Just Deploy It!

Etiqueta: Hospital Clínic

  • Una història d’èxit del gran negoci privat de la sanitat catalana, en una sola imatge

    Trobada entre conseller i exconsellers / Departament de Salut
    Trobada entre conseller i exconsellers / Departament de Salut

    Estem acostumades a veure fotos del flamant nou conseller Sr. Comín somrient, per marcar diferències amb el  que li va precedir,  soci i empresari Sr. Boi Ruiz, d’amarga memòria per les múltiples agressions que va cometre contra els drets a la salut dels ciutadans. La imatge que vol projectar aquest nou conseller és el de cara “amable”, per marcar una diferència enganyosa però més fotogènica i mediàtica amb el seu antecessor.

    Mentre somriu a la càmera, el Sr. Comín, afirma sense cap tipus de pudor que els establiments públics no podrien sobreviure sense la sanitat privada.

    Per això segueix derivant diners i “clients” a les entitats privades i permet fins i tot que clíniques privades treballin i facin la seva promoció i propaganda dins dels centres públics asfixiats per les retallades pressupostàries i les llistes d’espera, mentre utilitzen recursos pagats per tots i mentre contribueix amb entusiasme a establir i perpetuar la desigualtat  en el sistema sanitari.

    Com és habitual en aquest filòsof-conseller, la realitat que ens vol ocultar és exactament la contrària que ens presenta tot somrient a la càmera. La sanitat privada no sobreviuria sense aprofitar-se dels recursos derivats de la pública que tan generosament s’han encarregat de repartir, entre fundacions opaques, i contractes  als amics empresaris aquests pròcers  polítics.

    La desigualtat del sistema sanitari català no ha parat de créixer, posant en evidència el que ens mostra aquest simpàtic conseller en una de les seves últimes ocurrències mediàtiques de foto de família: la gran coalició sociovergent en sanitat que gradualment ens ha portat fins a on estem ara.

    No ha estat Madrid. Als sociovergents els uneixen històries compartides de casos de corrupció lligades a un sistema mercantilitzat i privatitzat, que afecta democràticament tant a càrrecs socialistes com a convergents. Aquí no ens val el  “i tu més”, ni la “culpa és de Madrid” malgrat que és un meme repetit de manera interessada i en tantes ocasions que produeix nàusea mental. Però no per molt repetir una mentida  es converteix en veritat. No necessitem a Madrid per estafar o per esprémer el sistema sanitari públic, els nostres  polítics corruptes catalans s’encarreguen d’això a la perfecció.

    No culpem a Madrid del resultat d’un traspàs de competències en sanitat ineficient i negociat ben malament des de l’any 1981 fins als nostres dies pels propis gestors catalans. Aquesta ineficiència en la negociació i el fet de rescatar reiteradament amb diners públics inviables  entitats sanitàries privades, dóna en canvi veracitat a una altra convergència ideològica, la pepevergència. Al congrés dels diputats, i fa tan sols uns dies aquesta foto conjunta  no s’ha mostrat a les càmeres. Ha estat una foto oculta i vergonyosa.

    Per esprémer la sanitat catalana no necessitem als polítics madrilenys, les nostres pròpies classes polítiques i extractives ja s’encarreguen d’això.
    Catalunya és la comunitat que sosté més concerts privats, la que paga menors salaris als seus professionals, segons la CEOE, mentre Comín es nega a dir-nos quant cobren alguns alts directius que viuen de la sanitat pública.

    Per aquestes raons la UE situa a Catalunya, la  pitjor qualificada de l’Estat espanyol i a l’altura d’alguns dels territoris més corruptes i opacs d’Europa, en el lloc 130 del rànquing de corrupció política i institucional tant per la qualitat de la gestió pública com per la transparència, d’un total de 172 regions europees.

    Aquesta és la foto que ens fan des d’Europa dels nostres polítics sociovergentes, però molt ens temem que aquesta no sortirà en les pàgines del Departament de Salut de la Generalitat.

  • Més de 40 professionals sanitaris catalans viatjaran a Grècia per atendre als refugiats

    Metges i infermers de l’Hospital Clínic de Barcelona i de Sant Joan de Déu prestaran assistència sanitària en cinc camps de refugiats a Grècia en el marc d’una actuació acreditada pel consolat grec i coberta per un conveni de col·laboració entre els dos centres i la ONG Woman and Health Alliance (WAHA), entitat que ja treballa al territori. L’actuació directa als camps començarà a principis d’agost i es mantindrà durant sis mesos, temps durant el qual 44 cooperants, 32 del Clínic i 12 de Sant Joan de Déu, prestaran assistència sanitària a més de 12.000 persones en torns consecutius de 4 setmanes.

    Viatjaran a Grècia metges i infermeres d’urgències, cardiòlegs, anestesistes, llevadores, pediatres i ginecòlegs per atendre les necessitats sanitàries d’adults i infants. S’atendran nens amb patologies cròniques, o amb malalties pròpies de la infància, com la varicel·la o el xarampió, i es duran a terme accions en l’àmbit vacunal i de la salut buco-dental. Pel que fa a les dones, se’ls oferirà atenció durant l’embaràs i se les ajudarà amb mesures anticonceptives i tractar les infeccioses genitourinàries. També s’atendrà a les persones que pateixin malalties cròniques i s’oferirà atenció psicològica.

    L’estat de salut de les persones refugiades és especialment vulnerable a causa de diversos factors. D’una banda, les pèssimes condicions higièniques i sanitàries dels camps propicien el desenvolupament i el contagi de tot tipus de malalties, que poden anar des d’infeccions cutànies o buco-dentals fins a d’altres com la tuberculosi o el còlera. D’altra banda, la falta de coordinació entre els diferents camps fa que les persones desplaçades no puguin rebre un seguiment adequat al seu diagnòstic. En aquest sentit, dues de les cooperants, Vicky Fumadó i Meritxell Cascan, han destacat la importància de dur a terme accions com ara un pla de vacunació o un registre d’infants.

    La franja d’edat que més preocupa els professionals sanitaris són els infants, que representen entre un 40% i un 50% de les persones que seran ateses. A més, molts d’ells són menors no acompanyats. Fumadó ha expressat la preocupació dels professionals sanitaris no només per l’estat nutricional dels nens i nenes, sinó també pel seu desenvolupament psicomotriu. I és que la salut mental dels afectats és un dels punts clau en una situació de crisi humanitària com l’actual. El trauma psicològic que suposa la vivència de la guerra, sumat a la desesperació dels pares i la falta pèrdua de molts familiars i amics, és per a aquestes persones una situació que es pot esdevenir crònica en forma de depressió o d’altres malalties mentals.

    La situació d’emergència social i sanitària de la població refugiada s’entén, per part dels dos centres sanitaris participants, com una situació d’excepcionalitat que demana que la direcció dels centres hospitalaris doni resposta l’»interès i el compromís dels professionals del centre», en paraules del director de l’Hospital Sant Joan de Déu, Manel del Castillo. En la mateixa línia, el director de l’Hospital Clínic, Josep M. Campistol, ha destacat que aquest hospital públic «sempre ha estat del cantó dels necessitats» i ha manifestat el seu «compromís absolut» per prestar una ajuda que «sorgeix de les bases de l’Hospital». De fet, segons Campistol, més de 100 professionals al seu centre han manifestat interès pel projecte.

    Aquest programa de cooperació internacional rep el suport del govern català, ja que hi col·laboren el Departament de Salut i el Departament d’Afers Exteriors, Relacions Institucionals i Transparència, a través de la Direcció General de Cooperació al Desenvolupament. El conseller de salut, Antoni Comín, ha denunciat que Europa «no ha estat a l’altura per impotència» i «no per maldat» de la realitat, situació a la qual sí ha respost el poble grec. En la mateixa línia, el director general de cooperació al desenvolupament, Manel Vila, ha destacat la «capacitat solidària de la societat catalana». Mentre que el consol de Grècia a Barcelona, Fernando Turró, ha volgut fer una crida a «triar entre la indiferència o la protesta en forma de solidaritat» davant la situació de crisi humanitària a la qual, segons Turró, més de 5 milions de grecs han respost amb solidaritat.

  • Veïns i veïnes presenten 2.000 signatures per demanar el tancament de Barnaclínic

    2.001 una firmes en contra de la clínica privada Barnaclínic, que està dins de l’Hospital Clínic de Barcelona. Aquest divendres diversos representants de la plataforma Tanquem el Barnaclínic han fet arribar les signatures a la conselleria de Salut juntament amb una carta on demanen que tanqui el centre privat.

    Segons la plataforma el projecte Barnaclínic és “el paradigma de la connivència públic-privada al sistema sanitari català”.  Els representants de Tanquem Barnaclínic han recordat, en aquesta carta dirigida al conseller de salut Toni Comín, que en els darrers anys el centre públic ha tancat el 10% dels quiròfans i 150 llits i no ha contractat a personal nou. I per contra han deixat que una empresa privada, Barnaclinic S.A, s’aprofités dels espais del centre públic per treure un rendiment, justificant que aporta beneficis pel centre públic.  A més de les 2.001 firmes presentades aquest dijous, hi ha 2.500 firmes més recollides a Internet a través de la Plataforma Resistència Clínic.

    Fa gairebé un mes Josep Maria Campistol, director de l’Hospital Clínic de Barcelona va anunciar en declaracions als mitjans durant la presentació del Pla Estratègic 2016-2020 de l’hospital, que no està previst tancar el Barnaclínic. Per contra sí que va assegurar que una comissió de professionals interns i externs revisarien el model de negoci de l’ala privada del Clínic, i estudiaran la possibilitat de traslladar el centre en un altre indret.

    En aquella ocasió el director va dir que és bo que existeixi aquesta clínica privada perquè amb els diners que es recapten gràcies al lloguers d’espais es pot comprar tecnologia i esponsoritzar estades formatives a l’exterior. Amb tot però va admetre que hi ha algun element que “grinyola”. Segons una informació de l’Agència Europa Press Barnaclínic factura 14 milions d’euros i un 50% d’aquests retornen al centre públic en concepte de lloguers, quiròfans i proves complementàries.

    El model de Barnaclínic, una societat mercantil controlada per l’Hospital Clínic –que forma part de la xarxa d’atenció pública (SISCAT)– i integrada en part dins el seu espai físic, ha aixecat polèmica des que el 200o va posar en marxa la seva activitat hospitalària.

  • El Barnaclínic no tancarà però una comissió revisarà el seu model

    “No està damunt de la taula tancar el Barnaclínic, sinó revisar el model”, ha dit aquest dimarts Josep Maria Campistol, director de l’Hospital Clínic de Barcelona, segons recull l’agencia Europa Press.

    Campistol ha anunciat, juntament amb Antoni Castells, el director mèdic del Clínic durant la presentació del Pla Estratègic 2016-2020, que han creat, per encàrrec de la conselleria de Salut, una comissió amb professionals interns i externs per revisar el model de Barnaclínic, l’ala privada de l’hospital. Campistol també ha explicat, segons recull Europa Press, que en aquesta comissió hi participarà la direcció de Barnaclínic i que s’estudiarà també, si traslladar o no el centre.

    El director del Clínic ha assegurat que és bo que existeixi aquesta clínica privada perquè amb els diners que recapten gràcies al lloguer d’espais poden comprar tecnologia i esponsoritzar estades formatives a l’exterior. “És bo i positiu, encara que hi ha algun element que grinyola”, ha dit. Segons Europa Press Barnaclínic factura 14 milions d’euros i un 50% d’aquests retornen al centre públic en concepte de lloguers, quiròfans i proves complementàries.

    El model de Barnaclínic, una societat mercantil controlada per l’Hospital Clínic –que forma part de la xarxa d’atenció pública (SISCAT)– i integrada en part dins el seu espai físic, ha aixecat polèmica des que el 2006 va posar en marxa la seva activitat hospitalària. Fa unes setmanes fonts consultades per aquest diari asseguraven que el Clínic estava estudiant la possibilitat de replantejar la forma jurídica de la clínica privada. L’any passat el Parlament va instar al Servei Català de la Salut a investigar l’activitat de Barnaclínic a proposta d’una resolució presentada per la llavors diputada de Ciutadans Carme Pérez.

    Assumir l’activitat del Sagrat Cor          

    A més d’anunciar la revisió del model de Barnaclínic Campistol ha parlat també aquest matí sobre la possibilitat d’assumir l’activitat que es fa a la Clínica Sagrat Cor. Campistol ha dit que estan “molt apretats” i que per tant és molt difícil, si no impossible, assumir l’activitat que fa ara el Sagrat Cor.

    La Clínica Sagrat Cor és un dels tres centres privats amb afany de lucre que el conseller Toni Comín va prometre que trauria de la xarxa pública. De moment però no ha dit què passarà amb els pacients de la xarxa pública que són derivats a aquest centre.

    Els altres dos centres, l’Hospital General de Catalunya i la Clínica del Vallès, ja han quedat fora de la xarxa pública, tot i que seguiran assumint pacients fins a la finalització dels contractes amb el CatSalut.

  • L’Hospital Clínic estudia què fer amb Barnaclínic, el seu braç privat

    El model de Barnaclínic, una societat mercantil controlada per l’Hospital Clínic –que forma part de la xarxa d’atenció pública (SISCAT)– i integrada en part dins el seu espai físic, ha aixecat polèmica des que el 2000 va posar en marxa la seva activitat hospitalària. Múltiples veus, des del Parlament i els moviments ciutadans, s’oposen a aquesta fórmula perquè consideren que la línia entre allò que és públic i allò que és privat es fa difícil de dibuixar.

    Fonts consultades per aquest diari apunten que la direcció de l’Hospital Clínic està ara estudiant la possibilitat de replantejar la forma jurídica de l’entitat, per exemple perquè sigui una fundació privada sense ànim de lucre la que gestioni l’activitat privada. L’opció s’hauria presentat fa prop de dues setmanes quan la direcció va mantenir una reunió amb el comitè d’empresa de l’hospital per tal de presentar el Pla Futur de l’Hospital i els eixos principals.

    Tot i que encara no hi ha cap decisió presa, les mateixes fonts apunten que també s’estaria contemplant l’opció de traslladar físicament la sala d’hospitalització de Barnaclínic, que es troba a la setena planta, de l’Hospital Clínic, on hi ocupa prop de 500 metres quadrats. Consultats sobre aquesta possibilitat, des del Clínic es limiten a comentar que “quant a la qüestió de Barnaclínic, tot està en fase d’estudi, i no hi ha res concretat”. Des del Departament de Salut repeteixen el mateix. Segons els pressupostos de 2015, Salut va destinar a Barnaclínic 12.853.727 euros.

    Una clínica amb pocs actius propis

    L’any passat el Parlament va instar al Servei Català de la Salut a investigar l’activitat de Barnaclínic a proposta d’una resolució presentada per la llavors diputada de Ciutadans Carme Pérez. Aquesta metgessa lamenta a El Diari de la Sanitat que no s’hagi fet mai públic el conveni de col·laboració entre el Clínic i Barnaclínic i apunta que “ja llavors era notori que l’activitat privada es feia utilitzant recursos públics”. Pérez comenta que Barnaclínic gairebé no té actius propis a part de material odontològic i es queixa que no estigui clar com i on es factura la compra d’altres existències. De fet, segons una auditoria feta per Deloitte, la partida ‘Existències’ està composada de ‘Material odontològic’ per un valor de 31.547 euros i ‘Altres materials’ per un valor de 2.308.

    Segons resa el document de la inspecció feta durant l’estiu del 2015 a instàncies del Parlament a Barnaclínic i l’Hospital Clínic, hi hauria algunes irregularitats com ara que 10 de les 438 intervencions quirúrgiques de 2014 es realitzessin dins l’horari de dedicació pública exclusiva de l’espai -4 d’elles eren urgents-. En línies generals, però, l’informe apunta que “la utilització de les instal·lacions i materials de l’Hospital Clínic per part de Barnaclínic es realitza fora de l’horari de dedicació a l’atenció concertada amb el CatSalut” i que l’ús de les instal·lacions i la infraestructura així com el material es factura a Barnaclínic.

    Quant a la dedicació dels professionals públics a l’activitat privada, la inspecció sanitària recull que Barnaclínic va manifestar que els seus professionals no havien presentat la sol·licitud de compatibilitat.

    Una plantilla de 60 treballadors

    Segons la informació que publica el web de Barnaclínic, unes 70 persones hi treballen mentre que més de 500 professionals de l’Hospital Clínic hi col·laboren. Amb tot, al web de Barnaclínic es pot consultar una llista de fins a 195 professionals de diverses especialitats, tots ells treballadors de l’Hospital Clínic. “Ofereixen el know-how del Clínic”, diu l’exdiputada Carme Pérez per denunciar que s’aprofiti el coneixement i la marca del Clínic per promocionar activitat privada.

    L’auditoria feta per Deloitte i corresponent a l’exercici 2012 mostra que llavors la plantilla de Barnaclínic tenia “un nombre mitjà” de 74 persones. D’aquestes una corresponia a l’alta direcció, 37 a infermers i auxiliars, 8 a metges i biòlegs i 28 a personal administratiu. Segons recull l’auditoria les despeses de personal el 2012 ascendien a 2.488.900 euros i el sou corresponent a l’alta direcció era de 123.313 euros. Segons els pressupostos del 2015 la plantilla actual és de 60 persones.

    Descomptes sobre les tarifes de prestacions sanitàries

    Segons un informe de la Sindicatura de Comptes del 2012 que fiscalitza l’exercici de l’Hospital Clínic corresponent a l’any 2009, l’Hospital Clínic va prestar serveis hospitalaris als pacients de Barnaclínic SA per 2.796.408 euros. D’acord amb la mostra realitzada l’Hospital va prestar serveis d’hospitalització especial, d’urgències, de consultes externes, va realitzar tractaments de radioteràpia, proves de cardiologia, proves d’obstetrícia i diagnosi prenatal i tractaments de reproducció assistida. El mateix informe indica que l’Hospital aplicava un 38% de descompte sobre la tarifa aprovada en les proves d’obstetrícia i diagnòstic prenatal que factura a Barnaclínic, i un descompte del 10% a les tarifes de la resta de prestacions sanitàries, excepte en els tractaments de reproducció assistida, en què aplica el preu pactat sense descompte.

    A més, l’informe recull també que “la informació facilitada per l’Hospital Clínic no permet conèixer els preus dels serveis i conceptes facturats a les entitats vinculades sota l’epígraf ‘Ingressos accessoris’, per 5.920.489€. Pel que fa a la cessió de l’espai que ocupa Barnaclínic, l’import facturat el 2009 i 2010 ascendiria a 135.218 i 147.526 € respectivament, segons el document.