activitat municipal. De fet, el personal municipal que preventivament es troba en situació d’aïllament a casa seva treballa actualment amb intensitat gràcies al reforç que s’ha aplicat en totes les línies de teletreball.

    Finalment, l’Ajuntament també treballa per augmentar les freqüències de pas dels diferents transports públics de la ciutat, així com incrementar la neteja i desinfecció d’aquests transports. De la mateixa manera, i sempre en coordinació amb la resta d’administracions, l’Ajuntament es compromet a mantenir la interlocució necessària amb els agents econòmics i socials de la ciutat per tal d’estudiar mesures econòmiques que facilitin la gestió de la situació actual, així com la flexibilització de les jornades laborals.

    Aquests mesures dissenyades per fer front al COVID-10 “no són només una qüestió individual, sinó col·lectiva” que es fa amb l’objectiu sempre de “protegir a la població més vulnerable”, ha explicat en roda de premsa l’alcaldessa Ada Colau. Es tracta de “minorar el ritme de la ciutat, sense aturar-la en cap cas, per avançar en el control de la malaltia”, ha afegit la regidora de Salut, Envelliment i Cures, Gemma Tarafa.

    Coordinació entre administracions

    El conjunt de mesures coincideixen amb l’activació en fase d’alerta del Pla Específic Municipal per a Risc Sanitari, en línia amb les decisions que han pres tant el govern de l’Estat com la Generalitat. L’Ajuntament de Barcelona ha detectat hores d’ara un tercer cas positiu per COVID-19 entre el seu personal, en aquesta ocasió d’una persona que treballa a l’Àrea d’Ecologia Urbana, a banda dels dos casos positius que ja es van comunicar el passat dilluns. L’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB) està establint la traçabilitat de tots les persones que hagin pogut mantenir contacte i, en aquests moments, es mantenen de manera preventiva 70 persones aïllades a casa seva que es troben bé i segueixen treballant amb total normalitat. Una d’aquestes persones aïllades de manera preventiva és la regidora de Mobilitat Rosa Alarcón.

  • Fàrmacs per al VIH, la grip o l’Ebola: així avança la recerca de tractaments contra el coronavirus

    El coronavirus segueix estenent fora de les fronteres de la Xina. En l’actualitat, s’han registrat més de 110.000 casos confirmats i 3.800 morts al món. Espanya compta, a hores d’ara, amb més de 1.000 persones afectades pel COVID-19-tres desenes de morts (tots ells d’edat avançada i amb malalties prèvies).

    Atès que no es coneix cap cura ni vacuna contra el nou coronavirus i l’epidèmia actual amenaça de convertir-se en una pandèmia, la necessitat de descobrir tractaments específics contra el coronavirus és cada vegada més urgent. Els potencials fàrmacs podrien alleujar la malaltia en els casos més greus, evitar ingressos en les unitats de cures intensives i limitar el nombre de morts al món.

    Tot i que ja existeixen prototips de vacunes, no podem comptar amb elles per l’actual epidèmia. Les diferents fases per les quals han de passar les potencials vacunes per provar-se en humans fan que sigui extremadament difícil que alguna d’elles es comercialitzi abans d’un any. Afortunadament, múltiples grups de professionals sanitaris, científics i empreses farmacèutiques al llarg del món estan estudiant diferents tractaments que podrien ajudar ja a les persones més vulnerables davant el nou coronavirus.

    Centenars d’assajos clínics estan en marxa o començaran aviat per avaluar els efectes de possibles tractaments contra el COVID-19. Per la seva banda, l’Organització Mundial de la Salut (OMS) està coordinant i assessorant en la realització de diferents assaigs clínics perquè els seus protocols tinguin una elevada qualitat i els seus resultats puguin comparar-se entre si. Fora d’aquests assajos, també s’estan utilitzant diversos fàrmacs, aprovats per altres indicacions, en pacients concrets afectats pel coronavirus.

    Aquest procés es denomina ús compassiu de medicaments i consisteix a aplicar tractaments experimentals abans de la seva aprovació oficial per a una determinada malaltia. Aquest tipus de tractament està molt restringit, a causa dels riscos que comporta. Precisament per això, solen aplicar-se a pacients greus, amb un mal pronòstic, que no disposen d’alternatives terapèutiques d’eficàcia demostrada.

    Tractaments per al VIH o antivirals per a la grip

    El coneixement previ que ja teníem amb els coronavirus SARS i MERS està ajudant a orientar possibles tractaments amb el nou SARS-CoV-2, que comparteix gran part del seu genoma amb aquests virus que van provocar epidèmies en el passat. D’aquí va sorgir la idea d’emprar diversos tractaments antiretrovirals (com ritonavir, lopinavir i azvudine), originalment indicats per al VIH, en persones afectades pel COVID-19, perquè s’havien estudiat i provat prèviament pels anteriors coronavirus.

    Aquests fàrmacs antiretrovirals, que interfereixen amb la replicació de diferents tipus de virus, s’han emprat amb èxit en un nombre limitat de pacients amb COVID-19 tant a la Xina com a Espanya. Tot i que encara és precipitat estimar l’eficàcia d’aquests medicaments, la mateixa OMS ha reconegut que podrien ser útils per alleujar la malaltia provocada pel nou coronavirus. El govern japonès ja ha anunciat que està realitzant una sèrie de tràmits perquè els assajos clínics adreçats a avaluar aquests fàrmacs antiretrovirals enfront del COVID-19 comencin com més aviat millor. En total, hi ha ja almenys quatre assaigs clínics en marxa o pendents de començar en el món per avaluar aquests fàrmacs antiretrovirals contra el nou coronavirus.

    També s’ha provat amb èxit en alguns pacients la combinació d’antiretrovirals amb el fàrmac oseltamivir, un antiviral usat habitualment contra el virus de la grip en pacients de risc. Metges a Tailàndia van anunciar que van tenir èxit en el tractament d’una dona xinesa de 70 anys afectada pel COVID-19, que es va recuperar al cap de 48 hores d’aplicar aquesta combinació de fàrmacs. En aquests moments ja hi ha almenys un assaig clínic registrat per avaluar aquest enfocament terapèutic.

    Fàrmacs contra l’Ebola o la malària

    Un altre fàrmac que s’ha emprat amb èxit en alguns pacients és el remdesivir, un medicament antiviral que es va desenvolupar inicialment per al tractament de l’Ebola, però que va demostrar beneficis en pacients afectats per altres malalties virals. La revista mèdica The New England Journal of Medicine va descriure fa uns dies el tractament amb aquest fàrmac en el primer pacient confirmat pel coronavirus als Estats Units. Tot i que els seus símptomes havien empitjorat al llarg d’una setmana, el començament del tractament amb remdesivir va coincidir amb la seva millora progressiva, fins a la seva curació.

    Els metges que van atendre el pacient reconeixen el potencial d’aquest tractament i, per això, incideixen en la necessitat de realitzar assajos clínics que permetin conèixer la seguretat i eficàcia del remdesivir per a pacients afectats pel nou coronavirus. Xina, que va ser el primer país a reconèixer el potencial terapèutic d’aquest antiviral enfront del COVID-19, va posar en marxa dos assaigs clínics amb remdesivir a principis de febrer. S’espera que aquests estudis finalitzin i aportin resultats per a finals d’abril.

    El tractament amb plasma procedent de pacients que s’havien recuperat del COVID-19 i havien generat anticossos ha estat una altra estratègia terapèutica aplicada en persones afectades greument per la malaltia. També hi ha assaigs clínics en marxa per avaluar la seva eficàcia. No obstant això, hi ha molt escepticisme al respecte perquè aquest enfocament ha tingut escàs èxit en el tractament d’altres virus en el passat.

    Entre els fàrmacs usats de forma compassiva que han mostrat indicis d’eficàcia també destaca la cloroquina, un fàrmac molt conegut contra la malària i contra algunes malalties autoimmunes que posseeix efectes antivirals. La cloroquina s’ha provat en al voltant de 300 pacients afectats pel coronavirus, sense que es detectessin greus efectes adversos i ja hi ha assaigs clínics en marxa a la Xina per aclarir la seva eficàcia terapèutica.

    Altres medicaments que s’estan avaluant en assaigs clínics són la metilprednisolona, ​​1 corticoesteroide usat per disminuir la resposta immunitària al virus, els interferons (proteïnes que interfereixen amb la replicació de multitud de virus en cèl·lules humanes) o anticossos dirigits a molècules específiques que intervenen en la infecció pel nou coronavirus.

    En resum, hi ha molts fronts oberts per a la identificació de tractaments útils contra el COVID-19 i ja s’han detectat alguns casos de possible èxit en pacients. Els assaigs clínics que ja estan en marxa ens aclariran en els pròxims mesos les millors opcions de tractament amb fàrmacs ja aprovats per a altres indicacions, mentre les vacunes i els nous fàrmacs contra el coronavirus segueixen el seu llarg procés d’investigació i desenvolupament, que ens impedeix comptar amb ells a curt termini.

    Aquest és un article traduït de eldiario.es

  • Les trucades al 061 pugen un 66% i tripliquen l’activitat habitual del servei

    La cap del 061 Salut Respon, la Dra. Núria Torres, ha explicat en roda de premsa que s’està rebent una allau de trucades creixent de manera extraordinària. Ahir, de fet, es van rebre prop de 18.000 trucades, el què suposa un increment del 66% i conseqüentment també un canvi en la feina assumida pel personal del servei. Aquest ha vist triplicada la seva activitat habitual.

    En aquest context, el Departament de Salut demana que es faci un ús responsable del 061 i la màxima complicitat possible a la ciutadania davant d’aquesta situació extraordinària. També assenyala que es pot trucar a l’atenció primària per qualsevol dubte; i pel que fa a emergències greus i de risc vital, el telèfon recomanable és el 112. En el mateix sentit, Núria Torres ha demanat que per aquelles situacions d’emergència es truqui al 112 «per tal de garantir que aquelles trucades arribin».

    Tot i aquestes indicacions, en els últims dies s’ha estat reforçant el servei del 061 Salut Respon amb mesures extraordinàries. Mesures com ara un increment del nombre de professionals i també una millor gestió en el cribratge de les demandes.

    Així mateix, el sistema de salut de Catalunya ha elaborat un test com a nova eina que permet, de manera molt ràpida i senzilla, conèixer si es compleixen els criteris d’infecció per coronavirus, i si cal trucar o no al 061. Torres ha apuntat que «aquresta eina pot ajudar al ciutadà a millorar i solucionar aquells dubtes que l’angoixen i que fan que les trucades augmentin».

    El test realitza preguntes com ara si «has estat o viatjat els últims 14 dies a alguns d’aquests llocs?» i inclou com a zones afectades la Xina (incloses Hong Kong i Macau), Corea del Sud, Japó, Singapur, Iran o d’Itàlia les regions de Llombardia, Vèneto, Emília-Romanya o Piemont.

    També pregunta si «has tingut contacte estret amb alguna persona que sigui un cas en estudi o confirmat de coronavirus SARS-CoV-2?» i especifica que contacte estret vol dir viure al mateix habitatge, tenir contacte cara a cara, com per exemple, una conversa de més d’uns minuts, si ha tossit a prop teu, estar a menys de 2 metres de la persona durant més de 15 minuts o estar en contacte amb les seves secrecions (mucositat, saliva, excrements, orina, sang, vòmits, etc.).

    La tercera pregunta et demana si has tingut febre, tos, dificultat respiratòria o malestar general.

    Si la majoria de respostes són negatives però has tingut alguns dels símptomes comuns d’un refredat, en pantalla et surt un consell «No et preocupis, sembla que no tens el coronavirus SARS-CoV-2» però t’animen a «si ho creus necessari», trucar al 061 Salut Respon perquè valorin els símptomes que presentes. A més, et fa un llistat de recomanacions de prevenció.

    Si les respostes són positives, pel contrari, la pantalla et diu: «Queda’t a casa i truca al 061 Salut Respon. Evita el contacte amb altres persones. Truca al 061 Salut Respon o al teu centre d’atenció primària (CAP) de referència i t’informarem del que has de fer. No vagis al CAP, a la farmàcia o a l’hospital. Seguir aquestes indicacions pot ajudar a reduir-ne els contagis».

  • Madrid tanca avui les seves aules: 1,6 milions d’estudiants a casa a partir de demà

    Després de la primera sorpresa d’ahir, quan es va anunciar el tancament de tots els centres educatius a les ciutats de Vitòria i Labastida, a última hora de la tarda arribava la campanada: la Comunitat de Madrid haurà de tancar també els centres educatius de totes les etapes, al menys, durant dues setmanes.

    L’objectiu és frenar l’avanç dels contagis de coronavirus que en els últims dies havien fet un salt important en la Comunitat de Madrid.

    Com en el cas de Vitòria, els centres educatius romandran tancats, sense que es donin classe en ells, encara que el personal docent i d’administració i serveis ha d’anar al seu lloc de treball, com en el cas de Vitòria. Això, mentre les pròpies administracions estan aconsellant a les empreses el teletreball.

    De la mateixa manera, la Comunitat suspèn les activitats complementàries educatives i recomana la continuïtat de la formació en línia.

    En un comunicat de premsa enviat per la Comunitat de Madrid a la tarda d’ahir, l’Executiu d’Isabel Díaz Ayuso ha anunciat que els centres educatius romandran oberts «per a aquelles famílies que vulguin utilitzar els centres, encara que no hi hagi classe».

    Pocs minuts després de conèixer-se el tancament dels centres de Madrid, un comunicat del Consell Interterritorial del SNS (Sistema Nacional de Salut) integrat pel Ministeri de Sanitat i les comunitats autònomes, anunciava la decisió de tancament de tots els centres educatius en «zones que es trobin en fase de transmissió comunitària significativa», com és el cas de la Comunitat de Madrid.

    El Consell Interterritorial només contempla dues mesures en l’àmbit educatiu: el cessament de l’activitat docent presencial de tots els centres de totes les etapes i la suspensió de les activitats educatives complementàries.

  • Dos casos positius de COVID-19 activen els protocols de protecció a l’Ajuntament de Barcelona

    La detecció de dos casos positius de COVID-19 ha portat a l’activació dels protocols de protecció a l’Ajuntament de Barcelona. Tos dos casos han estat detectats aquest cap de setmana i per aquest motiu els protocols s’han començat a desplegar aquest dilluns. El primer cas s’ha detectat en una treballadora de l’Escola Bressol Municipal (EBM) Gràcia, la qual cosa suposarà el tancament preventiu de l’equipament municipal, inicialment durant dues setmanes. El segon cas s’ha produït en un treballador de l’Àrea d’Economia, Recursos i Promoció Econòmica del consistori, la qual cosa ha suposat igualment l’aïllament preventiu de les persones que havien tingut un contacte estret amb ell durant els últims dies. Entre elles hi ha persones de l’equip directiu i gerencial de l’Ajuntament. Totes aquestes persones s’han aïllat de manera preventiva, no han desenvolupat cap símptoma de la malaltia i mantenen la seva activitat laboral des de casa. També els regidors Jaume Collboni, Jordi Martí i Montserrat Ballarín, resten de moment a casa a l’espera que l’Agència de Salut Pública de Barcelona valori si poden anar a treballar.

    El personal municipal, com han explicat, treballa en coordinació amb les autoritats sanitàries per acabar de traçar la totalitat dels contactes d’aquestes dues persones que han donat positiu al COVID-19, i demanar-los que restin a casa durant els propers dies. De fet, l’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB) acabarà d’analitzar cas per cas al llarg del dia d’avui per prendre les mesures que siguin necessàries. Aquesta mesura, totalment preventiva, s’ha pres tot i que hores d’ara les dues persones que han donat positiu presenten símptomes lleus, evolucionen favorablement i es troben a casa seva. Cap altra persona ha manifestat símptomes i treballen amb normalitat des de casa. La intenció de l’Ajuntament, per tant, és facilitar aquestes mesures de teletreball perquè l’operativa municipal segueixi totalment activa.

    Com des del consistori han volgut recordar: l’aïllament es produeix estrictament quan hi ha la recomanació per part dels professionals sanitaris i, per tant, qualsevol persona que pensi que pot estar afectada ha de rebre indicacions en aquest sentit abans de prendre cap decisió de manera personal.

  • Un centenar de professionals sanitaris aïllats pel coronavirus a Catalunya

    Més d’un centenar de professionals sanitaris de diferents punts del territori català romandran a casa, de manera preventiva, ja que han estat en contacte amb persones a qui se’ls ha diagnosticat el coronavirus Covid-19, segons han confirmat fonts del departament de Salut. Aquests professionals hauran de restar aïllats durant 14 dies al seu domicili, on se’ls fa un seguiment per si presenten símptomes de la malaltia.

    A més, els departament de Salut, juntament amb el de Treball, Afers Socials i Famílies recomanen que qualsevol persona que tingui febre o símptomes respiratoris i hagin viatjat a zones de risc per coronavirus no visitin les residències de Catalunya.

    Aquesta és un dels consells que s’han consensuat aquesta tarda en el marc d’una reunió entre representants d’ambdós departaments del Govern amb patronals i sindicats de l’àmbit residencial de gent gran, discapacitats i salut mental de Catalunya per abordar la situació de coronavirus

    Entre d’altres mesures, també es recomana regular el nombre de visites dels familiars i, en cas de fer-ho, rentar-se les mans a l’entrada i a la sortida als lavabos reservats per a les visites. També s’haurà de fer difusió d’aquesta i d’altres mesures preventives amb cartells situats a l’entrada, a les recepcions i a les sales d’espera de les residències. A més, es recomana als usuaris de centres de dia que presentin símptomes respiratoris que no hi vagin.

    Pel que fa als professionals d’aquests centres, se’ls aconsella extremar les mesures preventives.
    Entre d’altres mesures, s’ha acordat fer un control del registre de visites a cada residència, una acció encaminada a facilitar i agilitzar el seguiment de contactes en cas de possibles casos positius per coronavirus.

    Quin procediment se segueix?

    La consideració de cas amb sospita d’infecció per coronavirus SARS-COV-2 es farà juntament per l’equip sanitari de la residència o, en el seu defecte, per part de l’equip d’atenció primària amb les autoritats de Salut Pública. Una vegada presa la consideració de cas s’informarà a la Direcció General de de l’Autonomia Personal i la Discapacitat del Departament de Treball Afers Socials i Famílies i al centre residencial on resideix el cas.

    Els casos podran ser atesos a la mateixa residència si la persona no presenta factors de vulnerabilitat previs per patir malaltia greu, com malalties cròniques, alteració del sistema immunitari o no té una edat molt avançada. També podran romandre-hi si no presenta criteris de gravetat greus de tipus respiratori, gastrointestinal o neurològic. Amb tot, només podran romandre-hi si són casos en investigació amb símptomes lleus, casos probables o confirmats amb símptomes lleus o probables o confirmats que han necessitat hospitalització i que han rebut l’alta hospitalària però encara requereixen atenció mèdica i mesures d’aïllament.

    Entre els requisits mínims per a l’atenció a la residència destaquen, entre d’altres, disposar d’una habitació individual, amb bona ventilació i que pugui ser dedicada de forma específica per a l’aïllament del cas, amb possibilitat de designar un bany exclusiu del pacient. L’equip sanitari del centre informarà al pacient i als seus familiars de la situació i els hi facilitarà el contacte amb l’equip d’Atenció Primària per valorar estudi de contactes o informació de suport. A més, caldrà garantir l’absència de contacte o convivència del cas amb persones en condicions de salut que suposin una vulnerabilitat: persones grans, amb discapacitat, amb malalties cròniques, immunodeprimides o embarassades.

    La persona malalta no haurà de rebre visites durant el període d’aïllament i es recomana disposar d’un registre d’entrada i sortida diari de persones que accedeixin a l’habitació.

    El personal que prengui les mostres biològiques, atengui casos en investigació, probables o confirmats o les persones que entrin a l’habitació d’aïllament hauran de portar un equip de protecció individual per a la prevenció d’infecció per microorganismes transmesos per gotes i per contacte que inclogui una bata resistent a líquids, màscara, guants i protecció ocular contra esquitxades.

    Pel que fa a la presa de mostres, serà realitzada pel Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM), i hauran de ser identificades i enviades als laboratoris de referència designats. Per la seva banda, l’equip sanitari residencial (o en el seu defecte l’equip d’atenció primària) organitzarà l’assistència clínica del pacient de la forma que consideri precisa d’acord al criteri clínic. També haurà de vigilar l’estat de salut de la resta dels residents a fi de detectar precoçment l’aparició d’un possible cas.

    Si les condicions clíniques de la persona empitjoressin o les situacions al centre residencial fessin insostenible el correcte maneig del pacient segons el parer de l’equip sanitari, el cas seria derivat a l’hospital.

  • Salut insta a la suspensió de congressos i jornades per a professionals sanitaris per evitar contagis

    El director general de Professionals de la Salut, Marc Ramentol, ha anunciat avui que el Departament de Salut insta a la suspensió de congressos, seminaris, simpòsis, jornades, cursos o qualsevol altra activitat formativa per a professionals sanitaris que siguin de caràcter presencial a Catalunya, i alhora també s’insta als professionals a què no assisteixin a les jornades que es fan fora del país.

    L’objectiu és minimitzar el risc que els professionals sanitaris puguin infectar-se i, a la seva vegada, convertir-se en una font de tansmissió en els centres sanitaris. Ramentol ha remarcat que “ens interessa protegir especialment i de manera específica als professionals sanitaris perquè són el pal de paller de l’atenció en els centres on acudeixen persones amb el nou coronavirus” i ha dit que la iniciativa forma part de “les mesures que s’estan prenen en aquest escenari de contenció del coronavirus SARS-CoV-2 a Catalunya”.

    Marc Ramentol ha explicat que la consellera de Salut, Alba Vergés, ha firmat avui la resolució, que ha entrat en vigor aquest dijous i que es revisarà setmanalment, i que ha estat treballada amb col·legis professionals, comunitats científiques i sindicats. A més, ha volgut deixar clar que queden al marge d’aquesta suspensió, les activitats de caire assistencial que es fan als centres, com sessions clíniques, comitès assistencials o els comitès clínics. “Entenem que són activitats que s’han de continuar duent a terme perquè impacten positivament en l’actuació que reben les persones en aquests centres”, ha assenyalat el director general de Professionals de la Salut del Departament.

    D’altra banda, també ha anunciat que el Servei Català de la Salut està preparant una compra massiva d’equips de protecció individuals (mascaretes, bates i guants, entre d’altres) per “seguir garantint que tots els professionals del país disposin dels materials adequats per fer l’assistència quan sigui necessari”.

    Paral·lelament, el secretari de Salut Pública, Joan Guix, ha confirmat quatre casos nous de coronavirus SARS-CoV-2 a Catalunya. Són una dona de 57 anys, de Barcelona; una dona de 39 anys de Barcelona; un home de 34 anys, de Barcelona; i un home de 50 anys, de Barcelona, amb una patologia prèvia. Els primers tres casos són lleus i l’últim, greu pel simple fet de tenir antecedents.

    A més, Joan Guix ha explicat que s’està investigant un altre cas greu pendent de confirmar-se si té la Covid.-19. Es tracta d’una dona, de 29 anys i resident a Barcelona, que pateix una patologia respiratòria greu. Guix ha dit que “ara s’està a l’espera que els resultats confirmin o no que tingui el nou coronavirus SARS-CoV-2”.

  • El coronavirus provoca constants evolucions dels protocols, obre nous laboratoris i augmenta el personal que hi treballa

    Ja són 18 les persones diagnosticades amb coronavirus a Catalunya. Dues d’elles estan passant l’aïllament i fent l’addient seguiment des de casa seva. A finals de la setmana passada des de Salut comentaven que començarien a, si les condicions ho permetien, seguir els tractaments a domicili. Si en aquests dos casos ha estat possible és perquè les persones van trucar al 061 en reconèixer alguna simptomatologia i se’ls hi van prendre les mostres des de les seves llars. Davant aquesta situació, ara des de Salut demanen que no s’acudeixi als centres sanitaris davant de dubte, sinó que es truqui i ja sigui tasca dels serveis d’atenció domiciliària decidir què fer en cada cas.

    A banda de les 18 persones afectades, hi ha 315 persones aïllades per haver estat en contacte amb les anteriors. Es troben sota seguiment però no per això es sobreentén que estiguin directament contagiades. Així ho han explicat en roda de premsa durant la tarda del 3 de març, just una setmana després que es donés el primer cas a Catalunya, diferents referents sanitaris. Ho han fet durant la visita de la consellera Alba Vergés al Laboratori de la Secció de Virologia del Servei de Microbiologia de l’Hospital Clínic de Barcelona, un dels què més quantitat de persones amb coronavirus SARS-CoV-2 està tractant. Vergés s’ha reunit amb professionals d’aquest centre com ara el director mèdic de l’hospital, Antoni Castell, la directora infermera del centre, Gemma Martínez, i el cap del servei de Medicina Preventiva i Epidemiologia, Antoni Trilla. També s’ha comptat amb el secretari de Salut Pública, Joan Guix.

    Durant la roda de premsa s’han esmentat alguns dels canvis que s’estan fent sobre el PROCICAT. El Pla d’actuació del PROCICAT per emergències associades a malalties transmissibles emergents amb potencial alt risc gestiona les emergències associades a aquestes que afectin Catalunya, dona suport a l’estratègia de la Direcció General de Salut Pública per a la minimització de la propagació de la pandèmia, dissenya estratègies i sistemes de suport per al manteniment dels serveis imprescindibles per al funcionament de la societat i dissenya estratègies per a la gestió de situacions de risc derivades d’aquest.

    En aquest punt, tots els responsables han fet esment de la importància de respondre davant de cada cas com es mereix. Així, restar a l’hospital o estar domiciliat no tindrà a veure amb l’estat de gravetat o no de l’evolució del virus. Les condicions de l’alta cap a domicili dels que estan hospitalitats variaran en cada cas i no poden determinar uns ítems comuns per ara. Unes indicacions per donar d’alta cap el domicili a persones ja diagnosticades positivament segons el PROCICAT serien que hi hagués «absència de convivents amb amb condicions que suposin una vulnerabilitat, persones grans, malalties cròniques, immunodeprimits o embarassades». Guix ha afegit que «els nens no surten però s’ha de valorar, ja que dir-li a una persona adulta no toquis al pare és una cosa però dir-li a una unitat bellugadissa de 4 anys és més complex». Tot i que potser recomanarien portar el nen a casa els avis, han recordat que el col·lectiu infantil és el menys afectat.

    El seguiment d’aquests casos és molt important, ja que com ha dit Joan Guix, «ens trobem davant d’una tipologia de virus que és molt recent» i que tot i que evoluciona com un virus gripal comú, «no podem saber si tindrà característiques estacionals». Per ara, sense saber com es desenvoluparà, entre els principals objectius han inclòs dur una estratègia de contenció. Guix ha dit que «els professionals sanitaris són un punt essencial de vigilància i de control tant pel paper que suposen dins la cadena epidemiològica» com per ser «aquells que ens cuidaran». També ha afegit que a Catalunya es coneixen totes les cadenes de contagi i que aquestes estan controlades, «una situació millor que a la d’altres zones de l’estat on estan tenint problemes en aquest aspecte».

    Per la seva banda, des de l’Hospital Clínic, el director mèdic, Toni Castells, ha felicitat tot el seu personal i ha posat en valor la seva tasca. El Clínic, ha dit, és un hospital universitari i terciari que està acostumat a l’excepcionalitat però ha volgut destacar el «compromís i la serenor» dels treballadors. Personal que es troba en tres fases, la de triatge, la d’aïllament i la de laboratori: «un dispositiu complex que ha implicat a molts serveis». Així, la directora infermera Gemma Martínez, també ha parlat de la necessitat de «protegir totes les persones que hauran de cuidar qualsevol pacient que entri per la porta» i ha posat en valor la voluntat de constant formació de tots ells durant tot l’any que ara va en augment. En aquesta línia, el cap del servei de Medicina Preventiva i Epidemiologia, Antoni Trilla, ha definit l’epidemiologia com «un esport d’equip» i ha agraït la feina feta per tots ells que no han dubtat, com ha dit, en fer mes hores i «el que faci falta».

    Sobre la formació, s’està actualitzant a molt personal i formant específicament en epidemiologia, ja que actualment es troben davant un allau de consultes. Si bé han reconegut problemes que els han fet necessitar més gent com ara retards en general o en la recollida de mostres, celebren que els estan detectant i solucionant. De fet, ara, cada 4 hores estan entrant mostres a laboratori quan abans això es feia dos cops al dia.

  • La vulnerabilitat a la por: a propòsit del coronavirus

    L’allau de dades amb què els mitjans de comunicació i les xarxes socials ens estan inundant és la màxima responsable de la por que ha envaït a les capes de la població més privilegiades dels països més rics. Una generació de dades que atordeix més que aclareix, ja que, com d’altra banda és lògic, la incertesa sobre aspectes molt rellevants de les epidèmies atribuïdes al coronavirus SARS-Cov2 és, encara, força elevada.

    Una por que està generant una sèrie de reaccions molt poc pertinents. D’una banda perquè no són eficaces per al control de la seva difusió, però sobretot perquè són molt més perjudicials que la infecció mateixa. Els mitjans de comunicació transmeten dades i missatges i les autoritats sanitàries, a més, prenen decisions. Tant en un cas com l’altre la responsabilitat social és molt alta i poden fer inclinar la balança de les reaccions de la gent des de la por justificable a allò desconegut vers l’alarma i el pànic, sentiments i percepcions que lesionen greument la capacitat de les persones i grups per prendre decisions racionals, ordenades i positives.

    Òbviament, la preocupació social implica un estímul per a les empreses periodístiques que insisteixen a proporcionar-nos multitud de dades moltes d’elles anecdòtiques i algunes fins i tot sospitoses de violar la privacitat d’algunes persones i és també motiu d’alerta per a les autoritats sanitàries que se senten en l’obligació de tranquil·litzar el públic per la qual cosa anuncien mesures com més contundents millor, encara que a vegades sigui impossible garantir el seu desenvolupament.

    Actituds ambdues comprensibles des de la demanda i la pressió de l’opinió pública, la qual cosa esdevé una fase més del diabòlic cercle viciós que cada vegada costarà més trencar. Encara que afortunadament totes les epidèmies acaben quan la població susceptible a la infecció es redueix prou.

    Però encara que siguin comprensibles aquestes actituds no són les adequades per enfrontar-nos amb aquest tipus de problemes sanitaris que requereixen respostes el més prudents – no pusil·lànimes- i sensates possible. Aquelles que són conseqüència d’una anàlisi ponderada dels avantatges i dels inconvenients de les decisions que es prenguin. Per la qual cosa és imprescindible un mínim de serenitat. Serenitat que exigeix ​​coratge dels responsables de les institucions més determinants de la percepció social actual: els mitjans de comunicació i les autoritats sanitàries. La presa de decisions de les autoritats sanitàries s’ha de fonamentar no solament en les dades passades i presents; també cal que es faci amb una visió de futur de l’evolució del problema el més clar possible, per evitar haver de rectificar les mesures a curt termini, afegint a la por el desconcert de la població. Un exemple paradigmàtic d’aquesta situació la tenim en el canvi de criteri de les autoritats sanitàries en relació amb la necessitat d’ingressar en hospitals de referència a totes les persones infectades pel COVID19 preconitzada inicialment i que s’ha canviat de forma radical després de pocs dies, limitant el consell d’ingrés, com en qualsevol altra malaltia, als casos de major gravetat, ja que es corria el risc de generar més ineficiència en el procés d’atenció i un més que possible col·lapse hospitalari si, com sembla previsible, la incidència de la malaltia contínua creixent.

    Els científics i els professionals de la sanitat podem i hem d’aportar els nostres coneixements, que s’han de tenir en compte però que no poden substituir les deliberacions polítiques ni ignorar les exigències de l’ètica de la responsabilitat. Entre altres raons, perquè la recerca d’explicacions sobre els interrogants que planteja l’epidèmia és un procés dinàmic i obert, que requereix replicacions i contrastacions que consumeixen molt de temps.

    Mentrestant procurem no empitjorar la situació i assumim els riscos, que aparentment no semblen tan greus, sense escarafalls ni extravagàncies.

  • Fer front al racisme que augmenta amb el coronavirus

    Fa gairebé un mes des que van aparèixer les meves primeres publicacions a les xarxes socials amb el hashtag #nosoyunvirus. Des de llavors també he començat el meu particular periple pels mitjans de comunicació a causa d’un augment significatiu de casos de racisme cap al col·lectiu d’aparença i/u origen xinès (sobretot, i asiàtic en general) tant a les xarxes socials, com als carrers, a les escoles, a la feina, als espais públics i a tots els àmbits en els quals estem presents en la societat.

    Aquesta setmana, a més, ens hem despertat amb la notícia que a Itàlia i a Espanya s’està començant a registrar casos de persones infectades pel coronavirus, i sembla que hi ha un nou repunt de casos de racisme arran de la histèria col·lectiva (no sempre justificada ni justificable).

    Per tot això, et convido a fer la següent reflexió amb mi: Què és racisme o la xenofòbia? Aquesta és una de les preguntes que més m’han fet (i jo mateixa m’he fet) aquestes últimes setmanes.

    Racisme i/o xenofòbia, al meu humil parer, és aquell pensament o aquella concepció que tenim interioritzat – de forma conscient o inconscient – que ens porta a tractar i pensar -conscientment o inconscientment – de forma discriminatòria i desigual aquelles persones o grups que són diferents per la seva aparença física, sigui pel seu origen ètnic, racial o cultural, o perquè tenen una nacionalitat diferent. En definitiva, els que hem estat definits com a “altres” tota la nostra vida (tot i que podem portar cinc, deu, vint anys o fins i tot de tota la vida des del nostre naixement).

    Contràriament a la percepció que té la majoria de la societat (blanca i en una posició de privilegi enfront dels “altres”), la realitat és que el racisme encara és un pensament o una concepció molt interioritzada, molt generalitzada i molt arrelada. I no només en algunes persones individualment parlant, o alguns col·lectius (que recentment han arribat a les institucions públiques), sinó que també està present en els discursos socials dominants i en les pròpies institucions públiques i polítiques socials.

    Perquè no només és racisme una agressió física amb un resultat lesiu d’una persona (potser blanca, o no) cap a una persona d’aparença física i/u origen diversa (xinesa o asiàtica, si ho contextualitzem en els casos arran del “coronavirus”). També són una mostra de racisme les identificacions d’aquest virus amb l’origen racial i/o ètnic d’una persona; els comentaris (fets directament a la persona o fets a les xarxes socials), com dir-li a una persona que és un “coronavirus” només perquè tingui un origen o una aparença física xinesa o asiàtica; les actituds, com ara apartar-se d’aquesta persona en el transport públic o tapar-se davant seu només per una qüestió del seu origen o aparença física; o situacions, com la de denegar l’entrada a algú en algun lloc per aquesta mateixa qüestió; o no anar a un restaurant o un bar per això mateix.

    Anant més enllà, però, també és racisme pensar que una persona, per aquesta mateixa qüestió, només pot exercir determinades professions i només pot parlar de determinades qüestions, però no accedir a certs espais privats o públics. I també ho és – en aquest cas, racisme institucional – el fet de dificultar l’accés a l’Administració Pública per poder regularitzar situacions administratives d’aquestes persones, o el fet de denegar sol·licituds per una qüestió de política migratòria limitant amb els drets de les persones, o no assumir les responsabilitats que les administracions tenen envers les persones tutelades d’origen divers, o fins i tot, no atorgar la nacionalitat a una persona nascuda i/o crescuda a un país (amb les limitacions de drets fonamentals que allò suposa). De fet, aquests són només alguns exemples, i segurament n’hi ha molts més que podríem afegir a aquesta “llista negra”.

    I què podem fer envers tota aquesta situació?

    Cal dir que envers aquestes situacions de tracte discriminatori a causa del racisme i/o xenofòbia tenim diversos mecanismes legals per defensar els nostres drets com persones que som. Haurem de tenir en compte qui ha realitzat l’acte racista o xenòfob, on i com s’ha produït aquest/s episodi/s, perquè depenent de la persona i del lloc on s’hagi produït i com s’hagi produït podem exercitar els nostres drets d’una manera o altra. Il·lustrem això que dic amb algun exemple concret.

    Posem per exemple que sóc una alumna de segon de secundària a una escola pública catalana, que començo a patir episodis de comentaris racistes a la classe de música per part d’un/a company/a de classe, i els dies i setmanes següents segueix amb aquests comentaris (i no només a classe o al pati, sinó també al mòbil i a xarxes socials), i fins i tot, arriba a agressions verbals més greus i també agressions físiques.

    El primer que hauria de fer és posar-ho en coneixement del professor o de la professora encarregada de les classes on succeeixen aquestes situacions i que es prenguin mesures (educatives i disciplinàries) sobre això. Si resulta que el professor o la professora no fa res al respecte, el següent que hauríem de fer és posar-ho en coneixement de la direcció del centre. Si encara i així tampoc es prenen mesures des del centre, podríem denunciar-ho en instàncies educatives superiors (per exemple, el Consorci d’educació o la Conselleria d’educació). Això anterior seria una de les vies que tenim per vetllar els nostres drets, ja que un centre educatiu no només té l’obligació d’oferir ensenyament acadèmic, sinó també de vetllar per la nostra integritat física i psicològica mentre estem als centres.

    Però no és l’única via, a més a més, també depenent de l’edat de les persones que ha comès aquests actes, podem valorar la possibilitat de reclamar directament contra els progenitors o tutors legals, o contra el centre educatiu per vies judicials per demanar possibles indemnitzacions per danys i perjudicis per responsabilitats extracontractuals, o per mal funcionament de l’Administració, o fins i tot anar a la Fiscalia de Menors per denunciar aquests fets, perquè segons les circumstàncies dels fets podrien fins i tot qualificar-se d’assetjament escolar, amb les conseqüències legals que allò comporta.

    No obstant això, penso que més enllà de solucions legals puntuals que en la realitat només aporten una part de les solucions a aquesta problemàtica, el més important de tot plegat és reconèixer que tenim aquest problema. Se sol dir que si no sabem qui som, no sabem cap a on anar. Si no som conscients que tenim un determinat problema, no serem mai capaços de debatre sobre la qüestió, ni tampoc de proposar solucions perquè això canviï. Tenim molt a millorar com a persones i com a societat, i tenim tots part de la responsabilitat per començar a reconstruir noves narratives i nous discursos perquè la societat sigui realment inclusiva amb tota aquesta diversitat ètnica i cultural, i entre tots els que compartim aquest mateix espai d’aquest país en el qual contribuïm totes i tots.