Just Deploy It!

Etiqueta: obesitat

  • L’aplicació a Catalunya de l’Impost a les begudes ensucrades envasades redueix el consum en un 22%

    Fa un any que a Catalunya ha entrat en vigor l’Impost sobre Begudes Ensucrades Envasades (IBEE). Un estudi de la UPF i la UB constata que l’aplicació a Catalunya de l’Impost a les begudes ensucrades envasades n’ha reduït el consum en un 22%. En una jornada celebrada al Departament de Salut per avaluar l’experiència de la implantació d’aquest impost a Catalunya i l’impacte en els hàbits de consum, Joan Guix, secretari de Salut Pública, s’ha mostrat preocupat des de la perspectiva de salut pública.

    Segons dades de l’Organització Mundial de la Salut, el sobrepès i l’obesitat són el cinquè factor principal de risc de defunció al món i l’estat espanyol és líder en incidència de sobrepès: un 60% de la població espanyola pateix sobrepès, de la qual un 20% té obesitat. A Catalunya el 12,6% dels infants i joves d’entre 6 i 12 anys són obesos.

    També a Catalunya, el consum de begudes ensucrades és elevat, sobretot en infants i joves. Segons les darreres dades de l’Enquesta de Salut de Catalunya (ESCA) 2015-2016, 1 de cada 10 infants de 3 a 14 anys pren begudes ensucrades cada dia o més d’un cop al dia; pel que fa a població de 15 anys o més, el 21% beu 1 o més begudes ensucrades cada dia. Aquest consum té una relació directa amb l’aparició de sobrepès, obesitat o diabetis tipus 2. De fet, un consum elevat s’associa amb un risc més elevat de patir problemes de salut crònics, sobretot cardiovasculars i càncers.

    Davant d’això, l’Organització Mundial de la Salut (OMS) va demanar als governs que gravin les begudes ensucrades com a mesura per lluitar contra l’obesitat, després que diversos estudis hagin posat de manifest que la indústria alimentària fa anys que maniobra per ocultar els riscos d’un consum excessiu de sucre. I més concretament, després que un estudi tragués a la llum les pràctiques de Pepsi i Coca-Cola per ocultar els seus vincles amb l’obesitat als EUA.

    L’estudi que indica que s’ha reduït el consum un 22% l’ha elaborat el Centre de Recerca en Economia i Salut (CRES) de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) i de la Universitat de Barcelona (UB). Aquest resultat constata que l’aplicació a Catalunya de l’Impost sobre Begudes Ensucrades Envasades (IBEE) suposa el que seria ingerir 107 calories menys per persona i setmana entre els seus consumidors. “L’impost és molt efectiu, sobretot comparat amb altres similars aplicats a altres països”, ha dit Judit Vall, investigadora i una de les autores de l’estudi juntament el director del CRES-UPF i catedràtic del Departament d’Economia i Empresa de la Universitat, Guillem López Casasnovas.

    Segons Guix, la societat actual constata un consum preocupant de begudes ensucrades i de greixos. “Beure una llauna de beguda d’aquest tipus equival a ingerir 9 terrossos de sucre”, ha exemplificat Guix.

    Per la seva banda, la sotsdirectora general de Promoció de la Salut, Carmen Cabezas, ha lamentat que, per preu i oferta, sigui molt fàcil accedir a aquest tipus de consum, i ha subratllat la necessitat de fer “més fàcils, accessible i atractives les opcions saludables alternatives” a aquestes begudes.

    El secretari d’Hisenda, Albert Castellanos, també present a la jornada, ha posat de manifest que es tracta d’una “política transformadora que obliga la indústria alimentària a buscar produccions alternatives menys lesives per a la salut de les persones”.

    En aquest sentit, sobre polítiques, escrivia Carlos A. González en aquest diari. Explicava les bases: l’IBEE fixa un impost amb dos nivells. El primer nivell, per a begudes d’entre 5 a 8 g de sucre per cada 100 mil·lilitres, és de 0,08 euros. El segon nivell, per a begudes de més de 8 g de sucre per cada 100 mil·lilitres, és de 0,12 euros. És a dir una llauna de Coca-Cola de 330 mil·lilitres que costa 0,58 euros passa a costar 0,62 euros. «Representa un 7% d’augment. L’OMS ha recomanat un augment del 20%», deia González que afegia que d’aquesta manera «la mesura és un pas inicial, però insuficient [per lluitar contra l’obesitat]».

    Ho considerava així aleshores perquè creu que l’obesitat requereix una actuació integral. «La pandèmia d’obesitat en el món avança fora de control i mostra el fracàs de les mesures que s’han implementat fins ara. Les autoritats sanitàries han d’establir noves i més radicals estratègies», opinava González. Algunes idees que donava era que «els 30 a 40 milions d’euros que s’obtindran amb l’impost es dediqui a inversions en salut pública, promovent hàbits saludables en nens i adolescents en totes les escoles, gimnasos gratuïts als barris perquè la població pugui realitzar activitat física i subvencionar el consum d’aliments saludables amb baix poder calòric, com fruites, vegetals i cereals integrals».

  • Ampliar la cartera de serveis del sistema de salut per combatre la pobresa i la desigualtat infantil

    Durant la presentació del darrer informe de Save the Children, Emilie Rivas, responsable de polítiques d’infància de l’organització a Catalunya, deia que «els infants són el col·lectiu més vulnerable a la pobresa, a la violència i els que pateixen més les conseqüències de les migracions». Totes aquestes situacions repercuteixen a la salut dels infants d’una manera directa i amb repercussions a llarg termini. «I per això», seguia Rivas, «mereixen tota la nostra atenció».

    Save the Children ha aprofitat per presentar un full de ruta cenyit en 10 punts imprescindibles per millorar la situació dels nens i nenes a casa nostra incloent mesures que impliquen cuidar la salut d’aquests infants. Una de molt clara dins les mesures per combatre la pobresa i la desigualtat infantil és ampliar la cobertura de pròtesis, audiòfons, ulleres, serveis psicològics i psicosocials per a nens i nenes fins als 18 anys, incloent-hi el seu cost total en la cartera de serveis del sistema de salut.

    En els darrers anys la pobresa infantil ha augmentat a Catalunya. Segons dades de l’IDESCAT, l’any 2016, 348.600 infants viuen sota el llindar de la pobresa. Les llars amb fills dependents registren un 14,9% de risc de pobresa, les que tenen fills dependents en tenen un 23%. A més, en el cas de les llars monoparentals aquesta xifra arriba fins al 40,4%.

    Les situacions de desigualtat i pobresa afecten l’estat de salut i el desenvolupament d’aquests infants. Save the Children denuncia que a Catalunya, la universalitat de la cobertura sanitària no és encara una realitat, sinó «una meta que s’ha d’aconseguir cobrint més població, ampliant la cartera de serveis o assumint cada cop més els serveis que avui no són gratuïts». Assenyalen així que les retallades del pressupost públic sanitari han coincidit amb l’augment de la pobresa infantil. Això ha provocat, expliquen, que la capacitat d’accés a serveis essencials per al correcte desenvolupament dels infants com serien l’oculista, el dentista o el logopeda, està condicionada per les rendes familiars. Paral·lelament, els diferents determinants socials de la salut que viuen poden conduir els nens ha patit sobrepès, obesitat o desnutrició.

    Apostar per l’Atenció Primària per impactar en la salut dels infants

    Les conclusions que Save the Children facilita a partir de les dades del Servei Català de la Salut són que la despesa sanitària en atenció primària a Catalunya ha patit una retallada del 14% entre el període 2008-2013. Any en què la despesa en aquest àmbit representava un 12,3%.

    Apostar per l’atenció primària vol dir apostar per incloure serveis a la cartera que fins ara no estaven inclosos i que afecten més als nens pobres. A partir de les rendes, Save the Children ha classificat tres nivells: només un 33% dels infants de la classe 3 han anat al dentista durant l’últim any enfront del 45% de la classe 1. Des de l’entitat denuncien que el preu d’aquests serveis és «un obstacle per al compliment del dret a la salut dels infants».

    Un altre dels problemes que afecten més als nens pobres és l’obesitat, considerada per l’Organització mundial de la Salut (OMS), com «la major epidèmia del segle XXI i un dels majors reptes en matèria de salut pública». En el període 2015-2016 es comptabilitza que el 32,7% dels infants i adolescents patien sobrepès o obesitat. Una dada que ha pujat respecte al període anterior quan es situava en un 29,4%. De la mateixa manera que passa amb els problemes a la vista, l’obesitat també es dóna més com més baix sigui el nivell socioeconòmic de la família. Els infants d’entre 0 i 19 anys de classes populars pateixen un 19,5% l’obesitat i un 17,6% de sobrepès. La classe benestant en canvi té un 9,6% d’obesitat i un 14,5% de sobrepès en la mateixa franja d’edat.

    La mala nutrició dels infants i no realitzar activitats esportives serien dues de les causes d’aquest excés de pes. Save the Children conclou que el preu d’algunes activitats esportives juntament amb la necessitat que algun familiar tingui disponibilitat per acompanyar els infants a realitzar-les fan que la desigualtat entre infants sigui tan accentuada.

    Els infants de famílies més empobrides tenen entre tres i cinc vegades més probabilitats de patir hospitalitzacions i/o problemes de salut mental

    El qüestionari SDQ51 inclòs en l’Enquesta Nacional de Salut arribava a la conclusió que els nens i nenes que provenen de llars amb un nivell de renda més baix presenten un nombre més alt de dificultats en l’estat de la seva salut mental. De fet, segons l’estudi elaborat en el marc del Pacte per la Infància sobre l’estat de la situació de la infància a Catalunya l’any 2014, 1 de cada 10 adolescents i joves d’entre 15 i 21 anys té risc de patir algun trastorn mental. El 7% d’aquests han patit o pateixen una depressió o ansietat. En els infants d’entre 4 a 14 anys aquesta probabilitat és d’un 4,2%.

    La salut mental ve condicionada pels factors del teu dia a dia. Save the Children demana un desenvolupament ple i en igualtats per a tots els infants. Demanen que aquestes desigualtats existents, mesurades en termes com l’esperança de vida i relacionades amb el nivell socioeconòmic, siguin compensades per un sistema sanitari just i equitatiu. Això implica que sigui completament gratuït.

  • El que vius de petit condiciona com desenvoluparàs la teva vida: l’impacte en la salut de la pobresa infantil

    Fa uns mesos trèiem una notícia que explicava que la majoria dels infants que viuen en risc de pobresa tenen problemes bucodentals i no van al dentista. Això ho concloïa l’informe Necessitats de la infància en situació vulnerable, elaborat per la Fundació Pere Tarrés en veure que el 66% dels infants dels seus centres socioeducatius presenten afectacions bucodentals que requereixen tractament mèdic. D’aquests, la majoria, el 65,2%, no ha visitat mai el dentista. A més, ja alertaven que si no es tractaven a temps no només això afectava la seva salut actual, sinó que també podien tenir un impacte en l’àmbit social i emocional.

    Ara, l’Hospital Sant Joan de Déu junt a l’Associació Educativa Nou Quitxalles han organitzat la primera Jornada sobre pobresa infantil i salut que convocava més d’un centenar d’entitats socials per debatre sobre com frenar aquesta tendència. A més, han redactat una declaració conjunta que s’ha presentat al Síndic de Greuges i al Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya on recullen tres evidències i tres reptes.

    Entre els reptes demanen una necessària cooperació entre administració, entitats sanitàries i socials i la societat civil; incorporar una integració integral on hi hagi una intervenció comunitària que englobi diferents entorns; i dedicar més esforços a augmentar i prioritzar els recursos existents per aquells que ho necessitin més.

    El nivell socioeconòmic influeix directament a la salut dels infants

    En els darrers anys la pobresa infantil ha augmentat a Catalunya. Segons dades de l’IDESCAT un 29% dels infants catalans, que representen prop de mig milió, es trobaven en risc de pobresa l’any 2015. La situació derivada de la crisi econòmica dels darrers anys ha tingut un gran impacte en les famílies i els col·lectius més vulnerables perquè ha limitat la seva renda i empitjorat les seves condicions de vida. Dolors Navarro, Directora d’Experiència al pacient de l’Hospital Sant Joan de Déu, explica que la Jornada i la Declaració busquen donar veu a les problemàtiques de la infància i l’adolescència, «una població invisible, ja que no es parla de com la pobresa està afectant d’una manera flagrant la salut i el desenvolupament».

    Els nens de famílies amb un nivell socioeconòmic baix presenten doncs més problemes de salut però, com explica Navarro, això s’agreuja encara més en el cas dels infants que tenen discapacitats o malalties cròniques per què en alguns casos la seva cura requereix de productes específics que les famílies no poden comprar. Això reverteix en la utilització dels serveis del sistema sanitari. Anna García Altés, responsable de l’Observatori d’Innovació en Gestió de la Sanitat (AQuAS), explica que el gradient socioeconòmic és més rellevant en la utilització dels Centres de Salut Mental Infantil i Juvenil i en l’hospitalització psiquiàtrica.

    Els infants amb menor nivell socioeconòmic presenten fins a 5 vegades més morbiditat, consumeixen més fàrmacs (el triple de psicofàrmacs) que la resta de la població infantil, visiten amb més freqüència els centres de salut mental (5,9% de les nenes i un 11,4% dels nens enfront de l’1,3 i del 2,2% en les nenes i nens de major nivell socioeconòmic) i ingressen més als hospitals (45 nenes i 58 nens per cada 1.000 enfront de 13 i 26, respectivament) i especialment als centres psiquiàtrics.

    El Director de l’associació educativa Nou Quitxalles José Carlos González denuncia que aquesta situació no és nova però que el què és nou és que «tot i que fa temps que es denuncia les ments polítiques no fan res i cal treballar en un marc de canvi per una correcta intervenció socio-sanitària». Orientar i prioritzar aquestes intervencions és essencial després d’haver fet un correcte anàlisis. González comenta que avui «el llindar de la pobresa ha canviat. Quan fem un dibuix de la pobresa anem a l’exclusió i ara hi ha nous perfils: professionals autònoms que no tenen una cobertura més enllà de la seva caixa o gent que treballa, assalariada, que no arriba». Insisteix que cal augmentar i prioritzar la intervenció doncs «per molt que diguin que ja ha acabat la crisi», afegeix González, «si un nen té un problema de salut, aquest no s’atura: no pots retornar-li la salut en un futur i per això cal dedicar tot l’esforç en minimitzar l’impacte de la crisi quan hi ha infants».

    L’alimentació, la salut mental, la boca i els ulls: on més afectacions tenen els nens que pateixen pobresa

    Els infants en risc d’exclusió social presenten més obesitat que la resta de la població infantil i, per tant, tenen més risc de patir-ne altres malalties en arribar a l’edat adulta. Un estudi de Save the Children xifra en un 10% més el percentatge d’infants amb pocs recursos que són obesos respecte a la resta de la població infantil: un 33% enfront d’un 23%. Uns mals hàbits alimentaris i la manca de recursos en són les causes. Alguns infants no mengen adequadament, no practiquen activitats extraescolars esportives per manca de recursos, mengen molts productes rics en greixos pel seu preu o es salten àpats perquè les seves famílies no disposen de recursos per comprar-ne.

    Pel que a la salut mental, l’Hospital Sant Joan de Déu ha constatat que en els darrers anys s’ha produït un notable augment dels infants que presenten trastorns d’adaptació i que es manifesten a través d’ansietat o conductes agressives, per exemple. Una exposició perllongada a situacions d’estrès, com la que viuen molts nens que pertanyen a famílies sense recursos, impedeix als infants aprendre a gestionar les seves emocions i els incapacita per fer front a noves situacions d’estrès, perquè en el seu entorn no disposen d’eines per fer-ho. A més, diversos estudis demostren que l’estrès fa augmentar la hormona del cortisol i que una exposició perllongada en el temps pot predisposar a la persona a patir més problemes de salut, no tan sols mentals sinó també físics.

    En salut mental és on el gradient socioeconòmic és més diferenciat. Separats per sexe, l’any 2008 un 6,3% de nens entre 10 i 14 anys anaven a un CSMIJ. Al 2015 la xifra era d’un 9,9%. Les nenes de la mateixa edat que acudien a un CSMIJ eren un 3,9% al 2008 i un 5,5% al 2015. Per classe social, aspecte que no s’ha pogut registrar fins que no es va incorporar el copagament, cosa que García Altés lamenta tot i que ha ajudat a diferenciar per classe, «els nens pobres que anaven al 2015 a un CSMIJ eren un 11,4% i en canvi els rics un 2,2%. En nenes el percentatge era de 5,9% en nenes pobres i d’un 1,3% en riques».

    El 66% dels infants de la xarxa centres socioeducatius de la Fundació Pere Tarrés, segons un estudi per avaluar la salut bucodental dels infants de famílies amb rendes per sota de la mitjana de Barcelona, presentaven afeccions que requerien tractament; tenien càries en una mitjana de 4 dents i el 65% no havia anat mai al dentista ni tenia l’hàbit de respatllar-se la dentadura.

    A més, en la Declaració sorgida de la Jornada sobre pobresa infantil i salut denuncien que alguns infants de famílies amb renda baixa presenten fracàs escolar com a conseqüència dels problemes de visió. Com no veuen el que s’escriu a la pissarra o no poden llegir amb nitidesa un llibre, no segueixen el ritme de les classes. Sovint els seus pares o no detecten el problema o no disposen de recursos per resoldre’l, per comprar-li unes ulleres.

  • L’obesitat infantil s’ha multiplicat per 10 en les últimes quatre dècades

    L’obesitat infantil s’ha convertit en un problema global de salut pública que ja afecta a més de 120 milions de nens i nenes a tot el món. Així ho indica una nova anàlisi global de tendències en obesitat infantil i adolescent que ha estat realitzat en 200 països i publicat en la revista mèdica The Lancet amb motiu del Dia Mundial de l’Obesitat.

    Segons les dades recaptades pels investigadors, el nombre de joves d’entre 5 i 19 anys amb obesitat a tot el món s’ha multiplicat per més de deu en les últimes quatre dècades, passant de cinc milions de nenes el 1975 a 50 milions el 2016 i de 6 milions de nens a 74 milions. A més d’aquests 124 milions de nenes i nens obesos, els investigadors també criden l’atenció sobre els 213 milions menors que tenen sobrepès.

    En algunes illes de Polinèsia, les taxes d’obesitat infantil i adolescent superen àmpliament el 30% i estan per sobre del 20% als EUA i en alguns països d’Orient Pròxim i Àfrica del Nord com Egipte, Kuwait, Qatar i Aràbia Saudita o del Carib, on destaca Puerto Rico. En general, la prevalença mundial de l’obesitat infantil i adolescent va augmentar del 0,7% al 5,6% per a les nenes i del 0,9% al 7,8% per als nens.

    Taxes d’obesitat infantil en nenes el 2016

    Els autors de l’estudi destaquen que des de l’any 2000 el creixement en l’índex de massa corporal (IMC) mitjà de nens i adolescents s’ha estabilitzat en la majoria de països d’alts ingressos, encara que ho ha fet «a nivells molt elevats». Per contra, les taxes d’obesitat i sobrepès s’han accelerat a Àsia oriental, meridional i sud-oriental.

    «Les taxes d’obesitat infantil i adolescent han augmentat significativament en les últimes quatre dècades en la majoria dels països del món», assegura un dels autors de l’estudi, l’investigador de la Universitat de Kent, James Bentham, però «s’estan accelerant en l’est, sud i sud-est d’Àsia i continuen augmentant en altres regions d’ingressos baixos i mitjans».

    D’escassetat a excés de mala alimentació

    Malgrat l’augment de l’obesitat infantil i adolescent, els investigadors destaquen que globalment segueix havent-hi més nens que sofreixen desnutrició que obesos, amb 75 milions de nenes i 117 milions de nens amb baix pes, dels quals gairebé dos terços viuen al sud d’Àsia.

    Obesitat infantil en nens el 2016

    El passat any els països que van registrar un IMC mitjà més baix entre nenes i nens van ser Etiòpia, Níger, Senegal, Índia, Bangladesh, Myanmar i Cambodja. No obstant això, les dades recopilades pels investigadors mostren com entre 1975 i 2016, les taxes de baix pes van passar d’un 9,2% a 8,4% per a nenes i de 14,8% a 12,4% per a nens, la qual cosa significa que la taxa d’augment d’obesitat està sent molt major que la taxa de disminució de baix pes. «Si continuen les tendències actuals, l’obesitat infantil i adolescent superarà el baix pes en 2022», conclouen els científics.

    Segons destaquen els investigadors, el problema al qual s’enfronten molts països de baixos ingressos, especialment en el sud d’Àsia, és que estan realitzant una transició poc saludable de la desnutrició a l’obesitat. «Les nostres dades mostren que la transició de baix pes al sobrepès i l’obesitat pot ocórrer ràpidament a causa d’una transició nutricional poc saludable, amb un augment d’aliments pobres en nutrients i densos en energia», explica un altre dels autors de l’estudi, el professor de l’Imperial College de Londres, Majid Ezzati.

    Segons aquest investigador, «les nostres troballes posen de manifest la desconnexió entre el diàleg mundial sobre el sobrepès i l’obesitat, que ha passat per alt els alts nivells de desnutrició, i les iniciatives que se centren a combatre el baix pes, que han prestat poca atenció a les altes taxes de sobrepès i obesitat».

    És necessari abaratir el menjar saludable

    L’augment excessiu de pes en la infància i l’adolescència s’associa amb un major risc i aparició primerenca de malalties cròniques com la diabetis tipus 2 i pitjors resultats psicosocials i educatius, a més de generar problemes a llarg termini per perdre pes en l’edat adulta.

    Per lluitar contra aquesta epidèmia els autors de l’estudi consideren que és necessari facilitar l’accés de la població a aliments més saludables. «Hi ha molt poques polítiques o programes socials que intentin fer que aliments saludables, com les llegums, fruites i verdures fresques, siguin assequibles per a les famílies pobres», explica Ezzati. «La falta de disponibilitat d’opcions d’aliments saludables per als pobres pot conduir a desigualtats socials en l’obesitat i limitar quant podem reduir la seva càrrega», conclou aquest investigador.

    Els investigadors també plantegen la necessitat d’establir polítiques eficaces i critiquen «les reticències dels països d’alts ingressos a utilitzar els impostos i les regulacions de la indústria per canviar els comportaments alimentaris de la població». En aquest sentit s’ha expressat el professor Ezzati, qui assegura que «encara que hi ha hagut algunes iniciatives per augmentar la conscienciació sobre l’obesitat infantil i adolescent, la majoria dels països d’alts ingressos segueixen mostrant-se poc inclinats» a aquest tipus de mesures.

    Recentment l’Organització Mundial de la Salut va realitzar una petició als governs de tot el món perquè gravin les begudes ensucrades com una mesura per lluitar contra l’obesitat. Malgrat la petició són pocs els països que estan optant per aquest tipus de mesures i a Espanya, només Catalunya ha tractat d’aplicar les recomanacions de l’OMS.

    Un metanàlisi de 2.400 estudis

    L’estudi, dirigit per l’Organització Mundial de la Salut i l’Imperial College de Londres, s’ha realitzat revisant les dades publicades el 2.416 estudis en els que van participar 128,9 milions de persones de 200 països, incloent-hi 31,5 milions de nens i adolescents d’entre 5 i 19 anys.

  • Obesitat i càncer: amistats perilloses

    L’epidèmia d’obesitat existent en la nostra societat s’ha convertit en un dels principals problemes de salut pública al món. Un ampli estudi internacional publicat l’any passat a The Lancet va avaluar la tendència d’augment de pes entre 1975 i 2014 en 186 països amb gairebé 20 milions de participants majors de 18 anys. Conclou que l’epidèmia d’obesitat creix de forma imparable en gairebé totes les regions del món. En aquests 40 anys, la xifra de persones que pateixen sobrepès s’ha multiplicat per sis i ha passat de 105 milions el 1975 a 641 milions d’adults el 2014. Hi havia 110 milions de nens i adolescents obesos el 2013. La prevalença d’obesitat a Catalunya, no aconsegueix globalment els nivells alarmants d’altres països del món, però en el 2014, segons el pes declarat, gairebé la meitat (48,5%) de la població catalana de 18 a 74 anys presentava sobrepès, i el 15,1% obesitat.

    El sobrepès i l’obesitat és l’acumulació de greix en l’organisme que es produeix quan les calories que s’ingereixen són superiors a les calories que es cremen per l’activitat física. L’excés de begudes ensucrades (com la coca-cola i els sucs), d’hidrats de carbonis refinats, de menjars de baixa qualitat i el sedentarisme són les causes principals. Les classes baixes i amb menor nivell cultural són les més afectades per aquesta pandèmia d’obesitat. Les classes altes escapen en part per la seva alimentació de major qualitat i l’exercici d’activitat física. D’acord a l’Enquesta de Salut de Catalunya, l’any 2014, les dones amb estudis primaris o sense estudis tenien 4 vegades més probabilitat de presentar obesitat que les dones amb estudis universitaris.

    Mentre augmenta l’obesitat, la FAO estima que hi ha 842 milions de persones amb desnutrició crònica i que hi ha encara 10.000 nens al món que moren cada dia per desnutrició. Això indica les enormes desigualtats socials existents.

    L’impacte sobre la salut és brutal, atès que l’obesitat és un factor reconegut de risc per a malalties cardiovasculars, càncer, diabetis i malalties musculoesquelètiques, que afecta ja a la major part de la població mundial. El 2013 es van estimar 4,5 milions de morts al món atribuïbles a l’obesitat.

    En els últims anys, la identificació de noves associacions de l’obesitat amb diferents tipus de càncer no deixa de créixer. El 2007, la comunitat científica internacional reconeixia que hi havia evidències suficients de l’associació de l’obesitat amb 7 tipus de càncer. El 2016, ja es reconeix que hi ha evidències suficients d’associació amb 13 tipus de càncer. Aquesta última valoració és el resultat d’un grup de treball creat per l’OMS-IARC, de 21 experts internacionals independents, que van revisar l’any passat els resultats de més de mil estudis en humans i d’experimentació animal i que va ser publicada en la més prestigiosa revista mèdica: el New England Journal of Medicine.

    Es considera que existeix una evidència suficient d’associació de l’obesitat amb tumors comuns com el càncer de còlon i recte, i amb el de mama en dones postmenopàusiques, i amb tumors menys comuns com l’adenocarcinoma d’esòfag, el càrdies gàstric, fetge, vesícula biliar, pàncrees, endometri, ovari, ronyó, tiroide, i fins i tot de tumors cerebrals com el meningioma i de la sang com el mieloma múltiple.

    Sabem que la gran majoria dels tumors són conseqüència de múltiples causes, principalment de factors associats amb l’estil de vida, com el tabac, dieta, alcohol, obesitat, activitat física i infeccions. És a dir, l’obesitat no és l’únic factor causal de càncer. En els estudis que han valorat el pes individual de l’obesitat, es troba que és responsable d’aproximadament un 45% dels tumors d’endometri (una dona obesa té un risc 7 vegades superior a una de pes normal) i un 43% dels d’esòfag (gairebé 5 vegades més risc d’un obès a un amb pes normal), a un 20% dels de còlon i recte, i un 17% dels de mama. Globalment es considera que un 15% del càncer podria associar-se a l’obesitat.

    Els mecanismes pels quals l’obesitat augmenta el risc de càncer són múltiples i no estan identificats íntegrament. Es considera que estan relacionats amb factors hormonals, processos metabòlics per l’augment de la resistència a la insulina i processos inflamatoris crònics.

    Aquestes noves evidències emfatitzen la importància de l’obesitat i de la urgent necessitat d’establir mesures efectives a nivell individual i social per reduir els danys ocasionats en el risc de càncer i altres malalties cròniques. Recordem que el càncer a Catalunya és la principal causa de mortalitat en els homes i la segona en les dones.

    És dramàtic constatar que la pandèmia d’obesitat al món avança fora de control i mostra el fracàs de les mesures que s’han implementat fins ara. És indubtable que les autoritats sanitàries han d’establir noves i més radicals estratègies. L’Oficina Europea de l’OMS reconeix en un document de 2014 que “la majoria de les persones de baixos ingressos a Europa saben el que constitueix una dieta saludable. En lloc de falta de coneixement, la prioritat és fer front a l’assequibilitat, accessibilitat i disponibilitat pràctica d’una alimentació saludable”. Si una de les causes d’obesitat és l’excés de consum de begudes ensucrades, és positiu haver establert un impost al seu consum, encara que per ser efectiu s’ha d’incrementar la quantia de l’impost i passar-ho del 10 al 20%. Enfront de la baixa qualitat dels aliments consumits (l’anomenat «menjar ràpid» o «menjar porqueria») cal subvencionar per a la població de menors ingressos el consum d’aliments de qualitat i amb baix poder calòric (fruites, verdures i cereals integrals) i promoure hàbits saludables en nens i adolescents a tots els col·legis. Cal promoure gimnasos gratuïts als barris, perquè la població pugui realitzar activitat física organitzada i mantenir una vida saludable. Aquest enfocament social per reduir l’obesitat, requereix la participació activa dels moviments socials i veïnals. Em temo que les autoritats sanitàries no prenguin mesures efectives fins que existeixi una gran pressió social que ho reclami.

  • Els edulcorants hipocalòrics no evitarien l’obesitat

    Hi ha una clara i robusta evidència científica que mostra que el consum de begudes ensucrades és una de les causes d’obesitat, diabetis tipus II, malaltia cardiovascular i càries dental. El coneixement per la població d’aquest efecte perjudicial per a la salut, ha portat a substituir begudes ensucrades per begudes sense calories, incrementat el consum de begudes edulcorades amb productes hipocalòrics o edulcorants «no nutritius» entre els quals es troben la sacarina, aspartam, sucralosa, estèvia o steve. Es denominen edulcorants no nutritius o artificials en contraposició als edulcorants nutritius, perquè aquests contenen sucre afegit o contingut naturalment en certs aliments, que contenen hidrats de carboni i aporten calories. Els edulcorants no nutritius s’empren en la fabricació de certs aliments i especialment en les begudes «light» (com la coca-cola i sucs de «fruita» embotellats o enllaunats amb l’etiqueta de sense calories, o lliure de sucre).

    En estudis als EUA s’ha observat que entre l’any 2000 i el 2008, la prevalença de consum de begudes amb edulcorants hipocalòrics s’ha duplicat (un increment del 6,1% al 12,5%) en nens i adolescents, i s’ha incrementat del 18,7% al 24,1% en adults. S’estima que en aquesta població un 30% consumeix diàriament edulcorants hipocalòrics, amb una tendència a l’augment.

    S’havia considerat que aquests compostos eren innocus i l’Acadèmia de Nutrició i Dietètica, així com la FDA (Food and Drug Administration) els havien reconeguts com innocus o segurs per a la salut. Però estudis d’experimentació animal realitzats en l’última dècada, han mostrat que animals sotmesos durant llargs períodes a l’exposició a edulcorants hipocalòrics, incrementen el consum d’aliments, guany de pes, percentatge de greix corporal i els nivells d’insulina, en comparació al consum d’aigua.

    Aquesta setmana la revista de l’Associació Mèdica del Canadà ha publicat una revisió sistemàtica dels efectes per a la salut del consum d’edulcorants hipocalòrics. Han revisat els resultats de tots els estudis publicats fins a la data comprenent 7 estudis experimentals en humans i 30 estudis observacionals prospectius de cohort.

    En els estudis experimentals (assajos aleatoritzats amb 1.003 participants en total i una mitjana d’intervenció durant 6 mesos), realitzats amb participants obesos, sobrepès o amb hipertensió arterial, a una part dels participants (grup intervenció) es va donar diàriament begudes amb un edulcorant hipocalòric i a un altre grup (control) se’ls va donar aigua o un placebo i es van comparar els resultats. El resultat global no va mostrar diferències entre els dos grups en relació al canvi d’índex de massa corporal (relació entre el pes i l’altura), encara que segons els autors de la revisió en 5 dels 7 estudis es van detectar potencials riscos de biaixos metodològics.

    En els 30 estudis de cohort (que van incloure 405.907 participants en total i un seguiment mitjà de 10 anys) es va avaluar l’efecte del consum habitual de begudes amb edulcorants artificials. El resultat va mostrar que el consum habitual de begudes amb edulcorants artificials (davant del no consum) estava associat amb efectes adversos, com increment de pes, de la circumferència de la cintura, major incidència d’obesitat, hipertensió, síndrome metabòlica, diabetis tipus II i esdeveniments cardiovasculars.

    En conclusió, els autors assenyalen que els estudis experimentals no mostren un benefici dels edulcorants hipocalòrics en relació al pes corporal i que els estudis de cohort suggereixen que el seu consum habitual pot tenir, per contra, un efecte perjudicial respecte al pes corporal i els riscos cardiometabòlics.

    Calen més i millors estudis experimentals per poder obtenir una conclusió definitiva del potencial efecte perjudicial dels edulcorants artificials, però donada la tendència a l’extensió del seu consum en la població, és recomanable aplicar un mínim principi de precaució. No és completament segur i saludable substituir begudes ensucrades per begudes edulcorades amb compostos artificials. El més segur i recomanable és consumir aigua i/o sucs naturals de fruita. El cafè és millor prendre’l sense sucre ni edulcorants artificials, que és la millor forma per assaborir l’aroma natural del cafè.

  • És la pobresa, estúpid!

    La distinció entre malalties transmissibles i no transmissibles (en anglès es parla de Communicable and non comunicable diseases) explica moltes coses i resulta clau per dissenyar les estratègies de control i prevenció. Tot i que la separació no és nítida, en un costat hi ha les malalties contagioses o infeccioses, que solen ser agudes, i a l’altre, les no contagioses, que tendeixen a ser cròniques. Aquestes últimes són ja responsables del 71% de la mortalitat prematura a nivell global. La seva importància va en augment a mesura que es van controlant les infeccions.

    Els quatre grups principals de malalties no transmissibles són les cardiovasculars, les respiratòries, el càncer i la diabetis. En elles es concentren les principals estratègies de prevenció, orientades sobretot a canviar l’estil de vida. L’any 2013, l’OMS va plantejar l’objectiu global 25 x 25 per reduir la mortalitat prematura per malalties no transmissibles el 25% l’any 2025, posant el focus en set factors de risc: consum d’alcohol, inactivitat física, tabaquisme, hipertensió arterial, ingesta de sal, diabetis i obesitat. Molts epidemiòlegs van trobar a faltar en aquesta iniciativa un vuitè factor de risc: la pobresa. En el debat sobre la seva absència es poden invocar consideracions ideològiques i d’una altra índole, però no les científiques, ja que la pobresa és, sens dubte, un dels principals determinants socials de la salut i un factor de risc equiparable als altres set, com mostra un recent estudi.

    La pobresa escurça la vida i perjudica greument la salut, però la qüestió és determinar fins a quin punt la precarietat socioeconòmica es relaciona amb els altres set factors de risc i val la pena incloure la pobresa en les estratègies preventives. L’estudi publicat per The Lancet en el número del 25 de març (i també on-line unes setmanes abans), confirma que l’efecte de la precarietat socioeconòmica sobre la mortalitat prematura és comparable al dels altres sis factors analitzats (els set de l’OMS excepte la ingesta de sal). Aquesta metanàlisi, que analitza les dades d’1.751.479 persones durant una mitjana de 13 anys, revela que la pobresa escurça la vida de les persones fins i tot més que l’obesitat, el consum elevat d’alcohol i la hipertensió, encara que no tant com el tabaquisme, la diabetis i el sedentarisme.

    Encara que molts dels factors de risc relacionats amb les malalties cròniques estan interconnectats i és difícil establir la seva contribució aïllada, la pobresa resulta ser un determinant clau de la mortalitat prematura. El nivell socioeconòmic empitjora alguns d’aquests factors i alhora es veu empitjorat per ells, en una mena de cercle viciós. A més, com escriuen els autors, la troballa que l’estatus socioeconòmic s’associa amb la mortalitat prematura de forma independent dels altres factors de risc suggereix que hauria de ser inclòs en l’objectiu 25 x 25.

    L’absència de la pobresa en aquesta iniciativa de l’OMS subscrita pels estats membres sembla indicar que les circumstàncies socioeconòmiques no es consideren un factor de risc modificable. Per descomptat, excedeix les possibilitats dels metges i del conjunt del personal sanitari que treballa per la prevenció de les malalties no transmissibles. Però això no vol dir que hagi d’estar absent de l’agenda oficial de les agències de salut internacionals i dels governs. La gran majoria dels determinants de la salut són socials. La reducció de la desigualtat és una via directa i indirecta per reduir la mortalitat prematura causada per les malalties cròniques i millorar així la salut de la població i la seva esperança de vida, com confirma l’estudi de The Lancet. I això no és ideologia. Està científicament comprovat.

    Aquest text és una columna publicada originalment als webs d’IntraMed i la Fundació Esteve.

  • Més educació dietètica

    Des de fa dècades, la població mundial segueix guanyant quilos i greix. Aquesta crisi global d’obesitat s’ha convertit en el principal problema de salut. I els metges no estan preparats per afrontar-la. I no és un problema de falta d’investigació i proves científiques, sinó més aviat de formació nutricional: els metges no en saben prou de dietètica per aconsellar els seus pacients. L’excés de quilos i de greix és un factor de risc crucial en les malalties cardiovasculars, la diabetis i alguns càncers i trastorns musculoesquelètics, entre d’altres malalties. Per aquest motiu la mala alimentació pot considerar-se la principal causa de mortalitat, morbiditat i discapacitat. Per revertir aquesta situació, cal que els metges de tot el món donin un pas endavant, assumeixin el lideratge que els correspon i aprenguin més nutrició. El segon pas és millorar la comunicació sobre alimentació saludable, ja que el coneixement existeix però falla la seva difusió. I per això, entre altres coses, els grassos de tot el món caminen sense nord, posant-se a dieta i sense deixar d’engreixar.

    És tal l’auge de l’epidèmia d’obesitat, que per a 2025 es persegueix un objectiu tan modest com tornar a les prevalences de 2010. No obstant això, la probabilitat d’aconseguir-ho «és pràcticament nul·la», segons l’anàlisi de prevalences i tendències en 186 països publicat a The Lancet per la NCD Risk Factor Collaboration. Per contra, si la tendència actual continua, el 2025 el 18% dels homes i el 21% de les dones del planeta seran obesos. Aquest fracàs no té a veure amb la falta de força de voluntat per aprimar-se, sinó més aviat amb la manca de consell mèdic, com planteja en un article a STAT la internista argentina Agustina Saenz, directora d’educació i programes nutricionals del Physicians Committee for Responsible Medicine. Els malalts consideren que els metges són la seva principal font d’informació dietètica, però només el 14% d’ells se sent segur parlant de dietes amb els seus pacients. I no se senten còmodes perquè no han rebut formació suficient.

    Parlar de l’obesitat i la mala alimentació implica ficar-se en un dels majors laberints del coneixement relacionat amb la salut. Totes les disciplines, i no només biomèdiques, tenen alguna cosa a dir, des de la genètica fins a les ciències ambientals i des de la fisiologia a la sociologia. El problema és complex perquè la dieta ocupa un lloc central en l’estil de vida i hi ha molts interessos en joc. La nutrició és potser l’àmbit del coneixement mèdic en el qual hi ha més confusió, més estudis amb conflictes d’interessos i més soroll informatiu. Però la comunitat mèdica té l’obligació de pentinar tot aquest eixam d’estudis per triar les proves científiques rellevants sobre les quals construir una formació i una comunicació segures i eficaces.

    «Així com els metges van ser una peça clau en la lluita contra el tabaquisme, les begudes ensucrades i conduir un cotxe sense el cinturó de seguretat, avui saben que la major amenaça contra la salut és la Big Food [les grans indústries alimentàries]», apunta Saenz a STAT, on defensa les dietes centrades en aliments vegetals com el millor camí per aconseguir un pes saludable. Si la primera mesura urgent és que els metges aprenguin nutrició, la segona i no menys important és millorar la comunicació dietètica. Cal que tots els agents implicats en la informació de ciència i salut, des de les agències públiques als mitjans de comunicació, millorin la qualitat de la comunicació. Però això, ai, és potser massa demanar en aquests temps nostres de la posveritat.

    Aquest text és una columna publicada originalment als webs d’IntraMed i la Fundació Esteve.

  • La prevalença de la diabetis es duplica en vint anys

    Molts s’hi refereixen com l’epidèmia silenciosa del segle XXI. La diabetis, provocada per una alteració en el metabolisme de la glucosa, afectarà el 2040 una de cada deu persones adultes, segons càlculs de la Federació Internacional de Diabetis (IDF), però prop de la meitat no ho sabrà. Aquesta malaltia crònica pot ser present sense manifestar-se durant anys, motiu pel qual una de cada dos malalts no estan diagnosticats.

    Segons les projeccions la malaltia serà molt prevalent en els propers anys, ja que la previsió és que segueixi creixent com ho ha fet en els darrers anys. A Catalunya el nombre de persones amb diabetis s’ha duplicat des de 1994, quan  afectava un 4,7% de la població. El 2015 el percentatge ja era el 8,4% – 530.000 persones de 15 anys o més- segons dades de l’Enquesta de Salut de Catalunya.

    Molts experts reconeixen la diabetis com un problema creixent de salut pública a causa de l’elevada prevalença dels factors de risc que s’associen a la diabetis mellitus del tipus 2 (DM2), que representa més del 90% dels casos de diabetis. Aquest tipus, dita també de l’adult o no insulinodependent, apareix normalment en persones majors de 40 anys i la causa té a veure habitualment amb l’estil de vida.

    Tal com diu l’estudi Evolució de l’atenció a la diabetis tipus 2 a Catalunya, la DM2 molt freqüentment s’associa a factors de risc com l’obesitat, la hipertensió o la dislipèmia, fet que li confereix un elevat risc cardiovascular. De fet, recull el text, la principal causa de mortalitat entre la població diabètica és precisament la malaltia cardiovascular, responsable d’aproximadament un 60-70% de les morts en les persones amb diabetis. Segons dades de l’IDF la diabetis va deixar 5 milions de morts al món el 2015 -una mort cada sis segons-.  

    Prevenir l’obesitat és prevenir la diabetis

    Davant les xifres creixents quant al nombre de persones obeses -prop de la meitat dels adults diabètics presenten excés de pes- i altres factors de risc un estil de vida saludable es dibuixa com el millor aliat en la prevenció de la malaltia crònica. “Portar una dieta saludable és important per a tot ésser humà, però per a una persona que pateix diabetis és una prioritat ja que és un hàbit determinant per la seva salut”, es resumeix en la publicació L’alimentació en la diabetis en situació de pobresa i exclusió social. És recomanable un consum d’aliments nutritius i rics en fibra com fruites, hortalisses i verdures, i farinacis integrals; acompanyats de proteïnes d’alt valor nutritiu i greixos d’origen vegetal; consumits de manera repartida durant el dia i acompanyats d’exercici físic diari.

    Persones diabètiques en situació de pobresa

    El mateix departament de Salut reconeix que la diabetis presenta un clar gradient social. Les persones amb nivell d’estudis primaris o sense estudis tenen més del doble de probabilitat de patir diabetis respecte la població amb estudis universitaris, tant en homes com en dones.

    “Les persones diabètiques que viuen en situació de pobresa fan un canvi cap a una dieta més econòmica. Aquesta, normalment es basa en aliments de densitat energètica elevada, els quals generalment inclouen una gran proporció de greixos afegits, sucres afegits i altres carbohidrats refinats. Aquest tipus d’alimentació els pot ajudar a mantenir les seves necessitats energètiques, tot i que dificulten el control glicèmic.”, alerten Mercè Vidal i Berta Vidal en la publicació sobre l’alimentació en la diabetis.

  • Catalunya impulsarà l’impost a les begudes ensucrades que demana l’OMS

    Fa unes setmanes l’Organització Mundial de la Salut va demanar als governs que gravin les begudes ensucrades com a mesura per lluitar contra l’obesitat, després que diversos estudis hagin posat de manifest que la indústria alimentària fa anys que maniobra per ocultar els riscos d’un consum excessiu de sucre. I més concretament, després que un estudi tragués a la llum les pràctiques de Pepsi i Coca-Cola per ocultar els seus vincles amb l’obesitat als EUA.

    Catalunya farà cas de les recomanacions de l’OMS. El Parlament ha aprovat aquest dijous amb el vot a favor de tots els grups i l’abstenció del PPC una moció perquè el Govern impulsi un impost a les begudes amb excés de sucre i sodi. La moció presentada per Catalunya Sí que es Pot (CSQEP) defensava gravar amb taxes les begudes ensucrades i els aliments insans i no permetre l’entrada d’aquests tipus d’aliments en els centres educatius de Catalunya. “Hi ha taxes que es poden fer per gravar en certs aliments i afavorir els preus d’uns altres. Fer més accessibles els aliments sans i més inaccessibles els aliments insans”, va assegurar la diputada Marta Ribas en una intervenció parlamentària fa uns dies.

    La iniciativa però només tirarà parcialment endavant ja que l’aplicació de nous impostos només afectarà els refrescos i deixarà fora del nou gravamen els aliments insans. El punt que contemplava presentar un projecte de llei per a la creació d’un gravamen sobre els aliments amb excés de sucre, sodi i greixos, no ha prosperat pels vots en contra de Junts pel Sí i el PP.

    El text aprovat estableix un gravamen sobre les begudes de refresc amb excés de sucre o sodi que recaurà principalment sobre les grans distribuïdores de begudes i que previsiblement hauria d’implementar-se el 2017. A més a més, la moció contempla la posada en marxa d’un sistema d’etiquetatge que identifiqui els aliments i les begudes insanes mitjançant els seus perfils nutricionals. En aquest etiquetatge però no hi interferirà la indústria alimentària sinó que serà definit per òrgans del Govern. Així mateix es revisarà la normativa de menjadors escolars per tal que aquesta doni prioritat a la gestió que garanteixin millor una alimentació saludable.

    El sobrepès i l’obesitat a Catalunya

    La diputada de Catalunya Sí que es Pot Marta Ribas ha recordat que “l’alimentació insana” és la causant de gran part de les malalties i que “la meitat dels infants a Catalunya pateix sobrepès i obesitat”. Segons dades de l’Organització Mundial de la Salut, el sobrepès i l’obesitat són el cinquè factor principal de risc de defunció al món i l’estat espanyol és líder en incidència de sobrepès: un 60% de la població espanyola pateix sobrepès, de la qual un 20% té obesitat. A Catalunya el 12,6% dels infants i joves d’entre 6 i 12 anys són obesos.

    Els darrers resultats de l’Enquesta de Salut a Catalunya (ESCA) mostraven les diferències pel que fa al consum freqüent de productes hipercalòrics i l’estil de vida segons el context socioeconòmic. Mentre que el 40% dels infants que pertanyen a classes socials desfavorides fan un consum freqüent de menjar ràpid, brioxeria industrial, llaminadures i begudes ensucrades el percentatge es redueix a la meitat en infants de famílies de classe social més afavorida o quan un dels pares té estudis universitaris.