Just Deploy It!

Etiqueta: tabac

  • Deixar de fumar

    El càncer és la principal causa de mort al món, i al voltant d’un terç de les morts per càncer es deuen al consum de tabac, a un elevat índex de massa corporal, al consum d’alcohol, a una baixa ingesta de fruites i verdures i a la falta d’activitat física.

    Tots aquests factors, que l’Organització Mundial de la Salut (OMS) assenyala com a principals causants de les morts al món, són evitables. Però, quan parlem de consums de caràcter addictiu, ens referim a dependències fortes, físiques i psíquiques, difícils de deixar. És el cas del tabac, que durant tants anys havia estat molt ben acceptat socialment, fins i tot amb una gran aurèola de glamur, malgrat que els efectes directes contra la pròpia salut són ben explícitament descrits en els mateixos paquets de cigarretes.

    A Catalunya, hi ha noranta hospitals adherits a la xarxa d’Hospitals sense Fum. D’aquests, una seixantena posen al servei de la ciutadania unitats d’acompanyament a qui vol deixar de fumar.

    Una d’elles és la Unitat de Control del Tabac (UCT) de l’Institut Català d’Oncologia (ICO), centre col·laborador de l’OMS per al control del tabac. Al seu capdavant, hi ha el doctor Esteve Fernández, que és també Coordinador del Programa d’Epidemiologia i Salut Pública de l’IDIBELL i Catedràtic d’epidemiologia i salut pública de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut de la Universitat de Barcelona.

    Ja en el mateix espai web de la UCT de l’ICO ens fem una idea de tota la informació amb la qual treballen per ajudar i acompanyar les persones que volen deixar de fumar. Hi comparteixen molts materials, també per conscienciar la població en general sobre el benefici de no fumar. I donen accés a un senzill test perquè la persona fumadora calculi el seu nivell de dependència de la nicotina.

    Ara bé, tal com explica el Dr. Esteve Fernández, la motivació és clau en l’eficàcia en el procés d’abandonament del consum de tabac. “Si la persona fumadora no està motivada, és més complex. La seva motivació és indispensable”, diu. I explica que, amb intervenció dels professionals de la psicologia, “part de la teràpia conductual és convèncer dels beneficis de deixar de fumar”.

    Segons explica també el cap de la Unitat de Control del Tabac, amb cada persona fumadora se segueix un protocol adaptat al seu context i necessitats, en funció, per començar, del seu grau d’addicció. “Alguns estan molt convençuts, i això facilita el procés, en el qual mirem també si la persona necessita ajuda farmacològica o no”. Les situacions de perill de recaure i la síndrome d’abstinència es tenen molt en compte i es treballen prèviament en l’inici de la teràpia. “Ajudem a reconèixer les situacions propícies per a les recaigudes i se’ls prepara per a tenir sortides. És qüestió de poder racionalitzar-ho tot i entrenar-ho”, afegeix Esteve Fernández.

    L’especialista explica que el tractament té un component conductual, per a reconèixer les situacions més crítiques i poder-les esquivar amb recursos que els facilitem, i això també pot ser acompanyat d’un component farmacològic, tot i que no sempre, així com d’elements substituts de la nicotina, com pegats o xiclets. El protocol es fa a mida perquè no és el mateix consumir un o dos paquets al dia que cinc cigarretes al dia.

    Recursos a l’abast

    Amb l’Esteve Fernández, repassem els recursos que el sistema posa a l’abast de la ciutadania per deixar de fumar:

    • Els Centres d’Atenció  Primària (CAP), adreçant-se al metge o metgessa de família o a la infermera, és un primer recurs que ens posa en contacte amb sanitaris formats per aconsellar i portar el procés per deixar de fumar. Estan formats i capacitats per fer el seguiment i tractament de la motivació i l’addicció. És un procés que pot durar entre sis i nou mesos de visites, tot i que el protocol sencer de tot el procés és d’un any, amb seguiment telefònic per valorar possibles recaigudes puntuals.
    • Les consultes específiques sobre tabac dels centres hospitalaris.
    • Els centres d’atenció a les drogodependències (CAS).
    • També a través del telèfon 061, del CatSalut. Es pot concertar una visita telefònica. És la versió catalana del Quit Line, un telèfon específic en altres comunitats i països des d’on atenen qui vol deixar de fumar.
    • Hi ha també associacions, com la mateixa associació espanyola contra el càncer que difonen materials per deixar de fumar, i promouen la creació de grups de pacients.
    • S’han creat moltes aplicacions per acompanyar el procés de deixar de fumar. Algunes d’aquestes funcionen amb missatges motivacionals, recordant els beneficis de deixar de fumar, com per exemple, tot el que s’estalvia sense comprar tabac.
    • Als espais de les unitats de control de tabac, com la de l’ICO, o l’Agència de Salut Pública de Catalunya dedicat a aquesta addicció, es comparteixen materials útils per a mentalitzar-se, motivar-se i saber com esquivar els moments més difícils de la des-addicció. De l’Agència, destaquem la Guia d’Ajuda per deixar de fumar en 4 passos; la Guia pas a pas per deixar de fumar, i el fullet: Quan als pares ens preocupa el tabac.

    Segons explica Esteve Fernández, el 50% de les persones que segueixen un protocol complet continuen sense fumar al cap d’un any després d’haver-ho deixat. Per tant, una de cada dues persones, una xifra ben alta si la comparem amb el 90% de les recaigudes al cap d’un any, segons mostren les estadístiques dels qui decideixen deixar de fumar i ho fan pel seu compte. Només un 10%, per tant, dels qui segueixen el procés d’abandonar el tabac, al cap d’un any continuen sense fumar. Amb ajuda professional, aquest 10% ja puja fins a un 20 o un 30%, i amb l’acompanyament de fàrmacs prescrits pels sanitaris, s’arriba fins al 35 o fins i tot al 45%. I, si el procés és acompanyat de suport durant tot el procés, l’èxit augmenta fins al 52% de l’abandonament al cap d’un any.

    Sensibilitat i consciència pública

    La llei antitabac instaurada pel Ministerio de Salud l’any 2006, que prohibia fumar en tots els espais de treball, tant públics com privats, així com altres mesures sanitàries, com la prohibició de la publicitat sobre el tabac, va significar un gran revulsiu per als qui ho volien deixar. Però tots els qui no ho varen aconseguir abandonar o ho van tornar a fer després de deixar-ho, així com les noves generacions que ja han crescut amb la limitació d’espais on es permet fumar, continuen significant un repte per a la sanitat pública. Per la seva pròpia salut que, com hem dit, té en el tabac un factor de risc important de molts càncers i altres malalties que es pot evitar, com per a la gent que hi conviu com a fumadors passius.

    Per a tots ells, el tabac suposa un dels factors de risc per als càncers més comuns que són els de mama, pulmó, còlon i recte, i pròstata. De fet, les lleis antitabac a Europa es van desenvolupar per protegir del fum els treballadors, i evitar que esdevinguin fumadors passius, amb totes les conseqüències que per a la seva salut també comporta això.

    Protegir els infants del fum

    L’Agència de Salut Pública de Catalunya va posar en marxa el Programa Infància sense Fum per sensibilitzar pares i mares i població en general dels riscos del fum ambiental del tabac. Un dels recursos que va crear per als progenitors és la guia Vull créixer sense fum.

    Tal com expliquen des de la Unitat de Control del Tabac (UCT) de l’Institut Català d’Oncologia (ICO), el control del tabac és un dels temes prioritaris del Pla de Salut de Catalunya, diversos plans directors (oncologia i malalties respiratòries) i del Pla Estratègic de Recerca i Innovació en Salut (PERIS), a banda de figurar en l’agenda de l’Organització Mundial de la Salut com el factor de risc que es pot prevenir per a quatre grans grups de malalties: càncer, cardiovasculars, respiratòries i diabetis .

    L’origen de la  UCT  és el Grup de Recerca en Tabaquisme del Dr. Esteve Fernández constituït l’any 2000 al Programa de Prevenció i Control del Càncer (PPCC) de l’ICO. El Grup desenvolupava línies de recerca sobre tabaquisme amb projectes liderats des de l’ICO i també en col·laboració amb altres institucions, com les Agències de Salut Pública de Barcelona i de Catalunya,  l’Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques, l’Institut de Recerca Mario Negri (Milà), la European Network for Smoking Prevention (ENSP) i la International Agency for Research on Cancer.

  • El càncer més mortífer

    El càncer de pulmó és el més letal de tots: de les 10 milions de defuncions relacionades amb tumors arreu del món, un 18% corresponen a aquesta malaltia. Li segueixen el càncer colorectal (9%), l’hepàtic (8%), el d’estómac (7%) i el de mama (7%).

    Aquest 17 de novembre se celebra el Dia Mundial del Càncer de Pulmó i, segons l’últim informe de la Societat Espanyola d’Oncologia Mèdica (SEOM), a Espanya moren prop de 22.000 persones per aquest càncer, de les quals més de 16.600 són homes i més de 5.300 són dones.

    Per gènere, el càncer de pulmó és la primera causa de mort per càncer en el cas dels homes i la segona en el cas de les dones, després del càncer de mama, que provoca unes 6.500 defuncions.

    Si bé la mortalitat per càncer a Espanya ha experimentat un descens en les últimes dècades a causa de les activitats preventives, les campanyes de diagnòstic precoç i les millores terapèutiques, el càncer de pulmó continua augmentant. La primera causa relacionada amb aquesta patologia és el tabaquisme (un 85% dels malalts), però els experts relacionen l’increment del càncer de pulmó amb la contaminació.

    Segons la SEOM, els càncers més freqüents seran els de còlon i recte, amb 43.300 nous casos anuals, els de mama (34.700), pulmó (30.900) i pròstata (30.800). Des del 2019, el càncer de pulmó va passar de ser el quart entre la població femenina a ser el tercer, a causa de l’augment de l’hàbit fumador de la dona a partir dels anys 70.

    “Les incidències dels càncers relacionats amb el tabac són encara molt superiors en els homes. Tot i això, és molt probable que la incidència d’aquests càncers en les dones continuï incrementant-se en els pròxims anys”, explica l’informe.

    Avenços científics

    Però no tot són males notícies. Aquesta setmana s’ha donat a conèixer un estudi d’investigadors del Cima Universitat de Navarra, juntament amb la Universitat Colònia i l’Institut d’Oncologia de la Vall d’Hebron, segons el qual han aconseguit que els tumors de pulmó resistents a la immunoteràpia responguin al tractament.

    L’equip mèdic ha descobert que el ‘taló d’Aquil·les’ d’aquest tumor estaria en la inhibició d’un tipus de proteïna involucrada en el desenvolupament del tumor que es diu DSTYK.

    L’investigador principal, Luis Montuega, remarca que “prioritzar aquesta nova diana posaria la base per al desenvolupament de fàrmacs i assajos clínics que pot ampliar el percentatge de pacients que es beneficien dels tractaments basats en immunoteràpia”. L’estudi s’ha publicat a la revista científica ‘Journal of Experimental Medicine’.

    L’equip investigador del Cima format per Andrea Pasquier, Mirari Echepare, Karmele Valencia, Luis Montuenga i Álvaro Teijeira

    Segons la investigadora Karmele Valencia, aquest nou estudi demostra que “la proteïna DSTYK és un regulador central de l’autofàgia”, un mecanisme natural de regeneració a nivell cel·lular. “En inhibir aquesta proteïna, el procés d’autofàgia es col·lapsa aconseguint augmentar la sensibilitat de les cèl·lules tumorals a les teràpies basades en la immunitat. Aquest descobriment dona suport a la rellevància d’aquesta proteïna com a diana terapèutica per avançar en els esforços de medecina personalitzada per al tractament del càncer de pulmó”, afegeix.

    El 80% dels casos es diagnostiquen en fase avançada

    Des de l’Hospital de Sant Pau de Barcelona, alerten que el 40% dels pacients diagnosticats de càncer de pulmó avançat no presenten cap símptoma de sospita, i més del 80% dels casos es diagnostiquen en fase avançada o localment avançada, quan ja no hi ha opcions de tractament radical.

    “Implementar programes de cribratge nacionals en càncer de pulmó és cabdal: aquest tumor és el més mortal, supera els de mama, còlon i pròstata junts, i fins al 85% dels casos es diagnostiquen en fase avançada, quan hi ha poques opcions de curació, perquè és un càncer que no dona símptomes clínics. De fet, es calcula que fins a un 40% dels pacients en estadi IV no té cap símptoma, i això dificulta molt el diagnòstic”, afirma doctor Juan Carlos Trujillo, cap clínic del Servei de Cirurgia Toràcica de Sant Pau.

    Si bé el primer factor de risc continua sent el tabaquisme, un 15% dels pacients amb càncer de pulmó no són fumadors i presenten tumors amb alteracions moleculars. Per a la doctora Margarita Majem, metge adjunta del Servei d’Oncologia Mèdica de Sant Pau i vicepresidenta de l’Associació per a la investigació del càncer de pulmó en dones (ICAPEM), “això és molt important, ja que aquestes persones no s’inclouen en els programes de cribratge i és quelcom a tenir present”.

    En aquest sentit, l’Hospital de Sant Pau té un Comitè Molecular que revisa tots els estudis moleculars i defineix el tipus de teràpia dirigida que cal aplicar en cada càncer de pulmó que presenta aquestes alteracions.

    Diversos estudis europeus i nord-americans ja han demostrat que els programes de cribratge redueixen entre un 20% i un 40% la mortalitat per càncer de pulmó i entre un 7 i un 20% la mortalitat global. El doctor Trujillo coordina, juntament amb el doctor Luis Seijo, pneumòleg de la Clínica Universitària de Navarra, un projecte pilot que es diu CASSANDRA (Cancer Screening, Smoking Cessation AND Respiratory Assessment) i que està liderat per la Societat Espanyola de Pneumologia i Cirurgia Toràcica (SEPAR).

    CASSANDRA, indica Trujillo, “vol anar de la mà de la prevenció primària i fer un cribratge en càncer de pulmó i aquelles malalties associades al tabaquisme amb la participació de més de 10 societats científiques espanyoles, d’associacions de pacients i de diversos centres assistencials -avui, una vintena d’hospitals procedents de fins a 14 comunitats autònomes, ja s’hi han adherit”.

    Aquest projecte pilot està previst que comenci el primer trimestre del 2023. Contempla un cribratge de càncer de pulmó anual d’àmbit nacional amb tomografia computeritzada a baixes dosis (TCBD), que és la prova indicada per detectar aquest tumor, però també un programa de deshabituació tabàquica. Segons dades de la SEPAR, un 34% de la població espanyola fuma, la mateixa xifra de l’any 1997, si bé hi ha tendències diferents: l’hàbit s’ha reduït en els homes de més de 50 anys, però ha augmentat entre el jovent i les dones.

  • El 88% dels catalans està a favor de prohibir fumar a les terrasses, segons una enquesta de Salut

    El 88% dels catalans estan a favor de «millorar la protecció de la salut» i que no es fumi a les terrasses o d’aplicar restriccions en cas de permetre-ho, segons una enquesta de l’Agència de Salut Pública de la Generalitat impulsada en el marc de la XXIII edició de la Setmana Sense Fum, que se celebra del 25 al 31 de maig.

    Sota el lema ‘Deixar de fumar i començar a sumar’, l’objectiu de la iniciativa és sensibilitzar la població de la importància per a la salut del fet de no iniciar-se o abandonar el consum de tabac, així com poder gaudir d’un ambient lliure de fum. La iniciativa s’impulsa conjuntament amb la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària (CAMFiC) i l’Associació d’Infermeria Familiar i Comunitària de Catalunya (AIFiCC).

    En l’enquesta d’enguany hi ha participat 1.305 persones i, segons el Departament de Salut, els resultats tornen a confirmar l’interès de la població en ampliar les mesures protectores de la salut, així com la percepció d’un baix compliment de la prohibició de fumar a les terrasses tancades de bars i restaurants.

    Majoritàriament, els llocs on els enquestats consideren que estan exposats al fum del tabac és a les terrasses de bars i restaurants (78%), en activitats lúdiques en espais oberts (53%) i a les cues per entrar a locals (42%). Només un 12% declara no estar exposat en cap lloc.

    Fins i tot les persones que fumen, creuen en la seva majoria que s’haurien d’afegir mesures protectores per protegir la salut de les persones. Sobre els llocs on no es creu convenient fumar, més de la meitat de la població enquestada veuria bé que hagués més normatives protectores de la salut a les terrasses de bars i restaurants, entrades de centres educatius, platges i cotxes particulars.

    Com en enquestes anteriors, les respostes mostren el suport a diferents mesures orientades reduir el consum de tabac: intensificar mesures educatives: programes escolars i campanyes de sensibilització en mitjans de comunicació (76%), eliminar la publicitat encoberta del tabac al cine, teatre, televisió, influencers, etc. (63%), ampliar els espais públics lliures de fum de tabac, on no es permeti fumar (54%), finançar tots els tractaments farmacològics de primera línia per ajudar a deixar de fumar (53%), augmentar el preu del tabac (51%), aplicar la regulació sobre publicitat i espais sense fum als nous dispositius, com les pipes d’aigua o cigarretes electròniques (48%), i l’empaquetat neutre o sense marca (15%).

    En el marc de la Setmana Sense Fum també s’han programat diverses activitats comunitàries, entre les que destaquen accions de recollida de burilles a platges catalanes, en col·laboració amb entitats con “No más colillas en el suelo”.

  • L’exposició al fum del tabac durant la infància accelera l’envelliment biològic

    L’Institut de Salut Global (ISGlobal), centre impulsat per la Fundació “la Caixa”, ha liderat un estudi publicat a la revista Environment International en el que es demostra que l’exposició al fum del tabac durant l’embaràs i en la primera infància es pot associar amb una acceleració de l’envelliment biològic. Es tracta del primer estudi que avalua, en població infantil, l’associació d’un gran nombre d’exposicions ambientals en la infància primerenca en les llars, com el fum del tabac, el sutge o el carboni negre, amb l’estat de salut quan són grans.

    L’estudi conclou que l’exposició a factors ambientals durant l’embaràs i en els primers anys de vida pot alterar de manera significativa -i a vegades irreversible- el metabolisme i fisiologia de les persones exposades i condicionar el seu estat de salut en la vida adulta. També pot provocar una acceleració del procés d’envelliment biològic, la qual cosa s’ha associat a un risc més elevat de desenvolupar malalties metabòliques, cardiovasculars o neurodegeneratives.

    L’envelliment és un procés continu que comença ja en els primers anys de vida, i que es pot mesurar gràcies a ‘rellotges epigenètics’, que es basen en els nivells de metilació de l’ADN en unes certes regions del genoma humà. «El rellotge epigenètic permet avaluar si l’edat biològica d’un individu és superior o inferior a la seva edat cronològica”, explica Mariona Bustamante, investigadora d’ISGlobal i una de les autores de l’estudi.

    En aquest estudi, l’equip liderat per Bustamante va investigar per primera vegada l’associació entre l’exposició a aquests factors en edat primerenca (83 exposicions ambientals en el període prenatal i 103 en els primers anys de vida) i l’edat epigenètica de 1.173 nens i nenes d’entre 6 i 11 anys.

    Fins ara, altres estudis havien evidenciat una associació entre una acceleració de l’envelliment epigenètic i certes exposicions ambientals, però la majoria d’aquests estudis es feien en persones adultes i es centraven en un sol tipus d’exposició. La població estudiada ara comprèn sis cohorts de naixement en sis països europeus, incloent-hi Espanya.

    Els investigadors van constatar que l’exposició al fum del tabac provinent de la mare durant l’embaràs es podia associar amb una acceleració de l’envelliment epigenètic. Pel que fa a l’exposició postnatal, l’anàlisi va evidenciar aquesta mateixa associació en l’exposició al fum del tabac provinent de pares fumadors i als nivells de sutge en el domicili, un contaminant de l’aire que resulta de la combustió incompleta de carburants.

    «L’associació entre l’edat epigenètica i l’exposició al fum del tabac durant l’embaràs i en els primers anys de vida concorda amb resultats previs obtinguts en la població adulta”, assenyala Bustamante. Aquests estudis haurien de permetre establir polítiques de salut orientades a reduir determinades exposicions ambientals i a promoure un “envelliment saludable” des de les primeres etapes de la vida.

  • La ciència per deixar de fumar

    Si el tabac és el principal enemic de la salut pública, és lògic i desitjable que hi hagi molta i bona ciència darrere. I efectivament n’hi ha. Les dades dels estudis sobre el cost en vides i patiment són aclaparadores; només cal recordar tres d’elles: el tabac mata més de vuit milions de persones cada any, escurça la vida uns 10-11 anys de mitjana als que fumen tota la seva vida i, d’una manera o altra, acaba matant a la meitat dels fumadors. També són contundents les dades sobre els beneficis d’abandonar el tabaquisme: deixar de fumar abans dels 35 anys evita gairebé tota la mortalitat anticipada, fer-ho als 60 anys millora l’esperança de vida en tres bons anys i fins i tot passats els 60 segueix reduint la mortalitat i el risc de càncer i malalties cardiovasculars.

    Està clar que el millor que poden fer per la seva salut els 1300 milions de persones que fumen actualment, la majoria en països d’ingressos mitjans i baixos, és deixar de fer-ho. Però quines evidències científiques hi ha sobre tota la panòplia de mètodes per abandonar aquest hàbit? Hi ha infinitat d’estudis sobre l’efectivitat de fàrmacs, pegats i xiclets de nicotina, cigarrets electrònics amb o sense nicotina i altres mètodes que ofereixen resultats més aviat discrets quan es mesura la taxa d’èxit a partir dels sis mesos. Vèncer el desig de fumar associat a l’addicció que crea la nicotina és l’objectiu d’aquests mètodes, i el que se sap és que hi ha fàrmacs que ajuden i que els cigarrets electrònics probablement ajuden a deixar de fumar més que els pegats i els xiclets de nicotina. Però per aconseguir deixar de fumar hi ha un factor addicional determinant que està relacionat amb la voluntat i la motivació.

    Per reforçar la decisió de deixar de fumar s’han assajat infinitat d’intervencions de suport conductual (des de l’orientació i l’exercici fins a la hipnosi), qui l’administra, quins missatges d’ajuda es donen, per quin canal, amb quina freqüència, durant quant temps, etc. Les possibilitats són moltes i hi ha centenars d’assajos clínics sobre intervencions no farmacològiques que hi ha hagut de resumir en desenes de revisions sistemàtiques. Per destil·lar tot aquest coneixement s’ha fet recentment una revisió de revisions Cochrane (overview of reviews o revisió global), i els seus resultats permeten treure ja algunes conclusions. La primera és que l’assessorament conductual és una ajuda eficaç per deixar de fumar i que l’estratègia que millor reforça la voluntat és oferir una compensació econòmica a qui es manté ferm sense fumar. Això sí, aquest reforç només funciona si la retribució és a curt termini i està garantida.

    El conjunt de la investigació també va deixant clar que la combinació d’estratègies (per exemple, cigarret electrònic, assessorament i retribució econòmica) funciona millor que una intervenció aïllada. Queda encara molta investigació per fer, principalment per aclarir l’eficàcia de l’assessorament per deixar de fumar a través de mitjans electrònics, per exemple, mitjançant SMS, aplicacions de telèfons mòbils o vídeos en temps real, a més de seguir investigant si, com sembla, és més eficaç insistir en els com que en els perquès. Però el que ja està fora de tot dubte és que retribuir a qui deixa de fumar és efectiu, ja que el grau de certesa d’aquesta evidència és alt i no cal, per tant, seguir estudiant-ho. Potser tampoc calguin molts estudis sobre la rendibilitat de la intervenció, ja que el 5,7% de la despesa sanitària mundial és atribuïble al tabaquisme. I, si sumem les despeses sanitàries i les pèrdues de productivitat, el cost total del tabaquisme equival a l’1,8% del producte interior brut anual de tot el món. Déu n’hi do.

  • Els secrets de la vareniclina, el primer medicament finançat per Sanitat per a deixar de fumar

    La ministra de Sanitat en funcions, María Luisa Carcedo, va anunciar que per primera vegada s’afegirà a la cartera de serveis del Sistema Nacional de Salut un medicament per a deixar de fumar: la vareniclina (el nom comercial de la qual és Champix). El Ministeri calcula que unes 70.000 persones podrien beneficiar-se d’aquesta mesura, que entrarà en vigor a partir de l’1 de gener de 2020 i que forma part d’un pla global per a reduir el consum de tabac al nostre país.

    Més de 50.000 persones moren a l’any a Espanya a conseqüència dels efectes perjudicials del tabac. Gairebé una de cada quatre persones espanyoles és fumadora (22%) i, entre elles, més de set de cada deu ha intentat deixar de fumar almenys una vegada en la seva vida. La gran addicció que genera la nicotina del tabac causa moltes dificultats. Segons la Societat Espanyola de Pneumologia i Cirurgia Toràcica (SEPAR), només entre el 3 i el 5% dels fumadors aconsegueixen deixar-ho sense ajuda. Quan es recorre a professionals sanitaris, el percentatge d’èxit s’incrementa entre el 14 i el 56% al cap d’un any –els resultats varien molt segons l’estudi–. Malgrat aquestes dades, només el 3% dels fumadors recorre a tractaments farmacològics per a cessar el consum de tabac.

    En què consisteix la vareniclina i quina és la seva utilitat?

    La vareniclina és un principi actiu de descobriment relativament recent. Va ser el 2005 quan es va identificar la seva potencial utilitat per a deixar de fumar pels seus efectes farmacològics. A Espanya va començar a comercialitzar-se el 2007. Aquesta molècula és un agonista parcial de certs receptors nicotínics presents en el cervell. És a dir, s’uneix als mateixos receptors que la nicotina, i provoca el bloqueig dels efectes d’aquesta substància si es troba present en l’organisme. Així, aquest fàrmac aconsegueix reduir la sensació de plaer en fumar, en inhibir el sistema de recompensa cerebral.

    També disminueix el desig de tornar a fumar i els efectes negatius quan es deixa de fumar (síndrome d’abstinència). La vareniclina ha demostrat augmentar el percentatge d’èxit per a deixar de fumar tant en assajos clínics com en diferents poblacions després de la seva comercialització, amb molt baix risc d’efectes adversos greus. El 2013, una metanàlisi de la Col·laboració Cochrane va concloure que la vareniclina era el tractament individual més efectiu per a deixar l’hàbit. En comparació amb el grup de fumadors que prenien placebo, els tractats amb vareniclina tenien fins a tres vegades més probabilitats d’aconseguir-ho.

    Com es dispensarà la vareniclina finançada?

    Segons el Ministeri de Sanitat, seran els metges d’Atenció Primària els que, seguint un protocol definit, valoraran la seva prescripció com a ajuda per a deixar de fumar. Aquest medicament ja era habitual en les consultes de família com un dels recursos farmacològics per a aquest objectiu. El tractament estàndard té una durada de 12 setmanes.

    Quins són els efectes adversos?

    L’efecte advers més freqüent de la vareniclina són les nàusees. Aproximadament un 30% dels pacients que la prenen poden sofrir-les. Entre altres efectes adversos comuns estan els maldecaps (per al 18%), marejos, vòmits, gasos, insomni (19%), somnis anormals, problemes gastrointestinals i alteració del gust.

    És important assenyalar que un 13% dels pacients que consumeixen vareniclina interrompen el tractament per notar aquests efectes adversos. Existeixen altres greus i estranys que generen controvèrsia i dubtes sobre si realment són causats per la vareniclina, i es necessiten més estudis per a aclarir el seu paper. Entre ells destaquen un lleuger augment en el risc de patir problemes cardiovasculars o sofrir esdeveniments neuropsiquiàtrics (depressió, agitació, idees suïcides…).

    Quines altres opcions mèdiques existeixen?

    A més de la vareniclina, els tractaments de primera elecció són les teràpies substitutives de nicotina (TSN) –com a pegats o xiclets de nicotina– i el bupropión, que també han demostrat ser útils en assajos clínics. Una revisió de l’organització científica Cochrane, de 2013, va observar que la vareniclina era més eficaç que aquests altres tractaments per a deixar de fumar, encara que amb major risc d’efectes adversos. S’ha vist que la combinació de diversos substitutius de nicotina és d’eficàcia similar a la vareniclina.

    Per què només es finança aquest medicament?

    Diferents col·lectius metges aproven la mesura en general, però no comparteixen la decisió de finançar només a la vareniclina quan existeixen altres opcions igualment efectives i més segures. Ho manifesten la Societat Espanyola d’Especialistes en Tabaquisme (SEDET) o l’Organització Mèdica Col·legial (OMC). A Navarra, on porten anys finançant les teràpies per a deixar de fumar, s’incloïen tant la vareniclina, com el bupropión i les TSN, a elecció del metge tenint en compte les característiques del pacient.

    També cal tenir en compte que per a determinats pacients pot no estar indicada la vareniclina –per malaltia renal, al·lèrgia o embaràs, per exemple–, i les altres opcions que es presenten quedarien llavors fora del finançament per Sanitat. Javier Padilla, metge i expert en Salut Pública, explica que «és estrany que es financi com a única opció coberta pel sistema. És cert que sembla que l’efectivitat mantinguda del cessament de l’hàbit tabàquic amb vareniclina és una mica major que sense res o amb substituts de nicotina, però també els riscos descrits com a efectes adversos, l’impacte dels quals pot ser major si es generalitza el seu ús i s’expandeix a perfils de pacients més variats».

    Què s’espera amb aquest finançament?

    És d’esperar que aquesta mesura presa pel Ministeri de Sanitat animi a cert percentatge dels fumadors a intentar deixar aquest hàbit, que sol·licitin amb major freqüència el tractament amb vareniclina al metge i que parteix d’ells aconsegueixin deixar el consum de tabac amb èxit. No obstant això, com recorden diferents especialistes, la vareniclina no és una pastilla màgica que aconsegueixi que es deixi de fumar sense esforç.

    La força de voluntat és clau, juntament amb altres mesures farmacològiques i el suport psicosocial (tallers, teràpies psicològiques, suport familiar i dels amics…) que reforcen les probabilitats d’èxit per a abandonar el consum de tabac. Com explica el metge de família Vicente Baos: «Deixar de fumar és molt més complex i hi ha molts més factors que l’ús de fàrmacs. Per a cap addicció, ja sigui tabac, alcohol, cocaïna, opiacis, cànnabis, estimulants, ludopatia… hi ha un fàrmac ‘màgic». Per això, és important ser conscients que, per molt que la medicina pugui tirar una mà per a deixar de fumar, continuarà sent una decisió que impliqui sacrificis i esforços.

    Aquest és un article de eldiario.es

  • Un de cada dos adolescents ha provat el cigarret electrònic, més del doble que fa tres anys

    Un de cada dos estudiants de 14 i 18 anys ha provat alguna vegada el cigarret electrònic, segons l’última enquesta ESTUDES del Ministerio de Sanidad, que constata l’augment del consum, ja que el 2016 un de cada cinc d’aquests menors assegurava haver usat aquests dispositius.

    Es tracta encara de dades provisionals, ja que l’estudi complet es presentarà previsiblement al novembre. Els ha donat a conèixer aquest dimecres per la delegada del Govern per al Pla Nacional sobre Drogues, Lliri blanc Martí, durant la presentació de la campanya institucional del Ministeri de Sanitat contra el tabac, dirigida especialment als més joves i centrada en les noves formes de consum i que porta per lema ‘El tabac lliga i et mata’.

    La ministra de Sanidad, María Luisa Carcedo, ha insistit que les noves formes de fumar com el tabac d’embolicar, les pipes d’aigua, el cigarret electrònic, el tabac sense combustió o el vapeig creen també addicció i són perjudicials per a la salut. A més, la utilització d’aquests nous productes és la porta d’entrada al consum de tabac tradicional. De fet, l’última enquesta ESTUDES, de 2016, assenyalava que el 78% dels estudiants que usaven cigarret electrònic declarava haver fumat tabac.

    A més, és un factor de risc per al consum d’altres drogues: la mateixa enquesta constatava que el 98% dels xavals que usaven cigarret electrònic havien consumit alguna substància psicoactiva (alcohol, tabac o hipnosedants) i el 66%, alguna droga il·legal. Aquest percentatge descendeix fins al 77% i el 23%, respectivament, entre els qui no han provat mai aquests dispositius.

    «Des del Ministerio no volem que els joves tinguin cap dubte que totes les formes de fumar generen dependència i són perjudicials per a la salut», ha subratllat Carcedo, qui ha agregat que «és la nostra responsabilitat advertir-los d’això». Ha dit Carcedo que vol traslladar als menors un missatge senzill, que plasmi que «fumar no et surt a compte», segons el llenguatge que ells usen. El tabaquisme provoca 50.000 defuncions «prematures» cada any a Espanya, primera causa de mort. També altres 1.000 defuncions per consum passiu, han exposat.

    La ministra ha recordat que se’ns va transmetre que fumar era modern i suggeridor «i vam tardar dècades a esborrar aquesta percepció». Ara, la publicitat se centra en els nous productes fent creure als joves que usar-los és sexy, modern o té estil «per a endinsar-los en una addicció que lliga a les persones per al futur».

    També és «significatiu» el fet que el cigarret electrònic té la percepció de risc més baixa entre totes les drogues i substàncies. Només el 34% dels estudiants pensa que el seu consum pot causar bastants o molts problemes de salut, ha posat en relleu Martí.

    Les noves formes de fumar afegeixen riscos

    Per part seva, la directora general de Salut Pública, Pilar Aparicio, ha advertit que les noves formes de fumar «vénen a afegir altres riscos», encara que es venen «com a formes que tenen menys risc per a la salut». «No deixen de ser dispositius que produeixen la inhalació de determinats productes a uns pulmons fets per a respirar un aire net i sa i són tan variats en funció de la càrrega de nicotina però també d’altres substàncies nocives per a la salut», ha dit.

    Encara que són productes nous, «a curt termini ja s’ha demostrat com després de cinc minuts d’utilització augmenta la resistència de la via aèria i disminueix la facció exhalada d’òxid nítric, similar al que es produeix amb l’acció del fum del tabac». A llarg termini, «és molt possible que els cigarrets electrònics puguin produir canvis permanents en la funció pulmonar com ha ocorregut en el cas del tabac», ha apuntat.

    La ministra s’ha mostrat a favor d’adaptar la legislació actual per a regular l’ús d’aquests nous productes «i que vagin apareixent», tenint en compte no només els danys que causen en els que els utilitzen sinó en qui està al voltant. Aparicio ha precisat que caldrà regular la publicitat, la venda i el consum de les noves formes de fumar i ha assegurat que s’estan estudiant moltes mesures per a fer front al consum de tabac, entre elles, la d’augmentar el preu del d’embolicar.

    Aquest és un article de eldiario.es

  • Els científics no es posen d’acord sobre si la cigarreta electrònica ajuda a deixar de fumar

    Durant aquest dijous molts mitjans nacionals i internacionals es van fer ressò d’un estudi que assegurava que els cigarrets electrònics (CE) són gairebé el doble d’efectius per a deixar de fumar que altres productes de nicotina convencionals, com a pegats i xiclets. Aquest estudi, publicat en el New England Journal of Medicine (NEJM), dóna un suport als que defensen que aquest tipus de cigarrets són útils per a deixar de fumar. No obstant això, la mateixa revista inclou diversos articles crítics en els quals es posa de manifest que el debat sobre aquest tipus de productes està plagat d’interessos creuats i d’una gran controvèrsia científica.

    El problema afecta a totes les alternatives al tabac que han sorgit durant els últims anys i que han tingut un creixement explosiu paral·lel a la reducció en el consum de cigarrets tradicionals en molts països occidentals. Estan els cigarrets electrònics, a través dels quals els usuaris inhalen vapor de nicotina amb diferents sabors, com Juul, la popularitat dels quals s’ha disparat entre molts adolescents o el tabac sense combustió, com l’IQOS de Phillip Morris, que no allibera els productes carcinògens típics del tabac.

    Aquest tipus de productes afirmen ser més segurs que els cigarrets tradicionals, ja que proporcionen als fumadors quantitats suficients de nicotina, però sense les substàncies més nocives i cancerígenes del tabac de cremar, com el quitrà. No obstant això, plantegen tota una sèrie de preguntes que encara no han estat respostes sobre la seva seguretat a llarg termini, l’addicció que generen o la capacitat per a generar nous fumadors, especialment entre els més joves.

    Resultats contradictoris amb estudis anteriors

    Els resultats del nou estudi mostren una taxa d’èxit en l’abandó del tabac d’un 18% entre el grup d’usuaris del cigar electrònic, una taxa que continua sent baixa, però molt superior al 9,9% dels que usaven una altra teràpia tradicional de reemplaçament de nicotina, com a pegats o xiclets. El principal autor de l’estudi, el professor de la Universitat Queen Mary de Londres, Peter Hajek, assegura que potser aquest estudi fa canviar d’opinió a «els professionals de la salut que s’han mostrat poc inclinats a recomanar el seu ús a causa de la falta de proves clares a partir d’assajos controlats aleatoris».

    No obstant això, segons el president de la Societat Espanyola de Pneumologia i Cirurgia Toràcica (SEPAR), Carlos Jiménez, «l’estudi té algunes deficiències metodològiques que fan que les conclusions que s’obtenen no es puguin considerar molt sòlides». Jiménez, que dirigeix un programa de recerca en tabaquisme, lamenta que «no s’hagi fet un assaig clínic controlat amb placebo i amb doble cec» i conclou que «en aquest moment no tenim evidència solguda que demostri que el cigarret electrònic és eficaç per a deixar de fumar».

    Les mancances en l’estudi també han estat assenyalades pel delegat del Comitè Nacional per a la Prevenció del Tabaquisme (CNPT), Rodrigo Córdoba, qui recorda que existeixen estudis anteriors que mostren resultats dispars, per la qual cosa «aquest estudi no representa, ni molt menys, l’última paraula en aquest sentit». Sobre la seva possible utilització com a mètode per a deixar de fumar, Córdoba assegura que és una opció que «no es pot descartar», però puntualitza que «sempre que tingués els mateixos controls de qualitat que té un medicament, cosa que ara no succeeix».

    Addicció a la nicotina

    Aquests dos especialistes en tabaquisme també assenyalen un dels resultats de l’estudi com a problemàtic i és que el 80% dels participants que havien deixat de fumar gràcies als cigarrets electrònics continuaven utilitzant aquests dispositius un any després, mentre que a penes el 9% del grup de teràpia de reemplaçament continuava usant els pegats o els xiclets. «Aquesta dada ens indica que el cigarret electrònic podria crear dependència», explica Jiménez.

    Aquest resultat no només ha suscitat la preocupació dels dos especialistes espanyols. En un altre article publicat també en el NEJM, altres investigadors plantegen els seus dubtes sobre «l’addicció sostinguda a la nicotina» i les «conseqüències desconegudes per a la salut de l’ús a llarg termini del cigarret electrònic».

    Córdoba reconeix que «el mal que provoquen és menor que el dels cigarrets tradicionals», però insisteix que no se sap fins que punt és menor. «Si amb el tabac normal és com si et tiressis d’un pis 20, amb el cigarret electrònic no sabem si és com si saltessis d’un quart o d’un sisè. El risc és menor, però potser et pots matar igual», conclou.

    Jiménez, per part seva, reconeix que «no sabem res dels danys a la salut que pugui generar el consum a llarg termini de cigarrets electrònics», però afirma que «sí que sabem que en el vapor hi ha substàncies tòxiques que faciliten l’aparició d’infeccions pulmonars i unes altres que poden produir càncer».

    A nivell internacional, l’Organització Mundial de la Salut continua desaconsellant el seu ús, en considerar-ho un producte nociu, mentre que des del servei de salut britànic es considera com un bon mètode per a deixar de fumar i es promou el seu ús mitjançant campanyes públiques.

    La reducció de danys i l’interès de la indústria

    L’establiment de la seguretat a llarg termini d’aquests dispositius és clau a l’hora d’abordar les estratègies sobre tabaquisme. Encara que no hi ha investigadors que defensin la innocuïtat dels nous productes, el fet que puguin ser menys nocius ja fa que alguns la considerin una millor alternativa respecte al tabac, que provoca milions de morts cada any, una estratègia denominada reducció de danys.

    En una carta dirigida al director general de l’Organització Mundial de la Salut, 72 acadèmics i especialistes en salut pública, entre els quals es troba l’autor de l’estudi del NEJM, Peter Hajek, van instar a l’organització a donar més pes als beneficis dels nous dispositius, al·legant que «la incertesa sobre els efectes a llarg termini no hauria de ser una raó per a la paràlisi».

    No obstant això, l’ombra de la indústria és allargada i continua generant molts dubtes entre els especialistes. La desconfiança amb la qual molts observen a les grans empreses del sector no és gratuïta. Durant dècades la indústria tabaquera ha tractat de frenar les normatives orientades a reduir el consum de tabac i ha tractat de dividir a la comunitat científica i no falten veus que l’acusen de continuar fent-ho.

    En aquest sentit, un article publicat en el British Medical Journal en 2015 assenyalava el paper de British American Tobacco i Philip Morris International en la promoció del concepte de «reducció de danys» associat als cigarrets electrònics. Els autors d’aquest estudi asseguren que aquesta estratègia va oferir a la indústria tabaquera «l’accés als responsables de la formulació de polítiques, científics i grups de salut pública» i li va permetre «millorar la seva reputació a través d’una agenda emergent de responsabilitat social corporativa».

    Els investigadors alertaven que lluny de ser un compromís honest amb la reducció de danys des d’un punt de vista de la salut pública, «el discurs de les companyies tabaqueres transnacionals sobre la reducció de danys ha de ser vist com una adaptació tàctica oportunista al canvi de polítiques» i advertien que s’havia de vigilar que aquesta estratègia «no soscavi els assoliments obtinguts fins ara en els esforços per reduir la capacitat de la indústria tabaquera per a influir indegudament en la política».

    «El concepte de reducció de danys està completament prostituït i és alguna cosa que no tenen res a veure amb el que utilitzem en salut pública», adverteix Córdoba, que acusa la indústria d’aquesta interessada exclusivament «en la salut dels seus accionistes». Aquest especialista insisteix que «el comitè no proposa la il·legalització d’aquests productes», però afirma que «no és acceptable que la indústria tabaquera es presenti com a part de la solució, quan són amos de la major part de les empreses de cigarrets electrònics».

    El consum entre joves es dispara

    Però el problema no només es troba en les poques dades sobre l’eficàcia a l’hora de deixar de fumar o en la seva seguretat a llarg termini, sinó també en el fet que pot ser una porta d’entrada per a nous fumadors, especialment entre els joves, un dels motius que més crítiques ha aixecat feia les companyies de cigarrets electrònics als EUA, on el director de l’Administració d’Aliments i Medicaments (FDA, per les seves sigles en anglès), Scott Gottlieb, va assegurar a l’inici de l’any que «l’ús dels cigarrets electrònics per part dels joves s’ha convertit en una epidèmia».

    En un altre dels articles publicats en el NEJM , els especialistes alerten sobre l’»augment alarmant» del consum de cigarrets electrònics de sabors entre els joves. «Sabem que la nicotina és tan addictiva com l’heroïna, així que una vegada enganxats, la majoria dels joves consumidors de cigarrets electrònics es convertiran en consumidors a llarg termini», adverteixen.

    A més, els científics temen «que la creació d’una generació d’adolescents addictes a la nicotina porti a un ressorgiment del consum de tabac en les pròximes dècades» i que fins i tot si no canvien a cigarrets tradicionals, «la creació d’una gran cohort d’adults addictes a la nicotina pot tenir efectes negatius a llarg termini».

    Aquest és un article de eldiario.es

  • Evadir-se és el primer motiu pel consum entre els estudiants de 1r i 2n d’ESO que es droguen

    El Ministerio de Sanidad, Consumo y Bienestar Social realitza cada dos anys una enquesta sobre l’ús de drogues a l’Ensenyament Secundari a l’estat (ESTUDES). Els subjectes amb els quals es compta per l’estudi són estudiants de 14 a 18 anys que cursen 3º i 4º d’ESO, 1º i 2º de Batxillerat, així com Cicles de Formació Professional Bàsica i de Grau Mig.

    Aquesta enquesta comença a l’edat de 14 anys. Una edat que alguns ja consideren com a massa tardana. I és que un estudi de la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària (CAMFiC) ha analitzat les motivacions per les que els joves consumeixen drogues amb estudiants de 1º i 2º d’ESO de Salou, a Tarragona i un terç dels que ja les han provat ho fan per evadir-se.

    Els resultats reflecteixen que aproximadament un 11% dels joves ha provat en alguna ocasió alguna droga i que li ha agradat. Només un 2% reconeix haver-les provat i que no repetirà. Un 29% dels joves van dir que provaven les drogues per evasió, un 27% per diversió, un 18% per provar noves experiències, un 10% per seguir la moda, un 2% perquè no hi veu cap risc, i un 3% per perdre la vergonya.

    Per altra banda, entre les principals motivacions per no provar les drogues, els joves van dir en un 50% perquè son perjudicials per la salut, un 10% perquè provoquen addicció, un 13% per la família, un 8% per la mala imatge, un 7% va al·ludir al cost econòmic, un 4% perquè són il·legals. De fet, un 6% va declarar que no tenien curiositat pel tema.

    Un estudi comunitari i en comunitat

    El projecte de recerca es va iniciar amb la pregunta «Per què proven els adolescents les drogues?» per part de professionals, tant metges de família, com residents de família i infermeres, d’un Centre d’Atenció Primària a Salou. 

    Per Yolanda Ortega, metgessa de família, vocal de docència de la CAMFiC i impulsora de l’estudi “que un 50% dels joves refusi provar les drogues perquè perjudiquen la salut és un símptoma de la feina ben feta per part dels professionals de la salut, dels formadors i dels pares. Però és també cert, que ens ha d’alarmar que fins a un 11% dels joves que han provat les drogues reconeguin que els hi va agradar i que continuaran consumint».  En aquest sentit, afegeix que el missatge que transmeten els joves amb aquesta resposta és que fins i tot a 1º i 2º d’ESO «s’arriba tard». 

    Els resultats de l’estudi, que va començar quasi de forma espontània, serviran ara per iniciar un projecte més extens al llarg del curs escolar. Inicialment es van fer 8 sessions en les que metges de primària i mossos d’esquadra explicaven als joves els riscos sanitaris i legals del consum de substàncies. Es va aprofitar aquestes sessions informativa per preguntar-los sobre els motius pels quals consumien. Ara, el que preveuen és iniciar «un projecte de gamificació, de jugar amb els alumnes, per tal de, a través de jocs, copsar allò que no saben respondre sobre les drogues», explica Ortega. També apunta que els joves d’avui tenen tota la informació al seu abast però que no la busquen. «Si nosaltres no sabem que és el que saben i el que no, no podem decidir com enfocar la formació i la prevenció», explica Ortega, que entén que un cop es sàpiga això es podrà treballar amb directrius molt més específiques amb els alumnes. 

    Així, el projecte, entès com a projecte de salut comunitària, compta amb tot el suport de la comunitat educativa. Per Ortega, que es descriu com una persona de «projectes petits» per després «estendre’ls com una taca d’oli», treballs com aquest també serveixen per mostrar als residents de medicina d’atenció primària la importància de l’atenció comunitària. De fet, han estat ells els principals actors del projecte. «Els Mossos van a les escoles a parlar de lleis però la distància que creen amb els alumnes és molt gran. La idea que anessin els metges residents amb un paper de germà gran serveix per als alumnes», explica Ortega. 

    L’alcohol, el tabac i el cànnabis: les tres drogues més consumides pels adolescents

    De manera global, les dades de ESTUDES 2016-2017 confirmen que les drogues consumides per un major percentatge d’estudiants, en els últims dotze mesos, continuen sent les de lícit comerç entre majors d’edat. En primer lloc, l’alcohol (75,6%) i en segon lloc el tabac (34,7%). El cànnabis se situa en tercer lloc -primera droga il·legal- amb una prevalença (proporció de població que ho consumeix) del 26,3%, seguit dels hipnosedants (amb i sense recepta), que aconsegueixen el 11,6%.

    La dada més significativa que ha proporcionat aquesta última edició d’ESTUDES és que l’edat mitjana d’inici al consum d’alcohol es retarda per primera vegada als 14 anys, quan el primer contacte amb l’alcohol segons la primera edició d’ESTUDES (1994) era als 13,5 anys de mitjana.

    També per primera vegada, l’edat mitjana d’inici al consum de tabac es retarda fins als 14 anys (14,1 anys, concretament), la qual cosa suposa un retard progressiu d’un any en el primer contacte amb aquesta substància, que el 2006 se situava en els 13,1 anys. Aquesta tendència positiva varia en el cas dels hipnosedants (amb o sense recepta), l’edat de la qual d’inici en el consum ha caigut lleugerament fins als 13,7 anys, continuant així el descens iniciat el 2012.

    El consum de cànnabis comença, de mitjana, als 14,8 anys; el de cocaïna i amfetamines als 15,1 anys i el d’èxtasi als 15,2 (tot això referit a aquells adolescents que comencen a consumir en les edats incloses en l’enquesta).

    La resta de drogues tenen unes prevalences més reduïdes. Les noves substàncies psicoactives aconsegueixen el 3,1%; la cocaïna es queda en un 2,5%; l’èxtasi en un 1,6%; les amfetamines en un 1,2% i la resta de les substàncies estudiades (més de 20) se situen en l’1% o per sota.

    El consum de totes les drogues il·legals està més estès entre els homes que entre les dones, si bé amb les drogues de lícit comercio -alcohol, tabac o hipnosedants– succeeix el contrari. Quant a la percepció del risc, l’alcohol és la substància que es percep com menys perillosa, amb una notable diferència enfront de totes les altres.

  • El Dia Mundial contra el Tabac 2018 celebra el descens en el seu consum: el tabaquisme entre les dones cau fins el 18,5%

    El consum de tabac constitueix un dels principals problemes de salut pública a tot el món i és responsable de la mort d’uns 6 milions de persones cada any. Està relacionat amb més de 25 malalties i és el principal responsable del 85% dels casos de càncers de pulmó, del 75% de les bronquitis cròniques i del 25% de les cardiopaties isquèmiques. El tabaquisme passiu també afecta considerablement a la salut: gairebé la meitat de les morts per tabaquisme passiu es donen entre les dones.

    Segons les dades de l’última Enquesta Nacional de Salut a Espanya (ENSE) cada vegada es fuma menys. El 53% de la població major de 15 anys afirma que mai ha fumat; 24% fuma diàriament; el 20% es declara exfumador; el 3% és fumador ocasional. Per sexe, el percentatge de fumadors és del 30% en homes i del 20% en dones. Des de 1993 a 2012, el percentatge de població que consumeix tabac diàriament mostra un continu descens, fonamentalment a costa dels homes, sent el declivi en dones menys acusat. Així, s’estima, en les previsions a mitjà i llarg termini, que les malalties relacionades amb el consum de tabac tindran la mateixa incidència entre homes i dones.

    A Catalunya, el consum de tabac també continua baixant i l’any passat va assolir l’índex mínim dels últims 25 anys, data des de la que es recullen aquestes dades. Durant el 2017 va ser remarcable el descens del consum experimentat en les dones, ja que després d’uns anys en què aquest estava estancat entre el 21% i el 20%, al 2017 va caure fins el 18,5%. Malgrat aquests indicadors, encara fumen més d’un milió i mig de persones a Catalunya.

    Des de divendres passat i fins avui, Dia Mundial contra el Tabac 2018, s’ha celebrat la  XIX Setmana Sense Fum sota el lema ‘Viu a sac, sense tabac’. L’Agència de Salut Pública de Catalunya va fer públiques algunes dades rellevants. Dades com les explicades anteriorment però també dades enfocades a les cardiopaties, tot remarcant que el tabac és una de les principals causes de malaltia cardiovascular.

    El secretari de Salut Pública, Joan Guix, durant la presentació d’aquestes dades va posar en valor l’esforç de la ciutadania i dels professionals sanitaris, especialment de l’atenció primària, per assolir aquest nou descens en el consum de tabac.

    Tot i així, de les 27 persones que, de mitjana, moren cada dia a Catalunya per causa del tabac, 7 són per culpa de malalties cardiovasculars. El tabac fa que les artèries acumulin greix i disminueixin la seva elasticitat, triplicant el risc d’infart de miocardi o angina de pit.

    Al 2015 es van registrar a Catalunya 9.485 morts atribuïbles al consum de tabac, una xifra que va augmentar lleugerament després d’anys anteriors en què davallava.

    Segons dades de l’any passat, un 21,7% dels fumadors a Catalunya ho fan diàriament i un 2,3% de forma ocasional. El consum és més elevat entre persones de 25 a 34 anys i és superior en homes en la majoria de grups d’edat. També és més alt en homes de classe social baixa i en persones de nivell d’estudis primaris i sense estudis. És especialment destacable el fet que el consum diari en escolars de 14 a 18 anys es va reduir a la meitat entre 2004 i 2016, passant d’un prevalença d’aproximadament del 20% a una del 9,2%. De fet, el consum de tabac entre els alumnes de secundària d’entre 14 i 18 anys va arribar als seus valors més baixos al 2016.

    L’any passat va continuar baixant la venda de cigarretes (la xifra més baixa fins ara i equivalent a la meitat que l’any 2015), així com també de cigars i de tabac de cargolar (prop de 100.000 quilograms menys que el màxim venut, l’any 2013).

    Aquestes dades signifiquen que al voltant de 60.000 persones deixen de fumar cada any a Catalunya. En concret, l’any passat, ho van fer 44.210 persones ateses pels equips d’atenció primària (EAP, segons dades de l’ECAP ) i 10.193 van seguir tractament de cessació als centres integrats a la Xarxa Catalana d’Hospitals Sense Fum (XCHSF).

    Tota aquest feina té el suport de diversos organismes. Per exemple, el Consell de Col·legis d’Infermeres i Infermeres de Catalunya, ha creat una línia de treball per a la prevenció i control del tabaquisme. Enguany ha dissenyat un concurs adreçat a les infermeres i estudiants d’infermeria perquè donin visibilitat de la seva contribució en la prevenció i control del tabaquisme des de les seves diferents àrees d’actuació.

    Prohibir és la solució?

    La Setmana Sense Fum aplega els esforços de moltes entitats i l’administració per sensibilitzar la població de la importància que té per a la salut el fet de no iniciar-se, abandonar el consum de tabac i poder gaudir d’un ambient lliure de fum.

    L’enquesta s’ha realitzat a Catalunya en motiu de la Setmana Sense Fum amb la participació de més de 5.000 persones, prop del 70% dones. Dels enquestats, el 62% dels fumadors han fet almenys un intent per deixar de fumar. El 90% dels no fumadors considera que hauria d’estar prohibit fumar en vehicles privats o, almenys si hi van persones vulnerables; aquesta dada és remarcable considerant que en l’enquesta feta l’any passat aquest percentatge no superava el 66%. També un 66% considera que hauria d’estar prohibit fumar en llocs públics a l’aire lliure, com recintes esportius, piscines o centres comercials oberts.

    L’enquesta conclou, a més, que les mesures més valorades per reduir el consum de tabac és la prevenció en joves i incrementar el preu i els impostos del tabac: en concret, apujar-lo fins a 8 euros el paquet, segons el 62,4%% dels enquestats.

    Tria salut, no tabac

    El Dia Mundial Sense Tabac, promogut per l’OMS des de 1988, focalitza l’atenció sobre el problema que representa el consum de tabac per a la salut pública, propicia actuacions concretes que es consoliden i s’integren en el conjunt d’estratègies per a la prevenció i el control del tabaquisme. Aquest esdeveniment anual, que se celebra el 31 de maig, pretén informar la població sobre els perills que suposa el consum de tabac, la principal causa prevenible de defunció al món.

    La jornada també pretén fer difusió de les pràctiques comercials de les empreses tabaqueres i de les iniciatives que coordina l’Organització Mundial de la Salut (OMS) per lluitar contra l’epidèmia del tabaquisme, així com donar a conèixer tot el que les persones poden fer per reivindicar el seu dret a la salut i a una vida sana. Un altre dels objectius d’aquesta celebració és protegir les generacions futures del consum de tabac, que actualment mata quasi sis milions de persones arreu del món, més de sis-centes mil de les quals són fumadores passives.