Metges de Catalunya (MC) fa anys que reclama una reformulació de les guàrdies mèdiques de 24 hores, ja que posen en risc el descans, la conciliació i la salut tant dels professionals com dels pacients. Així ho va expressar també la ministra de Sanitat, Mónica García, el passat mes de febrer, quan va anunciar la seva intenció de fer-les desaparèixer en aquesta legislatura, tot I que de moment no s’ha produït cap avenç en aquest àmbit. En tot cas, el sindicat de metges recorda que hi ha certs col·lectius per als quals aquestes jornades complementàries suposen un risc encara major i, per això, queden exempts de realitzar-les, entre els quals es troben les embarassades.
Així ho dictaminen la Directiva 92/85/CEE del Consell Europeu –que data de 1992 i eximeix de treballar en horari nocturn a les dones durant l’embaràs–, el III Conveni col·lectiu de la xarxa sanitària concertada, i el III Acord de l’Institut Català de la Salut (ICS) signat el passat mes de novembre. Aquests documents reflecteixen la necessitat de tenir cura de les metgesses embarassades, i destaquen que tant la nocturnitat com les jornades perllongades relacionades amb les guàrdies són un factor de risc clar per elles. El pacte de l’ICS, a més, reconeix també el seu dret a percebre la mitjana de la retribució econòmica vinculada a les guàrdies realitzades durant els darrers 12 mesos de treball efectiu durant el temps d’adaptació del seu lloc de treball.
Tot i això, Metges de Catalunya assegura que té constància que algunes direccions d’hospitals i centres d’atenció primària del sistema sanitari català no estan respectant actualment aquest dret a les metgesses embarassades dels seus equips, fet que el sindicat denuncia i en el qual afirma que està treballant per tal de reconduir la situació: “Unes jornades perllongades i amb nocturnitat com les guàrdies mèdiques posen en risc tant a les futures mares com al nadó, ja que són factors als quals cap dona treballadora hauria d’estar sotmesa durant l’embaràs”, recorda el sindicat.
En aquest sentit, MC alerta a les direccions de personal de tots els centres de salut del país que prendrà les mesures necessàries perquè es reconegui la vulnerabilitat de les embarassades davant d’aquestes jornades maratonianes, i encoratja a qualsevol dona afectada per la mateixa casuística a denunciar la situació i trobar-hi una solució.
El III Acord de la Mesa Sectorial de Negociació de Sanitat sobre les condicions de treball del personal estatuari de l’Institut Català de la Salut (ICS) va obtenir ahir la conformitat dels sindicats CCOO, UGT, Metges de Catalunya i SATSE (tots menys CATAC) després de la lluita i protesta dels treballadors, i una vaga a principis d’any convocada pel sindicat majoritari.
La mesura preveu una injecció addicional de 320 milions d’euros anuals per part de la Conselleria de Saluti afectaria a més de 50.000 professionals de l’àmbit sanitari d’aquesta empresa pública -l’ICS-, que gestiona fins a 289 equips d’atenció primària i vuit hospitals catalans. El nou conveni col·lectiu arriba deu mesos després que el que es va signar amb la sanitat concertada del Sistema Sanitari Integral d’Utilització Pública de Catalunya (SISCAT); el conseller de Salut, Manel Balcells va destacar ahir que aquest acord «reverteix les retallades del 2010″ i els estralls de la pandèmia» i «equipara» les condicions del metge de primària a les d’hospital.
Entre les mesures que s’inclouen es preveu que els metges tinguin millores salarials des que s’incorporin a l’ICS i es crea un complement específic per a l’atenció primària i un complement per al metge sènior, per a quan deixi de fer guàrdies. També s’augmentarà als facultatius un 30% el preu de les guàrdies, amb una actualització de tarifes que ja es va pactar al conveni del SISCAT, i en l’àmbit de la infermeria, es reconeix el nivell de grau d’infermeria en la categoria salarial, així com les seves especialitzacions. El sou fix del personal d’infermeria augmentarà en 1.700 euros anuals i el complement específic de professionals, com ara fisioterapeutes, s’homologarà al de la concertada amb 1.700 euros a l’any.
Resum de millores assolides
Jornada laboral
Jornada unificada de 1.642 hores anuals per a tot el personal facultatiu.
Jornada de quatre matins i una tarda setmanal per als facultatius d’àmbit hospitalari, distribuïda:
Matí de 8h a 15.30 hores
Una tarda a la setmana, amb dues opcions;
Fins a les 20 hores, si es fa en cinc dies
Fins a les 21 hores, si es fa un mateix dia la jornada de matí i tarda
Per als professionals amb més de 3 anys d’antiguitat, la jornada de tarda setmanal no serà obligatòria, sinó voluntària.
Creació en un termini de tres mesos d’una comissió de seguiment sobre la conciliació del personal facultatiu.
Limitació de la jornada anual màxima a 2.187 hores, equivalents a 48 hores setmanes, sumant jornada ordinària, complementària, mòduls de guàrdia i l’escreix per contingent addicional realitzat fora de la jornada ordinària.
Guàrdies
Regulació de les guàrdies localitzades o de crida, que computarà com a jornada efectiva i es retribuirà com a presencial si es requereix la presència del professional, incrementant la retribució en una hora de treball en concepte desplaçament.
Exoneració voluntària de les guàrdies localitzades a partir dels 50 anys de manera progressiva:
1 gener 2024, professionals que compleixin 60 anys
1 gener 2025, professionals que compleixin 55 anys
1 gener 2027, professionals que compleixin 50 anys
Blindatge del descans postguàrdia.
Establiment d’un màxim obligatori de quatre guàrdies mensuals, una de les quals en dia festiu.
Carrera professional
Reconeixement del tots els anys efectivament treballats al sistema públic de salut per sol·licitar els diferents nivells de carrera professional.
Reconeixement automàtic del nivell de carrera professional que acreditin els facultatius provinents del SISCAT.
Millora de la puntuació en els factors d´activitat assistencial i formació, així com l’eliminació de topall màxim per poder canviar de nivell.
Objectius (DPO)
DPO pactades i signades durant el primer trimestre de l’any, excloent la inclusió d’objectius a realitzar fora de la jornada de treball.
Dret a percebre DPO si se superen els 175 dies anuals de treball a l’ICS per a qualsevol tipus de nomenament i durada contractual.
Retribucions
Equiparació del preu de l’hora de guàrdia al de la sanitat concertada.
Millora del complement específic per al personal mèdic d’atenció primària.
Nou tram del complement específic per desplaçaments a domicilis, consultoris locals, residències i altres serveis comunitaris.
Nou tram del complement específic per als llocs de difícil cobertura d’atenció primària.
Nou complement retributiu de continuïtat assistencial.
Increment del complement de carrera professional a partir del segon nivell.
Pagament de la mitjana de les guàrdies treballades els 12 mesos anteriors en els casos de baixa laboral per accident de treball, malaltia professional, risc durant l’embaràs, permís maternal i paternal i permís per adopció.
Nou complement d’exoneració de guàrdies per edat:
2.000€ anuals, si es demana l’exempció als 50 anys
2.500€ anuals, si es demana als 55 anys
3.000€ anuals, si l’exempció es demana a partir dels 60 anys
“No estem demanant res revolucionari”, assegura Tarragón, i argumenta que volen que el Govern compleixi amb les mesures aprovades pel Parlament, com equiparar les condicions laborals i salarials de tot el personal sanitari del sistema de salut o establir unes ràtios professional-usuària segons les realitats de cada territori que permetin una correcta assistència.
D’on sorgeix la Mesa Sindical de Sanitat de Catalunya?
La Mesa està formada per diferents sindicats (ara Usoc, Catac, CGT, SAE, FTC, Fapic, PSI Lluitem, Cos i Infermeres de Catalunya) i sorgeix arran d’una moció del Parlament de l’abril del 2022 relacionada amb la situació laboral dels treballadors i treballadores de la sanitat. També qüestionava algun punt del propi model sanitari, sobretot com està l’Atenció Primària, però bàsicament era sobre condicions laborals. D’aquesta moció, presentada per la CUP, es van aprovar alguns punts, i altres no, però després, el Govern no ho va fer efectiu. Vam intentar parlar amb el conseller Argimon, que era qui hi havia llavors, per veure quina voluntat hi havia i, quan semblava que ens havíem de reunir, va haver canvi de conseller, amb Manel Balcells ara. Al final, no hem pogut parlar amb ningú.
Quines mesures heu pres?
La primera mesura que vam prendre va ser fer una crida als treballadors i treballadores de la sanitat a què no fessin hores extres els set primers dies de cada mes a partir del desembre. No era gens ambiciós, tampoc no estàvem demanant tant. Pensàvem que, si realment tothom s’hagués afegit a aquesta crida, hauríem pogut posar el sistema en un problema perquè, sense anar més lluny, aquí, a l’Hospital del Mar, a tot el Parc Salut Mar, durant aquest any s’han fet més de 20.000 hores extres. Imagina’t tota l’activitat que s’hauria deixat de fer si no s’haguessin fet aquestes hores extres, i doblatges de torns, etc. Són 20.000 hores reconegudes per l’empresa, tenint en compte que hi ha un màxim de 80 hores per treballador i any a l’Estatut del Treballador. A tots els hospitals hi ha aquesta manca de personal i tenen la necessitat que la gent faci hores extres per poder mantenir tota l’activitat.
Des del novembre ja s’estaven intensificant les mobilitzacions a diversos centres.
Sí, es van fent coses. Davant la convocatòria de vaga de MC, seiem i diem que això no va només de metges, només d’infermeria, ni només d’auxiliars d’infermeria, sinó que això és un problema del sistema i del model sanitari. Aleshores, per què no aprofitar aquesta convocatòria de metges i convoquem els mateixos dies? Hi havia qui deia que els metges diluirien la nostra lluita perquè surten més als mitjans. Sembla que només hi hagi vaga de metges, quan, en realitat, hi ha vaga de totes les categories de la sanitat. Vam decidir fer vaga el 25 i el 26. I, els motius, no estem demanant res revolucionari, són el compliment d’allò que mana el Parlament, que el Govern ho compleixi. Ja sabem que moltes vegades no fan cas, però el que exigim és que el manament del poble es compleixi.
Tarragón: «A tots els hospitals hi ha manca de personal» | Pol Rius
També estem demanant allò que tothom diu que és necessari i que tots els consellers que van passant reconeixen, que és que el 25 per cent del total del pressupost destinat a sanitat vagi a Atenció Primària.
Gairebé dos anys després dels aplaudiments al sector sanitari per la covid, pel reconeixement i l’esforç humà, sentiu que teniu el suport de la ciutadania?
Sí que és cert que hi ha hagut un canvi des dels moments més crus de la pandèmia, el març, abril i maig del 2020. Jo crec que s’ha perdut una mica aquesta sensibilitat, que està per sobre de l’època prèvia a la pandèmia, però que no està en els nivells màxims dels moments més forts. Amb els aplaudiments, tot eren lloances, ja no sols de la ciutadania, sinó dels parlamentaris, dels grups polítics, però malauradament es va quedar en això, en paraules buides de continguts, aplaudiments per fer la foto i poc més. No s’ha traduït en cap fet que diguis, aquí sí que veiem alguna cosa.
Esperàveu més de l’Administració.
Seguim esperant més de l’Administració i d’aquí que convoquem tota aquesta sèrie de mobilitzacions, perquè veiem que si no tenen algun estímul extern que els forci, costarà. Venim d’anys de retallades del 2010, teníem la sanitat totalment destrossada, i la pandèmia ha fet que, un sistema que ja estava totalment tensat, saltés pels aires. I ara ens trobem sense professionals. Estem veient com, en aquest centre, per exemple, s’està invertint una fortuna per ampliar-ho, que jo no dic que no sigui necessari, però no sé si és el millor moment. No tenim treballadors i treballadores, quan aquestes obres acabin, que està previst a finals d’any, tota aquesta nova activitat que hi haurà amb aquests nous espais, nous quiròfans, nous llits i noves plantes d’hospitalització, amb quin personal ho pensen cobrir, si ja no en tenim ara? Qui planifica que s’havien d’aprofitar els fons de Next Generation, potser hauria d’haver anat planificant també com consolidar i millorar les condicions dels treballadors i treballadores.
El que no pot ser és que tot recaigui sobre l’esforç dels treballadors i treballadores
La pressió assistencial és una bomba de rellotgeria?
Sí, a salut mental, a nivell sociosanitari i, sobretot, a les urgències. A les urgències és un problema crònic que venim arrossegant des de fa anys, però en els últims mesos i setmanes està sent salvatge. A l’Hospital del Mar, a Vall d’Hebron, a Bellvitge… Jo crec que és un problema de model que està basat en l’hospitalocentrisme, que dedica molts diners a l’hospitalària. Això també és un nínxol de negoci per a tota la indústria farmacèutica i tecnològica sanitària. Totes les intervencions quirúrgiques, tots els materials que s’han d’utilitzar, això és el que genera negoci. El que dona prestigi són els estudis i tot el que fa l’hospitalària, i es deixa de banda, considerem, el que ha de ser vital i ha de ser la porta d’entrada al sistema sanitari, que és l’Atenció Primària comunitària i familiar.
Per què es deixa de banda?
Tenen les seves prioritats. El pressupost és limitat, diuen, i han de repartir com creuen, perquè evidentment el 25 per cent no està anant a la Primària. Si tinguéssim una Primària poderosa, amb el pressupost que necessita, amb els recursos necessaris, els resultats en salut probablement millorarien i el pressupost de sanitat es reduiria. Hi ha un munt d’estudis que reconeixen que els resultats en salut, amb una Primària potent, milloren.
La longitudinalitat.
Sí, el seguiment del mateix metge a una persona durant anys, salva vides i millora la qualitat de vida. Si això no es pot mantenir, al final les malalties s’agreugen, no hi ha el seguiment adequat, han de venir a urgències, necessiten intervencions costosíssimes… El sistema pateix també, però tot el negoci i tota la indústria que hi ha al voltant de la sanitat deixaria de nodrir-se, i creiem que hi ha una certa voluntat política en mantenir això.
“Hem normalitzat la falta de personal a costa de la nostra salut i de renunciar als nostres drets com a treballadores i treballadors”. Ho dieu a la convocatòria de vaga. Aquesta frase podria resumir el que està passant?
Totalment. Tota la gent que fa hores extres al final acabarà claudicant, acabarà agafant baixes, fet que empitjora la situació de manca de personal perquè per suplir aquestes persones necessitem unes altres que tampoc no tenim, i s’hauran de fer més hores extres… No tenim personal, d’acord, plantegem-nos què necessitem, perquè amb les places que s’han generat noves d’infermeria no n’hi haurà suficient.
Des de la pandèmia, anem arrossegant problemes de salut mental dels professionals sanitaris bastant greus
El que no pot ser és que tot recaigui sobre l’esforç dels treballadors i treballadores, i que malgrat tot aquest esforç, a les urgències, no pot ser que els mateixos treballadors que tenen estipulada una afluència de pacients, vegin que dia rere dia, per molt que de vegades s’intenti reforçar aquest servei amb més professionals, vegin un col·lapse brutal. Aquí, a l’Hospital del Mar, la capacitat és de 96 boxs i volem que tots els pacients estiguin col·locats adequadament i atesos com caldria. Fa pocs dies teníem 190 pacients en algun moment, i 130, 140, 150, 160, és habitual tots els dies. Que hi hagi pacients que estiguin més de 100 hores al servei d’urgències és habitual, quan no haurien d’estar més de 24 hores. Això comporta al treballador i a la treballadora un estrès, en veure que, per molt que s’esforci, la feina no surt i potser el pacient no està atès com caldria. Això va calant i, des de la pandèmia, anem arrossegant problemes de salut mental dels professionals sanitaris bastant greus.
Demaneu increments salarials per apropar-vos a altres països d’Europa, com per exemple Alemanya. Ho veieu factible?
Ara, no. S’ha de lluitar per arribar a equiparar-nos. Sabem que si algun dia s’aconsegueix, serà d’aquí a molts anys. Hem d’anar encaminats a això. El que sí que demanem és equiparar les condicions laborals i salarials de tots els treballadors de la sanitat. Tenim un model tan fragmentat, tan diferenciat… A més, en relació a la resta de comunitats autònomes, som uns alumnes avantatjats en això de la privatització i la col·laboració públicoprivada. Al PS Mar tenim les nostres condicions pròpies perquè tenim un conveni propi, al Sant Pau exactament igual, al Clínic igual, cadascú amb les nostres condicions. Després estan els que són del tot públics, els del sector ICS, que tenen unes condicions; després el sector concertat del SISCAT, que acaben de signar un conveni per nosaltres del tot insuficient, tot i que després cada hospital té els seus pactes de millora i de negociació en el comitè. Encara que tots treballin per al CatSalut, cadascú té unes condicions diferents, una jornada anual diferent i una ràtio de personal-pacient diferent.
Aquesta fragmentació debilita el personal?
Sí, el debilita. Intentar unificar la lluita de tots els treballadors és complicat perquè cadascú té la seva realitat en el seu centre. L’ICS sí que és una empresa molt gran i aquí sí que podríem fer força.
Xavi Tarragón i Ana Basanta durant l’entrevista | Pol Rius
Vam demanar al Departament de Salut dades de diversos centres que tenen aquestes realitats i convenis diferents, com Vall d’Hebron, PS Mar, Clínic i Taulí. Volíem conèixer les ràtios d’infermeres per pacients per cada especialitat i per cada torn, així com d’auxiliars i de zeladors. Aquestes dades no ens les han passat. Han donat l’excusa que és molt complex, que necessitarien molts recursos i que no creuen que sigui tan necessària aquesta informació com per dedicar tants recursos. Una mica la resposta va ser aquesta.
Tenint en compte les mobilitzacions i la convocatòria de vaga, hi ha hagut algun apropament, reunió o conversa amb el Departament de Salut?
No. Zero. Nosaltres ho sol·licitem, i si volen evitar la vaga, jo crec que haurien de seure amb nosaltres. D’altra banda, nosaltres convoquem vaga, però pel que fa a hospitalització, els serveis mínims que imposa treball i la interpretació que fa l’empresa, pot passar que, si tenim tres infermeres i tres auxiliars en el torn de tarda, els serveis mínims que imposen siguin tres infermeres i tres auxiliars. En algun servei, demanen més serveis mínims dels que tenim habitualment, i això acredita la falta de personal que hi ha.
És un contrasentit.
Tenim limitat el dret de vaga a l’hospitalització. Sí pots fer vaga a consultes externes, a exploracions complementàries, potser a quiròfan, on només deixen que hi hagi activitats per intervencions urgents, i a l’Atenció Primària.
Si una persona té programada una operació per al dia 25, és possible que se l’ajornin?
Si no és urgent, és possible. En realitat, l’empresa no sap qui farà vaga.
I una visita al CAP?
Haurien d’anul·lar tot el que no sigui urgent, però després hi ha trampes. Hi ha un ordre jeràrquic brutal i tenim comandaments, càrrecs i càrrecs intermedis que, més enllà de gestió, estan per controlar i van fent feina tirant de que som un equip i que hi ha bon rotllo, i demanen ‘tu faràs vaga, no faràs vaga’. Juguen amb això, depenent de qui sigui més o menys hàbil per tenir aquesta informació, suposo que es programarà més o es programarà menys. Després fan trampes amb els plannings, però costa molt denunciar-ho a Inspecció de Treball. Per exemple, si una persona fa vaga i l’empresa fa doblar torn a una altra, això ho portes a Inspecció de Treball per intentar acreditar que s’ha vulnerat el dret de vaga d’aquesta treballadora perquè al final el servei l’han mantingut fent aquestes trampes, però no és fàcil… Suposo que els recursos que tenen a Inspecció de Treball també són molt limitats.
Demanem equiparar les condicions laborals i salarials de tots els treballadors de la sanitat
Després de la vaga del 25-26, hi haurà més mobilitzacions?
Aquesta és la intenció. Treballem en les mobilitzacions que farem aquests dos dies i, probablement, hi haurà una altra dissabte 28, en què també farem crida als agents socials i a la ciutadania. El 25 i 26, serà més per un tema laboral de treballadors i treballadores, i el 28 cridem també a la ciutadania perquè, al final, interpel·la el conjunt de la població quan parlem de millors condicions laborals, reduir ràtios treballador-pacient, potser reduir jornada anual, i no tenir aquesta obligatorietat de fer hores extres. Al final, això redundarà en un millor servei a la ciutadania; per tant, ho hem de fer amb ells.
El dia 28 fem una crida a tothom que vulgui participar perquè és un problema social
Hem de veure la resposta que rebem dels treballadors i de la ciutadania. Hem de recordar que Ustec i altres sindicats d’ensenyament s’han sumat a la vaga per intentar que no sigui només una cosa de sanitat, per iniciar un cicle de mobilitzacions, ja no només de la sanitat, perquè no és només el problema de la sanitat el que ens està preocupant. A veure si això serveix per anar escalfant motors i arribar a una suposada, algun dia, vaga general exitosa. Ho estem iniciant, i estem parlant amb diferents agents socials que estan mobilitzant-se. Hem parlat amb Marea Blanca, amb Marea Pensionista… El dia 28 fem una crida a tothom que vulgui participar perquè és un problema social, més enllà de la sanitat i l’educació”.
Us fa por que després de tot l’esforç, canviï poca cosa?
Som conscients de la força que tenim, no som innocents. Sabem que els grans sindicats no han convocat, tret de Metges de Catalunya. CC.OO. i UGT ni estan ni se’ls espera i Satse es va despenjar, va firmar el seu conveni del SISCAT i, de moment, no se’ls sent. És una mica sorprenent. Hi ha afiliats seus que ja ens han comentat que no ho entenen.
El que nosaltres qüestionem és, com signes un conveni que és del tot insuficient quan hi ha una vaga convocada per Metges de Catalunya, que sí que està en aquesta mesa del SISCAT. Si t’haguessis afegit i haguessis amenaçat el Departament de Salut, o les patronals, ‘ull, mireu que està muntant aquesta gent’, haguéssim tingut més força. Ho han desaprofitat. Per mi, ha sigut un error estratègic monumental, era una oportunitat única d’anar tots a una.
Patronals i sindicats han signat aquest divendres amb la Conselleria de Salut un preacord per al conveni de la sanitat pública concertada que inclou pujades salarials de fins a un 3,5%, mentre que el sindicat Metges de Catalunya (MC) ha registrat la convocatòria de vaga prevista per als pròxims 25 i 26 de gener.
El preacord fa referència al III conveni col·lectiu de treball dels hospitals d’aguts, centres d’atenció primària, centres sociosanitaris i centres de salut mental, concertats amb el Sistema sanitari integral d’utilització pública de Catalunya (Siscat).
Ho han signat les patronals Unió Catalana d’Hospitals (UCH), l’Associació Catalana d’Entitats de la Salut (ACES) i el Consorci de Salut i Social de Catalunya (CSC), així com els sindicats UGT, CCOO i Satse. Per part seva, el sindicat Metges de Catalunya, s’ha desmarcat de la signatura perquè considera que la proposta de conveni de Siscat no respon a la crisi que travessa la professió mèdica per assegurar un model de salut públic i de qualitat.
Prop de 70.000 treballadors i treballadores de la sanitat pública concertada tindran un augment salarial d’entre el 2,5% i el 3,5%, segons la inflació. També han pactat que les guàrdies estaran més ben pagades i tindran un increment mitjà del 25%, i el salari de les infermeres s’apujaria 2.400 euros anuals.
🔵 Avui hem signat el preacord del III Conveni laboral del SISCAT per avançar en la millora de les condicions laborals dels professionals de la xarxa concertada del sistema públic de salut de Catalunya. Ho estem anunciant amb @manelbalcells, conseller de salut @salutcatpic.twitter.com/vl0l2aeg2E
El conseller de Salut, Manel Balcells, ha destacat que es tracta d’un acord “històric” que té com a objectiu “restituir la capacitat adquisitiva” del personal no funcionari que treballa per a l’administració en hospitals i centres que tenen concert amb la Generalitat.
Balcells ha considerat que el conveni és un “pas gegantí” per homologar les condicions laborals dels professionals de la concertada i ha anunciat que l’acord va acompanyat d’una partida de 460 milions d’euros per part del departament per assumir l’increment salarial.
Així, està previst que en dos anys es vagin equiparant les condicions del personal dels centres públics concertats als de l’Institut Català de la Salut (ICS).
Metges de Catalunya manté la vaga
Per part seva, MC ha registrat aquest divendres a la Conselleria d’Empresa i Treball de la Generalitat la convocatòria de vaga de facultatius del 25 i 26 de gener del 2023 per denunciar la “degradació del sistema sanitari públic”, segons ha explicat el sindicat de metges en un comunicat. Tot seguit, MC ha entregat una còpia a l’ICS i a les patronals UCH, ACES i CSC.
MC argumenta que un mes després d’anunciar el nou cicle de mobilitzacions, encara no ha rebut cap proposta formal per part de la Conselleria de Salut que respongui a les seves reivindicacions, la qual cosa significa que el Departament “no s’ha pres seriosament la convocatòria”. Remarca que Salut ho ha confiat tot als convenis col·lectius, quan hi ha qüestions com les condicions assistencials que ultrapassen l’àmbit de negociació de les relacions laborals.
Així, MC creu que les propostes formulades a les dues taules de negociació que es troben actualment obertes per renovar els convenis de treball de l’ICS i dels centres de la xarxa sanitària concertada són “totalment insuficients per revertir la situació crítica que viu el sistema sanitari i per retenir el talent mèdic”, tal com denuncia el secretari general de MC, Xavier Lleonart.
Metges de Catalunya regista la convocatòria de vaga | MC
“Evitar el conflicte només depèn de la voluntat de l’Administració”, ha ressaltat Lleonart, tot recordant que queda un mes per asseure’s a negociar amb propostes “substancials” per a la millora de la sanitat pública.
Un dels problemes més greus que denuncia MC és la falta de professionals mèdics, un factor que es veurà agreujat per la jubilació de 9.000 facultatius a Catalunya en els pròxims deu anys. Consideren que s’ha de fer una bona previsió d’aquest relleu ja i remarquen que només s’aconseguirà si es milloren les condicions laborals i retributives, lluny de la sobrecàrrega actual amb jornades de treball perllongades i baixes retribucions.
Reclamen un increment retributiu lineal de 10.000 euros anuals al personal facultatiu adjunt i de 7.000 euros anuals per als facultatius residents (MIR), així com un augment de 5.000 euros anuals vinculat a diferents complements.
La vaga de MC té diversos suports dins del sector, com el de la Mesa Sindical de Sanitat de Catalunya, la Societat Catalana de Neurologia, l’Associació Catalana de Psicòlegs Clínics i Residents (ACAPIR), la Societat Espanyola de Psicologia Clínica-ANPIR i la Secció d’Atenció Primària de la Societat Catalana de Pediatria (SAP-SCP).
Vaga a educació també el 25 i 26 de gener
Es dona la circumstància que també aquest divendres el sindicat Ustec-STEs ha anunciat la convocatòria de vaga a l’ensenyament públic davant del “menysteniment” del Departament a les peticions que han anat presentant en els darrers mesos. Educació considera que “la ciutadania no entendrà aquesta convocatòria” en un moment en què s’estan acostant posicions en un clima de diàleg amb els sindicats.
Els assetjadors són, majoritàriament, homes. En un alt percentatge, aquest és conegut per la víctima, bé per tenir-hi certa amistat, ser parella o exparella o per haver tingut algun apropament. “A partir d’aquí –explica Elisa Micciola, psicòloga forense, psicoterapeuta especialitzada en violència, i membre de la junta del Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya – el perfil es difumina perquè depèn de l’objectiu de l’assetjament”. És habitual que entre els motius del ‘moobing’ es tingui en compte l’enveja cap a la víctima. Algú molt competent en la seva feina, més productiu o més ben vist des de direcció, o pels mateixos companys d’equip, pot generar rebuig en la persona assetjadora, que tractarà de fer-li la vida impossible, minvar la seva vàlua com a professional i fer-li el buit –amb la complicitat d’altres- fins al punt que la víctima desitgi marxar.
En el perfil més comú de l’assetjador –descriu Micciola- s’observen sovint: “dificultats per gestionar emocions, per una pobra intel·ligència emocional, manca d’habilitats socials, no saber gestionar la frustració, baixa autoestima i factors de vulnerabilitat que fan que la persona actuï amb conductes de violència interpersonal”. A la descripció, la psicòloga també afegeix “la manca d’empatia, incapacitat de posar-se al lloc de l’altre, no ser assertiu i no entendre les conseqüències de les seves accions, d’aquí que tinguin dificultats en les relacions, ja que no entenen els límits”.
Les persones assetjadores, segons declara l’especialista, acostumen a tenir també “trets o tarannà molt narcisista”, que ja indica que potser no haurien d’estar liderant persones, perquè no tenen capacitats de lideratge positives. No solen ser assetjadors amb els companys en el seu nivell horitzontal, però sí en els llocs jeràrquics. També sovint es reconeix en ells el constructe psicològic de l’enveja, les ganes de frustrar o forçar, per motius de raça o gènere, amb actituds que fan mal.
Segons l’Elisa Micciola, hi ha també “un perfil molt manipulador que juga amb certes dinàmiques socials per tal de generar bàndols, els qui estan amb ell o contra ell. És una dinàmica manipuladora que busca aprovació, de manera que no és estrany que una persona inicia l’assetjament i al final esdevingui un efecte grupal, amb la qual cosa s’acaben creant ambients laborals molt tòxics i per això les víctimes acaben marxant. El silenci dels companys es fa còmplice de l’assetjament i acaben sent còmplices molt explícits”.
Que la víctima acabi marxant de l’empresa o se senti desplaçada del seu lloc de treball és una de les conseqüències que més es donen en la majoria de casos d’assetjament. I també les més criticades per la injustícia afegida que suposa per a la víctima. “Els assetjadors es queden al seu lloc, on va passant gent nova que al cap del temps marxarà també trastocada”, expressa una víctima d’assetjament que va haver de deixar l’empresa on treballava com a única via per poder-se’n deslliurar.
“És molt important fer visible la situació, donar-la a conèixer”, declara la psicòloga Elisa Micciola. “Si poden començar a explicar-ho a companys de la mateixa empresa, per visibilitzar la violència, es trenca així un mur que és molt important”, comenta. “I també és convenient poder recollir proves, per reafirmar què han anat vivint. Igualment s’acaba dubtant de si s’ha viscut ben bé allò o no, i es perden dades, però totes les notes, missatges, gravacions que es puguin conservar, aniran bé per si en un futur es vol posar una queixa formal, dins o a fora de l’empresa, perquè no hi hagi frustració per no tenir cap prova”.
Un altre consell d’Elisa Micciola com a psicòloga forense és que, “sobretot quan es visqui l’atac, que s’intenti mantenir la calma, no entrar en el joc de cridar, perquè de vegades l’assetjador gira la truita. És millor marxar al costat d’alguna altra persona”. Els mateixos símptomes derivats de l’estrès sofert en una situació d’assetjament podran també donar recursos en un procés, especialment si queden recollits per un professional de la psicologia en aquest àmbit.
El menyspreu d’una feina ben feta i lliurada a temps, el silenci absolut, la no resposta després de demanar un dia de festa, llargs informes encarregats sempre a l’últim moment i amb molt poc temps, o la ignorància o indiferència davant d’aportacions en reunions són, en el dia a dia laboral de moltes empleades i empleats, un degoteig de desgast i desànim. Cau l’autoestima i també l’esma per llevar-se cada matí per anar a treballar, i es dubta de si cal explicar el que s’està vivint, i a qui dir-ho.
Qui dia passa, any empeny, però quan es conviu amb l’assetjament quotidianament, els dies semblen costar més d’empènyer que un any sencer de passar.
La indiferència i el silenci cap a una persona, com qualsevol conducta coercitiva o intimidadora, generen malestar. I quan això pertorba la vida, en l’esfera personal i emocional, en la vida quotidiana i de manera repetitiva, parlem d’assetjament. “L’emoció principal d’una víctima d’assetjament és la por”, explica l’Elisa Micciola, psicòloga forense, psicoterapeuta especialitzada en violència, i membre de la junta del Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya. “Qui pateix assetjament a la feina sent por d’anar a treballar, por de trobar-se amb la persona assetjadora, i por de perdre el seu lloc de treball, si ho denuncia”. I la por es tradueix “en el patiment d’un estrès que pot derivar en ansietat, amb conseqüències psicosomàtiques”, afegeix Micciola. “Es pot sentir mal de panxa, molèsties gastrointestinals, musculars com mal d’esquena, o tensionals com mal de cap, marejos o taquicàrdies. O no dormir bé. Qualsevol d’aquesta simptomatologia comença a dir-nos que alguna cosa no va bé”, afirma la psicoterapeuta. Sobretot al principi, pot ser que aquests símptomes, fruit de la tensió que provoca enfrontar-se cada dia a un entorn de treball inhòspit sota l’amenaça d’una figura assetjadora, no siguin llegits per la víctima com a efectes vinculats a l’assetjament.
Eines digitals per fer mal
Carmen Soler Pagán és especialista en recursos humans i benestar als entorns laborals. Està al capdavant del Màster en Direcció Estratègica en Benestar Organitzacional de la Florida Universitària, un centre de formació superior adherit a la Universitat de València i a la Universitat Politècnica de València. Explica que, en temps de crisi, i especialment en aquest temps de sindèmia, s’observa un increment dels casos i noves formes de pressió. Saben que “ha sorgit un altre tipus de conductes que s’habiliten gràcies a la tecnologia. Ara l’assetjament laboral es tradueix en deixar els empleats fora de certs grups de Whatsapp, no respondre els seus correus electrònics o no fer-los partícips en les videoconferències, o bé un control excessiu dels temps de connexió més enllà de la norma”. Són pràctiques molt comunes en qualsevol espai laboral, però no percebudes sempre com a un possible assetjament.
No respondre emails o no estar en grups de WhatsApp són pràctiques comunes | iStock
Un factor clau sobre l’assetjament en l’àmbit laboral, com exposa l’Elisa Micciola, és “diferenciar les conductes d’intimidació i dany o animadversió d’altres que són conseqüència d’una mala gestió, sobretot dels càrrecs jeràrquicament per sobre”. Tal com explica, “això passa molt en empreses on els càrrecs s’hereten i tenen un estil de lideratge antic. Funcionen dient: ‘ho fas perquè jo mano, si no, t’acomiadaré’, sense cap tipus de respecte i generalment amb manca de formació”. Aquest últim cas –diu Micciola- “és diferent de l’assetjador que vol fer mal en concret a una persona, amb les conseqüents repercussions psicològiques. Estar a les ordres d’un mal cap, sense capacitats de lideratge positives, ni formació, que no sap fer de cap i té tot l’equip martiritzat també es pateix, però segurament no hi haurà una única víctima i serà més fàcil desculpabilitzar-se de viure situacions inadequades a la feina, perquè, en aquest cas, és conseqüència de la mala gestió personal i professional del teu cap”.
Delicte contra la llibertat
L’assetjament va ser inclòs al nostre codi penal l’any 2015 com a delicte contra la llibertat. Tal com explica Micciola, “és un patró de conducta social que sempre hi ha estat, però quan es tipifica en el context juridicosocial dona protecció a la víctima”.
Gràcies a aquesta tipificació judicial, les empreses compten amb un suport legal i acompanyament amb protocols per protegir possibles víctimes d’assetjament en l’espai de treball. Tenint en compte que en l’assetjament, la variable de gènere és importantíssima i la majoria de les que ho viuen són dones, la Comissió d’Igualtat i del Temps de Treball del Consell de Relacions Laborals de Catalunya va publicar l’any 2017 la Guia d’elaboració del protocol per a la prevenció i abordatge de l’assetjament sexual i per raó de sexe a l’empresa. És, com diuen, “una eina útil per a les empreses i organitzacions, independentment de la seva mida, per establir un protocol amb caràcter obligatori i facilitar l’erradicació de l’assetjament contribuint a millorar la qualitat del treball i la salut de les persones treballadores. Conscients de la realitat empresarial catalana, on el 99,5% de les empreses dels quatre sectors d’activitat són pimes, es va creure necessari elaborar aquest document simplificat per facilitar la comprensió del Protocol i ajudar les organitzacions a complir amb aquesta obligació”. El mateix Consell va crear el decàleg Tolerància Zero amb l’assetjament sexual i per raó de sexe a l’empresa.
Però l’existència dels protocols –segons explica Carmen Soler Pagán no sembla ser suficient. “L’existència de normes a nivell prevenció de riscos laborals, llei d’igualtat d’oportunitats, codi penal o l’aplicació de protocols a les empreses, en la majoria de les ocasions, els treballadors no ho coneixen o no saben com posar-ho en marxa”. A més, tal com recorda la psicoterapeuta Elisa Micciola, amb molta experiència d’interacció amb víctimes, “l’assetjament en l’àmbit laboral es veu agreujat per la por a perdre la feina”. Es denuncia poc també perquè se sap que el procés judicial és un trànsit dur, amb dificultats per l’aportació de proves, i perquè la participació de testimonis, els companys que continuen a l’empresa, és difícil per la seva por també a represàlies. Per això, “la víctima se sent dins un procés dolorós i injust, amb el silenci dels companys, que són així còmplices del que passa”. La situació s’endureix més encara, segons Micciola, “quan l’assetjament és de caire sexual, perquè aleshores s’obre una part molt més complexa, que inclou la vergonya, la por a ser jutjada, la sensació de culpabilitat que emergeix en les víctimes ho fa més silenciós encara”.
“Caldria preguntar-se què fan diferent les organitzacions que aplaquen aquestes situacions”, planteja Carmen Soler. “En la meva experiència, s’aconsegueix més anant més enllà del compliment normatiu, incloent com a part de l’estratègia organitzacional el benestar i el ben-ésser”. Soler és responsable de la Consultoria Estratègica Equip WANT, de Prevenció Psicosocial i Organitzacions Saludables, i sòcia directora de Rhsaludable, col·laboradors en la difusió de les campanyes que fa l’Agència Europea per a la Seguretat i Salut en el Treball. Parla de “vetllar per un lideratge positiu, mesures de conciliació, comunicació i informació fluida, apoderament de les persones i aflorament de fortaleses, feedback, espais de treball saludables, apuntalament de valors, pràctiques de responsabilitat social corporativa, polítiques de desconnexió i a més dels protocols d’assetjament, una aposta pels protocols de bon tracte o interacció social positiva”.
L’especialista en entorns laborals saludables precisa que tot el que ha descrit “és una intervenció psicològica positiva validada científicament per l’Equip WANT Prevenció Psicosocial i Organitzacions Saludables que inclou un model de treball en equip ORPI (Objectius, Rols, Procediments i Interacció). En ella, els participants aprenen autoregulació a través de mindfulness, empatia i regulació emocional, autocompassió i compassió cap als altres. I tot això millora el bon tracte i redueix de dissonància emocional entre els participants i s’incrementen els seus nivells de coordinació, treball en equip i benestar”.
Davant d’aquestes necessitats, cada cop hi ha més iniciatives que hi fan diana. Una d’elles, l’ha posat en marxa Suara Cooperativa, una entitat d’iniciativa social i sense ànim de lucre amb més de 40 anys d’experiència en el tercer sector. Ha creat l’aplicació Benestarum, un projecte que vetlla pel benestar de les persones treballadores a les empreses i s’enfoca en la prevenció de possibles problemàtiques en termes de satisfacció i comoditat que aquestes puguin patir dins o fora de l’àmbit laboral. Per a tot l’aspecte psicoemocional, connecta els usuaris amb professionals de la psicologia.
Assetjament en l’àmbit sanitari
La violència, psicològica o física, es dona en qualsevol àmbit. I els espais de treball on es té cura de les persones, hospitals, CAP’s, residències geriàtriques, clíniques… no en són cap excepció. A tot arreu cal prevenir i combatre l’assetjament, però, tal com puntualitza la psicoterapeuta Elisa Micciola, “una persona que cuida persones ha d’estar emocionalment. En un àmbit de cures, si tens una persona que està vivint un assetjament, les conseqüències arribaran a les persones a les quals ha de cuidar, sobretot si es triga a reaccionar a la violència”.
L’Associació d’Entitats Sanitàries i Socials La Unió va publicar una Guia de prevenció de la violència i de l’assetjament al centre de treball en el sector sanitari. En la seva introducció, expliquen que “segons diversos informes, en el sector sanitari el promig d’incidents de violència en el treball en comparació a la majoria de sectors d’activitat és superior. Aquests incidents són una causa reconeguda d’estrès i accidents laborals que afecta tant al benestar dels professionals com a la salut dels entorns laborals, a l’efectivitat i a l’eficiència de les institucions i a la qualitat dels serveis que es presta als ciutadans”. Tanmateix, diuen que “un dels riscos als quals estan sotmesos els professionals en l’acompliment del seu treball deriva de la relació amb altres persones. El desplegament de comportaments violents, en qualsevol de les seves manifestacions, pot suposar un important risc per a la salut, risc directe per a la salut del professional i indirecte per a la dels seus pacients, i la seguretat de les persones”.
Una sanitària vigilant l’interior d’un box | Pol Rius
La guia va ser elaborada per diversos integrants, entre ells el Consorci Corporació Sanitaria Parc Taulí. El seu Cap de benestar, cultura organitzativa i acompliment, dins de la Direcció de Recursos Humans del Consorci, Xavier Lechuga, explica que l’any 2012 van començar a disposar de protocols, com el Pla de Gestió dels Conflictes i la Violència, que recull la violència externa, els conflictes, assetjament moral (o mobbing) o violència interna i l’assetjament sexual o per raó de sexe. També disposen d’un protocol diferenciat, per normativa legal estatal, sobre assetjament sexual o per raó de sexe i un altre sobre gestió de violència externa.
Tal com diu, “un assetjament es detecta mitjançant la comunicació de la persona afectada o la comunicació de qualsevol altra persona que adverteixi una conducta violenta o d’assetjament”. Els indicadors –explica- “són els comportaments. Hi ha comportaments que poden evidenciar l’existència d’una conducta d’assetjament i que estan recollits als protocols. Considera que els protocols generen confiança i seguretat a les persones treballadores afectades, i que la confidencialitat i el tracte rebut durant l’acompanyament són cabdals. Són eines que donen garantia per a preservar la dignitat, el respecte i la igualtat entre les persones treballadores.
A banda dels protocols –diu- fan formació anualment, revisen els protocols, reben les notificacions dels professionals i fan el seguiment des de salut laboral. Tot i així, reconeix que encara es pot fer més. “Des de les institucions, nosaltres inclosos, caldria fer més campanyes que generin confiança del procediment, tipus informatives, d’acompanyament o d’accessibilitat en la comunicació de les incidències. Accions encaminades a gestionar les expectatives de la persona, que poden influenciar en la no comunicació la inseguretat o les por a represàlies, a possibles perjudicis o a l’exposició pública. Ara bé, no només són les institucions, donat que els centres sanitaris ens trobem en un marc organitzat i protegit, i no deixen de ser un mirall de la societat que tenim, la cultural, d’educació i de respecte. Tots els agents que hi participem (responsables, tècnics, representació social, professionals) hem de treballar per tenir el mateix fi. El fet que es produeixi un sol assetjament del tipus que sigui o qualsevol agressió violenta, significa que no hem fet prou, no ja com a centre, si no com a societat”, exposa Xavier Lechuga.
Tot i que no tenen la percepció que l’assetjament vagi a més, sí que constaten un augment de les agressions per violència externa que any darrera any sí que s’informen. Però, sobre assetjament, insisteix que “el fet que no es comuniquin, no significa que no hi hagin”.
Alguns casos sí transcendeixen. Recentment Redacción Médica va publicar el cas de les “amenaces, manipulacions i vexacions” patides per dues cirurgianes de l’Hospital de Nuestra Señora de la Candelaria de Tenerife per part del seu cap de servei. El títol ja il·lustra sobre l’assetjament: “Te ignoran, te desplazan, y a quí no pasa nada”, perquè després de denunciar-ho, una d’elles va ser recol·locada a 2.000 km de casa seva per acabar la residència.
El sindicat Metges de Catalunya fa una crida a la vaga als 25.000 facultatius del Sistema Sanitari Integral d’Utilització Pública (SISCAT) per als dies 25 i 26 de gener per reclamar millores laborals en el sector, després de mesos d’intentar negociar amb l’administració, segons han explicat en roda de premsa aquest dilluns el secretari general i el president de MC, Xavier Lleonart i Jordi Cruz, respectivament.
Lleonart i Cruz han destacat que volen posar fre a la davallada del sistema català de salut, un sistema que, asseguren, es troba greument amenaçat per la desafecció de doctors i doctores i per la nul·la capacitat de retenir les noves generacions.
Des del sindicat, que té més d’11.500 persones afiliades, demanen un “enèsim exercici de responsabilitat” a la Conselleria de Salut i subratllen que donen un ampli temps de negociació per mirar d’arribar a un bon acord que pugui evitar les mobilitzacions. “Estenem per última vegada la mà; no volem arribar a fer aquestes mobilitzacions: volem arribar a una entesa abans, però aquesta entesa ha de passar necessàriament per una millora substancial”, avisa Lleonart.
Jubilació de 9.000 facultatius
Un dels problemes més greus que denuncia MC és la falta de professionals mèdics, un factor que es veurà agreujat per la jubilació de 9.000 facultatius a Catalunya en els pròxims deu anys. Consideren que s’ha de fer una bona previsió d’aquest relleu ja i remarquen que només s’aconseguirà si es milloren les condicions laborals i retributives, lluny de la sobrecàrrega actual amb jornades de treball perllongades i baixes retribucions.
«Davant d’aquests crits d’alerta no hem tingut cap resposta, ni decidida ni concreta, per part de l’administració; tot han estat desitjos de bona voluntat, dir que el que demanem sembla just”, afegeix Lleonart.
Millores salarials
La darrera convocatòria de places MIR, ha explicat MC, serveix com a exemple de la manca d’atractiu del sistema. Tot i l’incentiu d’entre 5.000 i 9.000 euros anuals que va oferir Salut perquè els nous residents escollissin les 370 places de medicina familiar i comunitària que oferia Catalunya l’any 2022, 71 van quedar desertes i, després d’un segon procés extraordinari d’adjudicació, 14 places van quedar vacants definitivament. Per al sindicat, “les 50, 60 o 80 visites diàries que fan els metges de família, amb cinc minuts o menys per atendre cada pacient, són la pitjor publicitat de cara a formar nous especialistes”.
Reclamen un increment retributiu lineal de 10.000 euros anuals al personal facultatiu adjunt i de 7.000 euros anuals per als facultatius residents (MIR), així com un augment de 5.000 euros anuals vinculat a diferents complements. Amb aquestes xifres, s’aproximarien a un salari mèdic mitjà de 55.000 euros a 70.000 euros anuals sense guàrdies. A França, la mitjana és de 88.000 euros; a Alemanya de 165.000 euros i a Bèlgica de 152.000 euros.
Esgotament dels professionals
El principal sindicat mèdic de Catalunya alerta que la síndrome de l’esgotament professional o burnout afecta un de cada tres facultatius i la incidència és especialment elevada a l’atenció primària, on el percentatge augmenta entre les metgesses de 31 i 50 anys.
Argumenta que el darrer estudi sobre la Situació de la Professió Mèdica a Espanya, realitzat a 20.000 facultatius just abans de la pandèmia, assenyala que el 35% dels metges es declara insatisfet amb el seu exercici professional, amb la sobrecàrrega de treball (65,2%) i l’elevat nivell d’exigència (33%) com els principals motius d’insatisfacció. A més, el 56% se senten emocionalment cansats i el 44% té dificultats de conciliació.
El sindicat Metges de Catalunya (MC) i la direcció del Consorci Sanitari del Maresme (CSdM) han arribat a un preacord aquest divendres per augmentar la retribució de les guàrdies voluntàries dels facultatius a l’Hospital de Mataró, després de la reunió mantinguda dijous, segons han anunciat les dues parts.
MC ha decidit “aturar temporalment” la protesta iniciada dimecres, quan els metges i metgesses de l’hospital van deixar de fer les guàrdies no obligatòries. Demanaven augmentar el preu de les hores d’atenció continuada per a aquells facultatius que superaven els 45 anys i per a aquells que ja havien fet les 384 hores anuals obligatòries.
“Davant la negativa del personal facultatiu a fer més hores de guàrdia voluntàries si no es milloraven les retribucions, l’empresa ha acceptat augmentar el preu de les hores extraordinàries d’atenció continuada que, a partir d’ara, s’abonaran entre un 30% i un 50% per sobre del preu de l’hora ordinària de treball”, ha explicat MC en un comunicat.
El preacord ha estat ratificat per l’assemblea de facultatius del centre mataroní i està previst que se signi formalment la setmana vinent.
Més reivindicacions
La resta de reivindicacions de la plantilla, com la regulació dels descansos postguàrdia, la revisió dels horaris de guàrdies i la remuneració per cobrir baixes, permisos o alteracions del calendari es continuaran negociant durant el primer trimestre del 2023.
El sindicat de metges ha remarcat que ambdues parts hauran d’abordar “la problemàtica de la contractació en precari al servei d’Urgències” per millorar les condicions laborals del personal. “Si no s’assolissin acords en aquests aspectes pendents de negociació, el personal facultatiu no descarta reprendre les mobilitzacions a la primavera”, afegeix.
Calendari de guàrdies
Per part seva, el CSdM ha emès una nota informativa segons la qual “els metges que fan guàrdies a l’Hospital de Mataró i la direcció de l’organització han arribat a un preacord aquest matí quan la representació legal dels facultatius ha acceptat la proposta que els va estar presentada ahir”.
El Consorci ha destacat que s’han acceptat “parcialment” algunes de les demandes formulades pels representants dels facultatius al comitè d’empresa. Concretament, cita la millora de la retribució de les guàrdies o obligatòries “per reconèixer l’esforç addicional que això suposa per als professionals”, si bé fonts del centre no han confirmat de quin increment es tracta.
Una altra proposta acceptada és que el calendari anual de guàrdies s’elaborarà abans que acabi l’any. “D’aquesta manera, els professionals coneixeran a principi d’any els dies que els toca fer guàrdies la qual cosa afavoreix significativament la conciliació amb la vida personal”, indica la direcció de l’hospital.
Els metges i metgesses de l’Hospital de Mataró deixen de fer guàrdies voluntàries des d’aquest 16 de novembre com a protesta per les condicions laborals, ja que no hi ha hagut “cap avanç” amb la direcció del Consorci Sanitari del Maresme (CSdM) i les propostes de millora salarial de la direcció de l’hospital són “mínimes” i “insuficients”, segons expliquen fonts sindicals. Altres centres hospitalaris de Catalunya no descarten seguir l’exemple mataroní.
La protesta, afirmen des de Metges de Catalunya (MC), “estrictament no és una vaga de guàrdia, sinó que deixem de fer les guàrdies que no hem de fer perquè no són obligatòries”. A l’Hospital de Mataró, els facultatius de menys de 45 anys han de fer 384 hores obligatòries a l’any. Es tracta d’una mesura pactada al centre que millora les condicions del conveni col·lectiu de la sanitat concertada, que estableix que són 499 hores a l’any per a les persones de menys de 50 anys, mentre que les que superin aquesta edat estan exemptes de fer les guàrdies obligatòries però poden fer-les de forma voluntària.
Pràcticament la totalitat de l’equip mèdic ha fet les guàrdies obligatòries corresponents a aquest any, segons el sindicat. Demanen una millora retributiva per a aquells facultatius que superen els 45 anys i per a aquells que ja han fet les 384 hores anuals obligatòries d’atenció continuada. “No hi ha hagut cap avanç i la proposta de l’empresa no satisfà els facultatius de l’hospital, no arriba al que considerem com a mínim”, remarquen des de MC.
La segona demanda dels metges i metgesses és que l’endemà d’una guàrdia computi com a jornada laboral treballada i retribuïda. Actualment, el conveni general estableix que el dia postguàrdia s’ha de descansar i, habitualment, el que es fa és que la meitat de la jornada (4 hores) passa a ser permís retribuït i les altres 4 hores es recuperin posteriorment. “És una reclamació històrica que no hagis de deure res, i que el dia següent sigui com un permís retribuït”, expliquen des del sindicat majoritari del sector.
Continuen les negociacions
La setmana passada, 80 facultatius de l’hospital, que suposen aproximadament el 80% de les persones que ja han fet les guàrdies obligatòries segons MC, van notificar a la direcció que l’aturada continua endavant des del 16 de novembre. El president de MC i vicepresident del comitè d’empresa, Jordi Cruz, va dir que “això representa una molt àmplia majoria dels metges que fan guàrdies i pot deixar els serveis hospitalaris en quadre”.
MC i CSdM mantenen obertes les negociacions per intentar arribar a un acord. Fonts del Consorci indiquen que la protesta la segueix “una part” dels professionals i que “la negociació continua oberta perquè les dues parts han mostrat la voluntat de seguir negociant”. Asseguren que “no es tracta d’una vaga” i que “l’atenció tant a urgències com a tota l’activitat programada està garantida: no hi haurà cap intervenció, ni prova ni consulta que es desprogrami els pròxims dies”.
Des de CSdM, eviten parlar de si hi ha acostaments per evitar la protesta i rebutgen fer declaracions en aquest sentit fins que s’arribi a un acord. A la pregunta de què passarà amb les guàrdies i l’activitat hospitalària si les reunions s’allarguen més enllà dels pròxims dies, la direcció de l’hospital ha indicat: “Ho anirem veient”. “Fins que la negociació no es tanqui, no ens sembla que s’hagi de parlar fora d’aquest àmbit”, afegeix.
Context
En paral·lel, MC està duent a terme diferents assemblees als centres sanitaris per tal de posar en comú problemes com la sobrecàrrega dels equips mèdics, l’esgotament dels professionals, la precarietat laboral i les llistes d’espera. No està previst que hi hagi una gran mobilització abans que finalitzi l’any, perquè ara per ara es tracta d’un procés d’escolta i, en cas que es convoqui alguna protesta més multitudinària, seria a partir del gener del 2023.
D’altra banda, des del sindicat donen ple suport a la manifestació sanitària convocada diumenge passat a Madrid i la resta de protestes dels companys i companyes per denunciar la manca de personal i el caos que pateixen els sistemes de salut públics. Segons va indicar en un comunicat, la situació “no dista gaire de la de Catalunya, on la sanitat, en general, i el personal facultatiu, en particular, es troben en un moment molt crític arran de la creixent falta de treballadors, l’esgotament físic i mental que acumulen els professionals, les baixes retribucions i la precarietat de la professió, entre altres factors”.
La situació de l’Hospital de Mataró s’emmarca en el malestar general del sector a Catalunya, i és que diferents moviments, organitzacions i sindicats intensifiquen durant la segona quinzena de novembre les seves mobilitzacions arreu del territori.
Diverses organitzacions sanitàries intensifiquen les mobilitzacions a Catalunya
Des de la plataforma Marea Blanca Catalunya remarquen que les circumstàncies són diferents a les de Madrid, per la qual cosa ara per ara no està previst fer un acte reivindicatiu com el dels milers de persones que es van concentrar a la capital espanyola. Sí que hi ha preparades concentracions i accions informatives en els pròxims dies, i han demanat reunions amb el conseller de Sanitat, Manel Balcells, i la directora de l’Institut Català de la Salut, Yolanda Lejardi.
Diverses fonts del sector consideren que altres centres sanitaris catalans seguiran l’exemple de Mataró. Així, des de la Mesa Sindical de Sanitat de Catalunya, demanen la reducció d’hores extra, la qual cosa obligaria les direccions a reorganitzar els serveis i contractar més personal: “Iniciem mobilitzacions. A partir de desembre, de l’1 al 7 de cada mes, que ningú faci hores extra, que ningú dobli torns. Aprofitem la nostra força per exigir el que és de justícia”, ha anunciat la Mesa.
Mobilitzacions de la Mesa Sindical Sanitat de Catalunya
Des de la Mesa, remarquen que “estem treballant de manera conjunta per portar accions a terme”. “El que exigim no és revolucionari, sinó que volem que el Govern de la Generalitat compleixi amb una moció que es va aprovar a l’abril al Parlament sobre el personal sanitari, però de moment no sembla que hi hagi pretensió de dotar de pressupostos ni de mecanismes perquè el que es va aprovar es materialitzi en fets concrets i tangibles”.
Integrants de la Mesa han presentat un manifest a la Generalitat en el qual demanen equiparar les condicions laborals i salarials del personal sanitari del sistema públic de salut, això com millorar les ràtios professional-usuària per reduir la càrrega laboral de les professionals, augmentar l’oferta pública de places o destinar el 25% dels pressupostos de salut a l’atenció primària.
Per això, s’estan organitzant als centres sanitaris catalans perquè “ningú faci hores extra”. “S’estan fent un munt d’hores extraordinàries, s’estan doblant torns, i en certa manera s’està incomplint la llei perquè no estem respectant els descansos de treballadors i treballadores entre jornada i jornada”. Les mateixes fonts remarquen que s’està superant el nombre màxim de 80 hores extraordinàries per any.
“L’activitat no es pot mantenir gràcies al sobreesforç del personal, a doblar torns, a no conciliar la vida familiar. El que estem demanant als companys i companyes és que no facin hores extra la primera setmana de cada mes”, insisteixen.
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), en una sentència inèdita, ha reconegut per primera vegada el permís d’accedir a la baixa per paternitat per dol gestacional. El marc normatiu actual només cobreix la mare biològica en un supòsit així. De fet, l’Institut Nacional de la Seguretat Social (INSS) li havia denegat la prestació i després de desestimar el recurs, el pare va recórrer als tribunals.
La qüestió jurídica radicava en determinar si l’article 26.7 del Reial decret 295/2009 era contrari al dret a la igualtat de l’article 24 de la Constitució i al canvi normatiu introduït amb el Reial decret 6/2019, que equiparava els permisos per naixement i cura de menor. El tribunal català ha prioritzat altres supòsits com l’article 68 del Codi Civil que determina que els cònjuges han de “compartir la responsabilitat d’atenció als descendents”. L’INSS, però, encara té dret a fer un recurs a la sentència, ja que no és ferma.
Anteriorment, el 5 de juliol de 2022, abans que entrés en vigor el RD 6/2019, el Tribunal Suprem va dictaminar que el progenitor diferent de la mare biològica no tenia dret a cap permís. Per tant, la nova sentència obre camí a un canvi en la doctrina del Suprem per reconèixer el permís als dos progenitors.
Des de CCOO valoren positivament la sentència, perquè la justificació de l’INSS és “una interpretació literal i restrictiva de la norma que portava a la injustícia en que un fet traumàtic de pèrdua de l’infant provocava que l’altre progenitor hagués de tornar a treballar l’endemà de la mort del seu fill”. Afirmen que “les lleis no es poden aplicar només amb un criteri literal, sinó que s’han de valorar en relació amb altres drets i criteris interpretatius, com la realitat social i la dignitat de les persones”.
La Generalitat reconeix el permís per dol gestacional i regles doloroses per al seu personal
La sentència es produeix després que el Govern català aprovés el passat dimarts el permís per dol gestacional i regles doloroses del personal de la Generalitat. Els dos progenitors disposaran d’un permís de tres dies hàbils en cas que hagin patit una pèrdua gestacional entre la sisena setmana d’embaràs i el dia 179 de gestació. D’altra banda, també existirà un permís de vuit hores mensuals recuperables en els quatre mesos posteriors per a menstruacions doloroses.
