Etiqueta: gestió sanitària

  • SOS Atenció Primaria

    Actualment, la sanitat s’ha convertit en una de les principals preocupacions de la població, com no podia ser d’una altra manera. Però la pregunta que ara ens fem és si la reacció social i dels treballadors no arriba massa tard, ja que recuperar la qualitat que el servei de salut tenia fa 15 anys no serà senzill.

    Si ens centrem en l’atenció primària (AP), la porta d’accés al sistema sanitari, i la que utilitzem més sovint la majoria de la població, especialment les persones i els col·lectius més vulnerables, podem veure que ha estat la més penalitzada, segons diuen les estadístiques. Observem amb preocupació que l’increment de les necessitats sanitàries de la societat (envelliment de la població, maneig de la pandèmia) no s’ha vist acompanyat de les mesures eficaces requerides, sinó més aviat al contrari. La sanitat en general i l’AP en particular han sigut objecte de retallades pressupostàries difícils de justificar. Una nefasta gestió per part dels responsables que ha portat el sistema al desastre, fins a fer-lo arribar a un punt de difícil retorn.

    La sanitat en general i l’AP en particular han sigut objecte de retallades pressupostàries

    Durant els últims 12 anys, la sanitat ha desenvolupat la seva activitat amb pressuposts molt reduïts respecte als estàndards recomanats, i en concret l’AP, la més pròxima al ciutadà, s’ha endut la pitjor part, ja que es mou en torn al 15% del total del pressupost destinat a sanitat quan l‘OMS recomana que s’hi assigni el 25%.

    Ara mateix manquen molts professionals, tampoc no hi ha un pla per cobrir el recanvi generacional, les jubilacions previstes, fet que serà difícil de solucionar d’un dia per l’altre. Sense planificació estem avesats al caos, que fins i tot arriba a generar situacions d’enfrontament dels professionals amb els usuaris.

    S’estan desmantellant els serveis públics per afavorir la seva privatització

    Paral·lelament, s’estan desprestigiant els sanitaris que, mal pagats i mal tractats, troben molt millors condicions laborals exercint a l’estranger. Aquest fet comportarà, més a curt que a llarg termini, que quan es pretengui solucionar el problema amb presses, s’hagin d’incorporar al sistema professionals amb inferior capacitació que la d’aquells que s’han vist obligats a sortir del país.

    A més a més, les dades mostren com s’estan desmantellant els serveis públics per afavorir la seva privatització. Cal recordar que:

    – A Catalunya s’està dedicant 1.246 € per habitant i any, quan la mitjana de l’estat és de 1.478 €. Només Madrid queda per sota, amb 1.179€ per habitant i any.

    – Catalunya és una de les autonomies que menys recursos dedica a l’AP, ocupa el 14è lloc de 17.

    – Catalunya és la comunitat que més percentatge de recursos dedica a concerts amb entitats externes (gairebé el triple que la següent que més hi dedica).

    Amb aquest panorama, el futur és molt incert.

    Les mesures que s’haurien de prendre de manera inajornable, entre d’altres, passen per:

    – Incrementar el nombre de professionals per habitant.

    – Millorar les condicions laborals del personal sanitari en general i dels equips assistencials en especial (metges, infermeres, treballadors socials, auxiliars, administratius, etc.) eliminant l’endèmica interinitat del sector (això no va de treure patates del terra).

    – Dotar el sistema dels recursos necessaris i adients per atendre la salut mental, pediatria, fisioteràpia, salut bucodental…

    – Crear òrgans de participació ciutadana on sigui possible defensar els interessos comuns de la salut de les persones i controlar el desviament de diners públics a la sanitat privada. És a dir, crear un sistema de gestió TRANSPARENT.

    La societat és la titular del sistema de salut i això significa que hi té drets. Ara cal, amb urgència, que la ciutadania exigeixi la recuperació del servei que ja teníem i que les privatitzacions dels temps passats es reverteixin. És a dir, recuperar un servei públic on l’especulació no tingui cabuda.

  • Jordi Ortner, nou director mèdic de l’hospital HM Sant Jordi

     

    El doctor Jordi Ortner ha estat nomenat nou director mèdic de l’Hospital HM Sant Jordi, càrrec que assumeix després de 25 anys de carrera professional vinculada a la gestió sanitària. Ortner serà el responsable de fer efectiu el projecte que HM Hospitales té dissenyat per l’hospital del barri barceloní de Sant Andreu i que culminarà amb l’actualització i ampliació de les instal·lacions, segons ha explicat el grup hospitalari en un comunicat.

    Llicenciat en Medicina i Cirurgia per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) el 1998, Ortner es va especialitzar en gestió sanitària tot cursant diferents màsters i postgraus, entre ells el Màster en Gestió Sanitària i Serveis Sanitaris de la Universitat de Barcelona (UB), el Programa de Gestió Clínica d’ESADE, el Màster en Gestió i Metodologia de la Qualitat Assistencial Avedis Donabedian i el Programa Avançat de Desenvolupament Directiu per la Universitat Oberta de Catalunya (UOC).

    Ha treballat més de 20 anys a MC Mutual, on des del 2019 era adjunt a la Direcció de Serveis Mèdics i Assistencials, i assegura que s’incorpora al nou càrrec “amb la voluntat de treballar al màxim per oferir al pacient el millor servei i una atenció de qualitat i altament especialitzada”.

    Per al doctor Ortner, un dels factors més rellevants per acceptar la proposta és poder “treballar de manera transversal amb la resta de centres del Grup a Catalunya i la resta d’Espanya establint les sinergies necessàries per proporcionar al pacient una atenció personalitzada i multidisciplinària. Tenir l’oportunitat de compartir i debatre els casos amb especialistes de tanta experiència, sens dubte, afavoreix el diagnòstic i el tractament de les diferents patologies”.

    Un dels principals reptes que haurà d’afrontar, ha dit, és “consolidar HM Sant Jordi com a hospital de referència a Barcelona i fer efectiu el projecte del nou hospital”. Per això, haurà de liderar i implantar el pla de modernització de les instal·lacions d’HM Sant Jordi que HM Hospitales té dissenyat per a aquest centre.

    HM Hospitales està format per 48 centres assistencials: 21 hospitals, 3 centres integrals d’alta especialització en Oncologia, Cardiologia, Neurociències i 3 centres especialitzats en Medicina de la Reproducció, Salut Ocular i Salut Bucodental, a més de 21 policlíniques. A Barcelona, ​compta amb els centres hospitalaris HM Nou Delfos, HM Sant Jordi, HM Nens i 3 policlíniques.

  • On són les directives en la sanitat?

    “Quan vaig acabar la carrera, vaig fer un MBA a ESADE. Tots els meus companys metges van trobar feina de seguida, i jo vaig trigar molts anys abans de ser gerent”, explica la Mònica Ballester Roca, que des del passat mes de març és directora mèdica de l’Hospital de Mataró. Anteriorment, havia estat gerent de la Clínica Diagonal i directora de Qualitat a l’Hospital Germans Trias i Pujol de Badalona.

    “El nostre sector és molt femení”, continua Ballester. “Hi ha una pèrdua de talent a mesura que vas pujant de jerarquia. Es nota a altres sectors, però en el sanitari és més punyent. Hi ha vàries causes. Les dones tenim tot el tema de la maternitat, i encara avui les cures recauen en les dones. Arriba un moment en què les dones aturen la seva carrera professional per cuidar la família. Això ho veiem en recerca, en assistència, en docència… I els homes van ocupant més càrrecs de responsabilitat”.

    La metgessa, que participa en un programa de lideratge femení a la Unió Consorci Formació, en col·laboració amb l’Institut Català de la Salut (ICS), argumenta: “Jo estic mentoritzant tres dones. El problema principal que m’expressen és que tenen por al fet que dedicar-se a la gestió les tregui temps personal. Volen dedicar-se als fills, a la família, als viatges, i creuen que dedicar-se a la gestió és un factor limitant”.

    Un altre aspecte aturador, considera Ballester, és la “falta de models”: “Veuen el model de l’alta gestió molt dur. No veuen en les altes esferes els valors de respecte a les persones i de desenvolupar les persones del teu equip, i diuen ‘jo aquí no em vull posar’”.

    Els horaris i la xarxa de contactes són, per a la directora mèdica, un tercer factor que juga en contra de què les dones guanyin posicions en els alts càrrecs del món sanitari: “Els homes fan jornades més llargues, tenen més relacions entre ells. Les dones sortim d’hora de la feina per anar a buscar els nens, mengem ràpid per ocupar-nos dels nens, etc. Ells tenen uns àmbits de relació entre ells que fa que, quan han de promocionar algú, promocionen homes perquè es coneixen més, perquè han compartit més. Una de les coses que hauríem de fer les dones és fer més ‘networking’ entre nosaltres. Els homes cuiden més, o saben fer més, aquestes relacions informals”.

    La Mònica Ballester Roca confessa que li ha costat molt arribar on està laboralment, però no se sent desgastada, i aposta per incorporar no només les dones sinó el jovent. “També hi ha dones que han estat en entorns absolutament masculins i han adoptat estils de lideratge molt masculins. El discurs no és que nosaltres ho fem molt bé, sinó que potser tenim un estil de lideratge més de transformació, més valent, més d’incorporar els joves, que tenen uns valors completament diferents als nostres, i hem de saber gestionar les diferents expectatives i valors d’aquestes generacions. Hem de gestionar aquestes persones amb respecte, perquè puguin créixer, perquè puguin estar bé, o fracassarem”.

    “Hi ha poquíssimes infermeres en les altes direccions”

    L’Alba Brugués és, des del 2013, adjunta a gerència del Consorci Castelldelfels Agents de Salut (CASAP), que gestiona el CAP Can Bou de Castelldefels i el Centre d’Urgències i Atenció Primària (CUAP) que dona servei a Castelldefels, Gavà i Begues. També havia sigut presidenta de l’Associació d’Infermeria Familiar i Comunitària de Catalunya (AIFiCC). “Ser adjunta no costa tant, la direcció o la gerència costen més per ser dona i infermera”, reconeix. “Hi ha moltes caps, però hi ha poquíssimes infermeres en les altes direccions”.

    Brugués coincideix que els directius que estan a la part alta de la piràmide passen moltes hores a la feina: “Jo crec que el lideratge femení té una mirada de posar en valor tota la part familiar, que no està repartida de forma equànime. La part de la criança del fill no està del tot repartida. Les altes direccions han de canviar el rol, perquè estar més hores a la feina no vol dir ser més efectius”.

    / Adobe Stock

    La infermera adjunta remarca que no és només una qüestió de gènere, sinó que també “hi ha homes que tenen un lideratge femení i dones que tenen un lideratge masculí”, i s’ha de tenir en compte l’aspecte generacional: “Les noves generacions estan en el rol de no voler estar tot el dia a la feina. Tinc l’esperança que vagi canviant i que els càrrecs no hipotequin la vida personal i familiar”.

    No se sent sobrecarregada per la seva feina i mira d’aportar una visió “no tan dirigida als resultats i més centrada en el procés que la gent que estàs liderant se senti escoltada. Hem d’aportar una mirada més integradora i de canvi de valors. S’ha d’entendre que no tothom està al cent per cent sempre, has de poder integrar totes les casuístiques de la gent i reconèixer que ens equivoquem”.

    Brugués, que també ha estat adjunta de direcció del Centre d’Atenció Primària (CAP) Sant Martí de Provençals, adjunta de gerència del CAP Can Bou i directora de Cures de l’ICS, conclou que des de les altes esferes “ha d’haver-hi una mirada més plural i inclusiva”.

    Un lideratge ètic

    Des de la Societat Catalana de Gestió Sanitària (SCGS) comparteixen la idea que les organitzacions no han de fer cap tipus d’exclusió. El president de la SCGS, Ramon Cunillera, considera que “la gran majoria de professionals són dones, i això probablement farà que la seva incorporació en els equips d’alta direcció es produeixi de forma natural”.

    Segons dades de la Unió Catalana d’Hospitals i del Consorci Sanitari i Social de Catalunya, la presència de les dones en els alts càrrecs directius de les organitzacions sanitàries és actualment del 16,2%. En canvi, aglutinen el 75,8% de la plantilla. Hi ha càrrecs intermedis, com la direcció d’equips, on les dones suposen el 41% que gairebé arribaria a la  paritat.

    “Des de la Societat Catalana de Gestió Sanitària apostem per anar més enllà de l’equitat de gènere a les organitzacions, per garantir que siguin ètiques i sense cap tipus d’exclusió, perquè els directius s’incorporin a partir de les millors competències adquirides», assegura  Ramon Cunillera, per a qui “l’element del gènere no ha d’interferir ni afavorir”.

    “Moltes vegades, la presència de les dones en els càrrecs directius es tradueix en el fet que hi ha una forma de prendre decisions diferent, més propera a la realitat quotidiana de la vida de les persones. Per exemple, tenen més present la conciliació d’horaris familiars i laborals. Crec que faran canviar la manera d’organitzar-se de les organitzacions amb una nova mirada a la qual val la pena prestar atenció”.

    Cunillera ha participat en el I Congrés Català de Gestió Clínica i Sanitària com a president del comitè organitzador. L’acte s’ha celebrat a Sitges el 3 i 4 de novembre i ha comptat amb la participació de més de 850 persones. Els experts han debatut sobre com garantir el relleu generacional de la direcció sanitària, fent-la atractiva per a les persones més joves. També han tractat sobre la transformació digital, el lideratge ètic, les competències directives, les infraestructures sanitàries i la integració social.

  • Científics a la classe política: “En salut, vostès manen, però no en saben”

    El món científic torna a picar el crostó dels dirigents polítics de l’Estat espanyol. Un manifest conjunt signat per 55 societats científiques que representen més de 170.000 professionals sanitaris han emès un decàleg d’exigències dirigit al president del govern espanyol, Pedro Sánchez, i als 19 caps de les autonomies que conformen l’Estat.

    Sota el punyent títol “En salut, vostès manen, però no en saben”, el decàleg insta els dirigents a «acceptar, d’una vegada, que per afrontar la pandèmia les decisions s’han de basar en la millor evidència disponible, deslligada per complet del continu enfrontament polític».

    Les organitzacions científiques demanen que «frenin ja tanta discussió i corrin a l’acció», ja que «la lentitud burocràtica només aconsegueix agreujar les solucions». Per això animen les diferents institucions i partits que les conformen a «acceptar la necessitat d’una resposta coordinada, equitativa i basada exclusivament en criteris científics clars, comuns i transparents».

    Consideren que cal «crear una reserva estratègica nacional de material destinat a la prevenció i el tractament» de tots els pacients amb Covid-19 de l’Estat, així com un «protocol nacional que estableixi criteris comuns de base exclusivament científica” referits a “la prevenció, al maneig dels malalts, les estratègies de rastrejos i la gestió dels centres».

    «L’atenció a la salut exigeix flexibilitat i actualització en la gestió dels recursos sanitaris. Això, tan decisiu, només es pot fer des del profund coneixement de les ciències de la salut», es queixen al decàleg. A més, recorden que és cabdal «un vertader compromís d’incrementar els recursos per a la investigació, molt inferior respecte de la dels països de l’entorn».

    El manifest ha estat publicat al web d’activisme en línia Change.org. En poques hores més de 22.000 persones ja han mostrat el seu suport al decàleg.

    Entre les agrupacions que subscriuen l’escrit hi ha l’Associació Espanyola de Pediatria-Societat Espanyola d’Infectologia Pediàtrica (AEP-SEIP), la Societat Espanyola de Malalties Infeccioses i Microbiologia Clínica (SEIMC), la Societat Espanyola d’Immunologia (SEI), la Societat Espanyola de Virologia (SEV) o la Societat Espanyola de Metges d’Atenció Primària (SEMERGEN). Cap de les entitats signants se circumscriu únicament a Catalunya, donat que totes són d’àmbit estatal.

    Segon missatge als polítics

    No és la primera vegada que aquest col·lectiu de 55 organitzacions mèdiques espanyoles s’adreça als governants. A finals de setembre, aprofitant que havien celebrat el I Congrés Nacional Covid-19, les mateixes entitats van signar un manifest de dotze punts en què demanaven una “resposta coordinada equitativa i basada en l’evidència científica”.

    Com han reiterat ara, ja demanaven a classe política que fes un pas enrere perquè la gestió de la crisi del coronavirus sigui comandada pels experts en salut: «Demanem a totes les persones i institucions que tenen responsabilitats polítiques en la gestió de la pandèmia que es guiïn per criteris estrictament sanitaris», reclamaven.

    Sense data per a l’avaluació externa

    Una altra demanda recurrent que arriba des de l’àmbit científic i sanitari i va dirigida a l’elit política és la necessitat de fer una auditoria externa de les decisions preses al llarg de la gestió de la pandèmia.

    Una vintena de científics van publicar a la revista The Lancet una carta adreçada al president del govern espanyol i als autonòmics en què els demanaven una avaluació exhaustiva, independent i imparcial per tal de trobar els punts forts i els punts febles per tal de millorar-los en el futur. Aquesta missiva, enviada a principis d’agost, va ser ben rebuda pel cap de la gestió de la crisi de la Covid-19 a Espanya, Fernando Simón, però no va arribar a concretar-se.

    Un mes i mig després, el mateix grup va insistir de nou en la necessitat de fer aquesta avaluació el més aviat possible per tal de millorar en la gestió dels mesos de pandèmia que encara queden per davant. Salvador Illa, ministre de sanitat espanyol, va treure-li urgència a la demanda. En efecte, des de llavors no s’ha concretat cap aspecte de l’avaluació externa. Tampoc cap de les comunitats autònomes de l’Estat l’han iniciada.

  • Científics espanyols reiteren la necessitat d’una auditoria a la gestió política de la crisi de la COVID-19

    Ha passat un mes i quinze dies des que una vintena d’experts en salut pública i epidemiologia van demanar als diferents governs de l’Estat espanyol que auditessin la seva gestió de la crisi sanitària provocada per la COVID-19. Si bé els alts responsables sanitaris del govern central s’hi van mostrar a favor, l’anàlisi ni ha començat ni s’han posat les bases.

    És per això que els científics han publicat, de nou a la revista The Lancet, una altra carta dirigida als governs autonòmics i el central perquè duguin a terme un examen extern de la seva actuació enfront del coronavirus.

    «La idea de la carta és posar de manifest la necessitat de fer-ho al més aviat possible perquè no torni a passar el mateix que al març», declarava a aquest mitjà Àlex Arenas, físic que ha assessorat els governs català i espanyol i un dels signants d’ambdues cartes.

    Els experts tornen a insistir amb una nova carta a conseqüència del “ressorgiment d’infeccions que està patint Espanya, amb una de les pitjors tendències a Europa». Recorden que a l’agost van “instar el govern central espanyol i els governs regionals a avaluar de forma independent la seva resposta COVID-19 per identificar àrees on cal millorar la salut pública i el sistema sanitari i d’atenció social” i consideren necessari “definir l’avaluació en termes de temps, abast i lideratge”.

    Rapidesa, consens i compromís

    En la segona comunicació, la vintena de científics expressen tres condicions necessàries prèvies a l’estudi i quatre principis sobre els quals s’hauria de sustentar l’auditoria.

    «El primer requisit és la urgència; l’avaluació ha de començar immediatament», opinen, a diferència de l’opinió del govern espanyol. La segona condició és un suport compartit entre organitzacions i partits polítics, especialment a «un país on les tensions polítiques són elevades». Els experts creuen que la seva primera comunicació va generar consens i «els governs l’haurien d’aprofitar». Per últim, veuen necessari que els executius «es comprometin a escoltar les recomanacions de l’auditoria i actuïn en conseqüència».

    Envers les condicions de l’avaluació externa, escriuen: “El primer principi, i el més important, és la independència dels membres del comitè d’avaluació». Afegeixen que els auditors haurien de ser escollits per persones alienes a l’executiu i sense interessos competitius.

    També recomanen que l’auditoria es faci des de la «cultura sense culpabilitat i centrada a proporcionar recomanacions sense repartir la culpa», que l’equip avaluador sigui «equilibrat en gènere i multidisciplinari per promoure una avaluació crítica més àmplia» i que tingui un abast multisectorial, «analitzant els efectes sobre la salut, econòmics i socials amb aportacions del govern central i els autonòmics».

    Salvador Illa li resta urgència

    Preguntat a la Cadena SER per la segona missiva publicada a The Lancet, el ministre espanyol de Sanitat, Salvador Illa, ha replicat que encara no s’ha fet perquè “estem combatent una pandèmia”.

    El ministre del PSOE ha recordat que el govern de què forma part sempre s’ha mostrat favorable a l’auditoria. Tanmateix, ha preferit restar-li la urgència que exigeixen els experts: «Hem de pensar quan es fa, on es fa i qui la fa. Anem fent. M’he compromès a rebre a alguns dels signants», ha declarat.

    Mig centenar d’organitzacions demanen una resposta coordinada

    La segona missiva publicada a The Lancet no és l’única mobilització científica que demana un canvi en la gestió política en els últims dies. En el marc del I Congrés Nacional COVID-19, 55 societats científiques de l’Estat espanyol que representen més de 170.000 professionals de la salut han signat un manifest unitari en què reclamen «una resposta coordinada, equitativa i basada en l’evidència científica».

    «Demanem a totes les persones i institucions que tenen responsabilitats polítiques en la gestió de la pandèmia que es guiïn per criteris estrictament sanitaris», ja que la pandèmia «ha posat de manifest la necessitat que la ciència jugui un paper més rellevant en l’esfera pública i en la presa de decisions”. Insten la classe política a deslligar-se de «qualsevol altre interès que no sigui el general de la població”. En aquest sentit, afegeixen: “Apel·lem a la responsabilitat dels nostres representants per aconseguir un clima de diàleg i consens”.

    El mig centenar d’entitats signants apel·len a la responsabilitat de «pilars importants pel control de l’epidèmia són els mitjans de comunicació, els líders d’opinió i la societat civil». En una nova crida d’atenció cap als dirigents polítics els recorden que «el greu problema sanitari, social i econòmic originat pel SARS-CoV-2, només podrà ser definitivament resolt amb la disponibilitat d’eines terapèutiques i preventives eficaces», raó per la qual exigeixen «estructures de recerca ben organitzades i dotades dels recursos humans i materials» i recorden que els recursos destinats a Espanya per a la recerca «són molt inferiors als de països del nostre entorn».

  • ‘Orgull d’hospital’, l’homenatge de l’Hospital de Bellvitge a la tasca dels professionals del centre en la lluita contra la COVID-19

    L’Hospital Universitari de Bellvitge (HUB) acull, sota el nom d’”Orgull d’Hospital” una exposició fotogràfica que reflecteix com s’ha viscut la pandèmia de la COVID-19 a l’Hospital i la transformació que ha experimentat. El recull fotogràfic busca posar en valor “la professionalitat, l’esforç, el coratge, la valentia i el compromís de tots i totes les professionals del centre per enfrontar-se al repte més gran que ha conegut mai el sistema sanitari”.

    Les fotografies exposades, que han estat realitzades per l’equip audiovisual de l’Hospital de Bellvitge i pel fotògraf David Ramos, de l’agència Getty Images, fan un viatge per la transformació que ha patit l’hospital, creant espais a la velocitat a què anaven arribant els malalts. “D’un dia per un altre es va parar tot i vam haver de començar de nou, com qui després d’un accident ha d’aprendre a caminar, a parlar… ens vam trobar amb una realitat molt diferent de la que havíem conegut fins llavors”, assenyalen des de l’Hospital.

    La Dra. Ana Àlvarez, adjunta de Processos, Avaluació i Gestió del Coneixement de la direcció de l’Hospital, assenyala que des de la direcció s’ha viscut la pandèmia amb molta “preocupació i tensió” i amb una “càrrega de responsabilitat enorme”. “La gestió de l’hospital ha sigut bastant complexa, ens hem hagut de reinventar nosaltres mateixos, amb les directrius de CatSalut, però amb bastant independència. Hem hagut de prendre decisions molt importants amb molt poc temps”, assenyala Àlvarez.

    En aquest sentit, Àlvarez remarca que el recolzament que han sentit per part de tot el personal de l’Hospital ha sigut fonamental i, per això, l’exposició fotogràfica constitueix un “profund agraïment” a tots els professionals del centre.

    Una transformació radical

    Amb l’inici de la crisi sanitària, l’Hospital de Bellvitge, igual que la resta de centres hospitalaris, va haver de reinventar-se i habilitar nous llits per acollir als pacients de coronavirus que anaven arribant a l’Hospital. “Li vam donar la volta a l’Hospital. Vam haver d’equipar àrees on no hi havia llits ni pacients ni personal per poder ingressar als pacients. Vam passar de 64 llits de crítics a 124 i de 4 llits de semicrítics que teníem vam passar a tenir-ne una trentena. També vam haver de posar llits al vestíbul de consultes externes i als quiròfans que estaven buits”, relata Àlvarez.

    El personal es va haver de reciclar i formar ràpidament i va haver de fer tasques a les quals no estaven acostumats. Una readaptació que la direcció valora molt positivament. “El personal ha respòs súper bé, ha mostrat una flexibilitat increïble i ganes d’ajudar al màxim. Els professionals es van haver de formar ràpidament per poder atendre a pacients amb coronavirus, tenint en compte que és una malaltia nova de la qual no en sabíem res”, remarca Àlvarez, qui assenyala que ara, amb el descens de contagis, surt tot el cansament acumulat de “hores i hores de sobreesforç”.

  • Experts en salut pública i epidemiologia demanen una avaluació independent i externa de la gestió de la crisi de la COVID-19 a Espanya

    La crítica situació sanitària actual que viu Espanya en relació a la COVID-19 ha portat a un grup de científics a publicar a The Lancet una carta en la que es pregunten com és possible que Espanya es trobi en aquesta situació. Malgrat que les dades són encara confuses, hores d’ara hi ha més de 300.000 casos, més de 28.000 morts confirmats i al voltant de 44.000 morts en excés en un població de 47 milions d’habitants. Certament, un país que es vanta de tenir un dels sistemes de salut més eficaços del món no pot ser que es trobi entre els països més afectats per la pandèmia, tant en nombre d’infectats com de morts per cada 100.000 habitants.

    En la carta, signada per vint reputats investigadors espanyols (Alberto García-Basteiro; Carlos Alvarez-Dardet; Alex Arenas; Rafael Bengoa; Carme Borrell; Margarita Del Val; Manuel Franco; Montse Gea-Sánchez; Juan Jesús Gestal Otero; Beatriz González López Valcárcel; Ildefonso Hernández; Joan Carles March; José M Martin-Moreno; Clara Menéndez; Sergio Minué; Carles Muntaner; Miquel Porta; Daniel Prieto-Alhambra; Carmen Vives-Cases; i Helena Legido- Quigley) es reclama una avaluació exhaustiva, independent i imparcial dels sistemes d’atenció sanitària i social, identificant el punts dèbils i els punts forts i les lliçons apreses. L’auditoria que es reclama, que haurien de dur a terme un grup d’experts internacionals i nacionals, s’hauria de centrar en les actuacions dutes a terme pel govern central i els governs de les disset comunitats autònomes i hauria d’incloure tres àrees essencials: governança i presa de decisions, assessorament científic i tècnic i la capacitat operativa.

    En la carta, els experts consideren com a possibles explicacions de la crítica situació sanitària, la manca de preparació per a la pandèmia (és a dir, uns sistemes de vigilància deficients, una escassa capacitat per realitzar proves de PCR i un gran escassetat d’equip de protecció personal i de cures crítiques), reacció tardana de les autoritats centrals i regionals, processos d’adopció de decisions lents, alts nivells de mobilitat i migració de la població, mala coordinació entre les autoritats centrals i regionals, escassa dependència de l’assessorament científic, envelliment de la població, grups vulnerables que pateixen desigualtats sanitàries i socials i falta de preparació en les residències de gent gran. Tots aquests problemes es van veure exacerbats, al seu parer, pels efectes d’una dècada d’austeritat que havia esgotat el personal sanitari i reduït la capacitat de la salut pública i del sistema de salut.

  • La Generalitat assumeix la gestió de l’Hospital Sant Joan de Reus

    El llarg procés per a canviar la titularitat de l’Hospital Universitari Sant Joan de Reus ha arribat a la seva fi aquest dimecres, amb el darrer tràmit de traspàs de crèdits. Es tanca així un extens serial de negociacions i protestes vers la viabilitat econòmica i la gestió de l’hospital de referència a l’àrea bàsica de salut del Baix Camp-Priorat.

    El moment en què comença el periple és el 2017, quan els comptes de l’hospital de l’any anterior presenten un gran dèficit de 8’4 milions d’euros. El forat pressupostari va suposar la reducció de despesa i, per exemple, la impossibilitat de contractar nou personal sanitari. El pla de viabilitat va encendre el comitè d’empresa de l’hospital i molts dels seus treballadors, en considerar que no podien oferir un bon servei per culpa de les restriccions en despesa.

    Tot plegat, cal també emmarcar-ho en el context del Cas Innova de presumpta corrupció que fa anys que investiguen els jutjats de la capital del Baix Camp. De fet, fonts properes a l’hospital donen per fet que bona part del dèficit s’explica per la gran inversió que va suposar la construcció del nou hospital, ubicat als afores de la vila, després que el cèntric quedés envellit. Amb tot, el ‘macrocas’ d’Innova té peces específiques sobre la relació entre el hòlding municipal, el grup municipal Sagessa que gestionava l’hospital, alts càrrecs del CatSalut i possibles sobresous.

    Un consorci fallit en un context anòmal

    Tan aviat com es va fer públic el dèficit als comptes de l’hospital, en concret a l’empresa municipal Hospital Sant Joan de Reus-SAM que se’n feia càrrec fins fa poques hores, van començar les negociacions entre el consistori i la Generalitat de Catalunya. El diàleg es va establir al més alt nivell, entre el conseller de Salut Toni Comín i la regidora homònima a l’ajuntament reusenc, Noemí Llaurador.

    L’acord no va trigar a arribar, probablement pel fet que tots dos representants eren del mateix color polític, ERC, i perquè tant el govern català com el consistori reusenc estaven dirigits per la formació republicana i per Convergència Democràtica de Catalunya.

    Així les coses, el 25 d’octubre del 2017, el batlle reusenc Carles Pellicer i el conseller Antoni Comín van signar un conveni pel qual l’activitat del centre hospitalari havia de quedar sota control d’un conveni participat en el 55% per la Generalitat i al 45% per l’Ajuntament de Reus, que gaudia del privilegi d’escollir la presidència del consell d’administració.

    El comunicat emès pel centre hospitalari assegurava que «en termes d’equilibri financer assenyalant que l’Ajuntament no farà front a dèficits operatius», ja que el conveni adjudicava al Departament de Salut la responsabilitat d’eixugar el deute acumulat a l’empresa municipal que gestionava l’hospital. A més, deia, “Ajuntament i CatSalut promouran les accions necessàries perquè la constitució efectiva del nou consorci estigui en condicions de produir-se abans de l’1 de gener de 2018″.

    La data i tot el consorci, però, van quedar en paper mullat. Dos dies després de la signatura del conveni, Toni Comín era al Parlament de Catalunya, on es va aprovar una resolució en què es proclamava la república catalana en virtut dels resultats del referèndum de l’1 d’Octubre. Pocs dies més tard, Comín va marxar a Brussel·les amb part de l’executiu de Puigdemont, mentre amb l’article 155 el govern espanyol de Rajoy va prendre la sobirania catalana.

    La paràlisi derivada del 155, les eleccions i les dificultats per a formar el govern català no van culminar fins a mitjans del 2018. Entretant, el consorci per gestionar l’Hospital Universitari Sant Joan de Reus es va anar diluint fins que, a finals d’any, consistori i Salut van descartar definitivament aquesta forma de gestió.

    La solució: tot el control per a la Generalitat

    Quan els dos organismes polítics van enviar a la paperera el projecte del consorci van decidir que la millor opció era la venda total de l’empresa municipal al Departament de Salut, perquè n’assumís la gestió i pogués fer front al deute acumulat. En el moment de la decisió, a finals del 2018, el termini límit era el 2019. Tanmateix, un cop més, la complexitat dels tràmits i altres entrebancs com la pandèmia del coronavirus han dilatat els tempos.

    Ara sí, però, s’han dut a terme els darrers passos necessaris per a efectuar la venda, estipulats al ‘Conveni regulador per a la racionalització de l’activitat assistencial del sistema públic de salut al Camp de Tarragona i a les Terres de l’Ebre’.

    El text, a grans trets, contempla que la Generalitat assumeixi directament la gestió sanitària de l’hospital, alhora que «garanteix l’actual cartera de serveis i es posa les bases per ampliar-la», així com s’assegura «la continuïtat dels serveis de salut públics, de qualitat i de proximitat» i es «desplega la visió de l’atenció sanitària en xarxa i en conjunt al Camp de Tarragona».

    Més concretament, la gestió es durà a terme a través d’una entitat de dret públic (EDP) anomenada Salut Sant Joan de Reus-Baix Camp que estarà adscrita al Servei Català de la Salut. Aquesta empresa pública propietat del CatSalut ha comprat la societat Hospital Sant Joan de Reus, SA -que, al seu torn, forma part del també grup de titularitat pública Sagessa-.

    La EDP SSJR-BC, participada únicament per la Generalitat, es farà càrrec dels préstecs que tenia fins ara l’empresa municipal que gestionava l’hospital i tindrà la propietat de l’immoble hospitalari, excepte del pàrquing soterrat que seguirà sota control de l’ajuntament reusenc. Quant a les condicions de la plantilla, “el conveni garanteix la subrogació dels treballadors a la nova entitat de dret públic amb els mateixos drets i condicions que tenen actualment”, assegura el consistori.

    “Quatre anys després, hem complert el compromís d’assegurar el futur de l’hospital”, ha assegurat el regidor de Salut Òscar Subirats al ple de dimecres en què s’han aprovat els darrers tràmits. “El procés que culminem és un èxit col·lectiu”, ha defensat Subirats.

    Una solució per l’Hospital de Móra d’Ebre

    El conveni pel qual es ratifica el canvi de governança de l’hospital reusenc també afecta les Terres de l’Ebre. L’Hospital Comarcal de Móra d’Ebre, que era gestionat per la societat Gecohsa i alhora integrat al grup Sagessa (el mateix que controlava l’hospital reusenc), és ara sota control de la Generalitat després que el CatSalut comprés Gecohsa i la integrés dins l’entitat de dret públic Salut Terres de l’Ebre (EDP-STdE).

    Amb aquest tràmit se solucionen intenses tensions entre els treballadors i representants sindicals de l’hospital riberenc i el consistori reusenc, ja que els ebrencs estaven molt descontents amb la gestió que se’n feia des del Baix Camp. El pic de tensió es va donar quan el plenari reusenc, en tant que Junta General de Sagessa, va aprovar una cessió de 4 milions d’euros de l’hospital de Móra per sufragar les grans pèrdues acumulades al de Reus.

    El nou Josep Trueta, a Salt

    Una altra problemàtica enquistada que s’ha desfet darrerament és la ubicació del nou equipament sanitari a les comarques gironines. Fa anys que els municipis de Girona i de Salt (Gironès) pugnaven per tenir als seus límits el nou Hospital Josep Trueta.

    Finalment, els dos municipis i el Departament de Salut han arribat a un acord i han presentat la ubicació i el projecte del nou hospital, que finalment es construirà a Salt. Concretament, al sector sud de la ciutat, a tocar del Parc Hospitalari Martí i Julià i ben a prop dels límits municipals de Girona.

    Tanmateix, l’alcaldessa gironina Marta Madrenas sempre s’hi havia mostrat en contra, i el seu govern fins i tot va presentar un informe per a justificar la necessitat d’instal·lar el nou equipament a la zona de Domeny, al nord-oest de la ciutat i a prop del nord de Salt. Amb tot, «la nostra responsabilitat política era tancar el debat sobre el seu emplaçament per avançar envers aquest objectiu», diu Madrenas en un comunicat del seu consistori. A més, l’acord inclou la construcció de nous equipaments assistencials a Girona, així com la modernització dels CAPs actuals.

    Jordi Viñas, batlle de Salt, va celebrar la decisió: «Avui tots els gironins i gironines estem d’enhorabona, a Salt també. Es desencalla un projecte històric i cabdal per a la demarcació que no es podia demorar més». Viñas confia que la decisió és encertada: «Ens ha de permetre elevar la qualitat assistencial, universitària i d’investigació a tot el territori», diu en un missatge compartit a les xarxes socials.

  • Pacte de Salut a Catalunya

    Aquesta darrera setmana hem tingut coneixement de la creació d’un Comitè d’experts que treballarà per reformar el sistema sanitari segons Decret publicat al DOGC. Segons el publicat la creació del comitè té com a objectiu “reforçar el sistema nacional de salut i garantir el caràcter universal, equitatiu, la sostenibilitat i la capacitat de resposta davant emergències com la pandèmia de la Covid-19. Adscrit al Departament de la Presidència, estarà format per persones de reconegut prestigi en l’àmbit del sistema sanitari, de l’economia de la salut i de l’administració pública, que seran nomenades pel president de la Generalitat. Les seves funcions principals seran, per un costat, l’elaboració d’un document sobre les actuacions de reforma del sistema sanitari que puguin ser incorporades a les polítiques sanitàries. Aquest document l’hauran de presentar en un termini màxim de dos mesos. Posteriorment una Comissió interdepartamental, adscrita al Departament de Salut, elaborarà, en el termini de tres mesos des de la data de publicació d’aquest Acord en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, l’Agenda de transformació del sistema públic de salut d’acord amb el document del Comitè d’experts.”

    Darrerament han estat diversos els col·lectius que han fet propostes en relació als canvis que s’han de realitzar en el nostre Sistema Sanitari aprofitant la circumstància excepcional de la Covid-19. Tenim el Decàleg per la reforma del Sistema de salut de Catalunya al que donen suport els Col·legis professionals d’infermeres i metges i la Societat Catalana de Gestió Sanitària; el Decàleg per un Sistema Nacional de Salut de Catalunya de la FOCAP; el Nou model d’atenció de llarga durada i residencial de la Societat Catalana de Geriatria, la Federació de Gent Gran de Catalunya i la Fundació Social i finalment les Propostes de millora del Sistema Públic de Salut resultat del debat d’un Grup de 22 professionals de la Salut (presentada la primera part el 14 octubre 2019). Així doncs, i sense desmerèixer la expertesa i el coneixement dels participants al Comitè, sembla que experts de diferents àmbits han fet reflexions i han aportat propostes per al redisseny del sistema.

    Adjudicar als experts una pàtina d’asèpsia ideològica parlant d’experts independents, a banda de fals, és un intent de fer veure les seves propostes com a merament tècniques i per tant objectives i no qüestionables. Plantejar la transformació del sistema com una tasca automàtica a partir del document que aquests experts elaborin, sense que sigui fruit del debat i del pacte en el marc del Parlament és absolutament inacceptable.

    Sembla que el president, enganxat amb la crisi sanitària, ara vol fer volar coloms. La política sanitària, que si demana una millora radical urgent, es una qüestió d’acord del Parlament de Catalunya (recordem que la llei general de sanitat, ara fa 34 anys, va ser aprovada per unanimitat en el Parlament espanyol). El passat dia 9 de juliol al Parlament es va aprovar amb un alt grau de consens la Moció 175/XII del Parlament de Catalunya, sobre les prioritats polítiques del Departament de Salut i les reformes necessàries del sistema sanitari, una moció del grup parlamentari Catalunya en Comú Podem que va assolir un alt grau de consens i que incloïa demandes que trobem a tots els Decàlegs d’experts presentats fins ara, com el reforç de l’atenció primària, la salut pública i la salut mental; fixar una inversió per a la sanitat del 7% del producte interior brut; revisar el model i la governança del sistema sanitari, la coordinació i la integració dels sistemes social i sanitari o avançar en la transparència i la governança participativa, amb més participació dels equips professionals i dels ciutadans en la planificació i en les decisions de gestió, especialment en l’atenció primària i comunitària, desplegant els consells territorials de salut i millorant la coordinació amb el món local. La diputada Assumpta Escarp del grup parlamentari Socialistes destacava que es tractava d’una “moció de propostes de gestió i millora de l’etapa post-Covid…., però que apunta a bases d’una governança de futur del sistema sanitari” o el diputat Lluís Guinó del grup parlamentari Junts per Catalunya celebrava el consens.

    Nosaltres creiem que és un bon punt de partida per a la elaboració d’un nou pacte de Salut a Catalunya, posant el sistema públic al nivell que demanda la societat. Nosaltres proposem superar la Llei d’ordenació sanitària de Catalunya (LOSC) amb una nova llei del Sistema Nacional de Salut de Catalunya (SNSC), que estableixi organització, competències, ordenació territorial, governança, avaluació independent i participació. Per que, no ho oblidem, el model d’atenció de salut que té un país respon als principis filosòfics i polítics en els que es basa el govern del poble en qüestió.

  • El Govern de la Generalitat anuncia la composició del comité d’experts per a la transformació del sistema de salut pública

    El govern de la Generalitat ha fet pública la composició del comité d’experts per a la transformació del sistema de salut pública. El president de la Generalitat, Joaquim Torra, ha encarregat a una comissió d’experts «independents, indiscutibles i de tots els àmbits de la sanitat» que en dos mesos tinguin llest el document amb el què cal fer per «reforçar el sistema nacional de salut, i garantir el caràcter universal, equitatiu, la sostenibilitat i la capacitat
    de resposta».

    La formació del comitè d’experts es va aprovar al Consell Executiu del passat dimarts 14 de juliol. El vocal i coordinador del Comité d’experts per a la transformació del sistema públic de salut serà el cap del servei d’epidemiologia de l’Hospital Clínic, Antoni Trilla Garcia.

    La resta dels vocals del comité d’experts són els següents:

    • Cristina Adroher Mas, economista
    • Jordi Ara del Rey, director-gerent de l’Hospital Germans Trias i Pujol
    • Teresa Basora Gallisà, MIFC AP CAP Montroig
    • Mònica Botta Santasuana, directora assistencial de l’Hospital de Granollers i cap d’àrea de canvi climàtic, migracions i cooperació (CoMB)
    • Esther Calbo Sebastián, cap de la Unitat de Malalties Infeccioses de Mútua Terrassa
    • Magda Campins Martí, cap preventiva de l’Hospital Vall d’Hebron
    • Antoni Castells Garangou, director mèdic de l’Hospital Clínic
    • Emma Costas Muñoz, infermera coordinadora PADES Mutuam
    • Manuel Del Castillo Rey, director gerent de l’Hospital Sant Joan de Déu
    • Anna García-Altés, economista AQUAS i directora de l’Observatori del Sistema Sanitari de Catalunya
    • Marco Inzitari, geriatre cap CSS Pere Virgili i president Soc Cat de
      Geriatria
    • Iolanda Lejardi Estévez, infermera del Cap assistencial AP- ICS
    • Enric Mateo Viladomat, Infermer de Can Bou. ICS Castelldefels
    • Lorena Molina Raya, directora Escola d’Infermeria de Sant Joan de Déu
    • Salvador Navarro Soto, cap de cirurgia del Parc Taulí; cap docent UAB; vicepresident de l’Acadèmia Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears
    • Vicente Ortún Rubio, professor emèrit d’Economia de la Salut (UPF) i cofundador del CRES
    • Olga Pané Mena, directora gerent Parc Sanitari Mar
    • Mònica Povedano Panadés, neurofisiòloga coordinadora de la Unitat Funcional Motoneurona. Hospital de Bellvitge
    • Assumpta Prat Santamaria, cap d’Infermeria de la Fundació Althaia
    • Mireia Puig Campmany, cap d’urgències de l’Hospital de Sant Pau
    • Wifred Ricart Engel, cap del servei d’endocrinologia de l’Hospital Trueta
    • Cristina Roure Nuez, cap de farmàcia de l’Hospital de Terrassa
    • Jordi Serrano Pons, impulsor de HELTHIO. Consultor de la OMS
    • Antoni Sisó Almirall, mifc CAP CAPSE i president de CAMFIC
    • Marc Soler Fàbregas, coordinador executiu de CCMC
    • Josep Tabernero Caturla, cap d’Oncologia de l’Hospital Vall d’Hebron
    • Tamyco Ysa Figueres, catedràtica de gestió i funció pública. ESADE
    • Oriol Yuguero Torres, mifc adjunt urgències de l’hospital Arnau de Vilanova