Just Deploy It!

Etiqueta: emergència climàtica

  • Per una recuperació després de la crisi de la Covid-19 que tingui en compte la contaminació de l’aire i la crisi climàtica

    Quan estàvem gairebé a la fi de túnel de la primera onada de la pandèmia, discutíem com seria la tornada a la «normalitat». Alguns molt optimistes, pensaven que el futur seria completament «nou», que res seria com abans. Altres més realistes o pessimistes pensàvem que els sistemes i interessos econòmics i polítics, la distribució del poder i els hàbits de la població no es canvien tan fàcilment. Avui la realitat ens confirma aquesta visió més realista. Podem comprovar que la salut pública i l’assistència primària continuen infrafinançades i desvaloritzades, malgrat els discursos buits i paraules buides dels gestors de la sanitat. Continuen els voraços incendis a Califòrnia i el desglaç de l’àrtic, pel canvi climàtic.

    Dilluns es van reiniciar les escoles i els carrers que s’havien buidat de cotxes tornen a col·lapsar-se, sembla que tornem a la «normalitat». S’afirmava que ningú es quedaria enrere en aquesta crisi, però centenars de milers de treballadors segueixen sense cobrar les ajudes promeses, la cultura segueix novament oblidada, i la prioritat sembla que segueix sent el turisme i l’especulació immobiliària. La improvisació i la falta de plans alternatius, caracteritza la penosa gestió de les autoritats.

    S’ha oblidat ràpidament el MANIFEST de finals de maig signat per més de 40 milions de professionals sanitaris de més de 90 països sol·licitant als líders del món una recuperació després de la crisi de la pandèmia de la Covid-19 que tingui en compte la contaminació de l’aire i la crisi climàtica. El manifest va ser impulsat per l’Associació Mèdica Mundial, el Consell Internacional d’Infermeria, l’Associació Mundial d’Associacions de Salut Pública i l’Organització Mundial de Metges de Família.

    Tot i la gran transcendència d’un manifest com aquest, que unifica una postura clara i contundent de les organitzacions mundials més importants de les especialitats sanitàries, va tenir relatiu poc ressò en els mitjans de comunicació i l’opinió pública. Val la pena tenir en compte avui, 3 mesos després, algunes de les frases de la crida:

    «Els professionals de la salut romanen units per donar suport a una gestió de la pandèmia de COVID-19 pragmàtica i basada en dades científiques. Amb aquest mateix esperit, estem també units per aconseguir una recuperació saludable d’aquesta crisi (#HealthyRecovery, # Recuperació saludable)… La tragèdia actual té moltes capes, que es veuen magnificades per la desigualtat i la falta d’inversió en els sistemes de salut pública… Hauria estat possible mitigar i, potser, fins i tot prevenir aquests efectes invertint prou en la preparació per a les pandèmies, la salut pública i la gestió de l’entorn… Abans de la COVID-19, la contaminació atmosfèrica -causada, principalment, pel trànsit de vehicles, les centrals elèctriques de carbó, la crema de deixalles sòlides i les pràctiques agropecuarias- ja estava debilitant la nostra salut… Si volem que el món es recuperi d’aquesta crisi de manera saludable, no podem permetre que la contaminació continuï ennuvolant l’aire que respirem i embrutant l’aigua que bevem, ni que el canvi climàtic i la desforestació continuïn endavant, desencadenant, possiblement, noves amenaces per a la salut de les poblacions vulnerables… Cal abandonar per complet els subsidis que es concedeixen a l’explotació de combustibles fòssils i apostar decididament per la producció d’energies renovables i no contaminants, el nostre aire estarà més net i es reduiran dràsticament les emissions causants del canvi climàtic… La protecció i la promoció de la salut haurien de ser un dels eixos centrals de les grans inversions que els seus governs faran en els propers mesos en sectors bàsics com l’atenció sanitària, el transport, l’energia, i l’agricultura i la ramaderia. El món necessita recuperar-se amb salut. Els plans d’estímul dels seus països han de ser instruments per a aconseguir-ho».

    Els que hem pres consciència de la necessitat d’un nou paradigma centrat en la salut i no en la malaltia, no ens cansarem de promoure les idees de el manifest. La societat ha de fer seu i exigir als governants seguir aquesta nova senda. La nostra salut i la de la planeta és cosa de tots.

  • Barcelona declara l’emergència climàtica

    Barcelona ha decretat l’emergència climàtica a la ciutat davant la situació d’urgència i gravetat pel que fa als nivells de contaminació que afecten la salut dels veïns i les veïnes i les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle. Aquesta declaració és un document amb les 100 mesures principals a dur a terme en els pròxims 10 anys, encaminades a aconseguir reduir un 50% de les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle el 2030 respecte als valors de 1992 (valor de referència que es correspon amb el primer inventari de gasos amb efecte d’hivernacle complet que té la ciutat), un augment en l’ambició de la ciutat per reduir les emissions de CO2 respecte al que traçava el Pla Clima.

    Amb una inversió de 563,3 milions d’euros en emergència climàtica, l’Ajuntament de Barcelona s’encamina per reduir fins a 2 milions de tones de CO2 l’any 2030, amb un projecte ambiciós per revertir els efectes dels gasos amb efecte d’hivernacle i els contaminants a l’aire que la ciutadania respira diàriament. Per a l’execució d’aquestes mesures s’han traçat uns àmbits estratègics i prioritaris d’actuació des d’ara fins al 2030, que són clau per aconseguir reduir el 80% de les emissions. Entre aquests trobem la reducció del trànsit i Zona de Baixes Emissions que suposarà una reducció de 550.000 tones de CO2 o implementar un nou model d’eficiència energètica residencial i d’edificis que vol reduir en 450.000 tones el CO2. Altres mesures seran la generació i foment de les energia renovable, amb una reducció de 200.000 tones de CO2; la reducció de les emissions de grans infraestructures, Port i Aeroport, que suposaria 178.000 tones de CO2 menys i augmentar la recollida selectiva de residus a través de la implementació de sistemes individualitzats de recollida de residus a nivell domèstic i comercial, amb una reducció de 153.000 tones de CO2.

    La declaració recull el centenar de mesures concretes per aconseguir canviar el model en set eixos temàtics: mobilitat i infraestructures, model urbà, energia, model econòmic, consum i residus, alimentació, model cultural, aigua i salut i benestar. A més, també mostren que les ciutats són grans consumidores de recursos i energia i generen el 70% de les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle. És per aquest motiu que fan imprescindibles mesures urgents, contundents i efectives per assolir l’acord de no superar l’1,5 graus de temperatura mitjana global a la Terra marcat a París.

    El passat mes de juliol, l’Ajuntament de Barcelona va prendre el compromís de declarar l’emergència climàtica durant el mes de gener de 2020 amb la constitució de la Taula per l’Emergència Climàtica de Barcelona.

    Va ser en aquell moment quan es van posar en marxa algunes accions urgents com ara la reducció d’un carril de circulació al carrer d’Aragó per habilitar-lo com a carril bus, la constitució de la Taula Plàstic Zero, el desenvolupament de projectes d’escola refugi climàtic o les noves tarifes en el transport públic que afavoreixen els usuaris que més l’utilitzen.

    Tot el llistat de compromisos passa per fer canvis diversos de model. Primer, donat que Barcelona és una ciutat compacta, condicionada pels límits naturals de la serra de Collserola, el mar i els rius Besòs i Llobregat, amb una densitat residencial elevada, amb dèficit d’espais verds i una mobilitat que depèn en excés del vehicle motoritzat, cal un canvi de model urbà. Aquí s’inclou transformar 15 quilòmetres de carrers en
    eixos verds fins al 2024 o incrementar 40 hectàrees de verd urbà públic prioritzant les zones que tenen més dèficit per aconseguir una distribució equilibrada al territori.

    Una altra vessant seria efectuar un canvi de model de mobilitat i infraestructures. El 40% de les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle a Barcelona s’imputen a la mobilitat, tant al vehicle privat motoritzat com al transport marítim i aeri per la forta dependència dels combustibles fòssils. L’actual model de mobilitat comporta una emissió elevada de contaminants a escala local que afecten la salut de les persones, els NOx i les partícules en suspensió.

    Des de l’Ajuntament han estudiat que calen mesures concretes per gestionar la trama urbana i afavorir un model de mobilitat activa, amb més espais per al vianant, millora del transport públic en superfície, també a nivell metropolità, i foment dels mitjans més sostenibles. A més, assolir compromisos, acords i inversions de les administracions públiques competents en matèria d’infraestructures, com el Port i l’Aeroport.

    A banda, també anomenen com a necessari un canvi de model d’energia. El model de consum i generació d’energia que tenim actualment a la ciutat està basat principalment en combustibles fòssils, que són un dels principals causants de la crisi climàtica. L’Ajuntament de Barcelona aposta clarament cap a un ús racional de l’energia, basat en l’estalvi, l’eficiència energètica i la generació renovable i local que prioritzi l’autoconsum i l’autogeneració d’energia. Paral·lelament per fer realitat el canvi de model també cal millorar l’ús de l’energia que fan els
    edificis, equipaments i les infraestructures de la ciutat. Com a repte es marquen una aposta per un model energètic just que permeti a la ciutat ser neutre en carboni l’any 2050.

    En aquesta línia, i de fet molt relacionat amb molts dels punts, citen un canvi de model econòmic donat que»l’actual es dirigeix cap a un consum cada vegada més important dels recursos naturals i posa en perill l’equilibri ecològic del planeta a més de multiplicar les
    desigualtats entre la població». Això implica també actuar per un canvi de model de consum i de residus. Bona part del que es consumeix a Barcelona procedeix de cadenes de subministrament transnacionals molt llargues, convertint aquest model en ineficient i amb un impacte climàtic, ambiental i social molt gran. «A més, combinat amb un model d’economia lineal, d’usar i llençar, encara fa que a Barcelona no es compleixin els objectius de la Unió Europea pel que fa al reciclatge». I és que cada habitant de la ciutat genera 1,32 quilos de residus al dia, que són 483 quilos anuals per persona i a més, la recollida selectiva es troba estancada al voltant del 38% des de fa anys.

    El canvi de model d’alimentació, donat que la producció d’aliments és responsable d’entre un quart i un terç de les emissions de gasos
    amb efecte d’hivernacle d’arreu del món, és un altre aspecte que Barcelona tractarà. La ciutat consumeixen 650 quilos d’aliments per habitant a l’any, però només entre el 10% i el 15% són de producció local. A més, els experts coincideixen en que una dieta sana és clau per reduir els índex d’obesitat i els riscos de malalties greus en l’edat adulta.

    L’últim canvi que es treballarà és el de model cultural i educatiu. Així, expliquen que la xarxa Barcelona + Sostenible esdevé en aquest context una eina clau d’aquesta transformació, perquè serveix de punt de trobada i acció a més de 1.000 organitzacions que inclouen ciutadania, empreses, comerços, centres educatius, universitat, col·legis professionals, sindicats i administracions.

    Finalment, per deixar tots aquests punts clars, l’Ajuntament de Barcelona i en compliment de la declaració d’emergència climàtica ha posat
    en marxa una campanya informativa per a la ciutadania sobre els efectes de la crisi climàtica a la ciutat. Ho fan a través del lema i el web Això no és un simulacre.

  • Habitar l’emergència climàtica

    Avui dia, més de mil municipis arreu del món han declarat l’Emergència Climàtica. Entre ells, Barcelona, que s’hi ha sumat aquesta setmana. Aquests consistoris manifesten, així, tant la gravetat de l’amenaça climàtica com la urgència dels terminis per posar-hi remei. La primera administració a fer-ho va ser la ciutat de Darebin, Austràlia, el 2016; un gest tristament premonitori en un país que aquest any pateix una de les pitjors temporades d’incendis de la seva història. A Austràlia ja es comença a parlar, en lloc d’ecocidi -l’assassinat d’un ecosistema-, d’omnicidi – l’assassinat de tot-.

    Comencem, per fi, a dir les coses pel seu nom quan es tracta de la supervivència de la vida al planeta. El concepte de canvi climàtic ja sona antiquat o fins i tot naïf. Escalfament sembla un mot més adequat per referir-se als estiraments que es fan abans d’una classe de spinning que no pas el probable detonant de la sexta extinció massiva.

    Per què hem fet aquest salt conceptual ara i en tan poc temps? La comunitat científica ens alerta de l’amenaça que suposa l’emissió de diòxid de carboni a l’atmosfera des dels anys seixanta i l’efecte hivernacle fa temps que forma part del currículum a escoles i instituts arreu. Tot i això, l’ecologisme mai ha arribat a marcar l’agenda política global tant com ara.

    Es constata que disposar de la informació i prendre consciència d’alguna cosa de debò no és el mateix. Naomi Klein descriu aquest fenomen perfectament al seu llibre ‘Això ho Canvia Tot’. Hi parla del negacionisme que ella mateixa ha practicat: no el de negar el fet de l’emergència climàtica en si, sinó el de resistir-se a pensar-hi gaire estona per por a les implicacions que se’n deriven. Aquesta ‘amnèsia ecològica’ és un dels principals frens a l’acció climàtica, ja que paralitza la mobilització ciutadana, que és imprescindible per plantar cara a la indústria dels combustibles fòssils i instal·lar un nou model econòmic.

    Ara bé, ens està costant cada vegada més fer aquest exercici d’embolcallar el coneixement científic i separar-lo de la nostra vida quotidiana. Es fa cada vegada més difícil defugir de la realitat de l’impacte de l’augment de la temperatura global. Ja són un 80% els veïns i veïnes de Barcelona que creuen que l’emergència climàtica pot afectar el seu dia a dia bastant o molt, segons l’últim baròmetre municipal.

    Aquesta ràpida i extensa presa de consciència en els darrers anys és, en gran part, perquè entenem que la crisi climàtica ja no és una mera hipòtesi sinó quelcom que habitem en primera persona.
    Aquest és un fenomen que vivim i viurem des de la més absoluta proximitat, com no pot ser d’altra manera, quan es tracta d’habitar un planeta que estem convertint en un terreny hostil a la vida.

    L’habitabilitat es basa en la capacitat de cobrir les necessitats més bàsiques: temperatures moderades, accés a l’aigua, un sistema alimentari segur, salut pública… Quan aquests elements es desestabilitzen i es produeixen onades de calor, sequeres, fam, incendis, plagues, inundacions… ho patim a escala social, comunitària, familiar i, en l’última instància, en el propi cos.

    I sabem que és quan els cossos de persones que pateixen s’ajunten que la mobilització ciutadana massiva es fa possible. Com explica el Manuel Castells, és gràcies a aquesta unió de cossos que la por es converteix en indignació, i la indignació en una esperança en la capacitat col·lectiva de forçar un canvi de sistema. Una onada global de mobilitzacions climàtiques que ja s’ha engegat amb convicció, il·lusió i creativitat, exigint mesures urgents que protegeixin el futur de la humanitat. Fem que sigui imparable; ens hi juguem la vida.

  • Salut Pública crea el Programa de resposta front l’emergència climàtica per minimitzar-ne els efectes en la salut de les persones

    La consellera de Salut, Alba Vergés ha anunciat la creació del nou Programa de resposta de Salut Pública front l’emergència climàtica amb la voluntat d’impulsar polítiques per reduir l’impacte, els efectes i les repercussions del canvi climàtic en la salut de les persones. Vergés, ha ressaltat la importància que aquest programa tindrà per “dissenyar i aplicar polítiques i actuacions” que s’avancin i previnguin l’impacte del canvi climàtic en la salut. “És la major amenaça global per a la salut al segle XXI i a Catalunya, cada any hi ha 3.500 morts prematures pels efectes de l’emergència climàtica”, ha dit la titular de Salut.

    “Ja estem responent a aquesta emergència, però ara ens hi podrem anticipar i respondre-hi millor”, ha afegit el secretari de Salut Pública, Joan Guix, que ha assenyalat l’increment de la temperatura com una de les causes més preocupants d’aquest canvi climàtic. Igualment, l’evidència científica mostra que, a Catalunya, l’any 2019 s’ha superat 125 vegades el límit d’ozó troposfèric, que obliga a informar la població (180 ug/m3) i 9 vegades el límit d’alerta (240 ug/m3), cosa que no passava des del 2003.

    Així, aquest programa neix per ser l’instrument operatiu i específic que farà possible portar a terme aquestes polítiques per protegir la salut de la població envers els efectes negatius del canvi climàtic.

    Segons ha dit el secretari de l’Agència de Salut Pública de Catalunya (ASPCAT), el nou Programa de resposta de Salut Pública front l’emergència climàtica implicarà, en breu, la creació d’un Comitè científic (un grup assessor d’experts en la matèria), així com també d’un equip de coordinació pel canvi climàtic dins de l’ASPCAT. Aquest equip es coordinarà amb la Comissió interdepartamental ambiental del Govern de la Generalitat, que ja està en funcionament.

    Aquest nou Programa suposa reorientar i enfortir els seus de Salut Pública per posar els efectes perjudicials del canvi climàtic en el centre de les polítiques públiques en salut. I amb la seva creació, Salut dona compliment al mandat de la Llei 16/2017 del canvi climàtic de la Generalitat de Catalunya, que en el seu article 13 se centra en polítiques per garantir la seguretat de la població en salut.

    Amb el Programa, Catalunya s’alinea també amb l’Estratègia 2020 de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), que proposa a les autoritats competents enfortir els serveis i competències en salut pública perquè esdevinguin un dels pilars per fer front als nous reptes de salut la població relacionats amb el canvi climàtic. I que assenyala que és clau actuar sobre les desigualtats, la globalització, la migració, la urbanització, la degradació ambiental i el canvi climàtic.

    En tot cas, Salut ja ha incorporat l’emergència climàtica en la planificació sanitària, ja que figura en els objectius prioritaris del Pla de salut de Catalunya 2016-2020 i en el Pla interdepartamental i intersectorial de salut pública (PINSAP 2017-2020).

    Es tracta d’una tasca que ja s’està fent actualment des de les unitats centrades en salut ambiental, salut alimentària o promoció epidemiològica. Igualment, Salut disposa de protocols d’actuació en aquesta àmbits, com és el cas del Protocol per a la vigilància i el control de les arbovirosis importades transmeses per mosquits a Catalunya; o del Protocol per prevenir els efectes de les onades de calor en salut (POCS). En aquest punt, la consellera Vergés ha volgut remarcar l’esforç que ha fet Salut amb campanyes massives de difusió de consells de salut, com la de l’estiu passat –“Un estiu sense UFFF”– per prevenir els efectes de les onades de calor entre la ciutadania.

    D’altra banda, el Departament de Salut ja ha adoptat mesures d’eficiència energètica dels edificis i de reconversió de la flota de vehicles propis. Així, un 97,2% dels vehicles que tindrà a disposició a partir d’aquest primer trimestre de 2020 seran híbrids i també disposarà de 2 vehicles elèctrics. A més, durant tot l’any 2020 es donaran de baixa els vehicles que no tinguin etiqueta ambiental C o B.

    El Departament de Salut també vol facilitar a la ciutadania i als professionals sanitaris l’accés a la informació de salut en relació als efectes de l’emergència climàtica, per la qual cosa crearà un lloc web específic dins de salutweb.cat que centralitzarà la informació i actuarà de repositori documental sobre el tema, amb recomanacions d’actuació per a casos concrets i consells de salut.