Just Deploy It!

Etiqueta: Marea Blanca

  • S’ajunten el pa i la gana

    ‘Se vende la Sanidad Pública‘ és el títol del llibre editat pel líder de la Marea Blanca madrilenya, Juan Antonio Gómez Liebana, que s’acaba de presentar a Barcelona. L’articulista del Diari de la Sanitat Ramon Serna i Ros, és un dels seus autors principals. L’obra descriu amb gran detall la situació de la sanitat al nostre país durant aquests anys de crisi, recull els casos de corrupció, el procés de la Marea Blanca a Madrid, les tímides accions desprivatitzadores del Conseller Toni Comín i alguns exemples de moviments populars grecs i francesos que han canviat els seus serveis de salut. S’argumenta que només els moviments de pacients i professionals poden aturar la creixent privatització dels serveis de salut europeus.

    El fenomen privatitzador és fàcil d’entendre. Les companyies de la construcció, la banca o la indústria volen diversificar les inversions per pal·liar la variabilitat dels seus mercats. Desitgen entrar en un sector que suposa el 7% del PIB i que no només és estable, sinó que creix contínuament. També els anima la idea tan estesa que els serveis de salut estan mal gestionats. Pensen que el seu coneixement gestor els farà augmentar la rendibilitat.

    Per altra banda, el sector concertat català ha perdut la seva principal avantatge competitiva davant del sector propi de la Generalitat. Ja no pot anar a buscar diners al banc. La legislació comptable europea SEC95 computa com deute públic l’endeutament dels hospitals que treballen quasi exclusivament per a la sanitat pública.

    Dit d’una altra manera, s’ajunta el pa i la gana. Només aquesta inversió privada ha fet possible que la presidenta Esperanza Aguirre pogués inaugurar 10 hospitals durant el seu mandat o que el conseller Boi Ruiz evités acomiadaments massius per la fallida de l’Hospital del Sagrat Cor. Naturalment aquests “finançadors” del sector públic inverteixen quan troben una legislació favorable al lucre, quan poden realitzar pràctica privada en centres públics i quan obtenen uns contractes que els garanteixen un retorn generós de la seva inversió. La cultura del sistema sanitari català que manté una actitud paternalista amb els pacients, que allunya els professionals dels òrgans de decisió i que polititza la gestió, afavoreix la privatització.

    En els discursos de les inauguracions d’aquests centres privatitzats tothom parla sense fonament científic de l’eficiència de la gestió privada sobre la pública, però ningú menciona els efectes negatius sobre la salut de les privatitzacions a Itàlia, ni recorda la major mortalitat dels hospitals canadencs amb ànim de lucre.

    L’experiència de la Marea Blanca madrilenya mostra que l’acció conjunta de ciutadans i pacients és imparable i aconsegueix tot el que es proposa. Segurament per això el «sistema» allunya aquests actors dels centres de decisió. Ni el govern, ni els partits polítics tradicionals, ni les organitzacions professionals adoptaran una actitud bel·ligerant en enfront del lucre. El canvi vindrà dels valors que aporten els nous moviments professionals i de pacients. El primer pas per la necessària modernització exigirà atorgar veu i capacitat d’elecció al ciutadà, per incorporar els professionals al govern i la gestió dels seus centres i per professionalitzar les estructures de gestió. Afortunadament cada vegada identifico més forces que caminen en aquesta direcció.

  • Atenció centrada en el pacient

    El primer acte públic del Cercle de Salut es va celebrar amb una sorollosa protesta de la Marea Blanca. Els crits dels manifestants de fora de la sala d’actes de l’Hospital de Sant Joan de Déu tapaven les paraules del president d’aquest nou fòrum de debat. L’escoltaven ex-consellers, alts directius de les patronals del sector concertat, alts càrrecs del CatSalut, gerents d’hospitals comarcals i notables advocats, economistes i diferents personalitats del sector. El seu president definia el Cercle com un: “think tank transversal, no ideològic, que vol impulsar estudis, generar debats i intercanviar coneixement en el sector salut”. Simultàniament al carrer, Elva Tenorio de la Marea Blanca declarava a 8TV: “Són metges de corbatí que creuen que poden parlar en nom de les persones, és el més antidemocràtic que hi ha!”.

    Dins la sala, en Josep Figueres, un català universal que dirigeix l’Observatori Europeu de Serveis de Salut i Polítiques de la OMS va fer una conferència repassant les innovacions sanitàries que han implantat els països del nostre entorn per afrontar la crisi. Entre altres mesures efectives va elogiar les reformes orientades a promoure l’anomenat “patient centered care” (atenció centrada en el pacient). Són les polítiques encaminades a situar el pacient en el centre del sistema. Les accions donen veu a un pacient informat i faciliten que aquest esculli la forma que considera més adequada per fer front als seus problemes de salut. Curiosament el missatge del conferenciant coincidia amb el dels que es manifestaven fora de la sala.

    Van acabar l’acte preguntant als assistents quins temes d’estudi consideraven prioritaris. Les propostes que sorgien em recordaven la famosa frase de Paco Umbral “Yo he venido a hablar de mi libro”. Sords als manifestants i al discurs del conferenciant, els membres del think tank seguien parlant dels petits problemes que interessen les organitzacions que representen.

    No els preocupava que la capacitat d’elecció dels pacients catalans es limita al metge de capçalera i al centre d’atenció primària. Els deu semblar normal que l’AQUAS publiqui la variabilitat en la mortalitat quirúrgica dels hospitals però que el CatSalut no permeti als pacients escollir el centre on han de ser intervinguts. Tampoc vaig veure gens d’interès a qüestionar la situació de monopoli territorial dels hospitals comarcals.

    No sé si aquest “think tank” que accepta uns pacients captius de l’hospital comarcal treballarà per millorar la salut de la ciutadania o es limitarà a lliurar propostes que donin més paper a les empreses sanitàries concertades. Esperem que el Cercle entengui que per a evitar ser vist com un lobby i aconseguir els objectius que es proposa ha d’obrir la porta als protagonistes del sistema sanitari. Desitjo que reaccioni positivament i que incorpori als que faltaven aquell dia: el sector sanitari públic, especialment d’atenció primària, els representants dels diferents col·lectius professionals inclosos els sindicats i sobretot les associacions de pacients. Només així podrà fer un debat veritablement plural que aporti propostes en benefici del conjunt de la societat. Siguem optimistes!

  • El deteriorament de la sanitat després d’anys de retallades revifa les ‘marees blanques’

    Privatitzacions, desviament de diners, plantilles escasses i precàries, expedients de sanció… La sanitat pública segueix presentant deterioraments encara que els desperfectes passin més desapercebuts: a Vigo, Madrid, Granada, o Burgos la gestió sanitària segueix llançant ombres que provoquen mobilitzacions.

    A Madrid, el passat 19 de desembre es va convocar una tancada hospitalària per subratllar la mala situació de les plantilles. Només uns dies abans, Granada va culminar una bateria de protestes pel pla de la Junta d’Andalusia per fusionar centres hospitalaris. A Vigo, el seu nou hospital de gestió privatitzada no arriba per solucionar els problemes de la zona i origina peticions de «rescat» públic. La Comissió Europea manté obert un procés d’infracció a Espanya per un suposat engreix del pressupost de l’hospital semiprivatizat de Burgos: 200 milions de més per la constructora sortits de les arques públiques. El cas, encara actiu segons els registres de la Comissió, investiga si es van vulnerar les regles del mercat intern a l’ampliar els pagaments a la contractista: s’ha passat dels 242 milions d’euros previstos a més del doble.

    «El sistema sanitari no s’ha refet de la política de privatitzacions i retallades. Alguna comunitat autònoma recuperarà el 2017 les inversions del 2009», explica l’expediatra de l’hospital Niño Jesús (Madrid) i cap visible de l’oposició a l’adjudicació d’hospitals a empreses, Marciano Sánchez Bayle. Bayle subratlla que el fet que «els problemes i les reivindicacions no siguin a Madrid els resta atenció. Però no importància».

    Fa només tres mesos, Vigo va repetir la seva marxa ciutadana que demana a la Xunta prendre les regnes del nou hospital privatitzat. Un centre pel qual les arques gallegues paguen a la contractista 72 milions a l’any durant 20 anys. «I no ha resolt els problemes dels ciutadans de l’àrea de Vigo: col·lapse d’urgències i llistes d’espera un 30% per sobre de la mitjana de la comunitat», explica el president de la Federació en Defensa de la Sanitat Pública, Manuel Martín .

    De fet, l’hospital no ha obert els 1.400 llits compromesos: està en 850. «L’hospital està permanentment en obres. Fa uns dies li va caure a sobre a un pacient una porta plomada del servei de radiologia», es queixa Manuel Martín. La Xunta va dir que havia estat «un sabotatge» i van denunciar la «manipulació dels ancoratges».

    A més, la Comissió Europea va obrir una investigació sobre si els pagaments a l’empresa són una «ajuda encoberta» ja que l’executiu de Núñez Feijoo va haver de demanar un crèdit al Banc Europeu d’Inversió per finançar el projecte. El termini per a la investigació expirava al setembre passat però la CE no s’ha pronunciat encara. «Això ens fa ser una mica pessimistes», remata Martín.

    «No hem perdut el pols»

    Carmen Esbrí és portaveu de la Taula per la Sanitat-Marea Blanca que convoca un cop al mes una manifestació a Madrid. «Nosaltres no hem perdut el pols en quatre anys. Seguim denunciant la privatització que porta diners públics a empreses privades en les cures pal·liatives o en les proves diagnòstiques». La marea blanca que va refermar amb el pla de privatització de sis hospitals públics a la Comunitat de Madrid acumula 51 edicions.

    Una de les fórmules per les quals s’ha esquerdat l’atenció sanitària pública és la reducció i precarització de les plantilles. La tancada del passat dia 19 a l’hospital 12 de Octubre de Madrid demanava acabar amb «la manera tan cruel amb què estan tractant a la sanitat», explica una portaveu del sindicat Mats que va convocar la mobilització. «L’administració dissimula la precarietat», sintetitza.

    Amb plantilles precaritzades l’atenció es ressent: majors temps d’espera, menys minuts per a les consultes, restriccions en material i tractaments… La fundació Primero de Mayo de CCOO acaba de constatar que un terç dels professionals de la salut treballen de manera temporal. Sumen unes 193.000 persones, segons les microdades de l’Enquesta de Població Activa. I la majoria d’ells són interinitats, és a dir, cobreixen de manera temporal llocs de plantilla.

    Retret judicial

    Just aquesta pràctica tan extesa en la sanitat pública és la que ha vingut a desmuntar el Tribunal de Justícia Europeu en sentenciar que no es pot recórrer a la contractació temporal «per cobrir necessitats permanents». Jutjava el cas d’una infermera a la qual se li van anar empalmant contractes des de 2009 a 2013 fins acomiadar-la definitivament.

    «L’eventualitat infon por i es tradueix en doblar torns o perllongar horaris», raonen a Mats. «La llista d’espera no pot reduir-se a base de precaritzar als sanitaris», coincideix Carmen Esbrí.

    Un altre dels exemples més recents d’oposició a la forma en què les administracions estan governant el sistema sanitari va esclatar aquests novembre i desembre a Granada. 120.000 persones en tres manifestacions diferents es van enfrontar als plans de la Junta d’Andalusia perquè els hospitals de la ciutat es repartissin els serveis (una mena de fusió assistencial). Després de les convocatòries, la Junta va fer marxa enrere i va signar un acord amb cinc sindicats, que no ha satisfet tothom.

    Fins i tot una ciutat no destacada per la seva mobilització com Salamanca ha sortit en diverses ocasions, l’última al juny passat, per protestar pel que consideren «mala gestió» de la seva àrea sanitària.

    Les estadístiques del Ministeri de Sanitat donen algunes imatges molt gràfiques de l’empobriment del sistema: uns 6.000 llits públics instal·lats menys que el 2010. 3,1 per cada 1.000 habitants. El tercer per la cua a la Unió Europea. Es tracta d’»un efecte acumulatiu que, al final, omple la situació», lliga Sánchez Bayle.

  • Salut inverteix 34 milions en la millora de les infraestructures de l’Hospital Vall d’Hebron

    L’hospital més gran de Catalunya està en plena renovació. Aquest divendres el matí el conseller de Salut, Toni Comín, ha donat a conèixer les millores que s’estan duent a terme a l’Hospital Vall d’Hebron, que tenen un pressupost inicial, segons ha informat, de 34 milions d’euros.

    Per una banda s’està ampliant el bloc quirúrgic. Segons ha informat el representant de Salut, després de l’estiu s’estrenaran 19 quiròfans nous, que de moment estan en fase d’equipament. Per altre banda la unitat de cures intensives i reanimació també s’ampliarà. Hi haurà 36 llits nous per cures intensives i 19 pel que fa a reanimació que estaran operatius a principis de l’any vinent.

    “Intentem posar-nos al dia després de 5 anys d’aturada pel que fa a la inversión en equipaments”, ha manifestat Comín.

    Però més enllà d’aquestes mesures, una de les propostes més ambicioses i que encara està en fase d’estudi és el trasllat de les consultes externes a un nou edifici que es construirà a un solar que hi ha a l’altra banda de la Ronda de Dalt. Fins ara aquestes consultes estaven disperses entre els diversos dispositius del parc sanitari de l’hospital i el que es preten ara és aglutinar-les totes en un sol edifici.

    Per fer-ho però, segurament no n’hi hagi prou amb els 34 milions d’euros que de moment es pretenen gastar per fer aquestes millores, ha dit Comín, ja que de moment només s’ha decidit engegar el projecte executiu. “Tenim previst encarregar el projecte executiu perquè això comenci a prendre forma”, ha declarat.

    Ha dit però que bona part d’aquests canvis així com les millores de la resta de centres, dependran de l’aprovació del pressupost. “Si finalment hi ha pressupost, no serà un pressupost pitjor que el de 2015 però tampoc podrà ser millor que el de 2015”, ha manifestat el conseller.

    Reunió de Marea Blanca amb Toni Comín

    El conseller també ha fet una valoració de la reunió mantinguda aquest dimarts amb diversos membres de la plataforma social Marea Blanca, en la que li van traslladar les preocupacions que tenen i els problemes que creuen que s’han de resoldre de forma ràpida.

    “S’ha obert un diàleg i hem acordat departament i moviments socials que ha de ser un diàleg permanent, estable i constructiu”, ha dit el conseller.

    Aquesta és la primera vegada que Comín rep als representants de Marea Blanca per parlar de salut d’ençà que és conseller. “Sóc partidari de què hi hagi moviments socials que reivindiquin el dret a la salut, no els veig com una amenaça, sinó com un potencial aliat per fer molts dels canvis”, ha manifestat.

    En un comunicat, la plataforma ha explicat que van fer arribar al conseller els problemes reals sectorials i territorials que afecten el sistema sanitari i van fer-li propostes alternatives i viables. Expliquen que van tractar molts temes que estan sobre la taula com el VISC+, les llistes d’espera o el tema dels consorcis i les privatitzacions.

    Amb tot, van demanar-li al conseller que de forma urgent garanteixi la universalitat de l’atenció sanitària a totes les persones i per altra banda van exigir-li que es fes un esforç, com més aviat millor, per reduir les llistes d’espera, en particular les d’atenció primària, on la davallada de pressupost ha sigut major.