Just Deploy It!

Etiqueta: Marea Blanca

  • Noves mobilitzacions a la sanitat pública al novembre

    Des que l’1 d’octubre la plataforma Marea Blanca Catalunya va celebrar la seva III Assemblea General, diferents organitzacions han iniciat converses i reunions per articular accions amb l’objectiu d’avançar en la millora del sistema sanitari públic i de qualitat. Segons el calendari de mobilitzacions, les entitats prioritzen la segona quinzena de novembre per aglutinar diverses jornades de protestes i propostes.

    Amnistia Internacional; Salut, Drets, Acció; el Fòrum Català d’Atenció Primària (FoCAP); la Confederació d’Associacions Veïnals de Catalunya (CONFAVC), Metges de Catalunya, la Taula sindical de Catalunya o Medicus Mundi són algunes de les organitzacions que formen part d’aquest procés, que busca una col·laboració entre ciutadania i professionals en la defensa dels drets de les persones malaltes i del personal sanitari.

    Per part de Marea Blanca, la seva tasca se centrarà més en la coordinació, ja que serà cada moviment, associació o grup de suport qui decideix la manera i el dia d’organitzar-se, segons les especificitats del territori. Un dels objectius comuns és sortir del ressò mediàtic de Barcelona i distribuir-se pel conjunt de Catalunya.

    El responsable de Comunicació de Marea Blanca Catalunya, Enric Feliu, ha explicat que hi ha el compromís “d’estendre al màxim la mobilització que es prepari col·lectivament. Des de la plataforma, haurem de fer un pas endavant per impulsar accions transversals i descentralitzades per arribar al màxim de punts de Catalunya”.

    Els actes tindran lloc a partir de la segona setmana de novembre, prioritzant la segona quinzena. Hi haurà excepcions, com el 25 de novembre, Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència contra les Dones, en què des del món organitzatiu sanitari es donarà ple suport al moviment feminista. “Aquest dia hem d’estar, però estarem en segona o tercera fila”, indica Feliu. “És un determinant social de la salut i la reivindicació és molt clara, però no som nosaltres els qui ho hem de liderar”.

    No als dobles torns

    Si bé la planificació prioritza fer tot un seguit d’accions la segona quinzena del mes, ja s’han avançat protestes, com les dels metges i metgesses de l’Hospital de Mataró contra els dobles torns a què es veuen sotmesos. El personal facultatiu ha anunciat que deixarà de fer guàrdies no obligatòries a partir del 16 de novembre per reclamar millores laborals i salarials.

    Està previst que els comitès d’altres centres hospitalaris segueixin els passos de l’Hospital de Mataró. “Ja no poden més”, justifica Feliu. “No es pot assumir que el personal de medicina i infermeria faci dos torns de guàrdia seguits. Un torn esgota, i dos torns destrossen. Hi ha un desgast molt fort per part del personal i el sistema sanitari està aguantant pel seu esforç. Això no s’ho mereix ni la professió ni la ciutadania”.

    Entre les reivindicacions, figura també que el 25% dels pressupostos de la Conselleria de Salut de la Generalitat es destini a l’Atenció Primària, que hi hagi una millora de les condicions laborals dels treballadors i les treballadores, que s’articuli un pla de xoc sobre les llistes d’espera i incrementar el nombre de personal.

    Per a tot això, es portaran a terme tot un seguit d’accions informatives a nivell local. “Hem de guanyar la batalla de l’opinió pública i de la ciutadania des de baix, als pobles, a les places i a les vil·les. S’organitzaran trobades a llocs on habitualment no s’ha arribat tant, com Vilafranca, Masquefa, Tordera o Arbúcies”.

    Desplaçar-se a tants llocs en 15 dies és un repte per a les entitats, però un dels objectius és sortir de l’àrea metropolitana i treballar també amb les comarques, tenint en compte el ritme i els seus tempos en la presa de decisions: “La nostra força és que som transversals perquè som plataformes independents, cada col·lectiu té la seva idiosincràsia i peculiaritats de funcionament”, afirma el responsable de Comunicació de Marea Blanca Catalunya.

    En aquest sentit, cada organització decidirà si és millor fer xerrades informatives, concentracions, manifestacions o les reivindicacions que considerin oportunes, sempre donant-se suport les unes a les altres i treballant de forma tant autònoma com solidària.

  • Ciutadania i Participació social

    El paper coprotagonista de la ciutadania constitueix una autèntica «tercera pota» del Sistema de salut i sanitat, juntament amb la del component Administració / Titularitat i la de professionals / treballadores.

    Una Comissió de treball

    D’aquesta i altres coses rellevants hem estat debatent en una comissió anomenada de «desprivatització» que s’ha reunit al Ministeri de Sanitat en quatre ocasions en els últims quatre mesos. Exploràvem estratègies i mecanismes que puguin permetre una reversió, una recuperació, un rescat, d’aquells serveis i centres sanitaris que s’ha estat privatitzant sense contemplacions i per diversos sistemes.

    Tindrem ocasió d’exposar els traços gruixuts que hem anat apropant als dos costats de la taula, vuit persones, quatre a proposta del Govern PSOE i quatre pel Grup d’Unides Podem.

    En síntesi es pot avançar de revertir a públic el privatitzat, no és fàcil i així ho sabíem des de l’inici. Però també vam concloure que si hi ha voluntat i determinació política, és possible. El cas de l’hospital d’Alzira al País Valencià és paradigmàtic.

    També que les fórmules de recuperació a «públic» han de ser rigoroses, particulars, gairebé a mida, com a conseqüència d’aplicació estricta de les clàusules de concessió o concertació, amb inspeccions sistemàtiques, amb rendició de comptes, amb criteris d’eficiència, amb valoració de dates i períodes acordats i sobretot amb compliment impecable de les lleis i normatives que regulen la prestació de serveis públics, com la sanitat (o l’educació o les atencions socials oa la dependència). I en aquest context emergeix un punt de gran entitat:

    La participació de la ciutadania

    Habitualment en els Desenvolupaments legislatius o normatius se sol esmentar el «capítol PARTICIPACIÓ» al final de text amb un caràcter formal, un toc de bé fer, o com a simple constància d’existència d’aquest important element. La figura de la representació i les funcions d’aquesta ciutadania sol estar molt limitada a una presència testimonial. Sovint es parla d’un «florero» incrustat en el si de l’equip de govern o de control.

    Així les coses, la primera acció en, i per, un procés desprivatizador ha de ser un CANVI CONCEPTUAL al respecte. Una nova dimensió de la participació social, inclosa la ciutadana, pel que fa a funcions, habilitats, competències i fins responsabilitats i complicitats.

    Cal rebutjar el sofisma que per intervenir, i encara més decidir, en matèria de sanitat és necessària una acreditació acadèmica (en el sector) i / o una determinada preparació tècnica. No es pretén que les persones interfereixin procediments mèdic-sanitaris (ni tècnics) sobre com executar les prestacions. Aquesta funció correspon a l’equip de personal professional capacitat. Però SÍ que co-ajudin a concretar quin tipus de sistema de salut trien i construeixen, a quin tipus d’atenció aspiren, que esforç estan disposats a aportar, que visió crítica externa s’introdueixen, i com estan presents i són garants en els mecanismes de control i rendició de comptes.

    Codecisió – titularitat

    Finalment és aquesta mateixa ciutadania qui finança, mitjançant impostos, tot el sistema i per tant ha de ser considerada co-titular, co-decisòria, vinculant. A més de ser la receptora i l’objecte final de les atencions sanitàries. Ha de tenir veu i també vot. Ha de implicar-se i lluny de ser tractada com a «client», o simple usuari, o pacient passiu, i ha de rebre consideracions de coprotagonista.

    Aquesta participació ha de comprendre una sèrie de segments heterogeni i orientar-se a reequilibrar i reduir / eliminar les desigualtats; ja siguin de gènere, socioeconòmiques, d’origen, ètnia i cultura, de discapacitat, etc. Gràcies a la seva dimensió inclusiva, solidària i universal.

    Així s’ha de garantir la participació activa, de la representació ciutadana a més d’agents socials ja incorporats, consells, en debats, en òrgans de direcció, disseny estratègic, planificació i de control.

    L’acreditació per a aquestes formes de participació respondrà al seu mateix caràcter, objectiu, tipologia, compromís pel sistema sanitari públic (els lobbys ja estan presents). En qualsevol cas evitant possibles incompatibilitats o conflictes d’interessos, sense afany de lucre, sense esponsoritzacions ni finançaments de la indústria o del mercat. Parlem bàsicament de AA.VV. de plataformes socials i marees, entitats en defensa del sistema públic de salut, entitats cíviques compromeses i en conclusió la ciutadania organitzada i apoderada.

    Un paper rellevant serà la col·laboració social en l’elaboració de plans estratègics, per a una formació intel·ligible de la ciutadania, participar en informes tècnics o epidemiològics, en guies de bones pràctiques, en apunts de gestió des de l’òptica de qui rep l’assistència. Igual presència en controls de qualitat, avaluació econòmica i maneig financer, suport actiu en el social i mediàtic a les diverses actuacions desprivatitzadores, en mecanismes de control i rendició de comptes i en implementació i desenvolupament d’auditories ciutadanes.

    Sense aquesta aliança democràtica i sense la reciprocitat de respecte i empatia amb la ciutadania organitzada no es podrà construir un autèntic sistema nacional i públic de salut.

  • La Marea Blanca reivindica el Dia dels Drets Humans: garantir la salut és eliminar les llistes d’espera

    Amb la celebració del Dia dels Drets Humans, la Marea Blanca de Catalunya convoca a les 11.30 hores una manifestació dins el marc de la Jornada Estatal de lluita contra les llistes d’espera i la mercantilització de la Salut. Mitja hora abans que comencés aquesta acció conjunta amb altres ciutats a partir de la Coordinadora Estatal de Mareas Blancas, alguns dels seus integrants han intentat entrar al Departament d’Economia i Finances per fer entrega d’una carta dirigida al vicepresident Pere Aragonés.

    Trinidad Cuesta, membre de la Marea Blanca i de la Coordinadora SAP Muntanya, denuncia que «les llistes d’espera aquest any han tornat a pujar sense control, sense transparència i, a més, estan molt manipulades: la realitat és molt més complicada i dura del que diuen». En aquest sentit, amb la carta volien exigir a la Generalitat de Catalunya certes mesures: consultes urgents amb l’especialista en 10 dies, i la resta en un màxim de 30 dies, proves diagnòstiques urgents abans de 30 dies i proves no urgents abans de 45 dies, cirurgia de càncer en màxim 30 dies i cardíaca màxim en 60 dies. La resta en 120 dies i el metge de família en 48 hores, garantint en tot moment l’equitat territorial i l’accessibilitat universal.

    En el manifest unitari de la Coordinadora Estatal de Mareas Blancas posen en dubte les xifres que quantifiquen el número de persones de tot l’estat espanyol en llista d’espera quirúrgica en més de 600.000 amb una demora major a 60 dies. «A la taula que posem els dimecres a la porta de Vall d’Hebron ens vénen persones desesperades perquè porten 10 mesos esperant una primera visita al traumatòleg i porten ja un any sense treballar per la malaltia que tenen. Quan finalment són ateses en aquesta primera visita triguen encara un any més i des d’aquí fins que tinguin la seva intervenció, si és que els hi cal, pot passar encara un any més», relata Cuesta. Amb aquest exemple denuncia que «no es compta el temps d’espera calculat des que es va al metge de família, després es rebota a l’especialista, arriba a l’hospital i fins que la persona és atesa». Tot el procés pot arribar perfectament a sumar dos anys. Dos anys que segons la Marea Blanca no es veuen reflectits en les xifres oficials del Ministeri qui tampoc explica, diuen, l’impacte que tenen les llistes d’espera.

    Cuesta opina que a qui més beneficien les llistes d’era és a la sanitat privada i denuncia que aquesta política l’han anat establint els diferents governs de la Generalitat. Així, segueix, «qui més utilitza el servei sanitari públic és la població que ha patit més la crisis» i, per tant, entén que el missatge que transmet el Govern a la població és un «vosaltres no importeu».

    La Marea Blanca s’ha concentrat a la conselleria d’Economia per fer entrega d’una carta dirigida a Pere Aragonés / Diari de la Sanitat

    La manifestació, després d’intentar entrar a la conselleria i trobar-se que els hi tancaven les portes, ha reunit a membres de diferents col·lectius més enllà de la Marea Blanca com ara la Marea Pensionista o diversos taxistes cridats a encapçalar la marxa. Una manifestació que ha apuntat que les llistes d’espera maten i que no hi ha cap dret humà més fonamental que garantir la salut de la societat.

    És el tercer any que es celebra aquesta jornada a nivell estatal. Aquesta vegada, la convocatòria va sortir d’una reunió de la coordinadora estatal que es reuneix cada dos o tres mesos. L’última d’elles va ser a l’Ateneu Popular de Nou Barris i allà Catalunya va explicar que faria aquesta acció per al Dia dels Drets Humans i va rebre les adhesions de la resta de l’estat.

    En el cas de Catalunya, Cuesta entén que la situació política actual «és la que és» però crítica haver rebut poca atenció per part del Govern. Venint del pla de xoc proposat per Comín, des de la Marea Blanca encara esperen que els convoquin per rebre una mica de retorn de l’estat i l’evolució del pla. Pel que fa als esdeveniments més recents, Cuesta denuncia que «la sanitat català és un caos» i afirma que «han mentit en les negociacions». Opina que, per exemple, a la Primària «no s’ha millorat ni es farà a curt termini» i que per fer-ho cal establir el pressupost real que es necessita.

    «Com a ciutadania som els garants i els destinataris del sistema. També ens sentim enganyats, no hi ha  pressupostos, no podem forçar un augment per la Primària, les llistes d’espera estan com estan, tenim l’època de grip, ja estan les urgències col·lapsades i no tenim un govern que estigui clarament disposat a posar una mica d’ordre». Així resumeix Cuesta l’estat actual de la sanitat pública catalana mentre la manifestació no para de repetir una vegada rere l’altra que les llistes d’espera, maten.

  • Cal canviar l’actual hegemonia del pensament neoliberal també en el terreny de la Salut

    En Sanitat fins fa poc dominava el pensament, els valors i el relat que la cosa important era la malaltia i la seva prevenció, l’atenció sanitària, el diagnòstic, la detecció precoç, el tractament, la cura. Per tant les prioritats de planificació, inversions, pressupostos, equipaments i proveïdors de serveis estaven al servei d’aquesta ideologia: hospitals, tecnologia, programes de detecció precoç, fàrmacs, instal·lacions costoses de quiròfans, UCIS, tractament de malalties terminals (molts cops amb aferrissament i patiments innecessaris) amb iatrogènia, costos exponencialment creixents i poca eficiència del Sistema.

    Per contra, com que els recursos sempre són escassos, s’aprofita la crisi econòmica com excusa per retallar i afeblir allò que dins del Sistema Sanitari Públic (universal des de la llei de sanitat de 1986) posa en perill aquesta ideologia i els interessos econòmics (per molta gent invisibles) de negoci que hi ha darrera: afeblir l’Atenció Primària i Salut Comunitària i la salut pública, que sí que tenen com a missió la salut individual i col·lectiva, ignorar de fet (malgrat les declaracions) la lluita ferma sobre els determinants socials, culturals i econòmics de la salut, que en el model de consumisme i depredador del medi i els recursos naturals, moltes vegades, aquests determinats fan insostenible la bona salut i la sostenibilitat del Sistema.

    Aquests interessos i les seves polítiques han comportat el deteriorament de les condicions laborals dels professionals de la salut, sobretot en els àmbits més castigats com ha estat l’Atenció Primària. Ara diuen que no troben metgesses ni infermeres per aquests llocs de treball i no és perquè no hi siguin sinó perquè aquests professionals estan cremats, mal pagats, mal tractats, amb condicions laborals molt precàries i per això se’n van a altres nivells assistencials o a altres països.

    Però aquesta situació ha comportat el germen del canvi, canvi necessari, radical i urgent. Fa un temps que ja es comença a treballar, des de baix, per part dels professionals més conscienciats i de ciutadania apoderada per implantar una nova hegemonia en la cultura col·lectiva, uns nous valors en salut.

    S’ha començat a parlar i actuar sobre la Salut i no sols sobre la malaltia, sobre els seus determinats i les desigualtats en salut (econòmiques, socials, de gènere) darrerament ja no es parla ni es defensa tant l’hospital, els fàrmacs i la tecnologia com a centre del Sistema sinó que es parla i es defensa una Atenció Primària i Comunitària de qualitat, es defensen les professionals i les seves condicions de treball. «Els temps estan canviant».

    Actors importants en aquest camí per una nova hegemonia de pensament i acció han estat recentment els treballs de l’Agencia de Salut Pública de Barcelona, les entitats professionals, sobretot de Primària, com el FOCAP, CAMFIC, el CAPS, GREDS (UPF) i altres.

    Les 70 plataformes i associacions integrades en la Marea Blanca de Catalunya (associacions de veïns, alguns partits i sindicats, coordinadores territorials en defensa de la salut, ajuntaments, etc.) i ajudats per part d’alguns mitjans de comunicació (encara pocs) i per algunes formacions de la nova política d’esquerres.

    Això ha està afavorit pel nou pensament de «no ens representen» que posava en qüestió els valors i la feina feta pels partits i parlaments tradicionals, «els temps estan canviant», els de baix han decidit organitzar-se i lluitar directament pels interessos de la majoria social i no estar al servei dels interessos de l’actual forma de capitalisme.

  • Estan vigents encara avui els valors i principis reivindicats per la Marea Blanca de Catalunya?

    La Marea Blanca catalana es va constituir formalment el 28 de febrer de 2014 (fa 4 anys), varen adherir-se al seu Decàleg més de 70 entitats: plataformes territorials de defensa de la sanitat, associacions sanitàries i veïnals, vuit sindicats, sis partits polítics i diversos ajuntaments. De fet la seva història venia des del 2011 (3 anys abans) en la Plataforma pel Dret a la Salut on ciutadania i professionals es van ajuntar en les lluites contra les retallades sanitàries dels governs de drets neoliberals d’Espanya i Catalunya.

    El Decàleg (Declaració de principis i valors) on es passa de la indignació i la protesta a la proposta, diu:

    Pel dret a decidir sobre la nostra salut i el Sistema Sanitari.

    Programa per un Servei Nacional de Salut a Catalunya.

    1. Per conquerir la sobirania en salut i sanitat cal actuar sobre els veritables determinants de la salut. Sobre les condicions socials, econòmiques, culturals, ambientals, polítiques i de gènere. Caldrà doncs posar el valor salut en totes les polítiques.
    2. Caldrà iniciar un procés de reversió de l’actual tendència medicalitzadora motivada per una visió biologista de la salut i per la cultura del consum, la intolerància al malestar o a les expectatives sobre dimensionades de la capacitat del sistema sanitari.
    3. Cal garantir el Dret a la salut i a un model d’atenció sanitària públic, de cobertura universal i sense exclusions, equitatiu i finançat per impostos progressius suficients per cobrir les necessitats de la població.
    4. Posar en marxa un Pla de Nacionalització dels serveis públics de salut. Regenerar el Servei Nacional de Salut de Catalunya (SNSC), amb funcions de planificació, finançament, gestió i avaluació dels serveis de salut públics. Amb el criteri que tots els serveis assistencials que es paguen amb diners públics han de ser públics, caldrà la definició i declaració, per part del SNSC, dels proveïdors públics com a medi propi del SNSC.
    5. Assegurar la transparència, equitat, universalitat, eficiència, autonomia de gestió, avaluació independent. Amb un codi ètic comú de tots els serveis, un conveni comú, amb més autonomia dels territoris, centres i treballadors de la sanitat. I amb una avaluació independent i amb control democràtic.
    6. Fomentar la participació real del personal de la sanitat, ciutadans i ciutadanes en els òrgans de govern del Sistema, territorials i de centres sanitaris.
    7. Fomentar l’ús adequat dels medicaments, de les tecnologies i eines terapèutiques. Volem un sistema de salut sense l’omnipresència de la indústria farmacèutica, i en el qual es regulin i es vigilin els conflictes d’interessos i s’hi seleccionin els que de veritat són necessaris.
    8. Millora del sistema assistencial potenciant una Atenció Primària forta i fer un pla de reforma de l’atenció hospitalària adequant-la a les necessitats de salut actuals. Fer de l’Atenció Primària i Comunitària, l’instrument bàsic per a una atenció global i integrada, propera a les persones, amb dotació pressupostària pròpia i suficient.
    9. Derogació de coREpagaments sanitaris i compromís de no imposició de noves taxes.
    10. Garantir els drets de les persones. Dret a respectar l’autonomia i la llibertat individual en les decisions sanitàries. Dret a la interrupció voluntària de l’embaràs en el sistema públic, lluita contra la violència masclista. Dret a l’atenció al patiment i tractament del dolor, al no aferrissament terapèutic i a una mort digna. Dret a la preservació de les dades personals i no cessió a entitats privades. Dret a l’eliminació de les desigualtats de gènere en salut.

    Llegint aquests deu punts cada un podem pensar si encara són vigents i els podem fer servir en la lluita per guanyar en drets socials i unes noves constitucions a fer a Espanya i Catalunya, jo penso que és un bon programa per començar i confluir de tots els camins i lluites sectorials de les persones que volem defensar els autèntics drets a la Salut. Ens cal una nova LOSC a Catalunya.

    El punt 4, que ha estat controvertit entre algunes persones de la Marea. Jo, un dels redactors del Decàleg a partir de seminaris de reflexió i discussió organitzats, durant aquests anys de retallades, pel Centre d’Anàlisi i Programes Sanitaris (CAPS), l’he considerat sota el principi que «tot el pagat amb diners públic» no pot anar a entitats privades que volen fer negoci amb la salut. Han d’anar a entitats amb valors públics (del bé comú) solidaris i socials, amb l’absoluta transparència, control democràtic i garantia de qualitat i eficiència. I això no vol dir que tot el Sistema Públic de Salut hagi de ser ICS, que és una empresa més en el Sistema, no hauríem de caure en defensar apriorismes ni dogmatismes del segle passat en aquest tema.

  • Reducció horària a la Primària per conciliació familiar o per falta de professionals?

    En una Jornada organitzada per Metges de Catalunya, la consellera Alba Vergés donava suport a la proposta d’implantació d’horaris laborals més racionals i saludables en l’àmbit sanitari. Vergés va anunciar que la conselleria farà un estudi dels horaris dels professionals de la salut i iniciarà una prova pilot per aplicar mesures de reforma horària en els centres sanitaris. L’objectiu de la proposta és que els treballadors del sector puguin conciliar, sense que això comporti una reducció de serveis o afegir dificultats d’accés al sistema.

    Com? Tot i que encara està en estudi la prova pilot podria consistir en tancar l’atenció primària a les 17 hores i deixar obert fins les 20 h només per urgències. La Marea Blanca de Catalunya s’ha manifestat preocupada per aquesta mesura. Entén que «en un moment què l’Atenció Primària està totalment precaritzada i amb símptomes
    evidents de col·lapse seria el cop  definitiu per a una reducció encoberta de personal i una reducció del temps de consulta directa a les persones». A això, a més a més, afegeixen que com un dels arguments per desenvolupar la mesura és que no es troben metges ni pediatres per substituir les absències per vacances, formació dels professionals o malalties, conseqüentment es viurà un augment de les llistes d’espera «que ja actualment són intolerables».

    El creixement de les llistes d’espera és una de les conseqüències que la Marea Blanca preveu mentre que una altra seria un increment automàtic del volum d’assistència als serveis d’urgència, tant dels CUAP com dels centres hospitalaris, que «afegiria sobrecàrrega a uns serveis ja col·lapsats i a uns professionals al límit».

    «La reducció horària és una retallada més al sistema sanitari»

    La Marea Blanca defensa que cal treballar per la conciliació familiar dels treballadors sanitaris però apunta que aquest pas no es pot fer unilateralment, sense que hi hagi un canvi global d’horaris en tota la societat i sense adequar les infraestructures i altres mesures polítiques i de gènere.

    Sense aquest canvi global, a nivell de pacient, creuen que reduir a aquest horari les visites d’atenció continuada perjudicarà a la població en el sentit que hi ha gent que ja ara treballa en aquest horari i tenen problemes per anar al CAP quan ho necessiten. A més, també apunten que els infants i joves escolaritzats serien els més afectats per la reducció horària a part de que els pacients perdrien el seu metge de referència donat que en els centres no hi ha espai suficient perquè cada professional tingui una consulta en horari de 9 a 17 hores.

    «Davant la manca de professionals no s’han de tancar serveis sinó posar en marxa polítiques actives de contractació, de dignificació de les condicions de treball i d’incentivació econòmica que facin atractiu el treball en l’Atenció Primària, perquè tenim prou professionals formats a les nostres universitats per cobrir les places vacants», defensen des de la Marea Blanca. Si no s’avança cap a aquest camí i en cas de dur-se a terme la reducció horària anunciada, que asseguren que «ja s’està fent de manera silenciada i silenciosa», la Marea assegura que «viuríem una nova retallada més al nostre Sistema Sanitari Públic i específicament a l’Atenció Primària que comportaria un pas més en el seu desmantellament».

    La revisió dels horaris i la reorganització del temps de treball és una prioritat per incrementar la qualitat de vida

    Durant la cinquena edició de la Setmana dels Horaris es va celebrar la jornada ‘Reforma horària i salut’ on tots els ponents van assenyalar que la revisió dels horaris i la reorganització del temps de treball és una prioritat per incrementar la qualitat de vida, tenir millor salut i ser professionalment més productius.

    Les conclusions més remarcables van ser que la implantació d’horaris saludables permet gaudir de més temps per a la vida personal i això repercuteix en una millora de l’estat físic i emocional de les persones o que els mals hàbits horaris són un problema de salut pública i suposen un augment poblacional del risc a emmalaltir.

    Pel que fa a no dormir (gairebé un 30% dels catalans reconeix dormir menys de vuit hores diàries) van destacar diferents idees: apuntaven que  la falta de son crònica i les alteracions dels ritmes circadiaris provoquen estrès, alteracions cognitives, risc d’obesitat, diabetis, patologies cardiovasculars i alteracions de l’humor. A més, la privació crònica de son augmenta la fatiga en el treball, redueix la capacitat d’aprenentatge i la productivitat, i limita la creativitat, així com també frena l’empatia i incrementa la possibilitat de patir accidents laborals.

  • Tenir en compte els determinants de la salut per prevenir la malaltia i restaurar la salut

    No sempre tenir una millor atenció sanitària és el que determina l’estat de salut de les persones, sinó que ho és també el nivell socioeconòmic: atur, habitatge, precarietat laboral, entorn saludable i ambiental, així com altres determinants. Segons estableix l’OMS, són quatre grans determinants els que marquen una fita important per a l’atenció de la salut, tan individual com a col·lectiva. Aquests determinants són:

    • MEDI AMBIENT: relacionat amb els factors ambientals, físics, biològics, de contaminació atmosfèrica i química, tant del sòl, aigua i aire, així com els factors socioculturals i psicosocials relacionats amb la vida en comú.
    • ESTILS DE VIDA: Relacionats amb els hàbits personals i de grup de l’alimentació, activitat física, addiccions, conductes perilloses o temeràries, activitat sexual, utilització dels serveis de salut, etc.
    • BIOLOGIA HUMANA: relacionat amb aspectes genètics i amb l’edat de les persones.
    • L’ATENCIÓ SANITÀRIA: que té a veure amb la qualitat, accessibilitat i finançament dels serveis de salut que atenen als individus i poblacions.

    Malgrat els avançaments en el diagnòstic i tractament de les malalties, la prevenció activa és clau per a aconseguir una vida sana i digna. Durant els últims anys, donada que la situació de la salut de la població és insatisfactòria, hi han hagut modificacions importants orientades a enfortir l’Atenció Integral de la Salut, especialment en l’atenció en el nivell primari, que es troba localitzat prop de la població.

    En la prestació dels serveis de salut del primer nivell d’atenció, les accions dirigides a la prevenció (on també estan incloses les de promoció de la salut) han d’ocupar un lloc preponderant, perquè permeten incrementar els nivells de salut de la població. Per tant, la prevenció de la malaltia és una de les cinc funcions bàsiques de la Salut Pública, això és, un procés d’atenció integral de la salut.

    En el seu sentit més ampli, les activitats per lluitar contra la contaminació del medi ambient i per la higiene alimentària, corresponen als respectius sectors del govern central i dels governs autonòmics i locals, que haurien d’atacar els següents fronts:

    • PREVENCIÓ DE LA MALALTIA: Són les mesures destinades no solament a prevenir l’aparició de la malaltia, tals com la reducció de factors de risc, sinó també a detenir el seu avanç i atenuar les seves conseqüències una vegada establides.
    • RESTAURACIÓ DE LA SALUT: Accions dels Serveis de Salut, mitjançant assistència sanitària, destinades a recuperar la salut de les persones que l’han perdut, dutes a terme en dos nivells:
      – Nivell Primari: És l’atenció que es brinda a través dels CAP, on els pacients tenen el primer contacte amb el sistema d’atenció sanitària i on es realitza atenció recuperativa i de promoció de la salut i de prevenció de la malaltia, així com la vigilància i control dels factors ambientals que poden afectar la salut. Per això és fonamental la seva potenciació a través de millor finançament i autonomia de gestió publica.
      – Nivell Hospitalari: És l’atenció que es brinda amb la finalitat de recuperar la salut de les persones que l’han perdut, es realitza en establiments de diferent complexitat.

    En aquest sentit, és imprescindible una coordinació eficaç entre els diferents nivells dels establiments de salut que conformen les xarxes d’Atenció de la Salut, el que en la nostra opinió és un aspecte a millorar, així el fet de dotar-los de més recursos educatius, preventius i econòmics. Tot plegat és imprescindible per a tenir una salut i un sistema de sanitat pública millor per tots i totes.

  • La Sagrera es mobilitza pels serveis de pediatria i ginecologia del seu CAP

    Coincidint amb el Consell Plenari del Districte de Sant Andreu a Barcelona, la plataforma Salvem el CAP la Sagrera s’ha concentrat a les seves portes per reclamar que es mantinguin els serveis de Pediatria i Ginecologia en aquest CAP. A més, durant el torn de proposicions, el grup municipal de la CUP a Sant Andreu va demanar que el govern municipal s’impliqui en la situació de ginecologia i pediatria del CAP La Sagrera. Aquesta proposició va ser aprovada per unanimitat després que un dels membres de la plataforma també pogués intervenir.

    Aquest seguit de mobilitzacions es suma a la llista d’accions que busquen conservar els serveis de pediatria i ginecologia al CAP la Sagrera. Des de fa uns mesos, els veïns ja havien percebut esperes per poder demanar hora o baixes no substituïdes dels pediatres. El servei de ginecologia, asseguren des de Salvem el CAP La Sagrera, fa mesos que no funciona.

    Antonio Ibañez, membre de la Marea Blanca i de l’Associació de Veïns i Veïnes de la Sagrera, ha explicat que en la darrera reunió al mes d’abril amb el Departament de Salut, l’Ajuntament del Districte, el Consorci Sanitari de Barcelona i el CAP, els hi van assegurar que farien esforços per crear de nou un equip de quatre professionals (pediatres) tot i que, reconeixien, seguirà havent-hi deficiència. Ara per ara, mentre les places no s’ocupen, els nens de 10-12 anys s’estan enviant a atendre’s a les àrees colaterals com ara el CAP Maragall o el CAP Casernes. «Asseguren que faran esforços però al mateix temps argumenten que no hi ha professionals i ens han admès que els hi havien fallat les previsions… jo cada cop sóc més pessimista», indica Ibañez.

    En un comunicat previ a l’inici d’aquestes reunions per trobar solucions, l’Institut Català de la Salut declarava que la seva intenció és seguir oferint el servei de pediatria a la Sagrera. Ara bé, admetien que «en els últims mesos ha estat necessari buscar solucions a les importants dificultats per trobar professionals de pediatria per a cobrir les absències dels professionals assignats». En aquest sentit, explicaven haver realitzat noves contractacions mentre que expliquen que seguiran treballant per cobrir totes les places. En el mateix escrit traslladaven que no podien «defugir el problema» al que des de fa alguns anys l’ICS es troba en haver de cobrir el servei de pediatria, a causa de la manca de professionals.

    La pròxima reunió del grup de treball es realitzarà el 6 de juny i concentracions com la del centenar de veïns de la Sagrera que s’han trobat a la plaça d’Orfila per protestar contra la reducció de serveis del centre d’atenció primària del barri volen ser una mesura de pressió que mobilitzi als grups municipals. Tot i això, Ibañez creu que si el problema realment està en la falta d’especialistes, que la carència existeix a nivell estatal, durant l’agost el servei de pediatria estarà buit. «Tenim por de trobar-nos sense servei en tornar de vacances al setembre», manifesta Ibañez que al mateix temps creu que s’està amagant un canvi de model. «Si el volen canviar que ho diguin i ho facin però que no esperin a que es deteriori per fer-ho», conclou.

  • El Dia Mundial de la Salut celebra una Jornada Europea d’Acció contra la Privatització i la Mercantilització de la Salut

    El Dia Mundial de la Salut se celebra des de 1950 el 7 d’abril per commemorar l’aniversari de la creació de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) el 1948. Cada any el lema va orientat a un tema diferent que afecti a temes de salut d’abast mundial.

    A Barcelona, la plaça Sant Jaume s’ha convertit en un fòrum d’entitats, campanyes i propostes sota el nom de Salut és tot dins una Jornada Europea d’Acció contra la Privatització i la Mercantilització de la Salut.

    I és que entitats i moviments d’arreu han coordinat per aquest Dia Mundial de la Salut una nova jornada internacional contra la privatització sanitària i de serveis socials. És la tercera Jornada que organitzen de manera unitària les marees blanques de l’estat espanyol.

    Hi havia previstes més de 40 mobilitzacions a Europa i al món per aquest dia 7 d’abril. Totes elles expressen una creixent preocupació i convergència de les organitzacions socials en contra de la comercialització de la salut. Les convocants són diferents xarxes de sindicats, col·lectius ciutadans, ONG i moviments socials. Just aquesta setmana, a més la «Xarxa Europea contra la Comercialització i Privatització de la Salut i la Protecció Social» llança una campanya per a un any europeu d’acció fins a les Eleccions europees al maig de 2019.

    Sota el nom Our health is not for sale, denuncien que «Europa imposa una política d’austeritat en els seus Estats membres que provoca desinversions en matèria de salut i protecció social». Asseguren que el que això està provocant és que el màrqueting ingressi cada cop més als diversos sectors de la salut i, conseqüentment, es generin desigualtats en l’accés a l’atenció de qualitat.

    Per revertir aquesta situació volen enviar durant aquest 7 d’abril pel Dia Mundial de la Salut un missatge a les institucions europees i els seus estats membres. Destaquen «les conseqüències negatives de l’austeritat perllongada en la qualitat i l’accés a l’assistència sanitària», les «polítiques internes, fiscals i comercials que promouen el creixement dels serveis d’assegurances i comercials en el sector de la salut que augmenten encara més les desigualtats en salut» i, per últim, la «política de patents i els acords secrets entre els estats membres i la indústria farmacèutica que fan explotar els preus dels medicaments».

    Acte a plaça Sant Jaume pel Dia Mundial de la Salut / Marea Blanca

    Sarah Melsens, coordinadora de la Xarxa Europea contra la mercantilització de la Salut, adverteix que «a tota Europa, milions de persones experimenten una disminució de l’accés a l’atenció de la salut, la disminució de la qualitat de l’atenció, el tancament i la privatització dels serveis de salut, la deterioració de les condicions de treball per als treballadors de la salut o un augment en el preu dels medicaments». Melsens creu que aquestes polítiques «tenen i tindran efectes catastròfics en la salut de les persones». Per aquests motius, des de la Xarxa i des de la campanya Our health is not for sale, exigeixen per aquesta Diada que aquestes polítiques s’aturin.

    La Marea Blanca i han organitzat un acte amb diverses entitats a plaça Sant Jaume que ha volgut transmetre també aquesta denuncia. Dividit en 4 blocs, «La Salut principi de tot» ha iniciat l’acte amb les intervencions o la presència de plataformes com el Fòrum Català de l’Atenció Primària (FoCAP), Rebelión Primària, Jo Sí sanitat universal o Que no pase más. Seguidament, la Xarxa de Dones per la Salut ha expressat el seu missatge dins el bloc «Salut és nom de dona». El tercer bloc anomenat «Salut és vida» ha comptat amb les paraules de Sicom. I, finalment, els sindicats també han tingut un espai dins del bloc titulat «Per la Salut, lluita obrera». Hi han participat les Federacions i Sectorials de Salut de CGT, CATAC-IAC, UGT i CCOO. A més, altres moviments com la PAICAM, la Marea Pensionista o els Iaioflautas també van ser presents a l’acte.

    «El sistema sanitari català serà universal o no serà»

    El Departament de Salut i el Servei Català de la Salut també han commemorat el Dia Mundial de la Salut 2018, que enguany l’OMS ha dedicat a garantir la cobertura sanitària universal. En l’acte celebrat divendres, el secretari general en funcions del Departament de Salut i director del Servei Català de la Salut (CatSalut), David Elvira, va especificar que el sistema sanitari català seguirà garantint l’accés universal a la salut a totes les persones residents a Catalunya, independentment de la seva situació administrativa. “El sistema sanitari català serà universal o no serà”, ha resumit Elvira.

    El Departament de Salut i el Servei Català de la Salut commemoren el Dia Mundial de la Salut 2018, que enguany l’OMS ha dedicat a garantir la cobertura sanitària universal

    Va aprofitar per fer esment també al recurs d’inconstitucionalitat interposat per part de l’Estat espanyol contra la Llei 9/2017 d’universalització de l’assistència sanitària, aprovada l’any passat pel Parlament de Catalunya. Aquest recurs per Elvira és un retrocés en l’accés universal “atempta contra l’ADN del sistema nacional de salut que som i que volem”, tot emfatitzant que “això no va de política, sinó de drets, d’un tan elemental com el de la salut”. També ha valorat que negar l’accés universal té conseqüències en termes de salut pública, ja que entre d’altres raons exclourà del sistema unes 130.000 persones. “Qui defensi el recurs ha d’explicar si està d’acord en què es puguin produir 32.000 casos de malalties evitables amb la vacunació que es negarà a aquestes persones, o si es fa responsable de tenir menys instruments per a controlar brots epidèmics”, ha argumentat.

    Durant l’acte de celebració del Dia Mundial de la Salut també van participar el Síndic de Greuges de Catalunya, i l’Observatori del Sistema de Salut de Catalunya de l’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya (AQUAS). A més, en una taula rodona titulada ‘Salut per a tothom’, representants de professionals del sector salut i social de Catalunya van reiterar el seu suport a la llei d’accés universal. entre aquests, el Consell de Col·legis de Metges de Catalunya, el Consell de Col·legis d’Infermeres i Infermers de Catalunya o el Col·legi Oficial de Treball Social de Catalunya.

  • Tres anys de la Marea Blanca de Catalunya. Cinc anys de lluites sanitàries 2011-2015

    La Plataforma pel Dret a la Salut (PDS) neix el 2011 per defensar la salut i la sanitat pública arran dels atacs amb retallades i altres mesures del govern de Catalunya (euro x recepta) i del Decret del govern de Madrid que vol acabar amb el sistema sanitari públic universal. Esdevenien retallades en finançament del sistema públic i en externalitzacions / privatitzacions com a norma imperant.

    Va agrupar i coordinar diferents col·lectius, entitats, plataformes, organitzacions en lluita i persones disposades a lluitar per aquest objectiu. Va néixer volent ser un instrument i un camí per la coordinació i la confluència. En els seus primers manifests va tenir les adhesions de 33 entitats ciutadanes i de salut.

    PRIMERA ETAPA. Denuncia i Protesta. Tres manifestos i tres manifestacions: 28 juliol 2012, euro per recepta, al Raval, 11 novembre 2012 i 17 de febrer de 2013 (aquesta darrera junt amb la coordinadora de sindicats de la funció pública).

    SEGONA ETAPA. De la protesta a la desobediència i accions de resposta a les agressions amb increment de la radicalització i extensió al territori de les lluites. També es van realitzar mobilitzacions contra el Departament de Salut i concentracions a les portes dels centres i hospitals. Xerrades nombroses i extensió territorial de la plataforma.

    A partir de l’assemblea de la Sedeta (Sedeta 1), el novembre del 2013, amb forta participació d’entitats i plataformes, on s’aproven les noves línies d’acció: denuncia, desobediència, accions de resposta, ocupacions, etc.

    Aquestes accions s’estenen per tot el territori durant el 2014, no només impulsades per la PDS, sinó també per altres plataformes: «Can Ruti diu prou», «No marxis sense hora» o «No a les llistes d’espera». Es van recollir reclamacions, es van fer tallers, taules als hospitals i campanyes de denuncia com «obrim plantes», «no ens manca ètica, ens manquen llits» o no a les derivacions a la privada. les accions es van realitzar a pobles i ciutats com Reus, Badalona, Bellvitge, Lleida, Tarragona, Terrassa, Sabadell, Baix Valles, Mataró Maresme, Tortosa, Viladecans, Clínic, Vall d’Hebron, i a tantes altres localitats com CAPs retallats.

    TERCERA ETAPA. «Pel dret a decidir sobre la nostra salut i el Sistema Sanitari de Catalunya».

    Propostes:

    • Proposta de programa per un Servei Nacional de Salut: proposta de document de Programa, a debatre junt amb altres organitzacions i plataformes, que sigui una alternativa feta des de baix (usuaris i treballadors de la salut), de punts comuns, a l’actual sistema sanitari dual (públic/privat) de Catalunya.
    • Jornada de Debat del document, amb assistència de 150 persones de 25 entitats i plataformes de salut de Catalunya, el 6 de setembre de 2014
    • Presentació del document als grups parlamentaris del Parlament de Catalunya.
    • Assemblea Sedeta 2 el 25 de novembre de 2014. Passem «De la protesta a la Proposta».
    • Suport a la Marea Blanca de Lleida. Anada amb autocars de Barcelona, Sabadell, també del Baix Llobregat/Hospitalet i Mataró/Maresme a la manifestació de la Marea Blanca de Lleida. La Marea Blanca de Catalunya ja és un agent social present i actiu en totes les situacions relacionades amb la salut i la sanitat.

    La Marea Blanca de Catalunya neix oficialment, en una sessió del Parlament Ciutadà al Paranimf de la Facultat de Medicina de la Universitat Central, el dia 28 de febrer de 2015.

    Es vol decidir sobre la nostra salut i el Sistema sanitari de Catalunya, que és el decàleg dels nostres valors, de quin model de salut i sanitat volem per Catalunya. Amb aquest document i la voluntat de coordinar lluites i ser més forts la Marea Blanca de Catalunya la van constituir més de 300 persones de 70 entitats: 11 entitats de salut,  42 plataformes territorials o sectorials, 7 sindicats, 5 partits polítics i 5 ajuntaments. Totes elles van aprovar la constitució de la Marea Blanca de Catalunya al paranimf de la Universitat de Barcelona amb el següent document:

    Pel dret a decidir sobre la nostra salut i el Sistema Sanitari de Catalunya

    Programa per un Servei Nacional de Salut

    1. Per conquerir la sobirania en salut i sanitat cal actuar sobre els veritables determinants de la salut. Sobre les condicions socials, econòmiques, culturals, ambientals, polítiques i de gènere. Caldrà doncs posar el valor salut en totes les polítiques.
    2. Caldrà iniciar un procés de reversió de l’actual tendència medicalitzadora motivada per una visió biologista de la salut i per la cultura del consum, la intolerància al malestar o a les expectatives sobre dimensionades de la capacitat del sistema sanitari.
    3. Cal garantir el Dret a la salut i a un model d’atenció sanitària públic, de cobertura universal i sense exclusions, equitatiu i finançat per impostos progressius suficients per cobrir les necessitats de la població.
    4. Posar en marxa un Pla de Nacionalització dels serveis públics de salut. Regenerar el Servei Nacional de Salut de Catalunya (SNSC), amb funcions de planificació, finançament, gestió i avaluació dels serveis de salut públics. Amb el criteri que tots els serveis assistencials que es paguen amb diners públics han de ser públics, caldrà la definició i declaració, per part del SNSC, dels proveïdors públics com a medi propi del SNSC.
    5. Assegurar la transparència, equitat, universalitat, eficiència, autonomia de gestió, avaluació independent, lluitar contra la corrupció. Amb un codi ètic comú de tots els serveis, amb més autonomia dels territoris, centres i treballadors de la sanitat. I amb una avaluació independent i amb control democràtic.
    6. Fomentar la participació real del personal de la sanitat, ciutadans i ciutadanes en els òrgans de govern del Sistema, territorials i de centres sanitaris.
    7. Fomentar l’ús adequat dels medicaments, de les tecnologies i eines terapèutiques. Volem un sistema de salut sense l’omnipresència de la indústria farmacèutica, i en el qual es regulin i es vigilin els conflictes d’interessos i s’hi seleccionin els que de veritat són necessaris.
    8. Millora del sistema assistencial potenciant una Atenció Primària forta i fer un pla de reforma de l’atenció hospitalària adequant-la a les necessitats de salut actuals. Fer de l’Atenció Primària i Comunitària, l’instrument bàsic per a una atenció global i integrada, propera a les persones, amb dotació pressupostària pròpia i suficient.
    9. Derogació de coREpagaments sanitaris i compromís de no imposició de noves taxes.
    10. Garantir els drets de les persones. Dret a respectar l’autonomia i la llibertat individual en les decisions sanitàries.. Dret a la interrupció voluntària de l’embaràs en el sistema públic, lluita contra la violència masclista. Dret a l’atenció al patiment i tractament del dolor, al no aferrissament terapèutic i a una mort digna. Dret a la preservació de les dades personals i no cessió a entitats privades. Dret a l’eliminació de les desigualtats de gènere en salut.

    Des de llavors l’activitat de Marea Blanca ha estat ininterrompuda. Amb situacions ben complicades d’atacs al caràcter públic del sistema de salut. També (amb victòries poc publicitades) però ben reals, com va ser la mobilització, elaboració, lluita i definitiva aturada de l’anomenat Pla Visc+ que pretenia la venda i cessió del big data de les dades de salut de la ciutadania.

    A més, Marea Blanca de Catalunya s’ha coordinat amb altres «Marees Blanques» de l’estat espanyol (12 actualment) amb la confecció d’un Document-Manifest de Barcelona, que aporta 38 punts consensuats de reivindicació fonamental, actualment en gestió, extensió i debat amb organitzacions ciutadanes i les Administracions competents. També s’ha relacionat amb diverses xarxes europees en defensa de la sanitat pública i contra les privatitzacions.