Just Deploy It!

Etiqueta: sanitat

  • Sanitat: si no és ara, quan ho arreglarem?

    Mentre molts partits polítics i moltes administracions públiques i parlaments deixen de fer les seves funcions, a les quals estan obligats constitucionalment, de defensa i treball pel bé comú i la reducció de les desigualtats, la majoria de ciutadans estan cada cop més desmoralitzats i molt preocupats, perquè les seves condicions de vida i de salut han empitjorat i han perdut l’esperança i les ganes de lluitar.

    En salut i en sanitat, la crisi és molt profunda (i també en medi ambient i crisi climàtica). La pandèmia ho ha empitjorat tot fins a graus inimaginables. Molta gent ha descobert la mala gestió dels recursos públics, la corrupció, la ineficiència, la manca de transparència, la improvisació i manca de democràcia i els interessos particulars i polítics, insolidaris. Hem descobert (o reafirmat) els greus problemes polítics, econòmics i socials de la comunitat en què vivim.

    Mirem les notícies als diaris i les televisions i només aprofundim en la por i la depressió, perquè alguns mitjans alimenten l’alarmisme amb mentides i falses notícies, que molts cops fomenten el negacionisme o la desesperança.

    Hem tocat fons, i no arreglarem les coses fent el mateix que fan els polítics. Cal aprendre del que ha passat, les seves causes globals, no diferents de les causes de les altres pandèmies en què estem vivint fa molts anys: el neoliberalisme i la seva globalització, el capitalisme financer que governa la terra, la crisi climàtica, la pèrdua de democràcia, de drets socials i de salut. Ara ens cal, urgentment, fer un bon anàlisi independent i transparent del que ha passat i per què ha passat, i proposar-nos un canvi radical de model, polític, econòmic, cultural i social. Si no ho fem ara, quan ho farem?

    30.700 persones grans mortes per la Covid a les residències geriàtriques a Espanya (segons dades provisionals del Ministeri d’Afers Social i Sanitat fins a novembre del 2021). Les vacunes han estat fabricades en temps rècord per cinc laboratoris farmacèutics, amb una pobra vigilància per les agències de vigilància farmacològica (com ens n’hem assabentat ara). Aquestes empreses, en 18 mesos, han obtingut uns beneficis de 23.103 milions de dòlars per les vacunes, un increment d’ingressos del 96% (els més beneficiats: BioNTech, 99%, i Moderna, 93%). I sense alliberar les patents. El que importa és la malaltia (però que les persones no morin) i, així, necessitarem cada cop més dosis.

    En un altre àmbit, cal recordar la mala gestió, precipitada per la por, i potser corrupta, de la quals avui encara en sabem més coses: segons la Sindicatura de Comptes de Catalunya (expedient 69), la Generalitat va comprar 300 respiradors (per UCI) el 2020 i va pagar incorrectament 7,9 milions d’euros a una empresa falsa (Innjoo Technology). La mateixa sindicatura atribueix 200 expedients a Salut per mala pràctica.

    Recordem també els 17 milions d’euros a Ferrovial i els 71 contractes verbals (sense suport escrit i signat) pel camí de les emergències. Ja vam publicar el tema dels 87 milions d’euros, també per la via d’emergències, per la construcció de cinc hospitals «satèl·lits» (en realitat «fantasmes») per la Covid, dels quals no hem sabut res més. Mentrestant, els CAP encara hauran d’esperar quatre anys per millorar les seves instal·lacions obsoletes.

    Aquesta crisi també ha comportat un greu deteriorament de la salut mental, sobretot en la població jove, amb grans problemes de precarietat laboral, i en els professionals i treballadors de la sanitat i la dependència. Els suïcidis a Catalunya s’han incrementat en un 195%. S’ha produït un augment dels casos de depressió i angoixa, i molts professionals sanitaris (metgesses i infermeres, sobretot) abandonen la professió o estan de baixa. I, mentrestant, el sistema sanitari públic s’enfonsa, continua retallat, amb un pressupost insuficient per les demandes de sempre i agreujat al límit per la pandèmia, mal gestionada, sobretot a l’atenció primària, salut comunitària i cures, salut pública i dependència. Les mútues privades, en canvi, augmenten els seus ingressos, gràcies als qui poden pagar, i deserten del sistema públic, un sistema públic per cada cop més pobre.

    És urgent revertir aquesta situació. Si no defensem nosaltres, la ciutadania i els treballadors de la sanitat, els drets adquirits amb molts esforços i lluites, si no defensem els béns comuns, el dret a la salut i a les cures per tothom, a un medi ambient saludable, aigua, energia i natura del comú, a un habitatge digne, alimentació sana, treball en bones condicions laborals, democràcia plena (republicana), política sana i dialogant… Qui ho farà? Seguiran les polítiques que beneficien a la casta econòmica? Fins quan?

    Necessitem ja una nova llei de salut i sistema sanitari, que defineixi clarament i posi al dia diferents conceptes, com què és salut i els seus condicionats socials, econòmics i culturals, i legisli salut en totes les polítiques. I, en sanitat, necessitem serveis socials i cures: un sistema clarament públic, amb control estricte i transparent i, si són necessaris, concerts amb entitats privades sense lucre i amb clàusules de qualitat laboral i assistencials. Un sistema que no pugui ser parasitat ni corromput per interessos particulars.

    Segurament no necessitem més hospitals. A Catalunya, tenim 68 hospitals d’utilització pública pagats pel CatSalut (entre ells, 25 de privats concertats). El que necessiten són recursos suficients per fer la seva feina ben feta en el seu territori. És urgent també unes millors condicions laborals i millores estructurals. De fet, aquests dies ja estem veient protestes en aquest àmbit hospitalari arreu de Catalunya que poden anar augmentant.

    Necessitem una atenció primària i comunitària amb salut mental comunitària i bona coordinació amb l’atenció hospitalària, un augment del pressupost perla primària de fins al 25% del pressupost de Salut, per atendre amb qualitat i eficiència el que se li demana: bona accessibilitat i atenció, majoritàriament presencial, per part de la metgessa i infermera de referència, amb atenció de proves diagnòstiques i consultes amb menys de tres mesos. Això vol dir tenir plantilles suficients i condicions laborals estables i dignes, per tal que puguin tornar els professionals que han marxat del sistema.

    No ens hem de deixar la millora també dels serveis sociosanitaris, la majoria avui centres de negoci amb lucre de diners públics (hi ha 102 centes sociosanitaris a Catalunya, dels quals 75 són privats concertats). Hem d’anar cap a un nou sistema d’atenció a la dependència i les cures, passant de l’actual, molt centrat en residències, a models d’autonomia residencial.

    Perquè això sigui possible i efectiu, caldrà establir també per llei una millor governança i control de tot el sistema i els serveis, amb participació real de professionals i ciutadania en la seva governança. Són unes millores que no poden esperar a la futura llei de Salut i Sistema Sanitari, de redacció i tràmits parlamentaris lents. Cal ja l’anàlisi que hem dit sobre el què i perquè ha passat. Una anàlisi independent i amb transparència absoluta. Cal demanar responsabilitats i uns plans de millora reals a curt termini globals del sistema públic per salvar i revertir els enderrocs.

    El dia 7 d’abril és el Dia Mundial de la Salut. Mobilitzem-nos! Hi haurà un acte unitari en defensa del Sistema públic de Salut el dia 3 d’abril.

  • «Aquí no sobra ningú»: el personal sanitari madrileny s’organitza davant dels acomiadaments d’Ayuso

    En ple repunt de contagis. Al mig del que presumiblement és una nova onada de la pandèmia de la Covid-19. En una de les pitjors setmanes dels darrers mesos. Aquest és el context en què el Govern d’Isabel Díaz Ayuso (PP) ha anunciat l’acomiadament de 7.500 treballadors i treballadores de la sanitat, a qui no se’ls renovarà el contracte.

    Són els coneguts com a ‘contractes Covid’, persones que han estat emprades per fer front a la pandèmia i que ara tornen a la desocupació. El 31 de desembre de 2021 serà el seu últim dia als hospitals i centres de salut de la Comunitat de Madrid després de gairebé dos anys a primera línia de la lluita contra el virus.

    El Sindicat d’Infermeria a Madrid (SATSE) considera una “greu irresponsabilitat” que la Conselleria de Sanitat hagi decidit no renovar el 65% dels i les infermeres amb aquest tipus de contractes. Insisteix que “no sobra ningú” i adverteix que el Servei Madrileny de Salut té “un dèficit crònic de plantilles”, especialment en àmbits com el de la infermeria i la fisioteràpia.

    Aquest problema estructural de treballadors i treballadores de la salut –denuncien des del SATSE– no és una situació nova, sinó una situació que s’arrossega durant anys i que es va aconseguir pal·liar de manera parcial a partir del març de l’any passat, amb els reforços mitjançant aquest tipus de contractes: «Aquells que ara el Govern regional pretén eliminar sense oferir una alternativa viable, sense augmentar les plantilles estructurals i sense donar una resposta a les necessitats sanitàries dels madrilenys», es queixen des del sindicat.

    Javier Padilla, metge de família i diputat de Más Madrid a l’Assemblea regional, explica que, quan van començar els contractes Covid, a molts sanitaris que feia anys que encadenaven contractes eventuals se’ls va passar a aquesta modalitat: «Per això, l’argument de la Conselleria de Sanitat que no podem tenir la mateixa plantilla ara que quan estàvem en el pitjor moment de la pandèmia és fals, perquè dins d’aquests contractes Covid hi ha gent que estava des d’abans i que ara volen acomiadar», denuncia.

    Assenyala Padilla que, a més, «el sistema ara té fins i tot més carències que abans de l’inici de la pandèmia». A principis de novembre, la regió va superar per primer cop el mig milió de pacients en llista d’espera per al metge especialista. Per al diputat, la proposta de prorrogar aquests contractes entre 1 i 3 mesos més, com es proposa des de la conselleria, tampoc és una solució «perquè continua sent insuficient» i perquè, al final, «se’ls acabarà donant la puntada de peu».

    El Moviment Assembleari de Treballadores de Sanitat (MATS) ha convocat una concentració el dijous 2 de desembre davant uns acomiadaments que consideren que «desangraran la sanitat». A la Porta Principal de l’Hospital Ramon i Cajal començaran a les 11.45h «Els Jocs de la Renovació», un acte per evitar la fi d’aquests contractes que reivindica «un millor sistema de salut per a usuaris i treballadors». A més, durant aquests dies estan penjant nombrosos vídeos a xarxes socials en suport al personal sanitari que serà acomiadat.

  • Breu anàlisi dels pressupostos de Salut del 2022

    Malgrat el que el govern diu, en la proposta dels pressupostos del Departament de Salut pel 2022, aquests continuen sent insuficients i mal repartits en les seves prioritats.

    • Proposta del 2022: 11.244 milions d’euros
    • Pressupost del 2020: 9.789 milions d’euros

    L’increment del pressupost, per tant, és de 1.456 milions d’euros. Recordem, però, la despesa real de Salut del 2020, que va ser de 13.097 milions d’euros. És a dir, va haver-hi un dèficit de 3.358 milions. Amb l’augment proposat pel 2022, no s’arriba a cobrir ni la meitat de la despesa real d’un sistema de salut depauperat com el nostre.

    En definitiva, anem cap enrere: no es podrà fer front a les necessitats històriques i urgents, de personal, d’inversions, de canvi de prioritats a l’atenció primària, la salut pública, la salut mental i les cures.

    Distribució del percentatge de l’augment proposat pel 2022

    • Sous: 23,5%.
    • Compres: Medicaments Hospitalaris de Dispensació Ambulatòria (MHDA), un 8,2%; compra de béns i serveis, un 12,2%; farmàcia, un 4,1%.
    • Atenció Primària: 1.885 milions d’euros (increment del 20,7%, però continua estant en un 16,7% del
      pressupost de Salut).
    • Hospitals: 4.821 (increment 12,4%).
    • Sociosanitaris: increment 30,6%.
    • Salut Mental: increment del 47,6%.
    • Transport i emergències increment del 27,4%.
    • Salut Pública increment del 74,5%.
    • Infraestructures increment del 97%.

    Pressupost 2022. Principals línies d’actuació segons la proposta

    Recuperació de l’endarreriment d’activitat i de diagnòstic

    Amb:

    • Programa per a la recuperació de l’activitat diagnòstica i el control de malalties.
    • Programa per a la recuperació de l’activitat.
    • Consolidació de l’increment de despesa derivat de la creació de noves Unitats i llits d’atenció al malalt crític.

    Enfortiment de l’Atenció Primària de Salut i comunitària

    • Consolidació de la política de contractacions
    • Incorporar / consolidar nous rols i perfils professionals:
      • 300 professionals per al suport a residències.
      • 220 infermeres per desplegament de cartera.
      • 746 tècnics de cures auxiliars d’infermeria (TCAI).
      • 746 administratius de suport i d’atenció ciutadana.
      • 150 nutricionistes als EAP com a nou perfil professional.
      • Incorporació de treballadors socials pels EAP.
      • Incorporació de fisioterapeutes.
    • Estendre el desplegament del Programa de Benestar Emocional i Salut Comunitària.
    • Ampliació de la cobertura i horaris del Programa PADES (a les tardes i als caps de setmana)
    • Inici del desplegament del programa de salut bucodental.

    Reforçar l’atenció a la Salut Mental

    Destinant a:

    • Potenciar la millora de l’àmbit d’atenció infanto juvenil.
    • Incorporant accions del Pla de prevenció del suïcidi.
    • Col·laboració amb APiC, SMiA, Salut i escola i en general la prevenció, l’hospitalització i la rehabilitació.

    Pels que fa als professionals:

    • Mantenim l’esforç amb els professionals consolidant les polítiques de contractació.
    • Incrementem l’oferta de formació d’especialistes amb una oferta de 1.630 places, amb 329 places d’infermeria i 45 de psicologia clínica.

    Impuls a l’activitat de Salut Pública

    Reforç de la salut pública amb la incorporació de professionals destinades a:

    • Millorar la intel·ligència epidemiològica i el treball conjunt amb el sistema sanitari.
    • Reforçar àrees de salut pública d’altíssima prioritat i tradicionalment infradotades de professionals, com les relatives a l’emergència climàtica, les vacunes, la salut laboral o les addicions.
    • S’incorporen dues vacunes al calendari vacunal d’alta efectivitat i que s’adrecen a importants problemes de salut pública:
      • Contra el meningococ B adreçada a la població infantil.
      • Contra l’Herpes Zòster adreçada a la gent gran i persones de risc.

    A més de la proposta, caldria especificar les dotacions pressupostàries d’aquestes línies d’actuació, el calendari i el model organitzatiu, sobretot per la proposta d’atenció primària, assegurant la longitudinalitat, accessibilitat, essencialitat, equitat territorial i qualitat.

    També és necessari i urgent assegurar la transparència i participació democràtica real de professionals i ciutadania a tots els nivells del sistema per vetllar per la bona (eficient) utilització dels recursos públics i evitar el negoci i la corrupció tan freqüents.

  • Urgències col·lapsades, el reflex d’un sistema debilitat

    Un altre any, un altre hivern, una altra campanya de la grip i, una altra vegada ens trobem amb els serveis d’urgències hospitalàries col·lapsats. Tornem a visualitzar els passadissos plens de pacients en lliteres i butaques, amb les ambulàncies retingudes fora dels hospitals, ja que no queda espai físic per descarregar els pacients. Mentrestant, encara hem de fer front a la pandèmia i a una nova malaltia, que, com tot apunta, ha arribat per quedar-se i convertir-se en un virus hivernal més.

    Dissortadament, a diferència de la situació de pandèmia, no és un fet estrany que les Urgències superin el seu límit de capacitat. Fa anys, com a mínim des de l’inici de les retallades, que el servei d’atenció continuada dels centres hospitalaris es troba sotmès a una pressió constant. No és cap novetat i ja forma part de la vida quotidiana del personal.

    Així doncs, la pandèmia només ha posat de manifest la precarietat del nostre sistema sanitari causat per les retallades i per una deficient organització i planificació dels recursos. El col·lapse d’Urgències és multifactorial, com bé sabem els professionals, però principalment es deu a l’increment de la demanda assistencial per part de la població, que reclama atenció mèdica i respostes immediates. Les llistes d’espera, tant per concertar una visita amb el metge o metgessa d’atenció primària com amb la resta d’especialistes, i per accedir a exploracions complementàries i proves diagnòstiques, sulfura els pacients que s’atansen a les Urgències a la recerca d’una atenció que saben que rebran de manera garantida, encara que calgui esperar algunes hores. És molt habitual que els mateixos pacients reconeguin que el seu motiu de consulta no és propi del servei, però manifesten la necessitat de veure i parlar amb un metge perquè en el seu CAP no poden fer-ho abans de tres setmanes o un mes.

    Tanmateix, la saturació també és causada per la manca de llits d’hospitalització que dificulta el drenatge de pacients. Això és el que provoca, en la majoria de casos, la ignominiosa imatge de persones «aparcades» a passadissos. Hi ha una dada que il·lustra perfectament el dèficit de llits del nostre sistema sanitari. Mentre que Catalunya compta amb 2,43 llits d’aguts per cada 1.000 habitants, la mitjana de la Unió Europea és de 5, el doble.

    Els serveis d’urgències són l’airbag d’un sistema sanitari permanentment debilitat. Abans es parlava d’estacionalitat, ara és una condició estructural. Tot plegat, causa molt desgast als professionals, amb risc seriós de patir la síndrome d’esgotament professional, coneguda com a burnout. Els facultatius i les facultatives patim aquesta sensació d’estar cremades per la pressió assistencial d’un sistema sempre al límit en què la qualitat assistencial i la seguretat del pacient es poden veure compromeses. Cada professional d’Urgències ha de veure tal quantitat de pacients de manera concurrent que si no es produeixen més errors és per la seva extraordinària dedicació i compromís.

    Una dedicació que es tradueix en extenuants jornades laborals i guàrdies de 24 hores per compensar la manca de personal. Així, ens trobem amb professionals mèdics sobrecarregats que sobrepassen de llarg el màxim d’hores anuals que estableix la normativa laboral europea. En definitiva, condicions de treball poc desitjables per a un col·lectiu que ha de cuidar la salut de la població i atendre situacions d’emergència mèdica.

    Per aquest motiu, una vegada més, els treballadors i les treballadores del sistema reclamem solucions. Pressupostos suficients, recursos adequats i condicions laborals i retributives que atreguin el talent perquè treballar al sistema sanitari públic sigui un motiu d’orgull i no una tortura.

  • Metges de Catalunya considera que el pressupost de Salut per a l’any 2022 es queda “molt curt”

    Metges de Catalunya (MC) creu que la partida d’11.171 milions d’euros per al Departament de Salut que preveu el projecte de llei de pressupostos de la Generalitat de Catalunya per a l’any 2022 es queda “molt curta”. Segons el sindicat, l’increment de 1.382 milions dels comptes sanitaris respecte al pressupost de l’any 2020 (9.789 milions) és “insuficient” per seguir fent front a la despesa que genera l’atenció a la pandèmia i a la postpàndèmia, i per revertir “per complet” les retallades sanitàries aplicades des de l’any 2010.

    A més, la organització considera que aquest pressupost no permetrà realitzar les inversions que requereix el sistema de manera prioritària, com la millora de les condicions laborals i retributives dels professionals, el relleu generacional i l’increment de la plantilla de facultatius, i la renovació i manteniment de les infraestructures i equipaments.

    Segons el sindicat mèdic, si es detreuen els fons extraordinaris habilitats per a la lluita contra la Covid, el pressupost és “merament continuista” i “deficient” per cobrir la despesa sanitària bàsica prevista per al 2022. “No suposa un salt endavant, sinó la continuïtat de l’infrafinançament crònic de la sanitat pública”, considera Metges de Catalunya.

    En aquest sentit, l’organització recorda que el sistema públic de salut “no ha sortit de l’UCI” i no ho farà si no rep la injecció de recursos que reclamen tots els experts i actors del sector, que se situa al voltant dels 5.000 milions d’euros. “Sense un finançament adequat no es podrà enfortir l’atenció primària ni els serveis d’urgències hospitalàries, tampoc es podran reduir les llistes d’espera, ni millorar les condicions de treball dels professionals, ni oferir oportunitats laborals capaces de captar i retenir el talent mèdic”, conclou el sindicat.

  • La sanitat a Catalunya: deu anys, quatre instants i un relat

    Abril del 2010. Artur Mas presidia l’autoproclamat ‘Govern dels millors’ amb el suport del Partit Popular. Eren mesos molt difícils. Els efectes de la crisi que havia esclatat dos anys abans resultaven devastadors. Les retallades dels pressupostos marcaven el ritme de la vida política i social. En el cas de la sanitat pública, les tisores les feia anar Boi Ruiz, acabat d’arribar de la gran patronal del sector privat. La societat estava en estat de xoc. Els primers a reaccionar van ser el personal sanitari, amb mobilitzacions en contra de les retallades.

    Primer instant. La imatge de centenars de ‘bates blanques’ tallant la Ronda Litoral el 20 d’abril del 2010 va causar un gran impacte. Després, ja a finals del 2011, va venir una convocatòria de dos dies de vaga per part de Metges de Catalunya. Però el més transcendent va ser un vídeo gravat pel Dr. Miquel Vilardell, president del Col·legi de Metges i de la Comissió sobre la reforma de la sanitat que havia creat Artur Mas.

    Aquella intervenció del Dr. Vilardell va trencar els esquemes del ‘Govern dels millors’. No era una revolta de la base; («que, ja se sap, sempre protesten»), sinó del cor del sistema. I no era una reivindicació professional o laboral, era un crit d’alarma: «Amb la pèrdua de metges i personal d’infermeria, de quiròfans, d’habitacions, de recursos… no podrem complir el nostre deure de curar i cuidar els ciutadans». Tant el Sindicat Metges de Catalunya com el Dr. Miquel Vilardell van pagar cara la gosadia de plantar cara al Govern, que els va marcar amb la creu de l’ostracisme en tots els seus ressorts de poder polític i mediàtic.

    Segon instant. La sanitat catalana apareix en les converses enregistrades entre el director de l’Oficina Antifrau de Catalunya (OAC), Daniel de Alfonso, i el ministre de l’Interior, Jorge Fernández Díaz. «Els hem donat en tots els morros amb Ramón Bagó, els hem destrossat el sistema sanitari, els hem acusat…», deia De Alfonso l’any 2016 en una referència implícita als diversos casos de presumpta corrupció en la sanitat pública catalana, com el hòlding empresarial Innova o el del Consorci Hospitalari de Catalunya (presidit per Bagó), tots dos investigats per la mateixa OAC el 2012.

    La frase «els hem destrossat el sistema sanitari», pronunciada des de les clavegueres de l’Estat i en el marc de la guerra bruta contra l’independentisme, es va convertir en tot un símbol pel relat del Procés.

    Tercer instant. El novembre del 2018 esclata una nova protesta de la comunitat sanitària, aquesta vegada centrada en l’Assistència Primària. L’èxit de la vaga va ser absolut. De nou, els sanitaris tenien l’atreviment d’anar a contracorrent. No demanaven diners, sinó temps per atendre els pacients i més recursos per frenar les llistes d’espera. Però el portaveu de Junts per Catalunya, Eduard Pujol, ho veia de forma diferent: «Les llistes d’espera no és l’essencial. De vegades ens distraiem amb qüestions que no són les essencials». L’únic important era el Procés cap a la independència. La Sanitat tornava a ser una nosa. (Eduard Pujol havia estat durant anys el responsable de l’emissora amb més audiència de Catalunya).

    Quart instant. El missatge s’anava preparant d’ençà que va esclatar la pandèmia. Com podem utilitzar la pitjor crisi de salut que ha patit la humanitat en cent anys per alimentar el relat del Procés? Doncs la portaveu del Govern ho va verbalitzar en poques paraules: «En una Catalunya independent, estic segura que no hi hauria hagut ni tants morts ni tants infectats». Dos dies després, el president de la Cambra de Comerç, Joan Canadell, ho va simplificar encara més en un tuit: «Espanya és atur i mort, Catalunya és vida i futur».

    Deu anys després d’aquella primera protesta, podríem deduir que una part significativa de la societat catalana, i dels mitjans de comunicació, ha tolerat que el seu sistema de salut pateixi retallades brutals, que no se salvi de la corrupció, que les llistes d’espera no siguin essencials i que, al final, aquells que en són responsables construeixin un relat supremacista i fal·laç per justificar-ho tot.

    Una part significativa de la societat catalana ha avalat amb el seu vot aquestes decisions i el discurs que les justifica. Podria ser un bon motiu de reflexió pel temps de confinament, mentre els sanitaris es juguen la vida per salvar-nos.

    Aquest article ha estat publicat originalment a Diari de Tarragona

  • Un de cada quatre pacients espera més de sis dies per a tenir cita en medicina d’atenció primària

    El 24% dels espanyols i espanyoles diu esperar almenys 6 dies per a tenir una cita en medicina d’Atenció Primària. Són dades que extreu el president de la Federació d’Associacions per a la Defensa de la Sanitat Pública, Marciano Sánchez Bayle, del seu informe anual sobre els Serveis Sanitaris de les Comunitats Autònomes presentat dimecres a Madrid. En ell realitzen un desglossament per comunitats autònomes a partir d’una enquesta: a Euskadi, la millor posicionada en aquest àmbit, el 31,30% de les persones asseguren tenir cita en el seu centre de salut en menys de 24 hores des que la demanen; són l’11,70% a Balears.

    «Amb aquestes demores en atenció primària, el pacient té dues opcions: anar a urgències o acudir a la privada. Totes dues opcions són dolentes tant per al sistema públic sanitari com per a resoldre els problemes de salut de les persones», expressava Sánchez Bayle. A més, apuntava, «a la privada acudeix qui pot permetre-li-ho. Una persona en atur, que cobra el Salari Mínim Interprofessional, o amb la pensió mínima, no té alternativa. Aquesta situació incrementa les desigualtats».

    El document de la Federació té en compte fins a 33 paràmetres per a puntuar la situació de la sanitat pública en els diferents territoris, entre ells: la despesa pública per càpita el 2019; la taxa de llits, quiròfans o professionals sanitaris per 1000 habitants; les llistes d’espera per a especialistes o intervencions; o la despesa de butxaca anual en la privada. Amb totes aquestes dades, la comunitat millor situada és Navarra, amb 102 punts, seguida d’Euskadi, Aragó i Astúries; la pitjor, Canàries, amb 56, que porta entre el penúltim i l’últim lloc tota l’última dècada. Les altres a la cua són Múrcia, Andalusia i Catalunya. Les dades han estat recollides entre 2017 i 2019.

    «És normal que hi hagi diferències entre comunitats, no totes són iguals per dispersió geogràfica, pel seu envelliment, si són insulars… però les diferències haurien de ser significativament menors», explicava Sánchez Bayle. Com a exemple: Euskadi destina 1.693,49 euros per ciutadà o ciutadana a l’any en sanitat; Catalunya 1.192, Madrid 1.236 o Canàries 1.381. «No es justifica aquesta diferència, és tan gran que repercuteix», defensava. La diferència, recull l’informe, «és clarament excessiva»: la comunitat autònoma amb major puntuació, Navarra, gairebé doblega en puntuació a la de menor, Canàries.

    Com a solució, des de la Federació exigeixen que els pressupostos en Sanitat siguin finalistes, és a dir, «que quan hi hagi transferències a les comunitats, la quantitat destinada al sistema sanitari sigui fixa. Aquest sistema asseguraria que la diferència entre comunitats no superi l’acceptable, el 5 o 10%. Actualment, amb el paquet general de finançament, cada comunitat atorga a sanitat el que li sembla oportú. Si està desfinançada, el funcionament no pot ser bo». En aquest sentit, Sánchez Bayle ha criticat el «procés de privatització» que està deteriorant els recursos en atenció primària i amb això l’increment de les llistes d’espera, especialment, ha destacat, en la Comunitat de Madrid.

    Al marge de les dades de l’estudi, Sánchez Bayle ha respost sobre la gestió de la Junta d’Andalusia de la crisi de la listèria. L’ha qualificat de «desastrosa» i assegurat que treu a la llum «la tremenda incompetència» de la Conselleria. Des del seu punt de vista, «des del mateix moment en el qual es va saber que hi havia carn contaminada s’hauria d’haver activat l’alerta».

    Aquest és un article de eldiario.es

  • Què han fet i què no han fet CDC-PDeCAT, ERC i PSC mentre han governat la sanitat des de les institucions?

    Portem massa anys de desgovern, corrupció, ineficiència i mala qualitat. No creieu promeses ni paraules, mireu el que han fet fins ara. Cal recordar.

    La Corrupció. Recordem alguns casos emblemàtics

    Boi Ruiz, metge, Conseller de Salut del govern de CIU va ser primer director general de la Unió Catalana d’Hospitals (UCH), la patronal més important de la sanitat privada a Catalunya, i posteriorment va ser president de la mateixa UCH fins a ser nomenant per Artur Mas Conseller de Salut. Varen posar al llop a guardar el ramat!

    Josep Mª Padrosa, director del Servei Català de la Salut va ser del 2007 al 2011 de la junta directiva de la UCH, s’han publicat les seves incompatibilitats per ser a la vegada apoderat de 6 empreses que tenen concert amb el mateix CatSalut que ell dirigeix. Dos càrrecs en una mateixa persona: apoderat empresa privada Rehabilitació «Corporació Fisiogestió» i gerent del CatSalut.

    Josep Prat (enginyer naval), el capità de tres grans vaixells a la vegada, imputat per un jutjat de Reus, arran de la denúncia de la CUP de l’ajuntament de Reus, per irregularitats en la gestió del holding d’empreses (entre elles les sanitàries) Innova, cobrava més de 300.000 euros a l’any. Prat va dirigir el CatSalut de 1998 a 2003. Prat a més tenia un lloc a USP hospitals la major multinacional sanitària privada a Espanya (Quiron i Dexeus a Barcelona). És nomenat per Boi Ruiz el 2011 president de l’ICS. En total: Innova, USP i ICS. Dirigeix tres grans vaixells a la vegada, amb franca incompatibilitat a part de les imputacions d’irregularitats i malversacions. Prat dimiteix d’ Innova i d’USP el dia 11 de gener de 2012 i finalment dimiteix de l’ICS el 28 de juny de 2012.

    Ramon Bagó (l’empresari de SERHS), L’home que es contractava a si mateix, exalcalde de Calella per CIU, vicepresident del Consorci Hospitalari de Catalunya. Investigat per l’oficina antifrau, per casos de suposada corrupció a l’ajuntament de Badalona i al Consorci de Salut Maresma la Selva. La seva empresa SERHS, obté durant 19 anys els contractes de cuina de l’hospital i altres centres de Badalona, el 50% d’ells sense concurs públic, en total 50 milions d’euros dels pressupostos públics.

    Xavier Crespo metge, l’amic de la màfia, exalcalde de Lloret de Mar, diputat per CIU va obtenir 209.000 euros d’empreses filials dels hospitals de Calella i Blanes als quals va ocasionar pèrdues de 2,4 milions d’euros. El cas va ser investigat per la sindicatura de comptes però va ser ocultat (informe Crespo) per la mateixa sindicatura i el departament de Salut. El maig del 2012 el cas torna a ser denunciat pels periodistes de Cafè amb Llet i pel diari El País. Està imputat per aquests i altres afers de suposades relacions amb la màfia Russa de Lloret.

    Pràcticament tots els casos de denúncies de corrupció s’han donat en entitats concertades amb diners públics: empreses, consorcis, fundacions, però no s’han descrit casos en el Sistema de propietat publica subjecte a dret públic (ICS) amb major control.

    La corrupció no és puntual, és estructural, caldrà canviar el «model». Corrupció afavorida pel «model sanitari públic» català, en realitat públic/privat, algunes de les causes afavoridores són amb múltiples proveïdors, amb estatus jurídic molt variat de difícil control. Els Sistemes de contractació i concert han estat d’amiguisme, clientelar i poc transparents. Els interessos econòmics privats, objectiu de lucre i mancats d’ètica han dominat la sanitat concertada. Absència de càstig ràpid i exemplar i poca sanció social en el cas de la rehabilitació. Acceptació legal de «portes giratòries». Manca de transparència absoluta i clara (intel·ligible) de les institucions.

    Grans retallades dels pressupostos públics en sanitat

    Els pressupostos del Departament de Salut el 2010 van ser de 9.875 milions i els del 2014 van ser de 8.290, vol dir una retallada de 1.585 milions. Els actuals prorrogats són de 8.563 és a dir falten encara 1.310 milions dels retallats.

    El que ha comportat degradació de la qualitat dels serveis i precarització laboral dels professionals i llistes d’espera creixents, provocant derivacions creixents de diners públics a empreses privades amb lucre mentre es retallen als centres públics. Hi ha els concerts amb empresa privada de negoci: CAPIO- IDC- Quiron Salut.

    Mentre es retalla als públics de Barcelona, Mataró, Bellvitge, Parc Tauli, i altres, s’augmenten les derivacions i el concert amb Sagrat Cor, Clínica Sabadell i General de Catalunya. Les promeses del conseller Comin s’ha quedat en res amb els actuals governants de salut d’ERC.

    O hi ha casos com Barna-Clínic i altres centres que permeten fer privada amb els recursos públics del mateix centre.

    Concertar amb empreses privades amb afany de lucre serveis que poden fer els equipaments públics

    L’Ajuntament de Barcelona va fer al principi d’aquest mandat municipal una anàlisi i informe de com es gasten els diners públics destinats a sanitat a la ciutat. Es va trobar que el CatSalut destina cada any més de 200 milions d’euros a aquests concerts de negoci. Molts d’aquests serveis els podrien donar amb millor qualitat integrant-los en el Sistema públic. Dos exemples:

    Desprivatització de l’atenció urgent domiciliaria de nits i festius

    Aquest servei estava privatitzat i els representants de l’Ajuntament de Barcelona varen exigir, a l’acabar els terminis del concert, passar-ho a l’ICS. Així es va poder fer amb els criteris de provisió pública, integració al Sistema a partir de l’Atenció Primària, millora de la qualitat assistencial, continuïtat assistencial amb coordinació amb cada equip de Primària, registre de la visita a l’e-CAP i a la HC3 (història clínica del sistema públic) -de manera que el metge de família rebia l’endemà al matí un avís de la visita urgent del seu pacient-, atenció proactiva, prevenció de les cronicitats i reiteració de visites.

    Darrerament impossibilitat, per negativa del govern català actual, de desprivatitzar la rehabilitació ambulatòria i domiciliària

    El Servei Català de la Salut destina cada any més de 9 milions d’euros a empreses privades amb ànim de lucre que presten serveis de rehabilitació a Barcelona.

    Arran de la denúncia d’algun sindicat i un mitjà de comunicació, la Seguretat Social va obrir un expedient fa 4 anys i va sancionar a una de les empreses privades per un frau en aquest sector. Posteriorment quatre districtes municipals, a petició i signatures de les entitats ciutadanes, han aprovat mocions perquè s’estudiï la rescissió d’aquests contractes privats. L’Ajuntament, en els òrgans de govern del CSB, ha demanat el mateix reiteradament aquests anys i de moment ha seguit els interessos privats.

    Podríem seguir amb més exemples, amb els casos de la qualitat d’alguns sociosanitaris privats, de l’atenció sanitària a les residències geriàtriques, de l’atenció a urgències als hospitals, de les llargues llistes d’espera de tot tipus, de la degradació de l’Atenció Primària i Comunitària i la precarietat dels seus professionals. El tema del CAP del Raval Nord ha estat finalment emblemàtic de la posició d’aquests partits en defensa dels interessos del poder de les elits i en contra dels veïns i veïnes del Raval. Cal recordar i actuar en conseqüència.

  • Les retallades en sanitat disparen la facturació de les cinc multinacionals que acaparen el negoci de la salut a Espanya

    A les empreses de sanitat privada els ha anat molt bé amb les retallades en la sanitat pública. Mentre es deteriorava el sistema comú, s’ha accelerat un mercat que no para de créixer tant pels diners que arriba de les asseguradores com pel dels concerts o concessions amb els governs.

    El sistema públic va veure com van caure els seus recursos gairebé un 6% entre 2010 i 2015. La recuperació dels pressupostos que s’ha registrat després no ha restablert la situació. Així ho explicava la consultora AON en analitzar el mercat de salut privat el 2018: «Les deficiències en el sector sanitari públic que continua sofrint les mesures restrictives preses el 2012».

    Les clíniques privades no benèfiques van ingressar 1.615 milions d’euros públics el 2017, segons l’última anàlisi disponible de DBK, encadenant cinc anys seguits d’increment (un 13% més). Les asseguradores han passat de facturar 6.900 milions en pòlisses a uns 8.000 milions. A la calor d’aquest negoci, grans grups sanitaris han acudit al negoci espanyol: vuit operadors es reparteixen tres quartes parts del pastís.

    El sector està dominat per Quirónsalud, Vithas-Nisa, HM Hospitales, HLa (Asisa) i Hospiten la facturació dels quals –uns 3.951 milions– acapara el 64% de la xifra de negoci global. Altres operadors destacats són Sanitas i Clínica de Navarra. Tots junts facturen al voltant de 4.500 milions d’euros i presenten un increment sostingut d’ingressos fins a cotes rècord. El mercat s’ha convertit en una cosa atractiva de manera que corporacions gegantesques han desembarcat adquirint el control d’alguns d’aquests grups.

    Així, l’alemanya Fresenius es va fer amb Quironsalud, la britànica BUPA domina Sanitas i l’estatunidenca Centene es va comprar la meitat de Ribera Salud. Els tres són els principals agents que dirigeixen hospitals 100% privatitzats de la xarxa pública (com els de la Comunitat de Madrid i la Comunitat Valenciana).

    El resultat és que el nínxol està en cada vegada menys mans. Quironsalud s’ha conformat a base de fusions entre Quirón i IDC-Salut (l’antiga Capio). Gestiona quatre hospitals del sistema sanitari públic madrileny i altres dos concertats a Catalunya. Això li va permetre facturar 2.540 milions d’euros el 2016. Els concerts amb la sanitat pública aporten un terç del que guanya. Aquests acords s’han convertit en un filó econòmic.

    Els seus números van fer que Fresenius, la major empresa de sanitat privada d’Europa, pagués 5.600 milions per ella (va cridar a la divisió Helios Spain). «Els ingressos del costat públic són més rendibles que els del costat privat», va confessar el conseller delegat de Fresenius en informar de l’operació. Amb la venda, el fons de capital de risc que dominava el conglomerat, CVC, es va embutxacar 2.600 milions de plusvàlues. Fins a setembre de 2018, la divisió espanyola ha ingressat 2.231 milions, un 20% més que en el mateix període de 2017, segons els informes trimestrals de l’empresa.

    La valenciana Ribera Salud va ser la pionera de la gestió externalitzada integral d’hospitals finançats amb fons públics. Va estrenar el model Alzira a l’hospital de la Ribera a la Comunitat Valenciana i va ampliar les seves concessions a Dènia, Torrevella i Vinalopó. També va desembarcar a Madrid en fer-se amb el contracte dels laboratoris que donen servei a diferents hospitals públics i un centro en la localitat de Torrejón d’Ardoz.

    El Govern regional d’Ignacio González (PP) li va donar més pista en adjudicar-li dos dels hospitals que va pretendre privatitzar en el seu avortat projecte de 2012. Ribera Salut es va desfer de l’hospital que controlava en vendre les accions que posseïa en la societat contractista de Torrejón d’Ardoz a Sanitas. L’any passat, el grup Centene va comprar el 50% de Ribera al mateix temps que recomprava a Sanitas la seva participació en aquest hospital madrileny.

    Ingressos assegurats

    Els diners que parteix dels pressupostos sanitaris de les comunitats autònomes per a concessions administratives d’aquest tipus és una veta suculenta, ja que assegura els ingressos. Fins i tot alguns contractes recullen l’augment en la facturació amb diferents criteris. Així, en la Comunitat de Madrid han passat d’assignar als hospitals privatitzats 299 milions d’euros en 2011 a 451 el 2012 i 617 el 2016. Ribera Salut i Sanitas es reparteixen els contractes de concessions de la Comunitat Valenciana. L’expansió del model privatitzat va fer que de 56,9 milions d’euros el 2010 es passés a 283 el 2014 i 308 milions el 2018.

    La Fundació Idis, que agrupa empreses sanitàries, analitza que «continua la tendència començada fa alguns anys de concentració en grups hospitalaris cada vegada més potents, arribant a un sector cada vegada més concentrat». I, encara que la desinversió pública s’ha revertit després de la crisi econòmica –sobretot en la part d’hospitals–, el mercat es reforça any rere any. També defensa que l’auge de la sanitat privada és beneficiós per al sector públic perquè «descàrrega» al sistema i «allibera recursos» en acudir més gent als hospitals privats.

    La presidenta de l’Associació d’Economia de la Salut, Laura Vallejo-Torres adverteix per la seva part dels riscos que implica la concentració. Aquesta professora de la Universitat de Las Palmas entén que aglutinar «pot portar a la creació de monopolis i oligopolis que impliquen problemes per a la competència i això pot suposar perjudicis tant per als pacients com per als treballadors del sector». L’economista adverteix que la concentració és «una tendència global en tots els sectors i també en el de la salut».

    Un altre dels gegants que ha il·luminat aquesta nova realitat sanitària és el nascut de la unió entre Vithas i Nisa. «Dos importants grups sanitaris de prestació de serveis d’assistència privada de lliure elecció i concertada per a col·lectius públics a Espanya i serveis sanitaris a pacients públics mitjançant concerts sanitaris», segons els va descriure la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència en analitzar el seu projecte de fusió el 2016. Tots dos sumaven entre el 10 i el 20% del valor dels concerts públics subscrits a Madrid, Comunitat Valenciana i Andalusia, va explicar la CNMC.

    La compradora, Vithas, és el projecte dels germans Gallardo, i va créixer impulsada en part amb aquests diners públics. Els amos dels laboratoris Almirall van presentar l’empresa d’hospitals privats el 2012, el mateix any en què es van acollir a l’amnistia fiscal per a regularitzar 113 milions d’euros ocults. Aquest curs van ingressar, almenys, 30 milions d’euros de diferents administracions. El 2017 van adquirir Nisa per a ampliar el negoci. La facturació global ha passat de 205 milions el 2013 a 521 milions el 2017.

    En aquesta cúpula també es troba el grup HM Hospitals que mostra una senda de facturació a l’alça i va ingressar 336 milions d’euros el 2017, un 7,7% més que el curs previ, i la canària (ara estesa a Mèxic i el Carib) Hospiten que ha passat de 244 milions el 2013 a 287 el 2017 (un 17,6% més).

    Hospiten és un gran grup hospitalari d’origen canari, el creixement del qual va ser unit als concerts públics que va mantenir des de 1977, des del postfranquisme, alguns renovats irregularment. L’executiu va haver de finalment anul·lar una bateria d’ells el 2018 per a treure’ls de nou a concurs. L’amo d’Hospiten, Pedro Luis Cobiella, va aparèixer en els Papers de Panamà per tenir una societat off-*shore per a ingressar plusvàlues.

    Aquest és un article de eldiario.es

  • La «deterioració sanitària» a Galícia provoca la dimissió en bloc de 22 caps de centres de salut a Vigo

    Les retallades, la falta de mitjans i personal, la precarietat i les derivades deficiències d’atenció al personal. Són les queixes que des de fa temps duen a terme diferents col·lectius de la sanitat pública gallega i que provoquen mobilitzacions constants o vagues en el sector de les ambulàncies, en els punts d’atenció continuada (PAC) o en les Urgències, com ocorre actualment en el Clínico de Santiago. El conflicte va a més i aquest dilluns 22 caps de servei dels centres de salut de l’àrea sanitària de Vigo van presentar públicament la seva dimissió en bloc davant la «progressiva deterioració de l’assistència sanitària en Atenció Primària, que ha arribat a límits insostenibles».

    Amb aquesta contundència s’havien manifestat ja en la carta de renúncia signada per tots ells i dirigida a la Consellería de Sanidade. En la tarda d’aquest dilluns, 22 professionals van consumar i van escenificar la seva renúncia en una roda de premsa en la qual van explicar que el motiu principal de la seva decisió eren «les retallades que estan afectant el sistema de salut gallec des de 2012». Així ho va aclarir el president del col·legi de metges de Pontevedra, Luis Campos, que va mostrar el suport als dimissionaris.

    En l’escrit, al que va tenir accés eldiario, adverteixen que han avisat «reiteradament» de la caòtica situació a l’administració sanitària. «Fins aquí arribem i no volem ser còmplices d’aquesta deterioració», expliquen els professionals, que suposen el 80% dels caps de servei dels centres de salut de Vigo, i recorden que van denunciar els defectes «de forma reiterada» tant al gerent i a director d’assistència de l’àrea de gestió integrada de Vigo, així com al conselleiro de Sanidad, Jesús Vázquez Almuiña. Les peticions dutes a terme en les últimes reunions a l’estiu tampoc van rebre resposta. I els últims intents de la Xunta per evitar la dràstica mesura en les últimes setmanes tampoc ha fet efecte.

    «Davant l’absència de canvis, hem decidit presentar la nostra dimissió com a caps de servei», expliquen en la carta els responsables dels centres de salut de Coruxo, Gondomar, Trenco Borrissol o A Doblegada, entre uns altres. En la carta denuncien la «sobrecàrrega assistencial» que provoca «la deterioració de l’atenció als pacients, amb repercussió en la seva salut», així com l’»esgotament i desmotivació dels professionals sanitaris», la qual cosa provoca la «falta de fidelització dels professionals nous a la sanitat pública i jubilacions anticipades de professionals amb gran experiència».

    En la roda de premsa, han advertit que la càrrega assistencial provoca que molts dels professionals de Primària hagin d’atendre fins a 45 pacients per dia, alguna cosa que no consideren «digne». I fins i tot han explicat que un dels dimissionaris no havia pogut estar a l’acte perquè havia d’atendre «92 pacients» durant la jornada. Adverteixen, a més, que hi ha metges «que no volen treballar amb les condicions precàries que els ofereixen». «El sistema es manté pel sobreesforç dels professionals», diuen.

    Els caps de servei critiquen també la «nul·la previsió de la falta de recanvi professional» que, diuen, és «evident» des de fa anys en Medicina de Família i Pediatria, o la «dificultat d’accés a l’atenció hospitalària» dels malalts, amb llistes d’espera per a proves i consultes «inacceptables» i «sense possibilitat de derivació urgent o preferent», sent les urgències hospitalàries «l’única porta d’entrada».

    A més, denuncien la «utilització perversa de noves tecnologies en la interconsulta que dificulten més l’accés» i l’»absència de contractes eventuals estables» i les «condicions de treball deplorables per als professionals més nous en la sanitat pública».

    L’escrit, molt dur amb el Sergas, adverteix que els centres d’atenció primària «no expliquen des de fa anys amb plans estables de reposició de material ni d’incorporació de nou aparador». «No deixem de veure com els hospitals creixen en dotació i tecnologia cara i sofisticada mentre en l’Atenció Primària es manca de l’elemental. L’activitat que abans es feia als hospitals i ara es realitza en Primària no veuen acompanyada dels recursos necessaris», expliquen els caps de servei que passaran a exercir únicament com a metges de família.

    Vaga i tancaments

    La dimissió va coincidir a més amb una jornada de vaga de metges a Galícia en la qual el sindicat O’Mega critica també li «deterioro de la sanitat» o l’»esgotament» del personal, així com les «retallades pressupostàries» i el «col·lapse permanent de l’assistència».

    Les demandes coincideixen en molts casos, també, amb les reivindicacions que duen a terme en les Urgències de l’Hospital Clínic de Santiago tant el personal com els metges. Des d’aquest dilluns, i fins al dijous, està convocada la cinquena setmana de vaga en un espai on els professionals, com en altres casos, reclamen més treballadors, més mitjans i millors condicions laborals per millorar també l’atenció a la ciutadania.

    El personal considera insuficient l’oferta de reforç que ofereix la gerència, manté les mobilitzacions i anuncia un tancament per al pròxim dia 19. Tan mèdics com la resta de professionals insisteixen a mantenir les mobilitzacions, que aquest dilluns han tornat a la porta del Clínic, després que en els últims dies es tornessin a acumular malalts en els passadissos.

    El Sergas advertia el dilluns que no havia rebut cap notificació sobre la possible dimissió i demana mantenir el «diàleg». A més, assegura que l’eix de les reivindicacions són la manca de metges en desocupació en les llistes de contractació per fer relleus, un problema que, segons Sanidade, no és exclusiu de Galícia sinó de tot l’Estat.

    En Marea i BNG consideren la dimissió dels caps de servei a Vigo com un «advertiment» de la «deterioració» de la sanitat pública a Galícia. La portaveu nacional del Bloc, Ana Pontón, creu que és obvi que el «tsunami privatitzador» provoca problemes i un malestar tant entre els professionals com al carrer. Per a la diputada d’En Marea, Flora Miranda, «la falta de pressupostos té conseqüències per a les persones malaltes». «Les retallades maten», va concloure, mentre el PP aposta perquè la Xunta «redueixi la conflictivitat».

    Aquest és un article de eldiario.es